Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han publicat un estudi que demostra que “les alteracions cerebrals relacionades amb les formes més agressives de deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson ja es poden detectar anys abans que el trastorn cognitiu es manifesti”. La recerca realitzada forma part d’un projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3 i liderat pel Dr. Javier Pagonabarraga, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuròleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. Els resultats obren noves línies per anticipar, comprendre i intervenir en els trastorns cognitius relacionats amb aquesta malaltia.

A diferència del que succeeix en altres malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, en el Parkinson no totes les persones desenvolupen un deteriorament cognitiu o una demència. Malauradament, una proporció significativa sí que ho fa i, en alguns casos, l’empitjorament cognitiu és molt agressiu durant els primers anys de la malaltia.

Actualment, resulta molt difícil poder anticipar en persones amb un recent diagnòstic de malaltia de Parkinson o sense problemes cognitius qui desenvoluparà una demència, però els investigadors tenen molt clar quines anomalies solen estar presents a nivell cerebral i a nivell de funcionament cognitiu en les persones amb Parkinson que pateixen un trastorn cognitiu greu.

“En molts casos, quan el cervell està emmalaltint, les proves d’avaluació neuropsicològica i les tècniques d’imatge cerebral no ens permeten veure fenòmens que ja estan presents. Quan detectem els problemes a nivell clínic, sabem que ja existeix un dany cerebral molt significatiu. Per això, pensant en la possibilitat d’intervenir abans que el dany cerebral sigui molt extens, necessitem desenvolupar tècniques que ens permetin observar fenòmens que ja estan presents en aquells casos que experimentaran una forma més agressiva de la malaltia, però que encara no podem observar” explica el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

En aquest estudi els investigadors van centrar-se en pacients amb recent diagnòstic de malaltia de Parkinson i sense problemes cognitius i els van seguir durant quatre anys. Inicialment, varen obtenir mesures de l’activitat cerebral mitjançant electroencefalograma (EEG), imatges cerebrals de ressonància magnètica (RM) i van mesurar els nivells d’un marcador en sang relacionat amb el dany neuronal conegut com a neurofilament de cadena lleugera (NfL); a més, cada any se’ls va a fer una extensa bateria d’exploració neuropsicològica per avaluar el seu estat cognitiu.

El seguiment va demostrar que existeixen dos grans grups de pacients on un dels grups no mostra un empitjorament cognitiu marcat durant els primers quatre anys, i l’altre grup empitjora dramàticament a partir del segon any. Curiosament, no van identificar que les mesures de RM, nivells de NfL o el rendiment cognitiu durant la primera visita detectessin diferències entre aquests dos grans grups. És a dir, aquestes mesures emprades habitualment, no permetien anticipar com evolucionarien els pacients. Per contra, les anàlisis de l’activitat cerebral obtinguda amb EEG, van demostrar que els casos que dos anys més tard experimentarien un clar deteriorament cognitiu, ja presentaven durant la primera visita un alentiment molt marcat de l’activitat cerebral en zones dels lòbuls temporals, parietals i frontals del cervell.

Segons el Dr. Arnau Puig-Davi, investigador del Grup de la Malaltia de Parkinson de l’IR Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “gràcies a l’EEG en repòs podem detectar, des de les fases prèvies al deteriorament cognitiu lleu, anomalies cerebrals relacionades amb els canvis que ja afecten els pacients que més tard presentaran un clar empitjorament cognitiu i demència”.

Aquest estudi obre nous horitzons per a la detecció precoç dels casos que desenvoluparan demència associada a la malaltia de Parkinson, alhora que els resultats que s’han obtingut permetran estudiar i comprendre millor els mecanismes que expliquen les diferències observades quant a l’evolució cognitiva de les persones amb malaltia de Parkinson. Els investigadors consideren que aquesta troballa podria ser molt útil a l’hora d’avaluar de manera precoç tractaments dirigits a minimitzar el risc de desenvolupar un trastorn cognitiu associat al Parkinson.

Article de referència

Arnau Puig-Davi, Saül Martínez-Horta, L., et al. (2024). Prediction of Cognitive Heterogeneity in Parkinson’s Disease: A 4-Year Longitudinal Study Using Clinical, Neuroimaging, Biological and Electrophysiological Biomarkers. Annals of Neurology 2024 Aug 5; 00:1-13

DOI: 10.1002/ana.27035

Projecte finançat per la Fundació la Marató de TV3: “Marcadors sanguinis i neurofisiològics de la progressió del deteriorament cognitiu en la malaltia de Parkinson” (Expedient: 20142910; IP: Dr. Javier Pagonabarraga).

Cada minut, una persona mor a Europa a causa de la trombosi. Aquest 13 d’octubre és el Dia Mundial de la Trombosi, i és per això volem donar veu a aquesta malaltia que sovint és invisible, però té greus conseqüències. La trombosi es produeix quan es formen coàguls de sang a les venes o artèries, bloquejant parcialment o totalment la circulació sanguínia. Aquesta afecció pot desencadenar complicacions com infarts, ictus o embòlies pulmonars, i és la principal causa de mortalitat mundial relacionada amb les malalties cardiovasculars.

El Dr. José Manuel Soria, cap del grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau, subratlla la importància de comprendre els factors de risc d’aquesta malaltia, que van des de la genètica fins a causes ambientals. “Es tracta d’una combinació complexa de factors genètics i ambientals”, explica el Dr. Soria. Aquests factors poden incloure immobilitzacions prolongades, cirurgies majors, embaràs, ús d’anticonceptius o altres malalties com el càncer o infeccions greus com la COVID-19. És fonamental entendre els factors de risc per prevenir aquesta malaltia.

La recerca és la clau 

A Sant Pau, la recerca sobre la trombosi és una prioritat. Els nostres investigadors treballen per desenvolupar nous biomarcadors que permetin predir quins pacients tenen un major risc de patir trombosi i així aplicar tractaments personalitzats que redueixin la mortalitat.

Un llibre solidari: “La vida corre per les teves venes”

Amb motiu del Dia Mundial de la Trombosi, l’Associació Activa’TT i l’Institut de Recerca de Sant Pau llancen organitzen un acte per la presentació d’un dels projectes per la recaptació de fons;  la presentació del llibre “La vida corre per les teves venes”, una obra que recull les experiències de reconeguts alpinistes i el seu vincle amb la trombosi. Alguns d’ells han patit aquesta malaltia, mostrant com pot afectar qualsevol persona.

El llibre estarà disponible en les pròximes setmanes i es podrà adquirir a través d’aquest enllaç. Els beneficis es destinaran a la recerca en trombosi, especialment en pacients oncològics, un dels grups més vulnerables.

Col·labora en la lluita contra la trombosi

Pots donar suport a aquesta causa adquirint el llibre o fent una donació directa a través d’aquest enllaç. T’animem conscienciar-te sobre aquesta malaltia i a col·laborar amb la recerca que ens permetrà avançar en la seva prevenció i tractament.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha desenvolupat amb la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar un model predictiu, publicat a The Lancet, que ajuda els oncòlegs a identificar quins pacients amb càncer metastàtic i tractament sistèmic  que ingressen a urgències, principalment per dolor, febre o ofec, tenen més risc de morir en els següents 90 dies.

Aquesta eina, batejada amb el nom de “PROMISE score”, per les seves sigles en anglès de “Pronostic Score for Hospitalized Cancer Patients”, és una aplicació web, senzilla d’utilitzar per als professionals sanitaris. A partir d’informació clínica i de laboratori, fàcilment disponible en el moment d’un ingrés, prediu amb precisió el risc de mortalitat a 90 dies en pacients amb càncer avançat que reben un tractament actiu. El principal objectiu d’aquesta aplicació és assistir l’equip mèdic a identificar quins pacients tenen més possibilitats de sobreviure sense haver de fer més proves addicionals i ajudar-lo a prendre decisions.

La identificació dels paràmetres de risc en el moment de l’admissió ajuda l’equip mèdic a  orientar la seva atenció, millorar la qualitat de l’assistència i evitar procediments innecessaris en situacions que no aportaran un benefici clar del tractament, més enllà de reduir costos. “El model que hem desenvolupat té un fort poder predictiu per als pacients amb un pronòstic favorable, amb els quals podem apostar amb més convicció per intervencions terapèutiques agressives”, explica el Dr. Oriol Mirallas, adjunt del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular UITM-CaixaResearch del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). El Dr. Oriol Mirallas és l’autor principal d’aquest estudi que ha comptat amb la col·laboració de 41 professionals, junt amb Dr. Joan Carles, cap de Secció de l’hospital i responsable de la Unitat de Genitourinari, Sistema Nerviós Central, Sarcoma i Tumors d’Origen Desconegut i cap del Grup del Programa de Tumors Genitourinatis del Sistema Nerviós Central i Sarcoma del VHIO, i el Dr. Rodrigo Dienstmann, cap del Grup d’Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO, qui va ajudar a desenvolupar el model i la web tool. D’altra banda, gràcies a aquesta nova eina, als pacients amb un alt risc de mortalitat se’ls hi pot evitar tractaments invasius que no milloraran el seu pronòstic i estalviar-los un patiment extra. “Està demostrat que el suport nutricional i unes cures pal·liatives centrades en la comunitat, milloren la qualitat de vida i la supervivència dels pacients en aquesta fase evolucionada de la malaltia”, destaca el Dr. Joan Carles.

