EPIDEMIOLOGIA CLíNICA I SERVEIS SANITARIS

27 abril, 2020

ESTUDIS COVID-19 – PROJECCIONS DE LA DINÀMICA DE TRANSMISSIÓ

Un estudi realitza projeccions de la dinàmica de transmissió del coronavirus SARS-CoV-2 després del període de pandèmia

Data d’elaboració: 22 d’abril de 2020

MISSATGES CLAU

• La dinàmica de transmissió durant i després de la pandèmia del SARS-CoV-2 dependrà de factors com la durada de la immunitat. Si la immunitat al SARS-CoV-2 disminueix de la mateixa manera que en coronavirus similars, és probable que es produeixin brots recurrents durant l’hivern en els propers anys.
• La intensitat i la cronologia dels brots després de l’etapa de pandèmia dependran del grau i durada de la immunitat grupal adquirida durant el brot pandèmic, així com de les mesures de control implementades, com el distanciament social.
• També dependrà de l’època de l’any en què s’estableixi la infecció generalitzada per SARS-CoV-2, la magnitud de la variació estacional en la transmissibilitat i el nivell d’immunitat creuada que hi ha entre el SARS-CoV-2 i altres coronavirus.
• El distanciament social intermitent durant els brots que es produeixin després de l’etapa de pandèmia pot mantenir la demanda de cures intensives dins de marges acceptables; i podria, per tant, ser necessari fins al 2022, llevat que la capacitat d’atenció a pacients crítics s’incrementi substancialment o es disposi d’un tractament o vacuna.
• Les avaluacions serològiques poblacionals poden contribuir a comprendre l’abast i la durada de la immunitat al SARS-CoV-2, i així determinar millor la potencial dinàmica del virus després de l’etapa de pandèmia.

CONTEXT

Un grup d’investigadors de la Harvard T.H. Chan School of Public Health ha publicat un treball de modelització matemàtica que explora quina pot ser la dinàmica de transmissió del coronavirus SARS-CoV-2 i l’impacte de les mesures de distanciament social requerides per al seu control. [1]

L’estudi té per objectiu projectar escenaris potencials per a la dinàmica de transmissió del SARS-CoV-2 en els períodes durant i després de la pandèmia. Addicionalment, el treball avalua la durada i intensitat de les mesures de distanciament social que podrien ser necessàries per mantenir el control sobre el SARS-CoV-2, tenint en compte la capacitat d’unitats de cures intensives existents als EUA.

METODOLOGIA

Els autors plantegen un escenari en què el SARS-CoV-2 té un comportament de circulació similar al d’altres coronavirus (HCoV-OC43 i HCoV-HKU1), basant-se en algunes similituds observades entre ells: la infecció pot manifestar-se de manera asimptomàtica, tenen alta infectivitat inicial, cursen en malaltia lleu a moderada del tracte respiratori en la majoria d’ocasions, presenten una mortalitat menor a altres coronavirus i es distribueixen principalment en regions geogràfiques temperades. A partir d’aquestes similituds, el SARS-CoV-2 podria presentar altres trets propis d’aquests virus com són: estacionalitat amb pics d’infecció hivernals, immunitat transitòria que desapareix abans de l’any, i immunitat creuada entre ells (és a dir, que passar un d’aquests virus immunitza parcialment als altres).

Estudi de la dinàmica de transmissió

Els autors modelen els mecanismes de transmissió dels coronavirus mitjançant un model matemàtic compartimentat determinista SEIRS (persona Susceptible, Exposada, Recuperada, Susceptible). Aquesta modelització permet als autors plantejar els següents escenaris i hipòtesis per a la dinàmica de transmissió del SARS-CoV-2:

• El SARS-CoV-2 pot proliferar en qualsevol època de l’any: en tots els escenaris modelats, el SARS-CoV-2 seria capaç de produir un brot substancial independentment de l’època de l’any en què s’establís en un país
• si la immunitat al SARS-CoV-2 no és permanent, és probable que entri en circulació regularment: una immunitat amb una durada curta (de l’ordre de 40 setmanes, similar a la dels altres coronavirus esmentats) afavoriria l’establiment de brots anuals de SARS-CoV-2, mentre que una immunitat més duradora (dos anys) afavoriria els brots biennals
• una alta variació estacional en la transmissió causaria una menor incidència màxima durant l’etapa pandèmica inicial, però comportaria brots recurrents més importants a l’hivern: una alta variació estacional comportaria menor transmissió durant l’estiu i una major infectivitat durant l’hivern. Una reducció estival a la transmissió reduiria la incidència màxima no mitigada de la infecció inicial, però resultaria en un major volum d’individus no immunes, susceptibles de ser infectats en els períodes hivernals de major infectivitat, el que portaria a un brot posterior amb un pic més alt
• si la immunitat al SARS-CoV-2 és permanent, el virus podria desaparèixer durant cinc anys o més després de causar un brot important: la immunitat a llarg termini comportaria l’eliminació efectiva del SARS-CoV-2 i a una menor incidència global d’infecció
• nivells baixos d’immunitat creuada de SARS-CoV-2 amb altres coronavirus podrien fer desaparèixer aparentment el SARS-CoV-2, tornant després d’uns anys: encara que la immunitat contra el SARS-CoV-2 només durés dos anys, nivells baixos de immunitat creuada (30%) de HCoV-OC43 i HCoV-HKU1 podrien eliminar efectivament la transmissió del SARS-CoV-2 durant tres anys, i retardar el seu retorn fins al 2024.

Estudi de la intensitat i durada necessàries de les mesures de distanciament social

Els autors van adaptar el model SEIRS de transmissió per incorporar els estats d’infeccions asimptomàtiques, lleus i moderades, les infeccions que requereixen hospitalització, i les infeccions crítiques. Sota aquest model, la implementació d’una única mesura de distanciament social reduiria la magnitud del pic epidèmic. No obstant això, es produiria una ressurgència de la infecció quan s’abandonés la mesura, i aquesta seria més important com més eficaç hagués estat el distanciament social, perquè s’hauria aconseguit menys immunitat poblacional.

Es requeririen nous períodes de distanciament per prevenir el col·lapse de les unitats de cures intensives en aquests nous brots de l’epidèmia. En aquestes circumstàncies, es podria plantejar el distanciament social intermitent, que s’activaria només quan la prevalença d’infecció superés determinat llindar relacionat amb els recursos disponibles. La durada entre períodes de distanciament social s’incrementaria a mesura que s’acumulés immunitat poblacional. No obstant això, els autors estimen que, amb els recursos de cures intensives dels EUA, la durada de l’epidèmia arribaria a 2022.

Si s’incrementa la capacitat de cures intensives o si aparegués un tractament o una vacuna que reduïssin la proporció d’infeccions que requerissin hospitalització, es reduiria la durada total de l’epidèmia i la durada total de les mesures de distanciament social requerides.

Referències

[1] Kissler SM, Tedijanto C, Goldstein E, Grad YH, Lipsitch M. Projecting the transmission dynamics of SARS-CoV-2 through the postpandemic period. Science. 2020 Apr 14. pii: eabb5793. DOI: 10.1126/science.abb5793

Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.