L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Bioquímica Cardiovascular, liderat pel Dr. José Luis Sánchez-Quesada, organitzen el seminari “Serum Amyloid A in Lipid Transport and Immune Response: Structural basis for a new function of an ancent protein” a càrrec d’Olga Grusky, professora de Fisiologia i Biofísica a la Boston University School of Medicine. La conferència tindrà lloc el proper 5 de març a les 15 h a la sala d’actes de l’Institut de Recerca.
El Dr. Jordi Clarimon, de la Unitat Genètica de Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb investigadors de la Fundació ACE i l’Hospital Marqués de Valdecilla, han elaborat una revisió sobre la variabilitat genètica humana i com aquesta pot influenciar l’aparició de demències degeneratives com l’Alzheimer, la demència frontotemporal, la demència amb cossos de Lewy o malalties priòniques.
Per a consultar l’article
El Dr. Jordi Mancebo, Cap del Grup de Recerca en Medicina Intensiva de l’IIB Sant Pau i director del Servicio de Medicina Intensiva del Hospital de Sant Pau,, és coautor de l’estudi “Effect of Intravenous Interferon β-1a on Death and Days Free From Mechanical Ventilation Among Patients With Moderate to Severe Acute Respiratory Distress Syndrome: A Randomized Clinical Trial” publicat recentment a la revista JAMA, i del qual Dr. Antoni J. Betbesé, cap clínic del mateix Servei, és membre del grup multicèntric INTEREST Study Group que tambe ha participat a l’estudi.
Adela Gómez ha llançat una campanya de ‘crowdfunding’ per investigar a Sant Pau la malaltia rara que pateix, la síndrome de Guillain-Barré, de tipus autoimmune i en la qual els anticossos ataquen els nervis. L’objectiu de campanya era recaptar 5.000 euros pel Grup de recerca de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau, especialitzats en Guillain-Barré, per tal de contribuir a la seva investigació i al desenvolupament de tractaments; encara que ja s’ha superat la xifra, arribant a un total de 11.686 euros.
La síndrome de Guillain-Barré és una paràlisi progressiva, que evoluciona al llarg de diverses setmanes. La recuperació, que pot durar mesos, requereix un temps d’hospitalització llarg. De fet, la jove ha estat un mes ingressada a Sant Pau sota la supervisió del Dr. Luis Querol, neuròleg de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau i investigador del Grup de recerca de malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau.
En total, hi ha 400 casos a l’any a Espanya amb aquesta síndrome, per la qual cosa es considera una malaltia rara. Segons els experts, la majoria dels casos es recuperen del tot, però existeix un percentatge elevat d’afectats en el qual les seqüeles són permanents o fins i tot poden arribar, en pocs casos, a la mort.
L’Associació Gaudí Shopping ha fet donació a l’Institut de Recerca de Sant Pau dels 1.179,29€ recollits durant la campanya solidària organitzada al voltant del Dia Mundial del càncer de mama de l’any passat pels comerciants adherits a aquesta associació. Els diners es destinaran a un projecte d’investigació liderat per la Dra. Cristina Arqueros, del Grup de Recerca Clínica en Oncologia de l’Institut de Recerca de Sant Pau, liderat pel Dr. Agustí Barnadas, director del Servei d’Oncologia de Sant Pau.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Bases Metabòliques en Risc Cardiovascular, coordinat pel Dr. Josep Julve, organitzen el seminari “La dinàmica mitocondrial i el seu paper en les malalties metabòliques” a càrrec d’Antonio Zorzano, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Barcelona, coordinador del Programa de Medicina Molecular a l’Institut d’Investigació Biomèdica (IRB Barcelona) i cap del Programa del CIBERDEM: “Mecanismos celulares y moleculares implicados en el desarrollo y la progresión de la diabetes tipo 2”. El seminari és el proper 26 a la sala d’actes de l’Hospital.
