NOTICIES

Èxit de la jornada de portes obertes de les plataformes de suport a la recerca de Sant Pau

Aquesta setmana les plataformes de suport a la recerca de l’Institut de Recerca Sant Pau han obert les seves portes als investigadors i personal de gestió en una iniciativa destinada a fomentar la col·laboració i la divulgació dels serveis que ofereixen.

Entre els principals objectius de les plataformes destaca facilitar l’accés a les tècniques i tecnologies d’alt nivell que podrien no ser accessibles a grups individuals i prestar serveis a un cost reduït per a l’optimització de recursos tan humans com d’equipaments, així com proporcionar suport als investigadors amb fluxos de treball i mètodes optimitzats.

Durant les sessions de visita, els participants han tingut l’oportunitat de familiaritzar-se de prop amb les instal·lacions i de resoldre dubtes amb el personal expert i especialitzat de cadascuna de les plataformes.

A més a més, s’ha proporcionat assessorament tècnic i metodològic als professionals que han fet les visites, que han pogut conèixer de prop els diferents recursos que ofereixen les plataformes per dur a terme els seus projectes amb èxit.

Aquesta iniciativa no només ha permès una interacció directa amb la infraestructura de recerca, sinó que també ha afavorit la creació d’un entorn propici per a la col·laboració entre els membres de la comunitat científica i l’apropament a tot el personal de gestió de l’Institut de Recerca.

Sant Pau disposa actualment d’onze plataformes de suport a la recerca:

  • Plataforma de Genòmica i Transcriptòmica
  • Plataforma de Bioinformàtica
  • Plataforma de Citometria
  • Plataforma de Microscopia
  • Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica
  • Servei de cultius cel·lulars
  • Plataforma Sala Blanca
  • Plataforma de Proteòmica
  • Instal·lació Radioactiva
  • Equips comuns
  • Servei d’Experimentació Animal

Sant Pau inicia el segon assaig clínic sobre els efectes a llarg termini de l’estimulació cerebral profunda (ECP) en pacients amb esquizofrènia ultraresistent al tractament

Sant Pau segueix liderant el tractament de l’esquizofrènia farmacoresistent amb estimulació cerebral profunda (ECP) al món. Després de fer la primera intervenció d’aquest tipus el 2014 i publicar un estudi el 2020 -tots dos pioners- ara posa en marxa un segon estudi científic amb un grup de 6 nous pacients per analitzar els efectes de l’ECP a llarg termini i ampliant les dianes terapèutiques al cervell, la qual cosa permetrà personalitzar encara més aquesta cirurgia, molt poc agressiva però extremadament complexa. D’aquesta manera, Sant Pau és l’Hospital amb el major nombre de pacients amb esquizofrènia farmacoresistent que han estat tractats amb ECP i que han estat monitoritzats durant més temps.

“En un 30% dels casos l’esquizofrènia és resistent i, d’aquest percentatge, un 60% no respon a la darrera línia de tractament. Aquests pacients encara tenen deliris i al·lucinacions… són persones molt aïllades, amb molts problemes de salut, amb més risc de consumir drogues o alcohol i de suïcidi… molts cops per pal·liar aquests símptomes”, segons la investigadora principal de l’estudi, la  Dra. Iluminada Corripio, del Grup de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau i directora del Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic.

Afegeix que “en haver arribat al final del camí pel que fa al tractament farmacològic, hem decidit aplicar l’ECP en aquests pacients, on tenim tota l’expertesa de l’equip de Neurocirurgia, que ja l’ha aplicada amb èxit en Parkinson, depressió major, la malaltia de Huntington i també en esquizofrènia, publicant l’any 2020 els resultats del primer estudi fet al món en aquest àmbit”. 

Aquest primer estudi pilot es va fer en 8 pacients amb esquizofrènia resistent per avaluar la resposta clínica de l’ECP. Segons els resultats, s’havia produït una millora clínica en la meitat dels pacients i en 2 d’ells fins i tot pràcticament van desaparèixer completament els deliris i les al·lucinacions auditives. Segons la Dra. Corripio, “el nou estudi és la continuació natural d’aquest primer projecte, però afegint totes les millores científiques pel que fa a la tècnica, el coneixement de la patologia… i també en la personalització, triant molt bé la ubicació dels elèctrodes”. 

Més dianes cerebrals en cada pacient en una intervenció molt complexa i poc agressiva

Una novetat clau d’aquest nou estudi és que augmenta el nombre de dianes terapèutiques en cada pacient. El Dr. Rodrigo Rodríguez, coordinador de la Unitat de Neurocirurgia Funcional i adjunt del Servei de Neurocirurgia de Sant Pau, explica que “hem intentat personalitzar més el tractament, emprant uns elèctrodes més llargs de l’habitual amb la capacitat d’incloure en el seu trajecte dues dianes terapèutiques diferents, és a dir, que poden actuar sobre dues xarxes cerebrals diferents del sistema límbic, que controla el comportament d’aquests pacients. Si una diana terapèutica no és prou eficaç, podem utilitzar l’altra i millorar els resultats per al pacient. Podem estimular cada diana de forma independent o estimular-les les dues de forma simultània segons el cas de cada pacient”.

La intervenció és molt poc agressiva, però implica una cirurgia de molt alta complexitat des del punt de vista tecnològic. “La precisió a l’hora de col·locar els elèctrodes ha de ser mil·limètrica”, assenyala el Dr. Rodríguez, “i requereix un estudi previ de neuroimatge molt acurat per determinar les coordenades cerebrals, la zona de la xarxa cerebral que estimularan els elèctrodes, on el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians és fonamental”.

Durant la intervenció les dades de l’estudi previ de neuroimatge, de la ressonància magnètica, es traslladen al neuronavegador i es fusionen amb un TAC intraoperatori que permet obtenir aquesta precisió mil·limètrica a l’hora de col·locar els elèctrodes “fent servir uns softwares molt sofisticats o avançats”. La cirurgia, molt poc agressiva, consisteix a fer “dues trepanacions al crani per col·locar elèctrodes d’ECP que regularan i neuromodularan el trastorn que provoca la disfunció motriu del pacient”. Posteriorment, els elèctrodes es connecten a uns petits cables que van per sota la pell i que arriben fins a un neuroestimulador -semblant a un petit marcapassos- que es col·loca a la zona del pit o de l’abdomen del pacient.

Aquest neuroestimulador genera uns impulsos elèctrics o ones d’estimulació que es poden modificar amb un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. “Podem controlar la intensitat del corrent elèctric -és a dir, l’amperatge-, l’amplada d’ona -que és com el batec que produeix l’elèctrode- i la freqüència d’estimulació. Això ens permet produir un canvi de resposta neuronal en la zona que després interactua amb la resta del circuit del sistema límbic”. El Dr. Rodríguez assenyala que “normalment fem servir altes freqüències que produeixen un bloqueig elèctric de la zona, és a dir, de la transmissió neuronal de la zona”.

Resultats a llarg termini i complementats amb un pla de recuperació individual

La neuromodulació de les xarxes cerebrals amb ECP no és immediata. El Dr. Rodríguez explica que “el cervell funciona amb unes descàrregues elèctriques i la interacció amb els elèctrodes -amb unes freqüències i intensitats determinades- pot produir una estimulació o una inhibició de l’activitat neuronal”. L’ECP en esquizofrènia funciona com a un inhibidor, “reduint l’activitat d’aquella xarxa cerebral concreta, i això interacciona amb la resta de circuits cerebrals. Com a resultat, la neuromodulació normalitza les estructures del sistema límbic i, amb el temps, regula la malaltia”. 

La Dra. Alexandra Roldán, del Servei de Psiquiatria de Sant Pau, qui va fer la seva tesi doctoral amb els resultats del primer projecte, destaca que “segons l’experiència prèvia que tenim, cal un mínim de 6 mesos per veure si hi ha algun tipus de resposta en els pacients. Fins i tot, hem vist que pacients del primer estudi pilot que inicialment no havien respost a l’ECP, sí que ho han fet al cap d’un any, any i mig o fins i tot dos anys, perquè la reestructuració dels circuits cerebrals no és automàtica, no passa d’un dia per l’altre i necessita el seu temps”.   

Especialment, durant la primera etapa post intervenció, cal continuar fent un estret seguiment dels pacients intervinguts amb ECP, que requereixen un pla d’intervenció integral: farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador davant la millora dels símptomes de l’esquizofrènia.

“Aquests pacients necessiten una readaptació a la vida quotidiana, a l’entorn familiar i social. Fem un acompanyament en teràpia psicològica molt enfocat a la seva recuperació social”, explica la Dra. Roldán. “Són persones que molts cops han estat aïllades al domicili perquè els fa por sortir al carrer, se senten amenaçats i no tenen cap mena d’interacció social. De vegades, fins i tot tenen símptomes tan greus que estan institucionalitzats. I cal fer una recuperació individual, perquè tot i que la millora obtinguda amb l’ECP sigui molt bona, no poden tornar a fer vida normal automàticament”.

Sant Pau, referent mundial en Estimulació Cerebral Profunda

L’Hospital de Sant Pau utilitza l’ECP des de fa 25 anys. Inicialment, en pacients amb la malaltia de Parkinson, però avui dia també l’aplica en altres patologies, com la cefalea en raïm o cefalea del suïcidi, la malaltia de Huntington i la depressió major.

L’octubre de 2022 va aplicar per primer cop l’ECP a la malaltia de Huntington, una patologia neurològica hereditària, minoritària i neurodegenerativa on un dels principals símptomes és la corea, un moviment continu i incontrolat en diferents parts del cos (el mal de Sant Vito). Arreu del món, són menys de cent els pacients amb aquesta malaltia que han estat intervinguts amb aquesta tècnica, de manera que la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de Sant Pau i el Servei de Neurocirurgia consoliden el seu lideratge en aquest àmbit.

El 2023 el Grup de Recerca de Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau va publicar un estudi a la revista The Journal of Clinical Psychiatry que incloïa el seguiment més llarg de pacients dut a terme a Europa (durant 11 anys, des de gener de 2008 fins al juny de 2019) en 16 pacients que patien depressió major resistent als tractaments convencionals. Els resultats van concloure que l’ECP del gir subcallós cingulat pot oferir beneficis significatius i duradors en la majoria dels pacients estudiats: un 75% va respondre al tractament i un 50% va assolir la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic.

Referències bibliogràfiques


Les Plataformes de Serveis Científic-tècnics de Sant Pau superen amb èxit l’auditoria de l’ISO 9001

Un any més, les Plataformes de Serveis Científic-tècnics de l’Institut de Recerca Sant Pau (PSCT) han superat amb èxit l’auditoria del Sistema de Gestió de Qualitat ISO 9001, evidenciant l’excel·lència en la prestació dels seus serveis. Les Plataformes actualment incloses a l’abast de certificació són:

 

– Servei d’Experimentació Animal

– Servei de Cultius Cel.lulars

– Instal.lació Radioactiva

– Plataforma de Genòmica i Transcriptòmica

– Plataforma de Citometria

– Plataforma de Microscòpia Confocal

– Plataforma de Biobanc i Immunohistoquímica

 

Un dels objectius per al 2024 és l’ampliació de l’abast de certificació a la Plataforma de Proteòmica. Un cop assolida, l’IR Sant Pau disposarà de la totalitat de les PSCT certificades. En el cas de la sala blanca, disposa de la certificació de Bones Pràctiques de Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada (NCF-MTA).

 

Les PSCT són estructures que ofereixen serveis d’alt valor afegit als investigadors, tant als grups de recerca del mateix IR com d’altres institucions. Les PSCT tenen com a objectiu principal facilitar l’accés a les tècniques i tecnologies d’alt nivell que podrien no ser accessibles a grups individuals, així com prestar serveis a un cost reduït per a l’optimització de recursos (recursos humans i equipaments). A més, les PSCT proporcionen suport als investigadors amb fluxos de treball i mètodes optimitzats, i els assessoren en aspectes tècnics i metodològics.

 

Les PSCT compten amb un equip multidisciplinari amb molts anys d’experiència en els seus àmbits, i disposen d’un coneixement de la tecnologia per a garantir la qualitat dels serveis. Les PSCT es caracteritzen per la seva orientació al client i el seu compromís amb el lliurament en temps curts.

 

Així mateix faciliten el contacte directe entre el client i l’expert, per a resoldre qualsevol dubte o incidència que pugui sorgir durant l’experimental. Les PSCT poden gestionar la totalitat del procés, des de la mostra inicial fins a l’obtenció dels resultats finals.


Es celebra amb èxit la Jornada de Recerca Sant Pau sobre genòmica i malalties minoritàries

Avui hem celebrat la Jornada de Recerca Sant Pau amb la genòmica i les malalties rares, com a protagonistes. El dia ha començat amb la introducció del Dr. Xavier Prats Monné, president del patronat de lnstitut de Recerca SantPau (IR Sant Pau) que ha posat en valor el talent i la feina d’excel·lència que es desenvolupa per part dels professionals a aquesta àrea en Sant Pau.

El fil conductor d’aquesta jornada ha girat al voltant del Programa Transversal de Genòmica i Malalties Rares, destacant els importants avenços tecnològics i bioinformàtics en el camp de la genòmica. Aquests avanços no només han impactat positivament en el diagnòstic de malalties genètiques minoritàries, sinó que també han contribuït a la identificació de factors de risc, pronòstic i tractament de patologies més comunes.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau, ha pres la paraula per explicar les accions en marxa dins del marc del pla estratègic 2019-2024. En aquest context, va dedicar unes emotives paraules al Dr. Josep Torrent Farnell, recentment desaparegut, destacant la seva contribució com a metge adjunt a l’Hospital Sant Pau i com a referent internacional en el camp de les malalties minoritàries.

Diversos experts han participat amb presentacions sobre temes rellevants. La Dra. Roser Torra, del grup de recerca en Nefrologia de l’IRSantPau – Fundació Puigvert, ha destacat l’ús de la intel·ligència artificial per al diagnòstic de malalties del ronyó hereditàries.

També hi ha intervingut la Dra. Elena Muiño, investigadora “Joan Rodes” al grup de Farmacogenòmica i genètica neurovascular, que ha parlat del CADASIL, una malaltia vascular cerebral rara.

La Dra. Montse Campmany, cap de la Unitat de gestió del Coneixement de l’IR Sant Pau, ha explicat que un dels principals objectius d’aquesta unitat és potenciar l’excel·lència en la gestió de la informació científica institucional, complint amb la normativa establerta, per contribuir en el desenvolupament de la recerca biomèdica i la millora de la salut i el benestar de la societat.

El Dr. Leif Hove-Madsen, cap del grup de Regulació del ritme i la contracció cardiaca a l’IR, ha parlat dels polimorfismes d’un sol nucleòtid per al tractament personalitzat de la fibril·lació auricular.

La farmacogenètica ha estat la protagonista de la intervenció del Dr. Pau Riera, investigador “Joan Rodes” al grup de Malalties genètiques.

Per altre banda, el Dr. Eduard Gallardo, investigador del grup de malalties neuromusculars i cap del grup CIBERER ha explicat la recerca translacional en què treballa aplicada a la malaltia neuromuscular, miastenia gravis.

La Dra. Sandra Camino, cap de la Plataforma de genòmica i transcriptòmica de l’IRSantPau, ha parlat sobre el recolzament que ofereixen a la comunitat científica, tant amb equipament específic, com amb tècniques genòmiques.

El Dr. Surrallés, aquest cop com a cap del grup de Síndromes de reparació del DNA i predisposició al càncer, ha explicat la importància dels gens a les teràpies de la síndrome de predisposició al càncer Anèmia de Fanconi.

La Dra. Maria Sabater, investigadora “Miguel Servet” al grup de Genòmica de les malalties complexes, ha destacat el paper de la medicina genòmica en les malalties vasculars. La Dra. Anna Aulinas, investigadora “Joan Rodés” al grup de recerca en Malalties de la Hipòfisi, ha parlat de la contribució a la millora del diagnòstic i tractament de pacients amb malalties hipofisàries.

El Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del grup de Farmacogenòmica, ha explicat com els estudis genètics poden ajudar a trobar tractaments per a malalties complexes-

La xerrada de tancament ha estat a càrrec del Dr. Ángel Carracedo, director de la Fundación Pública Galega de medicina Xenómica i President del Comitè Científic Extern de l’IR Sant Pau, que ha subratllat la importància de la medicina personalitzada i la genòmica. També ha explicat que calen biomarcadors per estratificar i així tenir eficàcia en les malalties rares.

El director de l’IR, el Dr. Surrallés, i el director de l’Hospital Sant Pau, el Dr. Adrià Comella, han tancat la jornada posant èmfasi la importància del treball conjunt i de la coordinació entre Institut de Recerca i Hospital per assegurar una medicina de qualitat per a tots.

Durant la Jornada, també s’ha presentat l’exposició “La recerca sobre malalties rares, en fotos”. Es tracta d’una selecció de fotografies amb les que investigadors del CIBERER s’han presentat a les edicions del concurs de fotografia sobre malalties rares de 2021 i 2022.


La lisil oxidasa, clau per combatre la calcificació cardiovascular

Un estudi liderat pel Dr. José Martínez-González, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i per la Dra. Cristina Rodríguez, responsable del grup de Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular a l’IR Sant Pau ha identificat la lisil oxidasa (LOX) com a component clau en la calcificació cardiovascular.

L’estudi ha estat resultat de la col·laboració de tots dos investigadors de l’àrea de malalties cardiovasculars del CIBER (CIBERCV) amb investigadors del CIBERCV a l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron (VHIR). El treball, publicat a la revista Biomed Pharmacother, ha demostrat que l’enzim lisil oxidasa, que exerceix una funció fonamental determinant les propietats biomecàniques de la matriu extracel·lular, té un paper significatiu en la formació de dipòsits minerals en malalties com la calcificació de la vàlvula aòrtica i l’aterosclerosi.

“Hem caracteritzat com afecta l’alteració de la matriu induïda per la lisil oxidasa al desenvolupament de calcificació valvular, així com la participació d’aquest enzim en el desenvolupament d´aterosclerosi i calcificació” indica el Dr. Martínez-González.

Els estudis es van desenvolupar en dos cohorts de pacients amb malaltia de la vàlvula aòrtica calcificada procedents de l’Hospital de Sant Pau i de l’Hospital Universitari de Navarra, i s’hi van fer anàlisis en cèl·lules valvulars en cultiu i en un model animal que sobreexpressa la lisil oxidasa humana específicament a la paret vascular on es va induir aterosclerosi i calcificació. El treball ha comptat amb la participació de la Dra. Antonio Rodríguez-Sinovas investigador del CIBERCV al VHIR i de la Dra. Natalia López-Andrés del Navarra Biomed.

“Els resultats posen de manifest la contribució activa de la lisil oxidasa a la calcificació cardiovascular i la importància del remodelat de la matriu, que actuaria com un element d’ancoratge que afavoreix i guia el creixement dels vidres de calci en aquesta malaltia” explica la Dra. Rodríguez.

“La calcificació cardiovascular és un problema important de salut a nivell mundial i un factor predictor independent d’esdeveniments cardiovasculars adversos i de mortalitat i no es disposa de fàrmacs que puguin limitar el desenvolupament d’aquesta malaltia. Aquest estudi proposa que estratègies de tractament dirigides a la lisil oxidasa ia la modificació de la matriu podrien ser útils per al seu tractament” conclou la Dra. Carme Ballester, primera autora d’aquest treball.

Article de referència

Carme Ballester-Servera, Judith Alonso, Laia Cañes, Paula Vázquez-Sufuentes, Lídia Puertas-Umbert, Amaya Fernández-Celis, Manel Taurón, Antonio Rodríguez-Sinovas, Natalia López-Andrés, Cristina Rodríguez, José Martínez-González, Lysyl oxidase-dependent extracellular matrix crosslinking modulates calcification in atherosclerosis and aortic valve disease, Biomedicine & Pharmacotherapy, Volume 167, 2023, 115469, ISSN 0753-3322, https://doi.org/10.1016/j.biopha.2023.115469.


La Dra. Sílvia Vidal parla dels mecanismes immunològics al mieloma múltiple amb anticossos anti-CD38

La Dra. Sílvia Vidal, cap del grup de Malalties Inflamatòries de l’Institut de Recerca Sant Pau ha participat en el curs “Inmunoterapia & Hemopatías 2023”, en el qual ha parlat sobre els mecanismes immunològics que operen quan es tracten els pacients amb mieloma múltiple amb anticossos anti-CD38.

La investigadora va explicar que els anticossos anti-CD38, com daratumumab i isatuximab, poden unir-se a la proteïna CD38 de les cèl·lules canceroses. Aquesta interacció desencadena una cascada de respostes, que inclouen la destrucció de les cèl·lules canceroses, així com la modulació de l’activitat del sistema immunitari, la inducció de la mort cel·lular programada a les cèl·lules de mieloma i la inhibició de les funcions enzimàtiques de CD38 que disminueixen la producció de la molècula immunosupressora adenosina. La sinergia d’aquests mecanismes, sovint utilitzada en combinació amb altres teràpies, marca un avenç significatiu en el tractament del mieloma múltiple, oferint un enfocament dirigit i efectiu.


El Dr. Pablo Alonso, un any més a la llista dels científics més citats del món

El Dr. Pablo Alonso Coello, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària de l’Institut de Recerca Sant Pau i investigador del Centre Cochrane Iberoamericà, figura novament a la llista dels científics més citats del món que publica Clarivate Analytics. Aquesta llista reconeix investigadors de renom mundial seleccionats pel seu treball excepcional en recerca, demostrat per la producció de diversos articles altament citats que es classifiquen dins l’1% més citat per camp i any a la Web of Science.

El Dr. Alonso ja ha aparegut en altres ocasions entre els investigadors més citats del món en el seu camp, tant en la llista de Clarivate Analytics com en la classificació de la Universitat de Stanford (Estat Unit) que publica una llista amb el 2% dels científics més citats del món.

Per a ell, “és un honor figurar en aquesta llista com un dels científics més citats. És un reconeixement a tot el grup de treball”.

Segons detalla el cap d’Anàlisi de Recerca a l’Institut d’Informació Científica de Clarivate, David Pendlebury, “La llista d’investigadors altament citats identifica i celebra investigadors individuals excepcionals, la influència significativa i àmplia dels quals en els seus camps es tradueix en impacte a la seva comunitat de recerca i innovacions que fan que el món sigui més saludable, sostenible i segur. Les seves contribucions ressonen molt més enllà dels seus assoliments individuals, reforçant la base de l’excel·lència i la innovació en la recerca”.


David Ramos rep el premi a la millor tesi doctoral per la seva contribució al camp de la neurociència

El Dr. David Ramos Vicente ha rebut el Premi extraordinari de Doctorat que atorga la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a proposta de la Comissió Acadèmica del Programa de Doctorat en Neurociències, per la seva tesi titulada “El Glutamat com a Neurotransmissor: Revelant la Complexitat de la seva Evolució i Diversitat en el Sistema Nerviós”.

Aquest treball de recerca, dirigit pel Dr. Àlex Bayès, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi a l’Institut de Recerca Sant Pau, se centra en el glutamat, el principal neurotransmissor excitatori del sistema nerviós dels éssers vius, i el seu paper crucial en el funcionament del sistema nerviós i la funció cognitiva. La investigació, que va realitzar durant la seva tasca a Sant Pau, explora detalladament les proteïnes involucrades en la neurotransmissió glutamatèrgica, especialment els receptors de glutamat i les seves subunitats auxiliars, que tenen un paper essencial en la regulació de la funció cerebral.

Una de les troballes més destacades de la tesi del Dr. Ramos és la redefinició de la classificació dels receptors de glutamat, que actualment es divideixen en sis classes. El treball proposa una classificació més precisa en 4 subfamílies que engloben 10 classes, fet que dona una nova perspectiva sobre la complexitat d’aquests receptors en l’evolució dels metazous. Aquesta redefinició té implicacions significatives per a la comprensió de com el sistema nerviós ha evolucionat i modelat la funció cognitiva.


L’Innovation Day tanca amb èxit el Programa INNOPAU a l’Institut de Recerca Sant Pau

Aquesta setmana, l’Institut de Recerca Sant Pau va celebrar l’Innovation Day, un esdeveniment que va marcar el tancament exitós del programa INNOPAU. Aquest programa, dissenyat per impulsar la innovació al Campus Sant Pau, ha ofert suport i orientació als professionals en la transformació d’idees innovadores en projectes tangibles amb potencial impacte en la societat.

INNOPAU és un programa intensiu de sis mesos que abasta quatre mòduls fonamentals. En el primer mòdul, es du a terme la definició de la necessitat clínica, amb la validació de l’opinió clau dels professionals (KOL) i l’anàlisi de dades epidemiològiques. A més, es desenvolupen el perfil de l’usuari i la proposta de valor associada. En el segon mòdul, es realitza la identificació de recursos mitjançant una ruta planificada per validar científicament la proposta, alineada amb els requisits regulatoris i pressupostaris, així com la identificació dels stakeholders rellevants.

En el tercer mòdul, es procedeix a la definició dels drets de propietat intel·lectual (DPI) i l’elaboració d’una estratègia de mercat, actualitzant el full de ruta amb les estratègies per assegurar els DPI i els models de negoci. Finalment, en el quart mòdul, es centra en l’obtenció de finançament competitiu, amb la presentació dels resultats científics a través de Pitch Presentations i l’ús dels formularis de sol·licitud de subvenció específics per a INNOPAU.

Aquest programa integral ofereix una oportunitat única als professionals del Campus Sant Pau per transformar les seves idees innovadores en projectes amb impacte significatiu. Cada mòdul inclou sessions inicials, tutories individuals, capacitacions i seminaris amb experts, culminant amb entregables. Tots els participants van tenir l’oportunitat d’optar a la beca INNOPAU, atorgada al finalitzar el programa, gràcies a una subvenció de 50.000€ de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Innovació i networking

L’Innovation Day va reunir més de 130 persones, amb una participació equitativa d’empreses del sector privat i professionals del Campus Sant Pau. Destacades companyies de l’ecosistema de I+D+i, com CINFA i AMBIT-BST, van patrocinar l’esdeveniment.

El programa del dia va incloure presentacions sobre el programa INNOPAU, una taula rodona sobre recerca translacional i com ingressar al sistema de salut, així com presentacions i l’entrega de ajuts als projectes incubats.

A la taula rodona, els participants van compartir reflexions significatives sobre la importància de la innovació en el camp de la salut. Gemma Vilahur, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau, va destacar la responsabilitat moral de generar una spin-off per millorar la salut humana i va subratllar els beneficis d’establir patents, destacant la creació d’un ambient multidisciplinari que ofereix suport en àmbits com màrqueting, assessorament legal i comercial. Va expressar la seva gratitud pel suport del departament de Transferència Tecnològica de l’hospital per garantir que les innovacions arribin als pacients.

Patricia Pesudo, directora de l’Àrea d’Estratègia i Transformació a Sant Pau, va subratllar la importància de compartir reptes i solucions, instigant la col·laboració públic-privada i l’aliança per co-crear solucions positives.

Per la seva part, Antonio Herce, associat a Inveready, va destacar la necessitat de convocatòries que impulsen la innovació, advocant per un reforç del finançament públic per a proves de concepte que ajudin els investigadors a avançar al següent nivell.

Durant la seva intervenció, Claudia Ben Dov, cap de Estratègia Empresarial de Dispositius Mèdics a AMBIT-BST, va posar de relleu que no només és necessari generar fons, sinó que també és crucial agilitzar els processos burocràtics des de l’administració per accelerar l’arribada de la innovació als pacients. Les seves declaracions ressalten la importància d’eliminar obstacles per facilitar el camí de la innovació al benefici del pacient.

L’esdeveniment va concloure amb la intervenció de la Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que va entregar l’ajuda INNOPAU a l’equip del projecte guanyador. Arnal va destacar la necessitat de programes com INNOPAU per fomentar la cultura innovadora i generar projectes competitius que abordin necessitats mèdiques no cobertes. Va subratllar la importància de treballar amb un centre de recerca i un hospital terciari com el Campus Sant Pau, assegurant una sòlida validació clínica i excel·lència científica.

Amb l’èxit de l’Innovation Day, l’Institut de Recerca Sant Pau continua consolidant-se com un referent en la promoció de la innovació en l’àmbit de la salut.


Sant Pau rep 2,3 milions d’euros de La Marató per la recerca de les malalties cardiovasculars

La Fundació La Marató de TV3 finançarà 8 projectes de salut cardiovascular coordinats des de l’Institut de Recerca Sant Pau gràcies als fons recaptats en l’última edició, especialment dedicada a aquestes malalties. En total, Sant Pau rebrà 2.296.961,25€ que es destinaran a liderar projectes de malalties com ara l’infart del miocardi, l’ictus, l’aterosclerosi, la hipercolesterolèmia o les arrítmies, alguns d’ells en col·laboració amb altres centres de recerca. A més, investigadors de Sant Pau participen també en dos projectes seleccionats, coordinats des d’altres centres.

Sant Pau és el centre que lidera el major nombre de projectes finançats a l’edició 2022 de La Marató de 3Cat. En total, es van recaptar 11,2 milions d’euros que aniran destinats a 71 equips de recerca podran dur a terme 37 projectes en salut cardiovascular per avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’unes malalties que suposen la primera causa de mort als països desenvolupats. Del total dels projectes seleccionats, 15 són unitaris i 22 coordinats entre dues o més institucions de recerca.

La cardiologia a Sant Pau

Sant Pau és un hospital que ha fet història en la Medicina i, en concret, en la Cardiologia, que és una de les àrees que sempre ha estat al centre del seu interès. De fet, la recerca sobre les malalties cardiovasculars constitueix una de les 5 àrees estratègiques de l’Institut de Recerca i és un dels exemples més clars de medicina translacional, ja que s’aposta per respondre preguntes i necessitats que sorgeixen directament del llit del pacient. L’objectiu és que, des dels estudis genètics preclínics en models cel·lulars i animals, fins a la investigació clínica més avançada tornin en forma de respostes novament al llit del pacient.

Sant Pau ha viscut el desenvolupament de la cardiologia: va ser el primer hospital d’Espanya que va fer un trasplantament de cor i actualment continua sent un referent avançat en investigació en aquesta especialitat mèdica, amb el desenvolupament constant de nous procediments terapèutics, l’avenç en el coneixement de la cardiologia bàsica i la millora constant en l’assistència al pacient cardiològic.

“Estem molt contents i agraïts amb La Marató”, indica el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca Sant Pau, que destaca els bons resultats d’aquest any en la convocatòria i manifesta el seu compromís per continuar impulsant la recerca en aquest camp. “En els anys vinents treballarem durament per invertir aquests recursos que hem obtingut gràcies a La Marató per a promoure la recerca d’excel·lència i de qualitat que ens caracteritza”.

Una de les claus de l’èxit és l’aposta estratègica de Sant Pau per fomentar la recerca translacional: la incorporació de clínics i bàsics en àrees estratègiques, com la cardiovascular, treballant conjuntament per oferir les millors solucions als pacients al més aviat possible.

 

Els projectes liderats per Sant Pau que han estat seleccionats per rebre l’ajuda aquest any són:

  • Impacte de la composició molecular i funcional de les lipoproteïnes i la inflamació en la presentació clínica d’esdeveniments de malaltia cardiovascular a la hipercolesterolèmia familiar (LipoComp).
    • Teresa Padró, cap del grup de Recerca en Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau.

La hipercolesterolèmia familiar és una malaltia hereditària que provoca un augment del colesterol, especialment el transportat per les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), i augmenta el risc de malalties cardiovasculars. Tot i la teràpia, aquests pacients continuen patint esdeveniments cardiovasculars, la qual cosa indica que altres factors podrien contribuir a aquest risc. Aquest projecte té com a objectiu identificar nous factors inflamatoris i components moleculars en les lipoproteïnes LDL i HDL que poden explicar la variabilitat en els pacients amb hipercolesterolèmia familiar i el seu risc cardiovascular.

 

  • Teràpies innovadores basades en nanoconstruccions d’HDL: el poder de la bioenginyeria per protegir el cor infartat.
    • Gemma Vilahur, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’infart agut de miocardi és una patologia cardíaca comuna que sovint provoca insuficiència cardíaca i representa una càrrega important per als sistemes de salut i els costos associats. Aquest projecte se centra en l’ús de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) modificades mitjançant bioenginyeria per reduir el dany cardíac i afavorir la curació en casos d’infart de miocardi. Mitjançant la identificació de constituents clau de les HDL i la creació de nanoconstruccions d’HDL, aquesta teràpia innovadora té com a objectiu millorar la protecció cardiovascular.

 

  • Reparació del dany primerenc de les cèl·lules endotelials per promoure la salut cardiovascular: la interacció entre les cèl·lules endotelials i els monocits com a estratègia principal en les malalties isquèmiques.
    • Gemma Arderiu, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

El projecte se centra en la capacitat del cos per detectar i reparar el dany tissular, especialment en les cèl·lules endotelials del sistema cardiovascular, que juguen un paper crucial en la detecció i correcció d’anomalies. L’estudi es concentra en els monòcits “patrulla” que, de manera similar a la immunoteràpia en la recerca oncològica, podrien promoure la reparació en lloc de l’eliminació de les cèl·lules endotelials danyades. Això podria millorar la salut endotelial i prevenir malalties cardiovasculars com la malaltia arterial perifèrica, l’infart de miocardi i l’ictus.

 

  • Electroporació en teixit cardíac: de l’ablació segura i eficient de les arrítmies cardíaques a noves indicacions terapèutiques.
    • Jose Mª Guerra, cap del grup de recerca en Cardiologia Clínica i Translacional de l’IR Sant Pau i membre de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

El projecte se centra en l’estudi d’una innovadora tècnica per al tractament de les arrítmies cardíaques anomenada ablació de camp polsat (PFA), que utilitza polsos elèctrics d’alta intensitat. Aquesta tècnica produeix un fenomen biològic local al teixit denominat electroporació, que condueix a l’eliminació del substrat arrítmic. El desafiament rau a distingir entre àrees d’electroporació irreversible i electroporació reversible al voltant de la zona tractada, ja que aquestes últimes poden portar a una sobrevaloració de les àrees adequadament tractades. El projecte busca comprendre aquestes diferències i desenvolupar mètodes de detecció precisos. A més, s’aborda el problema de l’estretament transitori de les artèries coronàries durant l’aplicació de PFA, explorant estratègies per prevenir-ho. Finalment, es considera l’ús de l’electroporació reversible en el teixit cardíac com una possible via per administrar compostos actius i tractaments personalitzats. La recerca es basa en un enfocament multidisciplinari i busca millorar l’eficàcia i seguretat de la PFA en el tractament de les arrítmies.

 

  • Stopped-Stroke. Teràpies epigenètiques reversibles per ATURAR l’edat biològica i reduir el risc d’ictus.
    • Israel Fernández Cadenas, cap del grup de Recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau.

En un esforç per combatre l’ictus -una de les principals causes de mort i discapacitat en adults- aquest projecte innovador es centra en l’epigenètica com a peça clau. Amb l’objectiu de millorar la prevenció i el tractament de l’ictus, l’equip de recerca investiga com els canvis epigenètics poden influir en els factors de risc i en l’evolució de la patologia. Això obre la porta a possibles medicaments, incloent-hi les “Epidrugs” o fàrmacs epigenètics, per a la prevenció i el tractament de l’ictus. Aquest enfocament pot tenir un impacte directe en els pacients i en les persones amb factors de risc d’ictus.

 

  • Gen-X: Estudi genètic i epigenètic de l’ictus isquèmic i les seves diferències de sexe.
    • Jara Carcel, investigadora del grup de Recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau

Aquest projecte té com a objectiu investigar la complexitat genètica de l’ictus isquèmic en la població espanyola per trobar factors de risc genètics diferencials entre homes i dones en funció de l’etiologia de l’ictus que han patit. Mitjançant una varietat de mètodes, com estudis d’associació a tot el genoma i estudis d’associació epigenòmica, es preveu identificar nous fàrmacs i dianes farmacològiques que podrien ser útils per a la prevenció de l’ictus i estratificar el risc dels pacients.

 

  • IDEA: Millora de l’eficiència diagnòstica en pacients amb aneurisma de l’aorta abdominal.
    • Maria Sabater, investigadora Miguel Servet al grup de Recerca en Genòmica de les Malalties Complexes de l’Institut de Recerca Sant Pau.

L’aneurisma de l’aorta abdominal és una dilatació patològica de l’aorta, que generalment és silenciosa i que finalment es pot trencar. La taxa de mortalitat en cas de ruptura és molt alta. Aquest projecte innovador recopila dades clíniques, personals, genètiques i de marcadors en sang de pacients amb aquesta malaltia per desenvolupar una eina predictiva capaç d’identificar els pacients amb alt risc de ruptura de l’aneurisma. A més, el projecte explora l’efecte de nous medicaments en el creixement de l’aneurisma, incidint així tant en la predicció com en la prevenció de la malaltia.

 

  • Homeòstasi lipídica cerebral en l’ictus isquèmic: paper dels receptors de lipoproteïnes i les intervencions farmacològiques.
    • Maria Borrell, investigadora del grup de Recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau.

Aquest projecte se centra en l’estudi del metabolisme del colesterol cerebral i la seva relació amb l’ictus. El colesterol té un paper vital en el cervell, ja que està implicat en la comunicació dels neurotransmissors, la protecció de les neurones i altres funcions cel·lulars. Malgrat això, la regulació del colesterol cerebral és poc coneguda. Els investigadors es proposen analitzar com les cèl·lules cerebrals capturen el colesterol i com aquesta captació es relaciona amb l’ictus. A més, investigaran els efectes de les estatines, medicaments utilitzats per reduir el colesterol, en la prevenció de l’ictus. Aquest estudi té l’objectiu de descobrir nous mecanismes moleculars i contribuir a la comprensió de l’ictus, que és una de les principals causes de mort i discapacitat a nivell mundial. És un projecte innovador amb un gran potencial impacte en la salut.


Identifiquen un procés clau en el desenvolupament de la calcificació vascular

Un estudi, publicat a Translational Research, revela que el receptor nuclear NOR-1 juga un paper clau en la regulació de la calcificació de les vàlvules aòrtiques i la calcificació associada a l’aterosclerosi. El treball l’ha liderat José Martínez-González, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona IIBB-CSIC i l’Institut de Recerca Sant Pau, i Cristina Rodríguez Sinovas, investigadora de l’Institut de Recerca Sant Pau, tots dos pertanyents a l’àrea de malalties cardiovasculars del CIBER (CIBERCV). També ha col·laborat l’equip del CIBERCV liderat per Francisco Marín, de l’Hospital Clínic Universitari Verge de l’Arrixaca

“Fins ara coneixíem el paper de NOR-1 al remodelat cardíac i dels vasos sanguinis, però no s’havia establert la seva relació amb la calcificació en aquests teixits”, explica el Dr. Martínez-González.

L’estudi realitza anàlisis en vàlvules i cèl·lules vasculars humanes així com en un model de ratolí modificat genèticament amb nivells elevats de NOR-1 a la paret vascular. Aquests ratolins van mostrar una reducció en el desenvolupament d’aterosclerosi, menor expressió vascular de marcadors osteogènics i, específicament, una menor calcificació vascular.

“NOR-1 limita la calcificació cardiovascular, un procés complex, parcialment caracteritzat, que constitueix un greu problema de salut pública. Les nostres anàlisis en mostres humanes de vàlvules aòrtiques i lesions ateroscleròtiques calcificades, estudis en cèl·lules valvulars i vasculars i estratègies in vivo, demostren la participació de NOR-1 en la regulació de la complexa xarxa de gens que contribueixen a la calcificació cardiovascular” apunta la Dra · Rodríguez Sinovas.

L’equip investigador va observar que les cèl·lules responsables de la deposició de calci a les vàlvules aòrtiques i les cèl·lules musculars llises a les artèries augmenten el nivell de NOR-1 quan s’indueix calcificació. “Quan vam augmentar o disminuir el nivell de NOR-1 en aquestes cèl·lules vam veure canvis significatius en gens relacionats amb la calcificació”.

Fins fa poc es considerava la calcificació vascular com un procés passiu i degeneratiu associat a l’edat avançada, l’aterosclerosi, diverses alteracions metabòliques com la diabetis mellitus, o malalties genètiques rares. Tot i això, des de fa alguns anys la calcificació vascular és considerada un procés actiu i regulat de manera semblant a la mineralització i metabolisme de l’os.

“Les nostres dades indiquen que NOR-1 té un efecte negatiu en l’expressió de gens relacionats amb la calcificació tant a les cèl·lules de les vàlvules cardíaques com de les artèries, i prevé la calcificació al sistema cardiovascular. Això podria tenir implicacions importants per al tractament de malalties cardiovasculars”, afegeix la Carme Ballester, primera autora de l’estudi.

“Els resultats permeten millorar el nostre coneixement sobre els processos que condueixen a la mineralització ectòpica i aplanen el camí per a futurs estudis que obriran noves oportunitats terapèutiques en la lluita contra la calcificació cardiovascular”, conclou l’equip.

Article de referència

Carme Ballester-Servera, Laia Cañes, Judith Alonso, Lidia Puertas-Umbert, Paula Vázquez-Sufuentes, Manel Taurón, Elena Roselló-Díez, Francisco Marín, Cristina Rodríguez, José Martínez-González. Upregulació de NOR-1 in calcified human vascular tissues: impacte en l’osteogenic differentiation and calcification. Translational Research (2023) – https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1931524423001445?via%3Dihub


La fibril·lació auricular indueix canvis tant funcionals com estructurals al cor

Un estudi publicat a la revista Nature Communications, liderat pel Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i en què han participat investigadors del Grup de Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau i del Servei de Bioquímica del mateix hospital, ha revelat informació essencial sobre la fibril·lació auricular i el seu impacte en el funcionament del cor.

La investigació, realitzada en models porcins, va mostrar que durant la progressió de la fibril·lació auricular hi ha una desconnexió entre l’activitat elèctrica i mecànica a l’atri del cor. A més, s’observen canvis a les cèl·lules cardíaques i un augment a la fibrosi auricular, el que suggereix que aquest tipus d’arrítmia condueix a una remodelació profunda del teixit cardíac. També es va trobar que la dissociació electromecànica és un indicador primerenc de la remodelació auricular a la fibril·lació auricular, el que podria ser crucial per al pronòstic clínic.

Un dels autors del treball, el Dr. Álvaro García Osuna, facultatiu del Servei de Bioquímica i investigador del Grup de Bioquímica Cardiovascular, explica que “a la part clínica de l’estudi nosaltres mesurem la troponina cardíaca, que és el biomarcador que utilitza normalment per al maneig dels pacients amb sospita de síndrome coronària aguda. Podem demostrar que hi ha una relació entre l’evolució de la fibril·lació auricular i l’augment de la concentració de troponina cardíaca”.

Un altre dels investigadors del treball és el Dr. Jordi Ordoñez-Llanos, del Servei de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau, que va deixar un paper destacat per demostrar que la fibril·lació auricular provoca danys a les cèl·lules miocardíaques en models animals. “Aquest treball és un exemple de la necessària col·laboració entre la investigació experimental i clínica”, destaquen aquests experts.

Article de referencia

Enríquez-Vázquez, D., Quintanilla, J.G., García-Escolano, A. et al. L’avaluació electromecànica no invasiva durant la fibril·lació auricular identifica alteracions subjacents de la miopatia auricular amb valor pronòstic precoç. Nat Commun 14, 4613 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-40196-y


Experts de l’Institut de Recerca Sant Pau participen al Congrés ESMO 2023

El Congrés ESMO 2023, la trobada científica europea de referència en oncologia ha estat escenari d’una destacada participació dels experts de l’Institut de Recerca Sant Pau.

En aquesta important trobada científica, que s’ha celebrat aquest any a Madrid amb més de 33.000 participants de 144 països, s’han compartit els últims avenços en la recerca oncològica, oferint una formació de la més alta qualitat per als professionals de la salut i brindant oportunitats excepcionals per establir xarxes de contactes entre oncòlegs i altres implicats en aquest àmbit.

Els experts de l’Institut de Recerca Sant Pau han jugat un paper destacat en aquest esdeveniment, presentant diversos resultats i treballs científics, entre els quals destaquen tres estudis presentats a la sessió plenària del congrés i publicats simultàniament a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine. Un d’ells és l’estudi CodeBreak 300, en el qual va participar el Dr. David Paéz López Bravo, del Grup de Recerca en Oncologia Clínica.

En aquest estudi de fase 3, es va investigar l’eficàcia de l’inhibidor KRAS G12C sotorasib combinat amb el panitumumab, un inhibidor del receptor del factor de creixement epidermal (EGFR), en pacients amb càncer colorectal metastàsic quimiorrefractari amb KRAS G12C mutat. Els resultats van mostrar que ambdues dosis de sotorasib combinades amb panitumumab van aconseguir una supervivència lliure de progressió més llarga que el tractament estàndard.