Primera eina que cobreix un buit en la pràctica clínica

Les estimacions de supervivència són un element clau a l’hora de prendre decisions en les cures dels pacients oncològics. “Fins ara, els professionals fèiem servir dades clíniques, validades en pacients ambulatoris, com l’estadi del tumor, la resposta al tractament o el nivell funcional del pacient segons l’escala ECOG -dissenyada per l’Eastern Cooperative Oncology Group i validada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)-, que avalua la qualitat de vida dels pacients oncològics, combinant-ho amb l’experiència clínica per decidir el millor maneig mèdic”, explica el Dr. Oriol Mirallas. “Però amb aquest model pronòstic, passem a tenir una dada objectiva i quantificable que ens ajudarà a saber quina serà l’evolució del malalt quan ingressi a planta. L’eina PROMISE ajudarà a proporcionar dades més precises per millorar  i facilitar la presa de decisions”, precisa.

La Dra. Berta Martín Cullell, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’estudi comenta que “amb la validació de l’eina PROMISE al nostre centre, hem confirmat que aquest model ens permet predir amb precisió el pronòstic dels pacients oncològics que ingressen amb complicacions agudes. Això ens ajuda a identificar quins pacients poden beneficiar-se d’intervencions més agressives i millorar la qualitat de les decisions mèdiques. Aquesta eina, basada en dades clíniques accessibles, és un recurs valuós per optimitzar el tractament personalitzat i preservar la qualitat de vida dels pacients”.

Per la seva banda la Dra. Sònia Servitja, cap de secció de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i investigadora de l’estudi, afegeix que “era imprescindible desenvolupar una eina per individualitzar la intensitat terapèutica dels pacients ingressats, més enllà de paràmetres com l’ECOG i la resposta al tractament. Actualment, som capaços d’individualitzar el tractament gràcies als estudis moleculars, tenim escales de predicció de toxicitat als tractaments oncològics, sobretot en pacients grans o fràgils, que ens permeten decidir a qui o amb què tractar, però ens faltava tenir dades més objectives per decidir fins quan tractar, per no fer més mal que bé. Ara, amb el PROMISE score podem identificar els pacients ingressats amb millor pronòstic i ens ajudarà a prendre decisions”.

Aquest nou model pronòstic cobreix un buit en el coneixement i la pràctica clínica de pacients oncològics hospitalitzats. Els estudis disponibles fins aleshores, estan centrats en pacients geriàtrics o són estudis en un únic centre, amb pocs pacients i tractats principalment amb quimioteràpia, la qual cosa no mostra el panorama terapèutic actual. “La disponibilitat actual de tractaments oncològics personalitzats amb combinacions d’immunoteràpia o altres tractaments dirigits, aplicats a milers de pacients, ens ha obligat a buscar noves eines per a poder valorar el pronòstic i l’impacte en aquesta població per tal d’optimitzar i adequar la nostra pràctica clínica diària”, apunta la Dra. Sònia Serradell, responsable de la planta d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron.

Un algoritme personalitzat

Per crear aquesta aplicació i obtenir una dada objectiva, s’ha analitzat una mostra de 1.009 pacients, 749 ingressats a Vall d’Hebron i 260 de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital del Mar, que han jugat el paper de grup de validació. En el moment de l’ingrés, els pacients tenien més de 18 anys, un tumor sòlid avançat o metastàtic confirmat -principalment de pulmó, gastrointestinal o ginecològic, els més prevalents-, havien rebut tractament sistèmic anticancerós com a mínim sis mesos abans de l’hospitalització, i van estar hospitalitzats a urgències o a planta un mínim de 24 hores. Els pacients del grup de creació del model de Vall d’Hebron van ingressar entre març de 2020 i febrer de 2022, i els pacients del grup de validació extern, entre gener de 2021 i febrer de 2022. La mitjana d’edat era de 65 anys, el 51% eren dones, de mitjana feia 22 mesos que van rebre el diagnòstic i l’hospitalització va ser de 9 dies de mitjana.

L’aplicació web https://promise.vhio.net/, que permet calcular un valor individualitzat per predir la mortalitat a 90 dies de pacients hospitalitzats d’urgència amb un càncer avançat i en tractament actiu, analitza una sèrie de factors clínics i de laboratori fàcilment disponibles en el moment de l’ingrés. Un alt nivell de LDH (càrrega tumoral), neutròfils (inflamació) i albúmina ( proteïna que indica l’estat de nutrició del pacient), en l’analítica de sang a l’ingrés d’urgències, s’associa a un pitjor pronòstic. També es valora l’estat funcional ECOG, els darrers informes TAC per estimar la resposta al tractament i la progressió de la malaltia, l’estadi del tumor i l’estat anímic del pacient. Amb aquests valors, el PROMISE calcula un algoritme que ajuda a identificar aquells pacients que tindrien una supervivència superior a 90 dies sense haver de fer proves addicionals. “El percentatge de supervivència és una dada objectiva que ajuda l’equip mèdic a prendre decisions clíniques, però la planificació de l’estratègia final es farà sempre en consens amb els pacients i les seves famílies i el metge tractant”, precisa el Dr. Oriol Mirallas.

Cures adaptades a cada pacient

“Les hospitalitzacions no programades són freqüents en pacients oncològics i habitualment estan relacionades amb complicacions derivades del mateix càncer, per infeccions o per problemes de toxicitat relacionada amb el tractament”, assenyala el Dr. Joan Carles. Aquesta eina pot ajudar a agilitzar decisions i a optimitzar les hospitalitzacions, així com reduir hospitalitzacions llargues i repetides que es poden evitar en pacients terminals. El tractament oncològic és un equilibri delicat entre allargar la supervivència i maximitzar la qualitat de vida. L’hospitalització no sempre aporta beneficis, encara més, pot ser una experiència estressant per als pacients i per als cuidadors, i genera més càrrega financera en comparació amb l’atenció ambulatòria. “Estem totalment compromesos amb el benestar i la cura dels nostres pacients i aquesta serà una eina que ens ajudarà a adaptar els esforços terapèutics i adequar-los a cada pacient, tot aconseguint el màxim benefici durant”, destaca la Dra. Sònia Serradell.

L’aplicació web està disponible per als professionals que es dediquen a tractar malalts oncològics de manera oberta a través de l’enllaç https://promise.vhio.net/. “Nosaltres seguirem treballant per perfeccionar i validar la “PROMISE Score” en altres poblacions i contexts per poder ajudar al màxim nombre de malalts i professionals”, conclou el Dr. Oriol Mirallas. Aquesta eina, que ara es desplegarà a altres centres per fer un estudi internacional amb més pacients, va ser dissenyada durant el segon any de residència del Dr. Oriol Mirallas i va comptar també amb la col·laboració de metges del servei d’Oncologia Mèdica; la supervisora de la planta d’Oncologia Mèdica, Ada Alonso; les tècniques en cures d’auxiliar d’infermeria  i l’equip de nutrició.

Anar a un concert d’un artista que ens agrada o al teatre a veure una obra que ens emociona acostuma a provocar-nos sensacions de plaer, de benestar i de satisfacció, que sovint transcendeixen el moment i esquitxen la nostra vida fent-nos estar de més bon humor. És per això que, de fet, les arts són considerades per l’Organització Mundial de la Salut una eina efectiva per millorar el benestar emocional de la població. Però són beneficioses per a tothom? Què passa en el cas de les persones amb malalties neurodegeneratives? Poden servir com a teràpies no mèdiques per impactar en la seva salut mental?

Aquestes són algunes de les qüestions que tractarà de respondre el projecte de recerca Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu, impulsat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu és avaluar els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’activitats escèniques, com ara el teatre, en pacients amb la malaltia de Parkinson.

“No és una artteràpia, perquè no tractarem directament els símptomes de la malaltia, sinó que Arts en salut és una manera indirecta d’aportar beneficis a les persones a través d’activitats participatives, com anar al teatre, i tallers participatius que impartiran persones expertes en coaching d’actors”, afirma Marco Calabria, investigador del NeuroAdaS Lab de l’eHealth Center i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Arts en salut

El projecte, que ha estat seleccionat en la convocatòria Connecta de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, parteix d’un estudi pilot previ que els investigadors de la UOC van dur a terme l’any passat, també en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què ja van estudiar els efectes d’intervencions terapèutiques basades en les arts escèniques. Es tracta de noves eines, anomenades “arts en salut”, que fan servir formes d’arts, com poden ser el teatre, la dansa o les arts plàstiques, com a mitjà per obtenir beneficis emocionals i cognitius.

El nou projecte buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.

“Volem comprovar si aquest benestar que ens produeixen les arts fa un efecte dominó que impacta en la vida real dels pacients”, subratlla Calabria, que n’és l’investigador principal. I subratlla que, a diferència d’altres experiències, aquest projecte “neix amb una clara perspectiva de recerca, perquè hi ha moltes intervencions que es duen a terme amb arts per impactar en la salut de les quals no se n’ha mirat l’eficàcia“.

“Ens engresca molt seguir la col·laboració amb la UOC i l’Hospital de Sant Pau amb aquest projecte que vincula les arts i la salut; la prova pilot ja ens va servir per tenir uns primers resultats positius i veure l’evolució dels participants”, explica Alícia Gorina, responsable del Programa Educatiu del Teatre Lliure. Violeta Sugranyes, coordinadora de projectes del teatre, afegeix: “Volem seguir treballant per tal d’obtenir un mètode aplicable en altres contextos socials i tenir més arguments que puguin avalar la prescripció mèdica en el sistema sanitari de les arts en un futur”.

