Sant Pau és el primer Hospital a nivell mundial que disposa d’una nova tecnologia per la mesura de troponines cardíaques. L’Hospital ha estat escollit per avaluar analítica i clínicament la tecnologia de Single Molecule Counting (Singulex Inc., Alameda, CA) que permet reconèixer molècules individuals de troponina cardíaca.

En l’avaluació participen els Serveis de Bioquímica (Drs. Ordóñez Llanos i García Osuna), Cardiologia (Drs. Alessandro Sionis i Albert Durán) i Urgències (Dr. Aitor Alquézar). L’extraordinària capacitat de la metodologia per detectar mínimes concentracions de troponina cardíaca pot millorar la capacitat d’excloure amb gran rapidesa l’infart de miocardi i/o estalviar la necessitat de proves diagnòstiques, entre d’altres aplicacions.

Un equip de TV3 ha entrevistat avui, 24 de febrer, al Dr. Joan Cinca, director del Servei de Cardiologia de l’Hospital i investigador de l’Institut de Recerca de Sant Pau. El Dr. Cinca ha explicat al programa de “els Matins” de TV3 com investiguen per millorar les seqüeles d’un infart amb el projecte d’investigació que va aconseguir una de les beques de l’edició de La Marató de TV3 de 2014.

Per veure al vídeo, clica aquí

Aquesta guia “Cardiac Troponin Assays: Guide to Understanding Analytical Characteristics and Their Impact on Clinical Care” ha estat desenvolupada per la Task Force on Clinical Applications of Cardiac Biomarkers de l’International Federation of Clinical Chemisty (IFCC) i recull tots els avenços que s’han produït en els darrers anys en els biomarcadors de lesió miocàrdica, alhora que estableix recomanacions per a la seva mesura i interpretació en el context de les malalties cardíaques, ja siguin d’origen coronari o no coronari, i extracardíaques.

El Dr. Ordóñez ha estat el president de la Task Force durant els darrers 6 anys i, després d’acabar el seu període de servei, roman actualment en el grup com a consultor.

El Dr. Lluís Puig, cap del grup de Recerca de Dermatologia de l’IIB-Sant Pau i cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha obtingut el guardó “Premio a la Innovación en el Ámbito Sanitario 2016” atorgat per la càtedra “El medicamento innovador: su auténtica dimensión” de la Universidad de Alcalá de Henares, en col·laboració amb Celgene i SILO.

Aquests guardons reconeixen els millors treballs d’innovació a Espanya que demostrin un valor afegit en la qualitat de vida dels pacients o que contribueixin aconseguir una major eficiència en el sistema sanitari.

El Dr. Puig ha guanyat aquesta primera edició en l’àmbit de Dermatologia amb la presentació de la Unitat Multidisciplinar de la Psoriasis que té com a objectiu principal adequar les intervencions segons les necessitats dels pacients que pateixen aquesta malaltia amb especialistes provinents de diferents àmbits tant clínics com de recerca o d’infermeria, que promouen la qualitat de l’atenció als pacients fomentant el treball en equip i les accions conjuntes amb els diferents professionals i serveis implicats.

Investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà, del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han publicat recentment en la revista PLoS Medicine un llistat de verificació per a la publicació de guies de pràctica clínica actualitzades (CheckUp; de l’anglès “Checklist for the Reporting of Updated Guidelines”). La utilització del llistat CheckUp facilitarà una millora en l’exhaustivitat i la transparència de l’actualització de guies de pràctica clínica, beneficiant a pacients, professionals sanitaris i d’altres grups d’interès.

El llistat CheckUp és el resultat d’una col·laboració amb AGREE Collaboration (agreetrust) i el grup de treball sobre actualització de guies de G-I-N (Working Groups/Updating Guidelines). Alhora constitueix una nova fita en l’àrea d’investigació metodològica sobre guies de pràctica clínica del Centre i, concretament, en la línia sobre actualització, liderada per la Dra. Laura Martínez García (investigadora Juan Rodés).

El llistat CheckUp es pot utilitzar per avaluar si les guies de pràctica clínica actualitzades estan publicades de forma rigorosa i també per informar als elaboradors de guies sobre els requisits per publicar guies de pràctica clínica actualitzades.

Aquest llistat de verificació ha estat elaborat en base a un procés exhaustiu que va incloure l’ús de revisions sistemàtiques, l’avaluació de guies de pràctica clínica actualitzades i la col·laboració d’experts i usuaris a través d’entrevistes semiestructurades, qüestionaris de consens Delphi i una revisió externa.

Referencia: Vernooij RWM, Alonso-Coello P, Brouwers M, Martínez García L, CheckUp Panel. Reporting Items for Updated Clinical Guidelines: Checklist for the Reporting of Updated Guidelines (CheckUp). PLOS Med. 2017;14(1): e1002207.

