Un estudi del Grup de Recerca en Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), liderat pel Dr. Jaume Kulisevsky, conclou que la musicoteràpia és una eina efectiva en el tractament psicosocial i de rehabilitació de la parla per a persones amb malaltia de Parkinson. Els resultats, que han estat presentats a Leicester per part de la investigadora i musicoterapeuta Judit Soler Almendros durant el Congrés BAMT 2024 (British Association for Music Therapy).

La recerca es va centrar en la coral ParkinSongs i va avaluar el significat que aquesta té per als participants, així com els beneficis de la musicoteràpia a nivell vocal, cognitiu, emocional i social. Aquesta avaluació es va dur a terme amb l’objectiu d’entendre millor l’eficàcia de la musicoteràpia com a tractament psicosocial i de rehabilitació de la parla per a persones amb aquesta malaltia neurodegenerativa.

L’avaluació va consistir en un qüestionari i grups de discussió reduïts en què van participar la majoria dels membres de la coral ParkinSongs. La informació obtinguda es va processar mitjançant una anàlisi temàtica reflexiu, identificant cinc temes principals: el sentit de pertinença, la música, la veu, l’evolució de la malaltia i l’estat d’ànim.

Entre els principals resultats destaquen que els participants indiquen que la música els ajuda a desconnectar de les preocupacions diàries i és el punt de connexió entre els membres. Des del punt de vista de la malaltia, la participació en la coral és considerada una eina essencial per reduir la progressió de les dificultats de la parla i els ajuda a conviure millor amb els símptomes quotidians. A més, els participants informen que els dies amb assaig de la coral són millors, amb menys períodes “off” i destacant que sempre se senten millor després de cantar.

La Dra. Carmen Garcia-Sánchez, investigadora de l’IR i neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau indica que aquests resultats suggereixen que la musicoteràpia pot ser una eina eficaç en el tractament psicosocial i de rehabilitació de la parla en la malaltia de Parkinson i aporten evidència de la utilitat d’integrar la musicoteràpia en el tractament d’aquests pacients, destacant els seus beneficis no només en la reducció dels símptomes físics i fisiològics, sinó també en la millora del seu benestar emocional i social.

Un treball de recerca de la Dra. Maria Borrell, del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau, ha estat reconegut com a Editor’s Choice per la prestigiosa revista Cardiovascular Research. L’article destaca importants avenços en la comprensió de l’homeòstasi del colesterol al cervell i el seu impacte en la funció neuronal.

La Dra. Borrell, juntament amb els doctors Aureli Luquero, Gemma Vilahur, Teresa Padró i Lina Badimon, ha explorat la regulació de l’homeòstasi del colesterol al cervell i el paper dels receptors de lipoproteïnes de la família del receptor de LDL (LRPs) a les cèl·lules neuronals. Utilitzant models murins i línies cel·lulars, l’equip de recerca va analitzar l’expressió de LRP5 i els components de la via de senyalització downstream, la via canònica de Wnt, en el context de l’acumulació de lípids intracel·lulars i la funció neuronal.

Les troballes revelen que, encara que l’expressió de LRP5 augmenta en resposta a la càrrega lipídica a les cèl·lules neuronals, aquest receptor no participa significativament a l’homeòstasi del colesterol. Tot i això, s’ha demostrat que LRP5 desencadena la via de senyalització canònica de Wnt en les cèl·lules neuronals, generant senyals pro-supervivència. A més, els resultats suggereixen un paper protector de LRP5 contra l’estrès oxidatiu i l’apoptosi a les neurones.

Aquest estudi proporciona noves perspectives sobre el transport i l’acumulació de lípids a les cèl·lules neuronals, així com sobre els mecanismes de senyalització implicats en la supervivència neuronal. Els resultats tenen implicacions importants per a la comprensió dels trastorns neurodegeneratius i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.

El reconeixement com a Editor’s Choice per part de Cardiovascular Research subratlla la rellevància i l’impacte d’aquest treball al camp de la investigació cardiovascular i neurocientífica. La Dra. Borrell i el seu equip continuen avançant en la comprensió dels processos biològics fonamentals subjacents a les malalties cardiovasculars i neurològiques, oferint noves perspectives per millorar la salut humana.

Article de referència

Maria Borrell-Pages, Aureli Luquero, Gemma Vilahur, Teresa Padró, Lina Badimon, Canonical Wnt pathway i LDL receptor superfamily in neuronal cholesterol homeòstasi i funció, Cardiovascular Research, Volum 120, Issue 2, January 2120, http ://doi.org/10.1093/cvr/cvad159

Investigadors de l’Àrea de Recerca en Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, que lidera el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital, han trobat que més del 95% de les persones de més de 65 anys que tenen dues còpies del gen APOE4 -homocigots d’APOE4-, mostren característiques biològiques de la patologia d’Alzheimer al cervell o biomarcadors d’aquesta malaltia al líquid cefaloraquidi i PET.

L’estudi, que publica avui la revista Nature Medicine, conclou, a més, que aquells individus homozigots per a APOE4 també desenvolupen la malaltia abans que aquells amb altres variants del gen APOE. Aquestes troballes suggereixen que tenir dues còpies del gen APOE4 podria representar una nova forma genètica de la malaltia d’Alzheimer, segons explica el Dr. Fortea.

“Aquestes dades representen una reconceptualització de la malaltia o del que significa ser homozigot per al gen APOE4. Aquest gen es coneix des de fa més de 30 anys i se sabia que estava associat a un risc més gran de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Però ara sabem que pràcticament totes les persones que tenen aquest gen duplicat desenvolupen la biologia de l´Alzheimer. Això és important perquè són entre un 2 i un 3% de la població”, detalla aquest investigador.

Canvi de paradigma

Se sap que algunes mutacions en tres gens: APP, PSEN1 i PSEN2, estan implicades en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer autosòmica dominant d’inici primerenc -que és considerada clarament genètica i que pot aparèixer a partir dels 40 anys- mentre que variants d’altres gens han estat associades amb un risc augmentat de desenvolupar la forma esporàdica o d’inici tardà. A més, ja se sabia que l’APOE era un dels gens considerat com el factor de risc genètic més fort per a la malaltia d’Alzheimer d’inici tardà.

En aquest treball, els investigadors van avaluar els canvis clínics, patològics i de biomarcadors en homozigots APOE4 per determinar el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Van utilitzar dades de 3.297 donants de cervell, incloent mostres de 273 homozigots APOE4 del National Alzheimer’s Coordinating Center (Estats Units) i dades clíniques i de biomarcadors de més de 10.000 persones, inclosos 519 homozigots APOE4 de cinc grans cohorts multicèntriques d’Europa i Estats Units -entre elles la de la Fundació Pasqual Maragall- de subjectes amb biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer.

Els resultats suggereixen que pràcticament tots els homozigots APOE4 mostraven patologia d’Alzheimer i tenien nivells més alts de biomarcadors associats amb la malaltia als 55 anys en comparació de les persones amb el gen APOE3. Als 65 anys, més del 95% els homozigots APOE4 mostraven nivells anormals d’amiloide al líquid cefaloraquidi -una característica patològica primerenca clau en la malaltia d’Alzheimer- i el 75% tenien exploracions d’amiloide positives.

En base a aquests resultats, els autors suggereixen que la variant genètica del gen APOE4 no és només un factor de risc per a la malaltia d’Alzheimer, tal com es pensava fins ara, sinó que també podria representar una forma genètica diferent de la malaltia d’Alzheimer .

“Aquesta reconceptualització de la malaltia és similar a la que vam proposar des de Sant Pau amb la síndrome de Down, que fa uns anys tampoc no es considerava una forma genèticament determinada d’Alzheimer”, afegeix el Dr. Fortea.

Els autors comenten que aquestes troballes podrien ser útils per desenvolupar estratègies de prevenció individualitzades, assaigs clínics i enfocaments de tractament dirigits a aquesta població específica. En aquest sentit el Dr. Alberto Lleó, investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l’IR Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital, assenyala que “les dades mostren clarament que tenir dues còpies del gen APOE4 no només eleva el risc, sinó que anticipa l’aparició d’Alzheimer, tot reforçant la necessitat d’estratègies preventives específiques”.

En el mateix sentit es pronuncia l’investigador Dr. Víctor Montal, que va participar activament en aquest estudi durant la seva estada a Sant Pau i ara estudia a l’estructura molecular del gen APOE al Barcelona Supercomputing Center, que afegeix que “les troballes emfatitzen la importància de monitoritzar els homozigots APOE4 des d’una edat primerenca per a intervencions preventives”.

