El Dr. Saül Martínez-Horta, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, ha estat nomenat nou coordinador de la Secció de Neuropsicologia de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquest nomenament representa un reconeixement tant a la seva trajectòria clínica i investigadora com al paper creixent que la neuropsicologia exerceix dins de la neurologia.

La SEN, fundada l’any 1949, és l’entitat científica de referència de la neurologia a l’Estat espanyol. Amb gairebé 4.000 socis, la seva missió se centra a promoure l’avenç científic i clínic de la neurologia, impulsar la formació continuada dels professionals, millorar l’atenció als pacients amb malalties neurològiques i fomentar la recerca i la divulgació per afavorir la salut neurològica de la població.

Dins d’aquesta societat, la Secció de Neuropsicologia —creada el 2012— té com a objectiu reforçar la presència de la disciplina en l’àmbit neurològic. Entre les seves principals línies d’acció hi ha el desenvolupament de programes de formació especialitzada, l’elaboració d’un mapa de la neuropsicologia a escala estatal, l’acreditació de l’activitat professional, la redacció de manuals i guies pròpies, així com l’establiment de convenis de col·laboració que afavoreixin la recerca i la pràctica clínica.

La neuropsicologia ha viscut en els darrers anys una evolució notable, impulsada per diversos factors: els avenços en neuroimatge, les tecnologies aplicades a l’avaluació, el desenvolupament de nous tractaments per a malalties neurològiques i la identificació cada vegada més precisa de fases prodròmiques i asimptomàtiques de processos neurodegeneratius. En aquest context, la nova coordinació de la Secció assumeix reptes centrats en la consolidació del reconeixement professional, el foment de la recerca multicèntrica i la transferència de coneixement a la pràctica clínica diària.

Segons el Dr. Martínez-Horta, “aquest nomenament és també una responsabilitat col·lectiva: la neuropsicologia ha de continuar creixent de la mà de la neurologia, i això només és possible mitjançant la col·laboració entre professionals i institucions”. I afegeix: “el nostre objectiu és que la neuropsicologia sigui vista no només com una eina d’avaluació, sinó com un element clau per entendre i abordar de manera integral les malalties neurològiques”.

Aquest nomenament suposa també un motiu d’orgull per a l’IR Sant Pau i per a l’Hospital de Sant Pau, que feliciten el Dr. Martínez-Horta per aquesta nova responsabilitat i li desitgen molts èxits en una etapa que contribuirà a reforçar encara més el paper de la neuropsicologia en la neurologia espanyola.

Per tercer any consecutiu, el Club Natació Banyoles (CN Banyoles) ha fet una donació a l’Institut de Recerca Sant Pau per impulsar el projecte dedicat a l’estudi del Sarcoma d’Ewing, un càncer poc freqüent que afecta sobretot infants i adolescents.

Els fons provenen del Memorial Marc Riera Castellà, torneig benèfic de waterpolo organitzat pel club en record a Marc Riera, jove esportista que va perdre la vida a causa d’aquesta malaltia. La recaptació íntegra del torneig s’ha destinat a donar suport a la recerca que es desenvolupa a Sant Pau.

Un projecte que neix de la solidaritat

El projecte de recerca sobre el Sarcoma d’Ewing va néixer gràcies a la iniciativa de la família del Marc i la cursa solidària Arriarem, que va mobilitzar centenars de persones per recaptar fons i donar visibilitat a la malaltia. Des d’aleshores, diverses activitats i entitats s’hi han sumat, consolidant un moviment comunitari que ha fet possible reunir més de 100.000 € per a la recerca.

En el cas del Memorial Marc Riera Castellà, la darrera edició celebrada aquest 2025 ha aconseguit recaptar 6.000 €. En total, sumant les tres edicions del torneig, el Club Natació Banyoles ha aportat 11.500 € al projecte de Sant Pau.

Una recerca centrada en la qualitat de vida dels pacients

El projecte, liderat pel Dr. Raúl Terés, la Dra. Ana Sebio i la Dra. María Aguado, investigadors del Grup d’Oncologia Clínica de l’IR, té com a objectiu analitzar l’impacte dels tractaments sobre la qualitat de vida dels pacients, abordant aspectes físics, psicològics, socials, laborals i reproductius.

Aquesta línia de recerca és pionera perquè no només estudia l’eficàcia terapèutica, sinó també el benestar de les persones afectades, amb la finalitat de desenvolupar estratègies que ajudin a millorar la vida després del tractament.

Les persones que ho desitgin poden seguir donant suport a aquest projecte a través del web.

L’objectiu final del projecte és aconseguir 150.000 €, que es destinaran íntegrament a aquesta línia d’investigació.

L’Aventura de la Mariona ha arribat al Zoo de Barcelona i ho ha fet amb un èxit rotund. Es van omplir tots els tallers programats i van viure una jornada de descoberta científica en un entorn únic, on la recerca biomèdica i l’educació ambiental es van donar la mà. Celebrada el dissabte 27 de setembre, aquesta missió representa una novetat destacada de la segona edició del projecte, que per primer cop surt del Parc d’Atraccions Tibidabo per arribar a un altre espai emblemàtic de la ciutat. L’objectiu és ampliar els escenaris de divulgació i fer créixer la comunitat que acompanya la Mariona en les seves aventures científiques.

Aquesta missió va estar dedicada al sistema nerviós i va comptar amb la col·laboració tant de l’equip de divulgació de l’IR Sant Pau com del personal educatiu del Zoo de Barcelona, que van unir esforços per oferir una experiència completa i enriquidora. Els professionals de l’IR Sant Pau van preparar tallers interactius per explicar de manera senzilla i atractiva com funciona el cervell i quines estructures formen part del sistema nerviós. Mitjançant jocs com un bingo científic i el muntatge d’un trencaclosques de paper, els infants van descobrir de manera lúdica les funcions que ens permeten pensar, sentir i moure’ns. També van tenir l’oportunitat de veure i manipular models 3D de cervells reals, una experiència que els va ajudar a comprendre millor la mida i les característiques d’aquest òrgan, així com els canvis que pateix quan emmalalteix i les seves cèl·lules deixen de funcionar. A més, a l’espai exterior es va organitzar un memory gegant de conceptes científics que posava a prova la memòria de grans i petits, convertint l’aprenentatge en un joc col·lectiu i participatiu.

Paral·lelament, l’equip educatiu del Zoo va aportar la seva experiència per explicar el paper del sistema nerviós en el món animal. A partir de la seva tasca divulgadora i dels animals del parc zoològic, van mostrar com els sentits són essencials per a la supervivència i l’adaptació de cada espècie. Les famílies van poder observar de prop exemples que evidencien com la vista nocturna, l’olfacte o l’oïda desenvolupada són claus per a la comunicació i la defensa dels animals en el seu hàbitat natural.

D’aquesta manera, ciència i natura es van donar la mà en un entorn privilegiat, creant una experiència immersiva que va permetre als participants descobrir la complexitat i la bellesa del sistema nerviós tant en humans com en animals. L’activitat va reforçar la idea que la recerca científica i l’educació ambiental comparteixen un objectiu comú: fomentar la curiositat, el coneixement i el respecte per la vida.

Podeu trobar més informació al web:

https://www.santpau.cat/es/web/public/mariona-investigadora

El projecte de Mariona

El projecte de “Mariona investigadora” és una iniciativa educativa i de divulgació desenvolupada per l’IR Sant Pau. La Mariona és un personatge que simbolitza una nena de vuit anys apassionada per la ciència i la medicina, el propòsit de la qual és inspirar nenes, nens i joves a explorar el món de la recerca científica. És a aquesta edat, els vuit anys, quan les nenes solen perdre l’interès a la ciència, tant pels estereotips que encara persisteixen com per la falta de referents, cosa que aquest projecte busca pal·liar.

A través d’una sèrie de missions i reptes dissenyats per realitzar-se al Parc d’atraccions Tibidabo i al Zoo de Barcelona, la Mariona incentiva els més petits a descobrir els secrets del cos humà, participar en experiments científics i aprendre sobre la importància d’adoptar un estil de vida saludable.

El projecte també posa en relleu el rol de les dones en la ciència, destacant exemples reals d’investigadores que comparteixen la seva experiència professional i personal amb la finalitat de promoure la igualtat de gènere en aquest àmbit.

Ciència amb perspectiva de gènere

A l’IR Sant Pau s’impulsa constantment un diàleg amb la societat, alineat amb el seu pla de RRI i amb els seus objectius d’Educació Científica i Participació Ciutadana. Com a centre CERCA i com a una Unitat de Cultura Científica i de la Innovació acreditada per la FECYT, el seu compromís per apropar la recerca a la societat és ferm. Com a únic institut de recerca català amb un programa de recerca transversal en gènere, l’IR Sant Pau és portaveu dels darrers avenços científics i posa de manifest la importància de la recerca amb perspectiva de gènere i del rol femení en la recerca i el futur de la ciència en femení.

Calendari d’activitats pendents de la segona edició:

• 22 de novembre de 2025– Parc d’Atraccions Tibidabo: Missió sobre sistema respiratori
• 15 de febrer de 2026– Gran festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Amb motiu del Dia de la Hipercolesterolèmia Familiar, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) destaca el seu compromís amb la recerca biomèdica aplicada a millorar el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia genètica d’elevada prevalença i fort impacte en la salut cardiovascular.

La hipercolesterolèmia familiar (HF) heterozigota és un trastorn genètic que afecta aproximadament una de cada 250 persones. Es transmet de manera autosòmica dominant, cosa que significa que n’hi ha prou amb heretar una còpia alterada del gen d’un dels progenitors per desenvolupar la malaltia. És causada per mutacions en gens clau del metabolisme lipídic, com LDLR, APOB o PCSK9, responsables de regular la manera com l’organisme elimina el colesterol LDL, conegut popularment com a “colesterol dolent”.

En condicions normals, el fetge capta aquest colesterol de la sang i el retira de la circulació. Aquest procés d’eliminació, anomenat aclariment, és essencial per mantenir nivells saludables. No obstant això, en les persones amb HF, el mecanisme d’eliminació està alterat, cosa que provoca una acumulació excessiva de colesterol LDL a la sang des del naixement. Aquesta acumulació incrementa de manera molt significativa el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular ateroescleròtica precoç, com infarts de miocardi o angina de pit a edats molt més primerenques que en la població general, fins i tot abans dels quaranta anys.

Malgrat la seva freqüència, continua essent una malaltia infradiagnosticada. S’estima que menys del 20 % dels casos estan identificats, cosa que implica una gran oportunitat de prevenció perduda. A més, fins i tot entre els pacients diagnosticats, hi ha variacions importants en la intensitat i adequació del tractament, la qual cosa impacta negativament en el pronòstic a llarg termini.

SAFEHEART: una cohort de referència internacional per al seu estudi

L’IR Sant Pau participa activament en SAFEHEART, una cohort prospectiva multicèntrica d’àmbit estatal que fa seguiment clínic, lipídic i genètic de persones amb HF a Espanya. SAFEHEART es va posar en marxa el 2004 per iniciativa de la Fundación Hipercolesterolemia Familiar, que des de llavors l’impulsa, gestiona i coordina sota la direcció del Dr. Pedro Mata. Amb més de 4.000 pacients amb diagnòstic genètic confirmat, constitueix el registre més ampli i millor caracteritzat a escala internacional sobre aquesta malaltia. Al llarg dels anys, aquesta cohort ha generat nombrosos estudis de referència per entendre la història natural de la malaltia i millorar-ne l’abordatge clínic.

Un dels darrers treballs derivats d’aquesta cohort ha abordat en profunditat les diferències entre homes i dones en la càrrega de malaltia cardiovascular ateroescleròtica al llarg de la vida. L’anàlisi, en què ha participat la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’IR Sant Pau i membre del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), es va proposar determinar en quina mesura el sexe influeix en el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i en l’edat d’aparició dels esdeveniments en persones amb aquesta condició genètica. Els resultats es van publicar a la revista The Lancet Diabetes Endocrinology.

«Poder comptar amb una cohort tan ben caracteritzada com a SAFEHEART, amb seguiment de més d’una dècada i diagnòstic genètic confirmat, ens ha permès analitzar per primera vegada amb aquesta solidesa com influeix el sexe en el pronòstic cardiovascular d’aquests pacients», destaca la Dra. Padró.

Les dones amb HF presenten millor evolució clínica

Els resultats de l’anàlisi són concloents. Al llarg del seguiment, les dones amb HF van mostrar un risc significativament menor de patir esdeveniments cardiovasculars en comparació amb els homes. A més, quan aquests esdeveniments ocorren, ho fan a edats més avançades. L’edat mitjana d’aparició del primer esdeveniment cardiovascular va ser de 61,6 anys en les dones incloses en la cohort, enfront dels 50,6 anys en els homes. Aquesta diferència de més d’una dècada es va mantenir fins i tot després d’ajustar els resultats per edat, antecedents familiars, factors de risc clàssics com la hipertensió, la diabetis o el tabaquisme, i també pel perfil lipídic i el tipus de tractament rebut.

En termes de supervivència lliure d’esdeveniments cardiovasculars majors, com infart, ictus o revascularització coronària, les dones també van presentar una evolució més favorable. Mentre que la mediana d’edat en què els homes assolien el seu primer esdeveniment era de 55,5 anys, en les dones aquesta xifra es retardava fins als 74,9 anys. La probabilitat de mantenir-se lliures de malaltia cardiovascular des del naixement va ser, per tant, considerablement superior en el grup femení.

«Les dones no només presenten menys esdeveniments cardiovasculars, sinó que aquests apareixen més tard. Això ens obliga a reflexionar sobre les possibles bases biològiques d’aquesta protecció i, al mateix temps, sobre els biaixos que encara existeixen en l’atenció clínica», subratlla la Dra. Padró.

Encara que tant homes com dones aconsegueixen reduccions similars del colesterol LDL al llarg del seguiment, els homes reben amb més freqüència combinacions d’estatines d’alta intensitat amb ezetimiba o inhibidors PCSK9, cosa que indica una diferència en l’estratègia terapèutica aplicada segons el sexe del pacient. Tot i això, les dones amb HF incloses en SAFEHEART van mostrar menor incidència de malaltia coronària i menor mortalitat cardiovascular al llarg del seguiment.

Aquestes diferències podrien deure’s, en part, a factors biològics intrínsecs, com una major concentració de colesterol HDL en dones, l’efecte protector de les hormones sexuals abans de la menopausa o una menor càrrega ateroscleròtica global en edats primerenques.

«La combinació de factors biològics protectors i factors clínics encara per ajustar ens ha de fer pensar en estratègies de tractament més personalitzades. No podem assumir que el risc cardiovascular és el mateix per a tots els pacients amb HF. És fonamental incorporar la perspectiva de sexe en la pràctica clínica», afirma la investigadora de l’IR Sant Pau.

La recerca de l’IR Sant Pau impulsa una medicina més personalitzada i equitativa

L’IR Sant Pau treballa des de fa anys per promoure una medicina cardiovascular basada en l’estratificació del risc i la personalització de les decisions clíniques. En el cas de la HF, aquesta visió implica no només detectar precoçment les persones portadores de mutacions genètiques patogèniques, sinó també adaptar el tractament segons el perfil individual de cada pacient, tenint en compte les seves característiques clíniques, biològiques i socials, inclús el sexe.

La contribució de l’IR Sant Pau a la cohort SAFEHEART reforça el compromís institucional amb una recerca translacional que impacti directament en la pràctica clínica i en la salut pública. A través d’equips multidisciplinaris, xarxes col·laboratives i una visió integral de l’atenció al pacient, el centre contribueix a millorar el coneixement, l’abordatge i el pronòstic de les malalties cardiovasculars previsibles.

«El nostre objectiu com a investigadors és que cap pacient amb HF quedi sense identificar i sense tractar adequadament. I al mateix temps, que el tractament sigui el més adequat per a cada persona. Aquesta és la base d’una medicina més justa, més eficaç i més humana», conclou la Dra. Padró.

Referència de l’article:

de Isla LP, Vallejo-Vaz AJ, Watts GF, Muñiz-Grijalvo O, Alonso R, Diaz-Diaz JL, Arroyo-Olivares R, Aguado R, Argueso R, Mauri M, Romero MJ, Álvarez-Baños P, Mañas D, Cepeda JM, Gonzalez-Bustos P, Casañas M, Michan A, Muñoz-Torrero JFS, Faedo C, Barba MA, Dieguez M, de Andrés R, Hernandez AM, Gonzalez-Estrada A, Padró T, Fuentes F, Badimon L, Mata P, SAFEHEART Investigators. Long-term sex differences in atherosclerotic cardiovascular disease in individuals with heterozygous familial hypercholesterolaemia in Spain: a study using data from SAFEHEART, a nationwide, multicentre, prospective cohort study. Lancet Diabetes Endocrinol 2024;12:643–52. https://doi.org/10.1016/S2213-8587(24)00192-X

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat seleccionat en la convocatòria CaixaImpulse 2025 de la Fundació “la Caixa” per impulsar un innovador projecte en l’àmbit de la cardiologia. Aquest projecte està liderat pel Dr. Dabit Arzamendi i el Dr. Abdel Hakim, de l’Hospital Sant Pau, juntament amb el Dr. Oscar Camara, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Intervencions com el reemplaçament de vàlvules o el tancament de l’apèndix auricular esquerre poden ocasionar fuites quan els dispositius implantats no s’ajusten de manera òptima a l’anatomia del pacient. Aquestes fuites són greus, ja que poden provocar insuficiència cardíaca, accidents cerebrovasculars o dany a les cèl·lules sanguínies, amb un fort impacte en la qualitat de vida. Els dispositius disponibles actualment són estandarditzats i es fabriquen en un nombre limitat de mides, cosa que sovint impedeix un ajustament precís.

El projecte planteja una nova estratègia basada en la medicina personalitzada, utilitzant modelatge 3D avançat i simulacions virtuals per dissenyar dispositius a mida que s’adaptin a cada pacient. La metodologia consisteix a generar un model digital del cor, avaluar la magnitud i el comportament de les fuites i crear solucions específiques que permetin un segellat més eficaç i durador. D’aquesta manera, s’espera reduir riscos com la formació de coàguls, evitar intervencions repetides i millorar la recuperació.

En una primera fase, l’equip validarà els dispositius mitjançant simulacions i tècniques d’imatge, amb l’objectiu d’optimitzar els dissenys i demostrar-ne l’eficàcia en condicions realistes. El propòsit final és millorar els resultats clínics i oferir una major qualitat de vida als pacients amb complicacions després de la implantació de dispositius cardíacs.

Segons explica el Dr. Dabit Arzamendi, «el nostre objectiu és traslladar a l’àmbit clínic solucions veritablement personalitzades que responguin a l’anatomia de cada pacient. Creiem que aquesta aproximació permetrà reduir complicacions greus i millorar de manera significativa la recuperació i la qualitat de vida de les persones afectades».

CaixaImpulse 2025: innovació biomèdica amb impacte

La convocatòria CaixaImpulse 2025 té com a finalitat accelerar l’arribada al mercat d’innovacions en biomedicina i salut, donant suport a projectes que responguin a necessitats clíniques no cobertes i fomentant la creació de productes, serveis i empreses de base científica.

En aquesta edició, la Fundació “la Caixa” ha destinat 3,8 milions d’euros per impulsar 31 projectes biomèdics provinents de centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i Portugal. La convocatòria va rebre un total de 428 sol·licituds, avaluades per panells internacionals d’experts en innovació en salut.

Els projectes seleccionats es distribueixen en diferents àrees: 14 corresponen a l’àmbit de les teràpies, 12 a dispositius mèdics, 4 a diagnòstic i 1 a salut digital. Segons el grau de maduresa, les iniciatives reben un finançament que oscil·la entre 50.000 i 500.000 euros i poden avançar a fases posteriors a mesura que assoleixen fites de desenvolupament.

A més de l’ajuda econòmica, CaixaImpulse ofereix als equips participants formació especialitzada, mentoria i acompanyament expert en aspectes clau com la transferència de tecnologia, la propietat intel·lectual, les estratègies d’explotació i l’accés a inversors.

Des de la seva posada en marxa el 2015, CaixaImpulse ha donat suport a 263 projectes, ha contribuït a la creació de 54 spin-offs i ha afavorit la captació de més de 180 milions d’euros en finançament addicional per part d’inversors i convocatòries competitives.

L’aprovació de nous medicaments amb anticossos per a la malaltia d’Alzheimer –lecanemab i donanemab– i de proves diagnòstiques en sang marquen l’inici d’una nova era en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. Tanmateix, sense una ràpida reforma en els sistemes sanitaris, les polítiques públiques i les actituds socials, el seu potencial no es materialitzarà plenament, adverteixen 40 dels principals experts en Alzheimer a la Sèrie de The Lancet sobre la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer representa aproximadament el 70 % de tots els casos de demència i és una de les principals causes de discapacitat, cosa que es tradueix en elevats costos socials i econòmics.

En una comparació innovadora, la sèrie destaca que els nous tractaments amb anticossos monoclonals poden frenar la progressió de la malaltia d’Alzheimer fins a un nivell comparable amb l’eficàcia de medicaments utilitzats en càncer, artritis reumatoide i esclerosi múltiple. No obstant això, els autors assenyalen que les diferències en l’edat dels pacients, els resultats clínics i els efectes secundaris obliguen a interpretar aquestes comparacions amb cautela.

Malgrat la similitud en l’efectivitat dels tractaments per a altres malalties, els elevats costos dels medicaments, els complexos requisits de les proves diagnòstiques, l’atenció subòptima als símptomes conductuals i la insuficiència de recursos amenacen de deixar enrere els pacients amb Alzheimer.

De manera encoratjadora, també es perfilen millores en la prevenció de la malaltia d’Alzheimer, amb l’aparició dels Brain Health Services, que identifiquen les persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia i els proporcionen programes de tractament personalitzats. Tanmateix, la majoria dels casos d’Alzheimer es produeixen en persones amb risc baix o normal, cosa que fa essencials les mesures poblacionals que disminueixen el risc, com un disseny urbà més saludable i les restriccions a l’alcohol i a les begudes ensucrades.

Els autors demanen una acció global coordinada perquè el ràpid avenç científic en el camp de la malaltia d’Alzheimer vagi acompanyat de reformes en l’àmbit dels proveïdors sanitaris, les polítiques i la societat.

Entre els autors de la sèrie hi figuren dos investigadors espanyols: el Dr. Juan Fortea, de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i cap de la Unitat de Memòria de Sant Pau, i la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, d’ISGlobal. Tots dos han contribuït a l’apartat dedicat al diagnòstic, un camp que viu una autèntica revolució gràcies a la irrupció dels biomarcadors sanguinis. Aquestes proves permeten detectar els canvis biològics de l’Alzheimer fins i tot abans de l’aparició dels primers símptomes clínics, cosa que obre la porta a intervenir en fases molt inicials de la malaltia i maximitzar l’impacte dels nous tractaments.

En paraules del Dr. Fortea: «Vivim una fita en el tractament de l’Alzheimer amb els primers fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia. Aquest avenç fa encara més significatiu i important continuar progressant en el diagnòstic, especialment amb el desenvolupament de biomarcadors que ens permetin identificar els pacients en els estadis més inicials. Només així podrem garantir que els nous tractaments s’administrin en el moment oportú i que tinguin el màxim benefici possible per als pacients».

L’autor principal de la sèrie, el professor Giovanni Frisoni, de la Universitat de Ginebra (Suïssa), afirma: «Les proves en sang, els fàrmacs biològics per a la malaltia d’Alzheimer i les intervencions preventives estan impulsant l’atenció cap a un terreny completament nou i apassionant. Tanmateix, les antigues necessitats dels pacients no desapareixeran. Al contrari, més metges d’atenció primària i especialistes en demència hauran de dominar els avenços menys vistosos, però constants que s’han produït en les darreres dècades en la cura i tractament dels trastorns conductuals, l’ús d’eines sofisticades de diagnòstic per imatge i laboratori, i l’atenció psicosocial. Un esforç concertat de la societat en aquesta direcció permetrà que els nostres pacients actuals i futurs es beneficiïn plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics».

Per accedir als articles, consulteu:

https://www.thelancet.com/series-do/alzheimers-disease

El càncer continua sent una de les principals causes de mort al món i també a Espanya. Segons l’informe «Les xifres del càncer a Espanya 2025» de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), enguany es diagnosticaran al nostre país prop de 300.000 nous casos de càncer, sent els tumors colorrectals, de mama, pulmó, pròstata, bufeta, limfoma i mieloma els més freqüents. L’any 2023, els tumors van ser responsables de més d’una quarta part de les morts a Espanya (26,5 %), amb 115.889 defuncions, la qual cosa els situa pràcticament al mateix nivell que les malalties cardiovasculars com a principal causa de mortalitat.

Malgrat aquestes xifres, la recerca ha permès que la supervivència millori de manera significativa. La supervivència neta a cinc anys arriba ja al 55,3 % en els homes i al 61,7 % en les dones, pràcticament el doble que fa quatre dècades. Aquests avenços es deuen tant al diagnòstic més precoç —que permet tractar la malaltia en fases inicials— com al desenvolupament de teràpies cada vegada més eficaces i personalitzades.

La immunoteràpia i les teràpies CAR-T, un nou horitzó

Entre els tractaments més innovadors que han transformat l’abordatge del càncer destaca la immunoteràpia, que aprofita el sistema immunitari del pacient per reconèixer i destruir les cèl·lules tumorals. Una de les modalitats més prometedores són les teràpies CAR-T, que modifiquen genèticament els limfòcits T del pacient perquè reconeguin i eliminin les cèl·lules tumorals de manera específica i més eficaç.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) és un dels pocs centres a Europa que desenvolupa de manera acadèmica i pròpia, sense suport de la indústria farmacèutica, dues teràpies CAR-T:

• HSP-CAR19M, dirigida a limfomes de limfòcits B a través de l’antigen CD19, incloent-hi limfoma difús de cèl·lules B, fol·licular i de cèl·lules del mantell. Està enriquida en cèl·lules T de memòria per garantir durabilitat, i es desenvolupa dins de la xarxa TERAV de l’Instituto de Salud Carlos III.
• HSP-CAR30, dirigida a l’antigen CD30, enfocada en limfomes de Hodgkin clàssic i altres CD30⁺. És el primer CAR-T acadèmic europeu contra aquesta diana, dissenyat també amb cèl·lules T de memòria per reforçar eficàcia i persistència.

L’últim gran èxit en aquesta línia de recerca ha estat l’obtenció de resultats molt positius en pacients amb limfoma de Hodgkin refractari tractats amb HSP-CAR30. Es tracta de malalts que ja havien rebut múltiples línies de tractament sense èxit, per la qual cosa es troben en una situació clínica de molt difícil abordatge i amb poques alternatives terapèutiques. En aquest context, la nova teràpia acadèmica HSP-CAR30 desenvolupada a l’IR Sant Pau ha aconseguit altes taxes de respostes molt duradores, amb malalts lliures de malaltia més enllà dels tres anys, confirmant el potencial dels CAR-T de segona generació dissenyats al mateix centre.

A la fase I de l’assaig clínic, tots els pacients tractats van respondre al tractament. A més, la meitat d’ells van assolir una remissió completa, la qual cosa significa que la malaltia va desaparèixer completament en els estudis d’imatge i en les anàlisis clíniques de seguiment. Una altra dada molt rellevant és que aquestes respostes s’han mantingut en el temps en una proporció elevada de casos, la qual cosa demostra que la teràpia no només és eficaç a curt termini, sinó que té capacitat d’induir un control durador de la malaltia. La fase II de l’assaig, única a Europa, finalitzarà el mes d’octubre d’enguany, cosa que constitueix una fita en la història de la teràpia CAR-T.

El Dr. Javier Briones, cap del grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’IR Sant Pau i del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, responsable del desenvolupament d’aquestes teràpies, destaca: «L’alta taxa de resposta global és quelcom molt poc comú en pacients que han passat múltiples línies de tractament. A més, el 50 % va assolir remissió completa, amb malaltia desapareguda en estudis d’imatge i en anàlisis clíniques. Això és crucial, perquè demostra que la persistència de les cèl·lules CAR-T té un efecte real i sostingut sobre la malaltia, que és precisament el que busquem».

El receptor CXCR4, una diana clau davant la metàstasi

La recerca en càncer a l’IR Sant Pau no es limita a les CAR-T. Un altre dels grans eixos estratègics de l’institut és l’estudi del receptor CXCR4, una proteïna que exerceix un paper fonamental en la progressió tumoral. Nombrosos estudis han demostrat que la seva sobreexpressió s’associa a una major capacitat d’invasió i disseminació de les cèl·lules malignes, convertint-lo en un autèntic «taló d’Aquil·les» en múltiples tipus de càncer.

El grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals, liderat pel Dr. Ramon Mangues, fa més de quinze anys que investiga CXCR4 i ha desenvolupat una plataforma de nanomedicina única, capaç de dirigir agents terapèutics de manera selectiva contra les cèl·lules tumorals que expressen alts nivells d’aquest receptor. Aquests nanoconjugats proteïna-fàrmac alliberen la seva càrrega citotòxica només en aquestes cèl·lules, reduint efectes adversos en teixits sans.

En models preclínics, aquests nanoconjugats han mostrat una elevada eficàcia tant en tumors sòlids com en hematològics. En particular, una nanotoxina dirigida a CXCR4 va aconseguir frenar el creixement del càncer colorrectal i activar la resposta immunitària del pacient, cosa que obre possibilitats per a combinacions amb immunoteràpia. A més, el grup ha contribuït a una revisió internacional sobre teràpies innovadores dirigides a CXCR4, posicionant Sant Pau com un referent emergent en tractaments antimetastàtics.

La solidesa d’aquesta línia de recerca ha permès que la tecnologia desenvolupada a Sant Pau es transfereixi a l’àmbit empresarial a través de Nanoligent, una spin-off conjunta de la UAB i del mateix IR Sant Pau. L’empresa, cofundada pel Dr. Mangues, centra actualment els seus esforços en el desenvolupament clínic de nanoconjugats dirigits a CXCR4, amb l’objectiu que puguin arribar als pacients en els pròxims anys. Aquest pas reflecteix l’aposta de l’institut per la innovació translacional i la col·laboració amb el sector biotecnològic per accelerar l’arribada de nous tractaments al sistema sanitari.

El Dr. Ramon Mangues va subratllar que «la metàstasi continua sent la principal causa de mort per càncer i CXCR4 és clau en aquest procés. Atacar-lo amb precisió ens permet destruir selectivament les cèl·lules més agressives, reduint toxicitat. La nostra experiència ens situa en una posició única per avançar cap a teràpies antimetastàtiques amb potencial clínic en els pròxims anys».

La recerca en càncer s’expandeix a Sant Pau

El compromís de l’IR Sant Pau amb la recerca oncològica es reflecteix també en la creació de nous grups especialitzats. Un d’ells és el grup TRAIL (Thoracic Surgery Research and Innovation in Lung Cancer), liderat pel Dr. Juan Carlos Trujillo-Reyes, que centra la seva tasca en el càncer de pulmó, la principal causa de mort per càncer al món. Les seves línies de recerca abracen des del diagnòstic precoç mitjançant programes de cribratge, fins a la millora de les tècniques quirúrgiques amb especial èmfasi en la cirurgia robòtica, així com la integració de biomarcadors moleculars i clínics en la pràctica assistencial.

A aquesta línia s’hi afegeix el grup de Patologies Ginecològiques i de la Mama, coordinat per la Dra. Silvia Cabrera Díaz, que focalitza la seva recerca en les neoplàsies ginecològiques —endometri, ovari, úter, vulva, vagina i mama— i en patologies benignes de gran impacte en la qualitat de vida de les dones, com l’endometriosi, els miomes o el dolor pelvià crònic. Amb un enfocament multidisciplinari, el grup combina assistència clínica, docència i recerca, amb l’objectiu de generar coneixement capdavanter i millorar l’atenció a la salut de la dona en un entorn hospitalari d’alta complexitat.

Un grup internacional d’experts, entre els quals es troba el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment de l’Hospital Sant Pau, ha publicat a la revista Movement Disorders una revisió científica que analitza de manera exhaustiva les eines neuropsicològiques més utilitzades per avaluar l’atenció, la memòria de treball i les funcions executives en la malaltia de Parkinson. El treball, impulsat per la International Parkinson and Movement Disorder Society (MDS), ofereix recomanacions clares sobre quins instruments s’han d’emprar per fer una valoració més precisa de l’estat cognitiu d’aquests pacients, tant en la pràctica clínica com en recerca.

L’avaluació d’aquestes funcions cognitives és clau perquè el seu deteriorament és una de les complicacions no motores més freqüents en la malaltia de Parkinson. Pot presentar-se en fases molt primerenques, fins i tot abans dels símptomes motors, i s’associa a una pèrdua progressiva d’autonomia i qualitat de vida. Tanmateix, la gran varietat de proves existents, les diferències en la seva qualitat psicomètrica i la manca de criteris unificats dificultaven fins ara una avaluació homogènia. Segons el Dr. Martínez-Horta, «no n’hi ha prou amb fer servir qualsevol test disponible; necessitem instruments amb una base científica sòlida, adaptats a la realitat clínica del pacient amb Parkinson, i que ens permetin detectar canvis subtils però significatius».

Vuit proves amb les màximes garanties

La revisió va avaluar un total de trenta instruments i va concloure que vuit d’ells reuneixen les millors garanties de fiabilitat, validesa i aplicabilitat clínica. Quatre se centren principalment en l’atenció i la memòria de treball: tres subproves de la Wechsler Adult Intelligence Scale, Fourth Edition (WAIS-IV) —Digit Span, que mesura la memòria immediata i la capacitat de manipular informació; Coding, que valora la velocitat de processament i la coordinació visomotora, i Symbol Search, que examina la rapidesa en la discriminació visual i la concentració—, així com el Trail Making Test, que analitza la velocitat de processament, la flexibilitat mental i la cerca visual. La WAIS-IV és una de les escales més utilitzades a escala internacional per mesurar capacitats cognitives, i les seves subproves ofereixen resultats comparables amb dades normatives àmplies.

Les altres quatre proves recomanades estan orientades a les funcions executives: Similarities, un altre subtest de la WAIS-IV que explora el raonament verbal abstracte; el Wisconsin Card Sorting Test, considerat la referència per avaluar la flexibilitat cognitiva i la capacitat d’adaptació a noves regles; els Verbal Fluency Tests, que mesuren la capacitat de generar paraules seguint criteris fonèmics o semàntics, i el Stroop Color-Word Test, en la seva versió abreujada de Victoria, que valora la inhibició de respostes automàtiques i l’adaptació a condicions canviants. Com assenyala el Dr. Martínez-Horta, «aquestes eines no només han demostrat ser fiables i vàlides, sinó que també són sensibles als canvis que es produeixen en l’evolució de la malaltia i als efectes de determinats tractaments».

De la teoria a la pràctica clínica

Per als autors, disposar d’aquesta classificació té un impacte immediat en la pràctica clínica, ja que proporciona als professionals una guia clara per prendre decisions fonamentades. El Dr. Martínez-Horta subratlla que «a la consulta, l’elecció de la prova adequada pot marcar la diferència entre detectar un canvi cognitiu precoç o passar-lo per alt». Això resulta especialment rellevant en la malaltia de Parkinson, on les alteracions cognitives poden ser subtils en les primeres fases i passar desapercebudes si no s’empren eines amb prou sensibilitat.

La revisió també destaca que la selecció de la prova s’ha d’adaptar no només a l’objectiu de l’avaluació —detecció precoç, seguiment a llarg termini o valoració de l’efecte de teràpies—, sinó també a les característiques i limitacions del pacient. Aspectes com el nivell educatiu, l’estat emocional, la fatiga o les fluctuacions motores poden influir en el rendiment i, per tant, en la interpretació dels resultats. «Si un pacient presenta una afectació motora que dificulta l’escriptura o la rapidesa manual, una prova que requereixi aquestes habilitats podria reflectir un baix rendiment no pas per un dèficit cognitiu real, sinó per la interferència dels símptomes motors», explica l’investigador. En aquests casos, la recomanació és prioritzar eines d’administració verbal o adaptades, que minimitzin l’impacte d’aquestes limitacions.

El treball insisteix que l’ús de proves estandarditzades i avalades per evidència científica no només millora la precisió diagnòstica, sinó que també afavoreix l’homogeneïtat en la recerca, facilitant la comparació de resultats entre diferents centres i estudis. Això, al seu torn, contribueix a avançar en el coneixement de la malaltia i a desenvolupar intervencions més eficaces per preservar la funció cognitiva.

Un marc de referència internacional

La revisió no només estableix quines són les proves de referència, sinó que també identifica aquelles que, tot i el seu ús habitual, presenten limitacions i requereixen més recerca per confirmar-ne la utilitat. L’anàlisi mostra que alguns instruments àmpliament emprats manquen d’estudis normatius específics per a població amb malaltia de Parkinson o presenten problemes de fiabilitat quan s’apliquen en contextos clínics reals. En aquests casos, el grup d’experts recomana un ús prudent i sempre acompanyat d’altres mesures complementàries.

Per al Dr. Martínez-Horta, aquest treball suposa «un pas important cap a l’estandardització de l’avaluació cognitiva en la malaltia de Parkinson a escala global». L’investigador subratlla que «volem que aquesta guia serveixi per unificar criteris i millorar la qualitat de les avaluacions cognitives en la malaltia de Parkinson a tot el món». Comptar amb un marc de referència internacional permetrà que les dades obtingudes en diferents països i centres siguin comparables, quelcom essencial per establir patrons d’evolució, identificar factors de risc i avaluar l’impacte de nous tractaments.

A més, l’homogeneïtat en l’elecció d’eines permetrà integrar grans bases de dades internacionals, afavorint estudis col·laboratius amb mostres més àmplies i representatives. «L’homogeneïtat en l’avaluació és clau per avançar en la recerca, comparar dades entre centres i, en definitiva, oferir una millor atenció als pacients», conclou. L’objectiu final, tal com destaca l’equip d’autors, és que aquest consens es tradueixi en avaluacions més precises, diagnòstics més precoços i estratègies d’intervenció més eficaces.

Article de referència:

Biundo R, Bezdicek O, Cammisuli DM, Cholerton B, Dalrymple-Alford JC, Edelstyn N, Fiorenzato E, Holker E, Martinez-Horta S, Martini A, Santangelo G, Segura B, Siri C, Tröster A, Mestre TA, Ferro ÁS, Hyczy de Siqueira Tosin M, Skorvanek M, Weintraub D, Geurtsen GJ, and the members of the MDS Clinical Outcome Assessment Scientific Evaluation Committee. Attention/working memory and executive function in Parkinson’s disease: Review, critique, and recommendations. Mov Disord 2025. https://doi.org/10.1002/mds.30293

Un article de revisió publicat a Nature Reviews Neurology la primera autora del qual és la Dra. Marta Caballero, de l’equip del Dr. Luis Querol, membre del grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), analitza els avenços recents en el diagnòstic i tractament de les neuropaties autoimmunes primàries, un conjunt de malalties rares i debilitants del sistema nerviós perifèric entre les quals destaquen la síndrome de Guillain–Barré (GBS) i la polirradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP).

Durant més de tres dècades, l’abordatge terapèutic d’aquests trastorns s’ha basat en estratègies inespecífiques, com la immunoglobulina intravenosa, els corticoides o la plasmafèresi. Tot i que han permès millorar el pronòstic de molts pacients, la seva eficàcia és limitada i no tots responen de la mateixa manera. A més, aquestes teràpies no actuen sobre els mecanismes concrets que desencadenen la malaltia.

Un nou rumb

A l’article de revisió s’explica com, en els darrers anys, la recerca ha permès fer un salt qualitatiu en aquest camp. Un dels avenços més rellevants és la identificació d’autoanticossos dirigits contra proteïnes essencials en els nodes de Ranvier, estructures fonamentals per a la transmissió de l’impuls nerviós. Aquest descobriment, en el qual la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de Sant Pau ha tingut un paper capdavanter, ha portat a reconèixer una nova categoria diagnòstica, les nodopaties autoimmunes, un grup de neuropaties en què el sistema immune ataca específicament aquestes regions de la fibra nerviosa, alterant la comunicació entre neurones i provocant debilitat i pèrdua de sensibilitat.

Aquest nou concepte explica l’heterogeneïtat clínica d’alguns pacients i obre la porta a tractaments més específics. Paral·lelament, s’han redefinit els criteris diagnòstics de GBS i CIDP, la qual cosa permet detectar la malaltia amb més precisió, reduir els errors de classificació i orientar millor les decisions terapèutiques.

L’article coordinat pel Dr. Querol també repassa les teràpies dirigides que comencen a arribar a la pràctica clínica. Un exemple destacat és efgartigimod, recentment aprovat a Europa i als Estats Units com el primer tractament específic per a la CIDP. Aquest fàrmac redueix els nivells d’anticossos patològics a la sang i representa un canvi de paradigma després de més de trenta anys sense novetats terapèutiques d’aquest abast. Així mateix, s’estan desenvolupant assaigs clínics amb inhibidors del complement, que han mostrat resultats prometedors no sols en CIDP, sinó també en la GBS i en la neuropatia motora multifocal.

Un altre aspecte clau són els biomarcadors, que ofereixen informació objectiva sobre l’activitat de la malaltia i la seva evolució. Entre els més prometedors es troben el neurofilament lleuger sèric, que reflecteix el dany axonal, així com autoanticossos específics i proteïnes pròpies del nervi perifèric, com peripherin o periaxin. La seva validació permetrà no sols diagnosticar abans, sinó també predir la resposta als tractaments i personalitzar el seguiment de cada pacient.

Una transformació en l’abordatge

«El camp de les neuropaties autoimmunes viu una autèntica transformació», explica la Dra. Marta Caballero. «Passem de teràpies generals a estratègies que es dirigeixen als mecanismes exactes que causen la malaltia. Això significa que podrem ser molt més precisos, reduir la toxicitat dels tractaments i millorar la qualitat de vida dels pacients».

El Dr. Querol, per la seva banda, subratlla a més la rellevància dels nous biomarcadors. «Gràcies a aquestes eines, no sols podrem diagnosticar amb més rapidesa i fiabilitat, sinó també monitorar l’evolució de la malaltia i la resposta al tractament d’una manera objectiva. És un pas essencial per avançar cap a una medicina personalitzada en aquest camp».

Els avenços recollits en aquesta revisió situen les neuropaties autoimmunes primàries —fins ara considerades patologies òrfenes d’innovació— al centre d’un canvi de paradigma. El millor coneixement dels seus mecanismes, la disponibilitat de criteris diagnòstics més rigorosos, l’arribada de noves teràpies dirigides i el desenvolupament de biomarcadors fiables permetran oferir als pacients un maneig més eficaç, segur i adaptat a les seves necessitats individuals.

Article de referència:

Caballero-Ávila M, Pascual-Goñi E, Lleixà C, Martín-Aguilar L, Collet-Vidiella R, Querol L. The changing landscape of primary autoimmune neuropathies. Nat Rev Neurol 2025. https://doi.org/10.1038/s41582-025-01133-3

Durant els mesos de setembre i octubre, My Alma, una marca especialitzada en productes de benestar íntim i menstrual, impulsa una campanya solidària per donar suport a la recerca en càncer d’ovari de l’Institut de Recerca Sant Pau.

Per cada producte venut a través de la seva botiga en línia, My Alma hi destinarà un arrodoniment solidari, que es convertirà en una aportació directa per finançar un projecte pioner del nostre centre.

Una empresa amb compromís amb la salut femenina

My Alma va néixer amb la voluntat de posar la salut femenina al centre, oferint productes més sostenibles, saludables i respectuosos amb el cos i el medi ambient. La seva fundadora, inspirada per la seva pròpia experiència vital, ha volgut que la marca sigui també un motor de canvi social, donant visibilitat i recursos a la recerca mèdica que afecta directament les dones.

Suport a la recerca en càncer d’ovari

Els fons recollits es destinaran a un projecte innovador de l’Institut de Recerca Sant Pau que estudia com els senyals del sistema nerviós poden influir en el creixement i la disseminació del tumor. L’objectiu és trobar noves estratègies per combatre el càncer d’ovari resistent als tractaments actuals i oferir noves esperances a les pacients.

Divulgació per trencar tabús

En el marc d’aquesta col·laboració, també es publicaran a les xarxes socials de My Alma i de Sant Pau diverses càpsules de vídeo divulgatives, elaborades per professionals de Sant Pau, sobre temes relacionats amb la menstruació. L’objectiu és oferir informació rigorosa, promoure la salut femenina i ajudar a trencar tabús encara molt presents a la societat.

Una col·laboració amb impacte

Amb aquesta iniciativa, My Alma i l’Institut de Recerca Sant Pau sumen esforços per avançar en la recerca i contribuir a millorar la vida de les dones que conviuen amb aquesta malaltia, alhora que aposten per la sensibilització i la divulgació en salut.

L’Institut de Recerca de Sant Pau (IR Sant Pau) ha aprovat la creació del nou grup de recerca TRAIL (Thoracic Surgery Research and Innovation in Lung Cancer), dedicat a impulsar la investigació i la innovació en l’àmbit de la cirurgia toràcica i el càncer de pulmó. El grup estarà liderat pel Dr. Juan Carlos Trujillo-Reyes, cap del Servei Mancomunat de Cirurgia Toràcica dels hospitals de Sant Pau i del Mar. Els membres fundadors del nou grup, a més del Dr. Trujillo, són la Dra. Elisabeth Martínez, especialista en tècniques mínimament invasives i millora de la qualitat de vida dels pacients, i el Dr. Josep Belda Sanchis, cirurgià toràcic amb més de trenta anys d’experiència en cirurgia pulmonar complexa i patologia oncològica.

Segons el Dr. Trujillo, «el càncer de pulmó continua sent la principal causa de mortalitat per càncer al món i a Espanya. Per això és fonamental apostar per la recerca i la innovació en diagnòstic precoç i en tècniques quirúrgiques avançades que ens permetin millorar els resultats i la supervivència dels pacients».

El grup TRAIL neix amb la voluntat de consolidar una recerca de qualitat i amb impacte real en la pràctica clínica. Es tracta d’una iniciativa pionera i diferencial dins el panorama estatal, que destaca pel seu caràcter innovador i per la singularitat de la seva proposta en el context actual de recerca. Entre les seves principals línies d’investigació destaquen: el diagnòstic precoç del càncer de pulmó, mitjançant programes de cribratge i tècniques d’imatge avançada; la selecció quirúrgica òptima després de tractaments d’inducció; la millora de les tècniques quirúrgiques i dels resultats perioperatoris, amb especial èmfasi en la cirurgia robòtica i els programes de prehabilitació; i la recerca translacional en biomarcadors per integrar dades moleculars i clíniques en la presa de decisions terapèutiques.

«Sant Pau ens ofereix un entorn privilegiat per desenvolupar recerca d’alt nivell, gràcies a la col·laboració multidisciplinària i a la connexió directa amb la pràctica clínica. Aquesta sinergia és clau per generar coneixement que tingui un impacte immediat en els pacients», comenta el Dr. Trujillo.

El Dr. Juan Carlos Trujillo és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i doctor en Medicina per la mateixa universitat (2022). Especialista en cirurgia toràcica, exerceix a Sant Pau des de 2015 i ha estat un dels principals impulsors de la cirurgia mínimament invasiva al centre. Compagina l’activitat clínica amb la docència com a professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb una destacada trajectòria investigadora, amb més de 60 publicacions en revistes d’alt impacte.

Ha tingut un paper clau en la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), on va coordinar l’Àrea d’Oncologia Toràcica i el projecte CASSANDRA, el primer estudi pilot de cribratge de càncer de pulmó a escala estatal. Actualment, coordina els projectes de recerca i desenvolupament en oncologia toràcica de SEPAR i és codirector de la base de dades nacional de tumors tímics. El 2024 va rebre el Premi al Millor Investigador Jove de l’Any de SEPAR.

Segons el Dr. Trujillo, «la creació del grup TRAIL ens permet estructurar i potenciar tota la feina que ja estem fent en recerca i innovació en cirurgia toràcica i càncer de pulmó. El nostre objectiu és generar coneixement útil que es tradueixi en una millor atenció als pacients i en la reducció de la mortalitat per aquesta malaltia».

Amb la seva creació, TRAIL vol consolidar Sant Pau com a centre de referència en recerca i innovació en cirurgia toràcica i càncer de pulmó, promovent sinergies multidisciplinàries i la formació de noves generacions de professionals en l’àmbit biomèdic.

L’editorial Springer Nature acaba de publicar l’Atlas of Virtual Surgical Planning and 3D Printing for Cranio-Maxillo-Facial Surgery, una obra de referència internacional que marca una fita en la integració de la innovació tecnològica i la humanització de l’atenció sanitària en l’àmbit de la cirurgia craneomaxil·lofacial. El llibre ha estat editat pel Dr. Alessandro Tel, especialista en cirurgia maxil·lofacial del Departament de Cirurgia de Cap i Coll i Neurociències de l’Hospital Universitari d’Udine (Itàlia), i pel Dr. Massimo Robiony, professor associat de Cirurgia Maxil·lofacial a la Universitat d’Udine i cap de la Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari d’Udine.

Tecnologia i humanització: una aliança quirúrgica

L’atles es presenta com el resultat d’anys de treball i de la col·laboració entre professionals d’arreu del món que comparteixen una mateixa visió: la medicina com a ciència en renovació constant i l’ésser humà com a prioritat. L’obra proposa un enfocament que els seus editors denominen Tecno-Humanització, és a dir, l’aplicació de tot el potencial de la tecnologia —inclosa la intel·ligència artificial— a la pràctica clínica, però sempre respectant l’ètica i reforçant la dimensió humana de l’acte mèdic.

En l’àmbit específic de la cirurgia de cap i coll, la realitat virtual, la planificació quirúrgica en 3D i la impressió de biomodels s’han convertit en eines indispensables per millorar la seguretat, la precisió i la comunicació amb el pacient, i aquest atles pretén servir com a guia didàctica i pràctica per al seu ús més avançat.

Protocols d’imatge per a una cirurgia més precisa

Entre els autors hi ha el Dr. Josep Munuera, responsable del grup d’Imatge Mèdica Avançada, Intel·ligència Artificial i Teràpia Guiada per Imatge de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i cap del Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Sant Pau. La seva aportació se centra en el capítol dedicat als protocols específics d’adquisició d’imatges en radiologia per a la planificació quirúrgica virtual i la impressió 3D en cirurgia craneomaxil·lofacial. Aquest apartat revisa en profunditat les tècniques, els paràmetres i les consideracions necessàries per obtenir imatges de la màxima qualitat diagnòstica i quirúrgica.

Segons explica el Dr. Munuera, «una correcta elecció de la tècnica d’imatge i la configuració adequada dels paràmetres d’adquisició és la base perquè el cirurgià pugui planificar amb total seguretat i precisió la cirurgia». Afegeix que «el treball en equip entre radiòlegs i cirurgians és clau: les nostres decisions en la fase de diagnòstic condicionen de manera directa el grau de precisió i el resultat final de la intervenció».

De la imatge diagnòstica a la precisió quirúrgica

El capítol descriu com la imatge mèdica ha evolucionat des dels raigs X i l’arribada del TAC i la ressonància magnètica fins a la integració actual de la intel·ligència artificial, la reconstrucció 3D i la fabricació additiva. Aquestes tecnologies no només permeten visualitzar amb realisme estructures anatòmiques complexes, sinó també fusionar dades de diferents modalitats per planificar intervencions més personalitzades i segures.

En cirurgia craneomaxil·lofacial, on conviuen estructures òssies i teixits tous en un espai anatòmic reduït i delicat, l’elecció i la configuració correctes de la tècnica d’imatge —sigui TAC, CBCT, ressonància magnètica, ecografia o escaneig òptic— són clau per a l’èxit quirúrgic. Cada modalitat aporta avantatges i limitacions: el TAC ofereix una gran resolució espacial per a os, la ressonància magnètica és insubstituïble per a nervis, vasos i teixits tous, el CBCT destaca pel seu baix nivell de radiació i alta resolució òssia, i la fotogrametria 3D o l’escaneig intraoral permeten registrar amb precisió la superfície facial i la dentició per integrar-los en el model quirúrgic.

El capítol descriu també l’ús d’imatge intraoperatòria —com el TAC o CBCT al quiròfan, l’ecografia o tècniques de fluorescència— per verificar en temps real la col·locació d’implants, la simetria facial o la perfusió de penjalls. Dedica una part substancial als paràmetres d’adquisició adaptats a cada indicació clínica, des de fractures i tumors fins a anomalies congènites o patologia articular, així com a seqüències avançades de ressonància per obtenir models volumètrics isotropics.

La reconstrucció i segmentació 3D ocupa un lloc central, amb mètodes que permeten aïllar ossos, vasos i teixits tous mitjançant algoritmes semiautomàtics o eines intel·ligents de delineació, sempre prioritzant la qualitat de la dada original. El Dr. Munuera subratlla que «l’estandardització de protocols i la minimització d’artefactes són essencials, així com ajustar l’adquisició a la data de la cirurgia per garantir la màxima correspondència anatòmica».

A més, el capítol contempla consideracions específiques per a pacients pediàtrics, prioritzant la reducció de la dosi de radiació, l’ús de tècniques no ionitzants i la creació d’entorns amigables que facilitin la col·laboració del nen. Finalment, introdueix una reflexió poc habitual en textos tècnics: l’impacte mediambiental de la imatge mèdica. Des del consum energètic dels equips fins a la gestió de residus electrònics o l’ús de metalls rars i contrastos, el text fa una crida a adoptar tecnologies més eficients, programes de reciclatge i solucions sostenibles que redueixin la petjada ecològica del sector.

Amb aquest atles, s’ofereix una eina que combina rigor tècnic, consciència ètica i visió de futur, amb l’objectiu que la tecnologia més avançada estigui sempre al servei de la precisió quirúrgica i de la humanització de l’atenció al pacient. En paraules del Dr. Munuera, «és un honor haver contribuït a una obra que no només recull coneixement tècnic de primer nivell, sinó que també transmet una filosofia de treball en què la tecnologia és un mitjà per cuidar millor les persones».

Referència:

Tel A, Robiony M, editors. Atlas of Virtual Surgical Planning and 3D Printing for Cranio-Maxillo-Facial Surgery. Cham: Springer Nature; 2025.

Una investigació liderada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), el Servei de Bioquímica Clínica de l’Hospital de Sant Pau i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM) ha identificat una alteració clau en el transport de colesterol al cervell en pacients amb malaltia d’Alzheimer. Els resultats apunten que les lipoproteïnes del líquid cefalorraquidi de pacients amb malaltia d’Alzheimer tenen una capacitat reduïda per subministrar colesterol a les neurones, i que aquest defecte podria estar vinculat a la presència de la variant genètica APOE4, un dels principals factors de risc coneguts per desenvolupar la malaltia. L’estudi s’ha publicat a la revista Journal of Lipid Research.

Segons explica la Dra. Mireia Tondo, investigadora del grup de Fisiopatologia de les malalties caracteritzades per alteracions lipídiques de l’IR Sant Pau i que va liderar el projecte, «sabem des de fa temps que les persones amb la variant APOE4, sobretot en forma homozigòtica, tenen un risc molt elevat de desenvolupar Alzheimer, però fins ara no es coneixia bé per què. El nostre estudi apunta que un dels factors que podria contribuir-hi és que les neurones, en presència d’aquesta variant, capten pitjor el colesterol que els arriba pel líquid cefalorraquidi».

El colesterol, essencial per a la viabilitat neuronal

El colesterol és una molècula vital per al funcionament correcte de les neurones. Intervé en la formació de membranes, en la transmissió sinàptica i en la producció de mielina. A diferència d’altres òrgans, el cervell no rep colesterol de la sang, ja que la barrera hematoencefàlica ho impedeix. «Tot el colesterol necessari es produeix localment», explica la Dra. Tondo, «i s’emmagatzema en unes partícules lipoproteiques específiques que el transporten des de les cèl·lules glials fins a les neurones. Si aquest procés falla, la neurona pot no rebre els recursos estructurals i funcionals que necessita».

Els investigadors van analitzar mostres de líquid cefalorraquidi de 10 pacients amb Alzheimer i 10 persones sense malaltia, procedents de la cohort SPIN (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration). Van avaluar dues etapes del transport lipídic cerebral: d’una banda, la capacitat dels astròcits de cedir colesterol al líquid cefalorraquidi; de l’altra, la capacitat de les neurones de captar aquest colesterol. Els resultats van mostrar que l’alliberament per part dels astròcits era similar en tots els participants, però que la captació neuronal estava clarament compromesa en els pacients amb Alzheimer.

Davant d’aquest resultat, l’equip va voler entendre si aquest defecte podia estar relacionat amb la genètica. «En la nostra mostra, la majoria dels pacients eren heterozigots per la variant APOE4, i vam observar que la captació de colesterol era més baixa en ells. Per això vam decidir anar més enllà i crear nanopartícules lipoproteiques recombinants, idèntiques entre elles, però amb APOE3 o APOE4», relata la Dra. Tondo. «Quan les vam provar en cultius de neurones, vam veure que les que contenien APOE4 transferien el colesterol de forma molt menys eficient. Això ens va fer pensar que aquesta variant podria tenir un paper directe en la disfunció observada».

Alteracions proteiques i implicacions funcionals

A més, els investigadors van fer una anàlisi proteòmica detallada de les lipoproteïnes del líquid cefalorraquidi. Es van identificar 239 proteïnes associades a aquestes partícules, de les quals 27 estaven alterades en els pacients amb Alzheimer. Curiosament, cap d’aquestes diferències afectava directament les proteïnes relacionades amb el metabolisme del colesterol. «Aquesta troballa ens indica que el sistema lipoproteic és molt més complex del que ens pensàvem, i que poden haver-hi altres mecanismes relacionats amb inflamació, adhesió cel·lular o degradació proteica que també poden influir en la progressió de la malaltia», afegeix la Dra. Tondo.

«L’entrega eficient de colesterol a les neurones és fonamental per al seu funcionament i manteniment. Els nostres resultats mostren que aquest procés està compromès en la malaltia d’Alzheimer, especialment en presència de la variant APOE4», explica Carla Borràs, primera autora de l’estudi. «Això podria contribuir a la vulnerabilitat de les neurones i a la seva degeneració progressiva».

La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el grup de metabolisme lipídic i la Unitat de Memòria de Sant Pau, referent internacional en l’estudi clínic i biomolecular de les demències. També hi han participat investigadors del CIBER Enfermedades Neurodegenerativs (CIBERNED), el Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), el CIBER Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).

La Dra. Tondo insisteix que cal ser prudents: «Aquest estudi no permet afirmar que el dèficit de colesterol sigui la causa directa de la malaltia, però sí que podria ser un dels factors que contribueixen al dany neuronal. En qualsevol cas, obre una línia molt interessant per explorar el metabolisme lipídic cerebral, especialment en persones amb risc genètic».

El grup de recerca ja treballa en un nou estudi per veure si aquest mecanisme també està alterat en persones amb síndrome de Down, un col·lectiu amb risc genètic de desenvolupar Alzheimer. «Volem saber si el problema de captació de colesterol neuronal també es dona en aquest altre context genètic. Això ens podria ajudar a entendre si hi ha mecanismes comuns i si millorar el metabolisme lipídic podria ser una via per retardar la neurodegeneració», conclou la Dra. Tondo.

Finançament del projecte

Aquest treball ha estat finançat parcialment per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), dependent del Ministerio de Asuntos Económicos y Transformación Digital del Govern d’Espanya, i pels fons europeus FEDER “Una manera de fer Europa”, a través dels projectes PI21/00140, PI23/00232, PI18/0035, PI22/00758, JR22/00003, INT21/00073, PI20/01473 i PI23/01786.

A més, aquest estudi ha estat finançat pels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units a través de les beques R01 AG056850, R21 AG056974, R01 AG061566, R01 AG081394 i R61 AG066543, així com per la Fundación Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno mitjançant la beca IIBSP-DOW-2020-151 i pel programa Horizon 2020 – Research and Innovation Framework Programme de la Unió Europea (H2020-SC1-BHC-2018-2020).

Referència de l’article:

Borràs C, Canyelles M, Santos D, Rotllan N, Núñez E, Vázquez J, Maspoch D, Cano-Sarabia M, Zhao Q, Carmona-Iragui M, Sirisi S, Lleó A, Fortea J, Alcolea D, Blanco-Vaca F, Escolà-Gil JC, Tondo M. Cerebrospinal fluid lipoprotein-mediated cholesterol delivery to neurons is impaired in Alzheimer’s disease and involves APOE4. J Lipid Res 2025:100865. https://doi.org/10.1016/j.jlr.2025.100865

La lipoproteïna(a), també coneguda com a Lp(a), és una partícula lipídica amb propietats proinflamatòries la concentració de la qual a la sang està determinada principalment per factors genètics. La seva implicació en el desenvolupament de la malaltia cardiovascular ateroscleròtica està àmpliament documentada, però persisteix una pregunta clau en l’àmbit de la prevenció primària: la Lp(a) representa també un risc rellevant en persones sense factors de risc cardiovascular clàssics?

Per respondre aquesta qüestió, un ampli estudi internacional publicat al European Journal of Preventive Cardiology ha analitzat dades de 66.495 persones de vuit cohorts poblacionals europees, seguides durant una mediana de 9,7 anys. Tots els participants estaven lliures de malaltia coronària en el moment de la inclusió. El treball ha comptat amb la participació de la Dra. Teresa Padró, investigadora del grup de Biomarcadors de Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i membre del CIBERCV.

Els investigadors van estratificar els participants segons el nombre de factors de risc cardiovascular modificables que presentaven a l’inici de l’estudi: hipertensió arterial, diabetis mellitus, hipercolesterolèmia i tabac. Un total de 41.770 persones no presentaven cap o només un d’aquests factors, mentre que 24.725 en tenien dos o més. També es va classificar els individus en funció dels seus nivells de Lp(a), utilitzant com a llindar el percentil 90 de la distribució (43,2 mg/dL).

Durant el seguiment es van registrar un total de 3.467 casos nous de cardiopatia isquèmica entre els participants. Aquesta categoria inclou infarts de miocardi, morts d’origen coronari, angines inestables, procediments de revascularització coronària i defuncions sense causa definida, però amb possible origen cardíac. D’aquests casos, 1.191 van ocórrer en persones que, a l’inici de l’estudi, no presentaven cap factor de risc cardiovascular o només un. Els 2.276 casos restants es van produir en participants amb dos o més factors de risc tradicionals.

Què passa amb la Lp(a)?

Els resultats de l’estudi revelen que tenir nivells elevats de Lp(a) —per sobre de 43,2 mg/dL, que correspon al 10 % més alt de la població— augmenta el risc de patir una malaltia coronària, com un infart, tant en persones amb pocs factors de risc cardiovascular com en aquelles amb diversos. De fet, l’augment del risc va ser molt similar en ambdós grups: un 38 % més en qui tenia un o cap factor de risc i un 27 % més en qui en tenia dos o més. Aquesta diferència no va ser estadísticament significativa, cosa que significa que l’impacte de la Lp(a) alta sobre el risc coronari és pràcticament el mateix, independentment del perfil de risc previ de la persona.

«Aquest estudi demostra que les persones amb nivells elevats de Lp(a) tenen un risc més alt de malaltia coronària, encara que no presentin hipertensió, diabetis, colesterol elevat ni hàbit tabàquic», explica la Dra. Teresa Padró. «Això representa un repte clínic important, ja que en aquests casos les estratègies de prevenció tradicionals, basades en la reducció de factors de risc, no són aplicables».

Actualment, no existeixen tractaments aprovats per reduir específicament la Lp(a), tot i que hi ha diversos assaigs clínics en marxa. Segons els autors, fins que aquests fàrmacs estiguin disponibles, l’única opció per mitigar el risc cardiovascular associat a la Lp(a) continua sent el control intensiu dels factors de risc modificables, una estratègia que no és viable en individus que no en presenten.

«Els resultats també reforcen la necessitat de desenvolupar teràpies dirigides a la Lp(a) en l’àmbit de la prevenció primària», afegeix la Dra. Padró. «A més, subratllen la importància d’incloure la Lp(a) en l’avaluació del risc cardiovascular, fins i tot en persones aparentment sanes».

L’estudi s’emmarca en el projecte BiomarCaRE (Biomarker for Cardiovascular Risk Assessment across Europe), finançat per la Unió Europea a través del Setè Programa Marc (FP7/2007–2013). Els nivells de Lp(a) es van mesurar en un laboratori central utilitzant un mètode immunoturbidimètric estandarditzat, fet que ha permès garantir la fiabilitat de les dades analitzades.

Article de referència:

Arnold N, Goßling A, Bay B, Weimann J, Blaum C, Brunner FJ, Ferrario MM, Brambilla P, Cesana G, Leoni V, Palmieri L, Donfrancesco C, Padró T, Andersson J, Jousilahti P, Ojeda F, Zeller T, Linneberg A, Söderberg S, Iacoviello L, Gianfagna F, Sans S, Veronesi G, Thorand B, Peters A, Tunstall-Pedoe H, Kee F, Salomaa V, Schnabel RB, Kuulasmaa K, Blankenberg S, Waldeyer C, Koenig W. Lipoprotein (a) and incident coronary heart disease in the community: Impact of traditional cardiovascular risk factors. Eur J Prev Cardiol 2025. https://doi.org/10.1093/eurjpc/zwaf340

Un equip liderat pels Drs. Elba Pascual-Goñi i Luis Querol, investigadors del grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha publicat a la revista Journal of NeuroEngineering and Rehabilitation els resultats d’un estudi que valida l’ús de sensors biomecànics digitals per avaluar la marxa en persones amb neuropaties perifèriques. El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb la startup Ephion Health i ha demostrat que aquesta tecnologia permet obtenir mesures objectives, sensibles i repetibles sobre l’estat funcional dels pacients.

L’avaluació de la marxa és una eina fonamental per entendre l’impacte funcional de les neuropaties perifèriques, un grup de malalties que afecten els nervis que connecten el sistema nerviós central amb les extremitats. Aquestes alteracions poden provocar pèrdua de força, desequilibri, inestabilitat i dificultats per caminar, amb una afectació directa sobre la qualitat de vida dels pacients. Tot i això, la valoració clínica d’aquests canvis sovint es basa en escales subjectives que poden no captar els canvis més subtils o incipients.

Tecnologia wearable per identificar patrons de marxa alterada

L’estudi ha inclòs dades de 79 pacients amb diferents tipus de neuropaties perifèriques —tant autoimmunes com hereditàries— i 50 persones voluntàries sanes com a grup control. Mitjançant un sistema de sensors inercials col·locats en diferents parts del cos i plantilles de pressió plantar, es van recollir múltiples paràmetres biomecànics durant la realització d’un test de marxa de dos minuts. Aquest sistema va permetre analitzar amb gran detall variables espaciotemporals (com la velocitat, la longitud de pas o la cadència), angles articulars i la distribució de la pressió a les plantes dels peus.

Els resultats mostren que aquest sistema és capaç de detectar patrons prototípics de marxa alterada associats a les neuropaties perifèriques, com l’atàxia —una marxa descoordinada o inestable— i l’steppage —una elevació exagerada del genoll per evitar que el peu arrossegui per terra. Aquests patrons són habituals en moltes neuropaties, i el sistema digital ha permès identificar-los amb gran precisió.

A més, molts dels paràmetres biomecànics mesurats es correlacionen amb escales clíniques convencionals, com ara la puntuació MRC (Medical Research Council) o l’escala i-RODS, utilitzades habitualment per valorar la força i la discapacitat en aquest tipus de pacients.

Una eina útil per al seguiment i els assaigs clínics

Una de les principals aportacions d’aquest treball és la seva component longitudinal. En un subgrup de pacients que van experimentar canvis clínicament rellevants al llarg del temps, el sistema va detectar modificacions significatives en diversos paràmetres biomecànics, especialment en la funció del genoll, el turmell, el maluc i la pressió plantar. Aquest fet demostra el potencial del sistema com a eina de monitoratge continu i com a biomarcador funcional objectiu en l’evolució de les neuropaties perifèriques.

Aquest estudi adquireix una rellevància especial en el context actual, on la disponibilitat de nous tractaments per a algunes neuropaties perifèriques fa més necessari que mai disposar d’eines sensibles i objectives per valorar-ne l’eficàcia. Les escales clíniques convencionals, tot i ser útils, sovint tenen limitacions de sensibilitat i poden no detectar canvis subtils però clínicament importants. L’ús de sensors biomecànics permet superar aquestes limitacions i obre la porta a una avaluació més precisa i personalitzada, tant en la pràctica clínica com en futurs assaigs terapèutics.

Segons explica la Dra. Pascual Goñi, «l’estudi demostra que la tecnologia wearable basada en sensors inercials i plantilles de pressió pot oferir una avaluació precisa i menys subjectiva de la marxa, amb aplicacions tant en l’àmbit clínic com en la recerca. Podria facilitar la detecció precoç de canvis, el seguiment personalitzat del pacient i la valoració de l’eficàcia de nous tractaments en assaigs clínics».

Article de referència:

Tejada-Illa C, Pegueroles J, Claramunt-Molet M, Pi-Cervera A, Heras-Delgado A, Gascón-Fontal J, Idelsohn-Zielonka S, Rico M, Vidal N, Martín-Aguilar L, Caballero-Ávila M, Lleixà C, Collet-Vidiella R, Llansó L, Carbayo Á, Vesperinas A, Querol L, Pascual-Goñi E. Digital biomechanical assessment of gait in patients with peripheral neuropathies. J Neuroeng Rehabil 2025;22:159. https://doi.org/10.1186/s12984-025-01694-w

Aquest dimarts 29 de juliol, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) va rebre la visita del Dr. Vladyslav Vyazovskiy, catedràtic de la Universitat d’Oxford i una de les veus més reconegudes en l’àmbit internacional de la recerca sobre el son. El Dr. Vyazovskiy va presidir el tribunal de la tesi doctoral de Diego del Castillo Berges, investigador predoctoral al grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi, liderat pel Dr. Àlex Bayés.

La tesi, titulada Alterations in NREM Sleep Accompany Dysregulation of Synaptic Proteome Dynamics in Syngap1 Heterozygous Mice, se centra en l’estudi del son NREM (Non-Rapid Eye Movement), una de les dues grans fases del son caracteritzada per una activitat cerebral lenta i sincrònica, essencial per a la recuperació energètica i la consolidació de la memòria. Concretament, la recerca analitza com afecta el son profund al funcionament molecular de les sinapsis en un model murí amb mutació en el gen SYNGAP1, una de les causes monogèniques més freqüents de discapacitat intel·lectual i trastorns del neurodesenvolupament.

Mitjançant tècniques d’anàlisi proteòmica i electroencefalogràfica, l’estudi mostra que aquests ratolins presenten canvis importants tant en els mecanismes moleculars que regulen les connexions neuronals com en la manera com dormen. En condicions normals, al voltant del 10 % del proteoma sinàptic mostra oscil·lacions rítmiques al llarg del dia. En els mutants, aproximadament la meitat d’aquestes oscil·lacions es perden, però també apareix un nou conjunt de proteïnes cícliques, fet que apunta no només a una pèrdua de ritmicitat, sinó a una reorganització patològica del funcionament sinàptic.

Funcionalment, els ratolins amb mutació heterozigota en el gen SYNGAP1 mantenen una arquitectura general del son i una regulació circadiària dels cicles de son-vigília aparentment normals, però presenten canvis subtils en la microarquitectura del son NREM. Dormen amb menys microdesvetllaments i períodes més estables de son profund, però amb una activitat cerebral alterada: augmenta la potència delta (associada a les ones lentes) i disminueix la potència sigma, que reflecteix l’activitat de les espigues del son (sleep spindles), unes oscil·lacions breus i ràpides típiques del NREM que estan implicades en la consolidació de la memòria i en la desconnexió sensorial durant el descans. Tot i que es mantenen els mecanismes que regulen l’activitat cerebral durant el son profund i al llarg del dia, s’observa una alteració en el patró de les espigues del son, que deixa de seguir el ritme lent habitual. Aquest canvi, juntament amb la reducció dels microdesvetllaments, fa pensar en una possible disfunció del sistema de senyalització cerebral que utilitza la noradrenalina.

A la tesi es proposa que aquesta desregulació de les dinàmiques proteòmiques i de les oscil·lacions cerebrals durant el son NREM podria estar relacionada amb els dèficits cognitius i de comportament propis dels trastorns associats a SYNGAP1. A més, suggereix que les estratègies terapèutiques dirigides a restaurar les oscil·lacions característiques del son NREM podrien tenir un efecte beneficiós.

La presència del Dr. Vyazovskiy com a president del tribunal aporta un gran valor científic i simbòlic a l’acte de defensa. El seu grup, amb seu al Departament de Fisiologia, Anatomia i Genètica de la Universitat d’Oxford, investiga els mecanismes sinàptics, cel·lulars i neurofisiològics que regulen els cicles de son i vigília, i com aquests processos es veuen alterats en trastorns neurològics i psiquiàtrics, l’envelliment i el metabolisme. El Dr. Vyazovskiy és especialment conegut per la seva contribució a la hipòtesi de l’homeòstasi sinàptica, segons la qual el son exerceix una funció essencial per restablir l’equilibri de la plasticitat cerebral acumulada durant la vigília.

La seva recerca també explora línies innovadores com el son local (en què diferents regions cerebrals poden trobar-se en estats funcionals diferents), la torpor i la hibernació, els efectes de compostos psicodèlics com el 5‑MeO‑DMT, i l’anàlisi detallada dels ritmes circadiaris i de les oscil·lacions cerebrals a diverses escales temporals.

La seva visita a Sant Pau va ser una gran oportunitat per promoure l’intercanvi científic i consolidar vincles amb grups capdavanters en l’àmbit de les neurociències a escala internacional. També representa un reconeixement a la trajectòria del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi, pioner en l’estudi del proteoma sinàptic humà i de les alteracions moleculars implicades en malalties neurològiques i del desenvolupament.

La suplementació amb vitamina D pot tenir efectes que van molt més enllà del metabolisme ossi. En pacients amb cirrosi descompensada, corregir el dèficit d’aquesta vitamina s’associa amb millores en la fragilitat, la força muscular, la inflamació i les funcions cognitives, especialment la memòria de treball. Així ho constaten dos articles publicats recentment a les revistes científiques Medical Sciences i Nutrients, en el marc d’una col·laboració multidisciplinària i internacional coordinada des de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid i l’Hospital de Sant Pau.

Els treballs han estat liderats pels Serveis de Patologia Digestiva de l’Hospital Gregorio Marañón i de l’Hospital de Sant Pau-Institut de Recerca (IR) Sant Pau i l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Pau, en el marc d’una col·laboració entre grups del CIBERehd i del CIBERSAM i la Universitat de Melbourne (Austràlia). Els estudis han comptat amb el suport de la Comissió Europea i de l’Institut de Salut Carlos III.

Fragilitat i força muscular

El primer dels estudis, publicat a la revista Medical Sciences, va demostrar que la suplementació amb vitamina D, com a part d’una intervenció nutricional multifactorial, millora significativament la fragilitat i la força i massa muscular en pacients amb cirrosi descompensada i dèficit d’aquesta vitamina.

L’estudi va incloure 39 pacients que havien estat recentment hospitalitzats per complicacions relacionades amb la cirrosi hepàtica. Un cop confirmats els nivells baixos de vitamina D, es va iniciar un tractament amb suplements seguint les recomanacions clíniques vigents, així com amb altres micronutrients si era necessari. Durant dotze mesos, els investigadors van avaluar l’impacte d’aquesta intervenció sobre la fragilitat (índex de Fried), la força de prensió, la composició corporal i la qualitat de vida.

«El nostre grup de recerca fa anys que estudia la fragilitat en la cirrosi. Sabíem que el dèficit de vitamina D era molt freqüent en pacients amb cirrosi avançada, però fins ara no hi havia evidència sòlida sobre si tractar-lo tenia un impacte clínic real en la fragilitat», explica el Dr. Germán Soriano, investigador del grup de Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i cap clínic de l’Hospital de Sant Pau, un dels autors corresponents de l’estudi.

Al cap de sis mesos, els pacients van mostrar una millora significativa en l’índex de fragilitat de Fried i un augment sostingut de la força muscular durant tot l’any de seguiment. Dotze mesos després, també es va observar un increment en la massa magra i grassa. «El més rellevant és que no només van millorar els paràmetres bioquímics i nutricionals, sinó també variables clíniques i funcionals, com la força de prensió, el nivell d’ansietat i la qualitat de vida», assenyala el Dr. Soriano. «Això té implicacions importants per al benestar i l’autonomia d’aquests pacients».

L’estudi, de caràcter observacional, posa en relleu una estratègia de baix cost i fàcil aplicació per millorar la situació funcional de persones amb malaltia hepàtica avançada, un col·lectiu especialment vulnerable. «Millorar la fragilitat pot reduir el risc de noves hospitalitzacions, caigudes i mortalitat. Incorporar l’avaluació i el tractament del dèficit de vitamina D en la gestió clínica habitual d’aquests pacients podria marcar una diferència significativa», conclou el Dr. Soriano.

Millora de la inflamació i la funció cognitiva

El segon estudi, publicat a la revista científica Nutrients, va demostrar que la suplementació amb vitamina D pot millorar la funció cognitiva i reduir els nivells d’inflamació en pacients amb cirrosi descompensada. Aquesta és una de les formes més greus de la malaltia hepàtica crònica, i es caracteritza per inflamació crònica, disminució de les defenses del sistema immunitari i, sovint, una alteració de les funcions cognitives. Davant aquest context, els investigadors van plantejar la hipòtesi que el dèficit de vitamina D —molt freqüent en aquests pacients— podria contribuir a empitjorar aquestes disfuncions.

«Les nostres dades apunten que la vitamina D juga un paper clau en la regulació de la inflamació i el rendiment cognitiu en pacients amb cirrosi avançada», explica la Dra. Rita García-Martínez de l’Hospital Gregorio Marañón, que ha liderat el projecte en aquest hospital.

L’estudi va incloure 39 pacients amb cirrosi descompensada i dèficit de vitamina D. Vint-i-set van completar un seguiment de sis mesos i 22 van arribar al control dels dotze mesos. A tots se’ls va administrar un suplement oral diari de vitamina D amb l’objectiu d’assolir nivells adequats d’aquesta vitamina en sang.

Els resultats mostren que els pacients amb nivells més baixos de vitamina D presentaven una pitjor funció cognitiva, sobretot en tasques que impliquen memòria de treball i aprenentatge. Així mateix, els pacients amb nivells més alts de marcadors inflamatoris com la citocina IL-1β també presentaven un pitjor rendiment cognitiu en tasques de velocitat de processament i atenció. Després de la suplementació, no només es va observar una millora significativa del rendiment cognitiu, sinó també una reducció dels nivells d’algunes citocines proinflamatòries com IL-1β i IL-6. «Aquestes dades reforcen la vinculació entre la inflamació sistèmica i les alteracions cognitives en la cirrosi, cosa que obre la possibilitat d’intervencions terapèutiques en aquest sentit», indica el Dr. Rafael Bañares, metge del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Gregorio Marañón. En la mateixa línia, la Dra. García-Martínez indica que la vitamina D «podria convertir-se en una eina terapèutica segura, assequible i de fàcil administració per prevenir complicacions comunes en pacients amb malaltia hepàtica avançada».

Una intervenció senzilla amb gran potencial

Els resultats d’aquests dos estudis posen en relleu la necessitat de no infravalorar els dèficits vitamínics en pacients amb cirrosi, especialment en fases descompensades de la malaltia. La suplementació amb vitamina D es presenta com una estratègia de baix cost, accessible i segura, amb un impacte potencial en la qualitat de vida, l’autonomia funcional i el pronòstic clínic d’aquests pacients.

Els investigadors també han incorporat l’anàlisi amb perspectiva de gènere, detectant algunes diferències en la resposta clínica a la suplementació. «És fonamental tenir en compte el sexe i el gènere en l’abordatge clínic. En aquest cas, tant les dones com els homes van millorar clarament en la força muscular. Això indica que la suplementació és beneficiosa en ambdós gèneres», destaca el Dr. Soriano.

Els investigadors defensen la necessitat d’incloure la determinació sistemàtica i el tractament del dèficit de vitamina D en els protocols de seguiment dels pacients amb cirrosi descompensada, com una eina complementària per millorar la seva funcionalitat, benestar i evolució clínica. «Els nostres resultats conviden a incorporar aquesta pràctica de manera rutinària, com un recurs addicional i efectiu en l’atenció integral d’aquests pacients», conclou la Dra. García-Martínez.

Articles de referència:

1. Díaz-Ruíz R, Poca M, Román E, Cuyàs B, Bañares I, Morales Á, Hernández Martínez-Esparza E, Panadero R, Velasco C, Rapado-Castro M, Bretón I, Bañares R, Soriano G, García-Martínez R. Treatment of vitamin D deficiency in decompensated patients with cirrhosis is associated with improvement in frailty. Med Sci (Basel) 2025;13. https://doi.org/10.3390/medsci13010030
2. Diaz-Ruiz R, Poca M, Roman E, Panadero-Gomez R, Cuyàs B, Bañares I, Morales A, Puerto M, Lopez-Esteban R, Blazquez E, Fernández-Castillo M, Correa-Rocha R, Rapado-Castro M, Breton I, Bañares R, Soriano G, Garcia-Martinez R. Vitamin D supplementation is associated with inflammation amelioration and cognitive improvement in decompensated patients with cirrhosis. Nutrients 2025;17:226. https://doi.org/10.3390/nu17020226

Un nou estudi identifica una via terapèutica prometedora per restaurar la capacitat de les lipoproteïnes HDL d’eliminar el colesterol de les cèl·lules musculars llises vasculars (VSMC), implicades en el desenvolupament de l’aterosclerosi. La recerca ha estat liderada per científics del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Bioquímica Clínica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Les cèl·lules musculars llises vasculars poden transformar-se en cèl·lules escumoses durant el procés ateroscleròtic, arribant a constituir fins al 70 % d’aquest tipus cel·lular dins de la placa arterial. Aquestes cèl·lules perden la seva capacitat d’eliminar el colesterol de manera eficient, fet que contribueix a la progressió de la malaltia cardiovascular.

L’estudi, publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy i liderat per Joan Carles Escolà-Gil, Francisco Blanco-Vaca i Marina Canyelles, demostra que l’activació farmacològica del receptor hepàtic X (anomenat LXR) permet restaurar aquesta capacitat perduda de les VSMC per alliberar colesterol, promovent el seu transport fins a l’excreció fecal.

Una combinació terapèutica innovadora

Els investigadors van emprar un fàrmac experimental que activa el receptor LXR que, en ser administrat a les VSMC carregades de colesterol, va aconseguir augmentar significativament el transport de colesterol cap a les HDL de la sang, el fetge i finalment les femtes.

L’Acil-CoA colesterol acil transferasa (anomenada ACAT) és un enzim que converteix el colesterol lliure en colesterol esterificat per al seu emmagatzematge dins les cèl·lules. En condicions normals, això evita que el colesterol lliure s’acumuli en excés. No obstant això, en les cèl·lules escumoses, aquesta acció contribueix a la retenció del colesterol dins la cèl·lula. Inhibir aquest enzim impedeix que el colesterol s’emmagatzemi, facilitant la seva eliminació de l’organisme. En aquest treball, a més, van combinar el fàrmac que activa LXR amb un altre fàrmac que inhibeix l’enzim ACAT, fet que va potenciar encara més aquest procés.

«Els resultats mostren que el procés de transició de les VSMC a cèl·lules escumoses deteriora de manera significativa la seva capacitat per expulsar colesterol. Tanmateix, aquesta funció pot ser restaurada mitjançant l’activació del receptor LXR, cosa que obre noves oportunitats per reduir la càrrega de colesterol a la paret arterial», destaca la Dra. Carla Borràs, primera autora de l’estudi i investigadora de l’IR Sant Pau i CIBERDEM.

Per la seva banda, el Dr. Joan Carles Escolà, un dels directors de l’estudi, assenyala que «la combinació de fàrmacs que activen el receptor LXR amb inhibidors d’ACAT podria representar una nova estratègia terapèutica sinèrgica per frenar la progressió de l’aterosclerosi, tot i que serà necessari desenvolupar vehicles que permetin dirigir aquests tractaments específicament a les cèl·lules escumoses».

En el treball hi han participat també investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i del CSIC.

Referència de l’article:

Carla Borràs, Noemí Rotllan, Raquel Griñán, David Santos, Arnau Solé, Chen Dong, Qi Zhao, Vicenta Llorente-Cortes, Marta Mourín, Begoña Soto, Mercedes Camacho, Mireia Tondo, Marina Canyelles, Francisco Blanco-Vaca, Joan Carles Escolà-Gil. Restoring cholesterol efflux in vascular smooth muscle cells transitioning into foam cells through Liver X receptor activation. Biomedicine & Pharmacotherapy, 2025, Volume 188, 118178, https://doi.org/10.1016/j.biopha.2025.118178

Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del CSIC ha identificat una nova proteïna en sang, EPAC1, com a marcador sensible i específic de malaltia arterial coronària (EAC) greu. Els resultats, publicats a la revista internacional Journal of Translational Medicine, obren la porta a noves eines per millorar el diagnòstic precoç i l’estratificació del risc d’aquesta malaltia, que continua sent una de les principals causes de mort al món occidental.

L’estudi, liderat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, del grup Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC (IIBB-CSIC), de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i del CIBERCV, es va centrar en la recerca de proteïnes circulants directament relacionades amb els processos cel·lulars que tenen lloc a les artèries coronàries durant la progressió de l’aterosclerosi. En particular, els investigadors van analitzar el comportament de les cèl·lules musculars llises vasculars (VSMC, per les seves sigles en anglès), que en fases avançades de la malaltia es transformen en cèl·lules escumoses (foam cells) dins de les plaques arterials.

Un nou marcador derivat de cèl·lules arterials en hipòxia

Gràcies a tècniques de proteòmica d’alta resolució, l’equip va identificar que la proteïna EPAC1 (Exchange Protein directly Activated by cAMP 1) se secreta en menor quantitat per aquestes cèl·lules quan estan sotmeses a condicions d’hipòxia, com passa entorn de les plaques ateroscleròtiques avançades. Posteriorment, van mesurar els nivells d’EPAC1 en sang en una cohort de 202 pacients amb sospita d’EAC, demostrant que els nivells més baixos d’aquesta proteïna s’associen de manera significativa amb una malaltia més extensa i greu.

«El més rellevant és que EPAC1 reflecteix un mecanisme molt específic de les fases avançades de la malaltia coronària, no només un procés inflamatori inespecífic», explica el Dr. Eduardo García, investigador de l’IR Sant Pau i primer autor de l’estudi. «Això ens dona una eina diagnòstica potencial amb més precisió i especificitat que els biomarcadors actualment disponibles».

Millor rendiment diagnòstic que altres marcadors en ús

En les anàlisis estadístiques, EPAC1 va demostrar una capacitat predictiva superior a la dels biomarcadors àmpliament utilitzats com la troponina T d’alta sensibilitat (hs-TnT) o la proteïna C reactiva ultrasensible (hs-CRP). Un valor de tall de 9,16 ng/mL va permetre distingir amb bona sensibilitat i especificitat els pacients amb afectació coronària severa, mesurada mitjançant l’índex d’afectació de segments (Segment Involvement Score, SIS) a través de tomografia computada.

A més, els investigadors van confirmar en estudis cel·lulars que la hipòxia redueix l’expressió d’EPAC1 tant pel que fa a l’ARN missatger com a la proteïna en cèl·lules musculars llises transformades en cèl·lules escumoses, la qual cosa dona solidesa biològica a la troballa clínica.

Perspectives clíniques i futures aplicacions

«La troballa d’EPAC1 com a biomarcador no només té valor diagnòstic, sinó que ens permet entendre millor els processos patològics que tenen lloc a les artèries durant el desenvolupament de l’aterosclerosi», afirma la Dra. Vicenta Llorente-Cortés. «En un futur pròxim, podríem incorporar la seva mesura en algorismes clínics que ajudin a identificar els pacients amb malaltia més avançada que necessiten una intervenció més precoç o intensiva».

Els autors destaquen que serà necessari validar aquests resultats en estudis multicèntrics i poblacions més àmplies, així com explorar si els nivells d’EPAC1 en sang es correlacionen amb esdeveniments cardiovasculars a llarg termini, com l’infart de miocardi o la mort sobtada.

Finançament

El desenvolupament d’aquest projecte ha estat finançat pels projectes FIS PI21/01523 i FIS PI24/00618 de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i cofinançats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El grup també participa en les Xarxes d’Investigació (Malalties Metabòliques i Càncer RED2018-102799-T), un projecte finançat pel MINECO. A més, el grup està reconegut per la Generalitat de Catalunya (2021 SGR 00834).

Referència de l’article:

García E, Claudi L, La Chica Lhoëst MT, Polishchuk A, Samouillan V, Benítez Amaro A, Piñero J, Escolà-Gil JC, Sabidó E, Leta R, Vilades D, Llorente-Cortés V. Reduced blood EPAC1 protein levels as a marker of severe coronary artery disease: the role of hypoxic foam cell-transformed smooth muscle cells. Journal of Translational Medicine. 2025;23:523. https://doi.org/10.1186/s12967-025-06513-3

El tractament amb durvalumab, un anticòs monoclonal inhibidor de PD-L1, s’ha consolidat en els darrers anys com l’estàndard terapèutic en pacients amb càncer de pulmó no microcític (CPNM) en estadi III irresecable que no presenten progressió després de quimioradioteràpia concurrent (QT-RTc), a partir dels resultats de l’assaig PACIFIC. Tanmateix, en un percentatge significatiu de casos, la malaltia acaba progressant, cosa que ha impulsat la investigació de noves estratègies terapèutiques que ampliïn l’eficàcia del tractament immunològic de consolidació.

En aquest context s’emmarca l’estudi COAST, els resultats finals del qual s’han publicat recentment a JAMA Network Open. Es tracta d’un assaig clínic internacional de fase 2 que ha avaluat l’eficàcia i la seguretat de durvalumab administrat en monoteràpia o en combinació amb dos nous anticossos monoclonals —oleclumab (anti-CD73) i monalizumab (anti-NKG2A)— com a tractament de consolidació després de la QT-RTc en pacients amb CPNM localment avançat i irresecable. L’estudi ha comptat amb la participació de 73 centres d’arreu del món, entre ells l’Hospital de Sant Pau, a través de l’oncòloga mèdica i investigadora de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), la Dra. Margarita Majem.

«La participació en aquest estudi ens ha permès contribuir al desenvolupament de combinacions immunoterapèutiques que tenen el potencial de millorar el pronòstic de pacients amb una malaltia encara difícil de tractar en fases localment avançades», assenyala la Dra. Majem. «El tractament de consolidació amb durvalumab ha suposat un avenç significatiu en els darrers anys, però sabem que encara hi ha marge de millora, i les combinacions amb oleclumab o monalizumab apunten en aquesta direcció».

Benefici clínic en taxes de resposta i progressió

L’estudi va incloure 189 pacients amb CPNM en estadi III que no havien experimentat progressió després de completar la QT-RTc. Els participants van ser aleatoritzats a tres grups de tractament durant un màxim de dotze mesos: durvalumab en monoteràpia, durvalumab amb oleclumab, i durvalumab amb monalizumab.

Els resultats van mostrar que les dues combinacions investigades proporcionaven un benefici clínic afegit respecte a durvalumab sol. Encara que les diferències no van assolir significació estadística, els investigadors van observar una taxa de resposta objectiva (TRO) més elevada i una supervivència lliure de progressió (SLP) més prolongada en els braços combinats. La mediana de SLP va ser de 21,1 mesos en el grup tractat amb durvalumab i oleclumab, i de 19,8 mesos en el grup amb durvalumab i monalizumab, enfront dels 7,3 mesos observats amb durvalumab en monoteràpia. La supervivència global també semblava millorar amb les combinacions, tot i que les dades encara no permeten extreure’n conclusions definitives en aquest sentit a causa de la maduresa limitada del seguiment. Pel que fa a la seguretat, els tres tractaments van mostrar perfils comparables i sense senyals nous de toxicitat.

Mecanismes immunològics complementaris

Des del punt de vista mecanístic, l’oleclumab actua bloquejant CD73, un enzim que contribueix a la immunosupressió tumoral mitjançant la producció d’adenosina, mentre que el monalizumab inhibeix NKG2A, un receptor que frena l’activitat de les cèl·lules NK i dels limfòcits T citotòxics. Ambdues dianes estan implicades en l’evasió immunitària que pot produir-se després de la radioteràpia, cosa que justifica el seu ús com a consolidació immunològica en aquest context clínic.

«La combinació racional d’immunoteràpies amb mecanismes complementaris pot esdevenir una via clau per avançar en el tractament del càncer de pulmó localment avançat», afegeix la Dra. Majem. «Aquests resultats reforcen la necessitat de continuar investigant en aquesta línia, i de fet ja s’estan avaluant en un assaig de fase 3, el PACIFIC-9, en el qual esperem que es confirmi el seu benefici clínic».

Amb la publicació d’aquests resultats, l’estudi COAST estableix les bases per a una nova generació d’estratègies immunoterapèutiques que, si es consoliden en assaigs de més gran mida, podrien ampliar l’arsenal disponible davant del CPNM irresecable i millorar la supervivència en aquesta població de pacients.

Article de referència:

Aggarwal C, Martinez-Marti A, Majem M, Barlesi F, Carcereny E, Chu Q, Monnet I, Sánchez-Hernández A, Dakhil S, Camidge DR, Pillet M, Brown M, Paliompeis C, Dowson A, Cooper ZA, Kumar R, Herbst RS. Durvalumab alone or combined with novel agents for unresectable stage III non-small cell lung cancer: Update from the COAST randomized clinical trial: Update from the COAST randomized clinical trial. JAMA Netw Open 2025;8:e2518440. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2025.18440