Parkinson, la segona neurodegenerativa més prevalent

El projecte se centra en pacients amb Parkinson perquè és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent en la societat, la incidència de la qual es preveu que augmenti considerablement en els pròxims vint anys. Les persones que la pateixen, a més dels trastorns del moviment, tenen dificultats cognitives, sobretot en l’atenció i la memòria de treball, i acostumen a sofrir apatia, ansietat i fins i tot depressió. A més, continua envoltada de molt d’estigma, cosa que propicia una reducció de les relacions socials.

Amb la col·laboració de la Unitat de Trastorn del Moviment de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau reclutaran els participants. El Teatre Lliure, per la seva part, s’encarregarà de dissenyar activitats juntament amb els investigadors de la UOC, així com de seleccionar les obres que veuran els participants i de dur a terme els tallers.

Segons Carmen García, neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, “l’abordatge terapèutic de la malaltia de Parkinson és complex i requereix la combinació de tractaments farmacològics i no farmacològics. Estem molt contents de participar en aquest projecte que ofereix l’oportunitat de contribuir en el coneixement de l’eficàcia d’opcions terapèutiques no farmacològiques amb el rigor científic necessari. El projecte uneix activitats escenogràfiques i té la força terapèutica de desenvolupar-se en un context grupal de persones amb la mateixa malaltia. Això és molt beneficiós psicològicament”.

En total, hi participaran 50 voluntaris, que es dividiran en dos grups: 25 participaran en les activitats de teatre i els altres 25 es limitaran a fer activitats d’estimulació cognitiva, atenció i memòria des de casa amb materials que se’ls facilitarà. En tots dos grups s’avaluarà l’estat emocional i cognitiu dels participants abans de començar la intervenció i en finalitzar-la.

En una segona fase, repetiran la intervenció de teatre, però a distància, amb l’objectiu de trencar barreres amb persones que viuen lluny d’equipaments culturals. “Intentarem validar si les intervencions a distància comporten els mateixos beneficis que les presencials. Aquí l’element clau serà el paper que té el factor grup”, considera Calabria.

Les alteracions emocionals i cognitives de les malalties neurodegeneratives afecten negativament la qualitat de vida de les persones afectades i el seu entorn, amb un progressiu agreujament al llarg de la malaltia. Per aquest motiu, cal investigar noves intervencions que siguin específiques per a aquestes alteracions en combinació amb la teràpia farmacològica. Les Arts en salut poden ser una metodologia innovadora per respondre a aquesta necessitat de millorar el benestar.

La Dra. Noemí Rotllan Vila, investigadora principal del Grup de Fisiopatologia de les Malalties Relacionades amb Lípids a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha estat consultada com a experta per la plataforma Science Media Centre per oferir la seva valoració sobre la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina als científics Victor Ambros i Gary Ruvkun. Aquest premi reconeix les seves importants contribucions al descobriment dels microARNs, unes petites molècules d’ARN no codificant que tenen un paper fonamental en la regulació de l’expressió gènica.

“No puc amagar la meva alegria en veure com el treball pioner de dos grans científics, que van començar les seves investigacions als anys 80, és reconegut a nivell mundial”, ha declarat la Dra. Rotllan. Segons l’experta, els estudis d’Ambros i Ruvkun no només han ampliat la comprensió del desenvolupament cel·lular, sinó que han obert la porta a noves vies terapèutiques en diverses malalties, incloent-hi el càncer i les malalties cardiovasculars.

La Dra. Rotllan ha destacat que la seva pròpia recerca també se centra en el món fascinant dels microARNs. “Aquestes petites seqüències de només 19-22 nucleòtids són capaces de regular l’expressió gènica a nivell posttranscripcional, ja sigui inhibint la traducció o promovent la degradació de l’ARN missatger. És sorprenent com un únic microARN pot controlar més de 100 ARNm i, alhora, com un sol ARNm pot ser regulat per diversos microARNs”, ha explicat.

A més, l’investigadora ha posat de relleu el potencial dels microARNs com a dianes terapèutiques i biomarcadors en diverses patologies. “Encara que els assajos clínics estan en les seves fases inicials, com és el cas de Miravirsen, el primer fàrmac dirigit específicament a un microARN, és un pas prometedor cap a la medicina personalitzada”, ha assenyalat. Tot i així, la Dra. Rotllan ha volgut recordar que encara queda molta recerca per fer abans que aquestes teràpies es puguin aplicar àmpliament.

Finalment, ha subratllat la importància de la investigació bàsica que es realitza amb organismes model, com el petit cuc Caenorhabditis elegans. “Els estudis amb aquests organismes són clau per entendre la biologia fonamental i no haurien de ser subestimats”, ha conclòs.

Aquest reconeixement al descobriment dels microARNs no només celebra la seva rellevància científica, sinó que també destaca el camí que queda per recórrer en el camp de la biomedicina, un camí que investigadors com la Dra. Noemí Rotllan Vila continuen traçant.

Els biomarcadors han revolucionat la comprensió de la malaltia d’Alzheimer (AD), permetent la seva detecció en etapes primerenques i obrint la porta a tractaments personalitzats. Una sèrie de sis treballs publicats a les revistes The Lancet Healthy Longevity i eBioMedicine coordinada per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) -qui han liderat dos dels sis estudis- destaquen quins són actualment els principals reptes, tècnics, clínics i de regulació, a l’hora d’integrar aquests biomarcadors en la pràctica clínica diària i adaptar-los a diferents contextos sanitaris perquè siguin veritablement útils, per accelerar el diagnòstic de l’Alzheimer i millorar l’accés global a tractaments preventius i terapèutics.

En aquesta sèrie d’articles els experts destaquen el potencial transformador dels biomarcadors en l’avenç pel que fa al diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer i també posen de relleu els complexes reptes per a integrar aquestes eines en la pràctica clínica i els assajos clínics. En aquest sentit, la recerca sobre els biomarcadors -o indicadors biològics- en la malaltia d’Alzheimer s’ha centrat tradicionalment en la seva sensibilitat i especificitat a l’hora de diagnosticar la patologia, però en la pràctica clínica la seva utilitat dependrà molt del seu valor predictiu positiu i negatiu, significativament influenciats pels diferents contextos sanitaris.

Un dels dos articles liderats per l’IR Sant Pau, “Challenges in the practical implementation of blood biomarkers for Alzheimer’s disease”, destaca els reptes per implementar els biomarcadors en plasma recentment desenvolupats per detectar aquesta malaltia neurodegenerativa i debatre les principals limitacions per al seu ús en diferents contextos, on subratllen la necessitat d’establir una estandardització per garantir la precisió i la fiabilitat dels resultats.

“Per exemple en atenció especialitzada o primària o en la seva possible implementació en programes de cribratge, entre altres. Alguns d’aquests reptes són coses tan bàsiques com conèixer bé quina influència poden tenir els efectes preanalítics, és a dir, com s’extreu la mostra i com es processa abans de fer les anàlisis pròpiament del biomarcador”, explica el Dr. Daniel Alcolea, investigador de la Unitat de Memòria de l’IR Sant Pau i membre del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. “Un altre repte és conèixer la influència d’altres malalties que poden alterar la interpretació dels resultats d’aquests marcadors”.

Un cas a part: els biomarcadors en les formes genètiques de la malaltia d’Alzheimer

La sèrie d’articles destaquen dos escenaris de pràctica clínica que subratllen la importància de tenir en compte el context en el seu ús. El primer, que posa de manifest l’estudi liderat per la Dra. Maria Carmona, investigadora de la Unitat de Memòria de l’IR Sant Pau i membre del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, “Clinical and research application of fluid biomarkers in autosomal dominant Alzheimer’s disease and Down syndrome”, és l’ús dels biomarcadors en les formes genèticament determinades de la malaltia d’Alzheimer com l’autosòmica dominant d’inici precoç o la Síndrome de Down. “Aquí, no són tan útils per fer el diagnòstic de la patologia, sinó que ens ajuden a conèixer en quin estadi està i a monitorar la seva progressió”.

El segon, és el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer en poblacions amb discapacitat intel·lectual, un dels majors desafiaments. En aquestes persones, els símptomes poden estar amagats per la discapacitat subjacent, i l’ús de biomarcadors fiables pot millorar significativament la precisió del diagnòstic i facilitar l’accés a teràpies modificadores de la malaltia. Això és especialment important en un moment en què els marcs diagnòstics actuals sovint exclouen aquestes poblacions.

Més enllà de l’àmbit relacionat amb el diagnòstic, els sis estudis també destaquen el paper creixent i cabdal dels biomarcadors en assajos clínics, utilitzant-los per a una selecció adequada de participants, monitorar la progressió de la malaltia i avaluar l’eficàcia dels tractaments. Els biomarcadors són eines essencials que poden accelerar significativament el desenvolupament de tractaments efectius per a la malaltia d’Alzheimer i demències associades.

