Avui, 14 de juny, els Amics i Alumnes de Sant Pau han visitat les noves instal·lacions de l’edifici de Recerca acompanyats pel seu director, el Dr. Jaume Kulisevsky, qui ha fet la presentació i explicació de les característiques de l’edifici i com els grups d’investigació faran recerca a l’Institut.
La Dra. Mar Gomis, del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Sant Pau, presentarà el proper 19 de juny a les 9h, a la Sala d’Actes de l’Institut de Recerca de Sant Pau, el projecte mHeart, un sistema de seguiment multidisciplinar del pacient crònic polimedicat amb el suport de Salut Mòbil (mHealth). L’acte comptarà amb una introducció de la Dra. M. Antonia Mangues, directora del Servei de Farmàcia de Sant Pau.
Places limitades per rigorós ordre d’inscripció: iibsantpau@santpau.cat
L’acte es podrà seguir en directe a través de l’enllaç
El IIB Sant Pau en colaboración con el Grupo de Investigación en Medicina Perinatal y de la Mujer, liderado por la Dra. Elisa Llurba, organiza el seminario “Air Pollution a mayor threat for health beyond the cardio-respiratory system” a cargo del profesor Jordi Sunyer, jefe del Programa de Infancia y Medio Ambiente del ISGlobal. Sunyer es un destacado investigador que ha revolucionado el concepto de contaminación ambiental y salud. La cita es el próximo miércoles 12 de junio a las 15 horas en las salas polivalentes del Hospital.
SYNGO, una col·laboració que agrupa 15 laboratoris de tot el món, entre ells el de Fisiologia Molecular de las Sinapsis, dirigit pel Dr. Àlex Bayés, de l’IIB Sant Pau i el Consorci Gene Ontology (GO), ha publicat SYNGO 1.0, la primera versió d’una base de coneixement que té com a objectiu recollir el coneixement actual de la comunitat neurocientífica sobre l’arquitectura genètica de les sinapsis. El llançament de SYNGO 1.0 té el suport de la primera publicació científica de la prestigiosa revista Neuron.
Utilitzant marcs estructurats anomenats ontologies, SYNGO ha publicat prop de 3.000 descripcions de més de 1.100 gens sinàptics únics, recopilant informació experimental publicada sobre la localització i/o la funció dels seus productes proteics. SYNGO està totalment integrat a la base de coneixement GO (http://geneontology.org), la font d’informació més gran del món sobre les funcions dels gens. Les sinapsis, unions que serveixen de contactes especialitzats entre les cèl·lules nervioses, són les unitats fonamentals del processament de la informació del cervell. La pèrdua d’activitat coordinada a les sinapsis és l’arrel de molts trastorns del cervell denominats sinaptopaties. En són exemples l’Alzheimer, el Parkinson, l’esquizofrènia, molts trastorns de l’espectre autista o la discapacitat intel·lectual.
Publicació a Neuron
Els membres del consorci han utilitzat SYNGO 1.0 per demostrar que els gens sinàptics han canviat poc al llarg de l’evolució i són funcionalment molt més sensibles (és a dir, menys tolerants) a mutacions que altres gens expressats al cervell. A més, els autors també demostren que les variacions en molts gens sinàptics estan significativament associades amb la intel·ligència, el nivell educatiu, el TDAH, l’autisme i el trastorn bipolar. Els gens sinàptics també són molt més propensos que altres gens expressats pel cervell a suportar mutacions associades a trastorns neuropsiquiàtrics.
*Podeu consultar l’article
Consorci SYNGO
El Consorci SYNGO va ser creat el 2015 per Steven Hyman i Guoping Feng del Stanley Centre for Psychiatric Research at the Broad Institut of MIY de Cambridge (MA) i coordinat per Guus Smit i Matthijs Verhage del Center for Neurogenomics and Cognitive Research (CNCR) al VU University, Amsterdam, Països Baixos i, per al consorci GO, Paul Thomas a la Universitat of Southern California. La transmissió de senyals d’una cèl·lula nerviosa a una altra està orquestrada per una gran col·lecció de proteïnes localitzades a les superfícies de les neurones a ambdós costats d’una sinapsi, codificades probablement per uns quants milers de gens. Dècades d’investigació han proporcionat llistes de peces per a diferents tipus de sinapsis, així com moltes pistes sobre com aquestes proteïnes treballen juntes per impulsar funcions sinàptiques. Tanmateix, a la comunitat de les neurociències no hi ha hagut cap marc o model per a representar i descriure aquesta informació. El Consorci SYNGO es va reunir per sintetitzar els coneixements disponibles i començar a omplir aquest buit.
Com a base de coneixement públic per a la investigació sobre les sinapsis, SYNGO proporciona
· Un marc normalitzat de definicions (una ontologia) per descriure les funcions, localitzacions i relacions de proteïnes i gens en el context de la sinapsis.
· Anotacions basades en la literatura, basades en experts, que enllacen gens sinàptics i proteïnes amb termes específics.
· Eines d’anàlisi i visualització en línia per avaluar les ubicacions i funcions de gens sinàptics individuals o per realitzar estudis d’enriquiment.
El Dr. Ramón Mangues, cap del Grup d’Oncogènesi i Antitumorals de la Fundació Institut de Recerca de l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha estat destacat pel Diari ARA en un suplement especial publicat diumenge 2 de juny, com un dels responsables dels 10 avenços mèdics que canviaran la vida a la humanitat en el futur.
Podeu consultar l’article en aquest enllaç
Del 3 al 7 de juny de 9 a 20 hores, les portes del Bang de Sang estan obertes per tots els donants, especialment els de l’Institut de Recerca, protagonistes de la campanya del moment. Us animem a tots!
L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) en col·laboració amb el Grup de Recerca de Bioquímica Cardiovascular liderat pel Dr. Jose Luís Sánchez Quesada, organitza el seminari “Funcionalidad de la HDL y riesgo cardiovascular; Papel de la dieta mediterránea” a càrrec de la Dra. Montse Fitó, del Grup de Risc Cardiovascular i Nutrició (CARIN) de l’Institut Hospital del Mar de Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CIBEROBN). La cita, el proper dimecres 5 de juny a les sales polivalents.
Un treball liderat per la Dra. C. Vicenta Llorente Cortés, coordinadora del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB – Sant Pau i del CSIC, ha estat publicat recentment a Biochimica et Biophysica Acta – Biomembranes. En col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i dins d’un projecte RETOS-Colaboración finançat per MINECO i coordinat per Iproteos S.L, el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB Sant Pau, demostra que els pèptids derivats d’una seqüència del receptor LRP1 són altament eficaços en la inhibició del procés patològic d’agregació de les LDLs que té lloc a la paret vascular durant el desenvolupament d’arteriosclerosi.
Recentment, amb mostres de LDL de participants dels estudis SYSDIET i EQUATOR, uns autors nòrdics han demostrat que la susceptibilitat individual de les LDLs a agregar-se s’associa amb mort futura per malaltia cardiovascular. Per tant, els pèptids derivats de LRP1 emergeixen com a potencials eines clíniques en el control de l’agregació de la LDL, la prevenció de l’aterosclerosi i les futures complicacions cardiovasculars, en particular en pacients amb LDL amb propensió a l’agregació, com són els pacients obesos i diabètics.
En el treball han participat també els grups de recerca en Bioquímica cardiovascular de l’IR-Sant Pau, liderat pel Dr. José Luis Sánchez-Quesada, i Disseny Proteinòmic i Immunoteràpia de la UAB, liderat per la Dra. Sandra Villegas.
Podeu consultar la publicació
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S000527361930094X?via%3Dihub
L’IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Grup de Recerca en Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Reparació de l’ADN, liderat pel Dr. Jordi Surrallés, presenta la conferència “Avenços en teràpia gènica per al tractament de malalties metabòliques i/o neurodegeneratives”. La conferència anirà a càrrec de la Dra. Fàtima Bosch, del departament de Bioquímica i Biologia Molecular i del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). La cita és el proper dimecres 29 de maig a les 15 hores a les sales polivalents de l’Hospital.
El IIB Sant Pau, en colaboración con el Grupo de Investigación en Síndromes de Inestabilidad Genómica y Reparación del ADN, liderado por el Dr. Jordi Surrallés, presenta la conferencia “Avances en terapia génica para el tratamiento de enfermedades metabólicas y/o neurodegenerativas”. La conferencia irá a cargo de la Dra. Fátima Bosch, del departamento de Bioquímica y Biología Molecular y del Centro de Biotecnología Animal y Terapia Génica (CBATEG), de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM). La cita es el próximo miércoles 29 de mayo a las 15 horas en las salas polivalentes del Hospital.
La Dra. Gemma Vilahur, del Grup de Recerca de patologia molecular i terapèutica de les malalties aterotrombòtiques i isquèmiques del l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha explicat el projecte “L’administració intravenosa d’un inhibidor modificat de l’HMG-CoA-reductasa com una prometedora estratègia cardioprotectora en la malaltia isquèmica del cor: Desentranyar els seus beneficis cardioprotectors i mecanismes d’acció, en un model animal preclínic altament traslladable”, finançat per La Marató, a un grup de ciutadans interessats.
Quan les artèries que porten sang al cor s’obstrueixen, tenim una isquèmia, que provoca danys i insuficiència cardíaca. Un nou fàrmac intenta reduir-los!
El 16 de maig a les 10h, La Marató et convida a descobrir-ho a l’Institut de Recerca de Sant Pau. Apunta’t a l’enllaç.
Visita la recerca de La Marató
Els investigadors premiats per La Marató treballen durant tres anys per aconseguir avenços que repercuteixin en l’esperança i la qualitat de vida de les persones que tenen una malaltia. Per mostrar als ciutadans com progressa la recerca gràcies als seus donatius, la Fundació organitza visites guiades als centres on s’investiga amb fons de La Marató. Entre els mesos de març i juny, centenars de persones tenen l’oportunitat de descobrir com funciona el procés de la investigació biomèdica, des del laboratori a l’aplicació en el pacient, i quins resultats estan aconseguint els científics en prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties estudiades. Una iniciativa d’alt valor social i divulgatiu que s’emmarca dins de les accions de retorn que du a terme la Fundació per agrair i implicar el ciutadà en els resultats que fa possible gràcies a la seva solidaritat.
Els centres de recerca que participen en les visites, tots amb una intensa activitat investigadora impulsada per La Marató, són l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta, l’Institut Guttmann i l’Institut de Recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu.
El Dr. Jesús Álvarez-García, del grup de Cardiologia Clínica i Translacional de l’Institut de Recerca de Sant Pau ha aconseguit una de les beques de la Fundació Daniel Bravo Andreu per a fer estades a l’estranger.
Des de que es van crear el 2013, l’objectiu de les Beques Daniel Bravo és estimular la recerca biomèdica d’alt impacte acadèmic, clínic i social a Catalunya, principalment, en el camp de la imatge cardiovascular i les tècniques de diagnòstic no invasives. Cada ajut està dotat de 3.000 euros mensuals més despeses de desplaçament per a estades de tres a nou mesos en centres de prestigi internacional.
Noves aproximacions a la insuficiència cardíaca
Jesús Álvarez-García, cardiòleg, doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador a l’Institut de Recerca de Sant Pau des de 2007, ha obtingut una beca per incorporar-se a la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Trasplantament del Mount Sinai Heart Hospital a Nova York (Estats Units) dirigit pel Dr. Valentí Fuster.
Amb el primer trasplantament cardíac a Catalunya, l’Hospital Sant Pau va iniciar un programa que ha permès la consolidació d’una Unitat d’Insuficiència Cardíaca que ha trasplantat més de 600 pacients. L’aparició de nous dispositius d’assistència ventricular (VAD) i el seu ús en pacients complexos, estiguin o no estiguin a l’espera d’un trasplantament, requereix una formació i especialització que només un gran centre de referència com el Mount Sinai Heart Hospital pot proporcionar, en paraules del Dr. Álvarez-García.
La finalitat de l’estada als Estats Units serà, precisament, determinar l’impacte que diferents indicadors i teràpies poden tenir en el pronòstic de pacients que porten implantat un VAD establint una línia de recerca i col·laboració acadèmica a llarg termini.
La Dra. Núria Jornet, consultora sènior del Servei de Radiofísica i Radioprotecció, ha estat guardonada per l’European Society of Radiation Oncology (ESTRO) amb el premi Emmanuel van der Schueren. Aquest premi, en honor al seu fundador, s’atorga a membres de la societat en reconeixement a l’excel·lència científica i en especial per la seva contribució, dins de l’ESTRO, en el camp de la educació i de la promoció de la disciplina d’Oncologia Radioteràpica. En l’acte d’entrega del premi durant ESTRO38 a Milà, la Dra. Jornet va presentar una ponència sobre la importància de aprendre de l’experiència clínica per la millora de la qualitat: “Learning from clinical practice: pushing quality forward”.
El passat 27 d’abril, al congrés anual europeu de l’European Society for Radiotherapy and Oncology (ESTRO), el comitè científic internacional va concedir un primer premi, dins de l’àmbit dels tècnics de radioteràpia i dosimetria, al treball presentat per la tècnica dosimetrista Nuria Espinosa, del Servei de Radiofísica i Radioprotecció de l’Hospital.
La rellevància clínica del treball premiat, “Strategies to maintain bladder and rectum volumes do not reduce the GTV movement for rectal cancer RT”, resideix en una millora de la radioteràpia (IMRT/VMAT) preoperatòria pel càncer rectal. L’estudi avalua la reproductibilitat diària en la posició dels tumors rectals segons les estratègies de control del volum vesical i rectal. Es conclou que es requereix un seguiment per imatge en temps real durant el tractament. Aquest treball és un exemple clar de la importància i el paper dels tècnics en el procés de la Radioteràpia, i de com els estudis científics d’aquest tipus ajuden a millorar la pràctica clínica.
Van optar al premi més de 2.200 treballs presentats. Aquest primer premi és un treball multidisciplinar en el que també van participar el Dr. Josep Balart (Oncologia Radioteràpica), la tècnica Anna Coral (Radiofísica i Radioprotecció) i la radiofísica hospitalària María Lizondo (Radiofísica i Radioprotecció).
El passat 8 de maig va tenir lloc la primera sessió “BHH Talks with Hospital Sant Pau“ organitzada per l’IIB Sant Pau i el Barcelona Health Hub (BHH) on 13 startups associades al BHH van explicar els seus projectes a un grup multidisciplinari de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau.
Posteriorment va tenir lloc una taula rodona amb el títol “Reptes i oportunitats al voltant de la salut digital” en la que van participar la Dra. Helena Bascuñana, directora del Servei de Medicina Física i Rehabilitació i la Dra. Iluminada Corripio, psiquiatra de la Unitat de Psiquiatria Clínica del Servei de Psiquiatria, totes dues de Sant Pau, així com Òscar Garcia-Esquirol de Mediktor i Òscar Flores, de Madeofgenes.
El format plantejat de la sessió, va permetre intercanviar impressions sobre el futur de la Salut Digital en el nostre Sistema de Salut Pública. El debat es va centrar a detectar quines son les barreres amb les que ens trobem a l’hora d’introduir les noves tecnologies, com les podem superar i la influència cultural de la nostra societat.
Sant Pau i la Fundació Bancària ”la Caixa” presenten l’acord de col·laboració que permetrà realitzar un assaig clínic dirigit a pacients de limfoma no Hodgkin B. Gràcies a aquest acord de col·laboració entre ”la Caixa” i l’Institut de Recerca de Sant Pau, enguany s’aplicarà la fase I d’aquest assaig en pacients refractaris als tractaments.
L’Hospital de Sant Pau és un dels vuit centres de tot l’Estat que la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, depenent del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, ha autoritzat per utilitzar medicaments CAR-T.
Un assaig pioner a l’Estat
L’innovador assaig que es portarà a terme es basa a seleccionar un tipus de limfòcits T anomenats limfòcits T de memòria, unes cèl·lules de l’organisme poc nombroses però extremadament eficaces. Es generen després d’una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa de l’organisme en infeccions successives del mateix patogen, ja que es «recorden» d’ell. A més, tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.
El limfoma no Hodgkin B és un dels càncers de sang més freqüents al món. Es tracta d’una malaltia oncològica del sistema limfàtic, el qual contribueix de manera principal a formar i activar les defenses de l’organisme. En la majoria de pacients, la malaltia s’elimina després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i així, molts pacients recauen i, actualment, hi ha molt poques opcions terapèutiques que se’ls pugui oferir.
Investigadors del CIBERDEM i el CIBERCV han identificat els mecanismes pels quals les lipoproteïnes HDL, encarregades de transportar el colesterol bo i prevenir l’acumulació de colesterol a la paret arterial, perden la seva capacitat cardioprotectora en pacients amb aneurisma aòrtic abdominal (AAA), una patologia que no produeix símptomes i és difícil de diagnosticar a temps. Entre els investigadors que han participat es troben el Dr. Francisco Blanco Vaca del CIBERDEM, director del Servei de Bioquímica Hospital i coordinador del Grup de recerca de Bases Metabòliques del rics cardiovascular de l’IIB Sant Pau i Lídia Cedó investigadora d’aquest mateix grup.
El treball, publicat a Ebiomedicine, demostra que les HDL de pacients amb AAA presenten modificacions oxidatives que disminueixen la seva funció cardioprotectora. Els autors, que pertanyen a la Fundació Jiménez Díaz-UAM, el CNIC i l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau –IIB Sant Pau, expliquen que “les modificacions oxidatives es poden mesurar en la sang dels pacients i podrien ser usades com a biomarcadors per millorar el diagnòstic de la patologia, afegint valor predictiu a factors de risc tradicionals”.
Un estudi liderat pel CIM de l’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca de Sant Pau busca provar que els nens que han gaudit de l’acompanyament dels pallassos de l’Hospital, Pallapupas, presenten menys estrès a l’hora de ser intervinguts. Es tracta d’un assaig clínic controlat fet amb objectiu de valorar l’eficàcia que té la participació dels Pallapupas en la reducció de l’estrès dels nens intervinguts de Cirurgia General mitjançant la determinació de la concentració de cortisol en saliva. L’estudi està centrat en nens d’entre 5 i 12 anys sotmesos a aquest tipus de cirurgia en règim ambulatori a Sant Pau. Han participat en aquest estudi equips d’Anestèsiologia, Cirurgia Pediatria i CIM.
Investigadores del CIBERDEM y el CIBERCV han identificado los mecanismos por los que las lipoproteínas HDL, encargadas de transportar el colesterol bueno y prevenir la acumulación de colesterol en la pared arterial, pierden su capacidad cardioprotectora en pacientes con aneurisma aórtico abdominal (AAA), una patología que no produce síntomas y es difícil de diagnosticar a tiempo. Entre los investigadores que han participado se encuentran el Dr. Francisco Blanco Vaca del CIBERDEM, director del Servicio de Bioquímica del Hospital y coordinador del Grupo de investigación de Bases Metabólicas del riesgo cardiovascular del IIB Sant Pau y Lídia Cedó investigadora de este mismo grupo. El trabajo, publicado en Ebiomedicine, demuestra que las HDL de pacientes con AAA presentan modificaciones oxidativas que disminuyen su función cardioprotectora. Los autores, pertenecientes a la Fundación Jiménez Díaz-UAM, el CNIC y el Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau -IIB Sant Pau, explican que “las modificaciones oxidativas se pueden medir en la sangre de los pacientes y podrían ser usadas como biomarcadores para mejorar el diagnóstico de la patología, añadiendo valor predictivo a factores de riesgo tradicionales “.
