La Dra. Susan Webb, consultora sènior del Servei d’Endocrinologia de Sant Pau ha rebut recentment el premi Rolf Gaillard de l’European NeuroEndocrine Association, per la seva contribució i trajectòria al camp de la Neuroendocrinologia.

Es cancel·la el seminari del prof. Laurent Duca, previst pel proper dimecres 11 de desembre, a causa de la vaga general de transports a França. Tant bon punt sapiguem la propera data pel seminari us la comunicarem.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Lípids i Patologia Cardiovascular, liderat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortes, organitzen el seminari “Elastin modification during vascular aging and pathophysiological consequences” a càrrec del Prof. Laurent Duca, de la Universitat de Reims Champagne-Ardenne. La conferència tindrà lloc el proper 11 de desembre a les 15 h a les sales polivalents.

Investigadors  del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), entre ells membres del Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, han avançat en la identificació de la participació de la proteïna conexina 43 (Cx43) que podria ser clau per entendre els mecanismes pels quals es produeix la fibrosi cardíaca,  ja que  actualment no es coneixen en la seva totalitat i no hi ha teràpies eficaces per revertir-la.

En una investigació publicada a la revista Cells, liderada per Antonio Rodríguez Sinovas de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron de Barcelona, i en què ha participat el grup de Dr. José Martínez González de el Consell Superior d’Investigacions Científiques i investigadors de el Grup de Recerca mecanismes Reguladors del Remodelat Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, tots ells pertanyents a l’CIBERCV, s’han estudiat els mecanismes a través dels quals aquesta proteïna regula l’aparició de la fibrosi després sobrecàrrega de pressió utilitzant, per a això, un model transgènic murí.

Les conexinas són una família de proteïnes de membrana amb una estructura característica, i que formen canals intercel·lulars que posen en contacte els citoplasmes de les cèl·lules veïnes. Al cor, formen plaques anomenades “gap junctions” que constitueixen vies de baixa resistència que són essencials per permetre el flux de corrent elèctric entre les cèl·lules. La Cx43 es distribueix àmpliament en la majoria dels teixits, incloses les cèl·lules cardíaques (cardiomiòcits, fibroblasts i cèl·lules endotelials i de múscul llis).

La sobrecàrrega de pressió deriva ràpidament en hipertròfia, mort de les cèl·lules i fibrosi

Durant una sobrecàrrega de pressió, com la que ocorre en pacients hipertensos o amb obstrucció al tracte de sortida del ventricle esquerre, es produeix un augment de la resistència a la sortida de la sang des del cor. Aquest fet condueix, com a mecanisme compensador, a el desenvolupament de dilatació i hipertròfia cardíaca. Però encara que la hipertròfia cardíaca és inicialment un procés adaptatiu necessari per mantenir la despesa cardíaca, progressa ràpidament cap a una situació patològica, produint mort de les cèl·lules cardíaques i fibrosi. L’aparició de fibrosi és especialment rellevant, ja que redueix la contractilitat i provoca disfunció diastòlica.

“La Cx43 és una proteïna essencial en la funció cardíaca. Juga un paper clau en la propagació de l’impuls elèctric, i per tant en l’aparició d’arítmies ventriculars “, indica l’investigador de l’CIBERCV Antonio Rodríguez Sinovas, responsable d’aquest treball, que explica que “a més, participa en l’extensió de el dany miocàrdic per isquèmia-reperfusió durant l’infart de miocardi”. Afegeix que “fins ara existien dades contradictòries sobre la seva possible influència en la cicatrització cardíaca. El nostre treball ha permès demostrar que modular l’expressió de Cx43 s’associa amb canvis en la deposició de col·lagen després de tractament amb angiotensina II. Així, una reducció marcada en l’expressió de Cx43 provoca una disminució en l’acumulació de col·lagen respecte al que passa al seu grup control, millorant, per tant, el remodelat ventricular. Aquestes dades suggereixen, en conseqüència, que aquesta proteïna estaria implicada en el procés de cicatrització cardíaca”.

A més, mitjançant tècniques de biologia molecular i cel·lular, els autors han pogut determinar que la Cx43 pot exercir els seus efectes sobre la cicatrització cardíaca modulant l’activitat de les metal·loproteïnases, així com la resposta inflamatòria i l’activitat dels fibroblasts.

