La revista Rolling Stone ha destacat com una de les 25 persones influents del món en el futur de la ciència a Jordi Riba, del grup d’investigació en Neuropsicofarmacologia Humana de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau).
Podeu llegir l’article de la revista Rolling Stone clicant aquí.
Metges i investigadors de l’Hospital de Sant Pau i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Sant Pau (IIB Sant Pau) apliquen per primera vegada una potent tècnica microscòpica per desvetllar com els agregats proteics es propaguen pel cervell en pacients amb aquesta demència.
En l’estudi publicat a la prestigiosa revista Brain i dirigit pel Dr. Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han col·laborat investigadors de l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO) i les Universitats de Harvard i Edimburg.
La demència amb cossos de Lewy (DCL) és la segona causa de demència en el món i, encara que no hi ha dades precises aquesta malaltia, podria afectar a més de 70.000 persones a tot l’Estat. La malaltia afecta habitualment a persones de més de 70 anys, té un curs amb deteriorament cognitiu, al·lucinacions i problemes de mobilitat i no té curació.
Fins ara aquesta malaltia es definia per la presència d’acumulacions d’una proteïna anomenada sinucleina en l’interior de les neurones causant anomalies en la seva funció. En els últims anys s’havia sospitat que aquestes acumulacions de proteïna també afectaven a la sinapsis (connectors funcionals entre neurones que normalment són massa petits per a ser reconeguts utilitzant un microscopi òptic), la part més crítica de les neurones per on estableixen comunicació amb altres neurones. No obstant, la mida microscòpica de les sinapsis humanes (unes 5000 vegades més petites que el gruix d’un full de paper) i la seva complexitat, les fan difícilment abordables per als investigadors.
Aquest nou estudi demostra per primera vegada com aquestes acumulacions fan malbé las sinapsis, cosa que a la seva vegada pot facilitar que les proteïnes anormals s’estenguin pel cervell.
Els investigadors han analitzat els cervells de pacients amb Demència amb cossos de Lewy (DCL) aplicant una innovadora tècnica de microscòpia que permet obtenir resolucions fins ara inabastables en el cervell humà. Amb aquesta potent tècnica van observar que la sinucleina, una proteïna nuclear i sinàptica que és el principal component dels cossos de Lewy, es troba a ambdós costats de sinapsis suggerint que les acumulacions salten d’una neurona a l’altra aprofitant la via de comunicació normal. Per aquesta troballa es van analitzar més d’un milió de sinapsis.
El doctor Albert Lleó, director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han i responsable de l’estudi afirma que: “malgrat la importància que se li dona a les sinapsis como a base del nostre pensament o comportament, el seu estudi en humans és escàs degut a l’absència de tècniques adequades per a estructures tan petites i complexes. El nostre estudi demostra que aquesta demència pot estar causada en part per l’acumulació de proteïnes en les sinapsis i destaca la importància d’investigar sobre com protegir a les sinapsis del dany ocasionat per l’acumulació anormal de proteïnes.
L’estudi ha rebut finançament del Instituto de Salud Carlos III, CIBERNED, Alzheimer’s Research UK i Fundaciό Cellex Barcelona.
Investigadors dels Serveis de Cardiologia, Epidemiologia Clínica i Salut Pública, Anestesiologia i Bioquímica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han participat en la publicació d’un article a la revista Annals of Internal Medicine. L’estudi, coordinat per la Universitat de McMaster (Canadà), forma part de la línia de recerca en medicina perioperatòria impulsada per investigadors d’aquests serveis. En aquest cas, el Dr. Jesús Álvarez, del Servei de Cardiologia, és un dels autors principals de la publicació, juntament amb un grup d’autors internacionals.
L’article descriu una anàlisi secundària de l’assaig clínic POISE-2, que va aleatoritzar a més de 10.000 pacients, amb risc cardiovascular de moderat a alt i que es van sotmetre a cirurgia no cardíaca, a rebre aspirina o placebo per prevenir episodis cardíacs adversos durant el postoperatori. Aquesta nova anàlisi avalua els beneficis i els riscos en els pacients amb antecedents d’angioplàstia coronària.
En aquesta població, l’aspirina va reduir el risc del desenllaç principal (mort o infart de miocardi no fatal) i el d’infart de miocardi al cap de 30 dies. L’efecte sobre l’hemorràgia greu o amb risc vital va ser incert. Els autors conclouen que en pacients amb angioplàstia coronària prèvia l’aspirina podria presentar més beneficis que riscos.
L’article està disponible aquí
El Dr. Josep Julve, de l’IIB Sant Pau i el Dr. Francisco Blanco Vaca, director del Servei de Bioquímica de Sant Pau i IP del Grup de Bases metabòliques del risc cardiovascular de l’IIB són els principals signants d’un article publicat a la revista Translational Research, The Journal of Laboratory and Clinical Medicine.
L’article demostra una alteració important en l’excreció fecal de colesterol en un model de rosegadors de la família muridae de diabetis i obesitat extrema, deguda a una alteració de la senyalització que regula aquesta excreció i que està controlada per un factor transcripcional regulable per lligants denominat LXR alfa que controla els transportadors enterohepàtics de colesterol ABCG5/G8.
Encara que aquesta troballa correspon a un model animal concret, la cirurgia bariàtrica de pacients amb obesitat mòrbida va millorar l’expressió hepàtica de LXR alfa i ABCG5/G8 suggerint que aquestes alteracions del tràfic de colesterol, de les que es coneix que afavoreixen el desenvolupament de les malalties cardiovasculars, s’observen en pacients amb obesitat mòrbida i diabetis.
Podeu consultar l’article en pdf en l’arxiu adjunt.
El diumenge 19 de novembre tindrà lloc a Les Franqueses del Vallès la 6ena. edició de la cursa “Els 10 kilòmetres de Les Franqueses” amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquesta localitat i l’aval de la Federació Catalana d’Atletisme. La recaptació de totes les edicions de la cursa es destina al Grup de Recerca Clínica en Oncologia de l’IIB, que lidera el Dr. Agustí Barnadas, específicament en la línia d’investigació del càncer de ronyó, de la qual el Dr. Pablo Maroto n’és el responsable.
Inscripcions: www.xipgroc.cat
Més informació: www.els10delesfranqueses.cat
Us animem a participar en aquesta cursa solidària amb la Recerca.
El Patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha concedit 694.987,51 euros a Sant Pau. Tres projectes dels cinc sol•licitats han estat escollits per rebre una de les 37 beques que atorga la Marató 2016 a projectes enfocats a trobar avenços tangibles en la prevenció, el tractament i la rehabilitació de les discapacitats motores, sensitives, cognitives que provoquen l’ictus i les lesions traumàtiques a la medul•la i al cervell.
Els tres projectes de Sant Pau que han estat finançats per La Marató 2016 són els següents:
Dra. Raquel Delgado Mederos
Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals, Servei de Neurologia de Sant Pau
Projecte coordinat “Accident cerebrovascular, unitat d’ictus, rehabilitació, òptica, espectroscòpia de correlació difusa, flux sanguini cerebral, autoregulació cerebral.”, 298.000,00 € .
Dra. Elena Jiménez Xarrié
Institut de Recerca de Sant Pau
“Biomarcadors lipoproteics per determinar la inflamació de la placa carotídia en l’ictus isquèmic.”, 197.575,00 € .
Dr. Gerard Urrutia Cuchí
Servei d’Epidemiologia de Sant Pau
“Eficàcia d’un programa d’exercicis d’estabilitat del core en l’equilibri dinàmic en sedestació, control de tronc i rehabilitació funcional en pacients amb ictus subagut: assaig clínic aleatoritzat.”, 199.412,51 € .
Els fons recaptats en l’edició 2016 de La Marató, que ascendeixen a 11,3 milions d’euros, impulsaran la sensibilització i la recerca sobre l’ictus i les lesions medul•lars traumàtiques. Els 70 equips premiats treballaran durant els pròxims tres anys per guanyar més anys i més qualitat de vida per a les persones que han tingut un ictus o una lesió traumàtica a la medul•la o al cervell. Del conjunt de treballs, 17 són unitaris i 20 coordinats entre dues o més institucions de recerca.
Amb aquests nous 37 projectes, La Marató ja en suma 794 d’impulsats en els seus 25 anys d’història, que han aportat importants resultats en la salut dels ciutadans i avenços notables en el coneixement, la prevenció, el pronòstic i tractament de múltiples malalties.
El Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig ha publicat un article original a l’European Journal of Vascular and Endovascular Surgery que descriu l’aplicació d’un software desenvolupat originàriament en els àmbits de l’enginyeria i l’arquitectura per al càlcul de la resistència dels materials. Aquest software es basa en l’anàlisi per elements finits.
L’aplicació d’aquesta tecnologia en pacients amb aneurismes d’aorta abdominal podria ajudar en la valoració del risc de ruptura i obrir una nova via en la decisió de quins pacients i en quin moment s’han d’intervenir quirúrgicament.
Aquest estudi és un treball conjunt del Servei Mancomunat d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de Sant Pau – Dos de Maig, de l’IIB Sant Pau, la UAB i del CIBER de malalties cardiovasculars.
Més informació (pdf article)
El proper 17 d’octubre al Foyer del Gran Teatre del Liceu tindrà lloc una conferència-col·loqui al voltant de la Miastènia a càrrec de la Dra. Isabel Illa, directora de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau. L’acompanyaran també Pilar Robles, presidenta d’AMES i Joan Mª Ripoll, d’AMICAT. L’entrada és lliure i gratuïta. El mateix dia a les 21 hores, també al Liceu, se celebrarà un concert del “Petitet i la seva rumba simfònica” que el cineasta Carles Bosch enregistrarà per un documental que està rodant sobre la figura de l’artista.
La miastènia gravis és una malaltia minoritària, de causa autoimmune, que provoca una debilitat muscular perquè afecta als músculs esquelètics del cos. És, de facto, incurable i la pateixen una de cada 50.000 persones. Aquesta condició de malaltia rara fa que les companyies farmacèutiques no s’interessin prou en la seva investigació i que s’avanci lentament cap a la seva cura. La doctora Isabel Illa i el seu equip de l’Hospital de Sant Pau són un dels principals especialistes a nivell internacional en aquesta malaltia i porten el cas de Petitet des que se li va detectar.
Amb la seva actuació al Liceu, Petitet podrà complir la promesa que va fer a la seva mare el dia que va morir: portar la seva rumba simfònica a un gran teatre de Barcelona. Petitet és fill de Ramón El Huesos, mític palmero de la banda de Peret i fa uns anys va crear la seva banda de rumba i simfònica (l’Orquestra Simfònica de Rumba del Raval) formada per 27 músics. Per al concert del Liceu se’ls hi sumarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, fet que el farà encara més emotiu i especial.
Una actuació imprescindible per als amants de la rumba amb majúscules que comptarà a l’escenari amb la col·laboració de grans músics i amics de Petitet com Joan Albert Amargós, Chicuelo, Carles Benavent, Kitflus, El Granaíno i Lucrecia, entre d’altres. Un altre fet que el farà únic és que d’enregistrarà el concert per al film que està rodant des de fa un any i mig el director de cinema Carles Bosch (Petitet. Rumba pa’ti) i que serà el gran final de la pel·lícula. Aquesta s’estrenarà durant el primer trimestre del 2018.
Si vols col·laborar amb la investigació de la Miastènia, pots fer-ho a través de la Fundació Institut de Recerca Hospital de Sant Pau, Fila 0: ES 97 2100 5000 5902 0016 5691.
La Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau ha publicat recentment un article a la revista científica Nature Genetics sobre un estudi en malaltia d’Alzheimer. Podeu consultar l’article “Rare coding variants in PLCG2, ABI3, and TREM2 implicate microglial-mediated innate immunity in Alzheimer’s disease”, en el document adjunt.
El Dr. Jaume Kulisevsky, director científic de l’Institut de Recerca de Sant Pau; director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment, del Servei de Neurologia de Sant Pau i Professor Agregat de Neurologia i Logopèdia al Departament de Medicina és el nou vicedegà de Postgrau de la Facultat de Medicina, de la Universitat Autònoma de Barcelona. El Dr. Kulisevsky serà també coordinador de la Comissió de Màster i membre del Consell Acadèmic de l’Escola de Postgrau en representació de la Facultat de Medicina.
La Dra. Marta Navidad del grupo de Bases Moleculares de las Enfermedades, del “Institut de Recerca de Sant Pau”, obtuvo una beca para participar en la conferencia “Advanced Lecture Course ALC17-01 Nuclear Receptores and epigenómico Mechanisms in Human Disease and Aging”. El encuentro organizado por el Karolinska Institutet de Estocolmo, tuvo lugar del 27 de agosto al 1 de septiembre en Spetses, Grecia.
Un equip d’investigadors científics i clínics de la Xarxa Espanyola d’Investigació sobre anèmia de Fanconi, coordinats per la Divisió de Teràpies Innovadores del CIEMAT, demostra per primera vegada que la teràpia gènica en cèl·lules mare de pacients amb Anèmia de Fanconi és factible. El Dr. Surrallés, director del Servei de Genètica de Sant Pau ha participat en aquesta troballa, que ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD.
En el seu article, els investigadors demostren que el procediment de correcció gènica basat en la seva pròpia tecnologia permet esmenar la patologia de les cèl·lules mare de la medul·la òssia d’aquests pacients.
La demostració es fonamenta en un protocol de correcció gènica de les cèl·lules mare hematopoètiques dels pacients. Després de la seva mobilització a la sang dels pacients, les cèl·lules mare es van corregir amb vectors virals d’ús clínic, i una molt petita part de les mateixes va ser trasplantada a ratolins immunodeficients, en els quals és possible la generació de cèl·lules sanguínies humanes.
D’aquesta manera els científics han demostrat per primera vegada que a través d’un procediment de teràpia gènica, cèl·lules mare de pacients amb anèmia de Fanconi poden generar en els ratolins trasplantats, cèl·lules sanguínies humanes lliures de malaltia.
Aquestes troballes suposen un gran impuls que reforça la hipòtesi dels investigadors segons la qual la teràpia gènica serà una nova forma de tractar eficaçment a pacients amb anèmia de Fanconi. Així mateix, resulta de particular interès per a les expectatives d’un assaig clínic de teràpia gènica d’aquests pacients, que actualment està marxa a Espanya, i que pròximament s’obrirà en altres països Europeus.
Aquesta troballa ha estat publicada en la més prestigiosa revista d’Hematologia: BLOOD
La notícia ha estat destacada, així mateix, pel setmanal “Cell Therapy News” el 21 d’Agost com Top Story per aquest diari.
El projecte “Terapia dirigida para la eliminación selectiva de células madre metastáticas CXCR4+ en cáncer de endometrio” que lidera la Dra. Maria Virtudes Céspedes Navarro, investigadora del Grup d’Oncogènesis i Antitumorals de l’IIB Sant Pau, ha estat escollit per rebre un dels 18 ajuts que concedeix la Fundación Mutua Madrileña. El projecte s’ha finançat amb 140.000 €.
L’acte d’entrega va tenir lloc el passat 6 de juliol durant la XIV Convocatoria Anual de Ayudas a la Investigación Científica en Salud on es van destinar 1,7 milions d’euros per a donar suport a 18 estudis clínics dirigits a la millora dels tractaments mèdics que es desenvoluparan en diferents centres d’investigació de tot l’Estat.
Més informació aquí.
L’Institut de Recerca de Sant Pau continua sent un dels centres de recerca més eficients dins del sistema d’investigació en Salut posicionat en diverses àrees de l’informe de la Central de Resultats de Recerca en Salut de l’àmbit dels centres i instituts de recerca participats per la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i Departament d’Empresa i Coneixement). Aquest informe presenta resultats de recerca en ciències de la salut dels anys 2014 i 2015 i els compara amb les dades presentades en els informes anteriors (2012-2013).
De l’informe que presenta les dades nominals d’11 instituts d’investigació sanitària associats a un hospital o a un centre d’atenció primària, i de 9 centres de recerca biomèdica no associats a centres sanitaris podem recalcar que malgrat que s’han mantingut els recursos aportats a Sant Pau per la Generalitat de Catalunya, en canvi, els recursos competitius s’han incrementat un 16% i els no competitius un 18%. D’altra banda, l’Institut de Recerca destaca en l’indicador de publicacions per investigador i en el número d’assaigs clínics portats a terme en aquest període.
Investigadors de l’IIB Sant Pau participen en l’estudi multicèntric que ha demostrat el potencial de la D-serina, un suplement dietètic, per a millorar la funció neuronal d’una pacient amb una mutació dels receptors de glutamat associada a síndrome de Rett atípica amb encefalopatia severa. Aquest estudi, publicat al Biological Psychiatry, obre un nou ventall d’opcions terapèutiques per als pacients amb mutacions que afecten la neurotransmissió glutamatèrgica.
L’estudi “Rett-like severe encephalopathy caused by a de novo GRIN2B mutation is attenuated by D-serine dietary suplement” ha permès establir una aproximació experimental singular i innovadora que actualment està essent traslladada a un ambiciós projecte de disseny d’algoritmes predictius que permetin oferir tractaments personalitzats de transferència simple i ràpida a la pràctica clínica per altres mutacions que afectin la transmissió glutamatèrgica.
Es tracta d’un estudi multicèntric de recerca translacional dut a terme entre grups de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD), la Universitat de Barcelona (UB), l’Hospital Clínic (IDIBAPS), la Universitat de Vic (UVic), l’Institut de Recerca de Sant Pau i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), en el que han participat David Soto, Mireia Olivella, Cristina Grau, Judith Armstrong, Clara Alcon, Xavier Gasull, Macarena Gómez de Salazar, Esther Gratacòs-Batlle, David Ramos-Vicente, Víctor Fernández-Dueñas, Francisco Ciruela, Àlex Bayés, Carlos Sindreu, Anna López-Sala, Àngels García-Cazorla, Xavier Altafaj.
Per més informació, cliqueu aquí
El Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau i la Unitat d’Imatge Cardíaca, del Servei de Cardiologia, de l’Hospital de Sant Pau han rebut el Premio Mención Especial 2017 per la seva comunicació oral durant el XXX Congreso Nacional de la Sociedad Española de Arteriosclerosis.
En el treball premiat “El microRNA circulante miR-130a-3p es un potencial biomarcador de aterosclerosis coronaria: una aproximación trasnacional” han participat els doctors David De Gonzalo-Calvo, de l’IIB Sant Pau, i Mario Sutil, David Vilades, Rubén Leta i Francesc Carreras del Servei de Cardiologia de l’Hospital.
Míriam Ors s’incorpora, aquesta setmana, a l’Institut de Recerca de l’Hospital de La Santa Creu i Sant Pau com a nova Adjunta a Direcció de Recerca i Cap de la Unitat de Tranferència i Innovació. Enginyera industrial de formació, està especialitzada en projectes d’innovació i transferència tecnològica en el camp biomèdic. Així com en la coordinació del procés d’innovació des de la fase de definició i disseny del producte fins a la sortida al mercat. Fins el moment de la seva incorporació era la responsable d’Innovació i Transferència tecnològica a la Fundació Parc Taulí.
El programa de Cirurgia Funcional dels Ganglis de la Base (Servei de Neurocirurgia i Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia), ha celebrat els 20 anys de la seva posada en funcionament. Una comesa en la que també han participat els Serveis d’Anestèsia i Neuroradiologia.
Es tracta d’un programa pioner a l’Estat espanyol que ha mantingut l’activitat de forma ininterrompuda des de 1997. Ha estat exemple de terciarisme i segueix sent un centre de referència a Catalunya i a l’Estat espanyol per a aquest tipus d’intervencions.
El Programa de Cirurgia Funcional dels Ganglis de la Base està compost per:
Servei de Neurocirurgia: Joan Molet, Rodrigo Rodríguez.
Servei de Neurologia: Alexandre Gironell, Berta Pascual, Jaume Kulisevsky, Carme Garcia i Antonia Campolongo.
Servei de Radiodiagnòstic (Unitat de Neuroradiologia): Beatriz Gómez Anson.
El passat abril, l’AQuAS va organitzar la jornada d’implementació del projecte Essencial: “Més no sempre és millor: evitem pràctiques de poc valor”. El projecte “Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica” és una iniciativa que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar-les. Durant la jornada es va premiar un treball en el qual han participat investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
L’acte va comptar amb la col·laboració dels equips pilots del projecte Essencial, professionals de l’atenció primària, de l’Institut Català de la Salut (ICS) i societats científiques. En aquesta jornada, el conseller de Salut de Catalunya va fer entrega del Premi a la idea més innovadora per evitar pràctiques de poc valor en l’atenció primària a la doctora Mariam de la Poza, metgessa del Centre d’Atenció Primària Dr. Carles Riba de Barcelona, en reconeixement a la línia de treball de prescripció diferida d’antibiòtics; en el desenvolupament de la qual hi han participat investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà – Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La línia ha estat impulsada pel Dr. Pablo Alonso i coordinada per la investigadora Gemma Mas. En el seu moment, la recomanació derivada d’aquest estudi es va presentar a la Comissió MAPAC (Millora de l’Adequació de la Pràctica Assistencial i Clínica) del nostre hospital.
A més, recentment, l’estudi ha estat seleccionat per l’Associació Mèdica Canadenca com un dels millors 20 estudis de recerca de 2016 per a metges d’atenció primària. Aquesta llista inclou estudis destacats per la seva rellevància, validesa i potencial de canvi de la pràctica clínica.
El grup va publicar l’any passat un assaig clínic multicèntric sobre aquest tema a la revista JAMA Internal Medicine: “Prescription Strategies in Acute Uncomplicated Respiratory Infections: A Randomized Clinical Trial”.
