Reduir el dany que pateix el cor durant un infart continua sent un dels principals reptes en cardiologia, fins i tot quan s’aconsegueix reobrir l’artèria coronària a temps. Part de la lesió miocardíaca continua sent difícil d’evitar malgrat els avenços en la reperfusió. En la cerca de solucions per limitar aquest dany, un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a European Heart Journal, mostra que l’administració intravenosa d’atorvastatina durant el mateix esdeveniment pot millorar la protecció del cor en comparació amb l’administració d’una dosi de càrrega oral prèvia a l’infart.
Comparar diverses intervencions sanitàries i decidir quina és la més adequada per als pacients és un dels reptes més complexos en l’elaboració de guies clíniques. Un article publicat a Annals of Internal Medicine, liderat per investigadors de la Unitat de Síntesi d’Evidència, pertanyent a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), presenta una actualització del marc de l’evidència a la decisió (marc EtD), una eina metodològica dissenyada per facilitar la presa de decisions dels panells que elaboren guies quan existeixen múltiples opcions terapèutiques.
Un tipus d’àcid gras omega-3 present al peix blau, utilitzat en forma de medicament per reduir els triglicèrids, podria protegir directament el cor després d’un infart. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) demostra que l’èster etílic de l’àcid eicosapentaenoic (EPA-E) redueix el dany cardíac a través de mecanismes que van més enllà del seu efecte sobre els lípids en sang. El treball, publicat a la revista European Heart Journal, mostra que aquest compost no només millora el perfil lipídic, sinó que actua directament sobre el teixit cardíac lesionat, modulant processos clau com la inflamació, el metabolisme cel·lular i l’estrès oxidatiu, tots ells determinants en l’evolució de l’infart.
Les persones amb diabetis tipus 1 continuen presentant un risc elevat de malaltia cardiovascular fins i tot quan mantenen un bon control glucèmic i nivells de colesterol aparentment normals. Aquest fenomen, conegut com a risc cardiovascular residual, qüestiona la capacitat de les analítiques habituals per reflectir el risc real i apunta a l’existència d’alteracions més complexes en el tipus de partícules que transporten el colesterol a la sang. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), de l’Hospital de Sant Pau i del CIBERDEM, publicat a la revista Frontiers in Endocrinology, demostra que aquests pacients presenten un augment de les lipoproteïnes de baixa densitat petites i denses (sdLDL), un tipus de colesterol LDL format per partícules més petites que s’acumulen amb més facilitat a les parets de les artèries. Aquesta troballa aporta una explicació mecanística a aquest risc cardiovascular residual i reforça la necessitat d’anar més enllà de les mesures habituals de colesterol.
L’absència de biomarcadors fiables que permetin anticipar la resposta als corticoides continua sent un dels principals reptes en el maneig de l’hepatitis associada a l’alcohol. En aquest sentit, un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha identificat un perfil específic de vesícules extracel·lulars (EVs) circulants en plasma que s’associa tant a la resposta al tractament com a la mortalitat a mitjà i llarg termini. Els resultats de l’estudi, publicats a International Journal of Molecular Sciences, apunten al potencial d’aquestes EVs com a biomarcadors no invasius per millorar l’estratificació pronòstica i donar suport a la presa de decisions clíniques en una patologia amb una elevada mortalitat.
L’hemorràgia intracerebral és la forma més greu d’ictus i una de les patologies neurològiques amb una mortalitat més elevada. És relativament freqüent que en les primeres hores després de l’ingrés es prenguin decisions de limitació precoç de tractaments, és a dir, de no iniciar o retirar determinades intervencions terapèutiques, generalment quan es considera que el pronòstic és molt desfavorable i que aquestes mesures no aportaran un benefici real al pacient.
L’endometriosi, una malaltia inflamatòria crònica que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva —al voltant de 190 milions a tot el món—, continua sent poc compresa des d’una perspectiva biològica, fet que històricament ha dificultat tant el seu diagnòstic precís com el desenvolupament de tractaments eficaços. Ara, un estudi internacional publicat a Nature Genetics aporta noves dades per comprendre millor la base genètica i els mecanismes implicats en aquesta patologia.
El desequilibri vascular que es produeix en alguns embarassos pot deixar empremta més enllà del part. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a American Journal of Obstetrics and Gynecology, mostra que aquesta alteració, reflectida pel quocient sFlt-1/PlGF, s’associa amb un risc més elevat de problemes de memòria entre tres i sis anys després de l’embaràs i aporta noves claus sobre el mecanisme vascular que podria estar darrere d’aquest efecte.
Malgrat els avenços en cardiologia, les dones continuen enfrontant-se a desigualtats rellevants en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la cardiopatia isquèmica, una malaltia causada per la reducció del flux sanguini al teixit cardíac i que constitueix la principal causa de mort cardiovascular al món. Un treball publicat a European Heart Journal, en forma de document de posicionament científic del “Working Group on Coronary Pathophysiology and Microcirculation” i associacions (ACVC i EAPCI) de la European Society of Cardiology (ESC), posa el focus en com les diferències de sexe i de gènere influeixen de manera decisiva en el risc cardiovascular, la fisiopatologia i el pronòstic de la cardiopatia isquèmica, i en la necessitat d’integrar aquesta perspectiva de manera sistemàtica en la pràctica clínica i en la investigació.
Allò que durant anys s’ha interpretat com un dany vascular permanent i irreversible podria no ser exclusivament així. En persones amb síndrome de Down —una de les poblacions més sòlides per estudiar la malaltia d’Alzheimer a causa de la presència gairebé universal de les proteinopaties característiques d’aquesta demència a partir dels quaranta anys— algunes lesions visibles a la ressonància magnètica no segueixen una evolució lineal. Un estudi longitudinal de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a Alzheimer’s & Dementia, demostra que aquestes alteracions poden fluctuar i fins i tot disminuir amb el temps en la població amb síndrome de Down, especialment quan ja han començat a manifestar-se els símptomes clínics propis de la malaltia d’Alzheimer.
Una nova guia metodològica internacional del grup GRADE (Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation) ha actualitzat els criteris per desenvolupar i utilitzar les anomenades declaracions o recomanacions de bona pràctica en guies de pràctica clínica i de salut pública. El document, publicat com a article especial a Annals of Internal Medicine, una de les revistes mèdiques més influents a escala internacional, busca evitar l’ús inapropiat o excessiu d’aquest tipus d’afirmacions i millorar-ne la justificació, transparència i credibilitat.
Reduir la toxicitat de la quimioteràpia sense perdre eficàcia continua sent un dels grans reptes de l’oncologia. Un equip investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha demostrat, en un estudi publicat a Materials Today Bio, que una estratègia de disseny més precisa en nanomedicina permet mantenir —i fins i tot millorar— l’efecte antitumoral utilitzant quantitats molt menors de fàrmac.
La preeclàmpsia és una complicació de l’embaràs àmpliament coneguda pel seu impacte immediat sobre la salut materna i fetal. Tanmateix, l’evidència científica acumulada en els darrers anys ha demostrat que la preeclàmpsia s’associa també a més risc cardiovascular a llarg termini en les dones que l’han patit. Malgrat això, els mecanismes que expliquen aquest augment del risc continuen sense estar completament definits. Dos treballs recents, duts a terme en el grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), analitzen com la preeclàmpsia i el desequilibri angiogènic durant l’embaràs es vinculen a canvis persistents del sistema cardiovascular i renal femení diversos anys després del part.
Un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) demostra que l’ús avançat de la ressonància magnètica (RM) permet identificar amb molta més precisió els pacients amb paràlisi supranuclear progressiva (PSP) i degeneració corticobasal (CBD), dos parkinsonismes atípics poc freqüents i clarament infradiagnosticats.
Un equip del Grup de Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau ha descrit per primera vegada amb detall com s’altera la percepció visual en les persones amb malaltia de Parkinson que experimenten al·lucinacions.
L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un estudi multicèntric que demostra que la incorporació del biomarcador NT-proBNP, utilitzat habitualment per avaluar la funció cardíaca, millora de manera significativa la capacitat del quocient angiogènic sFlt-1/PlGF per predir la preeclàmpsia a curt termini. El treball, publicat a Clinical Chemistry, evidencia que la integració d’ambdós biomarcadors permet refinar l’estratificació del risc en les dones amb sospita clínica de la malaltia.
Un equip multidisciplinari ha revelat un mecanisme clau que permet al bacteri humà Mycoplasma pneumoniae —responsable de pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries— obtenir colesterol i altres lípids essencials directament del cos humà. El descobriment ha estat publicat a Nature Communications.
L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un projecte multicèntric que redefineix el que és un rendiment cognitiu normal. El treball, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander i la fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià, ha donat lloc a dos articles científics complementaris publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring (DADM), que estableixen noves referències cognitives basades exclusivament en persones sense patologia amiloide i demostren la seva capacitat per millorar el diagnòstic precoç.
Un equip de recerca liderat pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha aconseguit el que durant dècades havia estat un objectiu esquiu: obtenir un retrat molecular precís i diferenciat de tipus sinàptics individuals a l’hipocamp, l’estructura cerebral que actua com a nucli de l’aprenentatge i la memòria.
