Un nou estudi realitzat en persones amb diabetis tipus 2 ha revelat resultats interessants sobre el tractament de la hiperglucèmia i la seva relació amb la retinopatia diabètica, una complicació ocular que sovint afecta les persones amb diabetis. La investigació “Rapid Reduction of HbA1c and Early Worsening of Diabetic Retinopathy: A Real-World Population-Based Study in Subjects With Type 2 Diabetes”, publicada a la prestigiosa revista diabetològica Diabetes Care, suggereix que una reducció ràpida de l’HbA1c, una mesura clau en el control glucèmic de la diabetis, no empitjora la retinopatia en les persones que ja tenien una forma lleu o moderada d’aquesta complicació”. Això és una bona notícia per a les persones amb retinopatia i els professionals de la salut, ja que implica que la millora del control de la glucosa en sang no necessita ser retardada per por de l’empitjorament de la retinopatia diabètica en aquests casos. Aquesta troballa pot contribuir a millorar el control de la diabetis i  es seves complicacions .

En l’estudi hi han participat diferents grups de recerca, i ha estat liderat per Josep Franch Nadal, del Grup de Diabetis d’Atenció Primària (DAP_Cat) de l’Institut d’investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Dídac Mauricio, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), i Rafael Simó del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Tots ells, també pertanyen al Centro de Investigación Biomédica en Red de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).

Saber si un descens ràpid dels nivells de glucosa en sang estava relacionat amb l’empitjorament precoç de la retinopatia diabètica és un tema que preocupa als professionals sanitaris, ja que la retinopatia diabètica és una de les complicacions més comunes de la diabetis i la primera causa de ceguesa evitable en la població adulta. La prevalença d’aquesta complicació és alta i afecta almenys a 2 de cada 10 persones amb diabetis i es preveu que aquesta xifra incrementi. En l’estudi es van analitzar les dades de més de 1.000 persones amb diabetis tipus 2 i retinopatia diabètica lleu o moderada. Els investigadors van estudiar la relació entre la reducció dels nivells de glucosa en sang (l’HbA1c) de més d’un 1.5% en menys de 12 mesos o més del 2% en menys de 6 mesos i l’empitjorament de la retinopatia diabètica.

Segons Josep Franch, coordinador del DAP_Cat, “molts facultatius tenien por de ser agressius a l’hora de fer baixar el sucre i podien pensar que era millor fer-ho a poc a poc, encara que això augmentés el risc de patir d’altres complicacions no retinopàtiques, però amb aquest estudi, que és el primer que es fa en condicions de pràctica clínica habitual, hem vist que no hi ha arguments per retardar el control de la glucèmia fins els objectius que desitgem per a cada pacient“.

L’HbA1c (hemoglobina glicosilada) és una prova clínica utilitzada per mesurar el control de la glucosa en sang al llarg del temps. És una fracció de l’hemoglobina (una proteïna que es troba a les cèl·lules vermelles de la sang i que transporta l’oxigen als teixits del cos) que s’uneix a la glucosa. Per a les persones amb diabetis, l’HbA1c és una mesura clau per avaluar el control de la glucosa en sang i la gestió de la malaltia. Un nivell d’HbA1c elevat indica un control deficient de la diabetis i un risc més alt de complicacions associades, com ara la retinopatia diabètica, que afecta els ulls.

Cal tenir en compte que aquest estudi es va centrar en persones amb retinopatia diabètica lleu o moderada, i no en persones en fases més avançades de retinopatia. En la situació menys freqüent d’una retinopatia diabètica greu, i davant la falta d’evidències en condicions habituals de pràctica clínica, no es pot establir la seguretat o el perill de la baixada ràpida de la glucèmia.

Un estudi liderat pel Dr. Jaume Baldirà, investigador del Grup de Recerca en Medicina Intensiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i metge adjunt del mateix hospital, ha identificat un nou biomarcador que podria ajudar a distingir un subgrup de pacients amb sèpsia i millorar-ne així les estratègies de diagnòstic i tractament.

La sèpsia, també coneguda com a septicèmia, és una resposta inflamatòria generalitzada de l’organisme davant d’una infecció bacteriana, vírica o fúngica que pot danyar els òrgans, fer que deixin de funcionar i, fins i tot, arribar a produir la mort. És considerada un problema de salut pública molt greu i és àmpliament reconeguda com una de les causes principals de mortalitat global. Per això, la detecció precoç i l’inici immediat del tractament adequat són fonamentals per reduir la mortalitat entre els pacients.

“Actualment, per saber l’estat de gravetat del pacient amb sèpsia, utilitzem el sistema de puntuació SOFA (per les seves sigles en anglès, Sequential Organ Failure Assessment)” ens explica el Dr. Baldirà. Es tracta d’una eina que avalua la gravetat de la disfunció orgànica en pacients crítics tenint en compte variables de sis sistemes d’òrgans com, per exemple, la pressió arterial, l’estat fetge, el ronyó, etc. Per tant, com més baixa sigui la puntuació SOFA (inferior o igual a 6), menor risc de mortalitat.

No obstant, la puntuació SOFA no és infal·lible. En algunes ocasions, no té la sensibilitat necessària ja que s’ha vist que hi ha un subgrup de pacients amb sèpsia que, tot i tenir una puntuació SOFA baixa, experimenten taxes de mortalitat elevades per insuficiència orgànica. Per identificar aquest subgrup específic, s’estan començant a utilitzar biomarcadors de sang com a eina de cribratge complementària.

Aquest estudi, que publica la revista Biomedicines, avalua l’habilitat predictiva de quatre biomarcadors, la proadrenomedullina de la regió mitjana (MR-proADM), la procalcitonina (PCT), la proteïna C reactiva (CRP) i el lactat, que podrien ajudar a estratificar el risc de mortalitat en pacients amb sèpsia i una puntuació SOFA menor o igual a 6, un subgrup molt específic.

Per fer-ho, es va realitzar un anàlisi observacional prospectiu que va incloure 284 pacients que reunien els criteris per l’activació del codi sèpsia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón i es van determinar els biomarcadors i altres paràmetres necessaris de les mostres de sang extretes del Banc de Sèpsia del mateix hospital.

Els resultats de l’estudi suggereixen que el biomarcador MR-proADM podria ajudar a identificar el risc de mortalitat als 28 dies en pacients amb sèpsia adquirida a la comunitat (fora d’hospital) i puntuació SOFA menor o igual a 6, mentre que el biomarcador lactat (lactacidèmia) seria més eficaç per predir la mortalitat als 28 dies en pacients amb infecció adquirida a l’hospital.

Així doncs, “la mesura inicial d’aquests biomarcadors podria facilitar estratègies de tractament precoç basades en la seva activació en pacients amb sèpsia o xoc sèptic i una puntuació SOFA baixa” afirma el Dr. Baldirà.

Tot i que l’estudi compta amb algunes limitacions com per exemple, una mostra de pacients petita i que el criteri d’activació del codi sèpsia pot variar segons l’hospital, “els resultats són consistents amb la literatura existent i aporten dades de suport addicionals per a aquests biomarcadors i el seu ús en diferents entorns hospitalaris i diferents nivells de malaltia” assenyala.

“Aquesta troballa és molt important perquè, en un futur, el biomarcador MR-proADM podria utilitzar-se en la pràctica estàndard per ajudar-nos a detectar subgrups de pacients amb sèpsia i tractar-los millor i més ràpid” conclou el doctor.

Aquest estudi ha estat realitzat en col·laboració amb el Servei de Medicina Intensiva, el Grup de Recerca de Xoc, Disfunció Orgànica i Ressuscitació de la Vall d’Hebrón Institut de Recerca, el Servei d’Anàlisis Clíniques i el Servei de Microbiologia de l’Hospital Vall d’Hebron  i ha estat finançat per una subvenció restringida de Thermo Fisher (Hennigsdorf, Alemanya).

Article de referència

Baldirà, J.; Ruiz-Rodríguez, J.C.; Ruiz-Sanmartin, A.; Chiscano, L.; Cortes, A.; Sistac, D.Á.; Ferrer-Costa, R.; Comas, I.; Villena, Y.; Larrosa, M.N.; et al. Use of Biomarkers to Improve 28-Day Mortality Stratification in Patients with Sepsis and SOFA ≤ 6. Biomedicines 2023, 11, 2149. https://doi.org/10.3390/ biomedicines11082149

La Dra. Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral ‘Margarita Salas’ al Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i al grup de recerca en Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat guardonada amb la prestigiosa beca de mobilitat “EMBO Scientific Exchange Grant”.

Aquesta beca li permetrà realitzar una estada a la Universitat d’Edimburg, al laboratori del professor Peter C. Kind, per treballar en el projecte que porta per títol “Calcium dynamics at the level of dendritic spines in an animal model of Syngap1 deficiency”. Un projecte que s’emmarca en els estudis que aquest grup de l’IIB Sant Pau duu a terme sobre el trastorn del neurodesenvolupament causat pel dèficit del gen SYNGAP1, una encefalopatia epilèptica que té una prevalença estimada d’1 cas cada 16.000 naixements.

La hipòtesi de l’equip investigador liderat pel Dr. Àlex Bayés es basa en el fet que la dinàmica del calci a escala de les sinapsis del sistema nerviós central estaria alterada. L’excés de calci podria estar a l’arrel de la disfunció sinàptica característica del dèficit de SYNGAP1, la qual per la seva banda, té un rol central en dos dels principals símptomes, l’epilèpsia i la discapacitat intel·lectual.

Si la hipòtesi es confirmés, aquesta estada no només servirà per aprofundir i establir noves col·laboracions de recerca internacionals, sinó també per investigar noves teràpies per pacients SYNGAP1 enfocades a normalitzar la dinàmica de calci a escala sinàptica.

Els pacients amb càncer urotelial localment avançat o amb metàstasi que no poden rebre quimioteràpia amb cisplatí, que és el tractament convencional de primera línia per aquesta malaltia, s’enfronten a opcions molt limitades per poder combatre la seva patologia. Desafortunadament, no és una situació excepcional, ja que la insuficiència renal, per exemple, està entre els factors que contraindiquen aquesta alternativa terapèutica i, en tractar-se d’un tumor que afecta el sistema urinari.

Ara, un estudi on ha participat el Dr. José Pablo Maroto, investigador del Grup d’Oncologia Clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i oncòleg del mateix hospital, ha pogut comprovar que la combinació de dos medicaments, enfortumab vedotin i pembrolizumab, que prèviament havien demostrat beneficis en la supervivència en el tractament de segona línia i en casos de càncer urotelial avançat, ofereixen resultats comparables als de la quimioteràpia amb cisplatí.

És un estudi fase II, anomenat EV-103, que analitza dades d’una cohort específica de pacients amb càncer urotelial localment avançat o amb metàstasi que no eren aptes per rebre cisplatí. Els resultats es publiquen a la revista Journal of Clinical Oncology amb el Dr. Maroto com a únic autor espanyol.

La principal conclusió del treball és que els pacients que van rebre aquesta nova combinació terapèutica -enfortumab vedotin i pembrolizumab- van mostrar una alta taxa de resposta i els efectes van ser duradors, fet que la postula com a una bona opció com a tractament de primera línia. Aquests resultats representen un avenç significatiu en el tractament del càncer urotelial avançat i ofereixen noves esperances als pacients que s’enfronten a aquesta malaltia i que no poden optar a la quimioteràpia amb cisplatí.

Fins ara, els pacients amb càncer urotelial avançat o amb metàstasi que no podien rebre quimioteràpia amb cisplatí, ja sigui per presentar insuficiència renal, neuropatia perifèrica, problemes auditius, cardíacs o mal estat general, rebien un fàrmac derivat del carboplatí que ofereix resultats molt inferiors. “El cisplatí és un fàrmac que s’elimina per via renal i que, per tant, requereix que els pacients estiguin ben hidratats. En el cas dels pacients fràgils o que tenen algun problema renal no podem indicar-lo i, per tant, no podem oferir el tractament òptim”, comenta el Dr. Maroto.

Actualment, està en marxa l’assaig clínic fase III confirmatori. Els seus resultats, si són positius com s’espera, posarien les bases per a l’aprovació a Espanya d’aquesta combinació terapèutica, que actualment està en fase d’investigació.

Article de referència

• O’Donnell PH, Milowsky MI, Petrylak DP, Hoimes CJ, Flaig TW, Mar N, Moon HH, Friedlander TW, McKay RR, Bilen MA, Srinivas S, Burgess EF, Ramamurthy C, George S, Geynisman DM, Bracarda S, Borchiellini D, Geoffrois L, Maroto Rey JP, Ferrario C, Carret AS, Yu Y, Guseva M, Homet Moreno B, Rosenberg JE. Enfortumab Vedotin With or Without Pembrolizumab in Cisplatin-Ineligible Patients With Previously Untreated Locally Advanced or Metastatic Urothelial Cancer. J Clin Oncol. 2023 Jun 27:JCO2202887. doi: 1200/JCO.22.02887. Epub ahead of print. PMID: 37369081.

Un estudi multicèntric en què han participat, investigadors del Grup de Cirurgia General i Digestiva de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, que dirigeix el Dr. Antonio Moral, han guanyat el XXIV Premi Dr. Lino Torre en investigació quirúrgica.

A l’estudi han participat el Dr. Eduardo Mª Targarona, que és també director de la Unitat de Cirurgia Hematològica i Gastrointestinal del mateix hospital; el Dr. Jesús Manuel Bollo Rodríguez; la Dra. Maria Pilar Hernández Casanovas; la Dra. María Del Carmen Martínez Sánchez, i la Dra. Anna Sánchez López.

Aquest premi reconeix la tasca dels cirurgians que hagin publicat un treball de recerca a la literatura mèdica durant l’any natural precedent al de l’atorgament del premi. El treball premiat, en què van participar diversos hospitals d’Espanya, es titula “Resultats a curt termini de la quimiorradioteràpia i l’escissió local davant de l’escissió total del mesorrecte al càncer de recte T2-T3ab,N0,M0: un assaig multicèntric , aleatoritzat, controlat, de fase III”.

L’estudi, conegut com a TAU-TEM, buscava demostrar la no inferioritat de la recurrència local i la millora en la morbiditat assolida amb la combinació de quimiorradioteràpia preoperatòria i microcirurgia endoscòpica transanal en comparació de l’excisió total del mesorrecte.

El càncer rectal és una malaltia que ha presentat altes taxes de recurrència local, fet que ha portat a l’aplicació estàndard de la microcirurgia endoscòpica transanal. Tot i això, informes inicials sobre la combinació amb quimioteràpia han suggerit una reducció en la recurrència local. Amb l’objectiu de validar aquestes troballes i comparar-les amb el tractament convencional, els investigadors van fer aquest assaig clínic aleatoritzat i controlat.

El tractament combinat va demostrar taxes elevades de resposta patològica completa –gairebé un 45%– i una alta taxa de compliment amb la quimiorradioteràpia (98,8%) en pacients amb càncer rectal. A més, es van observar taxes significativament més baixes de complicacions postoperatòries i hospitalització en comparació del grup que només va rebre la cirurgia.

Aquestes troballes són encoratjadores, ja que suggereixen que la combinació de les dues tècniques podria representar una estratègia de tractament efectiva i menys invasiva per als pacients amb càncer rectal en etapes primerenques. Tanmateix, cal fer un seguiment a llarg termini per avaluar l’eficàcia i la seguretat a llarg termini d’aquest enfocament.

Un estudi coordinat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, investigadora del CIBERCV a l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau – IIB Sant Pau i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), revela que la immunoteràpia basada en LRP1 redueix el remodelat de la matriu extracel·lular (MEC) cardíaca induïda per l’acumulació intracel·lular de colesterol esterificat als cardiomiòcits. La investigació, que ha comptat amb la col·laboració del CIBERDEM, de la UB, de l’Institut CIRIMAT de Tolouse (França) i de la Universitat de Cordoba (Argentina) ha estat publicada a Journal of Medicinal Chemistry.

El treball va analitzar l’efecte dels anticossos anti-P3 a les alteracions biològiques de la MEC cardíaca induïdes per una dieta enriquida en colesterol. L’estudi demostra que la immunització de conills amb la seqüència P3 del receptor LRP1 produeix anticossos anti-P3 específics en sang que bloquegen de forma selectiva i especifica l’entrada del colesterol esterificat transportat per lipoproteïnes als cardiomiòcits.

Els resultats mostren que una dieta rica en colesterol incrementa els nivells intracel·lulars de colesterol esterificat i triglicèrids als cardiomiòcits, el nivell extracel·lular de col·lagen i el grau de fibrosi, la retenció d’aigua i la plasticització de la MEC al cor. A remarcar que, en els animals immunitzats, els anticossos anti-P3 redueixen específicament l’acumulació intracel·lular de colesterol esterificat intra-cardiomiòcit, i aquest efecte és suficient per reduir l’acumulació de col·lagen i la retenció d’aigua a la MEC així com la fibrosi cardíaca.

Aquestes troballes demostren que els anticossos anti-P3 milloren el remodelat de la matriu extracel·lular cardíaca mitjançant la reducció de l’acumulació de colesterol esterificat intracardiomiòcit.

Aquest estudi juntament amb altres publicats pel mateix grup en aquest mateix model d’immunoteràpia basada en LRP1 (Actis-Dato V et al. Biomed Pharmacother. 2022) proporcionen una base sòlida per al desenvolupament de teràpies immunològiques focalitzades a disminuir l’acumulació de colesterol esterificat a el cor com una nova estratègia terapèutica potencialment útil en el maneig de la insuficiència cardíaca.

Article de referència

Samouillan V, Garcia E, Benitez-Amaro A, La Chica Lhoëst MT, Dandurand J, Actis Dato V, Guerra JM, Escolà-Gil JC, Chiabrando G, Enrich C, Llorente-Cortes V. Inhibitory Effects of LRP1-Based Immunotherapy on Cardiac Extracellular Matrix Biophysical Alterations Induced by Hypercholesterolemia. J Med Chem. 2023 May 11;66(9):6251-6262. doi: 10.1021/acs.jmedchem.2c02103. Epub 2023 Apr 28. PMID: 37116069; PMCID: PMC10184115.

La Dra. Raquel Sánchez, investigadora del Grup de Neurocirurgia de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i neurocirurgiana del mateix hospital ha rebut el premi Guillermo Dierssen a la millor comunicació del congrés espanyol de Neurocirurgia (SENEC) pel treball “Estimulació cerebral profunda a la cefalea a raïms fàrmac-refractària: anàlisi de connectivitat i predictors de resposta a la neuromodulacion”.

L’estudi conclou que l’estimulació cerebral profunda dirigida a la regió llauteromesencefàlica prerrúbrica pot ser eficaç en el tractament de la cefalea en raïms -també coneguda com a cefalea clúster- que no respon als tractaments farmacològics convencionals. La cefalea en raïms és una forma de mal de cap extremadament incapacitant i poc freqüent.

Els investigadors van estudiar la relació entre la connectòmica cerebral, que és el mapeig de les connexions neuronals al cervell, i la millora clínica en pacients amb cefalea en raïms farmacorrefractària. Per això, es van recopilar dades demogràfiques i clíniques de 14 pacients, incloent-hi el nombre de crisis per setmana, la intensitat del dolor i la durada de les crisis.

Els resultats van mostrar una reducció significativa en la càrrega de cefalea setmanal als pacients sotmesos a estimulació cerebral profunda. La càrrega de cefalea es calcula multiplicant el nombre de crisis per la durada i la intensitat. De mitjana, es va observar una reducció del 40% al cap de 3 mesos després de la cirurgia, del 53% al cap de 6 mesos i del 61% al cap de 12 mesos.

L’anàlisi de les dades va permetre identificar la regió llauteromesencefàlica prerrúbrica com la responsable de la millora clínica observada en els pacients. A més, es va trobar una correlació positiva entre les fibres de projecció mesocorticolímbiques i les fibres de projecció rúbriques, que estan involucrades en els circuits de recompensa/motivació i en el processament del dolor, respectivament.

Aquestes troballes suggereixen que la modulació dels circuits cerebrals associats amb la recompensa, la motivació i el processament del dolor pot ser fonamental en el tractament de la cefalea en raïms. La regió llautero-mesencefàlica prerrúbrica s’identifica com una diana terapèutica potencialment efectiva per a aquesta malaltia.

La Dra. Berta Freixer, investigadora i neurocirurgiana de l’IIB Sant Pau ha rebut la beca de Neurociències de la Societat Espanyola de Neurocirurgia (SENEC) per dur a terme el projecte “Biomarcadors Neurofisiològics Intraoperatoris a Pacients amb malaltia de Parkinson i Distonia: Avançant a l’Estimulació Cerebral Profunda Adaptativa”.

Aquesta beca està adreçada principalment a adjunts joves i residents amb especialització en neurocirurgia, en un esforç per fomentar la innovació i l’avenç en aquesta especialitat mèdica.

L’Hospital Sant Pau, reconegut com a referent en patologia de neurocirurgia funcional, s’ha posicionat com un dels pioners en aquest camp. El seu enfocament principal se centra en l’estimulació cerebral profunda en pacients amb Parkinson en etapes avançades, especialment en els que no responen adequadament als tractaments farmacològics o que presenten efectes secundaris indesitjables.

Aquest projecte de recerca cercarà utilitzar la detecció d’ones elèctriques cerebrals (potencials locals de camp), així com analitzar-ne la relació amb la col·locació òptima dels elèctrodes i amb la millora dels símptomes a mitjà i llarg termini.

L’equip de recerca, encapçalat pels doctors Juan Aibar i Rodrigo Rodríguez, comptarà amb la participació no només de neurocirurgians, sinó també de neuròlegs i altres professionals dels trastorns del moviment. Aquesta col·laboració multidisciplinària permetrà un enfocament integral i enriquidor per comprendre millor els mecanismes neurològics subjacents a la malaltia de Parkinson i les distonies, així com per millorar les tècniques d’estimulació cerebral profunda utilitzades en el tractament d’aquestes malalties.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha actualitzat el seu Codi de Bones Pràctiques en Recerca (CBPR-IIB), una eina que permet establir les pautes per al desenvolupament de l’activitat científica a l’IIB Sant Pau. Aquest codi és un instrument de regulació col·lectiva que proporciona normes, recomanacions i compromisos que ha de tenir present el personal científic vinculat a la Institució.

El seu contingut és complementari al que disposen les normes legals vigents en aquest àmbit i ha estat dissenyat per la responsable de la unitat de RRI, Ma Rosa Ballester; revisat pel Comitè Científic Intern, i aprovat pel Comitè Científic Extern, la Direcció Científica i el Consell Rector de l’IIB Sant Pau.

Com a centre CERCA, l’IIB Sant Pau està adherit al Codi de conducta d’aquesta institució i segueix les directrius de la Carta europea de l’Investigador pel que fa als rols i responsabilitats del personal investigador i les institucions en el procés de recerca i en matèria de recursos humans.

El Codi de Bones Pràctiques en Recerca i la RRI

L’actualització del Codi de Bones Pràctiques en Recerca forma part de les accions incloses al Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), en l’àmbit de l’agenda d’ètica d’aquest pla juntament amb la creació del Comitè d’Integritat per la Recerca o el nomenament de l’ombudsperson de l’IIB Sant Pau, entre d’altres.

El Pla d’RRI de l’IIB Sant Pau té com a principal objectiu orientar a tots els professionals perquè puguin fer recerca i innovació aplicant els principis de Recerca i Innovació Responsable (RRI). Les accions i propostes que des de l’IIB Sant Pau fem en relació a cadascuna de les agendes de la RRI també estan disponibles per a consultar en aquest enllaç.

La Dra. Gemma Vilahur, del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha estat nomenada presidenta de la European Society for Clinical Investigation (ESCI) durant el congrés anual d’aquesta societat científica, que s’ha celebrat a Praga, República Checa.

L’ESCI, que estarà presidida els pròxims 4 anys per la Dra. Vilahur, és una de les societats científiques més antigues d’Europa, fundada l’any 1967, i entre els seus principals objectius destaca la promoció de la millora de la salut humana mitjançant la recerca transversal en tots els camps de la medicina.

La Dra. Vilahur té una consolidada experiència en malaltia cardiovascular, des de l’aterosclerosi i els seus factors de risc fins a la trombosi i l’infart de miocardi, així com en la identificació de noves dianes i estratègies terapèutiques per prevenir i tractar l’infart de cor. És autora de 288 articles en l’àrea cardiovascular (180 articles PubMed) que inclouen manuscrits originals, revisions i articles de posicionament/consens i ha contribuït en 34 capítols de llibres. És i ha estat investigadora i col·laboradora de més de 50 projectes de recerca tant Nacionals com Europeus i ha rebut múltiples premis i ajuts científics. És l’anterior presidenta (2020-2022) del Grup de Treball de Trombosis de la Societat Europea de Cardiologia

La importància de la recerca transversal

La recerca en medicina avança de forma molt important i la informació que es genera en les diferents àrees és, a vegades, molt ample. Als congressos i revistes científiques és habitual que es comparteixi aquest coneixement entre experts i professionals interessats en una determinada àrea. Però cada cop és més evident que el cos està molt interconnectat i hi ha una comunicació bidireccional entre diferents òrgans (cervell-cor, microbiota-cervell, etc) i que les troballes que es fan en una malaltia o en un òrgan en concret poden ser molt útils per la recerca d’un altre camp que pot semblar molt allunyat (resposta inflamatòria, angiogènesis, metabolisme, activitat mitocondrial, envelliment..). Per això és fonamental que la recerca tingui una visió ampla i més integrada de la patologia humana. Així ho explica la Dra. Vilahur, qui detalla que l’ESCI neix precisament amb aquesta motivació.

“Uneix a científics de moltes branques del coneixement els quals, cadascun a través de diferents simposis i grups de treball, es reuneixen i presenten i discuteixen les diferents troballes que hi ha hagut en l’àmbit científic i clínic amb un caire holístic i multidisciplinar”.

La nova presidenta posa en valor que la transversalitat d’aquesta societat científica “és allò que fa que sigui realment especial i que ens permeti buscar complementarietats i fomentar que s’exerceixin col·laboracions multidisciplinàries, a diferència de les altres societats que estan més centrades en una  especialitat”, en paraules de la Dra. Vilahur.

Entre els seus objectius pels 4 anys vinents al davant de l’ESCI, aquesta experta de l’IIB Sant Pau destaca, entre d’altres,  fer-la créixer per poder fomentar el treball interdisciplinari a la recerca cada cop més. També s’ha proposat incrementar el nombre de  beques i ajuts que la societat ofereix tant per a la recerca com per a divulgació.

Aprofitant que aquest mes de juny es va celebrar el Dia de Transparència en Investigació Animal, volem posar en relleu el Servei d’Experimentació Animal (SEA) de l’Institut de Recerca de Sant Pau. Coordinat per la Dra. Laura Casaní, és un servei que es dedica al manteniment, cura i benestar dels animals d’experimentació, la realització dels procediments experimentals que els utilitzen i el processat de les mostres obtingudes. AL SEA també s‘organitzen formacions d’habilitats quirúrgiques

El SEA ofereix assessorament i suport científic, instrumental i tècnic als diferents grups de recerca. A més, vigila pel compliment de la legislació vigent i assessora perquè es compleixin els requisits de reemplaçament, reducció i refinament (3R) en l’ús d’animals en procediments experimentals. Compta amb un estabulari convencional, que té les instal·lacions necessàries per mantenir i allotjar alhora fins a 40 porcs, 12 ovelles, 114 conills, 350 rates i 2500 ratolins en condicions convencionals i 90 rates i 2500 ratolins en condicions Special Pathogen Free a més de disposar de sales de treball per a rosegadors i conills i 4 quiròfans experimentals per porcs i ovelles. El SEA disposa del Biomòdul-SPF, una zona de barrera aïllada,  on es poden allotjar fins a 384 ratolins immunodeprimits.  Al SEA també s’organitzen formacions d’habilitats quirúrgiques per a personal sanitari

La Lidia Puertas, investigadora predoctoral del Grup de Recerca en Mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular i membre del CIBERCV, estudia noves estratègies terapèutiques per l’aneurisma d’aorta abdominal, una malaltia degenerativa vascular que afecta al voltant del 8 % dels homes majors de 65 anys, associada a una elevada mortalitat i per la qual encara no existeixen tractaments farmacològics per frenar el seu desenvolupament.

Com a usuària del servei, ens explica que “a part d’estudiar els mecanismes moleculars que s’esdevenen en pacients amb aneurisma, també fem servir un model murí que reprodueix alguns aspectes de la patologia humana, per tal de provar diversos fàrmacs i monitoritzar-los el diàmetre aòrtic amb l’ecògraf”. Al SEA estàn allotjats aquests ratolins i es disposa de la equipació necessària per realitzar els estudis.

Per la seva banda, la Dra. Lorena Alba-Castellon, investigadora del grup de Oncogénesis i farmacs antitumorals, que dirigeix el Dr. Ramon Mangues, fa servir el SEA per a estudiar l’efecte in vivo de nanoparticules antitumorals desenvolupades al laboratori.

“Hem pogut desenvolupar una nanopartícula que es dirigeix al microambient tumoral, específicament a fibroblasts actius de tumor. La nostra hipòtesi és que, en eliminar aquests fibroblasts hi haurà canvis estructurals i de senyalització entre els diferents tipus cel·lulars del tumor que es traduiran en un fenotip tumoral menys agressiu. Com que la nostra hipòtesi de treball engloba múltiples components del tumor, és difícil estudiar-lo in vitro i aquí és on necessitem el servei d’experimentació animal. Ens permet desenvolupar els models murins de càncer amb què treballar i confirmar o rebutjar la nostra hipòtesi”.

El que més valora aquesta investigadora del SEA son els professionals que hi treballen, “sempre disposats a aconsellar-te i a compartir coneixements”.

Campanya “Estigues obert sobre el Dia de la Investigació Animal”

Institucions biomèdiques d’arreu del món comparteixen les seves històries i experiències d’obertura amb el públic i, enguany, l’IIB Sant Pau s’ha sumat a la campanya #BOARD23 d’EARA mitjançant la producció d’una sèrie de vídeos que expliquen com funciona el seu Servei Experimental d’Animals (SEA) i se centren en les persones implicades en la plataforma.

El SEA és l’àrea dedicada al manteniment, cura i benestar dels animals d’experimentació, per treballar amb procediments experimentals i el processament de les mostres obtingudes. Però, quins serveis ofereix? Com compleix les 3R? Anem a descobrir-ho.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Com a usuaris dels Serveis Experimentals d’Animals, els investigadors Lidia Puertas i Eduard Gallardo expliquen per què és important utilitzar models murins per a la seva recerca i com SEA compleix les 3R.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Per a l’IIB Sant Pau el benestar de l’animal és molt important. Sergi Florit, gerent d’Instal·lacions d’Investigació Animal, afirma que “Per llei, observem i avaluem l’estat general de l’animal estabulat mitjançant supervisions diàries els 365 dies de l’any”.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha demostrat que l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès) pot oferir beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.

Aquest estudi, que publica avui la revista The Journal of Clinical Psychiatry, és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons explica el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.

Una causa molt important de discapacitat i pèrdua de qualitat de vida

La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. S’estima que pot afectar a quasi 300 milions de persones en tot el món. Els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada i mostren una evolució més tòrpida que tendeix a la cronicitat. Aquestes formes de depressió resistent presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat. Per descomptat, també associen un impacte molt més important en la seva qualitat de vida.

“En aquests casos, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb  mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electroconvulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent. En aquests casos l’estimulació cerebral profunda pot ser una alternativa molt esperançadora”, indica el Dr. de Diego.

Aquest estudi analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.

Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.

Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons detalla el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.

“La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.

Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.

En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.

L’estimulació cerebral profunda és una tècnica que consisteix en la implantació d’uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuroestimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuroestimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. “L’escorça subcallosa cingulada és una regió cerebral clau en depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza el Dr. de Diego.

“La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.

En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.

Article de referència

• Carlo Alemany, Dolors Puigdemont, Ana Martín-Blanco, Rodrigo Rodríguez-Rodríguez, Juan A. Aibar-Durán, Muriel Vicent-Gil, Enric Álvarez, Víctor Pérez, Maria J. Portella, Javier de Diego-Adeliño. Response and Safety Outcomes in Treatment-Resistant Depression After Subcallosal Cingulate Gyrus Deep Brain Stimulation: Long-term Follow-up Study. J Clin Psychiatry 2023;84(0):22m14622 DOI: 4088/JCP.22m14622.

En motiu del Dia Mundial contra l’ELA (21 de juny), el passat dimarts 20 de juny es va celebrar al Recinte Modernista l’acte Unzué i Sant Pau, un equip contra l’ELA, amb la participació de Juan Carlos Unzué, el Dr. Ricard Rojas, neuròleg, investigador i coordinador de la Unitat Funcional d’ELA de Sant Pau, i Esther Sellés, directora de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

En el marc d’un acte distès i amè, l’esdeveniment es va desenvolupar en el format d’una conversa entre Juan Carlos Unzué, el Dr. Ricard Rojas i la periodista Cristina Puig, en la que també es va incorporar l’Esther Sellés, directora de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls.

A l’inici, es va projectar un vídeo en el que es va poder veure com es duu a terme una visita rutinària de Juan Carlos Unzué a l’Hospital de Sant pau, on va ser diagnosticat l’any 2018 per part de la Unitat Funcional d’ELA liderada pel Dr. Ricard Rojas. Degut a les necessitats particulars dels usuaris d’aquesta Unitat, el seu equip està format per diferents perfils: des de neuròlegs, infermeres, pneumòlegs o rehabilitadors, fins a logopedes, dietistes, treballadors socials i psicòlegs. Gràcies a aquest equip multidisciplinar s’aconsegueix un abordatge de la malaltia molt ampli que permet donar l’assistència i el tractament més complet als pacients, complint els seus principals objectius d’oferir un diagnòstic ràpid i una presa de decisions enfocada a les necessitats concretes de cada pacient.

Al llarg de la conversa es van tractar diferents qüestions cabdals relacionades amb la malaltia. Tant el Dr. Rojas com Juan Carlos Unzué van coincidir en assenyalar el moment del diagnòstic com un dels més importants. Per una banda, i segons va explicar el Dr. Rojas, perquè “és l’instant en que s’estableix la relació metge-pacient”, una relació que serà clau al llarg de tot el procés. Com a metge, Rojas va explicar que és també un dels moments més complicats i que per fer-ho el millor possible és essencial conèixer bé la persona que rebrà la notícia, subratllant una vegada més la importància d’oferir una assistència el més propera i humana possible. El mateix Dr. Rojas ens explica en el següent vídeo com és donar la notícia diagnòstic d’ELA.

La importància de l’acceptació

Per la seva banda, Juan Carlos Unzué va explicar que, des del seu punt de vista, la terminologia bèl·lica i de lluita que sovint es fa servir en la malaltia no és la més adequada. En canvi, va dir “si hagués de donar un consell a una persona recent diagnosticada d’ELA li diria que el concepte més important és l’acceptació”. A vegades molts pacients passen per una etapa de negació, però Juan Carlos Unzué va remarcar que el fet d’acceptar la malaltia li ha permès esprémer totes les possibilitats de la nova situació en la que el va situar el diagnòstic i així poder gaudir el màxim dintre de les circumstàncies. Aquest és un dels motius pels que s’ha convertit en un referent per tantes altres persones afectades per l’ELA, i el que explica en el següent vídeo és la millor prova de com l’actitud enfront la malaltia és essencial.

Reptes de futur de l’ELA

Després de molta experiència en l’abordatge i la recerca d’aquesta malaltia, el Dr. Rojas, que és també investigador del Grup de Malalties Neuromusculars a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant-Pau afirma que “l’ELA no és una única malaltia, sinó l’estat final de moltes alteracions diferents que causen aquesta alta variabilitat de símptomes i de progressió entre els malalts”. Per això, “en la futura recerca i abordatge és cabdal identificar quines són aquestes alteracions i classificar els pacients en subgrups segons la tipologia que presentin en cada cas. Sabent quin tipus de alteracions provoquen la neurodegeneració podrem oferir un tractament més personalitzat i també podrem obrir noves vies de recerca que ens permetin desenvolupar tractaments capaços de canviar radicalment el curs de la malaltia, cosa que avui no tenim i que és cabdal”. 