També s’ha presentat en la sessió plenària l’estudi DeLLphi-301, el qual ha participat la Dra. Margarita Majem Tarruella, del Grup de Recerca en Oncologia Clínica, que va avaluar l’activitat antitumoral i la seguretat de tarlatamab, una immunoteràpia de cèl·lules T biespecífica que apunta al lligand delta-like 3 i CD3, en pacients amb càncer de pulmó de cèl.lula petita prèviament tractats. Els resultats mostren quetarlatamab presenta una notable activitat antitumoral amb respostes objectives duradores i resultats de supervivència prometedors en aquests pacients. També es va observar una seguretat manejable, essent la majoria dels efectes adversos de grau 1 o 2.

L’equip de la Dra. Majem també va participar l’estudi PAPILLON, presentat també en una sessió plenària del congrés. Aquest estudi  fase 3 mostra que l’ús d’amivantamab amb quimioteràpia millora significativament la supervivència lliure de progressió en els pacients amb càncer de pulmó no microcític avançat amb insercions en l’exó 20 del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), respecte a la quimioteràpia sola com a tractament de primera línia. Els efectes adversos principals d’aquesta teràpia estan relacionats amb problemes hematològics i cutanis i són reversibles.

Participació molt diversa

Per part del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de Sant Pau, la Dra. Alejandra Romano Cardozo va presentar un estudi relatiu a la trombosis i les complicacions secundàries en pacients amb adenocarcinoma ductal de pàncrees i el Dr. Francisco José Pelegrín Mateo, un estudi de trombosi associada a catèter del registre TESEO.

La Dra. Maria Aguado Sorolla va compartir els resultats de l’aplicació de les escales de benefici clínic en fàrmacs aprovats pel tractament de Sarcomes. La Dra. Judit Sanz Beltran va presentar l’impacte del tractament de suport en la qualitat de vida dels pacients hospitalitzats, treball que forma part del projecte Plantology.

A més, el Dr José Antonio González, cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va presentar els resultats de l’estudi de fase 1 amb Ceb-01 per Sarcomes Retroperitoneals, un esforç multidisciplinari de tot l’equip de sarcomes.

La Dra. Aida Piedra Cascón va presentar els resultats d’un estudi retrospectiu multicèntric de pacients amb càncer de pulmó no cèl·lula petita avançat amb alta expressió de PD-L1 tractats amb Pembrolizumab en primera línia de tractament i el Dr. Sergio Martínez-Recio va presentar els resultats d’un estudi retrospectiu multicèntric que analitza l’impacte predictiu del temps transcorregut des de la resecció complerta del melanoma fins a l’inici de l’adjuvància amb anti-PD-1.

A més, en una interessant xerrada, la infermera gestora d’immunoteràpia, Jorgina Serra, va compartir coneixements sobre l’educació als pacients amb càncer d’endometri que comencen el tractament.

Finalment, la Dra. Ariadna Tibau Martorell va donar a conèixer els resultats de l’ús de les escales de benefici clínic en els fàrmacs dirigits a diana, realitzat gràcies a una beca de la Fundació Privada de Sant Pau.

Aquesta destacada participació de l’Institut de Recerca Sant Pau a l’ESMO 2023 demostra l’excel·lència de la recerca i la dedicació dels seus experts en la lluita contra el càncer.


Identifiquen 97 nous gens associats a l’aneurisma de l’aorta abdominal

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau i del Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital del Mar, liderats per la Dra. Maria Sabater Lleal, investigadora Miguel Servet al grup de Genòmica de les Malalties Complexes de l’Institut d’Investigació Sant Pau, han participat en l’estudi genètic d’aneurisma més gran de l’aorta abdominal realitzat fins ara. L’etiopatogènesi d’aquesta malaltia és complexa i multifactorial i encara que roman essencialment desconeguda, se sap que hi ha un component genètic important.

L’estudi, que publica la revista Nature Genetics, ha analitzat les dades clíniques i genètiques de 14 cohorts de pacients (entre elles la cohort de l’Institut de Recerca Sant Pau), incloent-hi prop de 40.000 persones amb aneurisma i més d’un milió de controls sans , per identificar i investigar els determinants genètics de l’aneurisma de l’aorta abdominal. L’anàlisi ha localitzat 121 regions cromosòmiques associades amb l’aneurisma de l’aorta abdominal, de les quals 97 són descrites per primera vegada. La informació genètica derivada de la metaanàlisi permet explicar el risc d’aquesta malaltia més enllà dels factors de risc clínics tradicionals.

Una de les autores del treball, la Dra. Mercedes Camacho, del grup de Genòmica de les malalties complexes de l’Institut de Recerca Sant Pau, explica que l’aneurisma de l’aorta abdominal consisteix en una dilatació localitzada i progressiva de l’aorta abdominal, generalment a la zona infrarrenal. És una malaltia lligada a l’envelliment que afecta el 6-9% dels homes i l’1-2% de dones de més de 65 anys i tendeix a augmentar a la població paral·lelament a l’esperança de vida.

Aquesta malaltia en molts casos sol ser asimptomàtica, per la qual cosa el diagnòstic es produeix majoritàriament de manera casual. Actualment, no hi ha cap tractament farmacològic capaç de limitar la progressió de l’aneurisma o evitar-ne el trencament, associat a una alta taxa de mortalitat. La intervenció quirúrgica, sigui oberta o endovascular, és l’única opció terapèutica, procediment costós per al sistema sanitari i amb elevada morbimortalitat. “L’estudi genètic és fonamental per desxifrar la patogènesi de la malaltia i permetrà el diagnòstic precoç i el desenvolupament d’eines clíniques“, informa la Dra. Sabater.

El paper del metabolisme lipídic

Una de les troballes més destacades de l’estudi ressalta el paper fonamental dels lípids i el seu metabolisme en la patogènesi de la malaltia: 42 de les 121 regions cromosòmiques associades a risc d’aneurisma contenen gens associats amb lípids, fet que dona suport a les teràpies moduladores de la malaltia lípids poden tenir un paper en el tractament de la malaltia.

Encara que les dades actuals sobre els efectes de les estatines en l’expansió aòrtica són contradictòries, l’evidència genètica d’aquest estudi suggereix que la reducció del colesterol-LDL mitjançant la inhibició de PCSK9 (proteïna relacionada amb els nivells de LDL-colesterol circulatori i la inhibició és el tractament més eficaç per reduir els seus nivells) podria també disminuir el risc de desenvolupar un aneurisma de l’aorta abdominal, encara que futurs estudis han de demostrar si aquest tractament redueix la progressió de la malaltia una vegada diagnosticada” afegeix la Dra. Sabater, coordinadora de la participació espanyola a l’estudi.

A més, afegeix la investigadora, conèixer les variants genètiques implicades en aquesta malaltia també permetrà desenvolupar un score genètic que ajudi a predir quines persones tindran més risc de patir-la i que, per tant, serien candidates a fer proves de cribratge més específiques.

Els processos de desenvolupament de fàrmacs i assaigs clínics són llargs, costosos i complexos, per la qual cosa cal triar amb cura les noves intervencions terapèutiques. Aquestes troballes contribueixen a canviar l’abordatge d’aquesta malaltia aportant informació genètica.

Article de referència

Roychowdhury T, Klarin D, Levin MG, Spin JM, Rhee YH, et al. Genome-wide association meta-analysis identifies risk loci for abdominal aortic aneurysm and highlights PCSK9 as a therapeutic target. Nat Genet. 2023 Oct 16. doi: 10.1038/s41588-023-01510-y. Epub ahead of print. PMID: 37845353.


Dia Mundial del Càncer de Mama

Avui 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, una jornada que es va establir per crear consciència sobre la malaltia, donar-li visibilitat i crear eines i recursos per a enfrontar-s’hi.

El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en dones arreu del món. Conscienciar a la població sobre la importància d’aquesta malaltia és fonamental per aconseguir una detecció precoç, una de les mesures bàsiques per combatre’l. Per això, es recomana a les dones entre 50 i 69 anys fer-se una mamografia cada 2 anys.

El Dr. Agustí Barnadas, cap del grup de recerca en Oncologia Clínica a l’Institut de Recerca Sant Pau i cap del servei d’Oncologia Mèdica del mateix hospital ha recordat que cal no abaixar la guarda per continuar fomentant, encara més, el diagnòstic precoç del càncer i per determinar molt més el perfil de pacient per decidir qui és candidat a un determinant estudis de cribratge.

Recentment, un estudi liderat estudi liderat pel Dr. Barnadas, ha possat sobre la taula que certs microARNs (miARNs) poden ser útils per com a biomarcadors no invasius per al diagnòstic precoç de la metàstasi ganglionars en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. L’estudi es va centrar en pacients amb càncer de mama en etapa primerenca amb receptors d’estrogen positius (ER-positius).

Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, a Sant Pau durem a terme diferents iniciatives per contribuir a la sensibilització.

JORNADA “PER A VOSALTRES”

La jornada, organitzada pel col·lectiu Activity girls, té lloc el dijous 19 d’octubre a la Sala d’Actes de l’Hospital Sant Pau, des de les 8.45h fins les 14h.
L’entrada és lliure i gratuïta.

ACTIVITATS 19 D’OCTUBRE

Exposició fotogràfica El repte. La fragilitat de la vida.
Vestíbul de Sant Quintí de l’Hospital de Sant Pau.
Del 19 d’octubre al 23 de novembre.

