NOTICIES

Sant Pau publica a The Lancet Oncology

Un estudi signat per la Dra. Carolina Moreno, investigadora de l’IIB Sant Pau del Grup d’Hematologia oncològica i trasplantament, i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, ha estat publicat recentment a la revista científica The Lancet Oncology. El treball compara el tractament estàndard de la Leucèmia Limfàtica Crònica en pacients majors de 65 anys (quimioimmunoteràpia) amb un tractament que incorpora inhibidors de la tirosinquinasa de Bruton (ibutrinib) i demostra un benefici clar en termes de duració de la resposta, així com una reducció del risc de progressió de la malaltia en un 80%. En els pacients que pateixen una alteració genètica que predisposa a una mala resposta al tractament estàndard, la reducció del risc és del 85%.

El tractament estàndard pels pacients majors de 65 anys que pateixen Leucèmia Limfàtica Crònica (LLC), la més prevalent en els països occidentals, és fins ara la quimioteràpia amb Clorambucil en combinació amb un anticòs anti-CD20 monoclonal obinotuzumab. En els últims anys s’han produït grans avenços en aquesta malaltia amb la introducció de nous tractaments biològics que van dirigits a dianes específiques com és el cas de l’inhibidor de la tirosinquinasa de Bruton (Ibrutinib). L’estudi Illuminate compara el tractament estàndard amb quimioimmunoteràpia versus combinació de ibrutinib amb obinotuzumab en pacients amb LLC majors de 65 anys o amb comorbilitats, no tractats prèviament.

Amb el tractament convencional la mitjana de duració a la resposta és de 19 mesos, mentre que amb aquesta nova combinació, passats 31 mesos, la majoria de malalts mantenen la resposta.

La combinació de fàrmacs que proposa l’estudi està pendent de la seva aprovació a l’agència del medicament dels Estats Units, FDA, i es preveu que s’aprovi i estigui disponible en aquell país el primer semestre del 2019. A Europa es preveu que estigui al mercat a finals d’enguany.

La Dra. Moreno,  investigadora de l’IIB Sant Pau i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, va presentar els resultats de l’estudi en l’últim congrés de la Societat americana d’Hematologia (ASH) que va tenir lloc a San Diego i és la primera signant de l’estudi publicat recentment a The Lancet Oncology. La seva presentació va ser la més vista online de totes les que es van presentar en aquest congrés.

Sant Pau és el centre que més pacients ha reclutat en l’estudi en el que també participen més de 25 centres de tot el món.

Estudi: Lancet Oncol. 2018 Nov 30. pii: S1470-2045(18)30788-5. doi: 10.1016/S1470-2045(18)30788-5. [Epub ahead of print]

Signants: Moreno C, Greil R, Demirkan F, Tedeschi A, Anz B, Larratt L, Simkovic M, Samoilova O, Novak J, Ben-Yehuda D, Strugov V, Gill D, Gribben JG, Hsu E, Lih CJ, Zhou C, Clow F, James DF, Styles L, Flinn IW.

the lancetIbrutinib plus obinutuzumab versus chlorambucil plus obinutuzumab in first-line treatment of chronic lymphocytic leukaemia (iLLUMINATE): a multicentre, randomised, open-label, phase 3 trial.

 


Sant Pau publica a Circulation

L’estudi publicat a la revista Circulation i liderat per la Dra. Maria Sabater Lleal, investigadora Miquel Servet I, incorporada recentment al grup de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, és una meta-anàlisi de dades globals del genoma realitzat amb el consorci CHARGE (Cohorts for Heart and Aging Research in Genomic Epidemiology) amb més de 46,000 individus analitzats.

“Genome-wide association trans-ethnic meta-analyses identifies novel associations regulating coagulation Factor VIII and von Willebrand Factor plasma levels” és el títol del treball realitzat en gran part al Karolinska Institutet d’Estocolm per la Dra. Sabater i supervisat pel Professor Nicholas L. Smith de la Universitat de Washington.

El treball identifica nous gens reguladors dels nivells de factor VIII i factor von Willebrand en plasma, i demostra un efecte causal d’aquestes proteïnes de la coagulació en la patologia trombòtica, concretament en malalties coronàries, ictus isquèmic i trombosi venosa.


L’estudi de la Dra. Olivia Belvin reconegut a Molecular & Cellular Proteomics

Un estudi sobre biomarcadors sinàptics per a la malaltia de l’Alzheimer liderat per la Dra. Olivia Belvin, investigadora Miquel Servet de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau en el  Grup d’Investigació de Neurobiologia de les Demencies que coordina el Dr. Albert Lleo ha estat publicat en la revista Molecular & Cellular Proteomics i ha rebut també finançament del consorci Proteored Proteored (ISCIII).

