La pandèmia de COVID-19 ha generat discussions exhaustives sobre el seu efecte en la salut mental. Tot i que les taxes globals de suïcidi es van mantenir estables durant la pandèmia, l’efecte específic en les conductes suïcides no letals, és a dir, ideació o intents de suïcidi que es sobreviuen, durant i després de la pandèmia no s’havia explorat. Un nou estudi, liderat pel Dr. Víctor Serrano-Gimeno, del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) revela que va haver-hi un augment significatiu d’aquestes conductes posterior al confinament.
L’estudi, que publica la revista The Lancet Psychiatry, analitza dades d’una cohort catalana de tots els hospitals de Catalunya recopilades mitjançant el Codi de Risc de Suïcidi Català en tres períodes: el període preconfinament (1 de gener de 2018 fins a la implementació del confinament a Espanya el 14 de març de 2020); el període de confinament (14 de març de 2020 fins al final del confinament el 21 de juny de 2020); i el període postconfinament (21 de juny de 2020 fins al 31 de desembre de 2022).
Els resultats revelen una tendència d’augment lleu en els comportaments suïcides no mortals des de l’1 de gener de 2018 fins al 13 de març de 2020, seguit d’una reducció durant el període de confinament i un increment del 50,77% després de les mesures de confinament. Aquests resultats posen en relleu l’impacte prolongat de la pandèmia en la salut mental de la població.
El Dr. Serrano-Gimeno explica que “aquest estudi proporciona un examen exhaustiu dels comportaments suïcides no mortals a Catalunya, destacant les dinàmiques de les diferents fases de la pandèmia de COVID-19. La reducció inicial durant l’estricta quarantena pot estar explicada perquè la gent té menys accés a mètodes per treure’s la vida, entre altres raons. I l’augment posterior al confinament reflecteix factors complexos, incloent-hi l’aïllament social i els desafiaments econòmics”.
En concret, les anàlisis estratificades de les dades van indicar que la relaxaciódel confinament va resultar en un augment significatiu de les conductes suïcides no mortals entre les dones – especialment el grup d’entre 18 i 30 anys- i entre els menors de 18 anys. Aquests resultats subratllen la necessitat d’estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius.
La Dra. Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau, subratlla la importància d’aquest estudi perquè “quantifica el que ja sospitàvem sobre la salut mental durant la pandèmia. Destaca la necessitat d’una perspectiva més enllà de la patologia mental per a tractar la suicidalitat, és a dir, abordar-ho com un aspecte fonamental de salut pública”.
Per a ella “aquest article posa de manifest les conseqüències a molt més a llarg termini de les decisions que es van prendre durant la pandèmia. Ho quantifiquem, però és que, a més a més, posem un focus molt més ampli a la patologia mental en el sentit que no necessàriament eren persones que tenen un diagnòstic psiquiàtric. I això és molt important perquè demostra que el suïcidi és un problema de salut pública molt més global”.
Al respecte, el Dr. Narcís Cardoner, investigador del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau i cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau, afegeix que aquests resultats ens diuen moltes coses que haurien de servir per afrontar en el futur de millor manera situacions com la que hem viscut. “És interessant que durant tota la pandèmia es va prioritzar d’una forma marcada la salut física. I totes les estratègies, per exemple, el mateix confinament, anaven dirigides a reduir el risc que la gent s’infectés del virus. Però sabíem que l’impacte d’aquestes situacions aniria més enllà. I es parla sempre d’una quarta onada, que és el problema de salut mental. I sembla que hem estat una miqueta aliens amb aquesta situació. Dades com les que es desprenen d’aquest estudi diuen que la salut física és molt important, però que no existeix salut sense salut mental i haver fet algun tipus de previsió sobre aquests impactes hagués estat essencial”.
També ha volgut emfatitzar que “de vegades el que és bo per a la salut física no sempre ho és per a la mental. Llavors aquí, de cara al futur, hem de plantejar propostes més holístiques davant de situacions semblants. Jo crec que és un ensenyament important del que ha passat amb la pandèmia i especialment hem de tenir en compte que això ha afectat principalment a dones joves i menors d’edat. És una lliçó de la qual en sabíem els efectes, la coneixíem, però que vam estar absolutament d’esquena a ella. La vam d’alguna forma obviar o la vam negar”.
De fet, els tres experts coincideixen en el fet que, durant la pandèmia, en altres països van haver-hi mesures més laxes de confinament “que sembla que després no van tenir un impacte diferenciat en l’àmbit de la salut física i no sabem perquè sí que és veritat que les dades de salut mental sembla que són bastant generalitzables a nivell en l’àmbit mundial. Que l’impacte de la pandèmia, per exemple, a nivell de risc de depressió, de trastorn d’ansietat, ha estat molt marcada en tot el món. Les taxes, la prevalença de depressió i ansietat han crescut. O sigui que estem identificant un fenomen molt generalitzable”.
Per a ells, cal que en futures ocasions es plantegin mesures molt més globals “i pensar en la salut mental com una com una part essencial de la salut. Com que els efectes no són tan immediats potser pensem que són com d’un segon nivell, com si no fos tan important”.
Finalment, el Dr. Cardoner, fa èmfasi en la pressió actual sobre el sistema sanitari: “Només cal passar per les nostres urgències per veure la saturació. Això demostra que la pandèmia ha estat una prova d’estrès brutal per a una societat ja de per si fràgil. Aquest estudi és important perquè ho quantifica. Tots teníem aquesta idea que la salut mental va fatal. I aquí podem confirmar-ho amb números. Nosaltres tenim un sistema sanitari que intenta donar resposta a aquestes situacions, però així i tot no hem pogut fer res perquè la situació ha evolucionat com ha evolucionat”.
El Dr. Serrano conclou que “els resultats ens mostren que les conseqüències de fenòmens socials a gran escala són profundes, i això ha de ser abordat des d’una perspectiva de salut pública, no només de psiquiatria”.
Víctor Serrano-Gimeno, Alba Diestre, Marina Agustin-Alcain, Maria J Portella, Javier de Diego-Adeliño, Thaïs Tiana, Nora Cheddi, Alejandro Distefano, Guillermo Dominguez, Marina Arias, Victor Cardoner, Dolors Puigdemont, Victor Perez, Narcís Cardoner. Non-fatal suicide behaviours across phases in the COVID-19 pandemic: a population-based study in a Catalan cohort, The Lancet Psychiatry. Volume 11, Issue 5, 2024, Pages 348-358, ISSN 2215-0366, https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2215036624000658?via%3Dihub
Darrera actualització: 19 de abril de 2024
