Institut de Recerca Sant Pau - Centre CERCA
Les persones amb diabetis tipus 1 continuen presentant un risc elevat de malaltia cardiovascular fins i tot quan mantenen un bon control glucèmic i nivells de colesterol aparentment normals. Aquest fenomen, conegut com a risc cardiovascular residual, qüestiona la capacitat de les analítiques habituals per reflectir el risc real i apunta a l’existència d’alteracions més complexes en el tipus de partícules que transporten el colesterol a la sang. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), de l’Hospital de Sant Pau i del CIBERDEM, publicat a la revista Frontiers in Endocrinology, demostra que aquests pacients presenten un augment de les lipoproteïnes de baixa densitat petites i denses (sdLDL), un tipus de colesterol LDL format per partícules més petites que s’acumulen amb més facilitat a les parets de les artèries. Aquesta troballa aporta una explicació mecanística a aquest risc cardiovascular residual i reforça la necessitat d’anar més enllà de les mesures habituals de colesterol.
L’absència de biomarcadors fiables que permetin anticipar la resposta als corticoides continua sent un dels principals reptes en el maneig de l’hepatitis associada a l’alcohol. En aquest sentit, un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha identificat un perfil específic de vesícules extracel·lulars (EVs) circulants en plasma que s’associa tant a la resposta al tractament com a la mortalitat a mitjà i llarg termini. Els resultats de l’estudi, publicats a International Journal of Molecular Sciences, apunten al potencial d’aquestes EVs com a biomarcadors no invasius per millorar l’estratificació pronòstica i donar suport a la presa de decisions clíniques en una patologia amb una elevada mortalitat.
L’hemorràgia intracerebral és la forma més greu d’ictus i una de les patologies neurològiques amb una mortalitat més elevada. És relativament freqüent que en les primeres hores després de l’ingrés es prenguin decisions de limitació precoç de tractaments, és a dir, de no iniciar o retirar determinades intervencions terapèutiques, generalment quan es considera que el pronòstic és molt desfavorable i que aquestes mesures no aportaran un benefici real al pacient.
L’endometriosi, una malaltia inflamatòria crònica que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva —al voltant de 190 milions a tot el món—, continua sent poc compresa des d’una perspectiva biològica, fet que històricament ha dificultat tant el seu diagnòstic precís com el desenvolupament de tractaments eficaços. Ara, un estudi internacional publicat a Nature Genetics aporta noves dades per comprendre millor la base genètica i els mecanismes implicats en aquesta patologia.
El desequilibri vascular que es produeix en alguns embarassos pot deixar empremta més enllà del part. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a American Journal of Obstetrics and Gynecology, mostra que aquesta alteració, reflectida pel quocient sFlt-1/PlGF, s’associa amb un risc més elevat de problemes de memòria entre tres i sis anys després de l’embaràs i aporta noves claus sobre el mecanisme vascular que podria estar darrere d’aquest efecte.