Enllaç a l’article de referència:

Opposite Effects of Moderate and Extreme Cx43 Deficiency in Conditional Cx43-Deficient Mice on Angiotensin II-Induced Cardiac Fibrosi

Valls-Lacalle, Negre-Pujol, Rodríguez, Varona, Valera-Cañellas, Consegal, Martínez-González, Rodríguez-Sinovas.

El proper dilluns 9 de desembre tindrà lloc una nova sessió de Dilluns de ciència a càrrec del Dr. Josep M. Guerra, coordinador del grup de Malalties Cardiovasculars Cardiologia Clínica i Translacional de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau amb el títol “Arrítmies i mort sobtada en el segle XXI”. La cita és a les 18.30 a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.

Més informació

L’institut de Recerca de Sant Pau participa amb tres projectes al #GivingTuesday, un moviment global que vol incentivar i multiplicar les bones accions de les persones. L’objectiu és dedicar un dia a tot el món, avui 3 de desembre, per celebrar l’acció de donar, ja siguin aliments, diners, temps (voluntariat)… Unir-se és molt senzill: només calen ganes de fer un món millor, donar un cop d’ull a les causes de #GivingTuesday i decidir què faràs o a qui donaràs. Al veure més trobaràs el projectes de Recerca de Sant Pau per participar.

• És el colesterol un factor clau en el càncer de tiroides?
• Ajuda’ns a diagnosticar l’Alzheimer
• La vida corre per les teves venes

El proper dilluns 2 de desembre tindrà lloc una nova sessió de Dilluns de ciència a càrrec del Dr. Josep Julve, del grup de Bases Metabòliques del Risc Cardiovascular de l’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau amb el títol “Vitamina B3: efecte antiobesitat d’un nutrient minoritari”. La cita és a les 18.30 a l’amfiteatre de la Residència d’Investigadors, CSIC-Generalitat de Catalunya.

Més informació

Investigadors catalans han demostrat un nou mecanisme molecular implicat en la regulació del moviment del colesterol dins de la cèl·lula, un procés essencial per al correcte funcionament cel·lular. L’estudi, en el qual participa el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau, publicat a la revista Cellular and Molecular Life Sciences. Aquest treball també identifica la proteïna Annexin A6 (AnxA6) com un factor clau en aquesta regulació i una potencial diana terapèutica contra trastorns causats per l’acumulació cel·lular de colesterol i d’altres lípids als endosomes. Un tipus de trastorn que es troba en la malaltia de Niemann-Pick de tipus C1, una patologia genètica rara sense cura que provoca danys hepàtics i finalment un tipus de demència.

La recerca està liderada per Carles Enrich i Carles Rentero, professors de la Unitat de Biologia Cel·lular del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i del Centre de Recerca Biomèdica CELLEX (IDIBAPS-UB). Es tracta de la culminació de sis anys d’investigació i d’una estreta col·laboració amb Thomas Grewal (Universitat de Sydney) i Elina Ikonen (Universitat d’Hèlsinki), i amb el Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau.

Estudi amb la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9

El colesterol és fonamental per a l’organització de membranes i també modula el transport vesicular, mecanismes bàsics per al funcionament cel·lular. Per coordinar i regular l’equilibri —o homeòstasi— del colesterol, les cèl·lules han desenvolupat una sofisticada maquinària molecular que encara no s’entén completament. «La comprensió d’aquests mecanismes també és molt important per abordar malalties en què l’acumulació de colesterol i altres lípids causa alteracions fisiològiques greus al fetge, la melsa, i especialment, el sistema nerviós», expliquen Carles Enrich i Carles Rentero.

Una d’aquestes malalties és la de Niemann-Pick de tipus C1, causada per una mutació en el gen NPC1 que provoca l’acumulació de colesterol a l’interior cel·lular, en unes vesícules anomenades endosomes. Per estudiar aquest mecanisme, els investigadors han fet servir la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9, que permet bloquejar una molècula —la proteïna AnxA6— en cèl·lules amb el fenotip de la malaltia. L’efecte d’aquest bloqueig va ser l’alliberament de colesterol dels endosomes, fet que demostra el paper essencial d’aquesta proteïna en la regulació del transport del colesterol a la cèl·lula.

Augment dels contactes de membranes

Els resultats del treball també mostren que aquest alliberament es va produir gràcies a l’augment significatiu dels contactes de membrana (MCS, membrane contact sites), unes estructures nanomètriques que només es poden veure mitjançant la microscòpia electrònica. Segons els autors, aquests contactes de membrana són escassos dins de les cèl·lules de pacients afectats: així doncs, el silenciament de la proteïna AnxA6 serveix per induir la formació de MCS, anul·lar els efectes de la mutació genètica en el gen NPC1 i redirigir el colesterol cap a altres compartiments cel·lulars, la qual cosa retorna la normalitat cel·lular.

«Els resultats podrien ajudar significativament a tractar l’impacte clínic de l’acumulació de colesterol de la malaltia de Niemann-Pick i d’almenys una dotzena més de malalties en què el metabolisme lipídic té un paper fonamental, entre les quals diferents tipus de càncer (pàncrees, pròstata, mama)», expliquen els investigadors.

Un nou paradigma en l’estudi del transport cel·lular del colesterol

El descobriment de la implicació dels contactes de membrana en el transport del colesterol és un resultat pioner en aquest àmbit, ja que fins ara es pensava que el transport de lípids es realitzava mitjançant vesícules i proteïnes especialitzades. «Encara es coneix molt poc respecte al funcionament i la dinàmica dels contactes de membrana, però aquest estudi s’uneix a d’altres de molt recents i mostra que els MCS són un nou paradigma per a la comprensió de la regulació, el transport i l’homeòstasi de lípids, colesterol i calci», conclouen els investigadors.

Referència de l’article:

Meneses-Salas, E.; García-Melero, A. ; Kanerva, K. ; Blanco-Muñoz, P. ; Morales-Paytuvi, F.; Bonjoch, J.; Casas, J.; Egert, A.; Beevi, S. S.; Jose, J.; Llorente-Cortésn V.; Ryen K-A.; Heerenn J.; Lun A.; Poln A.; Tebanr F.; Ikonenn E.; Grewaln T.; Enrichn C. i Rentero, C. «Annexin A6 modulates TBC1D15/Rab7/StARD3 axis to control endosomal cholesterol export in NPC1 cells». Cellular and Molecular Life Sciences, novembre de 2019. Doi: https://doi.org/10.1007/s00018-019-03330-y

El Dr. Luis Querol Gutiérrez, neuròleg de la Unitat de Neuromuscular del Servei de Neurologia de Sant Pau i del Grup de Recerca en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau, ha estat guardonat per la  Sociedad Española de Neurología (SEN) amb el premi SEN Enfermedades Neuromusculares, com a reconeixement a la seva àmplia tasca científica i a la seva dedicació a la investigació d’aquestes malalties.

L’edifici de l’Institut de Recerca de Sant Pau guanya el primer premi en la categoria arquitectura de la XVIII edició de los Premios Cerámica que atorga la patronal Ascer. El treball de PICHarchitects i 2BMFG Arquitectes ha estat guardonat per la coberta de ceràmica permeable formada per peces d’un color similar als murs del Recinte Modernista de Sant Pau, per la part exterior, i esmaltada de colors similars als seus teulats, en la part interior. Aquestes peces tenen, a més, un plec cap enfora que permet que actuïn també com a lames protectores de la radiació solar.

L’edifici de Recerca es troba contigu a l’Hospital de Sant Pau, aquesta ubicació facilita la contínua relació dels investigadors de l’IR Sant Pau amb els professionals assistencials de l’Hospital i dóna més impuls a projectes de recerca traslacionals.

La nova construcció, finançada per la Fundació Privada amb una aportació mínima de 12 M €, compta amb una subvenció de fins a 5 M € de fons europeus FEDER, gestionats pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

El Dr. Pablo Alonso Coello, responsable del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIb Sant Pau, és un dels 38 investigadors de centres de recerca i universitats catalanes que figuren en la llista dels més citats del món. La llista “Highly Cited Researchers” la publica cada any el Web of Science Group.

En total, la llista “Highly Cited Researchers” inclou 6.216 investigadors de tot el món. Són els que han publicat articles molt citats pels seus col·legues i, per tant, els més influents. Els investigadors altament citats treballen a 60 països diferents, però el 85% es concentra en institucions de 10 països i el 72% en els cinc primers. Això revela una alta concentració de talent en pocs països.

El més representat és Estats Units, -el 44% del total. El segueixen la Xina i el Regne Unit. La resta dels deu primers llocs corresponen a Alemanya, Austràlia, Canadà, Holanda, França, Suïssa i Espanya.

Espanya està representada a la llista amb 116 investigadors, que suposen l’1,9% del total mundial. Els investigadors de centres catalans són aproximadament  la tercera part del total que hi ha a centres de l’Estat espanyol.

El Grup de Recerca Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de Sant Pau- IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, i el Laboratori de bioinformàtica i senyals biomèdics (B2SLab), liderat pel Dr. Alexandre Perera de la UPC, han creat el projecte Health x Code amb l’objectiu de transferir els resultats de la recerca al mercat biomèdic. Aquest projecte ha obtingut el Primer Premi Creatic 2019 de la Fundació TecnoCampus de l’Ajuntament de Mataró.

Més informació

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona han creat la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau amb l’objectiu d’investigar en l’àmbit del diagnòstic, fisiopatologia i terapèutica de les malalties genètiques i síndromes de predisposició tumoral. El projecte compta amb el suport de la Fundació Privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

En els darrers anys s’ha produït un gran desenvolupament, gairebé revolucionari, en tots els aspectes relacionats amb les aplicacions mèdiques de la Genètica. Molt lligat als avenços tecnològics en el camp de la seqüenciació massiva, cada dia es descobreixen nous gens implicats en malalties humanes, obrint la porta al diagnòstic ràpid i precís i oferint noves dianes terapèutiques pel descobriment de fàrmacs.

Cada vegada hi ha noves estratègies terapèutiques basades en el coneixement profund de les causes genètiques de la malaltia. Per tant, un diagnòstic genètic adequat és important, no només per oferir un bon assessorament genètic i seguiment clínic als pacients i les seves famílies, sinó també per proporcionar una medicina personalitzada i de precisió basada en informació genòmica de cada pacient. Paral·lelament, noves teràpies revolucionàries basades en la genètica, com la teràpia gènica, són ja una realitat en un nombre creixent de patologies.

La UAB ha tingut una visió estratègica en aquest camp, essent la única universitat de l’Estat que ofereix un grau en Genètica. La recerca en medicina genòmica és també estratègica per l’IR-Sant Pau i molta d’aquesta recerca es trasllada als pacients de l’Hospital de Sant Pau a través de millores diagnòstiques en el seu Servei de Genètica.

Amb l’objectiu de seguir reforçant aquest camp d’actuació, la UAB i l’IR Sant Pau van acordar a principis del mes d’octubre fer un pas endavant i crear la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau. Aquesta unitat estarà composada per investigadors i equipament científic d’ambdues institucions i estarà focalitzada en l’àmbit de la recerca en malalties genètiques i en la traslació del coneixement genètic a un millor diagnòstic i tractament d’aquest tipus de patologies.

La Unitat Mixta s’ubicarà en uns nous laboratoris que, en el marc d’aquest acord, es construiran dins el nou edifici de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, situat al carrer Sant Quintí, 77-79 de Barcelona.

El director científic de la Unitat, el Dr. Jordi Surrallés, és investigador principal de l’IR-Sant Pau i, alhora, catedràtic de Genètica de la UAB. Serà el màxim responsable de les línies de recerca i responsable del funcionament de la Unitat Mixta. Es va incorporar com a director de l’Institut de Recerca de Sant Pau el dia 15 d’octubre d’enguany.

Recerca en malalties rares i síndromes de predisposició al càncer

El Dr. Surrallés dirigeix el grup de recerca Síndromes d’Inestabilitat Genòmica i Reparació de l’ADN de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, que treballa en el camp de les malalties genètiques humanes caracteritzades per una elevada predisposició al càncer. Algunes d’elles són malalties rares (anèmia de Fanconi, xeroderma pigmentosum, síndrome de Bloom o atàxia telangietàsia) però d’altres són relativament freqüents entre la població, com el càncer de mama o còlon hereditaris.

Moltes d’aquestes síndromes són causades per mutacions en gens implicats en la reparació de l’ADN. Aquests gens són importants per evitar l’acumulació de mutacions i prevenir la transformació tumoral. L’equip del Dr. Surrallés ha descobert nombrosos gens implicats en aquestes síndromes de predisposició genètica al càncer. La investigació sobre aquestes síndromes és important per desentranyar els mecanismes que ens protegeixen del càncer.

Els investigadors del grup també participen en diversos assaigs clínics sobre teràpia gènica i reposicionament de fàrmacs, i investiguen els gens de reparació de l’ADN implicats en aquestes síndromes com a blancs terapèutics contra el càncer en la població general. Alguna d’aquestes investigacions terapèutiques han conduït a la designació de medicaments orfes per part de l’Agència Europea del Medicament.

El Servei de Neurocirurgia de Sant Pau aplica una nova tècnica quirúrgica que evita els sagnats durant i després d’una biòpsia intracranial. A través de la mateixa cànula amb la que es realitza la biòpsia, els neurocirurgians introdueixen una matriu de gelatina de trombina durant el sagnat afavorint la formació d’un coàgul intracranial. La trombina creix en volum de tal manera comprimeix els vasos sanguinis i evita els sagnats. La nova tècnica evita complicacions en aquest procediment quirúrgic com les seqüeles neurològiques i/o una cirurgia major com una cranitomia.

Aquest nou procés ideat pels neurocirurgians de Sant Pau ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista World Neurosurgery.

Investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), de l’Institut de Recerca de Sant Pau (IIB Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han publicat un article en Haematologica, una de les revistes científiques internacionals de més impacte en l’àmbit de la Hemato-Oncologia. Aquest article demostra l’elevada selectivitat d’una nanomedicina basada en proteïnes, creada pels mateixos investigadors, per al lliurament dirigit d’una toxina en les cèl·lules tumorals diana per induir la seva mort selectiva, produint un potent efecte antitumoral en un model animal de LDCGB. Aquesta nanopartícula pot ser desenvolupada com un nanofàrmac a fi d’introduir un tractament nou que podria ser utilitzat en el 40% de pacients amb LDCGB que no responen a la teràpia actual, evitant els efectes adversos associats al tractament convencional.

Enllaç a la publicació

L’equip d’investigadors, liderats pels membres del CIBER-BBN, Dra. Isolda Casanova, el Prof. Ramon Mangues i la Doctoranda Aïda Falgàs, de l’IIB Sant Pau, i el Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez de la UAB , han demostrat que aquest nanofàrmac actua només sobre les cèl·lules de limfoma CXCR4 positives capaces de disseminar i niar en medul·la òssia i ganglis limfàtics.

Tecnologia disruptiva

Aquest efecte selectiu del nanofàrmac es deu a la interacció específica entre un pèptid encaminador que conté la nanopartícula proteica que transporta la toxina i el receptor cel·lular CXCR4 que es troba altament sobreexpressat en les cèl·lules de limfoma. Aquesta és la primera vegada que es quantifica la captació d’una nanopartícula proteica en diferents òrgans d’una neoplàsia hematològica, observant sorprenentment que el 86% de la dosi administrada s’acumula en cèl·lules canceroses, una millora substancial si es compara amb altres nanopartícules no proteiques o altres sistemes d’adreçament de fàrmacs com els conjugats fàrmac-anticòs, que només arriben a un 1% de la dosi en el tumor. Per tant, aquesta és una tecnologia disruptiva que permet eliminar únicament les cèl·lules de limfoma, bloquejant la seva disseminació als òrgans sans amb possible afectació en aquest tipus de neoplàsia, alhora que evitar els efectes adversos associats als tractaments convencionals.

S’ha observat que el receptor CXCR4 està sobreexpressat en més de 20 tipus diferents de càncer, entre ells neoplàsies hematològiques com la leucèmia mieloide aguda o el limfoma difús de cèl·lula B gran i tumors sòlids com els carcinomes de mama, pròstata, endometri, ovari o cap i coll entre d’altres, associant-se amb mal pronòstic. Sobre aquesta base, aquesta nanotoxina pot estar indicada en el tractament de diferents tipus de càncers, el que la situa com una nanomedicina molt versàtil que pot estar indicada en el tractament de nombrosos tipus tumorals amb alta prevalença.

Actualment no hi ha fàrmacs en el mercat que eliminin selectivament les cèl·lules responsables de la disseminació metastàtica, raó per la qual el desenvolupament d’aquesta nanomedicina podria tenir un alt impacte clínic després que s’hagin realitzat els assajos necessaris per a aplicar-se en humans.

L’empresa Nanoligent SL, a la qual s’ha llicenciat la propietat intel·lectual d’aquest nou tipus de nanomedicines, té com a objectiu aconseguir finançament públic i privat per al seu desenvolupament preclínic i el seu estudi en assajos clínics en limfomes DLBCL, entre altres tipus de càncers.

Els projectes liderats pels Drs. Pere Domingo, coordinador del Grup de recerca en HIV i AIDS i cap clínic d’HIV de la Unitat de malalties infeccioses del Servei de Medicina Interna, i Javier Briones, membre del Grup de recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament i cap clínic de l’Activitat ambulatòria del Servei d’Hematologia, ambdós de Sant Pau, han rebut dues de les beques Gilead a la Investigació Biomèdica.

 Els projectes concedits:

• “Role of inter-organ signaling molècules in the fat-liver and gut-liver axes in non-alcoholic fatty liver disease in HIV-infected patients: contribution to the spectrum and progression of the disease”. Pere Domingo.

• “Non-invasive tumor immunoglobulin gene next generation sequencing from circulating tumor DNA in diffuse large β cell lymphoma: prognostic implications and assessment of tumor response?. Javier Briones.

El Dr. Fernando Muñoz Hernández, coordinador del Servei de Neurocirurgia de Sant Pau i el Dr. Cèsar Orús, cap clínic del Servei d’Otorinolaringologia, també de l’Hospital, han estat nomenats president i secretari respectivament de la Sociedad Española de Base de Cráneo (SEBAC) durant el congrés nacional celebrat recentment a Alacant.

La SEBAC és una societat fundada el 1994 que es reuneix dos cop l’any en un Congrés amb especialistes de Neurocirurgia, Otorinolaringologia i Maxil·lofacial que es dediquen a la patologia de la base de crani.

Israel Fernández Cadenas investigador principal del grup Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau ha estat escollit Vice-Chair de  l’International Stroke Genetics Consortium (ISGC). L’ISGC va ser creat el 2007 i actualment està format per més de 200 investigadors representant a 20 països dels cinc continents. Es tracta del principal consorci internacional per a l’estudi genètic de l’ictus. D’aquest consorci ha sorgit estudis publicats en revistes com New England Journal of Medicine, Nature Genetics o Lancet Neurology. És el primer cop que un investigador de l’Estat és nomenat vicepresident d’aquest consorci.

International Stroke Genetics Consortium (ISGC)

El Servei de Cardiologia, de Cirurgia Cardíaca i de Cirurgia Vascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han posat en marxa una plataforma transversal d’impressió 3D amb equips d’última generació orientada a la investigació, docència i aplicació clínica com a suport a procediments d’alta complexitat en l’àmbit cardiovascular. La plataforma compta amb el suport, a través del Servei de Cardiologia, del Centre d’Investigacions Biomèdiques en Xarxa – Cardiovascular (CIBERCV) i de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau. Veure més Aquesta tecnologia ja s’ha aplicat fins el moment per al tractament de 3 pacients del Servei de Cirurgia vascular, 5 pacients del Servei de Cirurgia i 6 pacients sotmesos a procediments d’intervencionisme en cardiopaties estructurals complexes amb excel·lents resultats. L’últim cas, es tracta d’un pacient ingressat en estat crític per una complicació greu d’un infart agut de miocardi amb trencament cardíac. La impressió del cor va proporcionar una informació única i molt detallada del problema, que va permetre als cirurgians cardíacs individualitzar el tipus de cirurgia i reparar de manera satisfactòria el cor danyat aconseguint una evolució favorable del pacient.

 L’anàlisi d’imatges biomèdiques i la impressió 3D estan revolucionant la manera de comprendre i planificar procediments mèdics complexos. Disposar la informació anatòmica tridimensional, prèvia a procediments quirúrgics, permet un coneixement més precís i tangible de la patologia i la personalització de la cirurgia d’acord a les característiques anatòmiques de cada pacient. D’aquesta manera, el cirurgià pot explicar millor al pacient l’acte quirúrgic que ha de realitzar-li i alhora facilita de manera important la seva tasca, i pot planificar l’abordatge i preveure les possibles dificultats que es pot trobar. Aquest avanç tecnològic està encaminat a millorar els resultats de la cirurgia i evitar complicacions.