Article de referència

Juan Fortea, Jordi Pegueroles, Daniel Alcolea, Olivia Belbin, Oriol Dols-Icardo, Lídia Vaqué-Alcázar, Laura Videla, Juan Domingo Gispert, Marc Suárez-Calvet, Sterling C. Johnson, Reisa Sperling, Alexandre Bejanin, Alberto Lleó , Víctor Montal. APOE4 homozygozity represents a distinct genetic form of Alzheimer’s disease. Nature Medicine, 2024. DOI: 10.1038/s41591-024-02931-w

Investigadors del grup de Malalties Inflamatòries de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han participat en un estudi multicèntric que ha permès identificar una nova immunodeficiència primària o error innat de la immunitat. Les immunodeficiències primàries són un grup de més de 500 malalties genètiques que causen defectes quantitatius o funcionals de diferents components del sistema immunitari, incrementant la susceptibilitat a infeccions, autoimmunitat i càncer. En concret, aquesta nova malaltia causa una deficiència de cèl·lules B i altera l’arquitectura del sistema immunitari, afectant tant la immunitat cel·lular com la humoral.

Aquesta setmana, entre el 22 i el 29 d’abril es commemora la Setmana Mundial de les Immunodeficiències Primàries, una oportunitat per crear consciència sobre aquest grup de malalties poc comunes que afecten més d’1 milió de persones a tot el món.

A l’estudi han participat experts de diversos centres de recerca d’Espanya com l’Institut de Recerca en Salut IdiPAZ, de l’Hospital Universitari La Paz, i membres del Grup Interdepartamental d’Immunodeficiències de Madrid, i el Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), així com un grup dels Estats Units.

L’estudi detalla el cas d’una pacient amb una immunodeficiència primària d’origen genètic desconegut. A través de la seqüenciació completa de l’exoma, els investigadors van identificar una mutació homocigota al gen EZR, que codifica la proteïna coneguda com a ezrina. Aquesta mutació, anomenada A129T, implica la substitució de l’aminoàcid treonina per alanina a la posició 129.

L’ezrina i el seu impacte al sistema immunitari

L’ezrina és una proteïna associada a l’actina F i que es troba formant part del complex ERM al costat de la radixina i la moesina. Aquest complex actua com a enllaç entre la membrana plasmàtica i el citoesquelet, exercint un paper crucial per a una resposta immune eficient, però amb un paper transcendent en molts altres tipus cel·lulars i teixits. La mutació A129T descoberta a la pacient impedeix la fosforilació basal d’ezrina i disminueix la senyalització intracel·lular de calci, causant una alteració de la seva funció. Per això, la presència d’aquesta mutació té impacte a múltiples agents del sistema immunitari, i compromet la seva capacitat per defensar el cos contra infeccions i malalties.

El Dr. Oscar de la Calle, del grup de Malalties Inflamatòries de l’IR Sant Pau i investigador principal de l’estudi, assenyala que “els nostres resultats indiquen que la deficiència autosòmica recessiva de l’ezrina en humans és una nova causa genètica reconeguda de deficiència de limfòcits que afecta tant la immunitat cel·lular com la humoral. Aquests nous descobriments brinden noves perspectives per comprendre i abordar les deficiències immunològiques, però que també il·lustra les dificultats en la resposta vacunal en pacients oncològics després de tractaments immunomoduladors i després del trasplantament de progenitors hematopoètics”.

Aquest expert posa en relleu la importància d’estudiar els pacients amb immunodeficiència per poder comprendre millor tant aquestes malalties minoritàries com les situacions molt més freqüents d’immunofragilitat. A més, explica que durant la pandèmia de COVID-19 es va posar de manifest la fragilitat de certes poblacions, com ara els ancians, les dones embarassades i els pacients crònics, en particular els oncològics. Persones que tenen en comú la presència d’un sistema immunitari més vulnerable.

“Les immunodeficiències primàries són malalties molt ben establertes, amb uns criteris diagnòstics molt clars. La majoria tenen una causa genètica coneguda. De fet, actualment estan descrites mutacions en més de 500 gens, amb la particularitat que moltes són de les poques malalties genètiques curables actualment. Per fer-nos una idea de la dimensió són responsables d’una de cada 13 o 14 malalties hepàtiques. Però sabem que a partir dels 50 o 60 anys hi ha un procés que s’anomena immunosenescència, que és la disminució de la resposta immune que passa durant l’envelliment. La investigació de les mutacions que causen immunodeficiència primària ens ajuda a millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients fràgils i també a entendre millor els mecanismes que hi ha darrere del procés fisiològic de senescència”, explica el Dr. de la Calle.

Article de referència

Blanca García-Solís, Ana Van Den Rym, Laura Martínez-Martínez, Teresa Franco, Jareb J. Pérez-Caraballo, Janet Markle, Carolina Cubillos-Zapata, Ana V. Marín, María J. Recio, José R. Regueiro, Alfonso Navarro-Zapata, Carmen Mestre-Durán, Cristina Ferreras, Carla Martín Cotázar, Rocío Mena, Carlos de la Calle-Fabregat, Alberto López-Lera, Miguel Fernández Arquero, Antonio Pérez-Martínez, Eduardo López-Collazo, Silvia Sánchez-Ramón, Jean-Laurent Casanova, Rubén Martínez-Barricarte, Oscar de la Calle-Martín, Rebeca Pérez de Diego. Inherited human ezrin deficiency impairs adaptive immunity, Journal of Allergy and Clinical Immunology, Volume 152, Issue 4, 2023, Pages 997-1009.e11, ISSN 0091-6749, https://doi.org/10.1016/j.jaci.2023.05.022.

El European Joint Programme on Rare Diseases ha concedit tres projectes internacionals de gran rellevància a diferents grups de l’Institut de Recerca Sant Pau. Aquests projectes, seleccionats a través de la convocatòria conjunta transnacional EJP RD 2023, aborden diverses reptes en malalties minoritàries i autoimmune, posant l’accent en la millora de la diagnosi i el tractament.

El primer projecte, anomenat ADTKD-Net, se centra en la nefropatia tubulointersticial autosòmica dominant. Aquesta malaltia, caracteritzada per dany tubular i fibrosi intersticial, representa un desafiament diagnòstic i terapèutic. Investigadors del grup de Nefrologia, liderats per la Dra. Roser Torra, coordinadora de malalties renals i genitourinàries minoritàries a la Fundació Puigvert, treballarà en la creació d’un registre europeu de casos per comprendre millor la progressió de la malaltia i identificar biomarcadors pronòstics, obrint la porta a futures teràpies personalitzades.

El segon projecte, OptiMyG, se centra en la miastènia gravis, una malaltia autoimmune que afecta la transmissió del senyal entre els nervis i els músculs. A través d’estudis poblacionals, registres nacionals i col·laboracions internacionals, aquest projecte -en el qual participa el Dr. Eduard Gallardo, investigador del grup de Malalties Neuromusculars- busca identificar predictors clínics de llarg termini, avaluar l’eficàcia de diferents tractaments i desenvolupar biomarcadors immunològics per millorar l’estratificació de la malaltia i la predicció de la seva gravetat.

El tercer projecte, CADANHIS, se centra en CADASIL una malaltia hereditària que causa ictus i demència vascular. Aquest projecte internacional reuneix experts de diversos països, entre els investigadors estan el Dr. Israel Fernández i la Dra. Elena Muiño, del grup de Farmacogenòmica i genètica de l’ictus. L’objectiu del projecte es aprofundir en la comprensió d’aquesta malaltia rara i desenvolupar noves estratègies de diagnosi i tractament. Amb un enfocament multidisciplinari i col·laboratiu. A més CADANHIS té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels pacients afectats i oferir noves esperances als seus familiars.

Amb aquestes iniciatives, l’Institut de Recerca Sant Pau continua apostant per l’excel·lència en la investigació en malalties minoritàries, posant èmfasi en la col·laboració internacional i l’aplicació de resultats científics per millorar la salut dels pacients.

El Dr. Eduard Gallardo, investigador del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau, ha compartit els detalls de la seva participació en la recent presentació a Bilbao en el marc de la reunió anual de CIBERNED.

Durant la seva intervenció, el Dr. Gallardo va posar èmfasi en la importància de fomentar la col·laboració entre els diferents CIBERs des de l’Instituto de Salud Carlos III. Entre les seves propostes destacades es troben la facilitació de projectes de recerca amb grups del Programa de Malalties Neurològiques de CIBERER, així com amb altres programes relacionats amb aquestes patologies. També va destacar la importància de l’intercanvi de mostres per a la recerca, ja sigui introduint-les al biobanc de CIBERER o utilitzant la plataforma ENoD per a diagnosticar pacients amb malalties genètiques sense diagnòstic clar.

A més, el Dr. Gallardo va oferir el seu suport i assessorament per a facilitar els tràmits relacionats amb la designació de substàncies com a medicaments orfes, una tasca crucial en el camp de les malalties rares.

Aquesta iniciativa representa un pas fonamental cap a la millora de la investigació i el tractament de les malalties neurològiques, mostrant el compromís del Dr. Gallardo i del seu equip en la lluita contra aquestes patologies.

La Sala d’Actes de l’Hospital de Sant Pau va ser l’escenari escollit per a la presentació del innovador llibre “Artteràpia, l’art que transforma”, el passat 18 d’abril. L’esdeveniment va comptar amb la participació del Dr. Alfons Torrego, director mèdic de l’hospital; el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca Sant Pau; el Dr. Antonio Pascual, cap del Servei de Cures Pal·liatives, i Josep Paris, especialista en Infermeria geriàtrica i gerontològica i director de Desenvolupament de Mémora.

La presentació va estar a càrrec de Gemma Bruna, autora i coordinadora editorial del llibre, i Nadia Collete, artterapeuta de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’hospital i investigadora del grup de Cures Pal·liatives de l’IR. Totes dues van compartir com l’art pot ser un pont poderós pel benestar, especialment en les etapes finals de la vida. La presentació va ser seguida d’una taula rodona amb testimonis de primera mà tant de pacients com de familiars i un torn de preguntes que van permetre una interacció rica i emotiva amb els assistents.

L’esdeveniment va concloure amb la distribució d’exemplars del llibre, marcant un fita en la promoció del programa d’artteràpia de l’Hospital de Sant Pau i reafirmant el seu compromís amb la integració de la cultura en la salut i benestar de la comunitat.

La pandèmia de COVID-19 ha generat discussions exhaustives sobre el seu efecte en la salut mental. Tot i que les taxes globals de suïcidi es van mantenir estables durant la pandèmia, l’efecte específic en les conductes suïcides no letals, és a dir, ideació o intents de suïcidi que es sobreviuen, durant i després de la pandèmia no s’havia explorat. Un nou estudi, liderat pel Dr. Víctor Serrano-Gimeno, del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) revela que va haver-hi un augment significatiu d’aquestes conductes posterior al confinament.

L’estudi, que publica la revista The Lancet Psychiatry, analitza dades d’una cohort catalana de tots els hospitals de Catalunya recopilades mitjançant el Codi de Risc de Suïcidi Català en tres períodes: el període preconfinament (1 de gener de 2018 fins a la implementació del confinament a Espanya el 14 de març de 2020); el període de confinament (14 de març de 2020 fins al final del confinament el 21 de juny de 2020); i el període postconfinament (21 de juny de 2020 fins al 31 de desembre de 2022).

Els resultats revelen una tendència d’augment lleu en els comportaments suïcides no mortals des de l’1 de gener de 2018 fins al 13 de març de 2020, seguit d’una reducció durant el període de confinament i un increment del 50,77% després de les mesures de confinament. Aquests resultats posen en relleu l’impacte prolongat de la pandèmia en la salut mental de la població.

El Dr. Serrano-Gimeno explica que “aquest estudi proporciona un examen exhaustiu dels comportaments suïcides no mortals a Catalunya, destacant les dinàmiques de les diferents fases de la pandèmia de COVID-19. La reducció inicial durant l’estricta quarantena pot estar explicada perquè la gent té menys accés a mètodes per treure’s la vida, entre altres raons. I l’augment posterior al confinament reflecteix factors complexos, incloent-hi l’aïllament social i els desafiaments econòmics”.

En concret, les anàlisis estratificades de les dades van indicar que la relaxaciódel confinament va resultar en un augment significatiu de les conductes suïcides no mortals entre les dones – especialment el grup d’entre 18 i 30 anys- i entre els menors de 18 anys. Aquests resultats subratllen la necessitat d’estratègies preventives dirigides a aquests col·lectius.

La Dra. Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau, subratlla la importància d’aquest estudi perquè “quantifica el que ja sospitàvem sobre la salut mental durant la pandèmia. Destaca la necessitat d’una perspectiva més enllà de la patologia mental per a tractar la suicidalitat, és a dir, abordar-ho com un aspecte fonamental de salut pública”.

Per a ella “aquest article posa de manifest les conseqüències a molt més a llarg termini de les decisions que es van prendre durant la pandèmia. Ho quantifiquem, però és que, a més a més, posem un focus molt més ampli a la patologia mental en el sentit que no necessàriament eren persones que tenen un diagnòstic psiquiàtric. I això és molt important perquè demostra que el suïcidi és un problema de salut pública molt més global”.

Al respecte, el Dr. Narcís Cardoner, investigador del Grup de Recerca en Salut Mental a l’IR Sant Pau i cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau, afegeix que aquests resultats ens diuen moltes coses que haurien de servir per afrontar en el futur de millor manera situacions com la que hem viscut. “És interessant que durant tota la pandèmia es va prioritzar d’una forma marcada la salut física. I totes les estratègies, per exemple, el mateix confinament, anaven dirigides a reduir el risc que la gent s’infectés del virus. Però sabíem que l’impacte d’aquestes situacions aniria més enllà. I es parla sempre d’una quarta onada, que és el problema de salut mental. I sembla que hem estat una miqueta aliens amb aquesta situació. Dades com les que es desprenen d’aquest estudi diuen que la salut física és molt important, però que no existeix salut sense salut mental i haver fet algun tipus de previsió sobre aquests impactes hagués estat essencial”.

També ha volgut emfatitzar que “de vegades el que és bo per a la salut física no sempre ho és per a la mental. Llavors aquí, de cara al futur, hem de plantejar propostes més holístiques davant de situacions semblants. Jo crec que és un ensenyament important del que ha passat amb la pandèmia i especialment hem de tenir en compte que això ha afectat principalment a dones joves i menors d’edat. És una lliçó de la qual en sabíem els efectes, la coneixíem, però que vam estar absolutament d’esquena a ella. La vam d’alguna forma obviar o la vam negar”.

De fet, els tres experts coincideixen en el fet que, durant la pandèmia, en altres països van haver-hi mesures més laxes de confinament “que sembla que després no van tenir un impacte diferenciat en l’àmbit de la salut física i no sabem perquè sí que és veritat que les dades de salut mental sembla que són bastant generalitzables a nivell en l’àmbit mundial. Que l’impacte de la pandèmia, per exemple, a nivell de risc de depressió, de trastorn d’ansietat, ha estat molt marcada en tot el món. Les taxes, la prevalença de depressió i ansietat han crescut. O sigui que estem identificant un fenomen molt generalitzable”.

Per a ells, cal que en futures ocasions es plantegin mesures molt més globals “i pensar en la salut mental com una com una part essencial de la salut. Com que els efectes no són tan immediats potser pensem que són com d’un segon nivell, com si no fos tan important”.

Finalment, el Dr. Cardoner, fa èmfasi en la pressió actual sobre el sistema sanitari: “Només cal passar per les nostres urgències per veure la saturació. Això demostra que la pandèmia ha estat una prova d’estrès brutal per a una societat ja de per si fràgil. Aquest estudi és important perquè ho quantifica. Tots teníem aquesta idea que la salut mental va fatal. I aquí podem confirmar-ho amb números. Nosaltres tenim un sistema sanitari que intenta donar resposta a aquestes situacions, però així i tot no hem pogut fer res perquè la situació ha evolucionat com ha evolucionat”.

El Dr. Serrano conclou que “els resultats ens mostren que les conseqüències de fenòmens socials a gran escala són profundes, i això ha de ser abordat des d’una perspectiva de salut pública, no només de psiquiatria”.

Article de referència:

Víctor Serrano-Gimeno, Alba Diestre, Marina Agustin-Alcain, Maria J Portella, Javier de Diego-Adeliño, Thaïs Tiana, Nora Cheddi, Alejandro Distefano, Guillermo Dominguez, Marina Arias, Victor Cardoner, Dolors Puigdemont, Victor Perez, Narcís Cardoner. Non-fatal suicide behaviours across phases in the COVID-19 pandemic: a population-based study in a Catalan cohort, The Lancet Psychiatry. Volume 11, Issue 5, 2024, Pages 348-358, ISSN 2215-0366, https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S2215036624000658?via%3Dihub

Un estudi pioner realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el Barça Innovation Hub -l’àrea de recerca i innovació del FC Barcelona-, ha permès relacionar, per primer cop, com afecta l’esport d’alta intensitat a l’expressió genètica. Concretament, s’han detectat alteracions al sistema immune, el metabolisme dels aminoàcids, la generació d’energia i els nivells d’estrès oxidatiu de l’organisme just després de practicar exercici d’alta intensitat.

L’estudi, que publica la prestigiosa revista científica PlosOne Journals, ha identificat diferents perfils de recuperació de l’esforç físic realitzat durant l’exercici d’alta intensitat que permet, de manera personalitzada, establir una nova forma innovadora de distingir, en un mateix equip, esportistes en funció de si són recuperadors ràpids o lents en funció de l’expressió dels seus gens.