Finalment, l’acte es va tancar amb les intervencions d’alguns dels assistents, pacients d’ELA o dels seus cuidadors i acompanyants, que van compartir les seves experiències amb el Juan Carlos Unzué i la resta del públic.
En aquest vídeo podeu veure de principi a fi tot l’acte del dia 20 de juny.

El Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI) ha celebrat la jornada Crida Repte CIMTI 2023, que busca posar en valor la innovació del sistema sociosanitari català i que enguany s’ha enfocat a la promoció de la salut de la dona.

En el disseny i definició d’aquest repte han col·laborat les coordinadores del nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere de l’IIB Sant Pau, la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de medicina perinatal i de la dona a l’IIB Sant Pau i directora del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Ma Rosa Ballester, cap de la unitat de Recerca i Innovació Responsable a l’IIB Sant Pau. També les investigadores Dra. Rosa Corcoy, del Grup de Recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, i la Dra. Virtudes Céspedes, cap del Grup de Recerca en Oncologia Ginecològica i Peritoneal.

Durant aquesta jornada en què s’ha presentat el repte determinat pels agents del sistema de salut i social de Catalunya i dirigit a propostes creades per equips multidisciplinaris, també ha assistit la cap de l’oficina Més Sant Pau, Patricia Pesudo.

Sant Pau està fent una clara aposta per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups d’investigació. Una mostra d’això és el programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere, creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI). L’IIB Sant Pau està implementant accions adreçades a fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i a promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement, posant en marxa els mitjans i recursos necessaris per facilitar-ho.

La Dra. Roser Torra Balcells, coordinadora de Malalties Renals Hereditàries a la Fundació Puigvert i investigadora del grup de Nefrologia a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat nomenada presidenta electa de la Societat Europea de Nefrologia (ERA, per les sigles en anglès). El seu nomenament ha tingut lloc en el marc de celebració del 60è Congrés de l’ERA a Milà (15-18 juny 2023). A partir del 2024 i durant 3 anys presidirà aquesta associació científica internacional que compta amb 20.000 membres.

La Dra. Roser Torra és una especialista en Nefrologia, experta en malalties renals hereditàries i coordinadora a la Fundació Puigvert de diverses xarxes de recerca en malalties minoritàries, com l’ERKnet i les XUEC, així com del grup de Malalties Renals Hereditàries de la Sociedad Española de Nefrología (SEN), i de l’homònim català. A més, ha estat coordinadora de centre a les xarxes de recerca en Nefrologia prèvies (RedInRen) i ho és de l’actual, RICORS40.

Experta en malalties renals hereditàries

Actualment, hi ha més de 300 malalties renals hereditàries. Entre aquestes, destaca la poliquistosi renal autosòmica dominant, tema de la seva tesi doctoral sota el títol “Estudis clínic, genètic i molecular de la poliquistosi renal autosòmica dominant”. Aquesta patologia afecta aproximadament una persona per cada mil i es considera la més comuna dins aquest grup.

A més, hi ha moltes altres malalties renals hereditàries, algunes de les quals són molt rares i, per tant, difícils de diagnosticar. En aquest sentit, aclareix “el diagnòstic d’aquestes malalties presenta desafiaments significatius ja que la sospita clínica precoç i un diagnòstic primerenc pot marcar una gran diferència a la vida d’aquestes persones”.

Tot i això, apunta reptes de futur com “la incorporació de la intel·ligència artificial (IA), una eina que ens obrirà moltes possibilitats tant per a la investigació com per al diagnòstic d’aquestes afeccions”

Objectiu del mandat: La malaltia renal crònica

La malaltia renal crònica està infradiagnosticada i és causa d’una elevada morbimortalitat, així com d’una despesa sanitària elevada, per la qual cosa té un gran impacte econòmic i social. S’estima que aquesta patologia serà la cinquena causa de mort l’any 2040, per la qual cosa és urgent que s’implantin mesures preventives per revertir aquesta tendència. Entre els principals objectius de la Dra. Torra al capdavant de l’ERA destaca “promoure l’excel·lència a l’atenció mèdica renal a través de l’educació i la investigació”.

Des del seu punt de vista, la nefrologia s’haurà d’adaptar a causa de la incidència creixent de la malaltia renal crònica en els propers anys. “Hem de respondre decididament als contextos canviants i cultivar les relacions amb altres institucions per generar sinergies i compartir dades, però la salut del pacient i la pacient és la meva prioritat número u com a metge i sempre la tindré present, especialment com a president de l’ERA”.

Presidència femenina per primera vegada

La Dra. Torra és la primera dona a ocupar la presidència d’aquesta societat científica, cosa que considera un honor i, alhora, un gran desafiament “que afronto amb molta humilitat, però encara amb més determinació. M’embarco en aquesta nova responsabilitat amb molta il·lusió, una àmplia experiència i, el que és més important, una vida personal i professional actual que em permet dedicar temps a les meves funcions com a president de l’ERA per potenciar el prestigi i el paper de l’ERA a la nefrologia internacional”.

L’especialista reconeix sentir-se identificada amb la “síndrome de l’impostor” ja que moltes dones de la seva generació s’han enfrontat a serioses dificultats per poder conciliar la seva vida professional i familiar, fet que ha contribuït que hagi estat amb un gran protagonisme masculí. “A vegades em costa fins i tot reconèixer el fet d’identificar-me amb la síndrome de l’impostor, perquè això implica acceptar que realment tinc les capacitats”.

Per a ella és un orgull poder trencar aquesta barrera i obrir el camí a altres especialistes de la nefrologia perquè en el futur puguin optar a ocupar llocs de responsabilitat i representar els nefròlegs i nefròlogues a diferents institucions internacionals.

Altres dades biogràfiques d’interès

La Dra. Torra va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va especialitzar en nefrologia a l’Hospital Clínic. Posteriorment, es va endinsar al camp de la genètica de la mà del Dr. Xavier Estivill i es va especialitzar en l’estudi de les malalties renals hereditàries, tema sobre el qual ha publicat més de 200 articles i ha desenvolupat diversos projectes i rebut beques competitives ( ISCIII, Marató TV3…). Ha rebut dues vegades el premi de recerca en Nefrologia Iñigo Álvarez de Toledo, un dels més prestigiosos d’Espanya.

La música és poderosa. Pot tenir tal efecte sobre el nostre estat d’ànim que una persona pot passar de la tristesa a l’alegria quasi de manera instantània. Però a més, pot ajudar a millorar el nostre benestar i tenir efectes positius sobre el nostre estat físic i millorar aspectes com la percepció del dolor.

Quan l’activitat musical ve proposada i dissenyada per part d’un musicoterapeuta professional aquests efectes es potencien encara més. Així ho han explicat Iria González, investigadora principal, infermera i responsable de projectes d’humanització hospitalària a l’IIB Sant Pau, i Patricia Martí, psicooncòloga i musicoterapeuta, Oncolliga i ESMUC, que van presentar els resultats del projecte de musicoteràpia en pacients de càncer hematològic al Sónar+D.

Les expertes han explicat que la musicoteràpia és aquella disciplina que utilitza aquesta capacitat de la música per millorar el benestar d’una persona. S’utilitza en molts àmbits, i en concret, des de l’IIB Sant Pau estudiem quins són els efectes de la musicoteràpia en pacients amb càncers hematològics i els seus cuidadors. Els resultats de la investigació han demostrat una reducció de la tristesa, ansietat i del malestar físic en els pacients.

Aquest projecte de recerca neix d’una col·laboració amb l’Institut de Recerca de Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Oncolliga i  està adreçat tant a les persones afectades de malaltia onco-hematològica que es trobin ingressades a la unitat, ja sigui a una càmera d’aïllament com a una habitació, como els seus cuidadors familiars i els professionals sanitaris de la unitat.

El Sónar+D és un espai dedicat a veure, escoltar, tocar i debatre sobre com s’aplica la IA a la producció musical o audiovisual, a abordar les possibles conseqüències ètiques, industrials i socials del seu ús.

El Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia del mateix hospital, ha estat guardonat amb el premi extraordinari de l’Escola de Doctorat del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per la tesi defensada el curs 2020/21. Dirigida pel Dr. Jaume Kulisevsky i el Dr. Javier Pagonabarraga, porta per títol “Correlats neuronals i neuropsicològics de les alteracions cognitives i conductuals en les fases prodròmica i inicial de la malaltia de Huntington”. Podeu llegir-la aquí.

Els objectius de la tesi s’han adreçat a la recerca d’algunes respostes per a incògnites encara pendents al voltant de la malaltia de Huntington, una patologia neurodegenerativa i minoritària de base genètica.

D’aquesta manera, al llarg de les cinc publicacions científiques que componen la tesi, s’han estudiat quins mecanismes modulen l’inici de la malaltia i el dany cerebral associat en persones que tenen una mateixa carrega genètica, demostrant l’efecte del bilingüisme sobre aquests factors. Igualment, s’han identificat marcadors subtils de dany neuronal en persones asimptomàtiques demostrant alhora que presenten certes anomalies visuoperceptives prèviament mai descrites. També s’han identificat els mecanismes neuronals implicats en el desenvolupament i en la severitat de la irritabilitat i agressivitat en els pacients afectats, el perfil de deteriorament cognitiu que acompanya la transició a la demència i els canvis cerebrals que associen els pacients amb patrons de deteriorament cognitiu més severs.

Segons el Dr. Martínez-Horta, “el caràcter minoritari de la malaltia de Huntington ha suposat, comparat amb altres processos neurodegeneratius més freqüents, un avenç desajustat i lent en la comprensió dels mecanismes neuropatològics responsables de les complexes manifestacions clíniques que suposa la malaltia, així com en la identificació i descripció detallada dels fenotips clínics que la caracteritzen”.

També emfatitza en com “el desenvolupament d’estudis observacionals multicèntrics i internacionals ha permès, en els últims 15 anys, aprofundir de manera molt notable en el coneixement de la malaltia gràcies al seguiment de grans cohorts de persones afectades, feina que a la Unitat de Trastorns del Moviment i, específicament a la Unitat Funcional de malalties minoritàries que cursen amb trastorns del moviment, anem realitzant des de fa més de 12 anys havent situat l’Hospital de Sant Pau com a un dels centres més reconeguts en l’àmbit internacional en l’abordatge i investigació de la malaltia de Huntington”.

Actualment, el Dr. Martínez-Horta juntament amb la resta de membres que formen part de la Unitat dedicada al tractament i recerca en malaltia de Huntington, realitzen assajos clínics pioners i treballen a identificar mecanismes biològics que de manera addicional a la mutació genètica que causa la malaltia, juguin un paper central en el curs clínic i puguin suposar noves dianes terapèutiques.

Fa 15 anys, una dona a la trentena va ser diagnosticada de càncer de ronyó metastàtic. L’oncòleg Jose Pablo Maroto, de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a Barcelona, va decidir tractar-la amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor del que s’esperava. La pacient va superar el càncer. Nou anys després se li va detectar una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.

Ara, gràcies a la generositat i la tenacitat d’aquesta pacient, i a la col·laboració entre el seu oncòleg i els investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), s’ha descobert per què el temsirolimus ha estat tan efectiu en aquest cas i en els altres dos pacients.

És una troballa que permetrà identificar altres malalts amb càncer de ronyó per als qui el temsirolimus i altres fàrmacs de la mateixa família seran, amb gran probabilitat, el tractament idoni. Avui dia aquests fàrmacs -inhibidors de la via de mTOR- es fan servir només quan fallen altres.

“Actualment els fàrmacs de la família del temsirolimus no solen ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que en alguns pacients, molt específics, sí que ho han de ser, perquè funcionen molt bé. Ara sabem com identificar aquests pacients”, diu Cristina Rodríguez-Antona, investigadora del programa de Genètica del Càncer Humà del CNIO.

Finançat per carreres solidàries

Rodríguez-Antona, Maroto i altres investigadors i oncòlegs del CNIO i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau publiquen ara aquest resultat a la revista International Journal of Cancer, en un treball del qual és primer autor Juan María Roldán-Romero.

La investigació ha estat finançada en part amb donacions obtingudes en carreres solidàries organitzades pel Club d’Atletisme A 4 al KM, de les Franqueses del Vallès (Barcelona), promogudes per la pacient.

“Aquesta publicació és un orgull”, diu Maroto. “És una col·laboració entre una associació que organitza any rere any una carrera popular per a la investigació en càncer renal; pacients que cedeixen mostres en moments difícils; i investigadors bàsics i clínics. Tot, per respondre a per què ha funcionat tan bé aquest tractament? No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en què obtenim una resposta clara”.

Trobar aquesta resposta ha estat anys. Va caldre trobar més casos similars als de la primera pacient. L’equip del Sant Pau els va anar seleccionant i enviant les mostres al CNIO, on van ser analitzades en profunditat.

Mutacions en una proteïna implicada a l’autofàgia

La clau està en unes mutacions molt poc freqüents a la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors. La investigació de Roldán-Romero mostra que les mutacions anul·len la funció de USP9X, i quan això passa la cèl·lula no recicla bé les seves deixalles i mor. El temsirolimus actua sobre una via molecular diferent, però té un efecte semblant; als pacients en què no funciona USP9X, l’impacte d’aquest fàrmac es potencia.

Ho explica Rodríguez-Antona: “Per entendre l’efecte de les mutacions a USP9X vam desenvolupar models cel·lulars i vam fer assajos proteòmics que van indicar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien una alteració a l’autofàgia cel·lular [el procés pel qual la cèl·lula recicla els seus productes de deixalla]. El temsirolimus també altera l’autofàgia, cosa que causa un efecte sinèrgic, fent que els tumors responguin millor a aquest tractament”.

Una nova diana terapèutica

A més de per identificar altres pacients amb mutacions a USP9X, que podrien beneficiar-se del tractament amb fàrmacs de la família del temsirolimus, aquesta troballa recolza el desenvolupament de nous fàrmacs inhibidors d’UPS9X com a estratègia terapèutica innovadora.

“Un compost que anul·lés la funció d’UPS9X tindria un efecte sinèrgic amb el temsirolimus, augmentant la seva eficàcia antitumoral”, assenyala Rodríguez-Antona.

Els autors de l’estudi llancen un missatge últim: “Els estudis translacionals són complexos perquè requereixen una estreta col·laboració entre clínics i investigadors bàsics. A més, els pacients tenen un paper principal donant les seves mostres en un moment molt difícil. Aquest estudi en tumors poc freqüents només s’ha pogut dur a terme gràcies a la generositat dels pacients, les mostres dels quals són la base de tot el treball molecular posterior i que van impulsar l’estudi des del començament”.

Article de referència

Roldán-Romer JM, Valdivia C, Sants M, Llanets J, Maroto P, Anguera G, Calsina B, Martinez-Monts A, Monteagudo M, Mellid S, Leandro-García LJ, Montero-Comte C, Cascó A, Roncador G, Coloma J, Robledo M, Rodriguez-Antona C. Deubiquitines USP9X els sensibles renal cancer cells to mTOR inhibition. Int J Cancer. 2023 Jun 1. doi: 10.1002/ijc.34575.

La investigació en gestants, nens, nenes i nadons representa un repte important per a la ciència, ja que les exigències de seguretat i els criteris dels estudis són especialment estrictes, cosa que moltes vegades es tradueix en un obstacle per obtenir nous resultats realment basats en l’evidència científica que permetin fer avenços i oferir solucions que millorin la pràctica clínica en aquests grups poblacionals.

Tot i que aquestes xarxes de cooperació porten existint alguns anys, aquesta situació podrà fer un salt endavant rellevant gràcies a la renovació i innovació que aportarà aquesta nova xarxa en un acord marc que han signat 18 entitats espanyoles en el marc de la xarxa de Salut Matern Infantil i del Desenvolupament (SAMID)la Red de Salud Materno Infantil y del Desarrollo (SAMID) del programa de Redes de Investigación Cooperativa Orientadas a Resultados en Salud (RICORS), coordinada per la Dra. Elisa Llurba, investigadora principal del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del mateix hospital i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquest consorci maternoinfantil RICORS-SAMID, creat el 2008 i renovat el 2021 amb el suport de l’Institut de Salut Carles III, del Ministeri de Sanitat, està constituït per un total de 20 grups de recerca i 27 grups clínics associats de diferents instituts de recerca i centres sanitaris espanyols, fet que significa la participació de més de 300 investigadors, tant metges especialistes en neonatologia/pediatria i obstetrícia, pediatres d’atenció primària, biòlegs, antropòlegs, especialistes en salut mental perinatal, comares, infermeres, infermeres d’atenció primària i UCIP, nutricionistes, educadors, dissenyadors gràfics, professionals de l’educació física, entre d’altres, que uneixen esforços per impulsar un pla integral i col·laboratiu que abasta hospitals i centres d’atenció primària per millorar la salut de dones, mares i bebès.

Amb aquest nou acord marc, els centres que formen part de la xarxa RICORS-SAMID compartiran objectius i projectes de recerca, a més de dades clíniques, imatges i mostres, cosa que permetria generar el banc d’informació més gran d’Espanya. Això facilitarà la realització d’assajos clínics a gran escala, estudis basats en la innovació, com ara big data i intel·ligència artificial, i contribuirà al lideratge en aquest camp en l’àmbit europeu.

Segons explica la Dra. Llurba, “l’acord signat en el marc de la Xarxa RICOR-SAMID és un pas decisiu per impulsar la investigació mitjançant el treball col·laboratiu a l’àrea de la salut maternoinfantil, cosa que permetrà també atraure talent i accedir a finançament competitiu públic i privat”.

La coordinadora de la xarxa RICORS-SAMID detalla que amb aquest acord “Hem aconseguit un marc legal que no només persegueix facilitar la investigació entre els diferents grups, sinó que també pretén ser un instrument per donar a conèixer els avenços perquè els mateixos usuaris i la societat en general puguin adoptar un paper més actiu en el procés. Per això s’ha habilitat una bústia oberta on la ciutadania podrà explicar les seves necessitats i implicar-se en el procés de recerca mitjançant un procés de cocreació i incubadora d’idees”.

Projectes amb impacte

Un exemple dels projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la xarxa RICORS-SAMID és un estudi on s’està avaluant el desenvolupament neurològic en nounats afectats per cardiopaties congènites. S’estan analitzant mostres tant de les mares com dels nounats, a més d’imatges de ressonància i ecografia prenatals, així com dades del seguiment durant els primers anys de vida. L’objectiu és buscar predictors neonatals i postnatals associats al desenvolupament neurològic i la qualitat de vida d’aquests nens i nenes.

“Les cardiopaties congènites són un tipus de malformació congènita relativament infreqüent, però el seu impacte en la salut és important i necessitem moltes dades que puguin ser traduïdes en respostes clíniques i millorar realment la salut d’aquests nens/es en el dia a dia”, indica la Dra. Llurba.

A més, estan en marxa altres projectes en què s’estan estudiant, per exemple, marcadors pronòstics i diagnòstics de preeclàmpsia i prematuritat; la restricció de creixement intrauterí i les seves conseqüències a llarg termini; els efectes de la contaminació ambiental i l’exposició prenatal a substàncies d’abús a la salut materna i infantil; les pèrdues reproductives precoces i el seu impacte a la salut mental; l’afectació renal en mares amb preeclàmpsia; com millorar el diagnòstic de la diabetis gestacional primerenca durant el primer trimestre d’embaràs i el seu efecte sobre el neurodesenvolupament infantil; la nutrició i els seus efectes a l’obesitat infantil; biomarcadors d’insuficiència circulatòria neonatal; el tractament de la sèpsia bacteriana en nounats; la reanimació de nadons/es prematurs/es; el tractament de les complicacions de l’encefalopatia hipoxicoisquèmica neonatal; les lesions cerebrals hipoxicoisquèmiques; la diabetis, i l’experiència de famílies i pacients així com les seves necessitats i expectatives. Alhora, a la xarxa també estan en desenvolupament projectes sobre l’educació sanitària, la promoció d’hàbits saludables a qualsevol edat, la prevenció de la mort sobtada i les seqüeles de la parada cardiorespiratòria mitjançant accions formatives adreçades a professionals i ciutadans, a més de la investigació en aspectes clínics i ètics de les cures pal·liatives pediàtriques.

Els hospitals i els instituts de recerca que formen part de l’acord marc són:

• Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau
• Instituto de Investigación Biosanitaria (IMIB) – Fundación para la Formación e Investigación Sanitarias de la Región de Murcia (FFIS)
• Instituto de Investigación Sanitaria La Fe – Fundación para la Investigación del Hospital Universitario La Fe de la Comunidad Valenciana
• Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre – Fundación Investigación Biomédica Hospital Universitario 12 de Octubre
• Instituto de Investigación Sant Joan de Déu (IRSJD) – Fundación Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu
• Instituto Biocruces Bizkaia – Asociación Instituto de Investigación Sanitaria Biocruces Bizkaia
• Grupo de Investigación AFIN – Universitat Autònoma de Barcelona – UAB
• Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz (IdiPAZ) – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Universitario La Paz
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi I Sunyer (IDIBAPS) – Fundació de Recerca Clínic Barcelona
• Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Gregorio Marañón
• Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs.GRANADA) – Fundación Pública Andaluza para la Investigación Biosanitaria de Andalucía Oriental – Alejandro Otero
• Instituto de Investigación Sanitaria Aragón – Fundación Instituto De Investigación Sanitaria Aragón
• Instituto de Investigación Sanitaria Hospital Clínico San Carlos – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Clínico San Carlos
• Instituto de Investigación Sanitaria Valdecilla (IDIVAL) – Fundación Instituto de Investigación Marqués de Valdecilla
• Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela – Fundación Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela
• Fundació Puigvert
• Instituto de Investigación Sanitaria del Principado de Asturias – Fundación para la Investigación y la Innovación Biosanitaria del Principado de Asturias