L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i l’empresa Psious han signat un acord de col·laboració a través del qual investigadors clínics de l’Hospital de Sant Pau tindran a la seva disposició equips de realitat virtual per realitzar assajos clínics amb els seus pacients. Dins d’aquest marc de col·laboració, es preveu la utilització de la RV en assajos clínics de durada aproximada d’entre 12 i 24 mesos, amb un nombre de pacients variable (entre 200 i 300) depenent de l’estudi i abastant un rang de patologies diverses.
La col·laboració s’inicia amb l’estudi Eficàcia de la realitat virtual com a estratègia de distracció del dolor i l’ansietat en la histeroscòpia, dirigit per l’equip del Dr. Josep Estadella, del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau.
El proper dimarts 25 de febrer, a les 19 hores, la Dra. Diana Fernández i la infermera M.Teresa Vilella, investigadores del Grup de Recerca en Atenció Primària de l’ EAP Sardenya – IIB Sant Pau, oferiran una xerrada al Centre Cívic Guinardó. La sessió girarà en torn a “La telemedicina en pacients amb insuficiència cardíaca: Una experiència innovadora des del centre d’atenció primària (CAP)”. Aquesta és una activitat de l’Institut de Recerca de Sant Pau dins del cicle Aula 141.
Més informació aquí
El Dr. Daniel Guisado, investigador del Grup de Recerca de la Malaltia Vascular Cerebral de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, i metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau oferirà el proper dimarts 18 de febrer, de 18.30 a 19.30 hores, la conferència “Les dreceres de la sang”. Una sessió que s’emmarca dins del cicle “Ciència i recerca mèdica” de les xerrades del Centre Cívic Navas. L’entrada és lliure i gratuïta.
Quan es produeix un ictus per una obstrucció d’una artèria important del cervell, s’han de dur a terme tractaments de la forma més ràpidament possible per tal d’intentar resoldre l’obstrucció amb el menor dany cerebral possible. Aquests tractaments són possibles gràcies a què una mínima quantitat de sang aconsegueix arribar a les neurones que estan patint (i mantenir-les hivernant però vives) a través de petits camins que s’obren amb aquest objectiu: les dreceres de la sang.
Demà, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Aquesta quarta edició acull més de 1.700 fins el 15 de febrer.
El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.
Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen realitzar activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.
Trobaràs les activitats https://11defebrero.org/
Més informació a http://www.un.org/es/events/women-and-girls-in-science-day/
Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) han publicat un article a Advanced Materials, una de les revistes científiques internacionals més prestigioses en l’àmbit de la Nanomedicina i la Ciència dels Materials. El treball descriu la generació pels propis investigadors, d’una nova forma farmacèutica d’administració subcutània i alliberament sostingut de nanopartícules proteiques citotòxiques dirigides, que eliminen selectivament les cèl·lules mare metastàtiques, induint un potent efecte de prevenció de la metàstasi en un model de càncer colorectal sense efectes adversos o tòxics detectables.
L’equip d’investigadors, format per l’equip de Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB) i liderat pel Dr. Ramon Mangues, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau (que col·laboren estretament des de fa més d’una dècada) han creat cossos d’inclusió de fibres amiloides i nanoestructurades que quan s’administren per via subcutània, en ratolins de laboratori, són capaços d’alliberar nanopartícules citotòxiques solubles de manera continuada, portadores de l’exotoxina de Pseudomones aeruginosa, el que aconsegueix mantenir una concentració estable d’aquesta nanomedicina en sang i en teixits.
Aquesta nova forma farmacèutica d’administració subcutània per l’alliberament sostingut permet administrar altes dosis d’aquest nanofàrmac, en intervals prolongats (setmanes en ratolins i probablement mesos en humans) sense toxicitat en el punt d’injecció o en els teixits normals, mentre genera un potent efecte antimetastàtic . El desenvolupament del fàrmac per a la seva administració en humans reduiria la necessitat d’injectar dosis freqüents, per via intravenosa, dels fàrmacs antitumorals citotòxics actuals, el que requereix hospitalització.
A part de ser sistemes d’alliberament controlat, aquests cossos d’inclusió o nanopartícules incorporen un lligant que interacciona amb el receptor (CXCR4), present en nivells elevats en la membrana de les cèl·lules mare metastàsiques capaços de generar metàstasi (CMM CXCR4 +). Un cop administrada subcutàniament aquesta nova forma farmacèutica en ratolins amb càncer colorectal metastàtic, aquest lligant dirigeix cada nanopartícula alliberada per aquesta estructura amieloide (agregats de proteïnes de morfologia fibril·lar) cap als teixits tumorals, augmentant molt considerablement la seva captació, per internalitzar específicament en les CMM CXCR4+ i induir la seva destrucció selectiva.
Aquest efecte aconsegueix una reducció notable de la mida del tumor al còlon alhora que bloqueja el desenvolupament de metàstasis en els ganglis limfàtics, el pulmó, el fetge i el peritoneu, sense captació ni toxicitat apreciable en teixits sans (no tumorals). Aquesta teràpia ofereix una resposta a la urgent necessitat mèdica d’inhibir el desenvolupament de les metàstasis, que representa la principal causa de mort en pacients amb càncer. D’altra banda, la destrucció selectiva de les cèl·lules tumorals i metastàtiques augmenta l’índex terapèutic d’aquesta nanomedicina, obtenint un potent efecte antimetastàtic sense generar efectes adversos associats, el que la diferència de la majoria dels fàrmacs antitumorals usats actualment, que produeixen efectes adversos freqüentment severs.
S’estima que aquesta nova estratègia terapèutica tindrà un elevat impacte clínic al reduir el requeriment de la seva administració hospitalària, que tenen la majoria de fàrmacs antitumorals, i bloquejar la disseminació metastàtica, donant resposta a una necessitat clínica no coberta. D’altra banda, és important ressaltar que aquesta nova forma farmacèutica, que combina l’alliberament sostingut amb l’adreçament a el receptor CXCR4, podria ser utilitzada en el tractament de, com a mínim, 23 tipus de càncer que també expressen alts nivells d’aquest receptor en les cèl·lules tumorals.
El proper dimarts, 11 de febrer, el Dr. Jordi Clarimon, investigador i coordinador del Grup de Recerca en Genètica de les Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau oferirà una xerrada al Centre Cívic Guinardó. Una activitat de l’Institut de Recerca de Sant Pau dins del cicle Aula 141 que porta com a títol “Alois Alzheimer: un psiquiatre que va fer història”.
El proper dissabte, 8 de febrer, tindrà lloc el concert solidari de l’Orquestra de Llaüts “LAUD’ARS” al Casal d’Entitats Mas Guinardó en suport al projecte “Colesterol i càncer de Tiroides”, liderat per la Dra. Eugenia Mato i el Dr. Joan Carles Escolà, investigadors de Sant Pau. Un acte organitzat l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, que tindrà lloc a les 19 hores, amb entrada lliure i gratuïta.
http://ajuntament.barcelona.cat/casalsdebarrihg/cemasguinardo/node/1551
L’Institut de Recerca de Sant Pau va rebre recentment una donació molt especial d’una família d’Aiguafreda. Els diners recaptats provenen de la venda de productes tèxtils de Costumama. Una idea d’Anna Martínez, la seva creadora, que va néixer del repte de superar un càncer, una malaltia que han patit diferents membres de la seva família. El refugi en la costura durant el procés del tractament li va portar a crear uns moneders que amb el temps s’han convertit en tot tipus d’objectes tèxtils dels quals destina la totalitat dels beneficis a la investigació. I que ha decidit donar a la recerca que es porta a terme a Sant Pau.
Podeu consultar les seves produccions a https://www.instagram.com/costumama/
L’Institut d’Investigacions Biomèdiques, IIB – Sant Pau, participa en un estudi, publicat al Journal of Clinical Medicine, que apunta la resposta immunitària enfront de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) com a mecanisme patogènic en la progressió de l’aneurima aòrtic abdominal. Els investigadors d’aquest estudi suggereixen que els nivells d’anticossos anti-HDL podrien ser un biomarcador per al diagnòstic i pronòstic d’aquesta patologia vascular.
L’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) és una malaltia que es caracteritza per la dilatació de l’aorta abdominal. Es tracta d’una patologia asimptomàtica i difícil de diagnosticar a temps, que pot avançar fins al trencament de l’artèria, un esdeveniment fatal en la majoria dels casos. Per això, resulta un repte clau per a la investigació la recerca de biomarcadors que contribueixin a un diagnòstic més d’hora, millorant el seguiment i pronòstic de la malaltia.
En aquest camp, una nova investigació publicada a Journal of Clinical Medicine ha demostrat la presència d’anticossos circulants enfront de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en pacients amb aneurisma aòrtic abdominal (AAA). Els resultats, d’investigadors de la Universitat d’Oviedo, de CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) a l’Institut d’Investigacions Sanitàries Jiménez Díaz, i del CIBER Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a l’IIB-Sant Pau, suggereixen que els nivells d’aquests anticossos anti-HDL podrien tenir un valor potencial com a biomarcador diagnòstic i pronòstic. A més, apunten que la resposta immunitària enfront de les HDL podria ser un mecanisme patogènic clau en l’evolució d’aquesta malaltia dels vasos sanguinis.
El colesterol ‘bo’, clau per prevenir la dilatació de l’aorta
L’AAA generalment es caracteritza per l’acumulació de colesterol i cèl·lules immunitàries a la paret aòrtica, que desencadenen una resposta immune-inflamatòria. Per això, les HDL tenen un paper clau al prevenir aquesta acumulació de colesterol en cèl·lules immunitàries (principalment en macròfags) a la paret arterial.
Estudis previs dels grups del CIBERCV i CIBERDEM havien demostrat que els nivells baixos de colesterol HDL s’associen a la presència d’AAA i que hi ha formes modificades d’HDL a la paret aneurismàtica. No obstant això, els mecanismes exactes que condueixen a la disminució dels nivells d’HDL segueixen sent desconeguts. D’altra banda, l’equip investigador de la Universitat d’Oviedo havia demostrat prèviament la presència d’anticossos generats enfront de les HDL (anti-HDL) en diverses malalties autoimmunes.
Aquest nou treball, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, va posar el focus a l’investigar la presència dels anticossos anti-HDL en pacients amb AAA i la seva possible associació amb les característiques clíniques d’aquesta malaltia. Per a això, es van analitzar els nivells circulants d’anticossos dirigits enfront de les HDL (anti-HDL) en plasma i teixits de 488 pacients diagnosticats d’AAA i 184 controls sans.
Anticossos anti-HDL, potencial marcador diagnòstic i pronòstic
Els resultats obtinguts van demostrar un augment en els nivells d’aquests anticossos anti-HDL en plasma de pacients amb AAA, de forma independent a factors de risc. Així mateix, els anticossos anti-HDL es van associar negativament amb els nivells de colesterol HDL i positivament amb la mida de l’aorta, un marcador que s’usa per seguir l’evolució d’aquests pacients. Tots dos resultats apunten al valor potencial d’aquest indicador com a biomarcador tant de diagnòstic com de pronòstic d’aquesta malaltia vascular.
A més d’aquestes dades, els autors van detectar la presència d’aquests anticossos a la paret arterial de pacients amb AAA, el que suggereix una resposta immunitària enfront de les HDL a la paret aneurismàtica com un dels mecanismes de progressió d’aquesta malaltia.
Quant a la seva utilitat com a biomarcador, José Luis Martín Ventura, investigador del CIBERCV a l’Institut d’Investigació Sanitària Jiménez Díaz, afirma que “la presència d’aquests anticossos pot proporcionar pistes addicionals per comprendre l’estratificació de risc en aquests pacients, el que representa un aspecte clau en el tractament clínic”. D’altra banda, Javier Rodríguez Carrió, primer signant d’aquest article assenyala que “la detecció d’anticossos és una tècnica relativament simple, objectiva, reproduïble i factible en la majoria dels hospitals, el que proporciona avantatges addicionals sobre tècniques més sofisticades i menys accessibles”.
No obstant això, els investigadors assenyalen la necessitat d’estudis addicionals en aquest camp: “Des d’un punt de vista clínic, es justifica una major investigació per dilucidar el paper exacte dels anticossos anti-HDL com a biomarcadors per l’estratificació de pacients i el maneig clínic, així com la seva contribució als mecanismes de l’aneurisma d’aorta abdominal”, conclouen.
Article de referència:
Rodríguez-Carrio J, Lindholt JS, Canyelles M, Martínez-López D, Tondo M, Blanco-Colio LM, Michel JB, Escolà-Gil JC, Suárez A, Martín-Ventura JL. IgG Anti-High Density Lipoprotein Antibodies Are Elevated in Abdominal Aortic Aneurysm and Associated with Lipid Profile and Clinical Features. J Clin Med. 2019 Dec 26;9(1). pii: E67. DOI: 10.3390/jcm9010067
La Unitat de Cirurgia Gastrointestinal, del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital, ha publicat, a la prestigiosa revista British Journal of Surgery, un estudi clínic aleatoritzat sobre la superioritat de l’anastomosis intracorpòria en la colectomia dreta laparoscòpica en el càncer de còlon. L’estudi ha estat dirigit pel Dr. Jesús Bollo, del Servei de Cirurgia General de Sant Pau, en col·laboració amb l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Un grup d’investigadors catalans, liderats pel director de la Unitat d’endoscòpia digestiva del Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, Carles Guarner Argente, han publicat un article a Gastroenterology en el que es demostra que la profilaxi amb antibiòtic no és necessària per la punció endoscòpica guiada per ultrasó de lesions quístiques pancreàtiques.
Podeu consultar l’article aquí
El treball va consistir en un assaig clínic amb un grup de 226 pacients sotmesos a una avaluació de lesions quístiques del seu pàncrees i van requerir punció a través d’endoscòpia guiada per ultrasò. Es va demostrar que la incidència d’infeccions és inferior a l’1% i, a més, no va variar significativament entre els pacients que rebien placebo i el grup control, al que es va administrar profilaxi amb ciprofloxacina. Aquests resultats poden canviar el procediment estàndard establert en aquests casos, evitant així l’administració profilàctica de l’antibiòtic, els possibles efectes secundaris i les possibles resistències associades a aquests fàrmacs.
L’estudi multicèntric compta amb la participació del Servei de Patologia Digestiva de Sant Pau – IIB Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Hospital Clínic – IDIBAPS, la Universitat de Barcelona, El Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa – Fundació per la Recerca Mútua Terrassa, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital de Bellvitge – IDIBELL, i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Hepáticas y Digestivas (CIBERehd).
Aquest treball ha comptat amb el suport de l’Instituto de Salud Carlos III, la Sociedad Española de Endoscopia Digestiva i la Societat Catalana de Digestologia.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Diagnòstic Hematològic, coordinat pel Dr. Josep F. Nomdedéu, organitzen el seminari “Competición Celular y Tumorogénesis” a càrrec de Ginés Morata, investigador i professor d’investigació del Centro de Biología Molecular CSIC-UAM (Madrid) i Foreign Member of the Royal Society i Foreign Member of the US National Academy of Sciences.
El proper 27 de gener tindrà lloc la jornada “H2020: Sessió de Treball i Taller” a càrrec del Dr. Juan Riese, assessor científic-tècnic especialitzat en convocatòries de Salut en H2020 de la Unitat de projectes d’Investigació Europeus i Internacionals, Subdirecció General de Programes Internacionals d’Investigació i Relacions Institucionals de l’ISCIII.
Aquesta jornada, organitzada per la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, està dirigida a tots els investigadors/investigadores i gestors/gestores de projectes interessats en sol·licitar finançament H2020 i/o que necessitin suport per tal de millorar les seves propostes.
L’assistència, a la Sala Pau Gil del Recinte Modernista de Sant Pau, és oberta a totes les institucions, tant publiques com privades. Serà una bona oportunitat per fer xarxa i crear col·laboracions de futur.
Inscriu-te a la Jornada aquí
El proper 27 de gener es farà una nova sessió de Dilluns de ciència, a càrrec del Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i catedràtic de Genètica de la UAB. La sessió porta el títol “Genètica i salut al segle XXI” i tindrà lloc, a les 18.30h, a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.