La investigació s’ha centrat a analitzar el perfil d’expressió dels gens dels jugadors d’equip d’handbol del FC Barcelona, examinant quins gens s’activen o inhibeixen en funció de l’esforç físic de cada jugador durant el partit i relacionant-lo amb la preparació física i la capacitat de recuperació després d’un partit.

L’objectiu era relacionar els nivells de càrrega externa dels esportistes, ocasionats per l’activitat esportiva d’alta intensitat, amb l’activació de tots els gens del genoma de cadascun dels individus.

Tècnica pionera de darrera generació

Aquest estudi es distingeix per ser dels primers a utilitzar tècniques avançades de seqüenciació mitjançant NGS (Next-Generation Sequencing) que permeten analitzar l’expressió de tots els gens del genoma en sang mitjançant l’anàlisi dels nivells d’ARNm, recolzant-se en algoritmes sofisticats d’intel·ligència artificial per interpretar les dades obtingudes.

El Dr. José Manuel Soria, cap del grup de Genòmica de les malalties complexes a l’Institut de Recerca Sant Pau, comenta que: “la transcriptòmica (expressió dels nostres gens) exerceix un paper crucial a l’hora de desentranyar els mecanismes moleculars associats amb el rendiment i la recuperació a l’esport, com demostren els nostres resultats”.

Aquest expert, que és l’autor principal de l’estudi, afegeix que “amb aquesta informació -la identificació de gens clau i l’alteració de les vies involucrades- aplicada a l’esport, els professionals de la salut podran desenvolupar intervencions específiques i personalitzades per millorar el rendiment, la recuperació, així com per reduir el risc de lesions a cada esportista. Aquests resultats també tindran un alt impacte als esportistes no professionals que vulguin millorar els seus objectius o, simplement, millorar la seva salut”.

Una porta a la medicina esportiva del futur

La tecnologia utilitzada en aquest estudi obre la porta a un gran ventall d’aplicacions a l’àmbit de la medicina personalitzada i a la personalització d’intervencions clíniques. Analitzat el perfil transcriptòmic dels esportistes, es poden detectar aquelles alteracions en l’expressió dels gens de cada individu que en dificulten els processos de recuperació esportiva i permet optimitzar el rendiment dels jugadors a través d’intervencions personalitzades adaptatives, basant-se en les característiques específiques de cadascun dels esportistes.

Aquest avenç no només beneficia els atletes d’alt rendiment, sinó que també té implicacions potencials en l’àmbit de la salut i el benestar general, ja que proporciona un enfocament més holístic i personalitzat en la cura de la salut esportiva.

Article de referència

Ezquerra Condeminas P, Mallol M, Font R, Tremps V, Gutiérrez JA, et al. (2024) Unraveling athletic performance: Transcriptomics and external load monitoring in handball competition. PLOS ONE 19(3): e0299556. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0299556

Un estudi realitzat per investigadors del Grup de Recerca de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau, liderat pels Drs. Jaume Kulisevsky i Javier Pagonabarraga, ha conclòs que la psicosi associada a la malaltia de Parkinson (PDP), no només sorgeix com a complicació derivada de l’ús de fàrmacs dopaminèrgics, sinó que està íntimament relacionada amb les alteracions cerebrals provocades per la mateixa malaltia.

L’estudi, que publica la revista Nature Reviews Neurology, ha identificat un patró d’atròfia cortical que inclou diverses regions cerebrals que explicarien com els nous estímuls són incorrectament categoritzats, i com un processament predictiu jeràrquic aberrant pot produir percepcions falses que irrompen en el flux de la consciència.

La psicosi associada a la malaltia de Parkinson (PDP) és una condició que provoca il·lusions, al·lucinacions i deliris associats en més de la meitat dels pacients que pateixen aquest trastorn neurodegeneratiu. Tot i que durant molt de temps es pensava que apareixia en fases avançades de la malaltia i a conseqüència dels tractaments, ara se sap que pot manifestar-se des de les primeres etapes i seguir un contínuum que va des de petites al·lucinacions fins a al·lucinacions i deliris estructurats.

El Dr. Javier Pagonabarraga, investigador principal de l’estudi, explica que “els pacients de Parkinson no només enfronten problemes de mobilitat, sinó també trastorns de l’estat d’ànim com ansietat, depressió i apatia. Durant el curs de la malaltia entre el 40-60% de pacients també poden patir al·lucinacions, i en menor freqüència algun episodi delirant. Les al·lucinacions i deliris són una marca distintiva de la malaltia, el que ha impulsat la recerca cap a un model neurobiològic per comprendre millor aquests fenòmens”.

Inicialment, es creia que la psicosi de la malaltia de Parkinson estava principalment relacionada amb l’ús de medicaments dopaminèrgics. No obstant això, els estudis de neuroimatge han proporcionat una nova perspectiva, demostrant que aquesta condició es desenvolupa a partir de l’evolució d’alteracions cerebrals. S’ha descobert que la disfunció combinada de diversos sistemes cerebrals, inclòs el control de l’atenció, el processament sensorial i estructures límbiques, juntament amb anomalies en la xarxa neuronal per defecte (“default mode network”) i les connexions talàmico-corticals, creen un marc conceptual per comprendre com els nous estímuls poden ser interpretats de manera incorrecta, provocant percepcions falses que irrompen el flux de la consciència. A més, aquesta disfunció cerebral és exacerbada per l’ús de medicaments dopaminèrgics.

El Dr. Pagonabarraga, explica que “molt temps abans que les persones experimentin al·lucinacions greus, ja comencen a tenir fenòmens al·lucinatoris més subtils i lleus, els quals sovint passen desapercebuts. Gràcies als nostres estudis i als d’altres investigadors, ara podem identificar aquests fenòmens en una fase més primerenca, la qual cosa ens permet intervenir i abordar-los abans que esdevinguin greus. És molt millor tractar aquestes manifestacions quan comencen a emergir, que no quan ja s’han desenvolupat plenament i hi ha una pèrdua significativa de la consciència de la realitat”.

Aquest expert detalla que la psicosi té dos tipus de símptomes diferents: al·lucinacions -que són les més freqüents en aquests pacients- i deliris. Es tracta d’una característica clínica molt pròpia de la malaltia de Parkinson “que té un impacte molt clar en la qualitat de vida i fins i tot s’ha vist que augmenta la mortalitat, per això, conèixer les bases neurobiològiques, és a dir, quins circuits o quines parts del servei són les que provoquen o desencadenen que una persona tingui al·lucinacions, té una rellevància que va més enllà de la malaltia”.

Una finestra d’oportunitat

Fins a un 60% de pacients amb Parkinson presenten psicosi en algun moment de la malaltia, però els símptomes no comencen de cop. Molt abans que les persones tinguin al·lucinacions greus, ja comencen a tenir fenòmens al·lucinatoris més subtils més lleus que moltes vegades passen desapercebuts. “Això, d’alguna manera, ens obre una finestra temporal on podem incidir tractant-les abans que evolucionin i es facin greus. És molt més eficaç tractar-les quan comencen a manifestar-se que no quan ja són greus i impliquen la pèrdua de la consciència de la realitat”, afegeix el Dr. Pagonabarraga.

Les al·lucinacions menors són formes subtils del trastorn i poden ser, principalment, de dos tipus. Per una banda, les conegudes com a al·lucinacions presencials, “que és la sensació que alguna persona està darrere teu, per exemple, a prop d’una espatlla, encara que tu sàpigues que no hi ha ningú. L’altre són les al·lucinacions de passatge, que és la sensació que alguna cosa passa pels laterals del teu cos. I passa, a més, d’una manera molt estereotipada: de darrere cap endavant. Els pacients tenen la sensació que hi ha alguna cosa que passa pel lateral del seu cos. La major part de les vegades diuen que és l’ombra d’una persona”.

Un estudi previ d’aquest mateix grup de recerca ja havia observat que aquestes al·lucinacions menors estaven presents en el 40% dels pacients amb Parkinson des de la primera visita, és a dir, abans de prendre qualsevol fàrmac que augmenta els nivells de dopamina.

El Dr. Pagonabarraga afegeix que, quan la malaltia evoluciona, el següent pas són al·lucinacions visuals estructurades, “no en la perifèria, sinó en el camp visual del pacient. Veuen animals, persones, poden veure a vegades cares volant com si tinguessin la silueta d’una persona volant o a vegades veuen persones allargades amb la cara indefinida i el cos més definit. Altres vegades poden veure nens petits, per exemple. I aquestes al·lucinacions les tenen sobretot dins de casa seva. Inicialment, els pacients les veuen, però saben que no són veritat i els hi genera una mica de neguit. Però si no tractem i no fem res, tendeixen a progressar cap a formes més greus on les veuen amb molta més freqüència i ja no són conscients que són falses. Aleshores és quan sí que generen molta agitació, preocupació, angoixa que s’ha de tractar amb fàrmacs que tenen un efecte negatiu en l’evolució de la malaltia i en la mortalitat dels pacients”. És per això que resulta important començar a tractar la psicosi de forma precoç.

Aquestes troballes no només proporcionen una millor comprensió de la psicosi en la malaltia de Parkinson, sinó que també obren la porta a noves estratègies terapèutiques que podrien millorar significativament la qualitat de vida dels pacients afectats.

Article de referència:

Pagonabarraga J, Bejr-Kasem H, Martinez-Horta S, Kulisevsky J. Parkinson disease psychosis: from phenomenology to neurobiological mechanisms. Nat Rev Neurol. 2024 Jan 15. doi: 10.1038/s41582-023-00918-8.

La prestigiosa revista The Lancet ha convidat al Dr. Juan Fortea, director de l’àrea de recerca en Malalties neurològiques, neurociència i salut mental de l’Institut de Recerca Sant Pau i director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia del mateix hospital, a escriure l’editorial publicada en ocasió del Dia Mundial del Síndrome de Down, destacant els avenços significatius en la qualitat de vida i l’esperança de vida de les persones amb aquesta condició. El Dr. Fortea subratlla les millores aconseguides gràcies als avenços en l’atenció sanitària i la recerca, així com a una major participació social. Tanmateix, apunta que encara persisteixen desigualtats en els resultats de salut, atribuïbles a la falta de consciència i formació sobre el síndrome de Down entre els professionals de la salut, les famílies i altres agents, problemàtica que es veu agreujada per factors estructurals com la discriminació social i la provisió inadequada de serveis.

L’editorial fa èmfasi en la importància de superar aquestes desigualtats i apel·la a la necessitat d’un enfocament global que inclogui recerca, conscienciació i polítiques inclusives. Es destaca la necessitat urgent de dades epidemiològiques i recursos dirigits específicament a satisfer les necessitats de salut de les persones amb síndrome de Down en l’àmbit mundial, especialment en països de baix i mitjans ingressos. A través de la publicació d’aquest editorial en The Lancet, el Dr. Fortea i els seus col·laboradors busquen inspirar un canvi positiu, fomentant un compromís renovat entre investigadors, professionals de la salut, responsables de polítiques i la comunitat global, per garantir una vida plena i equitativa per a totes les persones amb síndrome de Down.

Article de referència

Juan Fortea, Eimear McGlinchey, Joaquín M Espinosa, Michael S Rafii. Addressing challenges in health care and research for people with Down syndrome. The Lancet, 2024. ISSN 0140-6736, https://doi.org/10.1016/S0140-6736(24)00478-1.

El Grup de Recerca en Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha iniciat un estudi científic per avaluar quins són els possibles efectes i beneficis cognitius, motors i emocionals de l’esport en pacients amb aquesta malaltia neurodegenerativa. L’estudi compta amb el suport de l’Associació Golf amb Parkinson, el Club de Golf Barcelona, la Barcelona Golf Academy, i la Federació Catalana de Golf. Durant dos mesos i mig, un grup de pacients voluntaris faran sessions esportives setmanals d’una hora i mitja, cada divendres al matí, al Club de Golf de Barcelona. A més, el 12 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial d’aquesta patologia, s’organitzarà un torneig benèfic per recaptar fons a favor d’aquest estudi amb la participació dels pacients.

L’Associació Golf amb Parkinson va ser fundada pel Juan Carlos Campillo, apassionat d’aquest esport a qui li van diagnosticar la malaltia ara fa 3 anys. “No era conscient de què em passava. Era hàndicap 5 i el meu joc va empitjorar tant que ja no podia ni comptar els cops”. El Parkinson ja afectava els seus moviments, molt més lents, amb una velocitat de swing que ni s’acostava a la seva habitual. Malgrat això, va buscar maneres de seguir entrenant i d’acomodar la seva nova condició física a aquest esport. Afirma que “és cabdal mantenir la mobilitat del cos i l’activitat física. I practicar esport ajuda molt”.

Amb aquest objectiu, l’Institut de Recerca Sant Pau i l’Associació Golf amb Parkinson han engegat un estudi pioner per analitzar els beneficis que la pràctica d’aquest esport pot aportar a aquests pacients. L’equip d’investigadors l’encapçala la Dra. Carmen Garcia-Sánchez, investigadora de l’Institut de Recerca i neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital.

La doctora explica que “tot i que hi ha tractaments farmacològics i teràpies de rehabilitació disponibles, és important explorar enfocaments complementaris que puguin millorar la qualitat de vida d’aquests pacients. Les intervencions basades en activitats esportives i socials són un recurs terapèutic emprat per tractar trastorns motors, emocionals i conductuals en pacients amb la malaltia de Parkinson i, en aquest sentit, l’esport podria aportar beneficis. Però cal investigar-ho per recolzar la seva inclusió en el maneig d’aquesta malaltia”. 

Cal una metodologia rigorosa per avaluar els possibles beneficis

Es calcula que 1 de cada 100.000 persones més grans de 60 anys patiran la malaltia de Parkinson. És una patologia crònica, progressiva i multisistèmica. Els símptomes s’agreugen amb el temps -tot i que l’evolució és molt variable entre els pacients- i en les etapes tardanes poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorns dels moviments voluntaris i aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta.

Hi ha diverses causes que intervenen en l’aparició de la malaltia de Parkinson. Principalment, la degeneració de les neurones anomenades dopaminèrgiques, que produeixen patrons anormals d’activació nerviosa al cervell i que causen un deteriorament del moviment. Però també n’hi ha d’altres -conegudes i encara desconegudes. “Entre un 10% i 15% de les causes són genètiques -dominants i recessives- i aquests casos acostumen a afectar gent molt jove, al voltant dels 40 anys i fins i tot de menys edat. Sovint pensem que és una malaltia de gent gran, a partir dels 60 anys, però també la pateix gent jove”, explica el Dr. Jaume Kulisevsky, cap del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca Sant Pau i cap de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau.

Practicar un esport de baix impacte (caminar, ioga, pilates, natació, patinatge, esquí de fons, golf…) proporciona un entrenament complet que promou el rang de moviment, l’activació dels músculs del cos superior i inferior, la flexibilitat i l’equilibri que ha demostrat ser útil en la reducció de caigudes en persones amb la malaltia de Parkinson. A més, combina activitat física moderada, coordinació motora fina, concentració i estratègia, elements que podrien ajudar a millorar la funció motora, la coordinació, la flexibilitat, l’equilibri, la cognició i l’estat d’ànim.

Com es durà a terme l’estudi?

En la investigació, amb el títol “Estudi pilot observacional de la pràctica del golf en la marxa, cognició i conducta de la malaltia de Parkinson” hi participa un grup de pacients voluntaris amb la patologia en un estadi inicial o moderat i estable reclutats des de la Unitat de Trastorns del Moviment i la Unitat de Neuropsicologia de l’Hospital de Sant Pau.

L’estudi està finançat econòmicament per l’Associació Golf amb Parkinson i compta amb el suport del Club de Golf Barcelona, la Federació Catalana de Golf i la Barcelona Golf Academy, qui proporciona la tecnologia i el software necessaris per a la captura i mesurament de les dades que permetran analitzar l’evolució dels pacients.

Cada divendres al matí, un autocar els recollirà a l’Hospital i els durà fins al Club de Golf de Barcelona amb seu a Sant Esteve Sesrovires, que els facilitarà tots els materials necessaris: pals, putters, boles… Un cop allà, faran una sessió de 90 minuts -amb descansos a intervals regulars per evitar el cansament- durant 12 setmanes dirigida per l’entrenador Carlos Vivas. Al final de cadascuna de les sessions, el mateix autocar farà el viatge de tornada cap a Sant Pau.

Pel que fa a la metodologia de l’estudi, abans i després de cada sessió setmanal, els investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau faran servir un qüestionari d’estat d’ànim per detectar canvis emocionals a curt termini en aquests pacients. Concretament, i amb aquest objectiu, utilitzaran la Scale for Mood Assessment (EVEA) com a autoavaluació del l’estat emocional i sentiments.

Al cap de les 12 setmanes de durada de l’estudi, es durà a terme una avaluació final, i l’anàlisi i la publicació dels resultats està prevista per a juny-juliol del 2024.

Sant Pau, referent en assistència i recerca en la malaltia de Parkinson

L’Hospital de Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en els trastorns del moviment, on la Unitat del Servei de Neurologia és CSUR (Centres, Serveis i Unitats de Referència) i compta amb una llarga expertesa dedicada a tota mena de malalties neurològiques minoritàries de gran complexitat caracteritzades pel desenvolupament de moviments anormals -com la malaltia de Huntington, els parkinsonismes atípics, la malaltia de Parkinson d’inici juvenil, les atàxies o la síndrome de Tourette entre altres.

En l’assistència del Parkinson, realitza estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, té una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.

En recerca duu a terme diferents projectes: l’IR Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o col·laboradora.

Un dels més recents, publicat enguany, ha avaluat els beneficis mèdics i emocionals del teatre en una vintena de pacients diagnosticats de Parkinson, una iniciativa que ha inclòs tallers de consciència corporal, moviment i improvisació duta a terme juntament amb la Universitat Oberta de Catalunya i el Teatre Lliure de Barcelona. Els resultats han mostrat una millora en l’estat d’ànim i els trastorns d’ansietat i depressió i en la memòria, tant immediata -amb una millor capacitat de concentració.

El Dr. Eduard Gallardo, investigador del grup en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Pau, ha estat amfitrió del “F2F meeting OptiMyG”, una trobada que ha reunit diversos professionals per a donar el tret de sortida al projecte  Characterization and optimization of myasthenia gravis care (OptiMyG). EJPD AC23_2/00030 sobre la miastènia gravis que es va concendir al consorci en la convocatòria European Joint Programme on rare diseases del passat 2023. La miastènia una malaltia autoimmune rara crònica que causa debilitat i fatigabilitat en els músculs voluntaris, incloent-hi els utilitzats per al moviment dels ulls i les parpelles. L’esdeveniment ha tingut lloc a l’Institut de Recerca Sant Pau els dies 14 i 15 de març amb la participació d’experts Suècia, Polònia, Suïssa, Itàlia, Espanya i Finlàndia.

El Dr. Gallardo explica que “el projecte és una iniciativa del Consorci EJPD de malalties rares, que inclou diversos països. El propòsit és contribuir a millorar la manera de tractar aquesta malaltia, establir protocols de recollida de dades i mostres. És important compartir les dades, ja que es tracta d’una malaltia rara i amb mostres més grans, és més fàcil arribar a conclusions”.

Actualment no existeix un consens ni una guia clínica que reculli dades clíniques, epidemiològiques, de tractament i de paràmetres inmunològics detallats de diversos països per al diagnòstic i tractament de la miastènia gravis. “Un dels objectius de OptiMyG  és contribuir a harmonitzar i estandarditzar els criteris per a poder millorar la manera de tractar aquesta malaltia rara, perquè s’ha observat que els diferents països aborden els pacients de manera una mica diferent.”

Durant l’esdeveniment, s’han abordat qüestions administratives com l’acord del consorci, l’ètica i la gestió de dades. També s’ha discutit sobre la recopilació de dades clíniques, tant retrospectives com prospectives, relacionades amb la miastènia gravis. A més, s’ha parlat del desenvolupament de plans per a estudis experimentals, l’establiment de cronogrames, així com la consideració de qüestions ètiques i de maneig i intercanvi  de mostres (sèrum, cèl·lules…).

La Dra. Anna Aulinas, coordinadora de la Unitat de Malalties Hipofisàries a l’Hospital de Sant Pau,  investigadora al grup de Malalties de la Hipòfisi a l’Institut de Recerca Sant Pau i membre de la Unitat 747 del CIBERER (Xarxa de Recerca de Malalties Rares a Espanya), ha estat recentment distingida en l’àmbit europeu amb el Premi Rising Star 2024 de la European Journal Endocrinology (EJE).

Aquest guardó és concedit a aquelles persones seleccionades pels editors d’aquesta prestigiosa revista per mostrar un prometedor potencial, assoliment i trajectòria en establir-se com a investigadors clínics i translacionals en l’àmbit de l’endocrinologia, amb un alt potencial per a servir com a futurs editors de l’EJE. El premi consisteix en la pertinença al Consell d’Avaluadors de l’EJE Rising Star durant dos anys, un programa de tutoria dedicat per a futurs editors de la revista.

La Dra. Aulinas es va especialitzar en endocrinologia a l’Hospital de Sant Pau i més tard va fer una estada postdoctoral  de 2 anys a la Unitat de Neuroendocrinologia del Massachussets General Hospital (Harvard Medical School), a Boston (Estats Units) i va obtenir un contracte Juan Rodés. Actualment, exerceix com a investigadora a l’Institut de Recerca Sant Pau, en el grup de recerca de Malalties de la Hipòfisi – que lidera la Dra. Susan Webb- i coordina la Unitat de Malalties de la Hipòfisi a l’Hospital de Sant Pau, un Centre Nacional de Referència acreditat en Malalties de la Hipòfisi i un centre reconegut per la Xarxa de Referència Europea en Malalties Endocrines Rares (EndoERN).

La Dra. Aulinas ha estat guardonada amb diversos premis d’investigació jove de societats científiques nacionals i internacionals per la seva recerca i contribucions en el camp de la neuroendocrinologia. El seu treball i dedicació són un exemple de l’excel·lència que defineixen el personal de l’institut de recerca Sant Pau, reforçant la seva reputació com a centre de referència en el tractament de les malalties endocrines.

Un estudi internacional dut a terme per investigadors del grup de neurobiologia de les demències de l’Institut de Recerca Sant Pau i de la Unitat de memòria del mateix hospital suggereix que l’apràxia de la parla progressiva primària (PPAOS) i l’afàsia agramatical progressiva (PAA) són trastorns podrien formar part d’un continu clínic en lloc de ser entitats completament diferents. La investigació, que es va centrar en pacients amb deteriorament progressiu de la parla i/o agramatisme, va buscar identificar conjunts de símptomes diferents que no se superposen naturalment, com ara la PPAOS i la PAA.

El Dr. Ignacio Illan Gala, investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED) a l’IR Sant Pau i primer signant de l’estudi, explica que “hi ha diverses solucions per a aquests pacients. Podem realitzar, per exemple, logopèdia, teràpia i intervencions per intentar millorar la parla i l’articulació dels pacients; això pot millorar temporalment els símptomes, encara que no modificarà l’evolució d’aquestes malalties.”

L’estudi, publicat a la prestigiosa revista Brain, va ser realitzat per especialistes en patologia de la parla i va incloure 98 participants, 43 dels quals van tenir un diagnòstic neuropatològic confirmat mitjançant autòpsia. Els investigadors van avaluar característiques indicatives de disàrtria i apràxia de la parla. A més, es van prendre mesures quantitatives d’agramatisme expressiu/receptiu que van ser comparades amb controls sans. La gravetat de la malaltia al seu inici i progressió va ser avaluada mitjançant la puntuació sumativa de la Clinical Dementia Rating (CDR-SB). El Dr. Illan explica que “el diagnòstic d’aquesta síndrome és general i interpretatiu, el que cal són marcadors objectius que no siguin clínics per poder arribar a un diagnòstic definitiu.”

Els resultats van revelar que 93 dels 98 participants coincidien amb perfils clínics ja documentats, sent 75 diagnosticats amb apràxia de la parla (AOS) i agramatisme, 12 amb PPAOS i 6 amb PAA. Tot i això, cinc participants van mostrar un patró diferent, sense evidència clara d’apràxia de la parla o agramatisme, caracteritzat per un discurs no fluid, disfunció executiva i disàrtria. “Estem treballant per comprendre aquestes malalties per identificar la patologia concreta que causa els símptomes a cada pacient. Un cop identificada, ja platejarem tractaments dirigits específicament a aquesta patologia”, comenta el Dr. Illan.

L’anàlisi estadística va revelar una tendència baixa a l’agrupació en el conjunt de dades, indicant una manca de separació clara entre els subgrups. Només es van identificar dos subgrups sòlids, diferenciats per la presència d’agramatisme, la disfunció executiva i la gravetat general de la malaltia. A més, es van identificar tres dimensions clíniques latents basades en les dades següents: severitat-agramatisme, presència destacada d’apràxia de la parla (AOS) i presència destacada de disàrtria. Aquestes dimensions van explicar el 71% de la variabilitat observada als símptomes dels pacients.

Tot i que cap d’aquestes dimensions va possibilitar la predicció precisa de la neuropatologia, es va observar que la intensitat de l’agramatisme va actuar com un predictor independent d’un augment més ràpid a la puntuació CDR-SB en tots els participants. A més, la severitat de la disàrtria, la reducció en les paraules per minut i la intensitat de l’agramatisme expressiu/receptiu a l’inici també van predir de manera independent una progressió accelerada de la malaltia.

En conclusió, aquest estudi suggereix que la PPAOS i la PAA, en lloc de ser entitats completament diferents, constitueixen un clínic continu. Les troballes ressalten la necessitat de nous marcadors biològics i consens sobre la terminologia i la classificació clínica actualitzada en l’espectre de l’afàsia progressiva primària no fluida/agramatical.

Article de referència

Illán-Gala I, Lorca-Puls DL, Tee BL, Ezzes Z, de Leon J, Miller ZA, Rubio-Guerra S, Santos-Santos M, Gómez-Andrés D, Grinberg LT, Spina S, Kramer JH, Wauters LD, Henry ML, Boxer AL, Rosen HJ, Miller BL, Seeley WW, Mandelli ML, Gorno-Tempini ML. Clinical dimensions along the non-fluent variant primary progressive aphasia spectrum. Brain. 2023 Nov 21:awad396. doi: 10.1093/brain/awad396. Epub ahead of print. PMID: 37988272. DOI: 10.1093/brain/awad396

L’Institut de Recerca Sant Pau anuncia la creació del nou grup de recerca en Imatge mèdica avançada, intel·ligència artificial i teràpia guiada per imatges. El Dr. Josep Munuera, investigador amb una àmplia trajectòria en l’ús de la intel·ligència artificial aplicada a la medicina i director del Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Sant Pau, liderarà aquest projecte transversal i multidisciplinari que busca anar més enllà de les especialitzacions tradicionals.

L’enfocament d’aquest nou grup va més enllà dels corrents tradicionals en integrar experts de diverses disciplines mèdiques i tecnològiques, tant de l’institut de recerca com de l’hospital. Aquest projecte s’estructura en dos vessants principals: la primera es centra en la imatge vascular quantitativa, explorant mètodes més efectius per extreure i analitzar dades. La segona es basa en l’ús de la intel·ligència artificial generativa en radiologia i imatge mèdica, obrint noves possibilitats en l’anàlisi de dades i la seva transformació.

“La imatge mèdica és crucial en la recerca de pràcticament totes les especialitats mèdiques. L’aplicació de la intel·ligència artificial maximitzarà el potencial de les dades obtingudes mitjançant proves d’imatge, contribuint de forma important a l’avanç de la recerca i, per tant, a la millora de la pràctica clínica”, indica el Dr. Munuera.

La fortalesa d’aquest grup radica precisament en la seva naturalesa transversal, heterogènia i multidisciplinària. “Convidem investigadors de diferents àrees de l’institut a unir-se i crear un entorn de col·laboració únic. Tot i que la radiologia i la imatge mèdica són fonamentals, volem trencar amb el sitjam de coneixement i fomentar la col·laboració entre professionals de totes les especialitats com visió per computador, física o bioenginyeria, així com diverses branques mèdiques, permetent una col·laboració integral i enriquidora. La imatge mèdica és un univers únic de dades, i volem que els nostres experts explorin totes les seves potencialitats”, emfatitza aquest investigador.

A més, el nou grup no es limitarà a la investigació interna, sinó que també oferirà consultoria a altres grups de recerca tant de dins com de fora de l’institut. “La visió és àmplia, abastant des del paper de la imatge en les malalties específiques fins a l’aplicació de la intel·ligència artificial en la planificació quirúrgica i el disseny d’imatges en 3D, el diagnòstic i el tractament de múltiples malalties”.

El Dr. Munuera explica que la imatge mèdica és una eina transversal en la recerca de pràcticament totes les especialitats mèdiques i, ara, l’aplicació de la intel·ligència artificial servirà per aprofitar el potencial de les dades que s’obtenen mitjançant les proves d’imatge i aconseguir el seu màxim rendiment. “És cert que aquest grup abasta molts àmbits, però també aporta el valor d’integrar-los tots en benefici de la recerca”.

Una trajectòria destacada

El Dr. Josep Munuera és un referent en la recerca de la intel·ligència artificial aplicada a la medicina. Aquest radiòleg es va especialitzar en neuroradiologia a l’Hospital del Mar el 2005. Va treballar com a adjunt de neuroradiologia als Hospitals Vall d’Hebron i Sant Pau entre els anys 2005 i 2012. Posteriorment, va ser cap de la Unitat de Ressonància magnètica a l’Hospital Germans Trias i Pujol de 2012 a 2016; director de Salut a l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (CatSalut) de 2016 a 2017 i, més tard, cap del Departament de Radiologia a l’Hospital Sant Joan de Déu, de 2017 a 2023. Des d’abril de 2023, és director del Servei de Radiologia a l’Hospital de Sant Pau.

La seva tasca acadèmica i professional s’ha centrat en l’estudi de la neuroradiologia, especialment en malalties cerebrovasculars en adults i en el desenvolupament innovador de biomarcadors d’imatge. És autor de 85 articles científics i 11 capítols de llibres. Ha liderat diversos projectes nacionals i internacionals, com el programa Expert3D (EIT Health Campus durant 3 anys consecutius), CARONTE per a eines d’avaluació de risc cardiovascular en pacients oncològics pediàtrics (Next Generation) i Vasculomics, un sistema de suport a la presa de decisions clíniques per avaluar malalties vasculars cerebrals pediàtriques, destacant el seu compromís amb la integració de tecnologies d’IA i aprenentatge automàtic en radiologia per millorar la precisió i eficàcia dels diagnòstics i tractaments mèdics. Actualment, dirigeix el curs de postgrau “Expert3D: IA i 3D en salut” a la Universitat Politècnica de Barcelona.

Amb l’impuls d’aquest nou grup de recerca, Sant Pau es consolida com un referent en la integració de la intel·ligència artificial i la imatge mèdica i refrenda el seu compromís no només avançar en la recerca en aquest camp, sinó també en millorar l’aplicació clínica de la imatge mèdica.

El seguiment per ressonància magnètica en dones amb mutacions en els gens BRCA1 que tenen un alt risc de patir càncer de mama al llarg de la seva vida, redueix de forma significativa la mortalitat sense necessitat de fer una mastectomia preventiva, segons els resultats d’un estudi internacional en què han participat investigadors del grup d’Oncologia Clínica de l’Institut de Recerca Sant Pau, liderats per la Dra. Teresa Ramón y Cajal.

L’estudi, que es publica avui a la revista JAMA Oncology, analitza dades de dones amb variants patogèniques dels gens BRCA1 o BRCA2 i demostra que aquelles amb variacions de seqüència BRCA1 sotmeses a seguiment per ressonància magnètica tenen una taxa de mortalitat per càncer de mama notablement inferior. Aquests resultats posen en relleu la importància de les estratègies de detecció precoç, especialment en dones amb un alt risc genètic, i obren la porta a la necessitat d’avaluar l’impacte d’aquest tipus de vigilància en dones amb variacions del gen BRCA2.

La recerca s’inclou dades de pacients de 59 centres diferents d’11 països, entre els quals destaca Sant Pau com a únic centre de tot l’Estat. Es van incloure 2.488 dones amb una edat mitjana d’entrada de 41,2 anys. D’aquestes, 1.756 (el 70,6%) van fer almenys una prova de ressonància magnètica com a part del programa de vigilància, mentre que 732 (el 29,4%) no van fer-se cap prova de ressonància magnètica. Després d’un seguiment mitjà de 9,2 anys, 344 dones (el 13,8%) van desenvolupar càncer de mama, i 35 (l’1,4%) van morir a causa d’aquesta malaltia.

“Aquests resultats són importants perquè aquestes dones tenen un risc molt elevat de desenvolupar càncer de mama. Des de Sant Pau hem seguit, durant més d’una dècada, a quasi 200 pacients i hem pogut comprovar que la vigilància amb ressonància magnètica realment redueix la seva mortalitat perquè detectem els tumors en fases molt inicials, quan els tractaments són molt efectius”, explica la Dra. Ramón y Cajal.

Aquesta experta afegeix que, “l’alternativa en aquestes dones d’alt risc genètic és fer una doble mastectomia radical com a mesura de prevenció. Es tracta d’una tècnica molt invasiva i cal recordar que parlem de persones sense cap malaltia”.

Article de referència

• Jan Lubinski, MD, PhD; Joanne Kotsopoulos, PhD; Pal Moller, MD; Tuya Pal, MD; Andrea Eisen, MD; Larissa Peck, MSc; Beth Y. Karlan, MD; Amber Aeilts, MSc; Charis Eng, MD, PhD; Louise Bordeleau, MD; William D. Foulkes, MBBS, PhD; Nadine Tung, MD; Fergus J. Couch, PhD; Robert Fruscio, MD; Teresa Ramon y Cajal,MD; Christian F. Singer, MD, MPH; Susan L. Neuhausen, PhD; Dana Zakalik, MD; Cezary Cybulski, MD, PhD; Jacek Gronwald, MD, PhD; Tomasz Huzarski, MD; Klaudia Stempa, MD, PhD; Jeffrey Dungan, MD; Carey Cullinane, MD; Olufunmilayo I. Olopade, MD; Kelly Metcalfe, PhD; Ping Sun, PhD; Steven A. Narod, MD; for the Hereditary Breast Cancer Clinical Study Group. MRI Surveillance and Breast Cancer Mortality in Women With BRCA1 and BRCA2 Sequence Variations. JAMA Oncol. doi:10.1001/jamaoncol.2023.6944

La Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca en Malalties Cardiovasculars a l’Institut de Recerca Sant Pau, ha ingressat com a Acadèmica de Número a la Medalla 11 de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, consolidant així el seu compromís amb la promoció i l’avanç de la farmacologia. Aquesta distinció representa un reconeixement a les seves contribucions a la recerca farmacològica.

Durant la cerimònia solemne la Prof. Badimon va presentar el seu discurs titulat “La farmacologia en l’era de la medicina de precisió: Farmacoteràpia en malalties cardiovasculars”, un tema de gran rellevància i actualitat que va prometre enriquir el coneixement i la discussió dins la comunitat científica.

La resposta en nom de l’Acadèmia va estar a càrrec de l’Acadèmic de Número i President de la Secció 4ª, Excmo. Sr. D. Juan Tamargo Menéndez. La seva intervenció va ser un complement perfecte per a aquesta celebració, destacant la importància i l’impacte de la recerca farmacològica en la societat actual.

Aquest esdeveniment no només va marcar un nou hito en la carrera de la Prof. Badimón, sinó que també va reforçar el compromís de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia amb l’excel·lència acadèmica i la contribució significativa a l’avanç científic en el camp de la cardiologia.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Banc de Sang i Teixits (BST) han signat un acord de col·laboració destinat a impulsar el desenvolupament i la producció de medicaments innovadors.

L’acord, que representa una aliança pionera entre dues institucions capdavanteres en el camp de la salut, estableix les bases per a la creació d’un node conjunt que comptarà amb instal·lacions preparades per a la producció de teràpies avançades, incloent-hi les cèl·lules CAR-T.

En el marc d’aquest conveni, l’IR Sant Pau es compromet a fer partícip al Banc de Sang i Teixits de les produccions dels seus CAR-T en assaigs clínics, consolidant-los com a instal·lació alternativa d’aquestes teràpies avançades.

La firma d’aquest acord representa un pas fonamental cap a la consecució d’objectius comuns en la recerca i el desenvolupament de teràpies avantguardistes. Amb aquesta col·laboració, es fusionen els coneixements tècnics del BST amb l’expertesa en investigació de l’Institut Sant Pau, tot potenciant la capacitat d’innovació en el camp de les teràpies avançades.

Una de les funcions principals del Banc de Sang i Teixits és el de posar al servei dels equips d’investigació d’arreu, l’expertesa professional i la capacitat de fabricació de medicaments de teràpia avançada, amb el coneixement que li atorguen unes instal·lacions úniques al país, amb 10 sales blanques i una trajectòria líder en avenços tecnològics dedicats a donar servei aquest tipus de teràpies des de fa més de 15 anys.

La seu central del BST disposa del laboratori, els aparells i la tecnologia necessàries, especialment els tancs de criopreservació, per poder mantenir aquests medicaments de teràpia avançada, i sobretot, dels experts capacitats per manipular aquests productes. Un model en xarxa d’expertesa que ha estat pioner a implantar les teràpies innovadores contra el càncer a tota la xarxa pública d’hospitals.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau, ha destacat la importància d’aquesta aliança: “Aquest acord representa una oportunitat única per avançar en el camp de la medicina personalitzada i les teràpies avançades. Estem convençuts que, junts, aconseguirem fites importants per impulsar la recerca i millorar la salut i el benestar dels pacients.”

Per la seva banda, la directora general del Banc de Sang i Teixits, Anna Millan Álvarez, subratlla que l’acord signat és la consolidació d’una relació de col·laboració entre ambdues institucions de fa molts danys, i gràcies a la qual “hem aconseguit fites en el camp de la recerca que ajuden a situar l’ecosistema català d’innovació en salut i teràpies avançades al capdavant”.

Ha afegit que, “aliances com les que mantenim amb l’Institut de Recerca Sant Pau, ens ajuden com a país a continuar actuant de motor de les teràpies avançades més enllà de l’àmbit català i a treballar per aportar noves solucions amb la medicina feta partir de teràpia cel·lular, que aporta esperança a molts pacients pels quals fins ara no hi havia tractaments eficaços, com són certs tipus de càncers”.

Els equips de treball de les dues institucions ja han començat a coordinar-se per a posar en marxa els primers projectes que marcaran un abans i un després en el camp de les teràpies avançades.

Una nova etapa de col·laboració

L’IR Sant Pau i el BST ja van signar un conveni previ per la posada en marxa la Sala Blanca de Sant Pau. L’acord va servir de marc per dissenyar els procediments i acreditar-la per a la fabricació de medicaments en teràpies avançades.

La Sala Blanca de l’IR Sant Pau compta amb la certificació de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios (AEMPS), obtinguda inicialment l’any 2020 i renovada el 2022, duplicant la seva capacitat de producció.

“Ara comencem una nova etapa de col·laboració amb el BST per posicionar-nos ambdues institucions per la futura producció de medicaments avançats ampliant horitzons més enllà de la recerca, de cara a poder arribar a tots els pacients que ho necessitin”, afegeix el Dr. Surrallés.

L’IR Sant Pau ha desenvolupat fins ara dos medicaments CAR-T acadèmics: HSP-CAR30 i HSP-CAR19M. El 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari, en col·laboració amb la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras. Aquest medicament es troba actualment en fase II de recerca i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

Per altra banda, en l’actualitat està en marxa un assaig clínic amb el seu segon medicament de teràpia avançada acadèmic, produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau, el HSP-CAR19M. Aquest medicament es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia i s’està administrant a pacients amb els tipus de limfoma b més freqüents (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments.

L’assaig clínic, promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IR-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, col·labora el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En aquest projecte, que ha rebut un ajut de 2 milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya.

Sant Pau, que forma part del projecte europeu T2Evolve, és un dels centres acreditats a l’Estat que compten amb autorització per utilitzar medicaments CAR-T, per part de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia que depèn del Ministeri de Sanitat. Aquest centre disposa d’instal·lacions de primer nivell, així com de professionals altament qualificats i especialitzats, fet que permet desenvolupar projectes d’immunoteràpia CAR-T únics a Europa.

Un assaig clínic realitzat pel Dr. Jordi Miralles, del Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital de Sant Pau, va analitzar la influència de l’albúmina en el desenvolupament de la lesió renal aguda associada a la cirurgia cardíaca sota circulació extracorpòria (CEC) en pacients amb funció renal preoperatoria preservada, en comparació amb l’estratègia de purgat del circuit amb una solució cristaloide balancejada versus una solució cristaloide balancejada amb albúmina al 4%.

El treball, en el qual ha participat mitjançant la realització d’un subestudi farmacoeconòmic la Dra. Alejandra Espinosa Guerrero, responsable de la Unitat d’Investigació Clínica d’Assaigs Clínics (UICEC) de l’Institut d’Investigació Sant Pau, va revelar un possible benefici de l’ús d’albúmina al 4% com a purgat de la CEC en els pacients que presentaven valors de funció renal preoperatoria en el límit més baix, segons una anàlisi post hoc de les dades de l’estudi.

Els resultats van confirmar que l’ús d’albúmina al 4% en la CEC en pacients amb funció renal conservada disminueix significativament les despeses directes associades a la cirurgia cardíaca, tot i que clínicament no es van detectar diferències significatives en el desenvolupament de lesió renal en el global de pacients durant els cinc primers dies després de la intervenció entre els dos grups estudiats, d’acord amb els resultats trobats pel Dr. Miralles.

En concret, un dels aspectes més destacats de l’estudi farmacoeconòmic va ser l’evidència que l’ús de l’albúmina al 4% com a purgat de la CEC disminueix els costos per pacient per any fins a 650€ en comparació amb el tractament convencional amb la solució cristaloide sola, pel que l’albúmina al 4% podria ser més rendible a llarg termini.

La Dra. Espinosa explica que es va poder comprovar que en els pacients amb la funció renal conservada, no es va observar cap benefici clínic però sí econòmic i seria interessant continuar amb una línia d’investigació centrada en avaluar l’efecte de l’albúmina en pacients intervinguts de cirurgia cardíaca sota CEC amb malaltia renal crònica preoperatoria, ja que “els resultats de l’anàlisi post-hoc en pacients amb valors de filtració glomerular més baixos de l’estudi, revelen la tendència a un benefici no només a nivell clínic, sinó en termes de qualitat de vida al pacient, possiblement augmentant fins a 1 mes de vida en plena salut”.

A més d’estudiar el possible benefici clínic, el nou estudi incorporaria un subestudi farmacoeconòmic per valorar la eventual incorporació de l’albúmina en la pràctica clínica diària en aquest tipus de pacients dins del Sistema Nacional de Salut.