Taules informatives sobre el càncer de mama
Vestíbul de Sant Quintí i de Mas Casanova de l’Hospital de Sant Pau.
Dia 19 d’octubre 09.00h 13.00h


Sant Pau s’adhereix al Dia Mundial de la Salut Mental

Avui 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental i enguany el lema escollit és “La salut mental és un dret universal”, on els objectius són millorar-ne el coneixement, augmentar-ne la visibilitat i impulsar mesures que la protegeixin. Sant Pau té una llarga història i expertesa en recerca, atenció i tractament de les persones amb malalties mentals i disposa dels dispositius necessaris per a l’abordatge de les diferents patologies i millorar la qualitat de vida dels pacients. Entre les principals línies d’investigació del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca Sant Pau, que dirigeix la Dra. Maria Portella, destaquen els trastorns psicòtics, els desordres afectius (com ara la depressió) i el trastorn límit de la personalitat.

La commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental va començar el 1992 de la mà de la Federació Mundial de la Salut Mental amb el repte de sensibilitzar la població sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització de les persones afectades i impulsar iniciatives per millorar-ne l’atenció. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la seva vida.

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirma que la salut mental i el benestar emocional és un concepte ampli relacionat amb la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia. Per tant, és la base per al benestar i el funcionament efectiu de les persones i de les comunitats i esdevé un aspecte indissociable del concepte salut: no es pot tenir un bon estat de salut sense tenir una bona salut mental.

En aquest sentit, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions (PdSMiA), és l’instrument d’informació, estudi i proposta mitjançant el qual el Departament de Salut determina les línies directrius per impulsar, planificar coordinar i avaluar les actuacions a desenvolupar en l’àmbit de la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament de les malalties associades amb la salut mental i les addiccions, i millorar la qualitat de vida de les persones afectades.

Tot això donant resposta als objectius del Pla de Salut de Catalunya 2021-2025, que aporta algunes dades importants: una quarta part de la població a partir dels 15 anys presenta malestar emocional (1 de cada 5 homes i 1 de cada 3 dones), xifra que augmenta amb l’edat i que és més prevalent en els grups socials més desafavorits; a més, el 7,4% dels homes i el 13,7% de les dones a partir dels 15 anys pateixen depressió major o major greu, sobretot a partir dels 75 anys, i especialment les dones.


Intel·ligència artificial per analitzar l’expressió genètica i potenciar la medicina personalitzada

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació ha publicat aquesta entrevista al Dr. José Manuel Soria, cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb motiu del Premi Joan Roget a la transferència de coneixement atorgat a Beyond You (abans Exheus).

Aquesta empresa, que va néixer com a spin-off del Institut de Recerca de Sant Pau, la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i Summit SL incubada al Venture Builder The Collider, és pionera en investigació i desenvolupament de tecnologia genètica avançada. Està especialitzada en l’anàlisi de l’expressió dels més de 22.000 gens presents al transcriptoma mitjançant intel·ligència artificial per detectar i corregir paràmetres que pugin estar fora de la normalitat amb recomanacions personalitzades.

Els Premis Joan Roget reconeixen les accions vinculades a la transferència de coneixement considerades com a casos d’èxit del sistema per la seva aportació al desenvolupament econòmic i social d’investigadors o tècnics individuals, juntament amb les institucions a què pertanyen.


Identifiquen un nou biomarcador de funció cardiometabòlica en pacients amb diabetis tipus II

Un estudi coordinat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, investigadora del CSIC i del CIBERCV i el Dr. Antonio Pérez, director d’unitat del servei d’endocrinologia i membre de CIBERDEM a l’Institut de Recerca Sant Pau, revela que els pacients recentment diagnosticats amb diabetis tipus 2 presenten nivells elevats del receptor soluble LRP1 (sLRP1) i disminuïts del pèptid natriurètic auricular (ANP).

El treball, que publica la revista Frontiers in Endocrinology, es va realitzar mitjançant l’anàlisi de biòpsies líquides de pacients debutants per a diabetis tipus II en què es va poder comprovar que un estricte control glucèmic i metabòlic durant 12 mesos normalitza la relació sLRP1/ANP després de un any de tractament i que, per tant, aquest índex podria ser un marcador fiable de la funció cardiometabòlica.

La Dra. Llorente explica que aquestes troballes obren la porta a buscar noves maneres d’intervenir i personalitzar el tractament per reduir el risc de malalties cardíaques en persones amb diabetis. Explica que el sLRP1 és un marcador associat a la malaltia arterial coronària o arteriosclerosi i també al risc cardiovascular. “És a dir, que les persones que tenen nivells més alts d’aquest marcador a la sang tenen un risc cardiovascular més gran”.

Se sap que el pèptid natriurètic auricular es troba molt elevat a la sang quan hi ha una situació de dany cardíac. “Però, a més, quan són molt baixos aquests nivells hi sol haver un problema metabòlic al darrere. Així doncs, tant les persones amb diabetis com les que tenen obesitat tenen nivells molt baixos d’aquest pèptid”.

L’estudi es va realitzar en pacients recent diagnosticats de diabetis tipus II, és a dir, que no havien estat tractats encara amb cap fàrmac per a aquesta malaltia. Es va analitzar la sang d’aquestes persones i se’ls va fer seguiment durant un any i es va poder comprovar que la intervenció mitjançant canvis a l’estil de vida i farmacològics indicats per la seva situació metabòlica normalitzava els nivells d’aquestes dues molècules.

“Aquests marcadors podrien ser útils per avaluar, de manera poc invasiva, el risc cardiovascular així com l’eficàcia de diferents teràpies indicades per millorar el control metabòlic i el risc cardiovascular en els pacients amb diabetis tipus II”.

Article de referència

García E, Gil P, Miñambres I, Benitez-Amaro A, Rodríguez C, Claudi L, Julve J, Benitez S, Sánchez-Quesada JL, Rives J, Garcia-Moll X, Vilades D, Perez A, Llorente-Cortes V. Increïen sLRP1 i decreixen atrial natriurètic peptide plasma de nivells en els nous diagnosis T2DM pacients són normalitzats per optimització de glycemic control. Front Endocrinol (Lausanne). 2023 Aug 10;14:1236487. doi: 10.3389/fendo.2023.1236487. PMID: 37635956; PMCID: PMC10450024.


L’estimulació cortical motora és eficaç en els pacients amb dolor neuropàtic que no responen a altres tractaments

L’estimulació cortical motora podria ser una bona alternativa terapèutica per als pacients amb dolor neuropàtic crònic que no responen als tractaments convencionals, segons es desprèn dels resultats d’un estudi multicèntric realitzat per investigadors del Grup de Neurocirurgia de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb l’Hospital del Mar Research Institute, que publica la revista Neurosurgery.

L’estudi, dirigit pel Dr. Rodrigo Rodríguez Rodríguez, investigador i neurocirurgià de Sant Pau, analitza dades d’una de les cohorts més grans del món de pacients amb dolor neuropàtic resistent al tractament als quals se’ls va fer estimulació cortical motora com a teràpia de rescat. Aquesta tècnica consisteix en la implantació d’uns elèctrodes a la superfície del cervell en àrees específiques relacionades, de manera indirecta, amb els circuits del dolor.

Els resultats demostren l’eficàcia a llarg termini de l’estimulació cortical motora en el tractament del dolor neuropàtic, en concret de la neuràlgia trigeminal dolorosa. Dels pacients avaluats, el 42% va mostrar una resposta positiva a l’estimulació cortical motora després de 6 mesos. A més, es va observar una reducció mitjana del 34% a la intensitat del dolor.

El Dr. Juan Aibar, del Grup de Neurocirurgia de l’IIB Sant Pau i neurocirurgià del mateix hospital explica que el dolor neuropàtic és una forma de dolor que persisteix tot i que la lesió que el va originar ja no existeix. Està relacionat amb lesions al sistema nerviós central o perifèric, i és especialment difícil de controlar amb els tractaments convencionals. Els pacients que pateixen aquesta condició sovint experimenten altres problemes associats com ansietat, depressió i problemes laborals, a més d’una important afectació de la seva qualitat de vida.

“És crucial que l’estimulació cortical motora es realitzi en centres especialitzats que compten amb unitats de cefalees i neuràlgies ben establertes”, destaca aquest expert, que detalla que això és degut “a la complexitat dels pacients que busquen aquest tractament i a la necessitat de una avaluació exhaustiva abans de considerar-ho com una alternativa adequada”.

El Dr. Aibar també ressalta la importància de tenir en compte la semiologia del dolor, és a dir, comprendre a fons els matisos del dolor neuropàtic i la seva causa subjacent, ja que cada cas pot tenir resultats diferents amb la teràpia de neuromodulació. “Per exemple, si es tracta d’una esclerosi múltiple, si és un herpes, un traumatisme o una neuràlgia del trigemin d’inici… totes aquestes malalties poden causar aquest tipus de dolor facial i cadascuna té un resultat diferent en aquesta teràpia neuromodulació ”, comenta el Dr. Aibar.

Aquest és un tractament de neuromodulació cerebral molt específic per a pacients amb dolor neuropàtic molt sever que es realitza a molt pocs centres d’Espanya. Aquest és el motiu que ha portat els autors d’aquests dos centres catalans, centres amb més experiència en aquesta tècnica de neuromodulació a Catalunya, a reunir les dades i analitzar-les conjuntament. “A la neuromodulació cerebral, els estudis haurien de ser multicèntrics, perquè és l’única manera d’aconseguir les suficients dades per poder arribar a unes conclusions”, explica la Dra. Gloria Villalba, neurocirurgiana coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i coautora principal de la publicació, juntament amb el Dr. Juan Aibar i el Dr. Rodrigo Rodríguez.

Aquestes troballes ressalten la importància de continuar investigant l’estimulació cortical motora com una opció valuosa per al tractament del dolor neuropàtic crònic, especialment de la neuràlgia trigeminal dolorosa. Aquest estudi representa un pas important cap a una comprensió més completa i efectiva del tractament de les condicions neurològiques resistents al tractament.

Article de referència

Aibar-Durán, Juan Ángel MD; Villalba Martínez, Gloria MD; Freixer-Palau, Berta; Araus-Galdós, Elena; Morollón Sanchez-Mateos, Noemi; Belvis Nieto, Robert; Revuelta Rizo, Miren MD; Molet Teixeido, Joan; García Sánchez, Carmen; de Quintana Schmidt, Cristian; Muñoz Hernandez, Fernando; Rodríguez Rodríguez, Rodrigo. Long-Term Results of Cortical Motor Stimulation for Neuropathic Peripheral and Central Pain: Real-World Evidence From Two Independent Centers. Neurosurgery. August 28, 2023. | DOI: 1227/neu.0000000000002638


Sant Pau celebra el Dia Mundial del Cor

Avui, 29 de setembre, Dia Mundial del Cor, Sant Pau ho celebra des de la perspectiva d’un Hospital que ha viscut el desenvolupament de la Cardiologia. Va ser el primer centre de l’Estat en fer un trasplantament de cor amb èxit, l’any 1984, i el primer que va crear un institut de recerca monogràfic centrat específicament en la investigació i tractament de les malalties cardiovasculars. Actualment, continua sent un referent avançat en investigació en Cardiologia, amb el desenvolupament constant de nous procediments terapèutics, avenços en el coneixement de la Cardiologia bàsica i en l’assistència al pacient cardiològic. És pioner amb programes enfocats en la millora de la salut cardiovascular dels nostres usuaris com el SCA  (programa de prevenció i educació cardiovascular post síndrome coronària aguda) engegat enguany i que fa el seguiment d’uns 300 pacients anuals.

El programa SCA és una iniciativa ambulatòria de seguiment precoç de tots aquells pacients que ingressen a l’Hospital de Sant Pau per un infart agut de miocardi. Consisteix en un monitoratge molt estret i molt precoç per controlar tots els factors de risc de la persona ingressada per un infart. És a dir, un tractament i control d’aquells factors determinants com la hipertensió, el colesterol, el tabaquisme, l’obesitat, diabetis, l’estrès…

El programa SCA va començar amb el personal d’Infermeria i de Cardiologia, treballant de forma estreta, aquest passat febrer. De forma setmanal entren entre 5 i 10 pacients de l’àrea de referència de l’Hospital, que han ingressat per un infart de miocardi” explica el Dr. Miquel Gual, coordinador del programa SCA i adjunt del Servei de Cardiologia de Sant Pau. “En el moment actual el programa acull tots aquests pacients que debuten, és a dir, que han tingut un primer infart de miocardi i, per tant, treballem amb l’objectiu d’actuar ràpidament. Tan bon punt el programa vagi creixent entraran altres grups amb cardiopatia isquèmica, angina o altres tipus d’infart de miocardi”, especifica el Dr. Gual.

El programa respon a una necessitat generada per la millora de les tècniques de tractament o de revascularització dels infarts de miocardi. Aquest avenç genera que els ingressos per aquesta patologia són cada vegada més curts. Les persones entren a l’Hospital amb un quadre molt greu, però la majoria d’aquests pacients evolucionen de forma satisfactòria, generant una estada dels  ingressos cada vegada més breu, per tant, la consciència de malaltia per part dels pacients és baixa.

I a això li sumem que mentre estan ingressats, el temps que disposem per formar, per educar, per iniciar les mesures de prevenció perquè no torni a aparèixer una malaltia isquèmica és molt curt també. En conseqüència, es fa necessari reestructurar la fase posthospitalària, organitzar, recollir i captar tots els pacients amb infart, i dur un seguiment ambulatori, controlant tots els factors de risc i mantenint un programa educatiu, formatiu dels hàbits de vida cardiovasculars” afirma el coordinador del programa, que estima que anualment faran el seguiment d’entre 250 i 300 pacients.

Un dels punts cabdals d’aquesta iniciativa, és dur a terme la continuïtat assistencial, és a dir, el programa formatiu, educatiu, amb un pes per part d’Infermeria especialitzada a nivell cardiovascular. “El programa és finit, dura sis mesos, els pacients entren, però també han de sortir. Un factor clau, que creiem que és molt important, és fer aquesta continuïtat assistencial, amb un flux continu de pacients, i un cop acaba la fase hospitalària inicial, ens posem en contacte amb cada responsable de cada centre d’atenció primària de l’àrea de referència de Sant Pau i, per tant, continua el flux dels pacients, per tenir una relació directa i continua entre el professional hospitalari i els professionals dels centres d’atenció primària”, especifica el Dr. Gual.

El perfil d’edat dels pacients que ingressen amb infart de miocardi, està al voltant dels 50 als 70 anys, com que ara és dur a terme una selecció de pacients amb debut de cardiopaties, és a dir, que han tingut un primer episodi, la gran majoria de la població és relativament jove, independentment del sexe. “Això suposa que encara hi ha un percentatge de pacients laboralment actius, que gràcies a aquest seguiment precoç i exhaustiu del seu tractament es puguin, entre altres coses, reincorporar a  la seva activitat laboral abans de l’habitual”, clou el Dr. Miquel Gual.

Una recerca translacional en Cardiologia

L’especialitat de Cardiologia és una de les 5 àrees estratègiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i un clar exemple de medicina translacional, apostant per trobar respostes a les necessitats no cobertes que sorgeixen directament del llit del pacient “mitjançant una investigació que comprèn des d’estudis genètics preclínics en models cel·lulars fins a la recerca clínica més avançada. Això és clau perquè els resultats de la recerca es traslladin al pacient en forma de solucions terapèutiques”, segons el Dr. José Guerra, de la Unitat d’Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau.

Amb aquest objectiu, també promou la transferència del coneixement impulsant la creació de spin-offs. “En aquest sentit, fa uns anys vam iniciar investigacions per descobrir noves dianes terapèutiques que poguessin pal·liar les necessitats que encara existeixen en l’àmbit assistencial. Un exemple són els estudis de cardioprotecció que hem estat fent els últims anys i que s’han traduït en la creació d’una empresa que ja té diversos inversors”, explica la Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del Grup de recerca en Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’IIB Sant Pau. “És un exemple de com volem, mitjançant la investigació, proporcionar solucions al pacient”.

Concretament, aquesta spin-off treballa en el desenvolupament d’una estatina endovenosa que serà útil per als pacients que necessiten altes dosis d’aquest medicament, que actualment s’administra per via oral, la qual cosa no sempre és suficient “en pacients que requereixen un trasplantament, que estan en tractaments oncològics o que se sotmeten a una intervenció”.

Gènere i salut cardiovascular

 Enguany, l’IIB Sant Pau ha posat en marxa el programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere, precisament, per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups de recerca. Creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), el programa és un exemple de la tasca conjunta entre l’IIB Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau i, actualment, està implementant accions per fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement existents, posant en marxa els mitjans i els recursos necessaris per facilitar-ho.

Cal destacar que, de fet, l’Hospital de Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència.

En Cardiologia, cada cop hi ha més projectes que incorporen la perspectiva de gènere des del seu plantejament inicial. I cada cop hi ha més evidència de les importants diferències en l’evolució i en les manifestacions clíniques de diferents trastorns cardiovasculars i també de l’impacte que aquestes variables poden tenir en la prevenció i en el tractament. Aquí hi ha diversos exemples. El grup que lidera la Prof. Badimon està desenvolupant un projecte de medicina personalitzada en una cohort a nacional amb diagnòstic genètic d’hipercolesterolèmia familiar on l’especificitat del sexe és un objectiu per identificar i determinar la importància de nous biomarcadors moleculars. També destaca el programa RETROVE per buscar algoritmes matemàtics per definir el risc individual de patir trombosi venosa, o un estudi que analitza el tractament amb betabloquejants en pacients amb fibril·lació auricular en funció del sexe.

En aquest àmbit de salut cardiovascular, la Dra. Elisa Llurba lidera conjuntament amb les investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, del Grup de Recerca en Bioquímica i el Grup de Malalties Cardiovasculars, tres estudis amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III sobre l’impacte de diferents processos reproductius en salut cardiovascular en tres etapes clau: prèvia a la gestació en dones en procés de reproducció assistida, durant la gestació, i als 3-6 anys després del part. Un objectiu és estudiar com les malalties d’origen placentari poden tenir un impacte en la salut cardiovascular materna i neonatal.


Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació