L’associació Activa’TT, formada per investigadors de Sant Pau, inicia una campanya de crowdfunding per recaptar diners a favor de la recerca en malalties vasculars. Una de les primeres accions és el vídeo de presentació de la campanya que podeu veure a: https://www.gofundme.com/f/activattdia-mundial-contra-la-trombosis.

En el marc del proper Dia Mundial contra la Trombosi els investigadors organitzen dues activitats: La Campanya de Prevenció de la Insuficiència Venosa Crònica, que tindrà lloc al vestíbul de l’Hospital de Sant Pau l’11 d’octubre de 9 a 14h., i la presentació del documental d’Alex Txikon, “Pumori, La hija de la montaña”, el 13 d’octubre a les 19h en el Centre Lluïsos d’Horta.

Activa’TT por la Salud és una associació sense ànim de lucre constituïda el 2015 per professionals de l’àmbit de la salut de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb l’objectiu d’informar i conscienciar de la importància de les malalties vasculars i de recaptar fons per a la recerca en aquestes malalties per a millorar la investigació, la seva prevenció, el diagnòstic i el tractament. Per aquest motiu, promou activitats formatives, de recerca i informació, dirigides als pacients, als professionals de la salut i a la societat en general.

Actes organitzats al voltant del Dia Mundial contra la Trombosi
11 d’octubre 9-14h: Campanya de Prevenció de la Insuficiència Venosa Crònica: Ecografies de les venes de les cames per descartar varius i trombosi. Vestíbul de l’Hospital de Sant Pau.

13 d’octubre a les 19h: Presentació al Centre Lluïsos d’Horta del documental d’Alex Txikon, “Pumori, La hija de la montaña”. Aconsegueix la teva invitació aquí: https://activatt.com/

Lluïsos d’Horta
Carrer Feliu i Codina, 7
08031 Barcelona
Metro Linea 5: Horta

Cinc components de l’expedició guipuscoana Sakana-Pumori, perdien la vida el 17 d’octubre de 2001 en el mont Pumori (7.161 metres d’altitut) al veure’s sorpresos per una allau quan intentaven fer el cim. Els altres cinc components de l’expedició només van poder donar avís del que va succeir i, després d’intentar un rescat impossible, van haver de fer-se enrere.

Un any després, Arantxa Gurrutxaga i Peio Arrue, pares de Beñat (un dels alpinistes morts), van tornar al Nepal amb un doble objectiu: apropar-se al lloc de la tragèdia per recordar i retre homenatge als desapareguts i per intentar trobar una nena del Nepal que apareixia amb el seu fill en la última foto que tenen d’ell.

Així comença la història de Suku Maya i la familia Arrue Gurrutxaga que fa de fil conductor del documental.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) en col·laboració amb la Dra. Ariadna Tibau del Grup de Recerca d’Oncologia Clínica i el Servei d’Oncologia i Cures Pal·liatives de l’Hospital de Sant Pau organitzen el seminari “The use of aggregate clinical trials data to address uncertain effects of treatment” a càrrec del Dr. Eitan Amir, del Princess Margaret Cancer Centre, Division of Medical Oncology, de la University of Toronto de Canadà. La trobada en aquesta ocasió serà a la Sala IR, de l’Institut de Rercerca de Sant Pau (Sant Quintí 77, planta carrer), a les 8.15 hores.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) en col·laboració amb el Grup de Recerca de Patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques, liderat per la Prof. Lina Badimon, organitza el seminari “Assessing vascular and ventricular function in cardiovascular research. New tools provide new insight”a càrrec del Dr. Javier Bermejo, cap de secció de cardiologia no invasiva i imatge cardiovascular del Servei de Cardiologia, de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón. La cita és el proper 25 de setembre a les 15.00 hores a les sales polivalents.

El Grup de Neurobiologia de les Demències i el Grup de Genètica en malalties neurodegeneratives de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau), juntament amb la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, validen una tècnica per a la detecció precoç de l’Alzheimer. L’estudi liderat pels investigadors de Sant Pau que valida internacionalment la nova tècnica, es titula “Agreement of Amyloid PET and CSF Biomarkers for Alzheimer‘s disease on Lumipulse” i ha estat publicat recentment a la revista Annals of Clinical and Translational Neurology.

Detecció precoç de l’Alzheimer mitjançant biomarcadors

En ocasions, el diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer pot resultar complicat, ja sigui perquè els símptomes són poc específics o per ser molt incipients. En els últims anys, la comunitat científica ha fet un gran esforç per desenvolupar biomarcadors de la malaltia, és a dir, tècniques d’anàlisis bioquímiques i de neuroimatge que facilitin el diagnòstic primerenc en aquests casos. La recerca de biomarcadors i l’estudi de la seva utilitat clínica per a la detecció precoç de la malaltia ha estat una de les línies d’investigació prioritàries dels investigadors de Sant Pau en els últims deu anys.

Com s’ha fet l’estudi

L’estudi va comptar amb la participació de prop de 100 pacients i voluntaris de l’estudi SPIN (https://santpaumemoryunit.com/ca/linies-recerca/cohort-spin/) als quals es va realitzar una punció lumbar per a l’obtenció de líquid cefaloraquidi. Aquests mateixos participants es van fer una prova d’imatge cerebral (PET) per visualitzar la presència o absència de dipòsits d’amiloide cerebral. En l’estudi es van comparar els valors de quatre biomarcadors en el líquid analitzats mitjançant una tècnica automatitzada amb les imatges de PET amiloide per a cada participant.

Resultats principals

La comparació entre líquid cefaloraquidi i PET amiloide va permetre establir els nivells d’aquestes quatre proteïnes (o “punts de tall”) en el líquid cefaloraquidi que millor detectaven la presència o absència de dipòsits d’amiloide cerebral. La combinació de dues proteïnes, Aß42 i Aß40, permetia discriminar millor la presència / absència d’amiloide cerebral que Aß42 de manera aïllada. A més, en aquest estudi els investigadors de Sant Pau han col·laborat amb la companyia que desenvolupa els reactius per trobar els valors normals d’aquestes proteïnes en persones sanes, igual que es va fer amb el colesterol o la glucosa en el passat. Aquest pas és fonamental per definir-ne els valors de normalitat.

Rellevància de l’estudi

Fins ara l’anàlisi de marcadors d’Alzheimer en líquid cefaloraquidi es feia mitjançant tècniques manuals (ELISA), cosa que implicava una gran variabilitat entre anàlisi i dificultava la seva implementació en la pràctica clínica. Recentment s’han desenvolupat tècniques automatitzades d’anàlisi, molt més reproduïbles i consistents per a la seva utilització com a eina diagnòstica. El present estudi permet establir punts de tall òptims a la nostra població utilitzant una tècnica automatitzada (Lumipulse).

La validació portada a terme en aquest estudi ha permès que des de principis d’any l’anàlisi de líquid cefaloraquidi per a la detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer s’hagi estès des de l’àmbit de la investigació al seu ús en la rutina assistencial a l’Hospital de Sant Pau. Es tracta del primer hospital que implementa aquesta tècnica automatitzada en la seva rutina assistencial. Aquestes anàlisis permeten confirmar o descartar el diagnòstic de malaltia d’Alzheimer en pacients amb símptomes molt lleus o poc específics de la malaltia.

Consideracions

Tot i que les anàlisis mitjançant tècniques automatitzades són molt més consistents, hi ha encara certes limitacions que fan que les determinacions puguin variar entre diferents centres. Per això, l’aplicació dels punts de tall detallats en aquest estudi s’ha de fer de manera cautelosa en altres centres on les condicions d’extracció, processament i emmagatzematge de les mostres difereixin de les aplicades en el nostre estudi.

Article de referència:

https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/acn3.50873

El Dr. Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de Sant Pau i cap del Grup d’Hematologia oncològica i trasplantament de l’Institut de Recerca de Sant Pau és un dels impulsors del projecte RET-A ‘Reflexió Estratègica sobre el maneig i implementació de les noves teràpies Avançades’, una iniciativa pionera a l’Estat que serà el primer’ think tank ‘(laboratori d’idees) a aprofundir, analitzar i exposar els reptes i oportunitats de les noves teràpies cel·lulars.

Aquesta anàlisi tractarà de respondre quatre qüestions clau: quin és el mapa de partida, com seria el procés assistencial integral desitjat, quins són els models innovadors d’avaluació econòmica a aplicar i quin és el futur d’aquestes teràpies. A la seva primera cita, el Grupo Asesor CORE, en el que participa la Sociedad Española de Directivos de la Salud (SEDISA), entre d’altres, es va reunir per plantejar el marc, disseny i abast més adequats del projecte, sobre els quals, posteriorment, treballaran els grups de treball tècnics.

Aquest grup impulsor està format, a part de pel Dr. Jordi Sierra, pel president de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH), el doctor Miquel Ángel Calleja; el director del Servei d’Hematologia de l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid, el doctor José Luis Díez; el president de SEDISA, Joaquín Estévez; el doctor Ramón García Sanz, hematòleg a l’Hospital Universitario de Salamanca i president electe de la Sociedad Española de Hematología y Hemoteràpia (SEHH); el director del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid, el doctor Joaquín Martínez i la presidenta de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), la doctora Ruth Vera.

La Dra. Gemma Vilahur, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, rep en reconeixement a la seva trajectòria com a jove investigadora, l'”Outstanding Achievement Award 2019” del “ESC Council for Basic Cardiovascular Science (CBCS)” de l'”European Society of Cardiology (ESC)”, durant l’ESC Congress 2019 que aquest any s’ha celebrat a París.

El grup Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Reparació de l’ADN de l’IIB Sant Pau, coordinat pel Dr. Jordi Surrallés, director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau, participa en un assaig clínic de teràpia gènica els resultats del qual s’han publicat a la prestigiosa revista Nature Medicine. La participació d’aquest grup de recerca s’ha centrat en liderar els estudis genètics necessaris pel reclutament i seguiment dels pacients participants a l’assaig clínic.

L’equip multinacional d’investigadors ha emprat virus modificats genèticament com a vehicle per introduir un gen sà dins de cèl·lules mare extretes de la sang de pacients afectats d’una greu malaltia genètica, l’anèmia de Fanconi, que es caracteritza per una elevada fragilitat cromosòmica.

Les cèl·lules corregides genèticament s’han reintroduït als pacients com si fos un autotrasplantament però sense perill de rebuig, ni risc de provocar la malaltia de l’empelt contra l’hoste i sense usar quimioteràpia d’acondicionament. A diferència dels trasplantaments convencionals amb cèl·lules mare de donats sans que poden implicar mesos d’hospitalització en cambres estèrils, els pacients d’aquest assaig clínic han requerit només 2-3 dies d’hospitalització.

L’equip del Dr. Surrallés, s’ha encarregat de diagnosticar genèticament als pacients que han entrat a l’assaig clínic, usant tècniques cromosòmiques per determinar la seva fragilitat cromosòmica, i tècniques de seqüenciació massiva de nova generació d’exomes per determinar el gen mutat i la mutació concreta de cada pacient. Només pacients amb mutacions als gen FANCA s’han pogut reclutar en aquest assaig.

Els investigadors han pogut constatar com les cèl·lules corregides genèticament són capaces de repoblar la medul·la, provocar una disminució de la fragilitat cromosòmica i aturar la progressió de l’anèmia en diferents pacients.

Article de referència
Successful Engraftment of Gene Corrected Hematopoietic Stem Cells in Non-conditioned Fanconi Anemia Patients. Paula Río et al. Nature Medicine. 9th Sept. 2019. DOI: 10.1038/s41591-019-0550-z

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), entitat adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha fet pública la resolució definitiva de concessió de les subvencions a la convocatòria PERIS 2018. Rodrigo Álvarez Velasco, Gemma Berga Congost, Francisco Javier De Diego Adeliño i Javier Pagonabarraga Mora, tots ells investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau, han estat seleccionats per rebre diferents ajuts en aquesta convocatòria.

Ajuts concedits per PHD for Medical Doctors (PhD4MD), IIB-Sant Pau

Rodrigo Álvarez Velasco, Grup de Recerca de Malalties Neuromusculars.

Ajuts concedits per intensificació de l’activitat investigadora de professionals de la Salut amb formació IIB Sant Pau

Dr. Francisco Javier De Diego Adeliño, Grup de Recerca de Psiquiatria Clínica.

Dr. Javier Pagonabarraga Mora, Grup de Recerca de Malaltia de Parkinson i Transtorns del Moviment.

Ajuts concedits per intensificació de l’activitat investigadora d’infermeria i fisioteràpia – IIB Sant Pau

Gemma Berga Congost, Grup de Recerca en Cures.

L’Associació Americana de Demència Frontotemporal (AFTD) ha concedit al Dr. Oriol Dols-Icardo, membre investigador del Grup de Genètica en Malalties Neurodegeneratives de l’IIB Sant Pau, una beca postdoctoral de dos anys per a investigar les bases genètiques d’aquesta malaltia.

Més informació

La Dra. Eugènia Mato i el Dr. Joan Carles Escolà-Gil, ambdós investigadors de l’IIB Sant Pau, lideren un projecte de micromecenatge amb l’objectiu final de generar un model experimental de càncer epitelial de tiroide de mal pronòstic per testar noves estratègies terapèutiques. Tota la recaptació d’aquesta campanya anirà destinada a completar els estudis in vitro en models cel·lulars humans.

En aquest enllaç trobareu el resum del projecte de recerca: https://www.precipita.es/proyecto/colesterol-y-cancer-de-tiroides.html

Col·labora amb el projecte: https://ciencia.precipita.es/tiroides

Són cinc els grups de recerca de l’IIB Sant Pau que participen en el projecte de micromecenatge: El Grup d’endocrinologia, diabetis i nutrició, el Grup de bases metabòliques del risc cardiovascular, el Grup de cirurgia general i digestiva, el Grup d’investigació clínica en oncologia i el Grup de patologia molecular del càncer.

Els científics de Sant Pau volen donar continuïtat al projecte de recerca que van iniciar fa quatre anys i que s’ha publicat recentment a la prestigiosa revista Scientific Reports, en el qual es demostra el paper que té el colesterol i un dels seus principals metabòlits, el 27-hidroxicolesterol (27HC) en el creixement del tumor de tiroide, així com en la seva agressivitat.

Aquest projecte de micromecenatge es posa en marxa gràcies al suport de la plataforma PRECIPITA de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT), la qual té com a objectiu crear punts de trobada entre els investigadors, la societat i les persones interessades en la ciència.

Article de referència: “Cholesterol and 27-hydroxycholesterol promote thyroid carcinoma aggressiveness”. Giovanna Revilla, Monica de Pablo Pons, Lucía Baila-Rueda, Annabel García-León, David Santos, Ana Cenarro, Marcelo Magalhaes, R. M. Blanco, Antonio Moral, José Ignacio Pérez, Gerard Sabé, Cintia González, Victoria Fuste, Enrique Lerma, Manuel dos Santos Faria, Alberto de Leiva, Rosa Corcoy, Joan Carles Escolà-Gil & Eugenia Mato. Scientific Reports 2019

Investigadors de Sant Pau i de l’IMIM descobreixen un nou biomarcador, el receptor sLRP1, que prediu amb molta antelació el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular en persones que actualment no presenten cap símptoma. Aquest biomarcador aporta informació nova i complementària a la que ja es coneix en l’actualitat.
Les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a Espanya. A més, s’estima que cada any unes 125.000 persones presenten un infart agut de miocardi. Per aquest motiu, els investigadors estan treballant per identificar alguns paràmetres de la sang (biomarcadors) que permetin identificar les persones amb més risc de presentar aquestes malalties.
L’estudi, publicat recentment a la revista Atherosclerosis, i liderat per la Dra. Vicenta Llorente Cortés i el Dr. David de Gonzalo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Sant Pau (IIB-Sant Pau) i de l’IIBB-CSIC, i el Dr . Roberto Elosua i el Dr. Jaume Marrugat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), tots ells membres del cibercv de malalties cardiovasculars.
El sLRP1 és un biomarcador que juga un important paper en l’inici i en la progressió de l’aterosclerosi, que és el mecanisme que explica les malalties més greus del cor. Estudis previs del grup de recerca en Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB-Sant Pau ja havien indicat que el sLRP1 s’associava amb una acceleració del procés de l’aterosclerosi, amb un major acumulació de colesterol i inflamació a la paret de les artèries, però aquesta és la primera evidència que indica que també prediu l’aparició d’esdeveniments clínics com l’infart de miocardi. “La pregunta que volíem respondre era si la determinació d’un nou biomarcador en sang (sLRP1) podia predir el risc cardiovascular a 10 anys”, explica el Dr. de Gonzalo.
Com apunta la Dra. Llorente Cortés, “aquest descobriment confirma la rellevància i aplicabilitat del sLRP1 en la pràctica clínica per predir amb molta antelació el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular en persones que actualment no presenten cap símptoma”.
El Dr Elosua indica que “per cada increment en una unitat del sLRP1 el risc de presentar una malaltia del cor augmenta un 40%”. A més, com assenyala el Dr. Marrugat, “aquest increment és independent dels altres factors de risc com el colesterol, el tabac, la hipertensió arterial i la diabetis. Pel que aquest biomarcador aporta informació nova i complementària a la que ja coneixem en l’actualitat “.
L’estudi s’ha realitzat en el marc de l’estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor) que està seguint des de fa més de 15 anys a més de 11.000 persones de la província de Girona.
Aquest projecte està finançat amb ajudes del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS, SLT002 / 16/00088) de la Generalitat de Catalunya, la Fundació La Marató TV3 i el CIBER Malalties Cardiovasculars de l’Institut de Salut Carlos III.

Article de referència
de Gonzalo-Calvo D, Elosua R, Vea A, Subirana I, Sayols-Baixeras S, Marrugat J, Llorente-Cortés V. Soluble low-density lipoprotein receptor-related protein 1 as a biomarker of coronary risk: Predictive capacity and association with clinical events. Atherosclerosis. 2019 Jun 16;287:93-99. doi: 10.1016/j.atherosclerosis.2019.06.904. [Epub ahead of print] PubMed PMID:31247347.

Dins del cicle de seminaris de l’IIb Sant Pau, aquesta tardor les conferències seran a càrrec de la Prof. Charlotte Cordonnier, el Dr. Javier Bermejo, la Dra. Analia Bortolozzi, i el Prof. Laurent Duca.

Del 30 de setembre al 10 d’octubre tindrà lloc la segona edició del “Curs teòric-pràctic de Formació en cultiu cel·lular. Teoria i tècniques”, que organitza el Servei de Microbiologia de Sant Pau. Un aprenentatge tutelat, eminentment pràctic, per a que l’alumne adquireixi una experiència en la manipulació de cultius cel·lulars que li permeti instaurar les tècniques al seu laboratori. Un curs adreçat a tècnics de grau superior de laboratori, graduats en Ciències de la Salut o en Biociències. Adjunt trobareu la informació d’aquesta segona edició.

L’Associació CADASIL España va realitzar recentment, una donació de 5.500 euros, al Grup de recerca de farmacogenòmica i genètica neurovascular de l’IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Israel Fernández Cadenas. 

El CADASIL és una malaltia hereditària causada per una mutació en el gen NOTCH3. Els seus símptomes característics són migranya, alteracions psiquiàtriques com a ansietat o depressió, ictus i demència a edats primerenques, tractant-se de la causa més freqüent de demència vascular hereditària. El Grup de recerca de  l’IIB Sant Pau  col·labora amb l’ associació mitjançant la seva recerca i donant visibilitat a la malaltia de CADASIL.

Podeu visitar la pàgina web informativa sobre la malaltia: www.cadasil.es 

Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i del CIBER, liderats per Eugenia Mato del Grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició i Joan Carles Escolà-Gil del Grup d’investigació de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular, han demostrat el paper que té el colesterol i un dels seus principals metabòlits, el 27-hidroxicolesterol (27HC) en el creixement del tumor de tiroide, així com en la seva agressivitat. El treball s’ha publicat a Scientific Report.

La investigació demostra que les cèl·lules humanes tumorals es desenvolupen més ràpidament en cultius que contenen colesterol que en la seva absència, per la seva posterior transformació en 27HC a l’interior de la cèl·lula tumoral. Els estudis van ser corroborats en teixits de càncer epitelial de tiroide humà, on es va observar una associació directa entre l’agressivitat del tumor i una reducció en el principal enzim que elimina la molècula 27HC, la CYP7B1.

El treball, publicat a Scientific Reports, demostra que el 27H promou el creixement i la propagació del tipus més comú de càncer de tiroide. Els autors, que pertanyen al CIBER i l’Institut de Recerca de Sant Pau, afirmen que “Els tumors de càncer de tiroide, pel fet que presenten una reducció en l’enzim per eliminar 27HC, estan generant una molècula que promou el creixement del tumor “.

“La reducció del colesterol mitjançant canvis en els hàbits dietètics o mitjançant fàrmacs podria disminuir el risc de càncer de tiroides”, apunta Giovanna Revilla, primera signant del treball i investigadora que realitza la tesi doctoral a l’Institut de Recerca de Sant Pau. A més, “un medicament que activi l’enzim CYP7B1 podria ajudar a prevenir o, almenys, tractar aquesta malaltia”, afegeix.

Els investigadors que han liderat aquest estudi pertanyen al CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBER-BBN) i al CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). Hi han participat, també, els investigadors Rosa Corcoy, Cintia González i Alberto de Leiva del Grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’IIB Sant Pau i membres del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el CIBER-BBN; Enrique Lerma i Victoria Fuste del Servei d’Anatomia Patològica del mateix Hospital; Antonio Moral i José Ignacio Pérez del Servei de Cirurgia General i Digestiva també de Sant Pau; Mònica de Pablo Pons, Annabel García-Lleó, David Santos, Gerard Sabé i RMª Blanco de l’Institut de Recerca de Sant Pau; Lucía Balla-Rueda i Ana Cenarro del CIBERCV i l’Instituto de Investigación Sanitaria Aragón; i Marcelo Magalhaes i Manuel dos Santos Faria de l’Hospital of the Federal University of Maranhão al Brasil.

Article de referència:
“Cholesterol and 27-hydroxycholesterol promote thyroid carcinoma aggressiveness”. Giovanna Revilla, Monica de Pablo Pons, Lucía Baila-Rueda, Annabel García-León, David Santos, Ana Cenarro, Marcelo Magalhaes, R. M. Blanco, Antonio Moral, José Ignacio Pérez, Gerard Sabé, Cintia González, Victoria Fuste, Enrique Lerma, Manuel dos Santos Faria, Alberto de Leiva, Rosa Corcoy, Joan Carles Escolà-Gil & Eugenia Mato. Scientific Reports 2019

La Dra. Gemma Arderiu, del Grup de Recerca de Patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques de l’Institut de Recerca de Sant Pau, es la primera signant de l’article: MicroRNA-145 Regulates the Differentiation of Adipose Stem Cells Toward Microvascular Endothelial Cells and Promotes Angiogenesis.

El treball, que demostra que la diferenciació de cèl·lules mesenquimals derivades del teixit adipós a cèl·lules endotelials tenen efectes beneficiosos en la formació i estabilització de neo-vasos sanguinis, afavorint la neovascularització post-isquèmica i la re-perfusió tissular, ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista Circulation Research.

MicroRNA-145 Regulates the Differentiation of Adipose Stem Cells Toward Microvascular Endothelial Cells and Promotes Angiogenesis.

Comptar amb biomarcadors específics que ajudin a millorar la presa de decisions i desenvolupar noves estratègies terapèutiques en cas de malaltia coronària és clau, i en aquesta línia investigadors del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) han impulsat un estudi que explora la capacitat diagnòstica dels microRNA circulants en pacients amb sospita de malaltia coronària estable.
Els investigadors David de Gonzalo Calvo i Vicenta Llorente Cortés -del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular- i Francesc Carreras Costa -del grup de Cardiologia Clínica i Translacional- tots dos del CIBERCV de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) han publicat aquest estudi a la prestigiosa revista Journal of Internal Medicine. Un estudi que es basa en una aproximació a la pràctica clínica real en el qual es posa de manifest el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable en determinats grups de pacients.

Un paper fonamental en processos fisiològics i patològics
Els microRNA són petits RNA no codificants implicats en la regulació gènica i juguen un paper fonamental en processos fisiològics i patològics, trobant no només a l’interior cel·lular, sinó també en fluids corporals com la sang, pel que són clau com biomarcadors no invasius per diagnòstic, pronòstic i fins i tot avaluació terapèutica de malalties. Gràcies a aquesta investigació, s’han analitzat els nivells plasmàtics d’un panell de 10 microRNA prèviament descrits pels investigadors del CIBERCV com a indicadors d’aterosclerosi coronària, en pacients amb sospita de malaltia coronària estable avaluats en la Unitat d’Imatge Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Segons apunta David de Gonzalo, “el nostre estudi posa en relleu el potencial dels microRNA circulants com biomarcadors de malaltia coronària estable i en aquest cas particular, els resultats apunten que constitueixen biomarcadors útils en determinats subgrups de pacients”.
D’aquesta manera, sembla ser que la utilitat dels microRNA és superior en fenotips específics de subjectes, de manera que “el nostre treball dóna suport a la incorporació de nous indicadors moleculars en la presa de decisions clíniques, facilitant amb això l’atenció mèdica personalitzada”, indica l’investigador David de Gonzalo.
En aquest treball els investigadors van recollir mostres de plasma de 200 pacients remesos per angiografia coronària classificats segons la seva gravetat, analitzant un panell de 10 microRNA prèviament associats amb malaltia coronària estable. Després d’un ajust integral que va incloure factors de risc cardiovascular, ús de medicaments i biomarcadors basats en proteïnes, diversos microRNA circulants es van associar de forma inversa amb l’extensió i gravetat de l’aterosclerosi. L’anàlisi detallada com biomarcadors va suggerir la pobra capacitat diagnòstica dels microRNA en termes de discriminació, avaluats tant per separat com en combinació amb la història clínica, a la població completa. No obstant això, la seva inclusió en arbres de decisió va generar models que van millorar la classificació de casos i controls en determinats subgrups de pacients.

Article de referència:
De Gonzalo-Calvo, Vilades, Martínez-Camblor, Vea, Nasarre, Sanchez Vega, Leta, Carreras, Llorente-Cortés. Circulating microRNAs in suspected stable coronary artery disease: A coronary computed tomography angiography study DOI: 10.1111/joim.12921

Investigadores del grup Cognició i Plasticitat Cerebral de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de la Universitat de Radboud, als Països Baixos, han identificat dos patrons específics d’alteracions cerebrals subjacents a dos perfils clínics de la malaltia de Huntington. L’estudi, publicat a Neuroimage: Clinical, pot ajudar a desenvolupar biomarcadors específics i tractaments personalitzats per a cada perfil d’aquesta malaltia minoritària. En l’estudi han participat també diferents hospitals de Barcelona, com Sant Pau, Bellvitge, Clínic i Mare de Déu de la Mercè, el que ha permès investigar amb una mostra de pacients gran, fet d’especial importància en una malaltia minoritària com és la malaltia de Huntington.

La recerca, liderada per les doctores Estela Càmara i Ruth de Diego i que compta amb la investigadora predoctoral Clara García Gorro com a primera autora, amplia el coneixement sobre la malaltia de Huntington. Aquesta malaltia genètica neurodegenerativa es caracteritza per generar dèficits motrius, cognitius i psiquiàtrics, però existeix “una heterogeneïtat molt gran a nivell simptomàtic entre els pacients, de manera que vam decidir investigar les bases neurobiològiques d’aquestes diferències per veure si podíem enllaçar-les amb els perfils clínics”, explica la doctora de Diego, investigadora ICREA.

Per a l’estudi, els investigadors van utilitzar una tècnica d’anàlisi de fusió multimodal que permet combinar diferents tipus de modalitats d’imatges per ressonància magnètica. “Aquest tipus d’anàlisi ens permet integrar la informació de les diferents modalitats i estudiar així el cervell i el patró de neurodegeneració de manera més global, el que fa possible identificar alteracions cerebrals més subtils”, explica la doctora Càmara.

L’anàlisi de la relació entre els símptomes de la malaltia i les mesures de les alteracions estructurals de la matèria blanca i gris va permetre als investigadors establir que els símptomes cognitius i motors compartien una base neurobiològica comuna, mentre que el domini psiquiàtric presentava una signatura neural diferenciada.

“Els símptomes cognitius i motrius es van associar de forma conjunta amb un patró de reducció de la matèria grisa, el gruix cortical i la integritat de la substància blanca en regions cerebrals responsables de l’execució de moviments i del processament de diferents funcions cognitives, com la memòria, planificació o processament visual-espacial. Els símptomes depressius, d’altra banda, estaven associats a un patró molt diferent, caracteritzat per un menor gruix en l’escorça cerebral en regions responsables del processament d’emocions típicament associades a alteracions psiquiàtriques”, afegeix la doctora García Gorro.

Aquests resultats aporten una nova visió sobre una malaltia tradicionalment considerada com a entitat uniforme, i impulsen noves línies de recerca que tinguin en compte aquestes diferències qualitatives individuals. “Els nostres resultats són especialment rellevants en el context dels assajos clínics, ja que es podrien utilitzar per definir biomarcadors específics per a cada perfil simptomatològic, fins i tot abans que apareguin signes clínics”, afirma la doctora Càmara, i afegeix que “a més a més, estem obrint una porta a la medicina personalitzada en la malaltia de Huntington, ja que augmenta la probabilitat de trobar tractaments individualitzats orientats a alteracions cognitives, motrius i psiquiàtriques especifiques”.

Referència de l’article
Garcia-Gorro C, Llera A, Martinez-Horta S, et al. (2019) Specific patterns of brain alterations underlie distinct clinical profiles in Huntington’s disease. NeuroImage: Clinical. In Press, Accepted Manuscript, Available online 15 June 2019.

El Dr. Josep Julve, del grup de recerca Bases metabòliques del risc Cardiovascular, del l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha explicat el projecte finançat per La Marató de TV3 en el que està treballant a un grup de ciutadans interessats.

La “cardiomiopatia diabètica” és una causa comuna d’insuficiència cardíaca en pacients diabètics. Actualment, no es disposa de biomarcadors específics per fer-ne el seu diagnòstic precoç ni tampoc per predir-ne la seva evolució clínica. Els objectius de l’estudi, finançat per la Fundació La Marató de TV3, són estudiar la contribució de les lipoproteïnes LDL modificades en la patogènia d’aquesta cardiomiopatia en models experimentals i identificar biomarcadors circulants del metabolisme lipídic, relacionats amb l’acumulació de greix en el cor i les alteracions en la funció cardíaca, que puguin ser utilitzats per al diagnòstic precoç i el pronòstic clínic d’aquesta cardiomiopatia en pacients.

Aquest projecte forma part d’una iniciativa conjunta entre investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Pau (Dr. Josep Julve) i de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (Dr. Núria Alonso).

El Grup de recerca d’Oncogènesi i Antitumorals, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau, liderat pel Dr. Ramon Mangues, ha desenvolupat el primer fàrmac de mida nanomètrica que és selectivament antimetastàtic. Aquest nou medicament s’ha provat en animals i els resultats són esperançadors: preveu les metàstasis i a més indueix la mort de les que ja estan en marxa. Aquesta investigació necessita completar-se amb altres fons per arribar a que la clínica sigui una realitat.

La quimioteràpia actual afecta tant a les cèl·lules tumorals com a les sanes. En canvi, la nova nanomedicina fàrmac no causa toxicitat perquè es comporta com un dron: escaneja les cèl·lules de l’organisme a la recerca del seu objectiu i només elimina les malignes; les sanes surten indemnes. A més, bona part del medicament s’acumula en el tumor, el que pot evitar molts dels efectes secundaris de la quimioteràpia convencional.

La precisió del nou tractament és possible gràcies a l’ús d’un nanoconjugat, format per nanopartícules proteiques unides a un fàrmac quimioteràpic molt potent, que aconsegueix el direccionament i el lliurament selectiu del medicament. En concret es dirigeix únicament i exclusivament cap al receptor de membrana CXCR4, que es troba sobreexpressat en la membrana de les cèl·lules mare metastàsiques, això és, les que tenen capacitat d’iniciar i mantenir les metàstasis. D’aquesta manera, s’aconsegueix eliminar selectivament les cèl·lules responsables del començament i el manteniment de les metàstasis.

El nou fàrmac s’ha provat en un model murí de càncer colorectal amb metàstasi al pulmó, fetge, peritoneu i als ganglis limfàtics. També ha funcionat en animals amb leucèmia, limfoma i càncer d’endometri.

En un parell d’anys, els investigadors confien a poder provar-ho en humans i esperen que tingui un elevat impacte en el tractament oncològic, perquè les teràpies actuals ofereixen un control molt limitat de les metàstasis i s’associen amb efectes adversos greus. A més, creuen que el nanoconjugado podria ser útil en més de 20 tipus de càncers.

Fons públics i privats per poder iniciar un Assaig Clínic Fase I
Per poder posar en marxa aquest estudi de Fase I (en persones), els investigadors han fundat la spinf-off Nanoligent, empresa creada amb tecnologia desenvolupada en col·laboració entre l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el professor Antonio Villaverde i la doctora Esther Vázquez, amb la implicació del CIBER-BBN i la ICTS Nanbiosis. També han aconseguit un projecte Reptes del Ministeri d’Economia i Empresa.

La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) estima que l’any 2035 hi haurà 315.000 nous casos de càncer anuals. A dia d’avui no hi ha al mercat fàrmacs que eliminin selectivament les metàstasis, i la disseminació metastàtica és la responsable de la major part de morts en pacients oncològics.

El grup ha comptat amb el suport de la Unitat de Transferència i Innovació de l’IIB Sant Pau que és membre de la Plataforma d’Innovació en Tecnologies Mèdiques i Sanitàries de l’Institut de Salut Carlos III, ITEMAS.

Veure vídeo