La Spin-off de l’Institut de Recerca de Sant Pau i del Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC), GlyCardial Diagnostics, ha estat destacada al diari La Vanguardia.
GlyCardial Diagnostics va néixer per a desenvolupar un test in vitro capaç de detectar la falta de reg sanguini (isquèmia) en el cor de forma precoç.
La Dra. Susan Webb, consultora sènior del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital i coordinadora del grup de recerca de Malalties de la hipòfisi, de l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha rebut recentment el premi Clinical Endocrinology Trust Award de la European Society of Endocrinology. Aquest prestigiós guardó distingeix la investigació clínica que aborda aspectes de l’Endocrinologia a l’avantguarda de la pràctica clínica i està patrocinat pel Clinical Endocrinology Trust.
El premi consisteix en honorari i medalla i la presentació d’una conferència plenària durant el congrés Europeu d’Endocrinologia, que enguany tindrà lloc a Lyon el proper mes de maig, i que porta per títol “Com es pot millorar la percepció del pacient després de controlar la malaltia hipofisiària”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), en col·laboració amb el Grup de Recerca de Bases Moleculars de les Malalties liderat pel Dr. Pablo Fuentes-Prior, organitza el seminari “How α5β1 integrin senses mechanical forces” a càrrec de la Dra. Mercedes Costell Rosselló, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València. La cita és el proper 6 de març, a les 15 hores, a les sales polivalents de l’Hospital. L’entrada és lliure
i gratuïta.
Avui, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Aquesta tercera edició acull més de 2.200 activitats des d’avui fins el 15 de febrer.
El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.
Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen realitzar activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.
Trobaràs les activitats https://11defebrero.org/
L’Hospital de Sant Pau i l’IIB Sant Pau s’afegeixen a la celebració del Dia Mundial contra el Càncer – 4 de febrer de 2019 – promogut per l’Organització Mundial de la Salud amb l’objectiu d’augmentar la conscienciació i mobilitzar a la societat per avançar en la prevenció i control d’aquesta malaltia.
L’IIB Sant Pau té sis línies de recerca relacionades i és un referent en la recerca oncològica i en el desenvolupament de fàrmacs: https://www.recercasantpau.cat/area/malalties-hematologiques-i-oncologiques/.
L’Hospital de Sant Pau és un dels centres referents en el tractament de malalties oncològiques i en la avaluació de teràpies en assajos clínics: http://www.santpau.cat
Investigadors de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat McGill (Montreal), han publicat un estudi que mostra per primer cop una relació causal entre el sistema dopaminèrgic i la música.
Un nou estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela una relació causal entre la dopamina i les respostes de recompensa en els humans quan escolten música. L’estudi l’han dut a terme investigadors del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (UB-IDIBELL), així com l’antic Grup de Recerca en Neuropsicofarmacologia Humana i els grups de Modelització i Simulació PK/PD coordinat per la Dra. Marta Valle de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill.
Els investigadors van manipular farmacològicament la transmissió de dopamina en vint-i-set participants mentre escoltaven música, i han mostrat per primer cop la relació causal entre la dopamina i la motivació i satisfacció d’escoltar música. Mentre que el precursor de la dopamina, la levodopa, va augmentar l’experiència hedònica i les respostes motivacionals, com per exemple voler comprar una cançó, la risperidona les va reduir. Aquests resultats obren una visió nova de la neurobiologia i la neuroquímica de les respostes de recompensa associades a la música, i contribueixen al debat obert sobre la comprensió del cervell humà.
Els humans solen participar regularment en activitats reconfortants com per exemple escoltar música, cantar o jugar. Entendre com el cervell tradueix una seqüència de sons com la música en una experiència satisfactòria és tot un repte.
En aquest estudi, els investigadors es van preguntar si la dopamina, un neurotransmissor amb un paper important en la regulació de les experiències agradables i la motivació per actuar d’una manera o una altra, té una funció directa en l’experiència positiva que provoca la música. Per respondre a aquesta qüestió, van manipular farmacològicament la disponibilitat de dopamina per als receptors neuronals dels participants. En tres sessions diferents amb una setmana d’interval entre elles, els experts els van administrar per via oral un precursor de la dopamina (levodopa, que incrementa la disponibilitat dopaminèrgica), la seva antagonista (risperidona, que redueix la senyalització dopaminèrgica), i un placebo (lactosa, com a control). Els investigadors van preveure que, si la dopamina té un paper causal en la satisfacció que provoca la música, la levodopa i la risperidona haurien de provocar efectes contraris quant a satisfacció musical i motivació.
Laura Ferreri, investigadora de la UB-IDIBELL i primera autora de l’article, explica que «l’estudi clarifica el paper del sistema dopaminèrgic humà quant a recompenses abstractes». A més, «aquests resultats desafien els d’estudis previs que s’han fet en models animals, en què les manipulacions dopaminèrgiques mostraven un paper clar de la dopamina en la motivació i l’aprenentatge, però en què continuava sent controvertida la seva funció en la regulació de respostes hedòniques amb premis primaris com el menjar». La investigadora conclou que aquests resultats «indiquen que la transmissió dopaminèrgica en humans pot tenir papers diferents dels que s’havien proposat en processaments afectius, en concret, respecte a les activitats cognitives abstractes, com ara escoltar música».
Resposta electrodèrmica
Els autors van mesurar indirectament els canvis en la sensació de plaer i recompensa comprovant l’activitat electrodèrmica dels participants, una tècnica per avaluar canvis emocionals (en aquest cas, l’impacte hedònic de la música). En cada sessió, els participants escoltaven les seves cançons preferides a més de deu temes més (els autors i grups escollits van ser Alejandro Sanz, Amaia Montero, Antonio Orozco, Auryn, Birdy, Katy Perry, Maldita Nerea, Melendi, One Direction i Taylor Swift). El propòsit era que avaluessin les experiències subjectivament (avaluació a temps real i avaluació general de cada cançó). Així mateix, les respostes motivacionals es van mesurar preguntant als participants quant pagarien per cada cançó. Per poder controlar la implicació dels processos de recompensa en una situació sense música, els investigadors també van dur a terme una tasca que avaluava la recompensa monetària, en què els participants podien guanyar o perdre diners.
En general, els resultats van mostrar que les intervencions farmacològiques modulaven les respostes de recompensa provocades per la música. La risperidona, al contrari que la levodopa, va reduir els calfreds dels participants, considerats una manifestació física del punt màxim de satisfacció quan s’escolta música. Tal com es va mostrar amb els canvis en l’activitat electrodèrmica, la puntuació dels participants sobre les respostes emocionals era més alta amb la levodopa i menor amb la risperidona, puntuacions que també es van comparar amb les del placebo. Aquests resultats coincideixen amb els que es van obtenir quan es van fer servir diners com a recompensa, ja que, com a resposta a un premi més alt, es va incrementar l’entusiasme amb levodopa i es va reduir amb risperidona. Finalment, els participants es van mostrar més oberts a gastar diners amb levodopa que amb risperidona: estaven més motivats per escoltar més música quan es millorava la transmissió dopaminèrgica que quan es bloquejava.
Antoni Rodríguez Fornells, investigador ICREA i cap del grup UB-IDIBELL, explica que aquest estudi «mostra per primer cop el paper causal de la dopamina en la satisfacció musical i la motivació: gaudir de la música, treure’n plaer, voler escoltar una cançó un altre cop, i voler comprar-la…, tot això depèn de la dopamina que alliberem».
Referència de l’article:
Ferreri, L.; Mas-Herrero, E.; Zatorre, R.; Ripollés, P.; Gómez-Andrés, A.; Alicart, E.; Olivé, G.; Marco-Pallarés, J.; Antonijoan, R. M.; Valle, M.; Riba, J., i Rodríguez-Fornells, A. «Dopamine modulates the reward experiences elicited by music», Proceedings of the National Academy of Science, 2019.
Un estudi signat per la Dra. Carolina Moreno, investigadora de l’IIB Sant Pau del Grup d’Hematologia oncològica i trasplantament, i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, ha estat publicat recentment a la revista científica The Lancet Oncology. El treball compara el tractament estàndard de la Leucèmia Limfàtica Crònica en pacients majors de 65 anys (quimioimmunoteràpia) amb un tractament que incorpora inhibidors de la tirosinquinasa de Bruton (ibutrinib) i demostra un benefici clar en termes de duració de la resposta, així com una reducció del risc de progressió de la malaltia en un 80%. En els pacients que pateixen una alteració genètica que predisposa a una mala resposta al tractament estàndard, la reducció del risc és del 85%.
El tractament estàndard pels pacients majors de 65 anys que pateixen Leucèmia Limfàtica Crònica (LLC), la més prevalent en els països occidentals, és fins ara la quimioteràpia amb Clorambucil en combinació amb un anticòs anti-CD20 monoclonal obinotuzumab. En els últims anys s’han produït grans avenços en aquesta malaltia amb la introducció de nous tractaments biològics que van dirigits a dianes específiques com és el cas de l’inhibidor de la tirosinquinasa de Bruton (Ibrutinib). L’estudi Illuminate compara el tractament estàndard amb quimioimmunoteràpia versus combinació de ibrutinib amb obinotuzumab en pacients amb LLC majors de 65 anys o amb comorbilitats, no tractats prèviament.
Amb el tractament convencional la mitjana de duració a la resposta és de 19 mesos, mentre que amb aquesta nova combinació, passats 31 mesos, la majoria de malalts mantenen la resposta.
La combinació de fàrmacs que proposa l’estudi està pendent de la seva aprovació a l’agència del medicament dels Estats Units, FDA, i es preveu que s’aprovi i estigui disponible en aquell país el primer semestre del 2019. A Europa es preveu que estigui al mercat a finals d’enguany.
La Dra. Moreno, investigadora de l’IIB Sant Pau i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, va presentar els resultats de l’estudi en l’últim congrés de la Societat americana d’Hematologia (ASH) que va tenir lloc a San Diego i és la primera signant de l’estudi publicat recentment a The Lancet Oncology. La seva presentació va ser la més vista online de totes les que es van presentar en aquest congrés.
Sant Pau és el centre que més pacients ha reclutat en l’estudi en el que també participen més de 25 centres de tot el món.
Estudi: Lancet Oncol. 2018 Nov 30. pii: S1470-2045(18)30788-5. doi: 10.1016/S1470-2045(18)30788-5. [Epub ahead of print]
Signants: Moreno C, Greil R, Demirkan F, Tedeschi A, Anz B, Larratt L, Simkovic M, Samoilova O, Novak J, Ben-Yehuda D, Strugov V, Gill D, Gribben JG, Hsu E, Lih CJ, Zhou C, Clow F, James DF, Styles L, Flinn IW.
L’estudi publicat a la revista Circulation i liderat per la Dra. Maria Sabater Lleal, investigadora Miquel Servet I, incorporada recentment al grup de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, és una meta-anàlisi de dades globals del genoma realitzat amb el consorci CHARGE (Cohorts for Heart and Aging Research in Genomic Epidemiology) amb més de 46,000 individus analitzats.
“Genome-wide association trans-ethnic meta-analyses identifies novel associations regulating coagulation Factor VIII and von Willebrand Factor plasma levels” és el títol del treball realitzat en gran part al Karolinska Institutet d’Estocolm per la Dra. Sabater i supervisat pel Professor Nicholas L. Smith de la Universitat de Washington.
El treball identifica nous gens reguladors dels nivells de factor VIII i factor von Willebrand en plasma, i demostra un efecte causal d’aquestes proteïnes de la coagulació en la patologia trombòtica, concretament en malalties coronàries, ictus isquèmic i trombosi venosa.
Un estudi sobre biomarcadors sinàptics per a la malaltia de l’Alzheimer liderat per la Dra. Olivia Belvin, investigadora Miquel Servet de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau en el Grup d’Investigació de Neurobiologia de les Demencies que coordina el Dr. Albert Lleo ha estat publicat en la revista Molecular & Cellular Proteomics i ha rebut també finançament del consorci Proteored Proteored (ISCIII).
Drs José Martínez-González and Cristina Rodríguez of the Sant Pau IIB Research Group “Regulatory mechanisms for cardiovascular remodelling”, have taken part in a work developed in collaboration with the National Cardiovascular Research Centre (CNIC), recently published in the prestigious journal Circulation. The researchers, integrated to the CIBER of cardiovascular malalties (CIBERCV), have observed that the expression of the CD69 molecule in blood cells, predicted the development of subclinical atherosclerosis (without symptoms) in an independent way to other classic cardiovascular risk factors.
The most frequent is that arteriosclerotic malady – characterized by the presence of lipid substances in the walls of the arteries – is detected in advanced stages, which has already caused clinical events such as myocardial infarction, stroke or others. The treatment of these types of pathologies, which have already donated symptoms, is limited because in a high percentage of the affected individuals, their quality of life is reduced and because of the combination of the sanitary system, it supposes a high economic cost.
We know that the immune response to inflammation plays an essential role in the genesis and progression of atherosclerotic malady, triggering myocardial infarction and stroke, explains Francisco Sánchez-Madrid, from the Hospital Universitari de la Princesa. “However, the relationship between the lipid metabolism and the immune response – affegeix – is not well defined. Although the classic hypothesis is that low-density lipoproteins (LDLox) induce the recruitment of inflammatory immune cells and their accumulation in atheroma plaques, there is also evidence that cells and teixits can respond to these lipoproteins by inhibiting proinflammatory signals.
The study identifies the CD69 molecule as the first receptor for lipoprotein oxidations in T lymphocytes that contributes to the control of inflammation, preventing the development of atherosclerosis. “The binding of LDLox to the CD69 receptor confers on both humans and humans a protective anti-inflammatory function against the development of atherosclerosis,” asserts Pilar Martín. For this research, the deficient mouse model for the CD69 gene was undertaken as part of a project funded by the Fundació La Marató de TV3 and the CIBERCV, in close collaboration with the José Martínez González group of the Barcelona Institute for Biomedical Research, IIB-Sant Pau.
Estudi PESA
The relevance and clinical application of this study has been shown by analyzing the CD69 receptor in blood lymphocytes obtained from 305 participants of the PESA project (Progression of Early Subclinical Atherosclerosis), a prospective study that uses advanced imaging techniques to detect the presence of atheromatous plaque in singles. Specifically, this part of the collaborative study has been carried out with the researchers of the PESA project, Valentí Fuster and Borja Ibáñez, together with the units of Bioinformatics, Genomics and Proteomics of the CNIC which are directed, respectively, by Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo and Jesús Vázquez. The PESA-CNIC-Santander, directed by Dr. Fuster, included more than 4,000 participants in the inter-mediate edition and evaluates the presence and development of subclinical atherosclerosis.
The results show that the expression of CD69 in blood lymphocytes is inversely correlated with the presence and extent of subclinical atherosclerosis. It is important not to forget that cardiovascular malady is the first cause of death in the world. Because the development of effective prevention strategies is a priority given the high prevalence of cardiovascular malalties in the world.
Tsilingiri, K., de la Font, H., Relaño, M., Sanchez-Diaz, R., Rodriguez, C., Crespo, J.,. . . Sánchez-Madrid, F. (2018). oxLDL Receptor in Lymphocytes Prevents Atherosclerosis and Predicts Subclinical Disease. Circulation. doi: 10.1161 / circulationaha.118.034326
Translated with www.DeepL.com/Translator
Els Drs José Martínez-González i Cristina Rodríguez del Grup de Recerca “Mecanismes reguladors del remodelat cardiovascular” de l’IIB Sant Pau, han participat en un treball desenvolupat en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), publicat recentment a la prestigiosa revista Circulation. Els investigadors, integrats al CIBER de malalties cardiovasculars (CIBERCV), han observat que l’expressió de la molècula CD69 en cèl·lules de la sang, prediu el desenvolupament de l’aterosclerosi subclínica (sense símptomes) de manera independent a altres factors de risc cardiovascular clàssics.
El més freqüent és que la malaltia arterioscleròtica – caracteritzada pel dipòsit de substàncies lipídiques en les parets de les arteries – es detecti en estadis avançats, quan ja ha provocat esdeveniments clínics com infart de miocardi, accident cerebrovascular o altres. El tractament d’aquest tipus de patologies, quan ja ha donat símptomes, resulta limitat ja que en un elevat percentatge dels individus afectats veuen disminuïda la seva qualitat de vida i per al conjunt del sistema sanitari suposa un elevat cost econòmic.
Se sap que la resposta immune inflamatòria té un paper essencial en la gènesi i progressió de la malaltia arterioscleròtica, desencadenant de l’infart agut de miocardi i l’ictus, explica Francisco Sánchez-Madrid, de l’Hospital Universitari de la Princesa. “No obstant això, la relació entre el metabolisme lipídic i la resposta immune – afegeix – no està encara ben definida. Tot i que la hipòtesi clàssica és que les lipoproteïnes de baixa densitat oxidades (LDLox) indueixen el reclutament de cèl•lules immunes inflamatòries i la seva acumulació en les plaques d’ateroma, també hi ha evidències que les cèl·lules i els teixits poden respondre a aquestes lipoproteïnes mitjançant la inhibició de senyals proinflamatòries “.
L’estudi identifica la molècula CD69 com el primer receptor per lipoproteïnes oxidades en limfòcits T que contribueix al control de la inflamació, prevenint el desenvolupament de l’aterosclerosi. “La unió de LDLox al receptor CD69, confereix als limfòcits T, tant humans com de ratolí, una funció antiinflamatòria protegint del desenvolupament de l’aterosclerosi”, assenyala Pilar Martín. Per a aquesta investigació s’ha emprat el model de ratolí deficient per al gen CD69, en el marc d’un projecte que ha rebut el finançament de la Fundació La Marató de TV3 i el CIBERCV, en estreta col·laboració amb el grup de José Martínez González, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, IIB- Sant Pau.
Estudi PESA
La rellevància i aplicació clínica d’aquest estudi s’ha posat de manifest mitjançant l’anàlisi del receptor CD69 en limfòcits de la sang obtinguda de 305 participants del projecte PESA (Progression of Early Subclinical Atherosclerosis), un estudi prospectiu que utilitza tècniques avançades d’imatge per a la detecció de la presència de placa d’ateroma en individus sans. En concret, aquesta part de l’estudi col·laboratiu s’ha realitzat amb els investigadors del projecte PESA, Valentí Fuster i Borja Ibáñez, conjuntament amb les unitats de Bioinformàtica, Genòmica i Proteòmica del CNIC que dirigeixen, respectivament, Fátima Sánchez-Cap, Ana Dopazo i Jesús Vázquez. El PESA-CNIC-Santander, dirigit pel Dr. Fuster, inclou a més de 4.000 participants d’edat intermèdia i avalua la presència i desenvolupament d’aterosclerosi subclínica.
Els resultats obtinguts ara demostren que l’expressió de CD69 en limfòcits de sang es correlaciona inversament amb la presència i l’extensió de l’aterosclerosi subclínica. Cal no oblidar que la malaltia cardiovascular és la primera causa de mort al món. Pel que el desenvolupament d’estratègies efectives en la prevenció és una prioritat donada la gran prevalença de les malalties cardiovasculars en el món.
Article de referència
Tsilingiri, K., de la Font, H., Relaño, M., Sanchez-Diaz, R., Rodriguez, C., Crespo, J.,. . . Sánchez-Madrid, F. (2018). oxLDL Receptor in Lymphocytes Prevents Atherosclerosis and Predicts Subclinical Disease. Circulation. doi: 10.1161 / circulationaha.118.034326
L’estudi publicat a The Journal of Allergy and Clinical Immunology, en el que participa el Grup de Malalties respiratòries cròniques de l’Institut de Recerca de Sant Pau i el Servei de Pneumologia de l’Hospital, la Fundació Jiménez Díaz i la Universitat Autònoma de Madrid, ha demostrat com l’ansietat i la depressió suposen un risc independent en el control de l’asma. En el treball en el que van participar 180 pneumòlegs i al·lergòlegs, es va proposar esbrinar l’associació del diagnòstic d’asma amb símptomes de depressió i ansietat i amb el seu grau de control.
Aquestes associacions es van realitzar a l’inici del diagnòstic i als sis mesos, després d’un tractament només per a l’asma i realitzat per un especialista. Es van incloure 3.182 pacients asmàtics que van ser avaluats pels especialistes en pneumologia o al·lergologia, per mesurar el seu nivell de control de l’asma, el nivell d’ansietat i depressió.
Posteriorment, l’especialista va decidir el tractament dels pacients, els quals van tornar a ser avaluats als tres i sis mesos després de la primera consulta. D’aquesta manera, el treball va evidenciar que a la primera consulta el 24 per cent dels malalts van ser diagnosticats d’ansietat, i el 12 per cent de depressió, de manera que les xifres d’ansietat eren més altes que les de la població general espanyola (9 per cent), encara que les de depressió eren similars.
Després de sis mesos, els investigadors van poder observar que tant l’ansietat com la depressió van millorar, al mateix temps que van evidenciar una millora de la funció pulmonar i del control de l’asma.
La Fundación Lilly convoca la 18ena edició dels Premis Fundación Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica i Clínica, destinats a investigadors que hagin contribuït al desenvolupament de la Biomedicina i les Ciències de la Salut a l’Estat. El termini per a presentació de candidatures finalitza el 15 de febrer de 2019.
Aquí trobareu les bases de la convocatòria: CARTEL-BASES DE LA CONVOCATORIA
La Dra. Ariadna Tibau investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital de Sant Pau-IIB Sant Pau, adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i Consolació Moltó resident del mateix Servei han publicat recentment un article a la prestigiosa JAMA. El treball titulat “Assessment of Frequency and Reporting of Changes in Cancer Trial Design After Initiation of Patient Accrual”.
Per a consultar l’article 
El divendres 25 de gener, al Recinte Modernista de Sant Pau, tindrà lloc el Workshop Avenços en Cardiometabolisme. Una jornada on facultatius i investigadors de reconegut prestigi presentaran els avenços recents en recerca bàsica, translacional i clínica en el camp del Cardiometabolisme al llarg de quatre sessions. El workshop va dirigit a investigadors, facultatius del laboratori clínic, personal assistencial dels àmbits de l’Endocrinologia, la Cardiologia, la Medicina Interna i la Medicina de Família, així com a personal en formació en aquests àmbits. Adjunt trobareu el programa de la jornada.
Amb inscripció gratuïta abans del 15 de gener de 2019 enviant un mail a eliras@santpau.cat
Secretària. Esther Liras. Tel. 93 553 72 67.
Més informació aquí
La Unitat d’Imatge Cardíaca, del Servei de Cardiologia de Sant Pau, i investigadors de l’IIB Sant Pau, han publicat recentment a la prestigiosa revista British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. L’article “Myocardial remodelling and tissue characterisation by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” tracta sobre els canvis que pateix el cor dels atletes de resistència (maratonians) amb una llarga història d’activitat esportiva estudiats per ressonància magnètica cardíaca.
Per a consultar l’article
The Heart Image Unit, the Cardiology Service of Sant Pau, and researchers from the IIB Sant Pau, have recently been published in the prestigious British Medical Journal Open Sport & Exercise Medicine. The article “Myocardial remodeling and tissue characterization by cardiovascular magnetic resonance (CMR) in endurance athletes” deals with the changes suffered by the heart of resistance athletes (maratonians) with a long history of sporting activity studied by cardiac magnetic resonance imaging.
To consult the article
We are proud to anounce that our spin-off company GlyCardial Diagnostics has received the SME instrument phase II funding of the H2020 programme to advance in the development of our novel test for the early detection of cardiac ischemia in their first trial. It is highly motivating to see that the EU trusts in young and innovative projects.
Durant el 13 i el 14 de Desembre es va celebrar a l Institut de Recerca de l Hospital de Sant Pau, la primera reunió del projecte ERA-NET NEURON TREAT-SYNGP (Synaptic Dysfunction in Intellectual Disability Caused by SYNGAP1. Translational Research to Develop Human Models and Advance Pharmacological Treatments*).
El projecte és un consorci científic europeu liderat pel Dr Àlex Bayés, IP del grup del IR Sant Pau “Fisiologia Molecular de la Sinapsis”. L’objectiu principal del projecte és generar cèl·lules iPSCs que portin mutacions al gen SYNGAP1 causants de discapacitat intel·lectual i utilitzar-les per la identificació de possibles nous tractaments.
D’esquerra a dreta:
Michael Peitz (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn, Germany); Àlex Bayés (Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, Barcelona, Spain); Jacques Michaud (Hospital Universitaire Sainte Justine, Montreal, Canada); Daniel Choquet (Institut Interdisciplnaire de Neurosciences, Bourdeaux, France); Oliver Brüstle (Institute of Reconstructive Neurobiology, Bonn Germany)
Professionals del Servei de Bioquímica, investigadors del Grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca, juntament amb facultatius dels Serveis d’Endocrinologia i Nutrició, Medicina Interna i Pediatria de l’Hospital de Sant Pau, i facultatius i investigadors d’altres centres hospitalaris de Catalunya – agrupats en l’entorn de la Xarxa de Lípids i Arteriosclerosi, que reuneix a membres de fins a 24 centres catalans, han liderat una publicació al Journal of Clinical Lipidology sobre l’experiència de 9 anys en el diagnòstic de la hipercolesterolèmia familiar (HF) a Catalunya.
L’HF és una malaltia hereditària i freqüent (es calcula que 1/220 persones la pateix) i es caracteritza per un alt risc cardiovascular si els afectats no estan controlats i tractats adequadament, preferentment des de la infància o la joventut. Tanmateix se sap, tant nacionalment com internacionalment, que la majoria de pacients amb aquesta malaltia no han estat diagnosticats ni estan, per tant, controlats.
Això es del tot paradoxal, atès que l’HF és posa sovint com exemple de malaltia molt ben coneguda que ha servit com a model pel desenvolupament de diversos medicaments d’ampli ús com són, per exemple, les estatines. L’estudi publicat estableix l’eficàcia del diagnòstic molecular d’HF enfront del clínic i bioquímic, i mostra les bases per estendre el diagnòstic a nivell d’estudis en famílies.
Aquests estudis familiars per diagnosticar nous casos d’HF s’ofereixen per part del Servei de Bioquímica des d’ara fa 10 anys. Més recentment, aquests esforços s’han potenciat amb un projecte de La Marató de TV3 dedicada a Malalties Cardíaques que es porta a terme juntament amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, amb el que també s’ha desenvolupat una web, www.colesterolgenetic.cat, que pretén informar als pacients amb HF, les seves famílies i al públic interessat sobre aquesta patologia. L’Instituto de Salud Carlos III, el CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, i el CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición també han contribuït al finançament d’aquest estudi.