El treball “Circulating Long Noncoding RNAs in Personalized Medicine. Response to Pioglitazone Therapy in Type 2 Diabetes”, del Dr. David de Gonzalo Calvo i la Dra Vicenta Llorente Cortés, del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB-Sant Pau, ha estat publicat al Journal of the American College of Cardiology (revista número 1 (124) de la categoria CARDIAC & CARDIOVASCULAR SYSTEMS, amb un índex d’ impacte de 17,759).
Amb aquest treball han investigat per primer cop el potencial dels long non-coding RNAs circulants com biomarcadors de resposta terapèutica. Demostrant que els long non-coding RNAs circulants són biomarcadors circulants útils per a seleccionar la correcta estratègia terapèutica, i per això, podrien constituir una eina de treball en el camp de la medicina personalitzada.

El PADRIS (Programa públic d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut), neix amb l’objectiu de fer més i millor recerca amb la reutilització de les dades.

Aquest programa serà gestionat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut i vol contribuir a millorar el posicionament internacional de Catalunya en recerca científica.

El PADRIS se suma al Pla estratègic d’innovació i recerca en salut (PERIS) per potenciar la recerca en salut orientada a les persones.

El Programa implantarà les mesures de seguretat, confidencialitat i privacitat necessàries per garantir el dret a la privacitat i reforçar, així, la protecció de les dades personals.

El PADRIS posarà a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades i permetrà així l’impuls de la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut. Aquesta fita es podrà assolir mitjançant l’accés a la reutilització i creuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) per a la recerca, d’acord amb el marc legal i normatiu, els principis ètics i de transparència envers la ciutadania.

L’article “Structure of the homodimeric androgen receptor ligand-binding domain” dirigit pels professors Pablo Fuentes-Prior (Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IR-HSCSP) i Eva Estébanez-Perpiñá (Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, IBUB) surt publicat a la prestigiosa revista Nature Communications.
A partir d’aquest treball els investigadors ja han començat a treballar en el disseny d’una nova generació de fàrmacs per al tractament personalitzat del càncer de pròstata basat en aquests resultats.
El treball revela per primera vegada, i a resolució atòmica (2.15 Å), l’estructura (homo)dimèrica del domini d’unió a hormones del receptor d’andrògens humà. Això és de gran utilitat a l’hora d’explicar l’impacte d’una gran quantitat de mutacions en el gen AR, identificades en individus que pateixen la síndrome d’insensibilitat androgènica o de càncer de pròstata.
D’altra banda, l’estructura tridimensional obtinguda representa una eina essencial per a la identificació o el disseny de nous fàrmacs per al tractament d’aquest tipus de càncer. En aquest sentit, és important destacar que l’AR ha estat i continua sent la diana central en la lluita contra aquesta malaltia. Molècules capaces d’interferir amb la unió d’hormones naturals com la testosterona s’utilitzen àmpliament en la pràctica clínica. No obstant això, els pacients desenvolupen amb relativa rapidesa resistència als mateixos, quedant sense alternatives terapèutiques. L’estructura presentada ara suggereix noves possibilitats per al desenvolupament de fàrmacs que no competeixin per les hormones naturals, sinó que bloquegin processos patofisiològics desencadenats per la unió de les mateixes. Aquests fàrmacs podrien ser usats com a alternativa o en conjunció amb els antiandrògens actuals per aconseguir un control més efectiu de la malaltia.
Han col·laborat en l‘elaboració d’aquesta investigació també les unitats de Espectrometria de Masses (Dra. Marta Vilaseca) i de Citometria (Dra. Marta Taulès) del Parc Científic de Barcelona; el grup de Endocrinologia Molecular de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), dirigit pel Prof. Frank Claessens; així com els Profs. Adriaan Houtsmuller i Martin van Royen del Departament de Patologia i del Centre d’Imatge Òptica de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Holanda).

La Dra. Eva Román, infermera de recerca del Servei de Patologia Digestiva i professora de l’Escola Universitària d’Infermeria de l’EUI-Sant Pau ha rebut el premi a la millor comunicació oral durant el XXVI Congrés de la Societat Catalana de Digestologia, que es va celebrar del 26 al 28 de gener a Lleida.

El treball premiat, “Efecte d’un probiòtic multiespècies sobre la funció cognitiva, el risc de caigudes i la resposta inflamatòria en pacients amb cirrosi” és un projecte multidisciplinar dirigit pels Drs. Soriano i Guarner, en el qual han participat Cristina Gely i Maria Poca del Servei de Patologia Digestiva; Juan Camilo Nieto, Sílvia Vidal i Cándido Juárez de l’Institut de Recerca (IIB-Sant Pau) i del Servei d’Immunologia; i Marta Pozuelo i Chaysavanh Manichanh, de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR).