Més informació
molecular web


Sant Pau participa en un estudi publicat a Circulation sobre la malaltia arterioscleròtica

Els Drs José Martínez-González i Cristina Rodríguez del Grup de Recerca “Mecanismes reguladors del remodelat cardiovascular” de l’IIB Sant Pau, han participat en un treball desenvolupat en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), publicat recentment a la prestigiosa revista Circulation. Els investigadors, integrats al CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), han observat que l’expressió de la molècula CD69 en cèl·lules de la sang, prediu el desenvolupament de l’aterosclerosi subclínica (sense símptomes) de manera independent a altres factors de risc cardiovascular clàssics.

El més freqüent és que la malaltia arterioscleròtica – caracteritzada pel dipòsit de substàncies lipídiques en les parets de les arteries – es detecti en estadis avançats, quan ja ha provocat esdeveniments clínics com infart de miocardi, accident cerebrovascular o altres. El tractament d’aquest tipus de patologies, quan ja ha donat símptomes, resulta limitat ja que en un elevat percentatge dels individus afectats veuen disminuïda la seva qualitat de vida i per al conjunt del sistema sanitari suposa un elevat cost econòmic.

Se sap que la resposta immune inflamatòria té un paper essencial en la gènesi i progressió de la malaltia arterioscleròtica, desencadenant de l’infart agut de miocardi i l’ictus, explica Francisco Sánchez-Madrid, de l’Hospital Universitari de la Princesa. “No obstant això, la relació entre el metabolisme lipídic i la resposta immune – afegeix – no està encara ben definida. Tot i que la hipòtesi clàssica és que les lipoproteïnes de baixa densitat oxidades (LDLox) indueixen el reclutament de cèl•lules immunes inflamatòries i la seva acumulació en les plaques d’ateroma, també hi ha evidències que les cèl·lules i els teixits poden respondre a aquestes lipoproteïnes mitjançant la inhibició de senyals proinflamatòries “.

L’estudi identifica la molècula CD69 com el primer receptor per lipoproteïnes oxidades en limfòcits T que contribueix al control de la inflamació, prevenint el desenvolupament de l’aterosclerosi. “La unió de LDLox al receptor CD69, confereix als limfòcits T, tant humans com de ratolí, una funció antiinflamatòria protegint del desenvolupament de l’aterosclerosi”, assenyala Pilar Martín. Per a aquesta investigació s’ha emprat el model de ratolí deficient per al gen CD69, en el marc d’un projecte que ha rebut el finançament de la Fundació La Marató de TV3 i el CIBERCV, en estreta col·laboració amb el grup de José Martínez González, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, IIB- Sant Pau.

Estudi PESA
La rellevància i aplicació clínica d’aquest estudi s’ha posat de manifest mitjançant l’anàlisi del receptor CD69 en limfòcits de la sang obtinguda de 305 participants del projecte PESA (Progression of Early Subclinical Atherosclerosis), un estudi prospectiu que utilitza tècniques avançades d’imatge per a la detecció de la presència de placa d’ateroma en individus sans. En concret, aquesta part de l’estudi col·laboratiu s’ha realitzat amb els investigadors del projecte PESA, Valentí Fuster i Borja Ibáñez, conjuntament amb les unitats de Bioinformàtica, Genòmica i Proteòmica del CNIC que dirigeixen, respectivament, Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo i Jesús Vázquez. El PESA-CNIC-Santander, dirigit pel Dr. Fuster, inclou a més de 4.000 participants d’edat intermèdia i avalua la presència i desenvolupament d’aterosclerosi subclínica.

ir web circulationEls resultats obtinguts ara demostren que l’expressió de CD69 en limfòcits de sang es correlaciona inversament amb la presència i l’extensió de l’aterosclerosi subclínica. Cal no oblidar que la malaltia cardiovascular és la primera causa de mort al món. Pel que el desenvolupament d’estratègies efectives en la prevenció és una prioritat donada la gran prevalença de les malalties cardiovasculars en el món.

Article de referència
Tsilingiri, K., de la Font, H., Relaño, M., Sanchez-Diaz, R., Rodriguez, C., Crespo, J.,. . . Sánchez-Madrid, F. (2018). oxLDL Receptor in Lymphocytes Prevents Atherosclerosis and Predicts Subclinical Disease. Circulation. doi: 10.1161 / circulationaha.118.034326


Sant Pau participates in a study publicat a Circulation on arteriosclerotic malaltia

Drs José Martínez-González and Cristina Rodríguez of the Sant Pau IIB Research Group “Regulatory mechanisms for cardiovascular remodelling”, have taken part in a work developed in collaboration with the National Cardiovascular Research Centre (CNIC), recently published in the prestigious journal Circulation. The researchers, integrated to the CIBER of cardiovascular malalties (CIBERCV), have observed that the expression of the CD69 molecule in blood cells, predicted the development of subclinical atherosclerosis (without symptoms) in an independent way to other classic cardiovascular risk factors.
The most frequent is that arteriosclerotic malady – characterized by the presence of lipid substances in the walls of the arteries – is detected in advanced stages, which has already caused clinical events such as myocardial infarction, stroke or others. The treatment of these types of pathologies, which have already donated symptoms, is limited because in a high percentage of the affected individuals, their quality of life is reduced and because of the combination of the sanitary system, it supposes a high economic cost.

We know that the immune response to inflammation plays an essential role in the genesis and progression of atherosclerotic malady, triggering myocardial infarction and stroke, explains Francisco Sánchez-Madrid, from the Hospital Universitari de la Princesa. “However, the relationship between the lipid metabolism and the immune response – affegeix – is not well defined. Although the classic hypothesis is that low-density lipoproteins (LDLox) induce the recruitment of inflammatory immune cells and their accumulation in atheroma plaques, there is also evidence that cells and teixits can respond to these lipoproteins by inhibiting proinflammatory signals.

The study identifies the CD69 molecule as the first receptor for lipoprotein oxidations in T lymphocytes that contributes to the control of inflammation, preventing the development of atherosclerosis. “The binding of LDLox to the CD69 receptor confers on both humans and humans a protective anti-inflammatory function against the development of atherosclerosis,” asserts Pilar Martín. For this research, the deficient mouse model for the CD69 gene was undertaken as part of a project funded by the Fundació La Marató de TV3 and the CIBERCV, in close collaboration with the José Martínez González group of the Barcelona Institute for Biomedical Research, IIB-Sant Pau.

Estudi PESA
The relevance and clinical application of this study has been shown by analyzing the CD69 receptor in blood lymphocytes obtained from 305 participants of the PESA project (Progression of Early Subclinical Atherosclerosis), a prospective study that uses advanced imaging techniques to detect the presence of atheromatous plaque in singles. Specifically, this part of the collaborative study has been carried out with the researchers of the PESA project, Valentí Fuster and Borja Ibáñez, together with the units of Bioinformatics, Genomics and Proteomics of the CNIC which are directed, respectively, by Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo and Jesús Vázquez. The PESA-CNIC-Santander, directed by Dr. Fuster, included more than 4,000 participants in the inter-mediate edition and evaluates the presence and development of subclinical atherosclerosis.

The results show that the expression of CD69 in blood lymphocytes is inversely correlated with the presence and extent of subclinical atherosclerosis. It is important not to forget that cardiovascular malady is the first cause of death in the world. Because the development of effective prevention strategies is a priority given the high prevalence of cardiovascular malalties in the world.

ir web circulation
Tsilingiri, K., de la Font, H., Relaño, M., Sanchez-Diaz, R., Rodriguez, C., Crespo, J.,. . . Sánchez-Madrid, F. (2018). oxLDL Receptor in Lymphocytes Prevents Atherosclerosis and Predicts Subclinical Disease. Circulation. doi: 10.1161 / circulationaha.118.034326

Translated with www.DeepL.com/Translator


Sant Pau participa en un estudi que demostra com la depressió i l’ansietat són un risc independent en el control de l’asma

L’estudi publicat a The Journal of Allergy and Clinical Immunology, en el que participa el Grup de Malalties respiratòries cròniques de l’Institut de Recerca de Sant Pau i el Servei de Pneumologia de l’Hospital, la Fundació Jiménez Díaz i la Universitat Autònoma de Madrid, ha demostrat com l’ansietat i la depressió suposen un risc independent en el control de l’asma. En el treball en el que van participar 180 pneumòlegs i al·lergòlegs, es va proposar esbrinar l’associació del diagnòstic d’asma amb símptomes de depressió i ansietat i amb el seu grau de control.

Aquestes associacions es van realitzar a l’inici del diagnòstic i als sis mesos, després d’un tractament només per a l’asma i realitzat per un especialista. Es van incloure 3.182 pacients asmàtics que van ser avaluats pels especialistes en pneumologia o al·lergologia, per mesurar el seu nivell de control de l’asma, el nivell d’ansietat i depressió.

Posteriorment, l’especialista va decidir el tractament dels pacients, els quals van tornar a ser avaluats als tres i sis mesos després de la primera consulta. D’aquesta manera, el treball va evidenciar que a la primera consulta el 24 per cent dels malalts van ser diagnosticats d’ansietat, i el 12 per cent de depressió, de manera que les xifres d’ansietat eren més altes que les de la població general espanyola (9 per cent), encara que les de depressió eren similars.

Després de sis mesos, els investigadors van poder observar que tant l’ansietat com la depressió van millorar, al mateix temps que van evidenciar una millora de la funció pulmonar i del control de l’asma.



Oncologia Mèdica de Sant Pau publica a Jama

La Dra. Ariadna Tibau investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau, adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i Consolació Moltó resident del mateix Servei han publicat recentment un article a la prestigiosa JAMA. El treball titulat “Assessment of Frequency and Reporting of Changes in Cancer Trial Design After Initiation of Patient Accrual”.

Per a consultar l’article jama web

 

 


Workshop Avenços en Cardiometabolisme

El divendres 25 de gener, al Recinte Modernista de Sant Pau, tindrà lloc el Workshop Avenços en Cardiometabolisme. Una jornada on facultatius i investigadors de reconegut prestigi presentaran els avenços recents en recerca bàsica, translacional i clínica en el camp del Cardiometabolisme al llarg de quatre sessions. El workshop va dirigit a investigadors, facultatius del laboratori clínic, personal assistencial dels àmbits de l’Endocrinologia, la Cardiologia, la Medicina Interna i la Medicina de Família, així com a personal en formació en aquests àmbits. Adjunt trobareu el programa de la jornada.

foto workshop webAmb inscripció gratuïta abans del 15 de gener de 2019 enviant un mail a eliras@santpau.cat
Secretària. Esther Liras. Tel. 93 553 72 67.

Més informació aquí


La Unitat d’Imatge Cardíaca de Sant Pau publica a la British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine

La Unitat d’Imatge Cardíaca, del Servei de Cardiologia de Sant Pau, i investigadors de l’IIB Sant Pau, han publicat recentment a la prestigiosa revista British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. L’article “Myocardial remodelling and tissue characterisation by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” tracta sobre els canvis que pateix el cor dels atletes de resistència (maratonians) amb una llarga història d’activitat esportiva estudiats per ressonància magnètica cardíaca.

Per a consultar l’article

BMJS


The Sant Pau Heart Image Unit publishes in the British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine

The Heart Image Unit, the Cardiology Service of Sant Pau, and researchers from the IIB Sant Pau, have recently been published in the prestigious British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. The article “Myocardial remodeling and tissue characterization by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” deals with the changes suffered by the heart of resistance athletes (maratonians) with a long history of sporting activity studied by cardiac magnetic resonance imaging.

To consult the article

BMJS



Primera reunió del projecte ERA-NET NEURON TREAT-SYNGP

Durant el 13 i el 14 de Desembre es va celebrar a l Institut de Recerca de l Hospital de Sant Pau, la primera reunió del projecte ERA-NET NEURON TREAT-SYNGP (Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments*).

El projecte és un consorci científic europeu liderat pel Dr Àlex Bayés, IP del grup del IR Sant Pau “Fisiologia Molecular de la Sinapsis”. L’objectiu principal del projecte és generar cèl·lules iPSCs que portin mutacions al gen SYNGAP1 causants de discapacitat intel·lectual i utilitzar-les per la identificació de possibles nous tractaments.

 

IMG_5510

 

D’esquerra a dreta:

Michael Peitz (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn, Germany);  Àlex Bayés (Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona, Spain); Jacques Michaud (Hospital Universitaire Sainte Justine, Montreal, Canada);  Daniel Choquet (Institut Interdisciplnaire de Neurosciences, Bourdeaux, France); Oliver Brüstle (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn Germany)

 

 

 

 


Sant Pau participa en una publicació al Journal of Clinical Lipidology

Professionals del Servei de Bioquímica, investigadors del Grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca, juntament amb facultatius dels Serveis d’Endocrinologia i Nutrició, Medicina Interna i Pediatria de l’Hospital de Sant Pau, i facultatius i investigadors d’altres centres hospitalaris de Catalunya – agrupats en l’entorn de la Xarxa de Lípids i Arteriosclerosi, que reuneix a membres de fins a 24 centres catalans, han liderat una publicació al Journal of Clinical Lipidology sobre l’experiència de 9 anys en el diagnòstic de la hipercolesterolèmia familiar (HF) a Catalunya.

L’HF és una malaltia hereditària i freqüent (es calcula que 1/220 persones la pateix) i es caracteritza per un alt risc cardiovascular si els afectats no estan controlats i tractats adequadament, preferentment des de la infància o la joventut. Tanmateix se sap, tant nacionalment com internacionalment, que la majoria de pacients amb aquesta malaltia no han estat diagnosticats ni estan, per tant, controlats.

jcl webAixò es del tot paradoxal, atès que l’HF és posa sovint com exemple de malaltia molt ben coneguda que ha servit com a model pel desenvolupament de diversos medicaments d’ampli ús com són, per exemple, les estatines. L’estudi publicat estableix l’eficàcia del diagnòstic molecular d’HF enfront del clínic i bioquímic, i mostra les bases per estendre el diagnòstic a nivell d’estudis en famílies.

Aquests estudis familiars per diagnosticar nous casos d’HF s’ofereixen per part del Servei de Bioquímica des d’ara fa 10 anys. Més recentment, aquests esforços s’han potenciat amb un projecte de La Marató de TV3 dedicada a Malalties Cardíaques que es porta a terme juntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb el que també s’ha desenvolupat una web, www.colesterolgenetic.cat, que pretén informar als pacients amb HF, les seves famílies i al públic interessat sobre aquesta patologia. L’Instituto de Salud Carlos III, el CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, i el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición també han contribuït al finançament d’aquest estudi.


Neurologia de Sant Pau publica a Nature Medicine

Diferents professionals de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia i de l’Institut de Recerca de Sant Pau han participat en l’estudi “Identification of evolutionarily conserved gene networks mediating neurodegenerative dementia” recentment publicat a la prestigiosa revista Nature Medicine.

Publicació

nature llarg web


La Fundació Josep Carreras impulsa a l’Hospital de Sant Pau el primer assaig clínic a Europa d’immunoteràpia CAR-T per a limfomes T i limfoma d’Hodgkin

La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Hospital de Sant Pau han presentat avui en roda de premsa la campanya “La fàbrica de cèl·lules imparables”, un assaig clínic d’immunoteràpia CAR-T per oferir una oportunitat als pacients de limfoma que ja no tenen altres possibilitats terapèutiques disponibles a causa de la resistència de les seves malalties als tractaments habituals. El projecte, únic al món per les seves característiques, es desenvoluparà íntegrament a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona durant l’any 2019.

Es tracta d’un assaig clínic especialment dirigit a pacients de limfoma d’Hodgkin o de limfomes T com ara el limfoma anaplàsic de cèl·lules grans, les cèl·lules de les quals tenen uns receptors anomenats CD30. En la trobada han participat el Dr. Jordi Sierra, cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau; el Dr. Javier Briones, hematòleg de l’Hospital de Sant Pau, investigador clínic en l’àrea d’immunoteràpia associat a l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras i cap del Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de Sant Pau; el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, el Dr. Evarist Feliu, vicepresident de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i Mireia Agudo, pacient de limfoma no Hogdkin.

“La recerca científica és la pedra angular per arribar a la curació definitiva de tots els pacients. La inversió en millorar els tractaments actuals i la qualitat de vida dels malalts és la nostra raó de ser. Poder brindar una esperança com aquest assaig clínic és una enorme satisfacció per a la Fundació Josep Carreras i per a tots els qui hi participem”, explica el Dr. Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.

Els limfomes
Cada any 7.500 persones són diagnosticades de limfoma a l’Estat espanyol. És el càncer de la sang més freqüent. Es tracta d’una neoplàsia del sistema limfàtic, el qual contribueix de manera principal a formar i activar les defenses de l’organisme. Els limfomes es classifiquen en dos grans grups: el limfoma d’Hodgkin i els limfomes no Hodgkin.

La majoria d’aquests pacients es restableix després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i així, molts pacients recauran i, actualment no es disposa de més possibilitats terapèutiques per oferir-los.

L’assaig clínic
Aquest assaig es basa en seleccionar un tipus de limfòcits T anomenats limfòcits T de memòria. Són unes cèl·lules de l’organisme poc nombroses però extremadament eficaces. Es generen després d’una infecció primària i són les encarregades de mediar en la defensa de l’organisme en infeccions successives del mateix patogen. Se’n recorden d’ell. A més, tenen un poderós efecte citotòxic, la qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades. I viuen molts anys al nostre cos. “Seleccionarem aquests limfòcits T de memòria del propi pacient i els dotarem d’una «arma» que, cada vegada que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, l’elimini. Així, de forma perpètua, en el cos del pacient quedaria un «detector i eliminador» de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

“Només hi ha 2 assaigs clínics d’aquestes característiques arreu del món, als Estats Units i a la Xina amb resultats previs positius tot i que només s’han pogut tractar poc més de 30 pacients. «La fàbrica de cèl·lules imparables» serà el primer assaig clínic d’immunoteràpia CAR-T anti CD30 per limfomes T i limfoma d’Hodgkin de l’Estat espanyol i d’Europa i el primer seleccionant els limfòcits T de memòria”, confirma el Dr. Jordi Sierra, cap de servei d’Hematologia de l’Hospital.

L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau i de la Fundació Josep Carreras és iniciar la Fase I d’aquest assaig durant l’any 2019 amb 10 pacients refractaris als tractaments. “Abans pensava en guanyar la guerra però, després de moltes recaigudes, només penso en anar guanyant cada batalla. Mentre em continuïn oferint oportunitats, jo no em rendeixo”, comenta la Mireia Agudo, pacient de limfoma no Hodgkin.

Actualment, la Fundació Josep Carreras ja ha pogut assolir tres quartes parts dels fons mínims necessaris per dur a terme el projecte. Tot això en una campanya col·laborativa en la què han participat més de 11.000 persones.

+ info a www.imparables.org


Seminari del Dr. Gordon Guyatt a l’Hospital Sant Pau

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en col·laboració amb el Servei d’Epidemiologia i la Fundació Dr. Antoni Esteve, organitzen el seminari “Past, Present and Future of EBM” a càrrec del Dr. Gordon Guyatt, de la McMaster University de Canadà, convidat pel Dr. Pablo Alonso Coello, del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris. El seminari tindrà lloc el proper 12 de desembre a les 15 hores, a les sales polivalents de Sant Pau. L’entrada és lliure i gratuïta.
El Dr. Guyatt, de la Universitat McMaster de Canadà, és conegut pel seu lideratge en la medicina basada en l’evidència, un terme que va encunyar en un article de JAMA de 1992. Del seu extens currículum, destaquen les seves contribucions a la investigació en qualitat de vida, assaigs aleatoritzats, metanàlisis i guies de pràctica clínica. També ha escrit àmpliament sobre polítiques de salut a la premsa general.
Gordon Guyatt ha publicat més de 1.200 articles amb revisió d’experts, molts d’ells en les revistes més influents. Segons Web of Science, els seus treballs han estat citats més de 100.000 vegades i és considerat un dels vint investigadors més citats de la història.
El Dr. Guyatt és cofundador del grup de treball GRADE [Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation]. GRADE és una sistema estructurat i transparent per a la qualificació de la qualitat de l’evidència i la força de les recomanacions i ha estat adoptat per més de 100 organitzacions sanitàries de tot el món, incloent l’Organització Mundial de la Salut, NICE [National Institute for Health Care Excellence] o el Centre Cochrane, entre d’altres.
És, per tant, un privilegi poder tenir entre nosaltres al Dr. Guyatt. Us animem a tots a assistir a la seva conferència.

Enllaços d’interès:
–     Biografia
–     The Canadian Medical Hall of Fame


Reportatge a Nanoligent: “Un nanofàrmac elimina selectivament cèl·lules mare metastàtiques en animals”

El juny de 2017 investigadors de l’IIB Sant Pau, de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB i del CIBER-BBN, van desenvolupar una spin-off, Nanoligent, amb l’aspiració de crear el primer fàrmac dissenyat per eliminar les cèl·lules mares metastàtiques.

Aquesta empresa, que té al darrera més de deu anys d’estudis, està dirigida pel Dr. Manuel Rodríguez Mariscal, professional amb una llarga experiència en el camp de la inversió i la creació de companyies biotecnològiques i té com a objectiu aconseguir el finançament per a la realització del projecte.

L’equip investigador, liderat pel Dr. Ramon Mangues de l’IIB Sant Pau, pel Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, ambdós de la UAB, i tots ells membres del CIBER-BBN, ha demostrat que el fàrmac actua només sobre les cèl·lules iniciadores de metàstasis mitjançant la seva interacció específica entre un pèptid present a la nanopartícula proteica que el transporta i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba sobreexpresat a les cèl·lules tumorals. Això permet atacar només les cèl·lules tumorals, bloquejant la seva disseminació en estadis primerencs, de manera que preveu l’aparició de metàstasis alhora que evita els efectes adversos derivats dels tractaments habituals.

S’ha observat que aquest receptor està sobreexpresat en, com a mínim, 20 tipus diferents de càncer, entre ells els de pròstata, mama, ovari i altres no tan comuns com el de pàncrees. Això vol dir que aquesta nanopartícula es pot dirigir al tractament de diferents tipus de neoplàsies, convertint-la en un vehicle molt versàtil que pot transportar diferents molècules terapèutiques d’elevada potència.

Actualment no existeixen fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules mare metastàsiques. Per tant, aquest nou descobriment podria tenir un alt impacte clínic tan bon punt s’hagin realitzat els assajos de regulació necessaris per tal d’aplicar-se en humans. L’Hospital de Sant Pau seria el primer Centre en el món en avaluar en assaigs clínics aquest fàrmac en pacients, prèviament a la seva possible introducció en la terapèutica clínica.

Al minut 2:35 podeu veure el reportatge. en el Programa Àmbit B30 3/12/2018 

http://www.nanoligent.com/


Investigadors de Sant Pau aconsegueixen alleujar la neuropatia diabètica

Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau, de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han aconseguit inhibir el dolor neuropàtic en ratolins diabètics mitjançant l’administració d’una classe de molècules amb la propietat d’alliberar monòxid de carboni. La seva efectivitat suggereix un gran potencial terapèutic d’aquest fàrmac per al tractament de la neuropatia diabètica en pacients.

El dolor neuropàtic és una de les principals complicacions de la diabetis mellitus i es calcula que aproximadament un de cada tres pacients diabètics la pateixen. Encara que no es coneixen exactament les seves bases fisiopatològiques, evidències recents suggereixen que la diabetis promou la neuroinflamació i això exerciria un paper clau en la manifestació dels signes de dolor crònic en diabètics.

Els investigadors apunten cap a “l’ús del monòxid de carboni, basant-se en les seves propietats antiinflamatòries, per al tractament i alleugeriment del dolor neuropàtic”. Tot i això, “la seva utilització requereix d’una formulació galènica que permeti la dispensació i/o alliberament controlat d’aquest monòxid de carboni a partir d’agents no tòxics”, afegeixen.

Un nou estudi, publicat a PLoS One, ha demostrat l’efectivitat del fàrmac Corm-2, basat en molècules alliberadores de monòxid de carboni, per al tractament de la neuropatia diabètica en ratolins amb diabetis tipus 1. Els investigadors, liderats per Josep Julve, del grup Bases metabòliques del risc cardiovascular i Olga Pol, del grup de Neurofarmacologia Molecular, ambós de l’Institut de Recerca de Sant Pau han identificat els mecanismes moleculars involucrats en l’efecte antioxidatiu i antiinflamatori a través dels quals el fàrmac exerceix la seva acció.

Paper de Corm-2 en el tractament de la neuropatia diabètica

Les molècules alliberadores de monòxid de carboni, anomenades Corm (Carbon Monoxide-Releasing Molecules), s’erigeixen com una alternativa vàlida a l’ús de teràpies basades en la inhalació d’aquest gas, amb propietats igualment favorables en diferents models experimentals d’inflamació, però menys perilloses. En particular, el fàrmac Corm-2, un dels representants de Corm més freqüentment empleats, ha estat avaluat satisfactòriament pel Grup liderat per Olga Pol en models experimentals de dolor inflamatori i neuropàtic.

Ara, els investigadors han estudiat la seva eficàcia en la remissió del dolor neuropàtic en una condició crònica i proinflamatòria com la diabetis: “En aquest treball vam voler avaluar l’efecte antiinflamatori / antioxidant exercit per les molècules Corm-2 i el seu potencial efecte analgèsic sobre el dolor neuropàtic associat a diabetis mellitus tipus 1”, explica Olga Pol.

“Les troballes permeten concloure que la inhibició de dolor neuropàtic produïda per l’administració de Corm-2 es relaciona amb canvis favorables en l’expressió de marcadors de neuroinflamació i estrès oxidatiu en ratolins diabètics”, afirma Josep Julve.

Tot i la millora en la neuropatia observada en ratolins diabètics tractats amb Corm-2, aquest treball també va mostrar efectes potencialment no beneficiosos ja que la seva administració també va produir una elevació, tot i que moderada, en els nivells circulants de colesterol. “Els efectes favorables mostrats per Corm-2 reforcen la necessitat de continuar investigant en aquesta línia de treball provant l’efecte de formulacions galèniques igual d’eficients sense efectes secundaris no desitjats”, afegeix el primer signant del treball, Karen Alejandra Méndez Lara.

“Els resultats obren noves possibilitats terapèutiques a l’ús d’aquesta classe de fàrmacs en el maneig de complicacions de base neuroinflamatòria en pacients diabètics”, conclouen els investigadors.

* En l’estudi també han participat els investigadors, José Luis Sánchez-Quesada, Núria Farré, Sheila Ruiz-González, Jesús M. Martín-Camps, Enrique Lerma, Edgar Zapico i Francisco Blanco-Vaca del CIBERDEM, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau i director del Servei de Bioquímica i el Servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Article de referència:

Administration of Corm-2 inhibits diabetic neuropathy but does not redueix dyslipidemia in diabetic mice. Méndez-Lara KA, Sants D, Farré N, Ruiz-Nogales S, Leánez S, Sánchez-Quesada JL, Zapico I, Lerma E, Escolà-Gil JC, Blanc-Vaca F, Martín-Camps JM, Julve J, Pol O . PLoS One. 2018 octubre 4; 13 (10): e0204841.DOI: 10.1371 / journal.pone.0204841edifici Ir web


El Grup de Recerca d’Inflamació i remodelat vascular publica a Scientific Reports

El Grup de Recerca d’Inflamació i remodelat vascular de l’IIB Sant Pau, liderat per la Dra. Cristina Rodríguez, ha publicat recentment l’article “Lysyl oxidasa (LOX) limits VSMC proliferation and neointimal thickening through its extracel·lular Enzymatic activity” a la revista Scientific Reports. El treball aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les cèl·lules musculars llises (CMLV) de la paret vascular.

 

scientific reportEl treball, publicat a la revista Scientific Reports aprofundeix en els mecanismes implicats en la capacitat de la lisil oxidasa (LOX) per limitar el remodelat vascular i la proliferació de les CMLV característiques del procés de reestenosi i ha estat dirigit per la Dra. Cristina Rodríguez i el Dr. José Martínez González (CSIC), investigadors del CIBERCV.

La LOX és un enzim clau en la síntesi i maduració de la matriu extracel·lular que contribueix al control del remodelat vascular a través de la regulació de la proliferació cel·lular, la calcificació de la matriu i la producció d’estrès oxidatiu. Aquest enzim, a priori, té una localització fonamentalment extracel·lular, encara que també presenta formes intracel·lulars. A més i sorprenentment, algunes de les respostes cel·lulars regulades per la LOX no depenen de la seva activitat enzimàtica. Tanmateix, la funció biològica i possible contribució al control del remodelat vascular de la LOX no havien estat analitzades. Els resultats de l’estudi, obtinguts mitjançant estratègies d’inhibició farmacològica i sobreexpressió en cèl·lules vasculars humanes i estudis en ratolins transgènics que sobreexpressen la LOX, indiquen que la forma extracel·lular i enzimàticament activa de la LOX és la responsable de l’efecte antiproliferatiu d’aquest enzim en les CMLV i suggereix que el control farmacològic de l’activitat d’aquest enzim podria limitar el remodelat vascular en processos patològics com la reestenosi.

Als països desenvolupats les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de morbiditat i mortalitat. La revascularització mitjançant angioplàstia coronària transluminal percutània (ACTP) és una mesura terapèutica àmpliament utilitzada en el tractament de la malaltia coronària, si bé, la seva major limitació és la reestenosi, que és un procés complex en el qual, en resposta al dany produït per l’ACTP, es produeix un remodelat vascular caracteritzat per la proliferació de CMLV i la producció de components de la matriu extracel·lular. Aquesta resposta comporta l’obstrucció de la llum del vas, comprometent de nou la irrigació del múscul cardíac. Es tracta d’un problema significatiu, tant des del punt de vista clínic com econòmic, que encara presenta una incidència elevada, tot i els avenços en el desenvolupament de stents alliberadors i de fàrmacs antiproliferatius. Per tant, és fonamental l’estudi d’aquest procés per identificar noves estratègies que previnguin l’aparició de la reestenosi i limitin el seu desenvolupament.

 


Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació