La música és poderosa. Pot tenir tal efecte sobre el nostre estat d’ànim que una persona pot passar de la tristesa a l’alegria quasi de manera instantània. Però a més, pot ajudar a millorar el nostre benestar i tenir efectes positius sobre el nostre estat físic i millorar aspectes com la percepció del dolor.

Quan l’activitat musical ve proposada i dissenyada per part d’un musicoterapeuta professional aquests efectes es potencien encara més. Així ho han explicat Iria González, investigadora principal, infermera i responsable de projectes d’humanització hospitalària a l’IIB Sant Pau, i Patricia Martí, psicooncòloga i musicoterapeuta, Oncolliga i ESMUC, que van presentar els resultats del projecte de musicoteràpia en pacients de càncer hematològic al Sónar+D.

Les expertes han explicat que la musicoteràpia és aquella disciplina que utilitza aquesta capacitat de la música per millorar el benestar d’una persona. S’utilitza en molts àmbits, i en concret, des de l’IIB Sant Pau estudiem quins són els efectes de la musicoteràpia en pacients amb càncers hematològics i els seus cuidadors. Els resultats de la investigació han demostrat una reducció de la tristesa, ansietat i del malestar físic en els pacients.

Aquest projecte de recerca neix d’una col·laboració amb l’Institut de Recerca de Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Oncolliga i  està adreçat tant a les persones afectades de malaltia onco-hematològica que es trobin ingressades a la unitat, ja sigui a una càmera d’aïllament com a una habitació, como els seus cuidadors familiars i els professionals sanitaris de la unitat.

El Sónar+D és un espai dedicat a veure, escoltar, tocar i debatre sobre com s’aplica la IA a la producció musical o audiovisual, a abordar les possibles conseqüències ètiques, industrials i socials del seu ús.

El Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia del mateix hospital, ha estat guardonat amb el premi extraordinari de l’Escola de Doctorat del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per la tesi defensada el curs 2020/21. Dirigida pel Dr. Jaume Kulisevsky i el Dr. Javier Pagonabarraga, porta per títol “Correlats neuronals i neuropsicològics de les alteracions cognitives i conductuals en les fases prodròmica i inicial de la malaltia de Huntington”. Podeu llegir-la aquí.

Els objectius de la tesi s’han adreçat a la recerca d’algunes respostes per a incògnites encara pendents al voltant de la malaltia de Huntington, una patologia neurodegenerativa i minoritària de base genètica.

D’aquesta manera, al llarg de les cinc publicacions científiques que componen la tesi, s’han estudiat quins mecanismes modulen l’inici de la malaltia i el dany cerebral associat en persones que tenen una mateixa carrega genètica, demostrant l’efecte del bilingüisme sobre aquests factors. Igualment, s’han identificat marcadors subtils de dany neuronal en persones asimptomàtiques demostrant alhora que presenten certes anomalies visuoperceptives prèviament mai descrites. També s’han identificat els mecanismes neuronals implicats en el desenvolupament i en la severitat de la irritabilitat i agressivitat en els pacients afectats, el perfil de deteriorament cognitiu que acompanya la transició a la demència i els canvis cerebrals que associen els pacients amb patrons de deteriorament cognitiu més severs.

Segons el Dr. Martínez-Horta, “el caràcter minoritari de la malaltia de Huntington ha suposat, comparat amb altres processos neurodegeneratius més freqüents, un avenç desajustat i lent en la comprensió dels mecanismes neuropatològics responsables de les complexes manifestacions clíniques que suposa la malaltia, així com en la identificació i descripció detallada dels fenotips clínics que la caracteritzen”.

També emfatitza en com “el desenvolupament d’estudis observacionals multicèntrics i internacionals ha permès, en els últims 15 anys, aprofundir de manera molt notable en el coneixement de la malaltia gràcies al seguiment de grans cohorts de persones afectades, feina que a la Unitat de Trastorns del Moviment i, específicament a la Unitat Funcional de malalties minoritàries que cursen amb trastorns del moviment, anem realitzant des de fa més de 12 anys havent situat l’Hospital de Sant Pau com a un dels centres més reconeguts en l’àmbit internacional en l’abordatge i investigació de la malaltia de Huntington”.

Actualment, el Dr. Martínez-Horta juntament amb la resta de membres que formen part de la Unitat dedicada al tractament i recerca en malaltia de Huntington, realitzen assajos clínics pioners i treballen a identificar mecanismes biològics que de manera addicional a la mutació genètica que causa la malaltia, juguin un paper central en el curs clínic i puguin suposar noves dianes terapèutiques.

Fa 15 anys, una dona a la trentena va ser diagnosticada de càncer de ronyó metastàtic. L’oncòleg Jose Pablo Maroto, de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a Barcelona, va decidir tractar-la amb el fàrmac temsirolimus, que va funcionar molt millor del que s’esperava. La pacient va superar el càncer. Nou anys després se li va detectar una metàstasi en os, però també aquesta vegada el temsirolimus va resultar efectiu.

Ara, gràcies a la generositat i la tenacitat d’aquesta pacient, i a la col·laboració entre el seu oncòleg i els investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), s’ha descobert per què el temsirolimus ha estat tan efectiu en aquest cas i en els altres dos pacients.

És una troballa que permetrà identificar altres malalts amb càncer de ronyó per als qui el temsirolimus i altres fàrmacs de la mateixa família seran, amb gran probabilitat, el tractament idoni. Avui dia aquests fàrmacs -inhibidors de la via de mTOR- es fan servir només quan fallen altres.

“Actualment els fàrmacs de la família del temsirolimus no solen ser la primera opció en càncer de ronyó, però aquest resultat indica que en alguns pacients, molt específics, sí que ho han de ser, perquè funcionen molt bé. Ara sabem com identificar aquests pacients”, diu Cristina Rodríguez-Antona, investigadora del programa de Genètica del Càncer Humà del CNIO.

Finançat per carreres solidàries

Rodríguez-Antona, Maroto i altres investigadors i oncòlegs del CNIO i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau publiquen ara aquest resultat a la revista International Journal of Cancer, en un treball del qual és primer autor Juan María Roldán-Romero.

La investigació ha estat finançada en part amb donacions obtingudes en carreres solidàries organitzades pel Club d’Atletisme A 4 al KM, de les Franqueses del Vallès (Barcelona), promogudes per la pacient.

“Aquesta publicació és un orgull”, diu Maroto. “És una col·laboració entre una associació que organitza any rere any una carrera popular per a la investigació en càncer renal; pacients que cedeixen mostres en moments difícils; i investigadors bàsics i clínics. Tot, per respondre a per què ha funcionat tan bé aquest tractament? No és el primer cas en què ens plantegem aquesta pregunta, però sí dels primers en què obtenim una resposta clara”.

Trobar aquesta resposta ha estat anys. Va caldre trobar més casos similars als de la primera pacient. L’equip del Sant Pau els va anar seleccionant i enviant les mostres al CNIO, on van ser analitzades en profunditat.

Mutacions en una proteïna implicada a l’autofàgia

La clau està en unes mutacions molt poc freqüents a la proteïna USP9X, que regula processos cel·lulars crítics per al creixement dels tumors. La investigació de Roldán-Romero mostra que les mutacions anul·len la funció de USP9X, i quan això passa la cèl·lula no recicla bé les seves deixalles i mor. El temsirolimus actua sobre una via molecular diferent, però té un efecte semblant; als pacients en què no funciona USP9X, l’impacte d’aquest fàrmac es potencia.

Ho explica Rodríguez-Antona: “Per entendre l’efecte de les mutacions a USP9X vam desenvolupar models cel·lulars i vam fer assajos proteòmics que van indicar que les cèl·lules tumorals sense USP9X tenien una alteració a l’autofàgia cel·lular [el procés pel qual la cèl·lula recicla els seus productes de deixalla]. El temsirolimus també altera l’autofàgia, cosa que causa un efecte sinèrgic, fent que els tumors responguin millor a aquest tractament”.

Una nova diana terapèutica

A més de per identificar altres pacients amb mutacions a USP9X, que podrien beneficiar-se del tractament amb fàrmacs de la família del temsirolimus, aquesta troballa recolza el desenvolupament de nous fàrmacs inhibidors d’UPS9X com a estratègia terapèutica innovadora.

“Un compost que anul·lés la funció d’UPS9X tindria un efecte sinèrgic amb el temsirolimus, augmentant la seva eficàcia antitumoral”, assenyala Rodríguez-Antona.

Els autors de l’estudi llancen un missatge últim: “Els estudis translacionals són complexos perquè requereixen una estreta col·laboració entre clínics i investigadors bàsics. A més, els pacients tenen un paper principal donant les seves mostres en un moment molt difícil. Aquest estudi en tumors poc freqüents només s’ha pogut dur a terme gràcies a la generositat dels pacients, les mostres dels quals són la base de tot el treball molecular posterior i que van impulsar l’estudi des del començament”.

Article de referència

Roldán-Romer JM, Valdivia C, Sants M, Llanets J, Maroto P, Anguera G, Calsina B, Martinez-Monts A, Monteagudo M, Mellid S, Leandro-García LJ, Montero-Comte C, Cascó A, Roncador G, Coloma J, Robledo M, Rodriguez-Antona C. Deubiquitines USP9X els sensibles renal cancer cells to mTOR inhibition. Int J Cancer. 2023 Jun 1. doi: 10.1002/ijc.34575.

