El Patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha concedit 694.987,51 euros a Sant Pau. Tres projectes dels cinc sol•licitats han estat escollits per rebre una de les 37 beques que atorga la Marató 2016 a projectes enfocats a trobar avenços tangibles en la prevenció, el tractament i la rehabilitació de les discapacitats motores, sensitives, cognitives que provoquen l’ictus i les lesions traumàtiques a la medul•la i al cervell.

Els tres projectes de Sant Pau que han estat finançats per La Marató 2016 són els següents:

Dra. Raquel Delgado Mederos
Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, Servei de Neurologia de Sant Pau
Projecte coordinat “Accident cerebrovascular, unitat d’ictus, rehabilitació, òptica, espectroscòpia de correlació difusa, flux sanguini cerebral, autoregulació cerebral.”, 298.000,00 € .

Dra. Elena Jiménez Xarrié
Institut de Recerca de Sant Pau
“Biomarcadors lipoproteics per determinar la inflamació de la placa carotídia en l’ictus isquèmic.”, 197.575,00 € .

Dr. Gerard Urrutia Cuchí
Servei d’Epidemiologia de Sant Pau
“Eficàcia d’un programa d’exercicis d’estabilitat del core en l’equilibri dinàmic en sedestació, control de tronc i rehabilitació funcional en pacients amb ictus subagut: assaig clínic aleatoritzat.”, 199.412,51 € .

Els fons recaptats en l’edició 2016 de La Marató, que ascendeixen a 11,3 milions d’euros, impulsaran la sensibilització i la recerca sobre l’ictus i les lesions medul•lars traumàtiques. Els 70 equips premiats treballaran durant els pròxims tres anys per guanyar més anys i més qualitat de vida per a les persones que han tingut un ictus o una lesió traumàtica a la medul•la o al cervell. Del conjunt de treballs, 17 són unitaris i 20 coordinats entre dues o més institucions de recerca.

Amb aquests nous 37 projectes, La Marató ja en suma 794 d’impulsats en els seus 25 anys d’història, que han aportat importants resultats en la salut dels ciutadans i avenços notables en el coneixement, la prevenció, el pronòstic i tractament de múltiples malalties.

El Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig ha publicat un article original a l’European Journal of Vascular and Endovascular Surgery que descriu l’aplicació d’un software desenvolupat originàriament en els àmbits de l’enginyeria i l’arquitectura per al càlcul de la resistència dels materials. Aquest software es basa en l’anàlisi per elements finits.
L’aplicació d’aquesta tecnologia en pacients amb aneurismes d’aorta abdominal podria ajudar en la valoració del risc de ruptura i obrir una nova via en la decisió de quins pacients i en quin moment s’han d’intervenir quirúrgicament.
Aquest estudi és un treball conjunt del Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig, de l’IIB Sant Pau, la UAB i del CIBER de malalties cardiovasculars.
Més informació (pdf article)

El proper 17 d’octubre al Foyer del Gran Teatre del Liceu tindrà lloc una conferència-col·loqui al voltant de la Miastènia a càrrec de la Dra. Isabel Illa, directora de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau. L’acompanyaran també Pilar Robles, presidenta d’AMES i Joan Mª Ripoll, d’AMICAT. L’entrada és lliure i gratuïta. El mateix dia a les 21 hores, també al Liceu, se celebrarà un concert del “Petitet i la seva rumba simfònica” que el cineasta Carles Bosch enregistrarà per un documental que està rodant sobre la figura de l’artista.

La miastènia gravis és una malaltia minoritària, de causa autoimmune, que provoca una debilitat muscular perquè afecta als músculs esquelètics del cos. És, de facto, incurable i la pateixen una de cada 50.000 persones. Aquesta condició de malaltia rara fa que les companyies farmacèutiques no s’interessin prou en la seva investigació i que s’avanci lentament cap a la seva cura. La doctora Isabel Illa i el seu equip de l’Hospital de Sant Pau són un dels principals especialistes a nivell internacional en aquesta malaltia i porten el cas de Petitet des que se li va detectar.

Amb la seva actuació al Liceu, Petitet podrà complir la promesa que va fer a la seva mare el dia que va morir: portar la seva rumba simfònica a un gran teatre de Barcelona. Petitet és fill de Ramón El Huesos, mític palmero de la banda de Peret i fa uns anys va crear la seva banda de rumba i simfònica (l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval) formada per 27 músics. Per al concert del Liceu se’ls hi sumarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, fet que el farà encara més emotiu i especial.

Una actuació imprescindible per als amants de la rumba amb majúscules que comptarà a l’escenari amb la col·laboració de grans músics i amics de Petitet com Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno i Lucrecia, entre d’altres. Un altre fet que el farà únic és que d’enregistrarà el concert per al film que està rodant des de fa un any i mig el director de cinema Carles Bosch (Petitet. Rumba pa’ti) i que serà el gran final de la pel·lícula. Aquesta s’estrenarà durant el primer trimestre del 2018.

Si vols col·laborar amb la investigació de la Miastènia, pots fer-ho a través de la Fundació Institut de Recerca Hospital de Sant Pau, Fila 0: ES 97 2100 5000 5902 0016 5691.

La Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau ha publicat recentment un article a la revista científica Nature Genetics sobre un estudi en malaltia d’Alzheimer. Podeu consultar l’article “Rare coding variants in PLCG2, ABI3, and TREM2 implicate microglial-mediated innate immunity in Alzheimer’s disease”, en el document adjunt.

El Dr. Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca de Sant Pau; director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment, del Servei de Neurologia de Sant Pau i Professor Agregat de Neurologia i Logopèdia al Departament de Medicina és el nou vicedegà de Postgrau de la Facultat de Medicina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Dr. Kulisevsky serà també coordinador de la Comissió de Màster i membre del Consell Acadèmic de l’Escola de Postgrau en representació de la Facultat de Medicina.

Un equip d’investigadors científics i clínics de la Xarxa Espanyola d’Investigació sobre anèmia de Fanconi, coordinats per la Divisió de Teràpies Innovadores del CIEMAT, demostra per primera vegada que la teràpia gènica en cèl·lules mare de pacients amb Anèmia de Fanconi és factible. El Dr. Surrallés, director del Servei de Genètica de Sant Pau ha participat en aquesta troballa, que ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD.

En el seu article, els investigadors demostren que el procediment de correcció gènica basat en la seva pròpia tecnologia permet esmenar la patologia de les cèl·lules mare de la medul·la òssia d’aquests pacients.

La demostració es fonamenta en un protocol de correcció gènica de les cèl·lules mare hematopoètiques dels pacients. Després de la seva mobilització a la sang dels pacients, les cèl·lules mare es van corregir amb vectors virals d’ús clínic, i una molt petita part de les mateixes va ser trasplantada a ratolins immunodeficients, en els quals és possible la generació de cèl·lules sanguínies humanes.

D’aquesta manera els científics han demostrat per primera vegada que a través d’un procediment de teràpia gènica, cèl·lules mare de pacients amb anèmia de Fanconi poden generar en els ratolins trasplantats, cèl·lules sanguínies humanes lliures de malaltia.

Aquestes troballes suposen un gran impuls que reforça la hipòtesi dels investigadors segons la qual la teràpia gènica serà una nova forma de tractar eficaçment a pacients amb anèmia de Fanconi. Així mateix, resulta de particular interès per a les expectatives d’un assaig clínic de teràpia gènica d’aquests pacients, que actualment està marxa a Espanya, i que pròximament s’obrirà en altres països Europeus.

Aquesta troballa ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD

La notícia ha estat destacada, així mateix, pel setmanal “Cell Therapy News” el 21 d’Agost com Top Story per aquest diari.

El projecte “Terapia dirigida para la eliminación selectiva de células madre metastáticas CXCR4+ en cáncer de endometrio” que lidera la Dra. Maria Virtudes Céspedes Navarro, investigadora del Grup d’Oncogènesis i Antitumorals de l’IIB Sant Pau, ha estat escollit per rebre un dels 18 ajuts que concedeix la Fundación Mutua Madrileña. El projecte s’ha finançat amb 140.000 €.
L’acte d’entrega va tenir lloc el passat 6 de juliol durant la XIV Convocatoria Anual de Ayudas a la Investigación Científica en Salud on es van destinar 1,7 milions d’euros per a donar suport a 18 estudis clínics dirigits a la millora dels tractaments mèdics que es desenvoluparan en diferents centres d’investigació de tot l’Estat.
Més informació aquí.

L’Institut de Recerca de Sant Pau continua sent un dels centres de recerca més eficients dins del sistema d’investigació en Salut posicionat en diverses àrees de l’informe de la Central de Resultats de Recerca en Salut de l’àmbit dels centres i instituts de recerca participats per la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i Departament d’Empresa i Coneixement). Aquest informe presenta resultats de recerca en ciències de la salut dels anys 2014 i 2015 i els compara amb les dades presentades en els informes anteriors (2012-2013).

De l’informe que presenta les dades nominals d’11 instituts d’investigació sanitària associats a un hospital o a un centre d’atenció primària, i de 9 centres de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris podem recalcar que malgrat que s’han mantingut els recursos aportats a Sant Pau per la Generalitat de Catalunya, en canvi, els recursos competitius s’han incrementat un 16% i els no competitius un 18%. D’altra banda, l’Institut de Recerca destaca en l’indicador de publicacions per investigador i en el número d’assaigs clínics portats a terme en aquest període.

1. Aportació de la Generalitat (pdf)
2. Raó dels documents citables per personal d’R+D vinculats al centre/institut (EJC). (pdf)

Investigadors de l’IIB Sant Pau participen en l’estudi multicèntric que ha demostrat el potencial de la D-serina, un suplement dietètic, per a millorar la funció neuronal d’una pacient amb una mutació dels receptors de glutamat associada a síndrome de Rett atípica amb encefalopatia severa. Aquest estudi, publicat al Biological Psychiatry, obre un nou ventall d’opcions terapèutiques per als pacients amb mutacions que afecten la neurotransmissió glutamatèrgica.

L’estudi “Rett-like severe encephalopathy caused by a de novo GRIN2B mutation is attenuated by D-serine dietary suplement” ha permès establir una aproximació experimental singular i innovadora que actualment està essent traslladada a un ambiciós projecte de disseny d’algoritmes predictius que permetin oferir tractaments personalitzats de transferència simple i ràpida a la pràctica clínica per altres mutacions que afectin la transmissió glutamatèrgica.

Es tracta d’un estudi multicèntric de recerca translacional dut a terme entre grups de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD), la Universitat de Barcelona (UB), l’Hospital Clínic (IDIBAPS), la Universitat de Vic (UVic), l’Institut de Recerca de Sant Pau i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), en el que han participat David Soto, Mireia Olivella, Cristina Grau, Judith Armstrong, Clara Alcon, Xavier Gasull, Macarena Gómez de Salazar, Esther Gratacòs-Batlle, David Ramos-Vicente, Víctor Fernández-Dueñas, Francisco Ciruela, Àlex Bayés, Carlos Sindreu, Anna López-Sala, Àngels García-Cazorla, Xavier Altafaj.

Per més informació, cliqueu aquí

El Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau i la Unitat d’Imatge Cardíaca, del Servei de Cardiologia, de l’Hospital de Sant Pau han rebut el Premio Mención Especial 2017 per la seva comunicació oral durant el XXX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Arteriosclerosis.

En el treball premiat “El microRNA circulante miR-130a-3p es un potencial biomarcador de aterosclerosis coronaria: una aproximación trasnacional” han participat els doctors David De Gonzalo-Calvo, de l’IIB Sant Pau, i Mario Sutil, David Vilades, Rubén Leta i Francesc Carreras del Servei de Cardiologia de l’Hospital.

Míriam Ors s’incorpora, aquesta setmana, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de La Santa Creu i Sant Pau com a nova Adjunta a Direcció de Recerca i Cap de la Unitat  de Tranferència i Innovació. Enginyera industrial de formació, està especialitzada en projectes d’innovació i transferència tecnològica en el camp biomèdic. Així com en la coordinació del procés d’innovació des de la fase de definició i disseny del producte fins a la sortida al mercat.  Fins el moment de la seva incorporació era la responsable d’Innovació i Transferència tecnològica a la Fundació Parc Taulí.

El programa de Cirurgia Funcional dels Ganglis de la Base  (Servei de Neurocirurgia i  Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia), ha celebrat els 20 anys de la seva posada en funcionament. Una comesa en la que també han participat els Serveis d’Anestèsia i Neuroradiologia.

Es tracta d’un programa pioner a l’Estat espanyol que ha mantingut l’activitat de forma ininterrompuda des de 1997.  Ha estat exemple de terciarisme i segueix sent un centre de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol per a aquest tipus d’intervencions.

El Programa de Cirurgia Funcional dels Ganglis de la Base està compost per:
Servei de Neurocirurgia: Joan Molet, Rodrigo Rodríguez.
Servei de Neurologia: Alexandre Gironell, Berta Pascual, Jaume Kulisevsky, Carme Garcia i Antonia Campolongo.
Servei de Radiodiagnòstic (Unitat de Neuroradiologia): Beatriz Gómez Anson.

El passat abril, l’AQuAS va organitzar la jornada d’implementació del projecte Essencial: “Més no sempre és millor: evitem pràctiques de poc valor”. El projecte “Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica” és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar-les. Durant la jornada es va premiar un treball en el qual han participat investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
L’acte va comptar amb la col·laboració dels equips pilots del projecte Essencial, professionals de l’atenció primària, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i societats científiques. En aquesta jornada, el conseller de Salut de Catalunya va fer entrega del Premi a la idea més innovadora per evitar pràctiques de poc valor en l’atenció primària a la doctora Mariam de la Poza, metgessa del Centre d’Atenció Primària Dr. Carles Riba de Barcelona, en reconeixement a la línia de treball de prescripció diferida d’antibiòtics; en el desenvolupament de la qual hi han participat investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La línia ha estat impulsada pel Dr. Pablo Alonso i coordinada per la investigadora Gemma Mas. En el seu moment, la recomanació derivada d’aquest estudi es va presentar a la Comissió MAPAC (Millora de l’Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica) del nostre hospital.

A més, recentment, l’estudi ha estat seleccionat per l’Associació Mèdica Canadenca com un dels millors 20 estudis de recerca de 2016 per a metges d’atenció primària. Aquesta llista inclou estudis destacats per la seva rellevància, validesa i potencial de canvi de la pràctica clínica.

El grup va publicar l’any passat un assaig clínic multicèntric sobre aquest tema a la revista JAMA Internal Medicine: “Prescription Strategies in Acute Uncomplicated Respiratory Infections: A Randomized Clinical Trial”.

Coincidint amb seu 20è aniversari, els dies 24 i 25 de maig, el Centre Cochrane Iberoamericà ha organitzat una jornada sobre “Revisions sistemàtiques per a la pràctica i la investigació” i uns tallers de formació sobre l’anàlisi de l’adequació clínica, la metodologia de les revisions sistemàtiques i l’elaboració de recomanacions clíniques segons el mètode GRADE.

Totes aquestes activitats són gratuïtes, prèvia inscripció. Per més informació clica aquí.

Igualment, els dies 25 i 26 s’impartirà un taller sobre metanàlisis en xarxa, el qual sí requereix l’abonament d’una quota. Per més informació clica aquí.

La Fundació La Marató de TV3 obre una convocatòria, fins el 29 de maig, de propostes de malalties per triar les que centraran les edicions 2018 i 2019 del programa. La crida està oberta a associacions de pacients i de familiars de malalts, així com també a les entitats de recerca, societats científiques i de professionals de l’àmbit de la salut inscrites en el Registre d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

Les propostes –presentades entre el 8 i el 29 de maig, a través d’un formulari a la web de La Marató– seran valorades per la Comissió Assessora Científica de la Fundació i presentades al Patronat, que decidirà, finalment, les malalties que centraran els programes dels anys 2018 i 2019.

Per setena vegada, la Fundació fa aquesta crida a la societat amb l’objectiu de promoure la participació en tot el procés de La Marató. Les propostes de malalties recollides en les crides anteriors han contribuït a determinar els temes del programa solidari des del 2006.

Les bases de la convocatòria i el formulari de presentació de propostes són al web de la Fundació La Marató( www.tv3.cat/marato)

El dia 26 d’abril va tenir lloc l’acte d’entrega dels ajuts a la recerca impulsats per la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria PERIS (2016-2020) Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut. Diversos professionals de l’Institut de Recerca han estat premiats amb les subvencions PERIS.

Ajuts concedits per a la incorporació de científics i tecnòlegs IIB-Sant Pau
Dr. Oriol Dols (Genètica en malalties neurodegeneratives)
Dra. Ana Llach (Ritme i contracció cardíaca)
Dra. Concepción Muñoz (Genòmica i bioinformàtica de malalties de base genètica complexa)
Dr. Raúl Nuñez (Neurobiologia de les demències)

Ajuts per intensificació infermera IIB-Sant Pau
Amalia Sillero Sillero, (infermera quirúrgica, Recerca en cures)

Ajuts a projectes orientats a l’atenció primària IIB-Sant Pau
Dr. Carles Brotons i Dr. Mariano de la Figuera (Recerca en atenció primària)

Ajuts a programes orientats-coordinadors IIB-Sant Pau
Dr. Alberto Lleó (Estudis de cohorts)
Dr. Jordi Sierra (Recerca clínica cooperativa independent)

Ajuts a programes de recerca orientats a col·laboracions IIB-Sant Pau
Dr. Joan Cinca (Recerca clínica cooperativa independent)
Dra. Natividad Benito (Estudi de cohorts)
Dra. Pia Gallano (Medicina personalitzada)
Dra. Vicenta Llorente (Estudi de cohorts)

Rosa Suades, investigadora de l’ICCC ha obtingut una de les beques Daniel Bravo 2017 que li permetrà fer una estada al Karolinska Institute de Suècia.  L’objectiu d’aquestes beques és impulsar xarxes de col·laboració en recerca biomèdica cardiovascular d’excel·lència entre Catalunya i l’estranger.

La Dra. Rosa Suades s’incorporarà al Karolinska Institute en el grup que lidera el Dr. Francesco Cosentino dins la Unitat de Cardiologia. Conjuntament, esperen identificar els perfils de miRNA d’alt risc de patologies cardiovasculars en pacients assimptomàtics amb factors de risc cardiovascular. El diagnòstic en fases primerenques de la lesió vascular “pot permetre una millor estratificació del risc i la capacitat d’adaptar la teràpia per millorar el pronòstic. El resultat d’aquesta recerca col·laborativa pot contribuir a proporcionar miRNA específics com a nous biomarcadors” coincideixen en dir Suades i la seva mentora a l’ICCC, la professora Lina Badimon.

El dimecres 26 d’abril de 2017, a les 15 hores, se celebrarà la presentació del llibre, traduït al català: Els tractaments a prova, a la sala d’actes de l’Hospital. Aquest llibre pretén ser un instrument que ajudi a entendre millor com es genera el coneixement mèdic, a quins reptes o amenaces esta sotmès i quins conceptes o habilitats s’han de dominar per moure’s millor pels universos de l’atenció o de la recerca mèdiques.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Xavier Bonfill, director del Centre Cochrane Iberoamericà i del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona. I l’acte comptarà amb la conferència de Sir Iain Chalmers, coautor del llibre i director de la James Lind Library (www.jameslindlibrary.com). A l’acte de presentació, hi intervindran també: la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Margarita Arboix; el director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat, Dr. Antoni Andreu; la síndica de greuges de Barcelona, Mª Assumpció Vilà; el director general de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Dr. Albert Salazar.
Sir Iain Chalmers és un metge i investigador britànic, un dels fundadors de la Col·laboració Cochrane: www.cochrane.org i www.cochrane.es i l’impulsor de la Iniciativa James Lind: www.jameslindlibrary.org.
El Dr. Chalmers és un metge obstetra que després d’exercir al Regne Unit va treballar dos anys (1969-1970) a la franja de Gaza. A meitats de la dècada de 1970 es va convertir en investigador de serveis de salut a temps complet amb un interès particular en l’avaluació dels efectes de l’atenció sanitària. Fou el primer director de la Unitat Nacional d’Epidemiologia Perinatal a Oxford, el primer director del Centre Cochrane britànic i és l’actual editor de la Biblioteca James Lind, que documenta la història de l’avaluació objectiva dels tractaments, i també de la James Lind Alliance, que té com a objectiu identificar els buits més importants en el coneixement clínic terapèutic.
Juntament amb altres autors, l’any 2006 va publicar el llibre Testing Treatments: www.testingtreatments.org, traduït a tretze idiomes, entre ells el castellà i el qual ara, amb l’ajut de diverses entitats, s’ha pogut traduir al català tant en format paper com electrònic.
Els tractaments a prova és un llibre dirigit a tothom —pacients i ciutadans en general, estudiants i professionals de la salut, investigadors, periodistes, gestors i polítics— atès que no hi ha ningú que pugui considerar-se aliè a com es produeix i s’aplica el coneixement per millorar la salut. El text desgrana i exemplifica en detall els principals reptes de la recerca clínica, per poder aprofitar tot el seu potencial. Igualment, apunta alguns dels obstacles i barreres que existeixen per aplicar els seus resultats a la pràctica clínica i assistencial. En darrer terme, persegueix reforçar una mica més el pensament crític i científic tant a nivell individual com col·lectiu per així ser capaços de generar un coneixement de més qualitat i d’aplicar-lo millor per augmentar la salut del màxim nombre possible de persones.