Investigadors del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV) del grup de Joan Cinca de Sant Pau, han descrit recentment una nova tècnica per identificar àrees de cicatrius en pacients amb infart de miocardi mitjançant mapeig endocardi de la impedància elèctrica tissular.

En un estudi preclínic realitzat en un model porcí d’infart de miocardi crònic s’evidencia que aquest procediment pot permetre el reconeixement de la cicatriu de l’infart i, teòricament, no està influenciat per canvis en la seqüència d’activació cardíaca. “L’exacta identificació de zones de cicatriu és fonamental per a que l’ablació elèctrica de les arrítmies en pacients que han patit infart de miocardi proporcioni òptim resultats”, indica el Dr. Cinca.

Actualment, la identificació de les àrees de cicatriu es basa en un mapatge de voltatge, és a dir, analitzar el voltatge dels electrocardiogrames locals, per això els investigadors del CIBERCV han obert una nova via, segons explica el cap del grup. “El nostre estudi mostra el mapatge de la impedància elèctrica aportat avantatges sobre el mapatge de voltatge i, per tant, la utilització simultània d’ambdós procediments permetrà una millor detecció de zones de fibrosi i, en definitiva, millors resultats en pacients sotmesos a ablació de les arítmies ventriculars”, indica Cinca.

Un estudi pioner
Aquest estudi del CIBERCV és el primer de les seves característiques en analitzar la capacitat de reconèixer àrees de cicatriu d’infart utilitzant un punt de vista novedós basat en la medició del catèter de la impedància elèctrica, una propietat del cor que està influïda per les característiques estructurals intrínseques del teixit. Investigacions prèvies van mostrar que aquesta impedància és menor en la cicatriu de l’infart que en el miocardi normal, i aquesta circumstancia permet el reconeixement de la regió necròtica.

Article de referència:
Endocardial infarct scar recognition by myocardial electrical impedance is not influenced by changes in cardiac activation sequence. Amorós-Figueras G, Jorge E, Alonso-Martin C, Traver D, Ballesta M, Bragós R, Rosell-Ferrer J, Cinca J. Heart Rhythm. DOI: https://doi.org/10.1016/j.hrthm.2017.11.031

Investigadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i Sant Joan de Reus, liderats per Francisco Blanco-Vaca i Joan Carles Escolà-Gil, de l’IIB Sant Pau i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han identificat els mecanismes pels quals les lipoproteïnes que transporten el colesterol bo (HDL) perden la seva capacitat cardioprotectora en pacients amb hipercolesterolèmia familiar.

El treball, en col·laboració amb investigadors finlandesos, ha estat publicat al Journal of the American College of Cardiology i demostra que els pacients amb hipercolesterolèmia familiar presenten alteracions en les activitats de les principals enzims implicades en la maduració de les HDL, el que causa alteracions en seva composició i una reducció en la seva principal funció cardioprotectora, la seva capacitat per prevenir l’acumulació de colesterol en els macròfags de la paret arterial.

Lídia Cedó, primera signant del treball, indica que aquestes troballes “també es van trobar a adolescents amb hipercolesterolèmia familiar, un trastorn molt freqüent que afecta més de 100.000 persones a Espanya, el que incideix en la necessitat d’un diagnòstic precoç que permeti iniciar tractaments primerencs que disminueixin el risc de patir un infart de miocardi en un futur “.

La hipercolesterolèmia familiar és un trastorn heretat principalment per mutacions en el gen del receptor de lipoproteïnes de baixa densitat i caracteritzat per nivells alts de lipoproteïna de baixa densitat, que sovint estan associats amb nivells baixos de HDL.

En l’estudi també han participat els investigadors Núria Plana i Lluís Masana de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del CIBERDEM, José Luís Sanchez-Quesada de l’IIB Sant Pau (CIBERDEM), Miriam Lee-Rueckert i Petri Kovanen del Wihuri Research Institute i Matti Jauhiainen del Minerva Foundation Institute for Medical Research, tots ells en Hèlsinki .

Article de referència:

Altered HDL Remodeling and Functionality in Familial Hypercholesterolemia. Cedó L, Plana N, Metso J, Lee-Rueckert M, Sanchez-Quesada JL, Kovanen PT, Jauhiainen M, Masana L, Escolà-Gil JC, Blanc-Vaca F. DOI: 10.1016 / j.jacc.2017.11.035

Ja teniu disponible els documents de la sessió informativa sobre les novetats de la convocatòria AES 2018, que va tenir lloc el passat dijous 15 de febrer. Adjunt trobareu la informació.

Criteris d’avaluació AES 2018

Convocatòria AES 2018

Resultats de la convocatòria d’Ajudes de projectes d’investigació en Salut 2017

La Fundació obre la convocatòria d’ajudes per impulsar la recerca biomèdica d’excel·lència sobre les malalties que van centrar l’edició 2017 del programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio. Fins el 12 de març, es poden enviar els projectes de recerca sobre malalties infeccioses candidats a ser finançats amb els fons recaptats en l’última edició del programa.
El marcador provisional amb què va tancar l’emissió del 17 de desembre, situat en 7,2 milions d’euros, s’anirà incrementant amb els donatius que arribin fins al 31 de març, quan es farà el tancament definitiu d’aquesta edició.
Els investigadors que treballin sobre les malalties infeccioses hauran de presentar els seus treballs a través de la pàgina web (www.ccma.cat/tv3/marato/recerca/ajuts), on hi ha les bases i el formulari de la convocatòria, que es fa exclusivament en línia.
Els projectes presentats seran avaluats en un rigorós procés de selecció, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS), en què participaran científics d’àmbit internacional experts en el tema de la convocatòria. Aquesta avaluació permetrà determinar com es distribueixen els fons recaptats en La Marató 2017, atenent a l’excel·lència científica dels projectes candidats. El resultat de l’avaluació el farà públic el Patronat de la Fundació, a partir de la proposta de la Comissió Assessora Científica, al mes d’octubre.
Els treballs premiats es duran a terme al llarg de tres anys, en un únic centre de recerca o bé de forma coordinada entre equips de diferents institucions. L’any 2023, la Fundació La Marató de TV3 exposarà els resultats obtinguts en un simpòsium.

La Fundació Privada Daniel Bravo presenta una nova convocatòria de les beques per a estades curtes a l’estranger amb l’objectiu estimular la recerca biomèdica d’alt impacte a Catalunya. Les sol·licituds es podran presentar fins el 15 de març de 2018.
Els candidats, que rebran un ajut de 3.000 euros mensuals, s’incorporaran en centres de prestigi internacional en el camp de les malalties cardiovasculars.
Juntament amb la recerca bàsica i clínica, les Beques Daniel Bravo tindran aquesta vegada un focus d’atenció especial en la imatge cardiovascular i les tècniques de diagnòstic no invasives.
S’atorgaran tres ajuts a investigadors (amb el títol de doctorat, llicenciatura, grau o equivalent) que duguin a terme la seva recerca a Catalunya i vulguin fer estades curtes, entre un i nou mesos, en centres nord-americans i europeus de referència en el seu camp. Cada beca està dotada de 3.000 euros mensuals més les despeses de desplaçament.
Els investigadors poden escollir l’hospital, la universitat o el centre de recerca d’acollida. Els becats fins aquesta edició han col·laborat en centres com l’Hospital General de Massachusetts, l’MRC Human Genetics Unit d’Edimburg, la Universitat de Columbia, la Universitat de Califòrnia, l’University College London, el Karolinska Institute, la Harvard Chan School of Public Health o el Montreal Heart Institute.
La selecció de les propostes es realitzarà a partir d’un rigorós procés d’avaluació, que a més de la qualitat científica de la recerca proposada i la trajectòria del sol·licitant, tindrà en compte si es generarà impacte acadèmic, que es plasmarà en publicacions d’alt impacte i/o recerques futures; impacte clínic, que permeti influir sobre les guies de pràctica clínica i/o millorar les pràctiques mèdiques i de salut a escala local i, impacte social que pugui influir en les polítiques de salut pública i/o que tingui beneficis per al sistema de salut.
Les bases i el formulari de sol·licitud estan disponibles al web (http://www.fundaciodanielbravo.org/)

Investigadors del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau, dirigits per Vicenta Llorente Cortés han publicat recentment un article a la revista Scientific Reports conjuntament amb altres investigadors del Servei d’Endocrinologia i Nutrició, de la Unitat d’Imatge Cardíaca de l’Hospital de Sant Pau i del grup de Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca. El treball demostra el potencial del biomarcador sLRP1 com a indicador no invasiu de greix epicàrdic en pacients de diabetis tipus 1.

El desenvolupament d’assajos basats en aquesta proteïna podria obrir el camí a noves eines clíniques per a l’estratificació del risc metabòlic en pacients amb diabetis de tipus 1.

“Soluble LRP1 is an independent biomarker of epicardial fat volumen in patients with type 1 diabetes mellitas”.

La Unitat d’Imatge Cardíaca, del grup de Recerca de Cardiologia Clínica i Translacional, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha signat un conveni de col·laboració amb el Departament de Tecnologies de la Informació i Comunicacions de la UPF. L’objectiu general és desenvolupar mètodes i eines computacionals d’anàlisi d’imatges mèdiques, concretament, a partir de les característiques radiòmiques de les imatges de ressonància magnètica cardíaca.
La Radiòmica és una disciplina recent de la Física Mèdica que se centra en l’extracció de característiques quantificables a partir de diversos tipus d’imatges mèdiques (tomografies computades, ressonàncies magnètiques, tomografies per emissió de positrons). La utilització d’algoritmes numèrics permet extreure característiques que no són evidents a simple vista, i que contribueixen a millorar i completar la diagnosis de diverses patologies.

Investigadors del Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) del grup de José Martínez González de l’IIB Sant Pau han demostrat que els nivells de la proteïna CCL20 estan incrementats en pacients amb aneurisma d’aorta abdominal respecte a controls sans i, el que és més rellevant, respecte a malalts arterioscleròtics no aneurfismàtics. En l’estudi, dirigit per Mercedes Camacho, s’investiga l’expressió de CCL20 i s’avalua el seu possible paper com un biomarcador que ajudi en el pronòstic de pacients amb aneurisma d’aorta abdominal.
D’aquesta manera, es demostra que la CCL20 i el seu receptor CCR6 estan incrementats en l’aneurisma i que els seus nivells circulants són més elevats en pacients amb aquesta dolència que en individus sans i pacients amb malaltia arterioscleròtica no aneurismàtica. “Aquesta és, sens dubte, una característica única que no s’observa quan s’analitzen altres citoquines que també es troben incrementades en l’aneurisma d’aorta abdominal i, per tant, la CCL20 és particularment rellevant en aquests pacients”, indica Mercedes Camacho. A més, els nivells plasmàtics de CCL20 prediuen amb una alta sensibilitat la presència d’aneurisma.
Es coneix que l’autoimmunitat juga un paper, no totalment esclarit en la patologia d’aneurisma d’aorta abdominal. La quimioquina CCL20 està implicada en el desenvolupament de les malalties autoimmunies, encara que es desconeix la seva possible contribució al desenvolupament i progressió de l’aneurisma abdominal.
El present treball mostra una associació de la CCL20 i el seu possible paper com a biomarcador de la malaltia, la qual cosa obre noves vies de recerca, com reconeix l’autora de l’estudi del CIBERCV.
“És essencial trobar nous biomarcadors específics per a la detecció primerenca de la malaltia i estratificació del risc. A més, la identificació de nous biomarcadors podria ajudar a descobrir noves vies implicades en la fisiopatologia de l’AAA i, per tant, descobrir noves dianes terapèutiques per la intervenció farmacològica de la malaltia”, indica la Dra. Camacho.

Una patologia asimptomàtica
L’aneurisma d’aorta abdominal, prevalent en persones d’edat avançada en països industrialitzats, és una patologia que consisteix en una dilatació localitzada i permanent de l’aorta, generalment en la seva porció infrarenal. És una malaltia que cursa majoritàriament de forma asimptomàtica, pel que el diagnòstic es produeix en molts casos de forma casual i actualment no existeix cap tractament farmacològic capaç de limitar la progressió de l’aneurisma o evitar el seu trencament.

Enllaç a l’article de referència
Circulating CCL20 as a New Biomarker of Abdominal AorticAneurysm.
B. Soto, T. Gallastegi-Mossos, C. Rodríguez, J. Martínez-González, J.-R. Escudero, L. Vila & M. Camacho.
SciRep. 2017 Dec 11;7(1):17331. doi: 10.1038/s41598-017-17594-6.

Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) i el CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques associades (CIBERDEM) demostra el paper clau de l’enzim lipasa hepàtica en l’acumulació de lípids hepàtics i el desenvolupament d’adipositat.

El treball ha estat publicat a la prestigiosa revista científica Plos One.

Investigadors del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques associades (CIBERDEM) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau), han identificat els mecanismes pels quals l’enzim lipasa hepàtica, associada amb la presència d’alteracions metabòliques, obesitat i els desenvolupament d’esteatosi hepàtica (fetge gras), causa acumulació de lípids hepàtics i el desenvolupament d’adipositat.

L’equip d’investigadors, dirigits pels doctors Joan Carles Escolà-Gil i Francisco Blanco-Vaca (IIB Sant Pau / CIBERDEM), van utilitzar un model de ratolí transgènic que expressava la lipasa hepàtica humana en el fetge. Van demostrar que l’expressió de l’enzim promou la lipogènesi hepàtica in vivo a través de la inducció d’un factor de transcripció (Srebf1) que controla l’expressió dels principals gens implicats en la biosíntesis d’àcids grassos.

Lídia Cedó, investigadora del CIBERDEM a l’IIB Sant Pau i primera signant del treball, explica que “amb aquest estudi s’ha aconseguit demostrar el paper clau de la lipasa hepàtica en la regulació del metabolisme hepàtic dels lípids i la acumulació de teixit adipós”.

Els investigadors van poder comprovar també que l’expressió d’aquest enzim va incrementar la capacitat de les cèl·lules del teixit adipós per a hidrolitzar triglicèrids mitjançant un altre enzim (lipoproteinlipasa) i l’acumulació d’àcids grassos.

En l’estudi, publicat a Plos One, també hi han participat Vicenta Llorente-Cortes, investigadora del CIBERCV/CSIC-ICCC i Joan Carles Laguna i Núria Roglans de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

Article de referencia:

Cedó L, Santos D, Roglans N, Julve J, Pallarès V, Rivas-Urbina A, et al. (2017) Human hepatic lipase overexpression in mice induces hepatic steatosis and obesity through promoting hepatic lipogenesis and white adipose tissue lipolysis and fatty acid uptake. PLoS ONE 12(12):e0189834.

La revista Rolling Stone ha destacat com una de les 25 persones influents del món en el futur de la ciència a Jordi Riba, del grup d’investigació en Neuropsicofarmacologia Humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau).
Podeu llegir l’article de la revista Rolling Stone clicant aquí.

Metges i investigadors de l’Hospital de Sant Pau i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) apliquen per primera vegada una potent tècnica microscòpica per desvetllar com els agregats proteics es propaguen pel cervell en pacients amb aquesta demència.

En l’estudi publicat a la prestigiosa revista Brain i dirigit pel Dr. Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han col·laborat investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO) i les Universitats de Harvard i Edimburg.

La demència amb cossos de Lewy (DCL) és la segona causa de demència en el món i, encara que no hi ha dades precises aquesta malaltia, podria afectar a més de 70.000 persones a tot l’Estat. La malaltia afecta habitualment a persones de més de 70 anys, té un curs amb deteriorament cognitiu, al·lucinacions i problemes de mobilitat i no té curació.

Fins ara aquesta malaltia es definia per la presència d’acumulacions d’una proteïna anomenada sinucleina en l’interior de les neurones causant anomalies en la seva funció. En els últims anys s’havia sospitat que aquestes acumulacions de proteïna també afectaven a la sinapsis (connectors funcionals entre neurones que normalment són massa petits per a ser reconeguts utilitzant un microscopi òptic), la part més crítica de les neurones per on estableixen comunicació amb altres neurones. No obstant, la mida microscòpica de les sinapsis humanes (unes 5000 vegades més petites que el gruix d’un full de paper) i la seva complexitat, les fan difícilment abordables per als investigadors.

Aquest nou estudi demostra per primera vegada com aquestes acumulacions fan malbé las sinapsis, cosa que a la seva vegada pot facilitar que les proteïnes anormals s’estenguin pel cervell.

Els investigadors han analitzat els cervells de pacients amb Demència amb cossos de Lewy (DCL) aplicant una innovadora tècnica de microscòpia que permet obtenir resolucions fins ara inabastables en el cervell humà. Amb aquesta potent tècnica van observar que la sinucleina, una proteïna nuclear i sinàptica que és el principal component dels cossos de Lewy, es troba a ambdós costats de sinapsis suggerint que les acumulacions salten d’una neurona a l’altra aprofitant la via de comunicació normal. Per aquesta troballa es van analitzar més d’un milió de sinapsis.

El doctor Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han i responsable de l’estudi afirma que: “malgrat la importància que se li dona a les sinapsis como a base del nostre pensament o comportament, el seu estudi en humans és escàs degut a l’absència de tècniques adequades per a estructures tan petites i complexes. El nostre estudi demostra que aquesta demència pot estar causada en part per l’acumulació de proteïnes en les sinapsis i destaca la importància d’investigar sobre com protegir a les sinapsis del dany ocasionat per l’acumulació anormal de proteïnes.

L’estudi ha rebut finançament del Instituto de Salud Carlos III, CIBERNED, Alzheimer’s Research UK i Fundaciό Cellex Barcelona.

Investigadors dels Serveis de Cardiologia, Epidemiologia Clínica i Salut Pública, Anestesiologia i Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han participat en la publicació d’un article a la revista Annals of Internal Medicine. L’estudi, coordinat per la Universitat de McMaster (Canadà), forma part de la línia de recerca en medicina perioperatòria impulsada per investigadors d’aquests serveis. En aquest cas, el Dr. Jesús Álvarez, del Servei de Cardiologia, és un dels autors principals de la publicació, juntament amb un grup d’autors internacionals.

L’article descriu una anàlisi secundària de l’assaig clínic POISE-2, que va aleatoritzar a més de 10.000 pacients, amb risc cardiovascular de moderat a alt i que es van sotmetre a cirurgia no cardíaca, a rebre aspirina o placebo per prevenir episodis cardíacs adversos durant el postoperatori. Aquesta nova anàlisi avalua els beneficis i els riscos en els pacients amb antecedents d’angioplàstia coronària.

En aquesta població, l’aspirina va reduir el risc del desenllaç principal (mort o infart de miocardi no fatal) i el d’infart de miocardi al cap de 30 dies. L’efecte sobre l’hemorràgia greu o amb risc vital va ser incert. Els autors conclouen que en pacients amb angioplàstia coronària prèvia l’aspirina podria presentar més beneficis que riscos.

L’article està disponible aquí

El Dr. Josep Julve, de l’IIB Sant Pau i el Dr. Francisco Blanco Vaca, director del Servei de Bioquímica de Sant Pau i IP del Grup de Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’IIB són els principals signants d’un article publicat a la revista Translational Research, The Journal of Laboratory and Clinical Medicine.

L’article demostra una alteració important en l’excreció fecal de colesterol en un model de rosegadors de la família muridae de diabetis i obesitat extrema, deguda a una alteració de la senyalització que regula aquesta excreció i que està controlada per un factor transcripcional regulable per lligants denominat LXR alfa que controla els transportadors enterohepàtics de colesterol ABCG5/G8.

Encara que aquesta troballa correspon a un model animal concret, la cirurgia bariàtrica de pacients amb obesitat mòrbida va millorar l’expressió hepàtica de LXR alfa i ABCG5/G8 suggerint que aquestes alteracions del tràfic de colesterol, de les que es coneix que afavoreixen el desenvolupament de les malalties cardiovasculars, s’observen en pacients amb obesitat mòrbida i diabetis.

Podeu consultar l’article en pdf en l’arxiu adjunt.

El diumenge 19 de novembre tindrà lloc a Les Franqueses del Vallès la 6ena. edició de la cursa “Els 10 kilòmetres de Les Franqueses” amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquesta localitat i l’aval de la Federació Catalana d’Atletisme. La recaptació de totes les edicions de la cursa es destina al Grup de Recerca Clínica en Oncologia de l’IIB, que lidera el Dr. Agustí Barnadas, específicament en la línia d’investigació del càncer de ronyó, de la qual el Dr. Pablo Maroto n’és el responsable.

Inscripcions: www.xipgroc.cat
Més informació: www.els10delesfranqueses.cat

Us animem a participar en aquesta cursa solidària amb la Recerca.