La investigació en gestants, nens, nenes i nadons representa un repte important per a la ciència, ja que les exigències de seguretat i els criteris dels estudis són especialment estrictes, cosa que moltes vegades es tradueix en un obstacle per obtenir nous resultats realment basats en l’evidència científica que permetin fer avenços i oferir solucions que millorin la pràctica clínica en aquests grups poblacionals.

Tot i que aquestes xarxes de cooperació porten existint alguns anys, aquesta situació podrà fer un salt endavant rellevant gràcies a la renovació i innovació que aportarà aquesta nova xarxa en un acord marc que han signat 18 entitats espanyoles en el marc de la xarxa de Salut Matern Infantil i del Desenvolupament (SAMID)la Red de Salud Materno Infantil y del Desarrollo (SAMID) del programa de Redes de Investigación Cooperativa Orientadas a Resultados en Salud (RICORS), coordinada per la Dra. Elisa Llurba, investigadora principal del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del mateix hospital i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Aquest consorci maternoinfantil RICORS-SAMID, creat el 2008 i renovat el 2021 amb el suport de l’Institut de Salut Carles III, del Ministeri de Sanitat, està constituït per un total de 20 grups de recerca i 27 grups clínics associats de diferents instituts de recerca i centres sanitaris espanyols, fet que significa la participació de més de 300 investigadors, tant metges especialistes en neonatologia/pediatria i obstetrícia, pediatres d’atenció primària, biòlegs, antropòlegs, especialistes en salut mental perinatal, comares, infermeres, infermeres d’atenció primària i UCIP, nutricionistes, educadors, dissenyadors gràfics, professionals de l’educació física, entre d’altres, que uneixen esforços per impulsar un pla integral i col·laboratiu que abasta hospitals i centres d’atenció primària per millorar la salut de dones, mares i bebès.

Amb aquest nou acord marc, els centres que formen part de la xarxa RICORS-SAMID compartiran objectius i projectes de recerca, a més de dades clíniques, imatges i mostres, cosa que permetria generar el banc d’informació més gran d’Espanya. Això facilitarà la realització d’assajos clínics a gran escala, estudis basats en la innovació, com ara big data i intel·ligència artificial, i contribuirà al lideratge en aquest camp en l’àmbit europeu.

Segons explica la Dra. Llurba, “l’acord signat en el marc de la Xarxa RICOR-SAMID és un pas decisiu per impulsar la investigació mitjançant el treball col·laboratiu a l’àrea de la salut maternoinfantil, cosa que permetrà també atraure talent i accedir a finançament competitiu públic i privat”.

La coordinadora de la xarxa RICORS-SAMID detalla que amb aquest acord “Hem aconseguit un marc legal que no només persegueix facilitar la investigació entre els diferents grups, sinó que també pretén ser un instrument per donar a conèixer els avenços perquè els mateixos usuaris i la societat en general puguin adoptar un paper més actiu en el procés. Per això s’ha habilitat una bústia oberta on la ciutadania podrà explicar les seves necessitats i implicar-se en el procés de recerca mitjançant un procés de cocreació i incubadora d’idees”.

Projectes amb impacte

Un exemple dels projectes que s’estan desenvolupant en el marc de la xarxa RICORS-SAMID és un estudi on s’està avaluant el desenvolupament neurològic en nounats afectats per cardiopaties congènites. S’estan analitzant mostres tant de les mares com dels nounats, a més d’imatges de ressonància i ecografia prenatals, així com dades del seguiment durant els primers anys de vida. L’objectiu és buscar predictors neonatals i postnatals associats al desenvolupament neurològic i la qualitat de vida d’aquests nens i nenes.

“Les cardiopaties congènites són un tipus de malformació congènita relativament infreqüent, però el seu impacte en la salut és important i necessitem moltes dades que puguin ser traduïdes en respostes clíniques i millorar realment la salut d’aquests nens/es en el dia a dia”, indica la Dra. Llurba.

A més, estan en marxa altres projectes en què s’estan estudiant, per exemple, marcadors pronòstics i diagnòstics de preeclàmpsia i prematuritat; la restricció de creixement intrauterí i les seves conseqüències a llarg termini; els efectes de la contaminació ambiental i l’exposició prenatal a substàncies d’abús a la salut materna i infantil; les pèrdues reproductives precoces i el seu impacte a la salut mental; l’afectació renal en mares amb preeclàmpsia; com millorar el diagnòstic de la diabetis gestacional primerenca durant el primer trimestre d’embaràs i el seu efecte sobre el neurodesenvolupament infantil; la nutrició i els seus efectes a l’obesitat infantil; biomarcadors d’insuficiència circulatòria neonatal; el tractament de la sèpsia bacteriana en nounats; la reanimació de nadons/es prematurs/es; el tractament de les complicacions de l’encefalopatia hipoxicoisquèmica neonatal; les lesions cerebrals hipoxicoisquèmiques; la diabetis, i l’experiència de famílies i pacients així com les seves necessitats i expectatives. Alhora, a la xarxa també estan en desenvolupament projectes sobre l’educació sanitària, la promoció d’hàbits saludables a qualsevol edat, la prevenció de la mort sobtada i les seqüeles de la parada cardiorespiratòria mitjançant accions formatives adreçades a professionals i ciutadans, a més de la investigació en aspectes clínics i ètics de les cures pal·liatives pediàtriques.

Els hospitals i els instituts de recerca que formen part de l’acord marc són:

• Instituto de Investigación del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau
• Instituto de Investigación Biosanitaria (IMIB) – Fundación para la Formación e Investigación Sanitarias de la Región de Murcia (FFIS)
• Instituto de Investigación Sanitaria La Fe – Fundación para la Investigación del Hospital Universitario La Fe de la Comunidad Valenciana
• Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre – Fundación Investigación Biomédica Hospital Universitario 12 de Octubre
• Instituto de Investigación Sant Joan de Déu (IRSJD) – Fundación Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu
• Instituto Biocruces Bizkaia – Asociación Instituto de Investigación Sanitaria Biocruces Bizkaia
• Grupo de Investigación AFIN – Universitat Autònoma de Barcelona – UAB
• Instituto de Investigación Sanitaria del Hospital Universitario La Paz (IdiPAZ) – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Universitario La Paz
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi I Sunyer (IDIBAPS) – Fundació de Recerca Clínic Barcelona
• Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Gregorio Marañón
• Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs.GRANADA) – Fundación Pública Andaluza para la Investigación Biosanitaria de Andalucía Oriental – Alejandro Otero
• Instituto de Investigación Sanitaria Aragón – Fundación Instituto De Investigación Sanitaria Aragón
• Instituto de Investigación Sanitaria Hospital Clínico San Carlos – Fundación para la Investigación Biomédica del Hospital Clínico San Carlos
• Instituto de Investigación Sanitaria Valdecilla (IDIVAL) – Fundación Instituto de Investigación Marqués de Valdecilla
• Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela – Fundación Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela
• Fundació Puigvert
• Instituto de Investigación Sanitaria del Principado de Asturias – Fundación para la Investigación y la Innovación Biosanitaria del Principado de Asturias

La unitat d’assaigs clínics de fase I del Centre d’Investigació del Medicament (CIM) de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha renovat el Certificat de compliment de les normes de bona pràctica clínica (BPC) després d’haver superat favorablement la inspecció per part de la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Generalitat de Catalunya.

Aquest certificat reconeix el compliment dels requisits necessaris per dur a terme assaigs clínics de fase I o de primera administració en humans de medicaments, d’acord amb els principis de bona pràctica clínica (BPC) vigents a la Unió Europea i els requisits tecnicosanitaris de les unitats de fase I publicat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El CIM realitza assaigs clínics d’eficàcia i tolerabilitat de fase I, estudis de farmacocinètica, de metabolisme i interacció de fàrmacs, estudis de bioequivalència i primers estudis en humans.

La participació de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau a la Festa de la Ciència enguany va ser tot un èxit. Durant aquest esdeveniment, que s’ha consolidat com una trobada pública anual amb la ciència i la recerca a la nostra ciutat, molta gent ens va venir a veure i es va divertir amb les activitats de divulgació científica, jocs, micro xerrades i tallers que l’IIB Sant Pau va preparar.

Centenars de petits i grans van col·laborar per fer el nostre trencaclosques científic gegant. A més, la periodista Cristina Junyent va fer una entrevista per a Ràdio Farró amb la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en Cirurgia Cardíaca a l’Hospital de Sant Pau que va parlar sobre la innovació tecnològica en cirurgia cardíaca.

La Dra. Roselló-Díez també va liderar el taller “Descobreix com funciona el cor i l’aparell circulatori”, en el qual va explicar els components de l’aparell cardiovascular i les seves funcions amb diferents objectes i l’ajuda de material gràfic on els participants van poder reconstruir una maqueta del nostre sistema cardiovascular i aprendre com funciona.

A més, es van dur a terme diverses microxerrades, una d’elles a càrrec de l’Ana Novoa, investigadora de l’IIB Sant Pau al Departament ASPB Servei de Sistemes d’Informació en Salut (SeSIS) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) amb el títol “Viure juntes per viure millor: habitatge cooperatiu i salut”. El Dr. Robert Belvís i la Dra. Noemi Morellón, professionals de l’IIB Sant Pau i de l’Hospital de Sant Pau van parlar sobre “Elèctrodes al cervell per combatre el mal de cap multiresistent” i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, investigador principal del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IIB Sant Pau va oferir la microxerrada: “Com la genètica ens ajuda a trobar nous tractaments per a malalties molt comunes”.

La Societat Interamericana de Cardiologia ha lliurat el premi a la Trajectòria Acadèmica i Científica a la Prof. Lina Badimon, directora de l’Àrea de Recerca de Malalties Cardiovasculars i del grup de recerca Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Aquest guardó, que significa un reconeixement per part de la comunitat científica internacional a la feina d’aquesta investigadora destacada, s’ha lliurat durant el congrés anual d’aquesta societat científica, que se celebra aquests dies a Panamà.

La Prof. Badimon s’ha mostrat agraïda amb aquesta distinció i comenta que un dels èxits de la seva carrera dels que sent més satisfeta són “els treballs de recerca originals realitzats en tots aquests anys que estan donant origen a la transferència dels coneixements a la pràctica clínica en benefici dels pacients”.

A més, dins de les seves tasques destaca com una de les més satisfactòries la formació del personal investigador i tot el treball col·laboratiu amb grups “d’altres països i continents que alhora estan desenvolupant els seus propis programes i projectes de recerca”.

La Prof. Lina Badimon veu amb optimisme el futur de la investigació en cardiologia. “Crec que tindrem una època de gran valor en els propers anys gràcies a la incorporació de les noves tecnologies que faciliten els estudis moleculars i genètics que permetran que els coneixements s’apliquin cada cop més a la pràctica clínica”.

Finalment, la professora Badimon comenta que l’activitat científica “és una dedicació sostinguda, silenciosa i, en molts casos, poc reconeguda. És per això que premis com el que rebo ara són molt gratificants”.

La lactància materna s’ha relacionat amb diversos beneficis per a la salut infantil, com ara una millor immunitat i un menor risc de malalties cròniques. Tot i això, pocs estudis han explorat la seva relació amb el desenvolupament cerebral dels nens.

Un estudi dirigit per Christian Stephan-Otto, coordinador científic del Centre Computacional d’Imatge Pediàtrica (PeCIC) de l’Hospital Sant Joan de Déu – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, i Maria Portella, cap del Grup de Recerca en Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, va analitzar imatges de ressonància magnètica de prop de 8.000 nens entre les edats de 9 i 11 anys per avaluar la relació entre la durada de la lactància materna i el volum de matèria grisa al cervell.

“Vam observar que la durada de la lactància s’associava, de manera proporcional, a un volum més gran d’una àrea determinada del cervell en nens de 9 a 11 anys. Aquesta regió abraça el gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral.” Comenta Stephan Otto, coordinador del PeCIC. “A més, aquests volums més grans es van associar amb menors nivells d’impulsivitat en aquests nens.”

“Aquestes troballes suggereixen que la lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat”, afegeix Christian Núñez, primer autor de l’article i investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau. “És important destacar que aquestes regions cerebrals tenen un paper molt important en la presa de decisions i la regulació de les emocions, entre altres funcions”.

Relació entre matèria grisa i rendiment cognitiu

La matèria grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites i sinapsis, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Un volum més gran de matèria grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per processar informació sensorial.

A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de matèria grisa s’associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l’ansietat. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la mida de la matèria grisa i la funció cerebral no és completament compresa i continua sent objecte de recerca.

Major volum a la substància grisa ubicada a l’escorça frontal del cervell

El gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès observar quins són els efectes a nivell cerebral. A més, s’ha vist, per primera vegada, que el volum més gran de substància grisa en aquesta regió té un impacte directe en els nivells d’impulsivitat dels nens, cosa que indica que la lactància podria ser fonamental en el desenvolupament de la personalitat.

“Aquests resultats són només el començament”, comenta Maria Portella, co-coordinadora de l’estudi. “Esperem continuar investigant com la lactància materna afecta el cervell i com podem utilitzar aquesta informació per millorar la salut infantil. Amb aquest projecte hem posat la primera pedra per evidenciar que hi ha una relació, ara hem d’entendre millor com es relaciona aquest augment en el volum de matèria grisa amb els beneficis cognitius i clínics que ja sabem que té la lactància materna.”

L’estudi l’ha realitzat un equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l’Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.

Article de referència

Núñez C, García-Alix A, Arca G, Agut T, Carreras N, Portella MJ, Stephan-Otto C. Breastfeeding duration is associated with larger cortical gray matter volumes in children from the ABCD study. J Child Psychol Psychiatry. 2023 Mar 22. doi: 10.1111/jcpp.13790. Epub ahead of print. PMID: 36946606.

La Dra. Margarita Majem Tarruella, investigadora del Grup d’Oncologia Clínica a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i oncòloga del mateix hospital, ha participat en dos estudis que s’han publicat a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine i els resultats del qual s’han presentat al congrés de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO, per les sigles en anglès) que se celebra aquests dies a Chicago (Estats Units).

D’una banda, els resultats de l’assaig clínic ADAURA han revelat que la teràpia adjuvant amb osimertinib, un inhibidor del receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR), ha demostrat perllongar significativament la supervivència global en pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques amb mutacions al gen EGFR.

L’assaig clínic aleatoritzat, fase III i doble cec, va analitzar dades de 682 pacients, dels quals 339 van rebre osimertinib i 343 placebo. Entre els pacients amb malaltia en estadis II a IIIA, la supervivència general als 5 anys va ser del 85% al grup d’osimertinib i del 73% al grup de placebo.

Segons aquestes dades, la teràpia adjuvant amb osimertinib ha demostrat un benefici significatiu en la supervivència general entre pacients amb càncer de pulmó no microcític amb mutacions al gen EGFR.

Aquests resultats ofereixen noves esperances per als pacients en etapes primerenques de la malaltia, ja que suposen la major reducció de mortalitat mai registrada al camp del càncer de pulmó i posen de manifest com teràpies dirigides contra alteracions dels tumors estan fent evolucionar l’oncologia cap a tractaments més eficaços per a grups concrets de pacients.

Les alteracions d’EGFR són el tipus de mutació més comú en tumors de pulmó en persones no fumadores, mentre que no són tan freqüents en persones que han fumat, segons detalla la Dra. Majem.

“És la primera vegada que veiem una millora de la supervivència dʻaquesta magnitud en el camp del càncer de pulmó i creiem que es tracta dʻun resultat molt esperançador que es traduirà en una millora del pronòstic per a aquests pacients”.

Combinació d’immunoteràpia abans i després de la cirurgia

D’altra banda, un altre estudi en què ha participat també la Dra. Majem ha conclòs que els pacients amb càncer de pulmó no microcític en etapes primerenques i candidats a cirurgia que reben tractament neoadjuvant amb pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia seguit de resecció quirúrgica i tractament adjuvant amb pembrolizumab presenten una millor resposta terapèutica i una major supervivència lliure de progressió en comparació del tractament convencional, que consisteix en quimioteràpia neoadjuvant seguida de cirurgia.

Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat i doble cec, anomenat KEYNOTE-671, que analitza dades del seguiment de 797 pacients durant 25.2 mesos. Els resultats van mostrar que la supervivència lliure de progressió als 24 mesos va ser del 62.4% al grup tractat amb pembrolizumab respecte al 40.6% del grup placebo. A més, es va observar una resposta patològica més gran en el 30.2% dels participants al grup de pembrolizumab en comparació amb l’11.0% en el grup placebo.

Segons explica la Dra. Majem, “aquests resultats proporcionen una nova perspectiva sobre el tractament del càncer de pulmó en etapes primerenques i podrien tenir un impacte significatiu en la manera com s’aborda aquesta malaltia en el futur”.

Articles de referència

• Tsuboi M, Herbst RS, John T, Kato T, Majem M, Grohé C, Wang J, Goldman JW, Lu S, El seu WC, de Marinis F, Shepherd FA, Lee KH, NT, Dechaphunkul A, Kowalski D, Poole L, Bolanos A, Rukazenkov I, Wu YL; ADAURA Investigators. Overall Survival with Osimertinib in Resected EGFR-Mutated NSCLC. N Engl J Med. 2023 Jun 4. doi: 10.1056/NEJMoa2304594. Epub ahead of print. PMID: 37272535.
• Wakelee H, Liberman M, Kato T, Tsuboi M, Lee SH, Gao S, Chen KN, Dooms C, Majem M, Eigendorff E, Martinengo GL, Bylicki O, Rodríguez-Abreu D, Chaft JE, Novell S, Yang J , Keller SM, Samkari A, Spicer JD; KEYNOTE-671 Investigators. Perioperative Pembrolizumab per Early-Stage Non-Small-Cell Lung Cancer. N Engl J Med. 2023 Jun 3. doi: 10.1056/NEJMoa2302983. Epub ahead of print. PMID: 37272513.

Durant els propers dissabte 10 i diumenge 11 de juny se celebrarà la 16a edició de la Festa de la ciència, la gran cita ciutadana amb la ciència i la recerca. Enguany, hi participaran més de 150 organitzacions de Barcelona relacionades amb la ciència i durant tot el cap de setmana, tant els més petits com els més grans podran gaudir de més de 170 activitats diferents en diferents formats a la Rambla de Prim de Barcelona: jocs, tallers, experiments, microxerrades, visites guiades, etc. I de totes les temàtiques!

Des de l’IIB Sant Pau, alguns de les nostres investigadors i investigadores estaran presents en moltes activitats divulgatives científiques i realitzaran microxerrades, tallers i jocs. A continuació, podreu trobar quines són, els horaris i la localització exacte. Us hi esperem!

• Trencaclosques científic gegant

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’11:00 a 21:00 i 11 de juny d’11:00 a 20:00

Edat recomanada: Tots els públics

Un joc per esbrinar: Què fa un institut de recerca en biomedicina? Per a quins àmbits de la nostra salut genera nou coneixement i permet avançar cap a nous tractaments? Posa a prova les teves aptituds i habilitats construint un gran trencaclosques científic i esbrina-ho!

Link:

• Entrevista de Ràdio Farró a Elena Roselló-Díez

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny d’12:15h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

L’activitat constarà en una entrevista a la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’entrevista serà a càrrec de la periodista Cristina Junyent i anirà sobre la innovació tecnològica en cirurgia cardíaca. L’entrevista quedarà penjada com a podcast a la Xarxa de Ràdios Comunitàries.

• Taller: “Descobreix com funciona el cor i l’aparell circulatori”

Espai 04 – Viure més i millor, 10 de juny de les 13:50h a les 14:15h i de les 14:20 a les 14:45h

Edat recomanada: a partir de 6 fins els 16 anys

Coneixes quins són els components de l’aparell cardiovascular i les seves funcions? En aquest taller, amb diferents objectes i amb l’ajuda de material gràfic podràs reconstruir una maqueta del nostre sistema cardiovascular, alhora que aprendràs com funciona. Organitzat de la mà de la Dra. Elena Roselló-Díez, investigadora del Grup de Recerca Associat IIB Sant Pau en Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Viure juntes per viure millor: habitatge cooperatiu i salut”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 10 de juny de 14:40h a 15:05h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Assisteix a aquesta microxerrada emmarcada en un projecte de recerca en marxa sobre els efectes en salut i benestar de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. Descobriràs els mecanismes que expliquen la relació entre aquest model d’habitatge, en expansió a Catalunya, i la millora de la salut de les persones. La microxerrada serà a càrrec d’Ana Novoa, investigadora IIB Sant Pau al Departament ASPB Servei de Sistemes d’Informació en Salut (SeSIS) de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

• Microxerrada: “Elèctrodes al cervell per combatre el mal de cap multiresistent”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 12:05h a 12:30h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Ja a l’antiga Roma, l’electricitat del peix Torpedo fou usada per tractar el dolor. Al segle XVIII, s’utilitzà l’estimulació elèctrica transcutània i, al XIX, s’inseriren elèctrodes al cervell per tractar directament els centres responsables del dolor. Avui, els avenços en neurocirurgia permeten intervencions menys invasives i més segures, i les noves tecnologies possibiliten tractar amb major precisió aquells centres i vies cerebrals que no funcionen bé. La microxerrada serà a càrrec de Robert Belvís Nieto, Juan Aibar i Noemi Morellón, professionals IIB Sant Pau i de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau.

• Microxerrada: “Com la genètica ens ajuda a trobar nous tractaments per a malalties molt comunes”

Espai 01 – Escenari Copèrnic, 11 de juny de 13:35h a 14:00h

Edat recomanada: majors de 16 anys

Avui dia tenim dades genètiques de milions de persones. Això ha estat molt important en les darreres dècades per entendre com funcionen malalties complexes com l’Alzheimer, l’ictus o malalties cardiovasculars. Però ara, a més, aquestes dades ens ajuden a trobar tractaments per a aquestes malalties i això és una tendència que veurem molt més accentuada els pròxims anys. Ens dirigim cap a una medicina de precisió i personalitzada. La microxerrada serà a càrrec del Dr. Israel Fernández-Cadenas, investigador principal del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular del IIB Sant Pau.

Els resultats d’un estudi, liderat per Maria Galán Arroyo, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), i Cristina Rodríguez, investigadora de l’IIB Sant Pau, mostren que l’acció d’una molècula (el pèptid SS-31) sobre els mitocondris cel·lulars disminueix la incidència i la mortalitat d’aquesta malaltia.

El pèptid SS-31 dirigit al mitocondri té la capacitat de limitar el remodelat vascular que condueix al desenvolupament de l’aneurisma d’aorta abdominal (AAA). Aquesta és la principal conclusió de l’estudi publicat a la revista científica British Journal of Pharmacology.

L’AAA és una malaltia degenerativa que afecta el 6-9% dels homes més grans de 65 anys. És una condició en què l’aorta abdominal, l’artèria principal que subministra sang a l’abdomen i les cames, es dilata i es debilita. A mesura que l’aneurisma creix, augmenta el risc que es trenqui, cosa que pot causar una hemorràgia interna potencialment mortal.

“Fins ara, no hi ha un tractament farmacològic eficaç per a l’aneurisma d’aorta abdominal. Tot i això, aquest treball revela una nova estratègia terapèutica per al tractament d’aquesta malaltia”, explica Cristina Rodríguez, una de les investigadores que ha liderat l’estudi.

Els resultats mostren que el tractament amb el pèptid SS-31 limita la disfunció mitocondrial, l’estrès de reticle endoplàsmic (que suposa una alteració a la síntesi de proteïnes i condueix a la producció de proteïnes defectuoses) i l’estrès oxidatiu vascular en un model experimental de la malaltia. “Això resulta en una disminució de la incidència i gravetat de l’AAA, una reducció del diàmetre aòrtic i de la mortalitat, així com una millora en múltiples processos associats al desenvolupament de l’aneurisma, com una inflamació menor i millora de la integritat de la matriu extracel·lular”, afegeix María Galán Arroyo, coautora de l’estudi i investigadora de la URJC i de l’IIB Sant Pau.

Estudis clínics previs també han demostrat l’eficàcia del SS-31 en el tractament d’altres malalties. Per exemple, s’ha demostrat que el pèptid SS-31 és efectiu en la reducció del dany cerebral després d’un accident cerebrovascular i la millora de la funció cardíaca en pacients amb insuficiència cardíaca.

Aquest nou treball suggereix que la SS-31 podria ser una estratègia terapèutica interessant per al tractament de l’AAA. “Els nostres resultats representen un important avenç en la investigació sobre el tractament de l’aneurisme d’aorta abdominal i ens acosta un pas més a trobar una cura efectiva per a aquesta malaltia”, subratlla la Dra. Galán.

L’estudi ha estat liderat per Maria Galán i Cristina Rodríguez, investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), del grup de l’Àrea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), dirigit per José Martínez González ( Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (CSIC) amb la col·laboració d’un equip de l’Àrea CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Article de referència

Navas-Madroñal, M., Almendra-Pegueros, R., Puertas-Umbert, L., Jiménez-Altayó, F., Julve, J., Pérez, B., Consegal-Pérez, M., Kassan, M., Martínez-González, J., Rodriguez, C., & Galán, M. (2023). Targeting mitochondrial stress with Szeto-Schiller 31 prevents experimental abdominal aortic aneurysm: Crosstalk with endoplasmic reticulum stress. British Journal of Pharmacology, 1– 20. https://doi.org/10.1111/bph.16077

El comitè executiu de la Sociedad Española de Psiquiatría y Salud Mental (SEPSM) ha nomenat el Dr. Justo Pinzón Espinosa, investigador del Grup de Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i psiquiatra del mateix hospital, un de dos coordinadors del recentment creat Grup de Treball de Joves Psiquiatres. Des d’aquesta nova secció representarà i vetllarà pels interessos dels psiquiatres de fins a 35 anys i vol servir d’enllaç entre aquest col·lectiu i la resta de la societat científica.

“Per mi aquest nomenament és un pas lògic i natural després del meu acompliment com a president de la Societat Espanyola de Residents de Psiquiatria el 2019 i 2020”, assenyala el Dr. Pinzón que detalla que “durant aquest període vam desenvolupar estratègies, amb la junta directiva, per impulsar la investigació, la docència i la millora de la qualitat assistencial dels residents de Psiquiatria a Espanya. També vaig enfortir la presència i participació dels residents espanyols a la Federació Europea de Residents de Psiquiatria, on vaig fungir com a coordinador nacional d’associacions de residents i líder del grup de treball ‘Psychiatry Across Borders’ fins al 2021”.

Entre els principals objectius a la nova secció Joves Psiquiatres de la SEPSM, el Dr. Pinzón destaca que “el primer pas serà establir les bases funcionals i organitzatives, així com concretar col·laboracions formals i estrènyer llaços amb les seccions de joves d’altres societats de psiquiatria en l’àmbit europeu, com l’European College of Neuropsychopharmacology, l’European Psychiatric Association o el Royal College of Psychiatrists, i en l’àmbit internacional amb institucions com l’American Psychiatric Association o la World Psychiatric Association”. A més, es busca “fomentar espais d’intercanvi d’idees i socialització durant esdeveniments importants al camp de la Psiquiatria espanyola per entreteixir col·laboracions a tot el país”.

Les dones i els pacients grans amb presentacions atípiques d’infart agut de miocardi amb elevació del segment ST (STEMI) experimenten més retards en el diagnòstic i l’activació del tractament als serveis d’Urgències, segons els resultats d’un estudi liderat per Gemma Berga Congost, del Grup de Recerca en Atenció Infermera a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i infermera al mateix hospital.

L’estudi, que va incloure 330 pacients amb STEMI admesos al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, va revelar que l’edat més gran de 65 anys i la presentació del primer contacte mèdic fora del servei d’Urgències es van associar amb un augment en el temps activació del tractament. A més, les dones més grans de 65 anys van mostrar el major temps d’activació. Els resultats destaquen la necessitat de desenvolupar estratègies per reduir el temps d’inici del tractament en aquests grups específics de pacients.

L’infart amb elevació del segment ST és més comú en homes que en dones i l’edat mitjana dels pacients que ingressen per infart a Espanya és al voltant dels 65 anys. “En canvi, l’edat mitjana de les dones és 10 anys superior a la dels homes, probablement a causa de l’efecte protector dels estrògens”, puntualitza aquesta experta.

El retard en el diagnòstic que experimenten aquests grups “pot ser atribuïble a la clínica atípica que amb més freqüència presenten. Per tant, a més dels símptomes típics, cal contemplar altres manifestacions identificades al nostre registre a fi d’establir un diagnòstic precoç”.

Tampoc no s’ha d’oblidar que tant dones com avis tenen menys percepció de risc, raó per la qual es demora la sol·licitud d’assistència mèdica, amb el consegüent retard diagnòstic i de tractament.

L’estudi de l’IIB Sant Pau també ha identificat que l’edat superior a 65 anys és un factor predictor de retard en el diagnòstic, i aporta dades noves davant la bretxa d’edat i gènere. Com assenyala Berga, “no hi ha cap associació positiva entre el gènere i l’edat en pacients menors de 65 anys. Tot i això, si l’edat és superior als 65 s’observa que les dones presenten un temps urgències-activació més prolongat que els homes”.

Aquestes troballes subratllen la importància d’abordar les necessitats específiques d’aquests grups de pacients per millorar el temps d’activació. Desenvolupar estratègies dirigides per accelerar el temps d’activació en aquests subgrups és fonamental per millorar la qualitat de l’atenció brindada al servei d’Urgències.

Article de referència

Gemma Berga Congost, Maria Antonia Martinez Momblan, Jonatan Valverde Bernal, Adrián Márquez López, Judit Ruiz Gabalda, Joan Garcia-Picart, Mireia Puig Campmany, Salvatore Brugaletta. Association of sex and age and delay predictors on the time of primary angioplasty activation for myocardial infarction patients in an emergency department. Heart & Lung (2023). https://doi.org/10.1016/j.hrtlng.2022.10.014

En el marc de la 24a Jornada de Nefrologia i Atenció Primària, organitzada per la Unitat d’Hipertensió i Prevenció de Mal Renal de la Fundació Puigvert – IIB Sant Pau, s’ha posat de manifest la necessitat d’una atenció coordinada i multidisciplinària a les gestants que presenten HTA perquè pot estar associada a una malaltia renal i ser un factor predictiu de sofrir preeclàmpsia. A més, confirmen les expertes, les dones que hagin sofert una complicació obstètrica com la preeclàmpsia tindran un risc alt de desenvolupar una malaltia cardiovascular com HTA, diabetis, obesitat i tromboembolisme, entre altres patologies.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació. Actualment, és necessari realitzar proves de detecció a totes les embarassades i el garbellat del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya des de 2018.

La Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i Cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha afirmat que “a l’Hospital de Sant Pau disposem d’un Programa de Garbellat de Preeclàmpsia que es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver-la sofert anteriorment), més la pressió arterial alta i l’avaluació del flux en les artèries uterines. Aquest garbellat és capaç d’identificar a un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme”.

Embaràs, HTA i malaltia renal

Un dels casos més comuns de la consulta de nefrologia de la Fundació Puigvert és la de dones amb poliquistosis renal autosòmica dominant (PQRAD), la malaltia renal hereditària més freqüent, quan es plantegen el desig gestacional. Es tracta d’una malaltia congènita que es diagnostica a través d’antecedents familiars de primer grau i es descarta mitjançant una ecografia. La Dra. Patrícia Fernández-Llama, cap de la Unitat d’Hipertensió Arterial del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, afirma que “les dones amb malalties renals tenen més risc de complicacions greus tant per a elles com per al futur nadó. És per aquest motiu que obstetres i nefròlogues de l’Hospital Sant Pau i la Fundació Puigvert, respectivament, treballem, coordinadament en una consulta multidisciplinària per a abordar aquests embarassos d’alt risc: si es planifica l’embaràs amb la malaltia renal estabilitzada, el risc de complicacions es redueix perquè ens permet anticipar-nos i aplicar estratègies d’intervenció precoces per a minimitzar els riscos.”

Preeclàmpsia, avantsala d’una malaltia cardiovascular

Un estudi retrospectiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la ciutat de Barcelona ha registrat un total de 1976 episodis de preeclàmpsia en 1329 dones (algunes van tenir dos o més episodis) en els últims vint anys. L’anàlisi i seguiment d’aquestes pacients durant aquest període posa de manifest que les dones que han sofert un o més episodis de preeclàmpsia desenvolupen al cap dels anys alguna malaltia cardiovascular greu com HTA, diabetis, obesitat, esdeveniments cardiovasculars i fins i tot malaltia renal, amb molta més freqüència que les dones que mai van presentar preeclàmpsia.

La conclusió continua sent la mateixa: una bona comunicació i coordinació entre pacients, mèdics/as de família, obstetres i nefròlegs/as per a la detecció, control i seguiment de les dones en edat reproductiva amb HTA i desig gestacional és vital per a prevenir la preeclàmpsia i la seva morbimortalitat associada.

La Plataforma de Cultius Cel·lulars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinada per l’Estefania Segalés és un servei que ofereix diferents instal·lacions en les quals es pot treballar tant amb cultius primaris obtinguts de teixits humans i d’animals d’experimentació, com amb línies cel·lulars contínues i Organismes Modificats Genèticament (OMG) de nivells I i II.

Els usuaris disposen de l’equipament adequat i bàsic necessari per aconseguir i mantenir els cultius cel·lulars: 25 cabines de flux laminar i de seguretat biològica, 28 incubadors de CO2, estufes, centrífugues, banys d’aigua, microscopis invertits, balances, trampes de buit, comptadors cel·lulars, neveres, congeladors (-20 i –80°C), forns d’hibridació i autoclaus.

Com a usuària d’aquesta plataforma, la Dra. Alba Tristán Noguero, investigadora postdoctoral al Grup de Fisiopatologia Molecular de la Sinapsi a l’IIB Sant Pau, explica que la fan servir principalment per mantenir cultius primaris de neurones de ratolí i neurones humanes en co-cultiu amb astròcits murins.

“La infraestructura del Servei de Cultius Cel·lulars ens ha ajudat en el projecte del laboratori de Fisiologia Molecular de la Sinapsi permetent l’estudi de l’encefalopatia epilèptica del desenvolupament SYNGAP1. Amb l’establiment i manteniment d’aquests cultius humans i murins hem pogut entendre millor la fisiopatologia de la malaltia i testar diferents tractaments”.

El que més valora la Dra. Tristán de la Plataforma de Cultius Cel·lulars és “la perfecta organització i gestió, així com la disponibilitat per resoldre dubtes i adaptar-se a les necessitats dels usuaris”.

Per la seva banda, el David Santos, investigador del grup de Fisiopatologia de les malalties caracteritzades per alteracions lipídiques, explica que passa almenys una tercera part de la seva jornada laboral en la Plataforma de Cultius Cel·lulars. “La major part del treball experimental que faig depèn dels cultius cel·lulars, des d’estudis de metabolisme cel·lular fins a la injecció de cèl·lules escumoses marcades amb isòtops a models animals d’experimentació”.

Para ell resulta un servei imprescindible, “sense aquesta plataforma em seria impossible dur a terme aquests experiments. D’altra banda, disposar d’aquesta plataforma m’ha permès dur a terme col·laboracions importants amb altres grups de recerca, tant en l’àmbit nacional com internacional”.

Aquest investigador destaca que la fiabilitat és un dels aspectes que més valora d’aquesta plataforma. “Saber que deixo els meus cultius en una zona segura, en la qual es compleix la normativa, tant per protegir l’usuari com les cèl·lules, en termes de control de contaminacions, supervisió i manteniment d’equips, administració d’EPIs, entre d’altres, em genera una tranquil·litat a l’hora de fer els meus experiments i de validar els resultats que n’obtinc”.

Un estudi coliderat per investigadors del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau que publica la prestigiosa revista Neuron, del grup Cell, descriu que les proteïnes perjudicials que s’acumulen al cervell de les persones amb la malaltia d’Alzheimer es propaguen a través de la sinapsi.

El treball, dirigit per equip de la professora Tara Spires-Jones, de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, i realitzat per l’IIB Sant Pau en col·laboració amb l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) aporta noves evidències que podrien ser la clau per aturar el progrés de la malaltia d’Alzheimer. L’estudi s’ha realitzat en el marc de projecte europeu COEN, finançat pel CIBERNED i coordinat pel Dr. Alberto Lleó, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau i director del Servei de Neurologia del mateix hospital.

L’acumulació de la proteïna Tau a les neurones en forma de cabdells neurofibril·lars és un dels aspectes més característics de la malaltia d’Alzheimer. Els dipòsits d’aquesta proteïna s’estenen pels circuits cerebrals i, a mesura que es propaguen, interrompen la comunicació entre les cèl·lules cerebrals, fet que porta a una alteració de les funcions cerebrals. És la primera vegada que es pot observar, en cervells humans, com aquestes formes anormals es propaguen pel cervell a través de les sinapsis.

La sinapsi són els punts de connexió entre les cèl·lules cerebrals que permeten que flueixin els missatges químics i elèctrics. Aquest procés és vital per a la funció cerebral normal. Les sinapsis es perden en la malaltia d’Alzheimer i la pèrdua d’aquestes connexions prediu de manera important la pèrdua de la memòria i altres funcions intel·lectuals en aquests pacients.

L’equip investigador va examinar més d’un milió de sinapsi de 42 persones mitjançant noves tècniques realitzades amb microscopis de gran potència i súper resolució en col·laboració amb l’IQAC-CSIC, que van permetre visualitzar el flux de proteïnes dins de les sinapsis individuals. Els investigadors van poder observar que petits dipòsits de la proteïna Tau, coneguts com a oligòmers, estaven a banda i banda de les sinapsis en persones que van morir d’Alzheimer. És a dir, tant a la neurona que envia senyals com a la que els rep, cosa que indica que les sinapsis tenen la capacitat de transmetre proteïnes TAU tòxiques d’una part del cervell a una altra.

En opinió de la Dra. Sílvia Pujals, investigadora Ramon i Cajal de l’IQAC-CSIC, “aquest estudi demostra com la microscòpia de súper resolució, capaç de visualitzar estructures a la nanoescala, té molt potencial en l’estudi dels mecanismes moleculars implicats a les malalties”.

Aquestes dades reforcen la hipòtesi que aturar la propagació de la forma tòxica de la proteïna Tau a les sinapsis pot ser una estratègia prometedora per tractar la malaltia d’Alzheimer en el futur, explica el Dr. Lleó. “Si aconseguim bloquejar el pas d’una neurona a una altra de la manera més patològica de la proteïna Tau, que són els oligòmers, segurament podríem aturar la progressió de la malaltia d’Alzheimer. Perquè sabem que la progressió de la malaltia té relació amb l’expansió de la proteïna pel cervell”.

La investigadora principal, la professora Tara-Spires Jones de l’Institut de Recerca de la Demència del Regne Unit a la Universitat d’Edimburg, indica que “fa més de 30 anys que sabem que els cabdells es propaguen pel cervell durant la malaltia d’Alzheimer, però com es propaguen seguia sent un misteri. Els dipòsits de proteïnes precedeixen a la mort de les neurones, cosa que contribueix a la disminució de la capacitat cognitiva. Aturar la propagació de la Tau tòxica és una estratègia prometedora per aturar la malaltia en sec”.

La Dra. Sònia Sirisi Dolcet, investigadora postdoctoral al grup de Neurobiologia de les Demències a l’IIB Sant Pau detalla que els oligòmers de Tau, que són els que viatgen a través de la sinapsi, “són una forma molt primerenca en el procés de agregació d’aquesta proteïna. És a dir, que són presents en estadis molt inicials de la malaltia d’Alzheimer”. És per això que, si s’aconsegueixen desenvolupar estratègies per evitar la propagació d’aquesta proteïna pel cervell en aquestes primeres etapes, es podria prevenir o aturar la seva progressió.

Imatge: Reconstrucció en 3D d’imatges de microscòpia de superresolució, on es veu que la proteïna Tau en la seva forma oligomèrica (en groc) està localitzada on hi ha les presinapsis (en magenta).

Article de referència 

Colom-Cadena et al., Synaptic oligomeric tau in Alzheimer’s disease — A potential culprit in the spread of tau pathology through the brain, Neuron (2023), https://doi.org/10.1016/j.neuron.2023.04.020

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha posat en marxa un nou programa transversal de recerca per fomentar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees i grups de investigació.

Amb aquest nou programa, creat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), l’IIB Sant Pau implementarà accions adreçades a fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en el contingut de la recerca i a promoure la investigació específica de gènere per cobrir els buits de coneixement, posant en marxa els mitjans i recursos necessaris per facilitar-ho.

Malgrat que les diferències de sexe i gènere tenen un impacte significatiu en la salut, la investigació biomèdica continua originant-se  principalment en estudis realitzats en material cel·lular, models animals masculins o homes i sovint no té en compte els diferents patrons de salut i malaltia en dones i homes en funció del sexe i el gènere.

Aquesta manca de perspectiva de gènere pot tenir greus conseqüències. Per exemple, les dones solen estar infrarepresentades en els assaigs clínics, cosa que pot provocar que les dosis de medicaments no siguin les adequades, problemes de seguretat, com ara efectes adversos no esperats i també pot emmascarar diferències importants en la progressió de la malaltia i la resposta al tractament.

A més, el biaix de gènere en la investigació pot provocar una manca de comprensió dels problemes de salut específics de les dones, com ara els trastorns relacionats amb la menstruació, les complicacions relacionades amb l’embaràs i els símptomes relacionats amb la menopausa. Encara, més enllà del sexe, cal incorporar la dimensió de gènere en la recerca, amb intereseccionalitat, que ens permeti obtenir resultats científics que responguin a les necessitats reals, contribuint a incrementar l’equitat i la justícia social.

El director de l‘IIB Sant Pau, Dr. Jordi Surrallés, comenta que “es crucial que la investigació biomèdica adopti una perspectiva de gènere per entendre millor l’impacte del sexe i el gènere en els resultats de salut. Perquè això passi, és imprescindible que des dels centres de recerca creem estructures que facilitin les sinèrgies entre els grups, com aquest nou programa, i que fomentem el canvi impulsant projectes i dedicant recursos a acompanyar i formar el personal científic en aquest àmbit. No n’hi ha prou amb adherir-se a manifestos o signar declaracions si això no s’incorpora a l’estratègia del centre i es tradueix en accions concretes”.

També destaca que la perspectiva de gènere també ha d’estar present en “la governança dels centres, ja sigui fomentant la paritat en el lideratge dels grups de recerca i els comitès científics interns i externs que assessoren la direcció de l’Institut, com en les polítiques institucionals. Alhora, tenim la responsabilitat d’impulsar i visibilitzar models femenins en recerca, en l’entorn científic, en congressos i actes, i especialment en l’entorn social, mitjançant les activitats de difusió i divulgació de la ciència. Des de l’IIB Sant Pau treballem activament per garantir la igualtat de gènere en tots aquests àmbits”.

El nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere està coordinat per la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de medicina perinatal i de la dona a l’IIB Sant Pau i directora del servei de ginecologia i obstetrícia a l’Hospital de Sant Pau, i per la Dra. Ma Rosa Ballester, cap de la unitat de Recerca i Innovació Responsable a l’IIB Sant Pau.

“Prioritzant la perspectiva de sexe i de gènere en la investigació biomèdica, augmentem la reproductibilitat dels estudis, fent-los lliures de biaixos, afegim valor a la recerca fent-la més ètica i responsable, augmentant la equitat i la justícia social. Amb aquesta visió contribuïm a optimitzar els resultats de salut per a totes les persones, independentment del seu sexe o  gènere, amb un enfocament interseccional com element explicatiu de les desigualtats sistèmiques”, explica la Dra. Ma Rosa Ballester. Amb aquest nou enfocament transversal, l’IIB Sant Pau esdevé un centre pioner i aposta decididament per incorporar la perspectiva de gènere en totes les seves àrees de recerca, per tal de contribuir a la consecució dels objectius en aquest àmbit.

“Cal incorporar la perspectiva de gènere en tot el procés, això inclou augmentar la representació de les dones en els assaigs clínics, plantejar-nos de quin sexe son les línies  cel·lulars o els models animals que es fan servir en recerca bàsica, analitzar les diferències de sexe i gènere en accés al sistema sanitari, la percepció de la malaltia o la salut, el diagnòstic, la progressió de la malaltia i la resposta al tractament. Per tant, cal  abordar el biaix de gènere ja en el disseny de qualsevol projecte de recerca, i també en l’anàlisi i com ho expliquem a els i les usuàries finals”, afegeix la Dra. Elisa Llurba.

Els principals objectius d’aquest programa transversal són:

• Promoure la investigació en la salut amb perspectiva de gènere i en malalties que afecten a dones.
• Disminuir la bretxa en la representació sexe femení en qualsevol tipus d’estudi, ciència bàsica fins a recerca aplicada en humans.
• Fomentar la col·laboració entre els grups de recerca de les 5 àrees de recerca per investigar tenint en compte la perspectiva de gènere.
• Impulsar la realització d’assaigs clínics amb fàrmacs i eines tecnològiques per a patologies que afecten les dones.
• Atraure talent amb interès per investigar en gènere.
• Captació de finançament públic i privat en aquest àmbit.
• Esdevenir un centre referent en recerca de gènere.
• Tancar la bretxa de gènere en la recerca.

“Aquest programa ha de servir de catalitzador d’una necessitat real. Amb aquest programa l’IIB Sant Pau posa el marc i els instruments per fomentar-ho”, conclou la Dra. Llurba.

Sant Pau compromès amb la salut i el gènere

Sant Pau està compromès i aborda l’agenda de gènere a tots els nivells. La creació del nou programa transversal de recerca en Salut de la Dona i Gènere és un exemple de la confluència del treball conjunt entre l’institut de recerca i l’hospital.

D’una banda, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser un dels primers centres catalans en crear la Comissió de Salut i Gènere, que impacta en l’assistència, la recerca i la docència.  En paral·lel, l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, va elaborar el Pla de Recerca i Innovació i Responsable (RRI) prioritzant  l’agenda de gènere , amb mesures i accions que impliquen, per exemple, la gestió del talent i el foment de la carrera científica en les dones, l’acompanyament metodològic i la formació en la incorporació de la perspectiva de gènere en recerca, i la creació del grup transversal de recerca que avui es presenta.

Línies de recerca en salut i gènere: alguns exemples

L’IIB Sant Pau té en marxa cada cop més projectes que incorporen la perspectiva de gènere des del seu plantejament inicial. Un dels exemples paradigmàtics són les malalties cardiovasculars. Cada vegada hi ha més evidència de les diferències tan importants que existeixen tant en l’evolució com en les manifestacions clíniques de diferents trastorns cardiovasculars i que aquestes seves variables poden tenir un impacte en la prevenció i el seu tractament.

En l’àrea de Malalties Cardiovasculars estan en marxa projectes com ara el RETROVE, que busca algoritmes matemàtics per definir el risc individual de patir trombosi venosa, o un altre estudi que analitza el tractament amb betabloquejants en pacients amb fibril·lació auricular en funció del sexe.

Per exemple, el grup que lidera la Dra. Lina Badimon està duent a terme un projecte de medicina personalitzada en una cohort en l’àmbit nacional amb diagnòstic genètic d’hipercolesterolèmia familiar i on l’especificitat de sexe és un dels objectius de l’estudi a l’hora d’identificar i determinar la importància de nous biomarcadors moleculars.

En aquest àmbit de salut cardiovascular, la Dra. Elisa Llurba, lidera conjuntament amb investigadores del Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona, del Grup de Recerca en Bioquímica i el Grup de Malalties Cardiovasculars, tres estudis amb finançament de l’Instituto de Salud Carlos III sobre l’impacte de diferents processos reproductius en la salut cardiovascular en tres etapes clau: prèvia a la gestació en dones en procés de reproducció assistida, durant la gestació, i als 3-6 anys després del part. Un dels objectius és estudiar com les malalties d’origen placentari poden tenir un impacte en la salut cardiovascular materna i neonatal.

A l’àrea de recerca de Malalties neurològiques, neurociències i salut mental, que dirigeix el Dr. Juan Fortea, també hi ha diversos projectes plantejats amb perspectiva de gènere. Entre ells, s’estan estudiant les diferències de gènere en la demència frontotemporal i també en el vincle entre la malaltia d’Alzheimer i síndrome de Down, o la resposta terapèutica a la malaltia de Parkinson en funció del sexe. En ictus també s’estan realitzant estudis d’estratificació per sexe i la recerca de factors genètics específics en malalties complexes.

Al grup de malalties genètiques hi ha diversos estudis en marxa que tenen en compte la perspectiva de gènere, com ara la detecció -prèvia a l’embaràs- de dones amb alt risc de tenir fills afectes de malalties genètiques, la identificació de variants predictores de toxicitat greu en pacients amb càncer colorectal tractats amb fluoropirimidines, l’estudi farmacogenètic en pacients psiquiàtrics atesos en centres de salut mental, o l’estudi farmacogenètic i farmacocinètic en pacients amb trasplantament de progenitors hematopoiètics que reben un acondicionament amb busulfan, entre d’altres.

A més, hi ha projectes específics que parteixen directament de diferències de gènere, com ara la recerca en la malaltia endocrinològica i metabòlica en la gestació o l’estudi dels canvis neurològics en la dona perimenopàusica, així com la totalitat dels projectes de recerca de Ginecologia i Obstetrícia que lidera la Dra. Llurba, en el que la perspectiva de gènere va encara mes enllà i treballa aspectes psico-bio-socials com el impacte de les pèrdues reproductives precoces, la co-creació ciutadana en l’experiència de les dones que pateixen una endometriosi o l’estudi de la violència obstètrica. I també la recerca que es fa des del Grup de Oncologia Ginecològica i Peritonetal, dirigit per la Dra. Virtudes Céspedes, que estudia els càncers d’endometri i ovari amb beques de la Marató de TV3 i de l’Instituto de Salud Carlos III, entre d’altres.

En recerca en salut pública, des de fa anys, els grups de recerca de l’Agència de Salut Pública de Barcelona de l’IIB Sant Pau incorporen la perspectiva de gènere en bona part dels seus estudis. A començaments de 2023 es va publicar l’informe “Desigualtats de gènere en la salut a Barcelona” en què s’examinen les desigualtats de gènere en els determinants socials de la salut, els problemes de salut, els hàbits relacionats amb la salut i la utilització de serveis sanitaris amb una perspectiva interseccional que considerava la classe social i el país de naixement, i de curs de vida. També han examinat les desigualtats de gènere des d’una perspectiva interseccional en salut mental, recollides en l’informe “Situació de la salut mental de la població de Barcelona i els seus determinants”. La interseccionalitat és clau en els estudis amb perspectiva de gènere en salut, ja que la majoria inclouen determinants com el treball, l’habitatge i la violència. Per exemple, la recerca liderada per la Dra. Lucía Artazcoz, investiga desigualtats de gènere en la salut relacionades amb la compaginació de vida laboral i familiar, el treball a temps parcial o llargues jornades de treball.

Aquests exemples mostren clarament la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en tots els estadis de la recerca: disseny, execució i anàlisi de resultats; però també en tots els seus àmbits: recerca bàsica, preclínica, clínica i salut pública.

Un estudi coliderat pel Dr. Daniel Alcolea, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat de Memòria – Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Laia Montoliu-Gaya, de la Universitat de Gothenburg i en què també han col·laborat la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic, i la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Hospital Clínic, postula la proteïna glial fibril·lar àcida (GFAP) com un biomarcador que podria ser útil per avaluar el diagnòstic i pronòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

Se sap que la població amb síndrome de Down té un elevat risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. De fet, als 70 anys més del 95% de les persones amb síndrome de Down desenvoluparan la malaltia d’Alzheimer, que és la principal causa de mort en aquesta població. Aquesta forta associació es deu a la triplicació d’un gen que està involucrat en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer anomenat proteïna precursora d’amiloide i localitzat al cromosoma 21. En persones amb síndrome de Down, la detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer és un desafiament clínic. El canvi en el funcionament cognitiu pot ser difícil de determinar a causa dels diferents nivells de discapacitat intel·lectual associats amb la síndrome.

Aquest estudi, que publica la revista eBioMedicine, ha estudiat el potencial de la proteïna GFAP, en sang (plasma) i líquid cefaloraquidi com a biomarcador diagnòstic i pronòstic per a la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down comparant-ho amb els canvis en la malaltia de Alzheimer autosòmica dominant i esporàdica.

S’han analitzat mostres de 997 participants de les cohorts DABNI i SPIN juntament amb mostres de participants de l’hospital Clínic i la Ludwig-Maximilians-Universität. “Incloem mostres de persones amb síndrome de Down, persones amb Alzheimer autosòmic dominant, persones amb malaltia d’Alzheimer esporàdica i voluntaris sense problemes cognitius. Es van mesurar les concentracions de GFAP en líquid cefaloraquidi i en sang dels participants i es va avaluar la seva relació amb la presència de patologia amiloide i canvis en l’estructura del cervell mitjançant proves de neuroimatge”, detalla el Dr. Alcolea.

Els resultats mostren que la concentració de GFAP al plasma és el biomarcador que més canvia al llarg de la progressió de la malaltia d’Alzheimer, augmentant des de les primeres etapes preclíniques (més de dues dècades abans que apareguin els primers símptomes) fins a la fase de demència. A més, les determinacions de GFAP en plasma també van resultar útils per discriminar entre persones amb malaltia d’Alzheimer simptomàtica i asimptomàtica i per predir la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu a l’etapa de demència. A més, la concentració de GFAP al plasma es va associar amb els dipòsits d’amiloide cerebral mesurats per PET.

Aquestes troballes són importants tant per al disseny de nous assaigs clínics com per a la pràctica clínica, ja que la proteïna GFAP es podria utilitzar per identificar aquelles persones que estan en risc de desenvolupar la malaltia i per avaluar l’eficàcia dels tractaments en desenvolupament.

“L’estudi de marcadors plasmàtics longitudinals és una de les revolucions a Alzheimer dels darrers 5 anys”, comenta el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’IIB Sant Pau, que afegeix que el desenvolupament d’aquests marcadors a la sang és molt important perquè “un PET pot costar milers d’euros, la punció lumbar és invasiva i implica molts més recursos mentre que una anàlisi de sang és molt fàcil de fer” .

Aquest expert detalla que la proteïna GFAP és un marcador astrocitari que s’altera molt aviat a la malaltia d’Alzheimer i que està molt relacionat amb l’amiloïdosi i que continua avançant als diferents estadis de la malaltia. “És, curiosament, l’única proteïna que funciona millor en plasma que en líquid cefaloraquidi i té un rendiment excel·lent per al diagnòstic de la malaltia. Aleshores probablement és una de les millors candidates per al panell de proteïnes que necessitem en un futur”.

Finalment, el Dr. Fortea destaca que actualment “ja està demostrat que aquests marcadors funcionen meravellosament en estudis de recerca. Ara el que hem de desenvolupar són els algorismes d’ús d’aquests marcadors plasmàtics per al diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer a la pràctica clínica”.

Aquest estudi ha rebut finançament de la Fundació “La Caixa”, l’Instituto de Salud Carlos III, el National Institute on Aging, el Wellcome Trust, el Jérôme Lejeune Foundation, l’AC Immune, la Medical Research Council, l’Alzheimer’s Association, el National Institute for Health Research, l’EU Joint Programme –Neurodegenerative Disease Research, Alzheimer’s society i Deutsche Forschungsgemeinschaft, Stiftung für die Erforschung von Verhaltens und Umwelteinflüssen auf die menschliche Gesundheit.

Article de referència

Montoliu-Gaya L, Alcolea D, Ashton NJ, Peguerols J, Levin J, Bosch B, Llanter-Rodriguez J, Carmona-Iragui M, Wagemann O, Balassa M, Kac PR, Barroeta I, Lladó A, Brum WS, Videla L , Gonzalez-Ortiz F, Benejam B, Arranz Martínez JJ, Karikari TK, Nübling G, Bejanin A, Benedet AL, Blesa R, Lleó A, Blennow K, Sánchez-Vall R, Zetterberg H, Fortea J. Plasma i cerebrospinal fluid glial fibrillary acidic protein levels in adults with Down syndrome: a longitudinal cohort study. EBioMedicine. 2023 Apr;90:104547. doi: 10.1016/j.ebiom.2023.104547. Epub 2023 Mar 30. PMID: 37002988; PMCID: PMC10070083.

La malaltia de Huntington és una malaltia neurodegenerativa, hereditària, determinada per la mutació en un gen, que afecta severament la capacitat cognitiva de les persones que la pateixen. Tradicionalment s’ha considerat que la manera com es comporta el deteriorament cognitiu en la malaltia al llarg del temps és molt homogènia, però, segons un nou estudi liderat pel Dr. Saül Martínez-Horta, investigador del grup de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment que dirigeix el Dr. Jaume Kulisevsky a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, hi ha almenys dos patrons diferents de progressió del deteriorament cognitiu en les persones afectades per aquesta malaltia.

El treball, publicat a la revista European Journal of Neurology, analitza dades obtingudes durant un seguiment de 3 anys en més de 500 persones afectades per la malaltia i que participen a l’estudi internacional Enroll-HD, excloent aquells casos que presentessin formes juvenils, tardanes o que tinguessin una demència clarament instaurada.

“Mitjançant una aproximació estadística vam poder demostrar que la trajectòria del deteriorament cognitiu era molt diferent i que, en pràcticament la meitat dels casos, existia un patró de progressió molt agressiu sense que, en comparar les característiques clíniques, demogràfiques o genètiques, existissin diferències entre tots dos grups”, detalla el Dr. Martínez-Horta.

Els autors de l’estudi conclouen que la forma de progressió de la malaltia de Huntington varia significativament fins i tot entre pacients amb característiques similars i així es pot confirmar l’existència d’almenys dos fenotips cognitius que difereixen significativament en termes de la taxa de progressió. Aquestes troballes obren noves vies per estudiar els mecanismes addicionals que contribueixen a l’heterogeneïtat de la malaltia de Huntington més enllà de la mutació genètica coneguda que causa la malaltia.

“A diferència del que habitualment ens mostren les dades, el contacte directe amb les persones afectades il·lustra perfectament que, tot i ser una malaltia genèticament determinada, els casos són molt variables quant a l’aspecte i la forma de progressió”.

A més, els investigadors van desenvolupar un model matemàtic que permet predir, observant el comportament del deteriorament cognitiu durant el primer any, quins pacients seran del grup que progressa ràpidament, la qual cosa és molt útil per classificar aquests individus abans que sigui evident que s’estan deteriorant molt més.

Aquestes troballes seran d’utilitat per millorar el pronòstic i “anticipar-nos al que succeirà aquestes persones”. Això té una gran utilitat per millorar el disseny dels assaigs clínics amb possibles tractaments ja que “si no contemples que el comportament de la malaltia serà diferent, no pots avaluar adequadament l’efecte d’un fàrmac, perquè no és el mateix el que esperaries que passi algú que es mantindrà més o menys estable que algú que en realitat hauria d’empitjorar molt”.

Artícle de referència

Martínez-Horta, S, Perez-Perez, J, Oltra-Cucarella, J, et al. Divergent cognitive trajectories in early stage Huntington’s disease: A 3-year longitudinal study. Eur J Neurol. 2023; 00: 1- 9. doi:10.1111/ene.15806 https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/ene.15806

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha desenvolupat un nou medicament d’immunoteràpia CAR-T 19 que tot just comença a administrar, en el marc d’un assaig clínic, a pacients amb alguns tipus de limfoma (limfoma B difús de cèl·lula gran, limfoma fol·licular, limfoma de cèl·lules del mantell) que no han respost a altres tractaments. Amb aquesta nova proposta terapèutica, única a l’Estat per a aquests pacients, Sant Pau ofereix el seu segon medicament de teràpia avançada acadèmic, la qual cosa significa que ha estat produït i desenvolupat íntegrament a Sant Pau. Aquest nou CAR-T 19 es caracteritza per estar enriquit en limfòcits T de memòria, més duradors en el temps, amb l’objectiu de tenir més eficàcia contra la malaltia.

A l’assaig clínic, promogut, coordinat i dirigit des de Barcelona pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica a l’IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia a l’Hospital de Sant Pau, col·labora el Servei d’Hematologia de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, en el marc de la Xarxa de Teràpies Avançades, una de les Xarxes de Recerca Cooperativa Orientades a Resultats en Salut (RICORS) impulsades per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII).

En aquest projecte, que ha rebut un ajut de 2 milions d’euros per part de la Fundació “la Caixa”, també hi col·laboren l’ISCIII, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. A la fase actual de l’assaig (fase I) es reclutaran 10 pacients i l’objectiu és incloure’n 30 més a la fase II, amb la qual cosa es pretén tractar uns 40 pacients en total en els dos anys vinents.

El limfoma és el càncer de sang més freqüent a l’Estat, tal com recull l’informe anual de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) que calcula que durant el 2023 es diagnosticaran gairebé 10.000 casos nous de limfomes no Hodgkin. És una malaltia oncològica del sistema limfàtic que contribueix principalment a formar i activar les defenses de l’organisme. La majoria dels pacients aconsegueixen eliminar completament la malaltia després de sotmetre’s a cicles intensius de quimioteràpia i, sovint, a un trasplantament de medul·la òssia. Tot i això, molts d’aquests pacients recauen al cap d’un temps i, quan això passa, disposen de molt poques opcions terapèutiques.

La proposta terapèutica de Sant Pau aborda més del 80% de tots els limfomes. Actualment, no existeix cap tractament d’immunoteràpia CAR-T aprovat i comercialitzat disponible a l’Estat per a limfoma fol·licular ni per a limfoma de cèl·lules del mantell en els pacients refractaris almenys a 2-3 tractaments convencionals.

El medicament de teràpia avançada produït a Sant Pau es basa a seleccionar un tipus específic de limfòcits T, anomenats limfòcits T de memòria, que són poc nombrosos, però extremadament eficaços. Aquestes cèl·lules es generen com a mecanisme de defensa de l’organisme davant d’una infecció primària i són les encarregades de mitjançar en la defensa contra infeccions successives d’un mateix patogen. És a dir, se’n recorden. A més, se sap que tenen un poderós efecte contra les cèl·lules tumorals.

Segons explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte: “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els entrenem perquè cada vegada que detectin una cèl·lula tumoral, l’eliminin. Així, de forma duradora, al cos del pacient quedaria un «detector i eliminador» de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”.

Tecnologia punta per a la producció de teràpies avançades

Sant Pau, que forma part del projecte europeu T2Evolve, és un dels centres acreditats a l’Estat que compten amb autorització per utilitzar medicaments CAR-T, per part de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia que depèn del Ministeri de Sanitat. Aquest centre disposa d’instal·lacions de primer nivell, així com de professionals altament qualificats i especialitzats, fet que permet desenvolupar projectes d’immunoteràpia CAR-T únics a Europa.

La Sala Blanca de l’IIB Sant Pau compta amb la certificació de compliment de Normes de Correcta Fabricació de Medicaments de Teràpia Avançada, emesa per part de l’Agencia Española de Medicamentos i Productos Sanitarios (AEMPS), obtinguda inicialment l’any 2020 en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, i renovada el 2022, duplicant la seva capacitat de producció.

Aquest equipament ha estat especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada i permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als pacients. El 2020 es va iniciar el primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T, pioner a Europa, per al tractament del limfoma de Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30+ en recidiva o refractari. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras han col·laborat decididament en el projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per a la producció de fàrmacs pels 10 primers pacients.

En aquest sentit, l’Institut d’Investigació contra la Leucèmia Josep Carreras va adquirir dos nous equips de producció cel·lular que s’han ubicat a Sant Pau. Per la compra del primer, la Fundació Josep Carreras va posar en marxa el 2018 una campanya de captació de fons amb el títol “La fàbrica de cèl·lules imparables”. La Fundació Josep Carreras va aportar més de dos milions d’euros per impulsar l’inici de l’anterior projecte.

Aquest estudi, els primers resultats del qual es van presentar l’any passat als més prestigiosos congressos internacionals d’Hematologia, es troba actualment en fase II i constitueix el primer medicament d’immunoteràpia CAR-T30 (acadèmic), totalment produït a Sant Pau, cosa que ha atret pacients de diversos països, com Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, entre altres.

A la fase I es va poder demostrar que les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat, és a dir, que tenen molt poca toxicitat, a més d’aconseguir una alta eficàcia, ja que un 50% dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma.