Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han participat en un estudi pioner que ha demostrat, per primera vegada, que la teràpia gènica pot ser una opció terapèutica eficaç i segura per a pacients amb anèmia de Fanconi, una malaltia rara caracteritzada per la fallada progressiva de la medul·la òssia i una alta predisposició al càncer. Els resultats, publicats a la prestigiosa revista The Lancet, són el resultat de més de vint anys d’investigació preclínica i el seguiment dels pacients durant set anys.

L’anèmia de Fanconi, una malaltia genètica que sovint es manifesta en edat pediàtrica, provoca la pèrdua progressiva de les cèl·lules sanguínies i pot generar infeccions greus, astènia i hemorràgies. Fins ara, l’únic tractament definitiu era el trasplantament de medul·la òssia d’un donant compatible, una teràpia que requereix quimioteràpia prèvia i comporta riscos importants, incloses hospitalitzacions prolongades.

Cap dels estudis clínics realitzats fins al moment havia aconseguit que la teràpia gènica fos eficaç en aquesta malaltia complexa. En el treball que ara es publica, l’equip investigador ha demostrat en pacients afectats pel subtipus A de l’anèmia de Fanconi (causat per mutacions al gen FANCA) que, fins i tot en absència de condicionament amb quimioteràpia, l’autotransfusió de cèl·lules mare hematopoètiques corregides del defecte genètic facilita l’augment progressiu de les cèl·lules corregides en la major part dels pacients. En dos dels pacients tractats, la proporció de cèl·lules corregides va arribar a nivells superiors al 90%, i això permet corregir la història natural de la malaltia, consistent en aquest cas en la caiguda progressiva de les cèl·lules sanguínies.

L’assaig clínic en fase I/II ha estat promogut per la Fundació de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, mentre que l’assaig de seguiment a llarg termini té com a promotora l’empresa Rocket Pharmaceuticals Inc. L’investigador principal dels assaigs clínics és el Dr. Julián Sevilla amb el suport de la Dra. Josune Zubicaray, ambdós hematòlegs de la Unitat de Teràpies Avançades de l’Hospital Infantil Universitari del Niño Jesús i membres del CIBER de Malalties Rares (CIBERER), i la direcció científica del Prof. Juan Bueren, amb l’estreta col·laboració de la Dra. Paula Río, primera autora d’aquest treball, i la Dra. Susana Navarro, tots ells investigadors del CIEMAT –organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats–, de l’Àrea de Malalties Rares del CIBERER i de l’Institut de Recerca Sanitària de la Fundació Jiménez Díaz (IIS.FJD). Així mateix, la recerca realitzada s’ha coordinat amb la Xarxa Nacional de Teràpies Avançades (TERAV), promoguda per l’Institut de Salut Carlos III.

Fins a l’actualitat, l’única teràpia definitiva per a la fallada de medul·la òssia d’aquests pacients es basava en el trasplantament de medul·la òssia d’un donant sa compatible. Tot i que aquesta teràpia ha millorat molt durant els darrers anys, requereix tractaments de condicionament amb quimioteràpia per prevenir les reaccions de rebuig, i està associada a riscos, tant a curt com a llarg termini, fet que sovint suposa hospitalitzacions prolongades.

Participació de l’IR Sant Pau

El Prof. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i cap de grup del CIBERER, ha estat un dels investigadors en aquest treball. “El treball en equip de la Xarxa Nacional d’Investigació en Anèmia de Fanconi ha fet possible que Espanya sigui un referent mundial en teràpies avançades per a aquesta malaltia. Aquesta investigació representa una fita sense precedents en el tractament de l’anèmia de Fanconi”.

En la teràpia gènica publicada ara a The Lancet, han participat nombrosos equips responsables de les successives etapes requerides per a la seva aplicació. Els processos de recollida i purificació de les cèl·lules mare mobilitzades a la sang dels pacients es van dur a terme a l’Hospital Infantil Universitari del Niño Jesús de Madrid, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, sota la coordinació de la Dra. Cristina Díaz de Heredia. Posteriorment, aquestes cèl·lules es van corregir del defecte genètic ex vivo, a la Sala Blanca CliniStem del CIEMAT, mitjançant un virus modificat genèticament (un vector lentiviral portador del gen FANCA) desenvolupat prèviament per l’equip investigador d’aquest centre.

Un cop corregides del defecte genètic, les cèl·lules es van reinfondre al Servei d’Hematologia Pediàtrica de l’Hospital Niño Jesús, com si es tractés d’una autotransfusió, sense que els pacients haguessin rebut cap mena de quimioteràpia, fet que va permetre que abandonessin l’hospital 72 hores després de la infusió.

Un treball de més de vint anys

La investigació que ha donat lloc a aquests resultats es va iniciar fa més de dues dècades amb estudis preclínics als laboratoris del CIEMAT, on es va desenvolupar un vector lentiviral portador del gen FANCA per corregir el defecte genètic en les cèl·lules mare. Aquest vector, reconegut com a Medicament Orfe a Europa i als Estats Units, va permetre posar en marxa els assajos clínics que han culminat en aquesta publicació a The Lancet.

Aquest estudi confirma que és possible evitar l’ús de quimioteràpia en pacients amb anèmia de Fanconi, un assoliment notable tenint en compte la fragilitat de les cèl·lules mare d’aquests pacients. Els investigadors han demostrat que una autotransfusió de cèl·lules corregides és suficient per aturar la fallada medul·lar i, fins i tot, revertir-la en alguns casos.

Cap a una teràpia consolidada

Actualment, Rocket Pharmaceuticals està duent a terme els tràmits amb l’Agència Europea de Medicaments i la Food and Drug Administration dels Estats Units per obtenir l’autorització de comercialització d’aquesta teràpia. A més, s’estan desenvolupant estudis preclínics per expandir aquest enfocament terapèutic a altres subtipus de l’anèmia de Fanconi, ampliant així el nombre de pacients que podrien beneficiar-se d’aquesta innovació.

L’estudi obre noves perspectives per als pacients i les seves famílies. Alicia de las Heras, presidenta de la Fundació Anèmia de Fanconi, afirma que “fa uns anys, aquest avenç era impensable. Ara, gràcies a la ciència i al treball incansable dels nostres especialistes, tenim una esperança real per als nostres fills”.

Amb aquest estudi, Espanya reafirma el seu lideratge en el desenvolupament de teràpies innovadores per a malalties rares, consolidant la investigació biomèdica com un motor de canvi en la salut global.

Article de referència:

Haematopoietic gene therapy of non-conditioned patients with Fanconi anaemia-A: results from an open-label phase I/II and long-term clinical trials. Río, P., Zubicaray, J., Navarro, S., Gálvez, E., Sánchez-Domínguez, R., Nicoletti, E., Sebastián, E., Rothe, M., Pujol, R., Bogliolo, M., John-Neek, P., Bastone, A. L.,Schambach, A., Wang, W., Schmidt, M., Larcher, L., Segovia, J.C., Yáñez, R. M., Alberquilla, O., Díez, B., Fernández-García, M., García-García, L.,  Ramírez, M., Galy, A., Lefrere, F., Cavazzana, M., Leblanc, T., García de Andoin, N., López-Almaraz, R., Catalá, A., Barquinero, J., Rodríguez-Perales, S., Rao, G., Surrallés, J., Soulier, J., Díaz-de-Heredia, C., Schwartz, J. D., Sevilla, J., Bueren, J.A.,& on behalf of the FANCOLEN-1 gene therapy investigators. The Lancet, 2024, Vol 404. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(24)01880-4/fulltext

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) continua consolidant-se com a referent en l’àmbit de la investigació biomèdica. Tres dels seus destacats investigadors, el Dr. José M. Guerra, la Dra. Gemma Vilahur i el Dr. José Martínez González, han estat seleccionats per formar part de la nova junta directiva del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV). Aquesta xarxa, que agrupa els principals grups de recerca en l’àmbit cardiovascular a Espanya, busca avançar en la investigació, prevenció, diagnòstic i tractament d’aquestes malalties, que són una de les principals causes de mortalitat a escala mundial.

El Dr. José M. Guerra, cap del grup d’investigació de Cardiologia Clínica i Traslacional de l’IR Sant Pau, liderarà el Programa d’Electrofisiologia i Arrítmies juntament amb la Dra. Eva Delpón de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Aquest programa té com a objectiu promoure la investigació dels mecanismes i factors implicats en l’aparició i desenvolupament de les arrítmies cardíaques, així com el seu tractament, prevenció i mesures per mitigar-ne les conseqüències negatives. El programa busca desenvolupar projectes d’investigació col·laborativa i d’alt impacte, afavorint la interacció entre els grups bàsics, clínics i epidemiològics del CIBERCV, altres àrees de coneixement del CIBER i grups d’excel·lència nacionals i internacionals. Els seus descobriments no només pretenen avançar en el coneixement científic, sinó també traduir aquestes troballes en aplicacions pràctiques que millorin la qualitat de vida dels pacients.

Per la seva banda, la Dra. Gemma Vilahur, cap del grup d’investigació de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IR Sant Pau, liderarà, juntament amb el Dr. Borja Ibáñez del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), el Programa de Malaltia Cardiovascular Ateroscleròtica (ECVA). Aquest programa abasta àmpliament l’estudi i tractament de la malaltia ateroscleròtica i les seves complicacions clíniques, incloent-hi la síndrome coronaria aguda i crònica, l’aneurisma aòrtic abdominal, l’ictus i els processos d’isquèmia i reperfusió. El programa ECVA adoptarà un enfocament integral i multidisciplinari per promoure la col·laboració entre els grups del CIBER i estimular la investigació bàsica, translacional i clínica amb l’objectiu de millorar la salut cardiovascular.

Finalment, el Dr. José Martínez González, investigador del CSIC al grup de Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’IR Sant Pau, serà el responsable del Programa de Formació i Mobilitat. Aquest eix transversal buscarà dotar els investigadors d’eines i competències tant en investigació clínica com bàsica per abordar els reptes actuals en malalties cardiovasculars. A més, promourà l’intercanvi de coneixement entre els diferents grups del CIBERCV, fomentant un entorn col·laboratiu que potenciï la generació de noves idees i solucions innovadores.

Aquests nomenaments no només representen un reconeixement al talent i l’excel·lència científica de l’IR Sant Pau, sinó que també reforcen el paper dels seus investigadors com a líders d’opinió en l’àmbit cardiovascular. La seva experiència i prestigi avalen la seva capacitat per dirigir programes estratègics dins del CIBERCV, marcant la pauta en àrees clau de la investigació biomèdica.

Amb la seva participació en la nova junta directiva, no només s’espera avançar significativament en la comprensió i el tractament de les malalties cardiovasculars, sinó també inspirar i guiar la pròxima generació d’investigadors. Aquestes incorporacions consoliden l’IR Sant Pau com un referent internacional en innovació i desenvolupament científic, destacant l’impacte global de la seva feina en la millora de la salut cardiovascular i la qualitat de vida dels pacients.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la Unitat de Cefalea i Neuralgia de l’Hospital de Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, han publicat, a la revista Headache, un estudi pioner sobre l’estimulació cerebral profunda (DBS, per les seves sigles en anglès) per al tractament de la cefalea arraïmada crònica refractària (CRCR). Aquesta investigació, la primera en el seu àmbit a analitzar els mecanismes d’acció a través de la connectòmica—un camp emergent que estudia les xarxes i connexions entre les àrees del cervell per comprendre com aquestes s’interrelacionen i funcionen conjuntament—ofereix nous descobriments que podrien marcar un abans i un després en el tractament d’aquesta malaltia altament discapacitant.

La cefalea arraïmada crònica és una condició poc comuna, amb símptomes intensos i de difícil tractament. S’estima que només el 10 % dels pacients amb cefalea arraïmada, que ja de per si és una condició poc freqüent que afecta aproximadament 1 de cada 1.000 persones, desenvolupa una forma crònica. D’aquest grup reduït, només un 10 % no respon a cap tractament disponible, convertint-se en pacients “refractaris”. Els afectats solen experimentar múltiples episodis diaris de dolor intens que interfereixen en la seva vida personal i professional, generant un impacte econòmic i emocional considerable tant per al pacient com per al sistema de salut.

La investigació va incloure 14 pacients amb una mitjana d’edat de 42 anys, tots afectats per CRCR. La teràpia de DBS es va aplicar a l’àrea ventral del mesencèfal, un punt d’estimulació estratègica situat a la regió lateral de l’àrea tegmental ventral (VTA), identificat a l’estudi com un “sweet spot” o punt òptim per generar una resposta positiva. Els resultats clínics es van monitorar en intervals de 3, 6, 12 i 24 mesos, proporcionant dades detallades sobre l’eficàcia de la intervenció a llarg termini.

Resultats clínics i reducció de la càrrega de cefalea

L’estudi va utilitzar la “càrrega de cefalea” (HAL, per les seves sigles en anglès) com a principal indicador d’èxit, un índex compost que considera la freqüència, durada i gravetat dels atacs de dolor. Els resultats van mostrar una reducció significativa en els nivells de HAL en els 14 pacients: d’una mitjana de 424 punts al començament de l’estudi, es va passar a 146 punts al cap de 24 mesos, la qual cosa representa una disminució mitjana del 65 % en la càrrega total de la malaltia.

Dins del grup estudiat, més de la meitat (58 %) dels pacients van aconseguir una reducció superior al 50 % en el seu HAL, experimentant millores considerables en la seva qualitat de vida, ja que el nombre de crisis va disminuir de cinc o sis diàries a tan sols una o dues crisis per setmana. Un 21 % addicional dels pacients va mostrar una resposta parcial al tractament, reduint la seva càrrega en un 30-50 %, mentre que un altre 21 % va obtenir una millora mínima (menys del 30 %).

Innovació en el tractament i avenços en la connectòmica cerebral

A més de l’èxit clínic notable, aquesta investigació destaca per l’anàlisi pionera de les vies cerebrals implicades en la millora dels pacients tractats amb DBS. Utilitzant la connectòmica, l’equip va identificar la possible implicació dels tractes corticorrúbrics, una xarxa de connexions entre el còrtex cerebral, el nucli roig —situat al mesencèfal— i el cerebel, que semblen jugar un paper clau en els efectes beneficiosos de la DBS. Aquesta anàlisi permet comprendre millor com i per què alguns pacients responen al tractament i aporta una base per a futures investigacions que busquin optimitzar la selecció de candidats i millorar els resultats clínics.

El Dr. Juan Ángel Aibar, del grup de recerca de Neurocirurgia de l’IR Sant Pau i coautor de l’estudi, explica que “la DBS ofereix una esperança per a aquells pacients amb CRCR que no troben alleujament en cap altra teràpia. L’avenç en l’estudi de les vies cerebrals activades per aquesta intervenció ens ajuda a comprendre els mecanismes darrere de la seva eficàcia, la qual cosa en un futur podria permetre’ns identificar els pacients més adequats per a aquest tipus de tractaments”.

Un camí cap a l’excel·lència en tractaments per a malalties refractàries

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és actualment l’únic centre a Espanya amb un programa consolidat de DBS per tractar la cefalea arraïmada refractària. Aquest avenç reflecteix el compromís de l’hospital i de l’IR Sant Pau per posicionar-se com un centre de referència en el tractament de malalties refractàries, és a dir, aquelles per a les quals han fallat totes les teràpies convencionals.

Els autors de l’estudi destaquen que, si bé el tractament ha demostrat una alta efectivitat en molts dels pacients, és important mantenir expectatives realistes, ja que aquesta teràpia no cura la malaltia, sinó que redueix considerablement el seu impacte. Els resultats positius observats en aquesta investigació, especialment en els pacients masculins, també apunten a la necessitat de més estudis que investiguin com les diferències biològiques podrien afectar la resposta a la teràpia en homes i dones.

Perspectives de futur

L’equip de Sant Pau continuarà la seva tasca investigadora, buscant perfeccionar les teràpies disponibles per als pacients amb cefalea arraïmada crònica refractària i aprofundint en els mecanismes d’acció de la DBS. Segons les seves estimacions, encara hi ha persones a Espanya que podrien beneficiar-se d’aquesta teràpia i que actualment no reben el tractament adequat a causa de la manca de coneixement sobre la disponibilitat d’aquesta innovadora opció.

Aquest estudi reforça la importància dels centres de referència i subratlla el paper de la difusió i l’educació en la comunitat mèdica i científica per assegurar que aquells pacients amb necessitats extremes i no satisfetes puguin accedir a una atenció capdavantera.

Article de referència:

Aibar-Durán, J. Á., González, N., Mirapeix, R. M., Sánchez-Mateos, N. M., Arsequell, C. R., Pichot, M. B., … Rodríguez Rodríguez, R. (2024). Deep brain stimulation for chronic refractory cluster headache: A case series about long-term outcomes and connectivity analysis. Headache. doi:10.1111/head.14875

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer han posat en marxa un projecte innovador per a millorar la qualitat de vida dels nens i nenes amb càncer que han de passar per un trasplantament de medul·la òssia. Aquesta iniciativa busca demostrar que l’exercici físic abans de la intervenció, adaptat a les seves capacitats funcionals, pot ser segur i aportar beneficis importants durant el procés del tractament.

Amb un pressupost de 100.000 euros, el projecte es desenvoluparà al llarg de tres anys. Els fons necessaris es recolliran gràcies a diverses activitats solidàries organitzades per la Fundació Joan Petit. Entre elles, destaca la campanya “Omplim les pistes d’hoquei patins amb el braçalet del Joan Petit”, impulsada per la Federació Catalana de Patinatge, que va animar esportistes i aficionats a adquirir un braçalet solidari per donar suport als petits pacients i a les seves famílies, i la qual està previst que torni a celebrar-se a inicis del pròxim any. Els diners recaptats amb aquesta acció ja han estat entregats per iniciar el projecte, i s’espera que pròximes iniciatives ajudin a completar el pressupost total.

El dimarts 26 de novembre, al vestíbul de l’Hospital Sant Pau, es va celebrar un acte en què es van lliurar els fons recollits per la Fundació Joan Petit a través de la Federació Catalana de Patinatge. L’esdeveniment també va incloure un partit simbòlic d’hoquei protagonitzat per nens i nenes de diferents equips reunits per la mateixa federació. Aquest partit es va dur a terme als passadissos de la planta de Pediatria de l’hospital i va comptar amb la participació de dos jugadors del F.C. Barcelona, Xavier Barroso i Sergi Aragonès, que van estar acompanyats pel tècnic blaugrana David Cáceres. A més, els jugadors van repartir diversos obsequis als infants ingressats.

Durant l’acte, el president de la Fundació Joan Petit Nens amb Càncer, Joan Torner, va destacar la importància de la resiliència en els nens que afronten el càncer, fent un paral·lelisme amb l’hoquei patins: “A l’hoquei, quan caus, t’has d’aixecar i seguir jugant. De la mateixa manera, aquests nens ens ensenyen cada dia que, malgrat les caigudes, cal aixecar-se i continuar endavant amb força i esperança.”

El valor de l’exercici prehabilitador

El projecte, anomenat HIIT-FIT-KIDS-ALLO-T-TRIAL, és un programa pilot d’exercici físic combinat i supervisat dirigit a nens i adolescents que seran sotmesos a un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics (alo-TPH). Aquest procediment mèdic substitueix la medul·la òssia malalta per una medul·la òssia sana. Ha estat utilitzat per a tractar malalties com la leucèmia, els limfomes i certes síndromes hereditaris. Tot i que aquest tractament incrementa significativament les taxes de supervivència, també augmenta el risc de complicacions cardiovasculars, agreujades pels efectes secundaris de la quimioteràpia i la radioteràpia.

L’enfocament innovador d’aquest projecte és implementar un programa de prehabilitació física, és a dir, exercici planificat i supervisat abans del trasplantament, amb l’objectiu d’enfortir l’estat físic dels pacients. Segons explica la Dra. Roser Álvarez-Pérez, investigadora principal del projecte i investigadora del grup de Pediatria de l’IR Sant Pau, “tot i que el concepte de prehabilitació ha estat provat amb èxit en adults, en pediatria encara és un camp inexplorat. Aquest projecte té com a propòsit millorar la capacitat funcional i la funció cardiovascular dels pacients, preparant-los per afrontar el trasplantament amb millors condicions físiques i alhora minimitzar l’impacte d’una hospitalització prolongada”.

El disseny de l’estudi es basa en la implementació d’un programa d’exercici adaptat en tres fases clau: abans, durant i després del trasplantament. La primera etapa, coneguda com a prehabilitació, s’inicia setmanes abans del procediment, amb un temps ideal d’entre quatre i sis setmanes. “Durant aquesta fase es realitza un programa d’exercici dissenyat en funció de la capacitat funcional del pacient, que es valora mitjançant una avaluació cardíaca completa prèvia a l’inici d’aquest, amb una analítica sanguínia, un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova d’esforç amb consum de gasos”, comenta la Dra. Álvarez.

La fase d’hospitalització inclou exercicis supervisats diàriament a l’habitació del pacient, sempre que les condicions del malalt ho permetin, mentre que la rehabilitació es realitza després de l’alta hospitalària i es manté durant sis mesos, combinant sessions presencials a l’hospital amb activitats que els pacients realitzen a casa.

El grup d’intervenció participarà en aquest programa estructurat d’exercici, que inclou un component innovador: la incorporació de sessions d’exercici d’alta intensitat (HIIT), una modalitat que alterna períodes breus d’esforç màxim amb descansos, optimitzant els resultats fins i tot quan el temps és limitat. Per altra banda, el grup control seguirà l’atenció convencional, amb les recomanacions d’activitat física en aquests tipus de pacients, però amb un nivell d’activitat física estructurada menor.

Un dels aspectes clau del disseny és garantir la seguretat del programa, avaluant possibles contraindicacions com febre, plaquetes baixes o qualsevol altra condició que impedeixi la realització de l’exercici. “Aquest estudi té com a objectius principals determinar la viabilitat del programa, és a dir, si els nens poden participar-hi consistentment donades les limitacions del tractament, i la seva seguretat, assegurant que no genera complicacions addicionals. També es duran a terme anàlisis intermèdies durant els tres anys que abasta l’estudi per ajustar estratègies i avaluar resultats preliminars”, afegeix la Dra. Álvarez.

Projecció futura

Més enllà dels beneficis immediats, el projecte també busca fomentar els hàbits saludables a llarg termini, incorporant l’exercici com una part integral del tractament mèdic. “D’aquesta manera, igual que la pretemporada esportiva és el moment per a millorar la nostra forma física i així poder enfrontar-nos al rival amb més energia durant la competició, l’exercici de prehabilitació significa fer un important treball en equip per part del jugador (pacient) i entrenadors (metge rehabilitador i fisioterapeuta) per a assolir el nostre objectiu: afrontar amb les millors condicions la temporada que ens espera per a lluitar contra el més temible dels contrincants al camp de joc. Per tant, creiem que a la recepta per a aconseguir guanyar la batalla al càncer hi ha un ingredient fonamental: una CULLERADA ben dosificada d’exercici abans, durant i després del tractament”, continua la Dra. Álvarez.

S’espera que aquest innovador programa, amb una durada prevista de tres anys i una participació estimada de 15 pacients anuals, posi les bases per a futures investigacions multicèntriques. A llarg termini, podria consolidar l’exercici prehabilitador com una eina fonamental en el tractament del càncer pediàtric, millorant no només els resultats clínics, sinó també la qualitat de vida dels petits pacients i les seves famílies.

El projecte no només representa un avenç en l’àmbit de la medicina pediàtrica, sinó també un exemple de com la col·laboració entre institucions i la mobilització de recursos per part de la societat poden generar un impacte transformador en la vida dels infants que s’enfronten a malalties greus.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat reconegut amb el premi a la millor comunicació oral al 15e Congrés Nacional de Cardiologia Pediàtrica i Cardiopaties Congènites (SECPCC), celebrat recentment a Múrcia, gràcies a un estudi que explora la base genètica de la miocarditis pediàtrica. Aquest reconeixement, atorgat al principal esdeveniment científic per a cardiòlegs pediàtrics a Espanya, subratlla la rellevància i l’impacte d’aquest descobriment en el camp de la medicina cardiovascular.

La miocarditis, una inflamació del múscul cardíac, s’ha considerat tradicionalment una afecció adquirida, generalment causada per infeccions virals. No obstant això, investigacions recents suggereixen que algunes miocarditis podrien tenir un component genètic subjacent. L’estudi liderat pel Dr. Roger Esmel, membre del grup d’investigació de Pediatria de l’IR Sant Pau i cardiòleg pediàtric de l’Hospital Sant Pau, ha aprofundit en aquesta hipòtesi, centrant-se en pacients pediàtrics, un grup que ha rebut poca atenció en aquest àmbit.

“La incidència de miocarditis és molt menor a la d’afeccions inflamatòries en altres òrgans com gastroenteritis, bronquitis o meningitis, la qual cosa planteja la pregunta de per què algunes persones desenvolupen miocarditis mentre d’altres no, fins i tot davant la mateixa exposició a infeccions. El nostre estudi busca respostes en la genètica”, va explicar el Dr. Esmel.

Metodologia i descobriments 

L’estudi, realitzat durant 8 anys en col·laboració amb múltiples centres mèdics, va analitzar pacients pediàtrics amb miocarditis no complicada, és a dir, aquells que no van presentar insuficiència cardíaca greu o arrítmies. Utilitzant tecnologies de seqüenciació genètica d’última generació (Next Generation Sequencing), els investigadors van identificar variants genètiques patogèniques o probablement patogèniques en el 23 % dels casos.

Aquests resultats representen un avenç significatiu, ja que demostren que gairebé un de cada quatre pacients pediàtrics amb miocarditis podria tenir una predisposició genètica subjacent. Aquest descobriment redefineix la percepció de la miocarditis com una malaltia exclusivament adquirida i obre la porta a noves estratègies de prevenció i tractament.

Un canvi en la gestió clínica 

Fins ara, molts pacients amb miocarditis no complicada eren donats d’alta ràpidament sense un seguiment exhaustiu. No obstant això, els descobriments indiquen que aquests pacients poden tenir un risc ocult de desenvolupar miocardiopaties en el futur, la qual cosa subratlla la importància de les avaluacions genètiques en subgrups específics. “L’objectiu és identificar els pacients en risc des del primer episodi i proporcionar-los un seguiment més rigorós. Això no només millorarà el seu pronòstic, sinó que també evitarà complicacions greus en l’edat adulta”, va afegir el Dr. Esmel.

A més de les implicacions clíniques immediates, l’estudi també posa en relleu la necessitat d’avançar cap a un model de medicina personalitzada. Identificar els factors clínics i radiològics associats amb variants genètiques permetrà optimitzar l’ús dels recursos mèdics, dirigint les proves genètiques als pacients amb una major probabilitat de tenir una predisposició genètica. Tot i els prometedors descobriments, el Dr. Esmel adverteix que aquest és només el començament. “Es necessiten estudis més amplis per confirmar les nostres observacions i establir recomanacions sòlides que es puguin aplicar en la pràctica clínica”, va assenyalar.

Investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), liderats per la Dra. Vicenta Llorente Cortes, juntament amb equips de les àrees del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), han desenvolupat uns pèptids que inhibeixen l’agregació del colesterol LDL (sigles en anglès de lipoproteïnes de baixa densitat) que impedeixen la formació de plaques ateroescleròtiques, en un model experimental d’hipercolesterolèmia.

La investigació, que s’acaba de publicar a la revista Atherosclerosis, també compta amb la participació d’equips de l’Hospital Miguel Servet de Saragossa i de la Universitat de Basilicata a Itàlia.

L’ateroesclerosi, una de les causes principals d’atacs cardíacs o accidents cerebrovasculars, s’origina per l’acumulació del colesterol procedent de la LDL de la sang a la paret de les artèries. Les LDL acumulades a la paret es modifiquen afavorint la progressió de les plaques, que poden arribar a trencar-se i bloquejar la circulació sanguínia normal, en induir la formació dels coàguls causants de l’infart agut de miocardi.

Aquests nous pèptids desenvolupats ara representen un avenç prometedor i nou en el tractament d’aquesta malaltia. El seu potencial és especialment rellevant en pacients amb predisposició genètica a patir ateroesclerosi, com aquells amb hipercolesterolèmia familiar, per als quals les opcions terapèutiques actuals són limitades i la seva eficàcia en la inhibició d’aquesta malaltia és insuficient per reduir el risc cardiovascular, fent urgent la necessitat de noves solucions.

Evitar la formació de plaques

Tal com explica la Dra. Vicenta Llorente Cortes, que dirigeix ​​el grup de recerca en Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIBB-CSIC, “en aquest estudi hem desenvolupat pèptids que s’uneixen i estabilitzen l’estructura de les partícules de LDL. Més encara, en un model murí humanitzat per a lipoproteïnes, hem demostrat que l’administració d’aquests pèptids inhibeix l’aterosclerosi mitjançant la preservació de la integritat estructural de les LDL”.

Aquest efecte, explica la Dra. Llorente, s’aconsegueix a través de l’estabilització de la conformació d’ApoB100, una proteïna que es troba a les partícules de LDL i que és fonamental per a la preservació de la seva integritat i evitar-ne la modificació a les artèries. Així mateix, mostrem l’eficàcia d’aquest tractament en mostres de LDL aïllades de pacients amb hipercolesterolèmia familiar.

La rellevància d’aquest tractament totalment innovador rau en la seva capacitat única per estabilitzar l’estructura d’ApoB100 i preservar la integritat de les partícules de LDL a la paret vascular, cosa que n’evita l’agregació, un procés clau en el desenvolupament de l’ateroesclerosi.

Article de referència:

Benitez-Amaro, A., Garcia, E., La Chica Lhoëst, M. T., Martínez, A., Borràs, C., Tondo, M., … Llorente-Cortés, V. (2024). Targeting LDL aggregation decreases atherosclerotic lipid burden in a humanized mouse model of familial hypercholesterolemia: Crucial role of ApoB100 conformational stabilization. Atherosclerosis, (118630), 118630. doi:10.1016/j.atherosclerosis.2024.118630

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat reconegut en la primera edició de les beques de recerca Miquel Rutllant, atorgades per la Fundació Investigació Salut i Progrés (FISP), que tenen com a objectiu promoure projectes liderats per investigadors emergents per accelerar el desenvolupament de solucions terapèutiques innovadores en teràpies avançades, medicina personalitzada i medicina de precisió en malalties oncohematològiques. En aquest marc, el Grup d’Oncogènesi i Antitumorals ha rebut finançament per al projecte Nanoinmunoteràpia de precisió contra cèl·lules mare leucèmiques CXCR4+ en Leucèmia Mieloide Aguda, liderat pel Dr. Ugutz Unzueta, investigador Miguel Servet de l’IR Sant Pau.

Aquest projecte se centra en el desenvolupament d’una nova estratègia terapèutica personalitzada basada en nanoinmunoteràpia per al tractament de la leucèmia mieloide aguda (LMA). La innovadora aproximació combina una nanomedicina de precisió, dissenyada pel grup en col·laboració amb el Grup de Nanobiotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i patentada conjuntament per la UAB i l’IR Sant Pau, que permet l’eliminació selectiva de cèl·lules mare leucèmiques CXCR4+. A més, aquesta estratègia pretén activar el sistema immunitari contra les cèl·lules malignes mitjançant la inducció d’una mort cel·lular immunogènica, alhora que integrarà bloquejadors de punts de control immunitari per potenciar encara més la resposta del sistema immune.

L’impacte potencial d’aquest projecte és significatiu, ja que, si es demostra l’eficàcia del nanoconjugat desenvolupat, la leucèmia mieloide aguda podria incloure’s en els assajos clínics de Fase I que l’equip està preparant amb la spin-off biotecnològica Nanoligent. Aquesta empresa, fundada per investigadors de la UAB i l’IR Sant Pau, és llicenciatària de les patents relacionades amb aquestes nanomedicines i preveu iniciar aquests assajos en els pròxims anys.

El projecte compta amb la participació d’un equip multidisciplinari format pel Dr. Ugutz Unzueta, la Dra. Isolda Casanova, la Dra. Lorena Alba, Annabel Garcia i Luis Carlos Navas, tots ells membres del Grup d’Oncogènesi i Antitumorals i del CIBER en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), que treballen conjuntament per oferir noves perspectives terapèutiques per a una malaltia tan complexa com la leucèmia mieloide aguda. Aquesta beca suposa un pas més en el compromís de l’IR Sant Pau amb la recerca biomèdica d’excel·lència, posant el focus en solucions innovadores que puguin millorar la qualitat de vida dels pacients.

La Fundació de 3cat ha donat a conèixer els projectes de recerca premiats a la darrera edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio de 2023, dedicada a la salut sexual i reproductiva. En total es finançaran 26 projectes d’investigació, liderats per 52 equips de recerca. L’Institut de Recerca de Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat reconegut amb dos projectes coordinats pel centre i la seva participació en un tercer. Aquests treballs científics aborden alguns dels reptes més crítics en salut sexual i reproductiva. Els estudis seleccionats tenen com a objectiu millorar el tractament de la preeclàmpsia, optimitzar el seguiment de pacients amb endometriosi i avançar en la prevenció i gestió de les infeccions de transmissió sexual (ITS).

La Dra. Elisa Llurba, cap del grup de recerca de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau, ha estat una de les investigadores que ha participat en l’acte de presentació que ha tingut lloc aquest matí a les instal·lacions de TV3. En el seu discurs, ha valorat la importància d’aquest reconeixement per a la recerca en malalties que tradicionalment han estat invisibilitzades i infrafinançades, especialment aquelles que afecten específicament les dones i la gestació. Ha destacat que “la veritable salut no pot existir sense la salut de les dones” i ha subratllat la perspectiva de gènere com un element fonamental per avançar en la salut de tota la societat.

Durant el mateix acte, la vicepresidenta del Patronat de la Fundació La Marató de 3Cat, Carme Figueras, ha destacat la transcendència d’aquesta convocatòria afirmant que “aquestes iniciatives no només impulsen la recerca, sinó que visibilitzen l’impacte social d’unes malalties sovint silenciades”. Figueras ha destacat també el paper fonamental de La Marató per sensibilitzar la societat i generar un compromís col·lectiu que es tradueix en recursos destinats a l’avenç científic. Aquestes accions són clau per reduir les desigualtats en salut i garantir un futur amb més oportunitats per a tothom.

Tractament innovador per a la preeclàmpsia

El primer projecte, liderat per la Dra. Elisa Llurba, aborda la preeclàmpsia, una malaltia que afecta una de cada deu dones embarassades i que sovint té conseqüències greus per a la mare i el nadó. Aquesta patologia és la segona causa de mort materna i està relacionada amb un de cada tres parts prematurs, a més d’augmentar el risc de malalties cardiovasculars futures tant en les mares com en els nadons.

“El nostre estudi explora l’ús de les estatines, un fàrmac utilitzat en el tractament del colesterol, per millorar la funció de la placenta, prolongar els embarassos complicats i reduir el risc de complicacions greus”, ha explicat la Dra. Llurba. L’assaig clínic multicèntric, que inclourà 150 pacients, compta amb la col·laboració de l’Hospital Clínic, l’Hospital Vall d’Hebron i la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest enfocament pretén transformar el maneig d’una malaltia que, fins avui, no té cura, aportant noves solucions que millorin el pronòstic tant de les mares com dels nadons.

Seguiment de pacients amb endometriosi

El segon projecte, liderat per la Dra. Rocío Luna, investigadora del grup d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal de l’IR Sant Pau, analitza la progressió i la qualitat de vida de pacients amb endometriosi, una malaltia ginecològica crònica que afecta una de cada deu dones en edat fèrtil. L’endometriosi té un impacte profund en la qualitat de vida de les pacients i les seves famílies, però sovint es triga entre 8 i 15 anys a diagnosticar-la, i encara manquen tractaments específics i eficaços.

Aquest projecte busca identificar els factors farmacològics i no farmacològics que milloren la qualitat de vida i establir pautes per a un seguiment clínic i ecogràfic més eficaç. “L’objectiu és generar noves guies per a un tractament integral i personalitzat que redueixi les complicacions i aporti solucions basades en l’evidència”, ha destacat la Dra. Luna.

Trencant barreres en les ITS entre joves

El tercer projecte, amb participació de la Dra. Cristina Rius, cap del grup de recerca de Malalties Transmissibles de l’IR Sant Pau, se centra en la prevenció, el diagnòstic precoç i la gestió de les ITS entre els joves de Catalunya. Aquest estudi, liderat per la Dra. Cristina Agustí, de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut de l’Hospital Germans Trias i Pujol, treballa també en la notificació a les parelles sexuals per reduir la propagació d’aquestes infeccions. L’objectiu no és només frenar les infeccions, sinó també trencar l’estigma associat a aquestes malalties i oferir eines accessibles per a la seva prevenció i tractament.

Un reconeixement a la recerca transformadora

Aquests tres projectes formen part dels 26 seleccionats per La Marató 2023, una edició que ha posat el focus en la salut sexual i reproductiva, contribuint a donar visibilitat i suport a malalties que afecten milions de persones arreu del món, especialment dones i joves. Aquestes patologies, sovint invisibilitzades i insuficientment tractades, tenen un impacte profund en la qualitat de vida de les persones i representen un repte crucial per als sistemes de salut.

Aquest reconeixement reforça el compromís de l’IR Sant Pau amb la innovació científica, la millora de la salut pública i la transferència de coneixement per abordar problemes històricament desatesos. Sant Pau reafirma així el seu paper com a referent en la recerca biomèdica i com a defensor de la importància d’aplicar una perspectiva de gènere en la investigació científica.

El Dr. Pablo Alonso, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’Institut de Recerca Sant Pau i investigador del Centre Cochrane Iberoamericà, ha estat reconegut novament com un dels científics més citats a la prestigiosa llista Highly Cited Researchers 2024, publicada per Clarivate Analytics. Aquest assoliment el posiciona entre el reduït grup d’investigadors la producció científica dels quals es troba entre l’1 % més referenciat a escala global en les seves respectives àrees.

El Dr. Alonso treballa en el desenvolupament i l’aplicació d’eines científiques que guien la pràctica clínica i les decisions de polítiques de salut basades en la millor evidència disponible. El seu compromís amb la recerca de qualitat i la innovació l’ha portat a destacar no només a escala nacional, sinó també internacionalment.

“Aquest reconeixement com a autor altament citat és, sobretot, un reflex de la feina col·lectiva i del compromís del grup GRADE amb l’evidència científica de qualitat i la seva aplicació a la pràctica clínica. Aquest guardó no només és un reconeixement individual, sinó també un tribut a la col·laboració interdisciplinària i al compromís de tots aquells que, dins del grup GRADE, dediquen esforços a millorar les guies clíniques i les polítiques de salut a escala global”, va explicar el Dr. Pablo Alonso.

L’Institut de Recerca Sant Pau celebra aquest important reconeixement, que posa de manifest el nivell d’excel·lència científica dels seus investigadors i reforça el seu compromís amb la generació de coneixement al servei de la societat. Des de Sant Pau felicitem el Dr. Alonso per aquest merescut assoliment que, un any més, destaca la rellevància de la seva contribució a l’avenç de la ciència.

Llista Clarivate dels Investigadors Més Citats

Des de l’any 2001, Clarivate elabora anualment una llista que reconeix l’elit de científics i investigadors socials internacionals que han demostrat una influència destacada i global en els seus respectius camps d’estudi.

Aquesta prestigiosa selecció es basa en les dades de Web of Science™ i en una anàlisi exhaustiva realitzada per experts de l’Institute for Scientific Information (ISI) de Clarivate. Els investigadors inclosos a la llista han estat autors de múltiples Highly Cited Papers™, articles que es troben a l’1 % superior per nombre de citacions en la seva àrea de recerca i any de publicació en la darrera dècada a Web of Science™. La llista Clarivate és, per tant, un indicador d’excel·lència científica i ressalta aquells que lideren el progrés del coneixement en les seves disciplines.

Consulta la llista Clarivate d’investigadors altament citats del 2024 fent clic aquí.

Quina relació pot haver-hi entre la trombosi, una greu malaltia que causa una mort cada minut a Europa, i l’alta muntanya? Doncs molta més de la que ens podríem imaginar. A grans altituds, les condicions ambientals, com la hipòxia i l’esforç físic extrem, poden desencadenar respostes fisiològiques que augmenten el risc de formació de coàguls sanguinis, una situació similar a la que experimenten les persones afectades per la trombosi. Aquesta connexió no només ofereix una oportunitat per conscienciar sobre la malaltia, sinó també per establir paral·lelismes entre els desafiaments d’escalar muntanyes i els reptes d’enfrontar una afecció complexa i sovint mortal.

En el llibre solidari La vida corre per les teves venes, l’elit de l’himalaisme mundial ha unit esforços amb l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’associació Activa’TT per conscienciar sobre la importància d’aquesta malaltia i recaptar fons per a la seva investigació a l’IR Sant Pau. Un projecte pioner que uneix la majestuositat de l’alpinisme amb el repte científic de combatre la trombosi, una malaltia que cada any es la causa de 10 milions de morts a tot el món.

Aquesta iniciativa, liderada pel Dr. José Manuel Soria, cap del grup de Genòmica de les Malalties Complexes de l’IR Sant Pau, i el periodista Jordi Viader, reuneix les experiències de catorze reconeguts alpinistes que han conquerit alguns dels cims més alts del món. En el llibre, cadascun relata no només la seva lluita contra les adversitats de l’alta muntanya, sinó també com aquestes vivències s’assemblen a la resiliència necessària per superar malalties greus com la trombosi.

El Recinte Modernista de Sant Pau va ser l’escenari en el qual es va presentar aquest llibre, on juntament amb el Dr. Soria i Jordi Viader, també van estar presents deu dels catorze alpinistes que van participar: Núria Balagué, Javier Camacho, Rosa Fernández, Ferran Latorre, Jesús Morales, Juanito Oiarzabal, Jordi Pons, Lina Quesada, Ester Sabadell i Carlos Soria.

A més, Núria Balagué, Juanito Oiarzabal i Lina Quesada van compartir les seves experiències personals amb la trombosi, una malaltia que tots tres van patir precisament a l’alta muntanya. “Jo sempre m’havia adaptat molt bé a l’altura, fins que vaig tenir una primera embòlia pulmonar que em va portar fins a l’hospital de Katmandú”, va explicar Oiarzabal, que va afegir que va ser allà on li van detectar un parell de petits trombes. “En la meva primera ascensió a un vuitmil vaig cometre molts errors, i això em va obligar a assumir molts esforços”, va comentar Lina Quesada. Arran d’aquests esforços extrems, va desenvolupar una crisi hemorroidal que li va ocasionar un trombe. “Quan anava a la muntanya, no sabia gaire bé què posar a la farmaciola, i gràcies a aquest llibre he après molt sobre la trombosi”, va afegir Núria Balagué.

La trombosi i l’alta muntanya

El vincle entre la trombosi i l’alpinisme extrem és més fort del que sembla. A alçades elevades, la pressió d’oxigen disminueix, cosa que obliga el cos a adaptar-se. Aquest procés, tot i que necessari per sobreviure, pot augmentar la viscositat de la sang i afavorir la formació de coàguls.

Això reflecteix una situació similar a la que afronten els pacients amb trombosi, on factors com la immobilitat o condicions preexistents generen riscos similars. A més, la lluita personal i física que implica escalar una muntanya es converteix en una metàfora poderosa de la lluita que afronten els pacients i els investigadors per superar una malaltia com la trombosi.

Així com els alpinistes necessiten entrenament, preparació i equip adequat per assolir el cim, els metges i investigadors depenen d’eines innovadores i recursos per avançar en la comprensió i tractament d’aquesta malaltia. “Cada ascensió és una prova de resistència física i mental. Aquesta mateixa fortalesa és la que hem de tenir per superar una afecció tan complexa com la trombosi”, ha afirmat el Dr. Soria durant la presentació.

Què és la trombosi i per què és important parlar-ne?

La Malaltia Tromboembòlica Venosa (TEV per les seves sigles) i que coneixem popularment com trombosi, es produeix quan un coàgul de sang obstrueix totalment o parcialment un vas sanguini, impedint el flux normal de la sang. Aquesta malaltia és una de les principals causes d’esdeveniments greus com les embòlies pulmonars, els infarts de miocardi i els accidents cerebrovasculars. A més suposa la primera causa de mort en pacients oncològics.

Els factors de risc de la trombosi inclouen antecedents familiars, immobilització prolongada, cirurgies recents, algunes malalties cròniques i estils de vida sedentaris. Tanmateix, aquesta condició es pot preveure en molts casos amb coneixement i acció adequada. “La manca d’informació sobre la trombosi fa que moltes persones no siguin conscients del seu risc fins que ja és massa tard. Aquest projecte vol canviar això, portant la conscienciació més enllà dels cercles mèdics i arribant a tota la societat”, ha destacat el Dr. Soria.

El projecte solidari darrere del llibre

La vida corre per les teves venes no és només un llibre; és una crida a l’acció. El seu objectiu és recaptar fons per a la investigació de la trombosi a l’IR Sant Pau, una institució líder en innovació científica. Cada exemplar venut contribuirà directament a finançar projectes que busquen desenvolupar noves eines de diagnòstic i tractament.

El llibre es pot comprar aquí.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat reconegut amb dos premis per les seves investigacions en el recent Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (SEHH), celebrat a Palma, reafirmant així el seu lideratge en recerca innovadora per a millorar els tractaments en hematologia.

Així, la comunicació titulada “Assaig clínic de fase I/II amb CAR-T30 acadèmic (HSP-CAR30) per al tractament del limfoma de Hodgkin o limfoma no Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari: resultats d’eficàcia i seguretat”, presentada per la Dra. Ana Caballero, investigadora del grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica, va ser guardonada com la Millor comunicació oral en síndromes limfoproliferatives cròniques. Aquest estudi acadèmic sobre el HSP-CAR30, únic producte CAR-T anti-CD30 a Europa, demostra una elevada eficàcia antitumoral en pacients amb limfoma de Hodgkin i limfoma no Hodgkin T CD30+ que han recidivat o són refractaris als tractaments convencionals. Les dades obtingudes mostren que és possible assolir respostes completes duradores en pacients amb malaltia multirrefractària, amb un perfil de seguretat adequat.

L’altre premi va ser per a la comunicació titulada “Eficàcia i seguretat de l’ús de dosis reduïdes de ciclofosfamida posttrasplantament fora de l’entorn del trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics haploidentics”, a càrrec de les Dres. Irene García Cadenas i Sara Redondo, del grup de recerca d’Hematologia Oncològica i Trasplantament. Aquest treball va ser reconegut com el Millor treball en la secció de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics. L’estudi, que inicialment va presentar dades preliminars de 31 pacients, va oferir durant el congrés resultats actualitzats amb més de 50 pacients que han rebut aquesta plataforma terapèutica. La investigació proposa reduir la dosi de ciclofosfamida per disminuir la toxicitat associada a aquest medicament en el context del trasplantament de “medul·la òssia”, mantenint-ne l’efectivitat per evitar la malaltia empelt contra el receptor, una de les complicacions més greus associades al procediment. Els resultats han estat tan positius que aquesta estratègia ja s’està  utilitzant de rutina en la major part dels pacients trasplantats a l’Hospital de Sant Pau, obrint una nova via per millorar els resultats, no només en termes d’eficàcia sinó també de qualitat de vida.

A més, investigadors de l’IR Sant Pau van presentar un altre treball en format de comunicació oral titulat “Cap a la individualització de la dosi de ruxolitinib en pacients amb malaltia de l’empelt contra receptor corticorefractària: desenvolupament i validació de la cromatografia líquida-espectrometria de masses en tàndem”, que va destacar per la seva proposta innovadora de personalitzar el tractament en pacients amb malaltia de l’empelt contra el receptor que no responen al tractament convencional. Aquest treball multidisciplinari, en col·laboració amb els Serveis de Farmacia i Bioquímica de l’Hospital Sant Pau, introdueix un nou sistema per mesurar els nivells del fàrmac ruxolitinib, la segona línia de tractament actual, i adaptar la dosi a cada pacient, per minimitzar riscos i millorar les respostes terapèutiques. Donats els destacables resultats de l’estudi pilot, la investigació continuarà amb la posada en marxa d’un estudi multicèntric dins el Grup Espanyol de Trasplantament i Teràpia Cel·lular (GETH-TC) a principis del 2025 que liderarà el grup de recerca d’Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’IR Sant Pau.

La Unitat de Memòria del servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau expressa la seva gran satisfacció davant la recomanació del fàrmac lecanemab per part del Comitè de Medicaments d’Us Humà de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) per al tractament de la malaltia d’Alzheimer en les seves fases inicials. Aquesta decisió arriba després de la reconsideració de l’avaluació prèvia durant el procés d’apel·lació.

L’Hospital de Sant Pau, juntament amb altres centres espanyols, va participar en l’estudi de Fase 3 de lecanemab, una investigació clau que ha permès aquesta aprovació. Seguint el model establert al Regne Unit, l’ús del fàrmac queda restringit a un subgrup de pacients, basant-se en dades de seguretat i eficàcia. Així, queden exclosos els pacients tractats amb anticoagulants i aquells portadors de dues còpies de l’al·lel 4 del gen APOE.

Tot i aquestes restriccions, aquesta recomanació suposa una fita històrica en la lluita contra l’Alzheimer, ja que lecanemab és el primer medicament capaç de frenar la progressió de la malaltia. A més, la seva introducció en la pràctica clínica obre un nou paradigma en el tractament d’aquesta malaltia letal, que fins ara només es diagnostica en fases inicials en determinats centres especialitzats. Aquesta aprovació no només facilitarà l’accés a noves tècniques diagnòstiques, sinó que també impulsarà el desenvolupament de tractaments per a aquesta i altres malalties neurodegeneratives, tal com ja es va veure amb la fibrinòlisi i la creació d’unitats d’ictus o amb l’avanç en l’abordatge de l’esclerosi múltiple.

“La recomanació de l’EMA marca l’inici d’un nou model d’atenció a les persones amb Alzheimer”, destaca Juan Fortea, cap del grup de recerca en Neurobiologia de les Demències en l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i director de la Unitat de Memòria de l’hospital de Sant Pau. “Aquesta nova etapa requerirà la implementació de marcadors biològics, la capacitació de professionals especialitzats i un augment en l’assignació de recursos per garantir una atenció integral i innovadora que permeti canviar el curs clínic de la malaltia per primera vegada”.

La resolució de l’EMA també corregeix una postura inicial que deixava Europa en risc de quedar enrere en la investigació mundial sobre l’Alzheimer. Amb aquesta decisió, la Comissió Europea haurà de determinar l’autorització de comercialització per a tota la Unió Europea. Un cop aprovada, cada estat membre haurà de definir el preu i la implementació del tractament segons les característiques del seu sistema sanitari, un procés que pot durar entre 1 i 2 anys.

Tot i que aquesta aprovació no és el punt final, representa un primer pas fonamental per millorar la qualitat de vida i el futur de les persones amb aquesta malaltia.

Segons un nou estudi realitzat en la cohort de les persones participants en el projecte El Bus de la Salut (ILERVAS), l’adherència a la dieta mediterrània podria tenir un paper fonamental en la prevenció de la malaltia ateroscleròtica subclínica, una afecció que es desenvolupa de manera silenciosa abans de provocar malalties cardiovasculars greus. La recerca, liderada per personal investigador dels dos centres CERCA, l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), s’ha publicat a la revista Nutrients.

L’estudi, que va incloure 3.097 participants, ha mostrat que una dieta mediterrània saludable, rica en fruits secs, verdures, peix i oli d’oliva, es va associar amb una reducció significativa de les plaques ateroscleròtiques a les artèries. En concret, els investigadors van observar una disminució del 3 % en el nombre de territoris afectats per plaques en aquells participants amb una major adherència al patró alimentari mediterrani, mesurat mitjançant l’escala MEDAS (Mediterranean Diet Adherence Screener).

“Vam dissenyar un índex d’estil de vida saludable basat en la dieta mediterrània i l’exercici físic per avaluar la seva relació amb la progressió de les plaques arterioscleròtiques. Tot i que el score total no va mostrar associació amb la progressió, en analitzar els components per separat vam trobar que l’exercici no oferia una protecció significativa, mentre que l’adherència a la dieta mediterrània sí que es relacionava amb una menor progressió de les plaques arterioscleròtiques” ha explicar Marina Rojo, investigadora del grup d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició del IR-Sant Pau.

“Aquesta recerca subratlla els beneficis de la dieta mediterrània en la salut cardiovascular, demostrant que no només ajuda a prevenir malalties, sinó que pot reduir la progressió de l’aterosclerosi, un dels principals factors de risc per a les malalties del cor”, ha explicat el professor de la Universitat de Lleida i investigador del grup de recerca translacional vascular i renal de l’IRBLleida, Marcelino Bermúdez. “Aquests resultats posen de manifest que promoure l’adherència a la dieta mediterrània, a més de la gestió dels factors de risc tradicionals com la hipertensió i el tabaquisme, podria ser una intervenció eficaç per a la salut pública per prevenir l’aterosclerosi i reduir la càrrega de les malalties cardiovasculars a la societat” ha afegit l’investigador.

Tot i que l’activitat física no va mostrar una associació significativa amb la progressió de la malaltia ateroscleròtica en aquest estudi, els resultats obtinguts suggereixen que la dieta mediterrània podria jugar un paper més destacat en la protecció contra l’aterosclerosi. Aquesta troballa reforça la importància d’una alimentació saludable com a part fonamental d’una estratègia global per a la prevenció cardiovascular.

L’estudi també ha identificat altres factors de risc per al futur desenvolupament de plaques de greix a les artèries, com l’edat avançada, la hipertensió, el tabaquisme i la dislipèmia. A més, els investigadors van trobar que el sexe femení podria tenir un efecte protector en la progressió de la malaltia.

Aquesta investigació ha estat finançada pel CIBER-Consorci Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-(CB15/00071) de l’Instituto de Salud Carlos III, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2021–2024 de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Estatal d’Investigació, la Unió Europea “NextGeneration EU”, l’Agència per a la Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, la Diputació de Lleida, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional “Una manera de fer Europa”; el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en l’àrea temàtica d’Enginyeria Biomèdica, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) i el Programa CERCA/Generalitat de Catalunya.

Article de referència:  Rojo-López MI, Bermúdez-López M, Castro E, Farràs C, Torres G, Pamplona R, Lecube A, Valdivieso JM, Fernández E, Julve J, et al. Mediterranean Diet Is a Predictor of Progression of Subclinical Atherosclerosis in a Mediterranean Population: The ILERVAS Prospective Cohort Study. Nutrients. 2024; 16(21):3607. https://doi.org/10.3390/nu16213607

El projecte Aut-CARE (Autism Cognitive-Afective REmediation for adults), creat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Fundació Friends, ha estat seleccionat en la Convocatòria Connecta de la Fundació “la Caixa”: de la recerca a la pràctica social. L’objectiu d’aquesta iniciativa és millorar el funcionament cognitiu i emocional de persones adultes joves en l’espectre autista i facilitar-ne la integració social i laboral.

L’autisme és una condició del neurodesenvolupament que perdura tota la vida. El diagnòstic i les intervencions es focalitzen en la infància i l’adolescència, fet que dificulta i, fins i tot, impossibilita, fer front a les demandes de l’entorn, com són la inserció laboral i la integració en la societat, comportant problemes de salut mental afegits en els adults autistes.

Segons dades d’Autisme Europa, entre el 76 % i el 90 % de les persones adultes amb trastorn l’espectre de l’autisme (TEA) està a l’atur, essent el col·lectiu amb discapacitat amb la taxa més alta de desocupació. Tot i que la Confederació Autisme Espanya i altres associacions prioritzen la incorporació al mercat laboral de les persones TEA, les dificultats d’accés a l’ocupació segueixen perquè no existeixen intervencions basades en l’evidència que s’adaptin i millorin les necessitats específiques de les persones amb autisme, o bé són programes generalistes que no s’ajusten a les característiques cognitives i emocionals de l’autisme.

L’objectiu d’Aut-CARE és co-dissenyar una intervenció per tractar les dificultats inherents en l’autisme, oferint estratègies per accedir al mercat laboral i que de retruc ajudin a millorar el seu benestar emocional i, per tant, la seva adaptació psicosocial. Liderat per la Dra. Maria J. Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’IR Sant Pau, i Susanna Díaz, directora de la Fundació Friends, aquest projecte s’alinea amb la Convocatòria Connecta, tot conceptualitzant i co-dissenyant Aut-CARE, complementant les tasques i les intervencions que s’estan duent a terme al tercer sector, per augmentar la inserció d’aquests joves en la societat i promoure la seva salut mental.

La Convocatòria Connecta de la Fundació “la Caixa” té com a missió recolzar projectes de recerca sobre el benestar emocional i la salut mental a l’Estat espanyol duts a terme de forma conjunta entre entitats de l’àmbit de la recerca i entitats del sector social. El procés d’avaluació de les propostes presentades l’han dut a terme experts acadèmics i del sector social, i se n’han seleccionat 12 de les 106 presentades.

Convertir una idea innovadora en una solució concreta no sempre és senzill; de fet, el veritable repte rau a transformar aquestes idees en realitats tangibles. Per això, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) impulsa des de fa dos anys la iniciativa INNOPAU – Sant Pau Ideas Incubator. El seu objectiu és captar idees innovadores en fases primerenques i definir un full de ruta que permeti la seva transferència al mercat i a la pràctica clínica, beneficiant així la societat.

Aquest divendres 8 de novembre ha arrencat la segona edició d’INNOPAU amb un esdeveniment on s’han presentat els set projectes que hi participaran aquest any. Durant la jornada, s’ha explicat el programa, així com el seu primer mòdul de treball, i ha sigut un moment perquè els equips es coneguin…

Els set projectes que participaran en aquesta edició són:

• MARPRESSING: un dispositiu mèdic dissenyat per evitar els bucles de l’endoscopi que es formen durant les colonoscòpies, reduint així les lesions en els clínics en disminuir la pressió contínua necessària per evitar la formació d’aquests bucles. L’equip està integrat per Jessica Marin, Ana Marin i Oliva Ros, de l’Hospital Sant Pau.
• CUMADE: una metodologia que, mitjançant imatges mèdiques i reconstruccions en 3D, busca reduir les fuites en les pròtesis cardíaques actuals, cosa que permet la creació de dispositius personalitzats per a cada pacient. Aquest projecte està liderat per Dabit Arzamendi i Abdel Hakim, de l’Hospital Sant Pau, juntament amb Oscar Camara, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
• AQUAFLOW: un banyador innovador per a pacients amb diàlisi peritoneal que evita infeccions en l’orifici de sortida del catèter i els permet gaudir dels beneficis de l’aigua amb seguretat. Sandra Peña, Mireia Plans, Piedad Arias i Esther Franquet, de la Fundació Puigvert, són les responsables d’aquesta proposta.
• RADAR: una eina digital que permet el reconeixement automàtic de reaccions adverses a medicaments en temps real, dirigida a l’atenció primària. L’equip està format per Carlen Reyes, Helena Serrano, Ana Isabel Posa, Elisabet Rayó i Jara González, de l’EAP Sardenya.
• DAMMPIS: dispositius de detecció multimodal de moviments anòmals i de retirada d’equips mèdics per a pacients a l’UCI, amb l’objectiu de millorar la seguretat del pacient i reduir possibles complicacions. Aquest projecte està a càrrec de Jaume Baldira, Ariadna Bellès, Matias Flores, Rosa Maria Oms i Carles Subirà, de l’Hospital Sant Pau.
• CHYMERA: una solució digital que empra Machine Learning i Deep Learning per avaluar de manera ràpida i automàtica la qualitat de radiografies, alineada amb els criteris i estàndards europeus i americans. Aquest equip està compost per Josep Munuera, Lucia Borrego, Daniel Caballero i Lydia Canales, de l’Hospital Sant Pau.
• PADAC: un model híbrid que combina atenció presencial i domiciliària per reduir el nombre de visites a l’hospital de pacients en assaigs clínics oncològics. Romina Ribas, Mireia Llobet, Diana Castells, Laia Lavernia, Silvia Molina, Laia Ribas i Judith Reyes, de l’Hospital Sant Pau, lideren aquesta proposta.

Durant el programa, els equips passaran per diferents mòduls formatius on rebran assessorament en àrees clau com la gestió de propietat industrial, la cerca de finançament, la regulatòria aplicable, el model de negoci i l’estructuració dels seus projectes.

L’edició culminarà amb l’INNOVATION DAY, una jornada que se celebrarà el 17 de juny de 2025, on  els equips presentaran els seus avenços davant l’ecosistema d’innovació de Barcelona i Espanya, connectant amb actors estratègics com responsables de farmacèutiques, fons d’inversió i altres professionals clau. A més, aquell dia s’entregaran diverses ajudes econòmiques, gràcies a l’aportació de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Una al projecte guanyador de 50.000 euros i una altra per al segon projecte de 15.000.

Amb aquesta nova edició, l’IR Sant Pau referma el seu compromís amb la innovació, donant suport als professionals en la construcció de projectes que puguin impactar positivament en la societat.

Estigueu atents als avenços d’INNOPAU!

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR) iniciarà un nou assaig clínic de fase I/IIB per a pacients amb anèmia de Fanconi diagnosticats amb càncer de cap i coll. L’estudi, conegut com a assaig AFAN (Nº EUCT: 2024-511477-29-00), està liderat pel Dr. Jordi Surrallés, cap del Grup de Síndromes de Predisposició al Càncer,  director científic de l’IR Sant Pau i catedràtic del Departament de Genètica i de Microbiologia de la UAB, i s’hi avaluarà la seguretat i eficàcia del fàrmac afatinib en pacients amb anèmia de Fanconi i carcinoma de cèl·lules escatoses en fases localment avançades, irressecables o metastàtiques, localitzades a la cavitat oral, orofaringe, hipofaringe o laringe, sent el primer assaig clínic a nivell mundial per a aquesta indicació. L’estudi, que va ser aprovat per l’Agencia Espanyola del Medicament y Productes Sanitaris (AEMPS) el passat mes d’agost, va començar a reclutar pacients aquest mes d’octubre, amb un procés que s’estendrà aproximadament durant quatre anys.

Aquest projecte sorgeix de la investigació conjunta entre l’Institut de Recerca Sant Pau (IR), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa (CIBER), que va donar lloc al descobriment d’un nou ús terapèutic per a l’afatinib, un medicament que actualment s’administra per tractar certs tipus de càncer de pulmó en la població general. Es tracta, doncs, d’un projecte de reposicionament de fàrmacs des d’una malaltia comuna a una malaltia rara sense alternativa terapèutica.

L’anèmia de Fanconi és una malaltia genètica rara causada per un defecte en la reparació de l’ADN. Provoca un mal funcionament de la medul·la òssia i els pacients són especialment propensos a desenvolupar tumors de cap i coll a edats molt primerenques. A causa del seu defecte genètic, els pacients amb càncer no poden sotmetre’s a quimioteràpia i, per tant, no tenen tractaments efectius més enllà de la cirurgia, fet que la converteix en la principal causa de mortalitat entre la població adulta afectada per aquesta malaltia.

El nou ús de l’afatinib desenvolupat pels investigadors d’aquestes institucions ha donat lloc a una patent recentment concedida a Europa i en tràmit als Estats Units. A més, tractant-se d’una malaltia rara, el projecte compta amb la designació de l’afatinib com a Medicament Orfe per part de l’EMA, beneficiant els temps de desenvolupament del nou ús del fàrmac.

Per a la realització d’aquest assaig clínic, es comptarà amb la col·laboració clau de l’empresa Boehringer Ingelheim, actual propietària i comercialitzadora de l’afatinib, que aportarà el medicament que se subministrarà als pacients durant l’estudi. Aquest avanç suposa un pas molt important per a aquest projecte en l’avanç del tractament de pacients amb anèmia de Fanconi que han desenvolupat aquest tipus de càncer i que avui dia no tenen alternativa terapèutica. Per al bon desenvolupament de l’assaig, es tractaran pacients no només a l’Hospital Sant Pau, sinó també a l’Hannover University Hospital, situat a Alemanya, on també s’espera rebre l’aprovació de l’EMA en breu.

L’equip investigador d’AFAN liderat pel Dr. Jordi Surrallés inclou la Dra. Georgia Anguera, investigadora principal d’AFAN, i el Dr. Oscar Gallego (oncòlegs del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau), les Dres. Núria Berga i Maria Estela Moreno del Servei de Farmàcia de l’Hospital, i compta amb la col·laboració del Dr. Javier León del Servei d’Otorrinolaringologia i del Dr. Ramón García-Escudero de l’Institut de Recerca de l’Hospital 12 d’Octubre, que realitzarà les anàlisis genòmiques associades a l’assaig.

Des de les institucions, volem agrair la col·laboració de totes les entitats que han fet possible tota la investigació preclínica i l’actual assaig clínic AFAN, incloent-hi empreses del sector com Boehringer Ingelheim, que aposten per una R+D puntera, així com les diverses institucions i associacions de pacients que han donat suport financer al projecte per a la investigació clínica, com l’Institut de Salut Carlos III (ICI22/00076, finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU) i la Fanconi Cancer Foundation dels EUA (https://fanconi.org/).

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) va celebrar aquest dilluns, 28 d’octubre, la 1a Jornada de Recerca en Atenció Primària, amb l’objectiu de fer valdre la rellevància de la investigació en aquest àmbit. La jornada va reunir investigadors de la institució i professionals de diversos centres d’Atenció Primària per fomentar el debat sobre l’estat actual d’aquesta recerca i les oportunitats que pot oferir.

“Amb aquesta jornada, dins el marc de l’IR Sant Pau, hem volgut impulsar la col·laboració entre els professionals d’Atenció Primària, tant metges com infermeres, i els de l’hospital. També hem pretès establir connexions amb professionals de la salut pública, ja que la recerca en Atenció Primària està profundament vinculada a l’atenció comunitària i a la salut pública”, va explicar el Dr. Carlos Brotons, cap del grup de recerca en Atenció Primària de l’IR Sant Pau i director de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya, un dels organitzadors de la jornada juntament amb el Dr. Pablo Alonso-Coello, director de l’àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’IR Sant Pau.

Brotons va afegir: “A més, hem organitzat una taula rodona sobre assajos clínics en Atenció Primària, un àmbit amb gran potencial de desenvolupament. Per això, hem convidat experts amb experiències reeixides en aquest camp per compartir els seus coneixements”.

Durant la jornada, es van presentar experiències de recerca clínica en àrees com les malalties musculoesquelètiques, amb projectes centrats en l’osteoporosi i la gota; el dolor crònic no oncològic, destacant la importància de prevenir i reduir l’ús de tractaments farmacològics com a única via terapèutica; la diabetis; i la insuficiència cardíaca. També es van abordar temes de recerca comunitària, com les enquestes de salut de Barcelona, emprades per monitorar l’Atenció Primària des de la perspectiva de la població i analitzar les desigualtats; el cribratge de càncer colorectal com a oportunitat de recerca col·laborativa; i el programa “Barcelona Salut als Barris”.

La jornada va comptar amb la participació de Pilar Gayoso, subdirectora general d’Avaluació i Foment de la Recerca a l’Institut de Salut Carlos III de Madrid, qui va impartir una ponència sobre el present i futur de la recerca en Atenció Primària i la seva integració en els instituts d’investigació sanitària. “Els instituts han d’incorporar investigadors de l’àmbit d’Atenció Primària, però no de manera forçada; es tracta de motivar-ne la incorporació de forma proactiva”, va destacar Gayoso durant la seva intervenció. També va afegir: “És essencial que aquests professionals no abandonin l’assistència, sinó que disposin d’espais per reflexionar sobre els resultats que obtenen en les consultes”.

Per porta a terme aquesta jornada, l’IR Sant Pau va comptar amb la col·laboració de les EAP  Sardenya, Dreta de l’Eixample i Disset de Setembre; l’ABS Sagrada Família; el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), l’Institut Català de la Salut (ICS); l’IDIAP Jordi Gol; l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB); professionals de diferents serveis de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut de Salut Carlos III.

Dos estudis recents, liderats per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i realitzats en col·laboració amb hospitals de tot Espanya, han identificat importants loci genètics o regions de l’ADN relacionats amb l’ictus lacunar i l’hemorràgia intracerebral espontània. Aquests descobriments obren noves possibilitats per al desenvolupament de teràpies personalitzades i subratllen la importància de la genètica en l’estratificació del risc d’aquestes greus malalties cerebrovasculars.

El gen CTNND2 i l’ictus lacunar

El primer estudi, publicat a la revista Stroke i liderat per la Dra. Jara Cárcel Márquez i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, es va centrar en l’ictus lacunar, un subtipus d’ictus isquèmic causat per l’oclusió de petits vasos cerebrals. Aquest treball, que és la primera anàlisi genòmica completa realitzada en la població espanyola, va revelar la importància del gen CTNND2 en el risc d’ictus lacunar, especialment en homes.

Els investigadors van analitzar dades de 9.081 persones, incloent-hi 3.493 casos d’ictus isquèmic i 5.588 controls sans, i van validar els resultats amb consorcis internacionals com MEGASTROKE, GIGASTROKE i el Biobanc del Regne Unit.

Un dels descobriments més destacats va ser la identificació del locus 5p15.2, amb la variant rs59970332-T com la principal associada a l’ictus lacunar. El gen CTNND2, que es troba a prop d’aquest locus, podria tenir un paper clau en la salut vascular i en la formació de nous vasos sanguinis. A més, es van trobar associacions amb altres gens relacionats amb l’ictus, com F2 i FGG.

Aquest estudi genètic en població espanyola ha permès confirmar variants genètiques de risc en 12 gens coneguts, associats amb l’ictus en altres poblacions internacionals, la qual cosa és vital per a l’aplicació de la medicina de precisió a la població espanyola.

La Dra. Jara Cárcel destaca que aquestes troballes “ens poden ajudar a identificar les persones amb un risc més elevat de patir un ictus, per poder implementar mesures concretes de prevenció en el futur”. Segons els investigadors, aquest estudi representa un avanç significatiu en la comprensió de la base genètica de l’ictus isquèmic, i posa en relleu la necessitat de considerar les diferències de sexe en la recerca genètica.

Nous loci descoberts en l’hemorràgia intracerebral espontània

El segon estudi, publicat a la revista Neurology, també del mateix grup de l’IR Sant Pau i liderat per la Dra. Elena Muiño i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, va investigar l’hemorràgia intracerebral espontània, una afecció greu que afecta 30 de cada 100.000 persones a l’any a escala mundial. Mitjançant un nou enfocament, es van descobrir variants genètiques associades amb aquesta malaltia que anteriorment havien passat desapercebudes en estudis tradicionals.

La clau de la innovació va ser la combinació d’una metaanàlisi que integrava dades genètiques de diverses malalties associades a l’hemorràgia intracerebral com malalties de tipus vascular, en lloc de limitar-se a variants genètiques associades a l’hemorràgia cerebral. Això va permetre augmentar el poder estadístic per detectar quatre loci genètics associats amb l’hemorràgia intracerebral, que fins ara havien no s’havien identificat.

Fins avui, els estudis de GWAS només havien identificat dos loci principals associats amb l’ICH: APOE per a l’hemorràgia lobar i el locus 1q22 per a l’hemorràgia no lobar. No obstant això, mitjançant l’anàlisi de 1.543 pacients amb hemorràgia intracerebral combinada amb 5 fenotipus relacionats amb aquesta malaltia i una cohort de replicació de 399.717 persones del Biobanc del Regne Unit, l’equip de recerca ha identificat diversos nous loci genètics, incloent-hi OBFC1 (10q24.33), NECTIN2 i APOC1 (19q13.32), y el gen SH3PXD2A, que ara s’associen amb el risc d’ICH. També s’ha pogut replicar per primera vegada los loci ICA1L (2q33.2) i COL4A2 (13q34), que havien estat descrits anteriorment.

“Aquest enfocament va conduir a la identificació de diversos nous loci genètics, incloent-hi els associats a processos biològics com el dipòsit de proteïna ‘amiloide o el metabolisme lipídic, que podrien ser dianes terapèutiques prometedores per reduir el risc d’hemorràgia intracerebral en persones amb predisposició genètica”, explica la Dra. Muiño.

L’estudi va utilitzar eines bioinformàtiques com el TWAS (Trascriptome Wide Association Studies) i PWAS (Protein Wide Association Stusies), que van permetre comprendre millor la biologia subjacent de la malaltia en estudiar la relació entre variants genètiques i l’expressió de proteïnes o transcrits.

“Tot això és un avenç significatiu per comprendre la base genètica de l’hemorràgia intracerebral”, assenyala la Dra. Muiño. “La identificació d’aquests loci no només proporciona informació crítica sobre els mecanismes biològics subjacents, sinó que també pot assenyalar nous objectius terapèutics que ajudin a reduir el risc d’hemorràgia intracerebral en el futur, i a la presa de decisions en pacients complexos”.

L’estudi proporciona una base per a futurs treballs, incloent-hi l’ús de tècniques com la randomització mendeliana per explorar si les proteïnes associades als loci descoberts a més d’estar associades a l’hemorràgia, són causa d’aquesta.

Finançament i col·laboració

L’estudi sobre l’ictus lacunar ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, l’ERA-NET NEURON, la Xarxa de Recerca Cooperativa Orientada a Resultats en Salut – Malalties Vasculars Cerebrals, el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), així com per fons de la Unió Europea Next Generation, el programa CERCA de la Generalitat de Catalunaya, la Marató de 3cat i els National Institutes of Health (NIH).

L’estudi sobre l’hemorràgia intracerebral ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, el Projecte Generació, el Projecte Mestre, la xarxa INVICTUS+, així com per fons de la Unió Europea Next Generation. Els treballs han estat possibles gràcies a la col·laboració de múltiples hospitals d’Espanya i consorcis internacionals.

Article de referència

Cárcel-Márquez, J. et al. (2024) “Sex-stratified genome-wide association study in the Spanish population identifies a novel locus for lacunar stroke”, Stroke; a journal of cerebral circulation, 55(10), pp. 2462–2471. Disponible en: https://doi.org/10.1161/STROKEAHA.124.047833

Muiño, E. et al. (2024) “Identification of genetic loci associated with intracerebral hemorrhage using a multitrait analysis approach”, Neurology, 103(8), p. e209666. Disponible en: https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209666

El Dr. Antoni Betbesé-Roig, investigador del grup de Medicina intensiva de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR) i professional del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Sant Pau, i la Dra. Mercedes Camacho, del grup de Genòmica de les malalties complexes de l’IR, han participat en un estudi liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL, el qual acaba de ser publicat a la revista Journal of the American Medical Association (JAMA). Els resultats obtinguts demostren que l’ús d’una nova membrana de purificació sanguínia extracorpòria redueix de manera important la insuficiència renal aguda després d’una cirurgia cardíaca d’alta complexitat.

La insuficiència renal aguda és una afecció en què els ronyons deixen de funcionar de manera sobtada i no poden eliminar les toxines de la sang, la qual cosa és un problema comú en pacients crítics o sotmesos a cirurgies cardíaques d’alta complexitat, la qual cosa ha motivat que s’investiguen procediments que ajudin a resoldre aquesta problemàtica i així va néixer l’estudi SIRAKI02. En aquest estudi també van participar investigadors de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

L’objectiu de l’estudi va ser avaluar si l’ús d’una membrana d’adsorció millorada, coneguda com a oXiris®, durant la cirurgia cardíaca, podia reduir la incidència d’insuficiència renal en pacients que requereixen circulació extracorpòria. Aquesta membrana ja s’utilitza en les unitats de cures intensives per al tractament de la sèpsia i la substitució renal contínua, però aquesta és la primera vegada que s’associa a resultats clínics positius en el context de la cirurgia cardíaca.

L’assaig va incloure 343 pacients dels hospitals de Bellvitge i Germans Trias i Pujol, sotmesos a intervencions quirúrgiques entre el 2016 i el 2022, que van requerir circulació extracorpòria durant més de 90 minuts. Es va mesurar la resposta inflamatòria dels pacients a través d’indicadors obtinguts abans i després de la intervenció, amb la col·laboració del Laboratori de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau.

Els resultats mostren que, en el grup de control (169 pacients), un 40 % van desenvolupar insuficiència renal aguda durant la setmana posterior a la cirurgia, mentre que en el grup tractat amb la nova membrana (174 pacients), aquest percentatge va disminuir fins al 28 %. A més, no es van detectar complicacions addicionals derivades de l’ús del dispositiu, i els perfusionistes van reportar que el seu funcionament era senzill i eficient.

Si aquests resultats es corroboren amb estudis més amplis, aquest dispositiu podria integrar-se de manera rutinària en pacients de risc sotmesos a cirurgia cardíaca amb circulació extracorpòria, amb el potencial de reduir el temps d’estada a l’UCI i oferir altres beneficis clínics.

Estudi de referència:

Pérez-Fernández, X. et al. (2024) “Extracorporeal blood purification and acute kidney injury in cardiac surgery: The SIRAKI02 randomized clinical trial”, JAMA: the journal of the American Medical Association [Preprint]. Disponible en: https://doi.org/10.1001/jama.2024.20630

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han publicat un estudi que demostra que “les alteracions cerebrals relacionades amb les formes més agressives de deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson ja es poden detectar anys abans que el trastorn cognitiu es manifesti”. La recerca realitzada forma part d’un projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3 i liderat pel Dr. Javier Pagonabarraga, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuròleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. Els resultats obren noves línies per anticipar, comprendre i intervenir en els trastorns cognitius relacionats amb aquesta malaltia.

A diferència del que succeeix en altres malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, en el Parkinson no totes les persones desenvolupen un deteriorament cognitiu o una demència. Malauradament, una proporció significativa sí que ho fa i, en alguns casos, l’empitjorament cognitiu és molt agressiu durant els primers anys de la malaltia.

Actualment, resulta molt difícil poder anticipar en persones amb un recent diagnòstic de malaltia de Parkinson o sense problemes cognitius qui desenvoluparà una demència, però els investigadors tenen molt clar quines anomalies solen estar presents a nivell cerebral i a nivell de funcionament cognitiu en les persones amb Parkinson que pateixen un trastorn cognitiu greu.

“En molts casos, quan el cervell està emmalaltint, les proves d’avaluació neuropsicològica i les tècniques d’imatge cerebral no ens permeten veure fenòmens que ja estan presents. Quan detectem els problemes a nivell clínic, sabem que ja existeix un dany cerebral molt significatiu. Per això, pensant en la possibilitat d’intervenir abans que el dany cerebral sigui molt extens, necessitem desenvolupar tècniques que ens permetin observar fenòmens que ja estan presents en aquells casos que experimentaran una forma més agressiva de la malaltia, però que encara no podem observar” explica el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

En aquest estudi els investigadors van centrar-se en pacients amb recent diagnòstic de malaltia de Parkinson i sense problemes cognitius i els van seguir durant quatre anys. Inicialment, varen obtenir mesures de l’activitat cerebral mitjançant electroencefalograma (EEG), imatges cerebrals de ressonància magnètica (RM) i van mesurar els nivells d’un marcador en sang relacionat amb el dany neuronal conegut com a neurofilament de cadena lleugera (NfL); a més, cada any se’ls va a fer una extensa bateria d’exploració neuropsicològica per avaluar el seu estat cognitiu.

El seguiment va demostrar que existeixen dos grans grups de pacients on un dels grups no mostra un empitjorament cognitiu marcat durant els primers quatre anys, i l’altre grup empitjora dramàticament a partir del segon any. Curiosament, no van identificar que les mesures de RM, nivells de NfL o el rendiment cognitiu durant la primera visita detectessin diferències entre aquests dos grans grups. És a dir, aquestes mesures emprades habitualment, no permetien anticipar com evolucionarien els pacients. Per contra, les anàlisis de l’activitat cerebral obtinguda amb EEG, van demostrar que els casos que dos anys més tard experimentarien un clar deteriorament cognitiu, ja presentaven durant la primera visita un alentiment molt marcat de l’activitat cerebral en zones dels lòbuls temporals, parietals i frontals del cervell.

Segons el Dr. Arnau Puig-Davi, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “gràcies a l’EEG en repòs podem detectar, des de les fases prèvies al deteriorament cognitiu lleu, anomalies cerebrals relacionades amb els canvis que ja afecten els pacients que més tard presentaran un clar empitjorament cognitiu i demència”.

Aquest estudi obre nous horitzons per a la detecció precoç dels casos que desenvoluparan demència associada a la malaltia de Parkinson, alhora que els resultats que s’han obtingut permetran estudiar i comprendre millor els mecanismes que expliquen les diferències observades quant a l’evolució cognitiva de les persones amb malaltia de Parkinson. Els investigadors consideren que aquesta troballa podria ser molt útil a l’hora d’avaluar de manera precoç tractaments dirigits a minimitzar el risc de desenvolupar un trastorn cognitiu associat al Parkinson.

Article de referència

Arnau Puig-Davi, Saül Martínez-Horta, L., et al. (2024). Prediction of Cognitive Heterogeneity in Parkinson’s Disease: A 4-Year Longitudinal Study Using Clinical, Neuroimaging, Biological and Electrophysiological Biomarkers. Annals of Neurology 2024 Aug 5; 00:1-13

DOI: 10.1002/ana.27035

Projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3: “Marcadors sanguinis i neurofisiològics de la progressió del deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson” (Expedient: 20142910; IP: Dr. Javier Pagonabarraga).