Articles de referència

1. Schöll M, Verberk I, del Campo M, et al. Challenges in the practical implementation of blood biomarkers for Alzheimer’s disease. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D-23-00585R2.
2. Carmona-Iragui M, O’Connor A, Llibre-Guerra J, et al. Clinical and research application of fluid biomarkers in autosomal dominant Alzheimer’s disease and Down syndrome. EBIOM-D24-01284R2.
3. McFeely A, O’Connor A, P Kenelly S. The use of biomarkers in the diagnosis of Alzheimer’s disease in adults with intellectual disability. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D- 2300442R1
4. McGlinchey E. Duran-Aniotz C, Akinyemi R, et al. Biomarkers of neurodegeneration across the Global South. THELANCETHEALTHLONGEVITY-D-23-004551R3
5. Pascoal T, Aguzzoli C, Lussier F, et al. Insights into the use of biomarkers in clinical trials in Alzheimer’s disease. EBIOM-D-24-01017R1.
6. Karlawish J, Grill J. Alzheimer’s disease biomarkers and the tyranny of treatment. EBIOM-D-23-04741R3

Yang Song, investigadora postdoctoral al Centre Cochrane Iberoamericà, ha estat guardonada amb el Premi Najoua Mlika-Cabanne 2024 de la Guidelines International Network (GIN) en la recent Cimera Global de l’Evidència (GES) celebrada a Praga del 10 al 13 de setembre. Yang és la tercera investigadora que rep aquest premi per projectes realitzats al Centre Cochrane Iberoamericà, després de Robin Vernooji i Héctor Pardo, en les 12 edicions d’aquests guardons.

Song, que també treballa com a professora assistent a la Universitat Xinesa de Hong Kong (Shenzhen), fa sis anys que està centrada en la millora de la metodologia i la implementació de l’adaptació de guies. Entre altres coses, cal destacar el seu lideratge en la llista de verificació RIGHT-Ad@pt, la seva participació en l’adaptació de guies i la seva contribució com a vicepresidenta del grup de treball d’adaptació de GIN.

“Em sento molt honorada d’haver estat seleccionada per rebre el prestigiós Premi GIN 2024, que porta el nom de l’estimada doctora Najoua Mlika-Cabanne. Agraeixo aquest reconeixement de la comunitat GIN i em comprometo a continuar promovent la innovació i la col·laboració en el seu llegat”, va assenyalar Yang Song.

La investigadora va ser nominada a aquest premi pel seu director de tesi doctoral, Pablo Alonso Coello, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i col·laborador del Centre Cochrane Iberoamericà, per la seva contribució a l’avenç de la metodologia per a l’adaptació de guies, incloses les guies vives. El seu paper com a vicepresidenta del grup de treball d’adaptació de GIN també mostra el seu potencial lideratge en la comunitat metodològica.

El passat 4 de setembre, la Dra. M. Rosa Ballester i Verneda, cap de Recerca i Innovació Responsable (RRI) de l’Institut de Recerca Sant Pau, va ingressar com Acadèmica Corresponent a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Durant la Sessió Pública Extraordinària, celebrada a la sala d’actes de l’Acadèmia, va llegir el seu discurs titulat “Perspectiva de sexe i gènere en la recerca biomèdica: Una qüestió d’ètica”.

Aquest ingrés suposa un reconeixement a la seva destacada trajectòria, i fa que l’Institut de Recerca Sant Pau es reafirmi un cop més així en el seu compromís amb la integració de la perspectiva de sexe i gènere en la ciència, i amb una recerca que promou la igualtat i l’ètica en tots els àmbits.

Un estudi liderat pels Serveis de Farmàcia i Neurologia, amb la col·laboració d’Impuls Digital, ha avaluat la persistència, l’efectivitat i la tolerabilitat dels anticossos monoclonals anti-pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (anti-CGRP) en pacients amb migranya crònica (MC) en condicions de pràctica clínica real.

Els anti-CGRP són fàrmacs que actuen en la prevenció de la migranya, ajudant a reduir la càrrega de dolor dels pacients. Els fàrmacs estudiats inclouen l’erenumab, el fremanezumab i el galcanezumab.

Si un pacient es tracta amb un primer fàrmac i no millora, es pot fer canvi a un altre perquè fins i tot en un terç dels casos, pot respondre al canvi.

L’estudi, de caràcter retrospectiu i observacional, va incloure 281 pacients tractats amb anti-CGRP entre gener de 2019 i desembre de 2022  a l’Hospital de Sant Pau. Es va mesurar la persistència del tractament, així com el percentatge de pacients que mantenien el tractament als 3, 6 i 12 mesos. L’efectivitat es va definir com una reducció de ≥50% en el nombre de dies de migranya mensuals (DMM), i la tolerabilitat es va mesurar pel nombre i tipus d’esdeveniments adversos reportats.

Els resultats, publicats a la revista Headache, van mostrar que la persistència del tractament a 12 mesos va ser superior en el primer tractament amb anti-CGRP (66,7%) en comparació amb el segon (49,8%) i tercer (37,2%). Pel que fa a l’efectivitat, una reducció de ≥50% en els DMM es va aconseguir en el 57,6% dels pacients amb el primer tractament als 3 mesos, mentre que només el 25,0% i l’11,8% dels pacients van obtenir aquesta resposta amb el segon i tercer tractament, respectivament. En termes de tolerabilitat, es van registrar 55 esdeveniments adversos en 43 pacients (15,3%), majoritàriament lleus, i només 14 pacients (5,0%) van interrompre el tractament a causa d’aquests efectes.

L’estudi conclou que la persistència del tractament amb anti-CGRP és més alta amb el primer tractament anti-CGRP i disminueix en els posteriors, especialment quan el canvi es deu a la manca d’efectivitat o a efectes adversos greus. A més, es confirma que el perfil de tolerabilitat dels anticossos monoclonals anti-CGRP és favorable, amb un nombre relativament baix d’interrupcions del tractament per efectes secundaris.

Els investigadors destaquen la necessitat de realitzar més estudis per identificar els predictors de resposta després de canvis en el tractament amb anti-CGRP en pacients amb migranya crònica.

Article de referència

De Dios A, Pagès-Puigdemont N, Ojeda S, Riera P, Pelegrín R, Morollon N, Belvís R, Real J, Masip M. Persistence, effectiveness, and tolerability of anti-calcitonin gene-related peptide monoclonal antibodies in patients with chronic migraine. Headache. 2024 Sep 13. doi: 10.1111/head.14827. Epub ahead of print. PMID: 39268992.

Un nou estudi mostra una nova via terapèutica que podria millorar el potencial cardioprotector del colesterol “bo” (transportat per les HDL) en persones amb hipercolesterolèmia familiar, una malaltia genètica que provoca nivells molt alts de colesterol “dolent” (LDL). L’estudi ha estat realitzat per personal investigador de les àrees del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) de l’Institut de Recerca Sant Pau i de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La hipercolesterolèmia familiar heterozigota és un trastorn heretat principalment per mutacions en el gen del receptor de LDL i es caracteritza per nivells alts del colesterol transportat per les LDL, que sovint s’associen amb nivells baixos del colesterol HDL. La hipercolesterolèmia familiar és molt freqüent, estimant-se que almenys 1 de cada 250 persones presenta aquesta malaltia, la qual comporta un alt risc cardiovascular.

El treball, liderat per Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca, investigadors del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha estat publicat a la revista JACC: Basic to Translational Science.

Nova via per eliminar el colesterol “dolent”

Els inhibidors de la proteïna PCSK9 són un dels tractaments més avançats i efectius per reduir els nivells de colesterol LDL i, per tant, el risc cardiovascular. Ara, aquest nou estudi ha identificat una nova via metabòlica per la qual aquests inhibidors de la proteïna PCSK9 promouen que les HDL puguin transportar el colesterol dels macròfags de la paret arterial i transferir-lo a les LDL, per a la seva posterior eliminació de l’organisme a través del fetge, la bilis i les femtes.

Els resultats de l’estudi demostren que les alteracions funcionals del receptor de LDL disminueixen el transport de colesterol des dels macròfags i la seva eliminació de l’organisme, i que això es pot revertir amb els inhibidors de PCSK9. Carla Borràs, primera signant del treball i investigadora del CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau, indica que: “els descobriments d’aquest nou estudi poden obrir noves possibilitats terapèutiques per prevenir el risc cardiovascular en els pacients mitjançant l’increment d’aquesta via metabòlica”.

Així mateix, Marina Canyelles, primera co-signant del treball, pertanyent al mateix grup de recerca, assegura que “la investigació futura hauria d’analitzar els efectes dels inhibidors de PCSK9 sobre aquesta via en altres formes d’hipercolesterolèmia i la seva associació amb la reducció d’esdeveniments cardiovasculars”.

En l’estudi també han participat personal investigador de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona/CSIC, de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, i d’institucions finlandeses com el Wihuri Research Institute i el Minerva Foundation Institute for Medical Research.

Article de referència

Carla Borràs, Marina Canyelles, Josefa Girona, Daiana Ibarretxe, David Santos, Giovanna Revilla, Vicenta Llorente-Cortes, Noemí Rotllan, Petri T. Kovanen, Matti Jauhiainen, Miriam Lee-Rueckert, Luis Masana, Francisco Arrieta, Javier Martínez-Botas, Diego Gómez-Coronado, Josep Ribalta, Mireia Tondo, Francisco Blanco-Vaca, Joan Carles Escolà-Gil, PCSK9 Antibodies Treatment Specifically Enhances the Macrophage-specific Reverse Cholesterol Transport Pathway in Heterozygous Familial Hypercholesterolemia, JACC: Basic to Translational Science, 2024, ISSN 2452-302X, https://doi.org/10.1016/j.jacbts.2024.06.008. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2452302X24002535)

Un estudi recentment publicat per investigadors del Grup de Salut Reproductiva de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau conclou que existeix una relació clarament directa i significativa entre la intensitat dels canvis en l’estat emocional a causa de factors estressants durant el confinament per la pandèmia de COVID-19 i la incidència dels canvis menstruals: regularitat, durada i quantitat de la menstruació. La recerca, publicada a la revista Medicina Clínica, s’ha dut a terme a partir de les respostes de més de 6.000 dones a una enquesta i és una de les més extenses fetes fins ara sobre l’impacte de la pandèmia en la salut reproductiva.

“Els canvis en l’estat emocional, però no la durada i intensitat de l’aïllament o l’exposició a la malaltia, van influir de manera significativa en els trastorns menstruals durant el confinament per COVID-19”, explica el Dr. Joaquim Calaf, director del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i Catedràtic Honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Les dones que van experimentar un major estrès emocional durant el confinament, ja fos per la restricció d’activitats, la por d’emmalaltir o la preocupació per infectar els seus familiars, van mostrar un increment en les alteracions del seu cicle menstrual”, segons el Dr. Josep Perelló, del Grup de Salut reproductiva de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.

Els resultats s’han obtingut a partir d’enquestes anònimes a dones que tenien la menstruació entre els 15 i els 55 anys residents a Espanya entre el 14 de març i el 2 de maig de 2020 amb 22 preguntes relacionades amb característiques sociodemogràfiques i activitats socials i laborals; estat psicològic i activitat sexual; i canvis menstruals i impacte en la qualitat de vida durant el confinament. En total, s’han analitzat les respostes de 4.989 enquestes.

Segons els investigadors, en situacions de crisi com la pandèmia, és fonamental considerar l’impacte del benestar emocional en la salut física de les dones, particularment en aspectes com la menstruació, que poden estar fortament influenciats per l’estrès. A més, afirmen que aquest estudi obre la porta a futures investigacions que podrien ajudar a comprendre millor la relació entre salut mental i la salut reproductiva, i també a dissenyar intervencions més efectives per donar suport a les dones en temps de crisi.

Altres resultats obtinguts en aquest estudi són que el 50,1% de les dones va reportar un empitjorament en la seva qualitat de vida durant el confinament i que un 19% va indicar que la seva qualitat de vida associada a la menstruació va empitjorar. A més, el 49,8% de les participants va informar d’una disminució en l’activitat sexual durant aquest període.

Canvis en la durada del cicle menstrual associats al moment de la vacunació

En un estudi anterior, el Grup de Salut Reproductiva de l’IR Sant Pau també va constatar que existeix una associació entre la fase del cicle menstrual en el moment de la vacunació i canvis en la durada del cicle menstrual. Segons el Dr. Calaf, “la vacunació durant la fase lútia, és a dir, entre l’ovulació i el primer dia de la regla, tindria un efecte protector sobre l’acció de la vacuna contra la COVID-19 i la inducció de trastorns del cicle menstrual, comparat amb la vacunació durant la fase fol·licular, és a dir, abans de l’ovulació”. Tant el Dr. Calaf com el Dr. Perelló assenyalen que els resultats “suggereixen tenir en compte la fase del cicle menstrual per al disseny de futures polítiques de vacunació contra la COVID-19 i recomanacions de vacunació durant la fase lútia”.

Concretament, els investigadors van observar que les dones que s’havien vacunat durant la fase fol·licular presentaven un increment mitjà de la durada del cicle d’un dia, mentre que aquelles vacunades durant la fase lútia no presentaven cap increment. A més, en el grup de dones vacunades en la fase fol·licular, un 11% va experimentar un increment de la durada del cicle menstrual de més de 8 dies, un valor clínicament significatiu.

Aquest estudi, publicat a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology i desenvolupat conjuntament per investigadors de Sant Pau, del IIIA-CSIC, de la Universitat de Ginebra (Suïssa) i de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), es va realitzar a partir de les dades recollides per l’aplicació per a mòbils intel·ligents de seguiment de cicles Lunar App.3, que permet fer una revisió del cicle i la menstruació, registrant l’inici i el final i altres dades com la intensitat del dolor, quantitat de pèrdua de sang i l’estat de vacunació de la COVID-19. La base de dades analitzada va incloure 28.876 dones i 126.529 cicles.

Article de referència

Calaf, J. Perelló-Capó, I. Gich-Saladich et al. Effects of SARS-COVID-19 lockdown on menstrual patterns: A transversal large sample survey. Medicina Clínica 2024. Jun, Vol. 162, Issue 12, P. 581-587. https://doi.org/10.1016/j.medcli.2024.01.016

Els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tenen una major prevalença de malaltia cardiovascular, tant de patologia coronària com d’insuficiència cardíaca. La cardiomiopatia diabètica és un estat on es produeix una disfunció cardíaca independentment de la presència d’arterioesclerosi coronària. Aquesta patologia pot ser deguda a diversos factors, com alteracions metabòliques o un estat inflamatori augmentat. Els pacients DM2 tenen un major volum de greix epicardíac, que està en contacte directe amb el miocardi cardíac. En una situació normal aquest greix té una funció de protecció i d’aportament d’àcids grassos com a font d’energia als cardiomiòcits. Tanmateix, quan existeix un volum augmentat de greix epicardíac es veu afavorida la presència de disfunció cardíaca.

En aquest context, la hipòtesi del present estudi va ser que, a més d’un major volum, el greix epicardíac dels pacients DM2 és disfuncional i exerceix un efecte nociu sobre la funcionalitat dels cardiomiòcits. En l’estudi dut a terme per membres del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) de Barcelona es descriu com el greix epicardíac, obtingut de cirurgia cardíaca, dels pacients DM2 presenta alteracions en l’expressió de gens inflamatoris i relacionats amb l’acumulació lipídica, i a més allibera lípids amb un efecte negatiu sobre els cardiomiòcits. Concretament, el greix epicardíac en cultiu de pacients DM2 secreta més espècies aterogèniques de ceramida i, en el cas de DM2 amb malaltia coronària, més àcids grassos lliures saturats, que la dels pacients no diabètics. En l’estudi es demostra com aquestes espècies lipídiques són responsables de l’efecte inflamatori i citotòxic exercit pel greix epicardíac sobre cardiomiòcits en cultiu.

La apoJ és una proteïna amb acció xaperona, contribuint al correcte plegament d’altres proteïnes, a la qual se li han atribuït propietats cardioprotectores. Un resultat especialment rellevant d’aquest estudi és que l’addició d’apoJ va minimitzar els efectes deleteris del greix epicardíac de DM2 en cardiomiòcits. Per tant, els resultats suggereixen que l’apoJ podria millorar la funció cardíaca, particularment en el cas dels pacients DM2, contrarestant l’efecte perjudicial del greix epicardíac.

La Dra. Sonia Benítez, investigadora CIBERDEM de l’IR Sant Pau, última autora i de correspondència de l’article, apunta que “és de gran rellevància el fet que els pacients DM2, a més de tenir un major volum de greix epicàrdic, també presentin una alteració qualitativa de la mateixa que comporta una secreció d’espècies lipídiques amb efecte inflamatori i tòxic en les cèl·lules cardíaques, ja que això podria contribuir a l’aparició de l’anomenada cardiomiopatia diabètica”.

Per la seva banda, el Dr. José Luis Sánchez-Quesada, també investigador CIBERDEM i coautor de correspondència de l’article, afirma que “l’existència d’una inhibició de l’efecte deleteri del greix epicardíac de DM2 per part de l’apoJ obre una via d’estudi cap al disseny d’estratègies basades en aquesta molècula adreçades a disminuir el risc d’insuficiència cardíaca”.

Tots dos investigadors opinen que les troballes són innovadores, però que caldrà continuar investigant els mecanismes implicats i les conseqüències fisiològiques.

Article de referència:

Apolipoprotein J protects cardiomyocytes from lipid-mediated inflammation and cytotoxicity induced by the epicardial adipose tissue of diabetic patients

Puig N, Rives J, Gil-Millan P, Miñambres I, Ginel A, Tauron M, Bonaterra-Pastra A, Hernández-Guillamon M, Pérez A, Sánchez-Quesada JL*, Benitez S*.

Biomed Pharmacother 2024 Jun;175:116779.

doi: 10.1016/j.biopha.2024.116779. Epub 2024 May 21.PMID: 38776681

Un estudi publicat a la revista Neurology conclou que l’ús d’estatines -fàrmacs per reduir el colesterol en sang- redueix de manera significativa el risc d‘ictus recurrent sense augmentar el risc d’hemorràgia cerebral a pacients amb microhemorràgies cerebrals. L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), concretament el Grup de Malalties Cerebrovasculars, ha estat un dels 32 cohorts que han dut a terme aquest treball a partir de les seves dades, incloses en el registre internacional de pacients amb ictus i microsagnats anomenat Microbleeds International Collaborative Network (MICON).

La investigació va incloure 16.373 pacients amb una edat mitjana de 70 anys i un seguiment de 15 mesos. D’aquests pacients, 10.812 van rebre estatines després de l’alta hospitalària -4.669 presentaven un o més micohemorràgies cerebrals. Comparat amb el grup control, el tractament amb estatines en aquests pacients es va associar a un menor risc de qualsevol d’ictus: 53 versus 79 per 1.000 pacients /any, i a un menor risc d’ictus isquèmic durant el seguiment: 39 versus 65 per 1.000 pacients/any. Pel que fa al risc d’hemorràgia intracranial, els resultats van ser d’11 versus 16 per 1.000 pacients/any.

“Segons aquest estudi, l’ús d’estatines no augmenta el risc d’hemorràgies intracranials en pacients amb microhemorràgies cerebrals, oferint una alternativa segura i efectiva per a la prevenció secundària d’ictus”, explica el Dr. Luis Prats, investigador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i membre de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

Les microhemorràgies cerebrals són petites fuites de sang que poden detectar-se amb una ressonància magnètica, sovint associades a malalties cerebrovasculars. Clàssicament, es considera un marcador de risc hemorràgic i per aquest motiu es considera una controvèrsia l’ús d’anticoagulants orals o estatines.

El Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau és un equip de professionals multidisciplinari i té una llarga i consolidada trajectòria en l’estudi de l’ictus des d’un vessant tant clínic com bàsic. Per altra banda, la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals de l’Hospital de Sant Pau està certificada per la European Stroke Organization, fet que reconeix Sant Pau com centre de referència per al tractament dels pacients amb ictus de qualsevol complexitat, les 24 hores del dia. A més, forma part del Codi Ictus Catalunya (CICAT), un protocol d’actuació urgent que inclou l’activació d’una xarxa de dispositius assistencials adreçats a oferir una atenció immediata i adequada als pacients amb sospita d’ictus.

Article de referència

Prats-Sanchez, L., et al. (2024). Statin Therapy for Secondary Prevention in Ischemic Stroke Patients With Cerebral Microbleeds. Neurology. 2024 Apr 9;102(7):e209173.

https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209173

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha revelat que una major quantitat de cèl·lules T en els focus limfocítics s’associa amb un risc augmentat de brots greus de la síndrome de Sjögren. El treball s’ha publicat a la revista Frontiers in Immunology.

La síndrome de Sjögren és una malaltia autoimmunitària poc freqüent que afecta principalment les glàndules salivals i lacrimals. Aquest estudi analitza dades de 78 pacients durant un període de seguiment de 3 anys. En concret, es va estudiar la composició de focus limfocítics en biòpsies de glàndules salivals menors i la seva relació amb brots greus de la malaltia i la seva severitat.

Els resultats van indicar que una major quantitat de cèl·lules T en els focus limfocítics estava associada amb un risc augmentat de brots greus de la malaltia. A més, es va observar que millores en l’Índex d’activitat de la malaltia de la síndrome de Sjögren estaven relacionades amb un recompte més alt de limfòcits totals i de cèl·lules T i B en la composició limfoide dels focus. Aquestes troballes subratllen la importància de la composició dels focus limfocítics en les biòpsies de glàndules salivals menors com a indicador pronòstic per a brots greus de la malaltia en pacients amb síndrome de Sjögren.

La Dra. Laura Martínez, del grup de Malalties inflamatòries i la Dra. Hye Sang Park, del grup de Dany multiorgànic i reumatologia de l’IR Sant Pau expliquen que, tot i que la síndrome de Sjögren afecta principalment les glàndules salivals i lacrimals, “també pot tenir implicacions greus en altres òrgans, com el sistema nerviós”.

Aquest estudi no només té com a objectiu millorar el diagnòstic de la malaltia, “també ajudar a identificar indicadors pronòstics que ens permetin predir brots greus en els pacients”.

Tot i que la tècnica és relativament poc invasiva, ofereix una gran quantitat d’informació que podria ser crucial per al maneig clínic dels pacients amb síndrome de Sjögren, molts dels quals poden estar infradiagnosticats.

“En definitiva, la nostra investigació no només contribueix a un millor diagnòstic, sinó que també obre la porta a noves estratègies terapèutiques i a una millor comprensió dels mecanismes subjacents de la malaltia.”

Article de referència

Park H-S, Martínez-Martínez L, Magallares López B, Castellví I, Moya P, Codes-Mendez H, Hernandez Sosa N, Diaz-Torne C, Laiz A, Sainz L, Tandaipan JL, Mariscal A, Franco-Leyva T, Casademont J, Juarez C and Corominas H (2024) Prognostic significance of lymphocytic foci composition in minor salivary gland biopsies for severe disease flare and severity in Sjögren’s syndrome: a 3-year follow-up cohort study. Front. Immunol. 15:1332924. doi: 10.3389/fimmu.2024.1332924

Si el sistema sanitari fos un país, seria el cinquè més contaminant del món en termes d’escalfament global. A més, entre un 25% i un 50% de la petjada de carboni que produeix correspon als medicaments, sent els inhaladors pressuritzats un dels que major impacte tenen en el medi ambient. Amb l’objectiu de conscienciar els pacients de la importància de reciclar-los correctament al Punt SIGRE de les oficines de farmàcia, l’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han posat en marxa el projecte multicèntric GIMAFH, on participen 42 altres hospitals d’arreu d’Espanya amb el suport de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH). De fet, si el reciclatge dels inhaladors es fes correctament, els experts calculen que podrien evitar-se més de 100.000 tones anuals d’emissions de CO₂ a l’atmosfera.

Els inhaladors, dels que cada any se’n comercialitzen 15 milions d’unitats a l’Estat espanyol, són un dels dispositius sanitaris que més contaminen, sobre tot perquè contenen uns gasos anomenats hidrofluoroalcans que tenen una potència entre 1.300 i 3.500 vegades superior al CO₂ i que contribueixen a l’efecte hivernacle: l’ús de cada inhalador equival a 300 quilòmetres d’emissions de CO₂ d’un cotxe. A més, també tenen altres components, com plàstic, metall, cartó i paper que també cal reciclar correctament al punt SIGRE, on des d’allà s’enviaran a la planta de tractament d’envasos i residus de medicaments, es classificaran i rebran el tractament més adequat en cada cas.

“Molts cops, principalment per desconeixement, els inhaladors es llencen directament a la brossa o al contenidor groc, però els seus components requereixen un tractament específic per evitar el dany al medi ambient”, explica en Noé Garin, investigador del grup de recerca en Farmàcia de l’IR Sant Pau i adjunt del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau. Malgrat el gran impacte que tenen els inhaladors, “són medicaments broncodilatadors imprescindibles per tractar malalties respiratòries com l’asma o la MPOC i no podem deixar d’administrar-los als pacients. Davant d’aquesta situació, ens vam plantejar què podíem fer com a professionals sanitaris i com a Hospital, i precisament aquest ha estat el punt de partida del projecte GIMAFH”.

Un projecte en dues fases: la primera de recerca i la segona educativa

El projecte GIMAFH, liderat per Sant Pau, es duu a terme amb la participació de 42 hospitals de tota Espanya i amb el suport de la SEFH. El seu primer objectiu és “saber quin és el grau de conscienciació dels pacients que van a l’hospital a recollir la seva medicació sobre l’impacte mediambiental dels inhaladors pressuritzats i també saber quin maneig fan d’aquests residus un cop el tractament ha acabat, ha caducat o si el seu metge li ha modificat la prescripció i ja no l’utilitzarà. Això ho fem amb una breu enquesta que, a més, ens permetrà saber si hi ha determinats factors personals que influeixen en aquesta major o menor conscienciació: edat, sexe, estat de salut…”.

En aquesta fase també es facilita al pacient una infografia explicativa de les diferents parts i components de l’inhalador, amb dades que exemplifiquen el seu impacte al medi ambient, “com per exemple que si el seu inhalador fos un cotxe emetria 30 kg de CO₂, equivalents a 300 km d’emissions del cotxe”, i la informació que cal dur-los sempre al punt SIGRE de la seva oficina de farmàcia per reciclar-los i minimitzar el seu impacte en el medi ambient. “Es tracta d’apoderar els pacients en aquest sentit”, afirma en Noé Garin.

En una segona fase del projecte GIMAFH, que es duu a terme tres mesos després de la primera, es torna a contactar amb els pacients per saber si la informació facilitada inicialment s’ha traduït en una millor conscienciació sobre el medi ambient i també sobre el maneig i reciclatge dels inhaladors. Aquestes dades estaran disponibles cap a finals d’any.

Tot i que la primera fase del projecte GIMAFH s’ha dut a terme en uns 400 pacients amb asma, “la idea és fer-lo extensiu a altres malalties respiratòries on també es prescriuen inhaladors pressuritzats, com per exemple la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i també a pacients no només adults sinó també a infants…”, explica en Noé Garin.

Un altre objectiu de futur és que la infografia informativa “estigui disponible per a tots els hospitals d’Espanya -tant per als qui han participat en el projecte com per a la resta- per a Atenció Primària i per a diversos perfils de professionals: metges, infermeria, farmacèutics… perquè entre tots podem dur a terme un maneig i reciclatge correcte d’aquests residus”.

Un altre pas, ja més endavant i relacionant amb aquests objectius de reduir l’impacte mediambiental dels inhaladors, seria treballar en un “projecte de ‘prescripció verda’ d’aquests dispositius, és a dir, veure si és possible optar per un altre tipus d’inhaladors que no siguin els pressuritzats en funció de les necessitats i característiques de cada pacient”, conclou Noé Garin.

Cochrane, una organització científica internacional, ha anunciat la creació de cinc Unitats de Síntesi de l’Evidència (ESU, sigla de l’anglès Evidence Synthesis Unit) com a resultat d’una convocatòria competitiva a la qual es van presentar 15 propostes de 10 països de 6 continents. Una d’aquestes cinc unitats, que s’encarregaran d’assumir encàrrecs de síntesi de l’evidència d’organitzacions de tot el món i produir revisions sistemàtiques d’alta qualitat, és la Cochrane ESU Iberoamèrica, promoguda des del Centre Cochrane Iberoamericà -situat al Sant Pau Campus Salut Barcelona- el director del qual és Gerard Urrútia. Aquesta ESU estarà dirigida per Eva Madrid i Tomás Pantoja. Les altres quatre ESU són les d’Austràlia, l’Índia, Alemanya i Nigèria.

La nova Cochrane ESU Iberoamèrica està conformada per set socis o subunitats de síntesi, entre les quals figuren la del Centre Cochrane Iberoamericà, coordinada per Marta Roqué, i la de Cochrane Madrid, situada a l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, coordinada per Jesús López Alcalde i Javier Zamora. Les altres cinc subunitats són les de l’Instituto de Efectividad Clínica y Sanitaria (IECS), de l’Argentina, la Pontificia Universidad Católica de Xile, l’Instituto Universitario del Hospital Italiano de Buenos Aires, de l’Argentina, i el Centro Interdisciplinario de Estudios en Salud (CIESAL) de Valparaíso (Xile).

A més, l’ESU Iberoamèrica comptarà d’entrada amb tres institucions col·laboradores per desenvolupar el seu treball: Cochrane Suïssa, Cochrane Holanda i la Universidad de Antioquia, a Colòmbia.

La distribució geogràfica de les noves unitats, cadascuna en un continent, reflecteix el compromís de Cochrane de produir evidència que ajudi a millorar la salut de les persones a tot el món. A més de generar síntesi d’evidència d’alta qualitat, les unitats també adoptaran mètodes innovadors, promouran l’equitat sanitària i defensaran la integritat de la recerca, i reforçaran o desenvoluparan associacions amb les parts interessades per donar suport a la sostenibilitat a llarg termini de Cochrane.

Després de l’anunci per part de Cochrane de la creació de l’ESU Iberoamèrica, la seva directora, Eva Madrid, va assenyalar: “Preveiem convertir-nos en una unitat líder de síntesi d’evidència a la regió iberoamericana, que sigui reconeguda per les seves metodologies rigoroses, el seu lliurament puntual i les seves contribucions a l’avenç del coneixement sanitari. A través d’aliances estratègiques i tecnologies d’avantguarda, aspirem a impulsar un canvi positiu i fomentar una millor salut i més equitat en diverses comunitats”.

Per la seva banda, l’editora en cap de la Biblioteca Cochrane, Karla Soares, va destacar que les noves Unitats de Síntesi de l’Evidència són una part clau d’un programa de canvi més ampli a Cochrane: “El nostre programa ‘El Futur de la Síntesi de l’Evidència’ està tenint un impacte transformador en la capacitat de Cochrane per oferir revisions que responguin a les necessitats dels nostres usuaris a tot el món. Mitjançant la implementació de canvis estructurals, Cochrane pretén ser més àgil i adaptable en un entorn competitiu, permetent a l’organització executar eficaçment la seva nova estratègia científica”.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha creat una nova línia de recerca sobre el sarcoma d’Ewing que estarà liderada pel Dr. Raúl Terés Lleida, la Dra. Ana Sebio García i la Dra. María Aguado Sorolla, investigadors del Grup d’Oncologia Clínica. Aquest projecte s’ha pogut dur a terme gràcies a la donació de més de 90.000 euros que va recaptar la família d’en Marc Riera i Castellà, pacient que va morir el novembre de 2022 a l’Hospital de Sant Pau amb només vint anys, a causa d’un sarcoma d’Ewing.

El novembre del 2023 la família i amics d’en Marc van organitzar l’Arriarem, una marxa i cursa solidària en la qual van participar més de 2.500 persones al municipi de Fontcoberta, on es van recaptar els diners que han permès impulsar la creació d’aquesta nova línia de recerca. Aquesta iniciativa va fer realitat un desig d’en Marc, i va mobilitzar gent d’arreu i va comptar amb la implicació d’institucions públiques i empreses que van donar suport a la causa. Tots els diners recaptats s’han destinat íntegrament a l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’Hospital de Sant Pau, on es va tractar en Marc durant la malaltia, té una àmplia experiència en el tractament dels sarcomes des de fa més de 40 anys. Des de l’any 2015 està reconegut com a Centre de Referència Nacional (CSUR) i des de l’any 2017 forma part de la Xarxa Europea Euracan.

Un tumor que afecta principalment adolescents i joves

El sarcoma d’Ewing és un tumor infreqüent, amb una incidència en població caucàsica de 0,3 casos per 100.000 habitants/any. Suposa el tercer tumor ossi maligne més freqüent en humans, però en adolescents i adults joves -que són el grup poblacional amb major incidència — és el segon més freqüent, darrere de l’osteosarcoma. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 15 anys, i afecta més el sexe masculí.

Aquest tumor es localitza principalment en les diàfisis dels ossos llargs com fèmur, tíbia o húmer (60%), seguit de pelvis, paret toràcica i columna (26%) i fins a un 20% són extraesquelètics.

Els símptomes clínics més habituals són el dolor ossi persistent, que pot arribar a despertar el pacient a la nit, o la coixesa prolongada i injustificada (en aquells que es localitzen a les extremitats inferiors o pelvis).

El tractament del sarcoma d’Ewing implica realitzar poliquimioteràpia i tractament local (cirurgia en la majoria dels casos, amb radioteràpia o sense, o radioteràpia quan la cirurgia no és factible). En aquells pacients amb tumors localitzats que no responen de manera adequada a la quimioteràpia, es fan altres tractaments com ara l’autotrasplantament de progenitors hematopoètics com a rescat.

Amb aquests tractaments s’aconsegueix la curació d’aproximadament de 2 de cada 3 dels pacients que debuten amb malaltia localitzada al diagnòstic. En aquells pacients que quan es diagnostiquen ja presenten la malaltia disseminada, la resposta inicial als tractaments sol ser molt favorable, però a llarg termini el pronòstic és ombrívol, amb una supervivència al cap de 5 anys del 25-40%. El pronòstic és especialment desfavorable en aquells pacients que presenten afectació de medul·la òssia, amb una supervivència mitjana d’aproximadament 1 any.

La importància de la qualitat de vida

La investigació en sarcoma d’Ewing s’ha centrat principalment a determinar les opcions terapèutiques més efectives i cercar nous tractaments que millorin el pronòstic d’aquests pacients, amb avenços destacables en l’última dècada. No obstant això, l’impacte sobre la qualitat de vida dels pacients que tenen tant el diagnòstic com, principalment, els tractaments, no està tan ben definit i això limita les opcions d’intervenció per part dels sistemes de salut per prevenir i intentar minimitzar aquests efectes negatius.

Un dels primers projectes que s’impulsaran en aquesta nova línia d’investigació serà precisament analitzar els efectes dels tractaments per al sarcoma d’Ewing sobre la qualitat de vida dels pacients tant a nivell físic, psicològic, funcional, laboral o estudis, econòmic, social, en l’àmbit reproductiu, entre d’altres.

Els efectes del tractament, tant a curt com a llarg termini en els llargs supervivents, no són prou coneguts. Això impedeix desenvolupar una estratègia òptima de cures que minimitzi tots aquests impactes i permeti als pacients mantenir la millor qualitat de vida possible tant durant el tractament com posteriorment.

Primer s’estudiarà la qualitat de vida basal dels pacients amb sarcoma d’Ewing i l’impacte que suposa sobre ella el diagnòstic, el tractament i les possibles seqüeles a llarg termini. Després, d’acord amb els resultats, es volen implantar estratègies a la pràctica clínica habitual que permetin optimitzar la qualitat de vida d’aquests pacients.

L’Institut de Recerca de Sant Pau ha anunciat l’inici de la segona edició de la seva incubadora INNOPAU, un programa formatiu de 7 mesos dissenyat per impulsar projectes innovadors en el Campus Salut Sant Pau.

Aquest programa ofereix a 8 grups de recerca l’oportunitat de transformar les seves idees en projectes reals amb potencial de mercat i impacte positiu en la societat. Els participants rebran formació en innovació i transferència tecnològica, així com ajudes per desenvolupar els seus plans de treball i avançar amb els seus projectes.

Amb INNOPAU, l’IR Sant Pau reafirma el seu compromís amb la promoció de la recerca i la innovació, proporcionant les eines necessàries perquè els investigadors puguin portar les seves idees des del laboratori fins al mercat.

Consulta aquí tota la informació sobre com aplicar i els requisits del programa.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Parc d’atraccions Tibidabo han signat un acord de col·laboració per a impulsar la divulgació de la recerca amb perspectiva de gènere i fomentar les vocacions científiques entre els més petits, que tindrà com a eix central la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, el febrer de 2025. Aquest acord és una mostra del compromís compartit d’ambdues entitats per a promoure una societat més equitativa i conscienciada sobre la importància de la ciència i el rol de les dones en aquest àmbit i d’impulsar un projecte que combini ciència, perspectiva de gènere, diversió i divulgació.

El tret de sortida d’aquesta col·laboració serà una jornada lúdic-científica de divulgació de la recerca amb perspectiva de gènere que es durà a terme al Tibidabo el pròxim 20 de juliol. Serà la primera de tres jornades prèvies orientades a generar consciència i expectació que culminaran a l’acte de celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, que es durà a terme el 9 de febrer de 2025.

Ciència amb perspectiva de gènere

L’IR Sant Pau és l’únic institut de recerca català que compta amb un programa transversal de gènere. Entre els principals objectius d’aquest programa estratègic destaquen trencar el biaix de gènere i democratitzar el rol de la nena i dona en la ciència; donar visibilitat a la importància de la recerca en malalties que afecten especialment les dones; la correcta identificació de la simptomatologia en funció del gènere; la inclusió de la perspectiva de gènere des de les primeres fases de la recerca; fer visible el paper de les dones en el camp de la investigació; estimular la seva participació en les activitats tant científiques com divulgatives, i despertar les vocacions científiques entre nenes i joves.

Per la seva banda, el Parc d’atraccions Tibidabo, conegut per la seva dedicació a projectes educatius i solidaris, col·labora amb diverses entitats per donar visibilitat a missions de gran impacte social. En aquest context, el parc és un espai idoni per a donar a conèixer la tasca de l’IR entre les famílies.

Vocacions entre les nenes

Hi ha moltes nenes que de petites volen ser investigadores o científiques, però, que en arribar l’adolescència moltes abandonen el seu somni. Entre les principals causes destaquen la falta de referents propers, la presència d’estereotips de gènere a la societat – presents també a les escoles – i el descens de l’autoestima durant les edats adolescents, especialment accentuada en les noies, que fa que moltes acabin descartant certes carreres dels seus plans a futur.

L’IR Sant Pau vol contribuir a aquesta causa oferint materials i contingut per a fer visible la importància de la perspectiva de gènere en salut, per a mostrar les diferents iniciatives que s’estan treballant en aquest sentit i lluitar contra la desinformació mentre contribuïm a l’equitat.

La història: La gran aventura de la Mariona

El projecte s’articularà al voltant de la història de la Mariona, que és una nena inquieta i curiosa de 8 anys i fa 3r de primària. Té molts amics i amigues a l’escola i mostra molt interès en el món de les ciències. A l’hora del pati li encanta sortir a fora i gaudir de l’aire lliure i jugar amb els companys i companyes.

La Mariona és molt observadora i quan era més petita li encantava fer experiments barrejant líquids i moltes coses diferents. Ara que ja s’ha fet més gran, li continuen agradant molt els experiments, però té clar que vol investigar per descobrir com funciona el cos humà per dins. En resum, la Mariona vol ser una ‘experta experimentadora’.

La Mariona té una habilitat especial. Té el superpoder de ser la nena més curiosa del món. De gran vol ser investigadora, fer experiments tot el dia i així poder trobar la resposta a totes les seves preguntes. Amb els seus descobriments vol aconseguir curar malalties i salvar la vida a moltes persones!

Quan era més petita es passava el dia jugant a fer experiments amb les seves amigues, però cada cop li costa més trobar companyes per jugar. Ara vol que tornin a trobar l’emoció, la il·lusió i la força per arribar a ser les científiques que somniaven i demanarà ajuda a tots els nens i nenes que visitin el Tibidabo durant les jornades divulgatives a retornar a les seves amigues l’emoció, la il·lusió i la força per arribar a ser les científiques que somniaven.

Les famílies la podran ajudar a activar els principals òrgans vitals i viure amb ella l’aventura de conèixer a fons el cervell, el cor i els músculs, i la sang que aniran activant-se a les jornades del 20 juliol, 21 de setembre i 24 de novembre de 2024 per gaudir d’una festa el de 9 febrer 2025 on la Mariona i les seves amigues tornaran a ser les expertes experimentadores.

Activitats per a totes les edats

Durant les tres jornades prèvies i la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència es duran a terme diverses activitats de divulgació científica protagonitzades pels científics i científiques de Sant Pau: xerrades, tallers i col·loquis, a més d’activitats lúdiques orientades als més petits, com ara el nostre trencaclosques gegant científic. Tot amb perspectiva de gènere.

Si vols conèixer més detalls del projecte i accedir al programa del 20 de juliol, pots visitar la web: https://www.santpau.cat/ca/web/public/mariona-investigadora

Un parc compromès amb l’educació

L’acord amb l’IR Sant Pau referma el compromís del Parc d’atraccions Tibidabo amb l’educació i la promoció de les vocacions científiques entre l’alumnat, especialment entre les joves. Durant l’any, el parc es transforma en un camp de proves científiques per la celebració del Fisidabo, que en la seva darrera edició va reunir a més de 2.100 alumnes de quart d’ESO i batxillerat de 58 escoles. A més, el Tibidabo compta amb propostes educatives, com l’espai CreaTibi by Lego Education, on els nens i les nenes poden experimentar amb la robòtica i la ciència.

Investigadors del Grup de Malalties Neuromusculars i del Grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau, liderats pel neuròleg Dr. Ricard Rojas-García, han identificat una nova mutació en el gen ARPP21 que podria ser causant de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa devastadora.

En concret, es tracta d’una mutació compartida (c.1586C>T; p.Pro529Leu) en el gen ARPP21 que codifica per una proteïna d’unió a ARN i s’ha trobat en un total de 10 pacients amb ELA de 7 famílies no relacionades en una regió al sud-est de la comunitat autònoma de La Rioja.

La investigació es va iniciar després de detectar un nombre inusualment alt de casos d’ELA a La Rioja, concretament en la regió sud-est de la comunitat autònoma. El nombre de casos identificats a la zona, especialment familiars, i la incidència mínima calculada superava considerablement el nombre de casos esperats durant el període d’estudi tenint en compte les dades d’incidència habituals, que solen estar entre dos i tres casos per cada 100.000 habitants anualment.

“Ens vam adonar que hi havia molts pacients d’aquesta zona, de pobles molt propers, cosa que va cridar molt l’atenció”, explica el Dr. Ricard Rojas-García, investigador del Grup de Malalties Neuromusculars de l’IR i un dels autors principals de l’estudi.

Entre el 5% i el 10% dels casos d’ELA tenen antecedents familiars de la malaltia, i en el 30% d’aquests casos, no s’ha pogut identificar una causa genètica subjacent després d’un estudi exhaustiu dels gens coneguts relacionats fins al dia d’avui amb l’ELA. L’objectiu dels investigadors de Sant Pau va ser identificar nous gens relacionats amb l’ELA en casos on les proves genètiques van resultar negatives, motivats per una incidència significativament augmentada d’ELA en aquesta petita regió geogràfica de l’Estat espanyol.

Els científics van realitzar una seqüenciació del genoma complet en un grup de 12 pacients amb ELA (5 d’ells amb antecedents familiars) d’aquesta àrea única. L’estudi es va ampliar per incloure membres de famílies afectades i casos addicionals d’una regió circumdant més àmplia. La mutació identificada en ARPP21 no s’havia trobat en altres gens causants d’ELA. Aquest descobriment suggereix fortament que ARPP21 és un nou gen causant d’ELA.

La regió sud-est de la comunitat de La Rioja és una àrea de 1219,42  km². Entre el 2009 i el 2022, tenia una població mitjana de 43.433, dels quals 31 324 tenien més de 18 anys. La densitat de població era de 35,62 habitants/km². Es tracta d’una zona amb una elevada tassa d’emigració pel que poden haver-hi casos a la resta de l’Estat.

Tenint en compte una incidència mitjana d’ELA d’1,4-2,47 casos/100 000 persones/any, es van calcular un nombre esperat de casos de 0,44-0,77 per any en aquesta àrea, equivalent a 5-10 pacients durant el període d’estudi (2009-2022). En referència als casos d’ELA de tipus familiar, suposant una freqüència del 5-10%, el nombre esperat de casos a l’àrea seria de 0,02-0,08 cas/any o un cas nou cada 12,5-50 anys.

Malgrat això, entre el 2009 i el 2022, a Sant Pau es van visitar 15 pacients de l’àrea d’estudi que complien els criteris diagnòstics d’ELA. 7 dels 15 (46,6%) tenien antecedents familiars d’ELA i es van considerar com a possibles casos familiars. Es van descartar mutacions conegudes causants d’aquesta malaltia mitjançant l’anàlisi de seqüenciació de l’exoma o un panell de gens personalitzats.

“Aquesta mutació no només ajudarà a diagnosticar l’ELA de manera més precisa, sinó que també obre la porta a investigar noves teràpies personalitzades i a estudiar la funció d’aquesta proteïna en la malaltia”, afegeix el Dr. Oriol Dols-Icardo, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències i la Unitat de Memòria a l’IR Sant Pau i primer signant de l’estudi.

El Dr. Dols-Icardo considera que aquestes troballes podrien obrir noves vies per al diagnòstic i el tractament de l’ELA. La identificació d’ARPP21 com a gen causant subratlla la importància de continuar investigant en àrees geogràfiques específiques per descobrir nous factors genètics.

Implicacions globals

Encara que aquest descobriment s’ha fet en una regió específica de l’Estat espanyol, els investigadors creuen que podria tenir implicacions globals. “Això obre la porta que altres equips de recerca a nivell mundial revisin les seves bases de dades i pacients per veure si aquesta mutació també és present en altres llocs”, expliquen.

El descobriment del nou gen associat a l’ELA no només permetrà un millor diagnòstic i consell genètic per a les famílies afectades, sinó que també obre noves vies d’investigació sobre el funcionament d’aquesta proteïna específica i la seva relació amb la malaltia.

Aquest avenç destaca la importància de la investigació genètica en la comprensió i tractament de malalties rares i posa de manifest la necessitat de continuar explorant les causes genètiques de l’ELA per poder desenvolupar tractaments més efectius en el futur.

Article de referència

Dols-Icardo O, Carbayo Á, Jericó I, et alIdentification of a pathogenic mutation in ARPP21 in patients with amyotrophic lateral sclerosisJournal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry Published Online First: 02 July 2024. doi: 10.1136/jnnp-2024-333834.