El 28 i 29 de novembre es va publicar la resolució de l’Instituto de Salud Carlos III per a la concessió d’ajuts de l’Acción Estratégica en Salud, corresponent a la convocatòria de 2016. Dels 47 projectes sol·licitats per l’Institut de Recerca-IIB-Sant Pau han concedit 21, amb un finançament total de 1.873.080€.

Dels projectes concedits, cinc estan liderats per investigadors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i un per un investigador de la Fundació Puigvert, la resta són investigadors de l’IR i de la FGS.

Els investigadors principals dels projectes són: J. Trujols, E. Álvarez, J. C. Escolà, F. Navarro, F. J. de Diego, J.L. Sánchez, L.A. Querol, C. Ariza, I. Espinosa, J.F. Nomdedeu, M. Rodríguez, T. Brugal, P. Paniagua, E. Popova, I. Illa, A.V. Moreno, R. Blesa, Mª J. Martínez, C. Villanueva, E. Ars i P. Garcia.

La distribució per àrees temàtiques de l’IIB-Sant Pau és la següent: un projecte de malalties cardiovasculars; tres de malalties genètiques, metabòliques i inflamatòries, malalties hematològiques i oncològiques; sis de malalties neurològiques, mentals i d’envelliment; un d’uronefrologia i cirurgia experimental; set d’epidemiologia, salut pública i serveis sanitaris i un d’anestèsia Grup Associat.

El Dr. Juan Cinca ha estat nomenat membre del Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació en Salut (CAPRIS) de la Generalitat de Catalunya, òrgan creat el passat desembre de 2016.

El CAPRIS neix com a màxim òrgan d’assessorament del Departament de Salut en el desenvolupament de les polítiques en les àrees de la recerca i la innovació.

El Dr. David de Gonzalo Calvo i la Dra. Vicenta Llorente Cortés, del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau han publicat recentment a l’International Journal of Cardiology. En el treball “Familial dilated cardiomyopathy: A multidisciplinary entity, from basic screening to novel circulating biomarkers” els autors han revistat la metodologia establerta (tècniques d’imatge i genètiques) i les noves aproximacions propostes (biomarcadors circulants) per al maneig de la miocardiopatia dilatada familiar.

Recentment va tenir lloc a Barcelona l’entrega de ajuts a la recerca en oncologia, dins de l’Acte Institucional 2016 de l’Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). S.M. la Reina Doña Letizia, presidenta d’honor de la Fundació Científica de l’AECC, va fer entrega de dos ajuts destinats al Grup Associat de recerca del Servei de Radiofísica i Radioprotecció de l’Hospital.

El primer està destinat a Maria Lizondo, que ha acabat el 2016 la residència en la especialitat de Radiofísica Hospitalària, i que gaudirà d’una beca de tres anys prorrogables a cinc per tal de desenvolupar el projecte “Evaluación de las nuevas estrategias de irradiación en el tratamiento del cáncer de mama y su implementación en la clínica”, del qual és investigadora principal la Dra. Montserrat Ribas, directora del Servei.

El segon està destinat al projecte “Dosimetría en piel en técnicas de IMRT y SBRT”, presentat a la convocatòria Projectes Singulars 2015, del qual l’investigador principal és el Dr. Pablo Carrasco, adjunt del Servei.

El Dr. David de Gonzalo Calvo i la Dra. Vicenta Llorente Cortés, del grup de Lípids i Patologia de l’IIB Sant Pau han publicat recentment a Scientific Reports. En el treball “Circulating long-non coding RNAs as biomarkers of left ventricular diastolic function and remodelling in patients with well-controlled type 2 diabetes” els autors han investigat per primer cop el potencial dels long non-coding RNAs circulants com biomarcadors d’alteracions cardíaques subclíniques en pacients de diabetis tipus 2 ben controlades.

Gràcies a això un simple anàlisi de sang és suficient en el perfil long non-coding RNAs circulants i podria constituir una eina molt útil per al diagnòstic precoç de les alteracions cardíaques pròpies de la cardiomipatia diabètica.

El doctor Pablo Alonso Coello, investigador Miguel Servet del Centre Cochrane Iberoamericà/IIB-Sant Pau, figura a la llista dels científics més citats del món que publica Clarivate Analytics, antiga branca de l’agència Thomson Reuters dedicada a la propietat intel·lectual i a la ciència.

A la llista apareixen els 3.000 investigadors més citats del món de 21 camps de la ciència i les ciències socials, que van des de la medicina clínica i les neurociències, fins l’agricultura, economia o medi ambient. D’aquests, 56 són investigadors que treballen en institucions espanyoles, 7 d’ells vinculats a algun CIBER, com és el cas del Dr. Alonso que pertany al CIBERESP (CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública).