L’IIB Sant Pau ha participat en un article publicat a la revista Nature Genetics en el que hi han contribuït 20 països. Aquest projecte sense precedents, ha analitzat més dades genètiques (94.000 individus) que cap altre estudi fet fins ara sobre la malaltia d’Alzheimer i ha permès descobrir 5 nous gens que s’associen a la malaltia.

La revista Nature Genetics ha publicat l’estudi “Meta-analysis of genetic association with diagnosed Alzheimer’s disease identifies novell risk loci and implicates Abeta, Tau, immunity and lipid processing”, una metanàlisi que ha permès descobrir 5 noves variants genètiques que influeixen en el risc de patir la malaltia d’Alzheimer. Aquest projecte sense precedents, ha analitzat més dades genètiques que cap altre estudi de la malaltia d’Alzheimer fins a la data.

L’estudi desvetlla que el metabolisme de la proteïna Tau, la beta amiloide, els processos inflamatoris i el metabolisme lipídic, estarien involucrats en la patologia. Tanmateix, evidencia el lligam que existeix entre les formes genèticament pures (típicament es manifesten a edats primerenques i s’agreguen dins d’una mateixa família) i les formes conegudes com a esporàdiques, que són les més freqüents i que es caracteritzen per presentar-se a edats més tardanes (després dels 60 o 65 anys).

Aquesta troballa suggereix que algunes teràpies que s’estan analitzant per als casos d’aparició precoç també podrien ser d’utilitat per als casos d’inici tardà. La metanàlisi, que combina i torna a avaluar les dades recopilades per quatre consorcis que conformen el Projecte Internacional de Genòmica d’Alzheimer (IGAP), apareix a la revista Nature Genetics, una de les revistes més prestigioses del món.

Aquestes troballes suposen una important contribució per conèixer la base causal de l’Alzheimer i obriran noves vies de tractament per a la malaltia en el futur. “En el cas d’aquests estudis genètics, en última instància, es tracta de comparar els genomes de pacients i controls, per tal de trobar aquelles variants genètiques que es troben sobrerepresentades en persones diagnosticades amb la malaltia. Per a això, es necessita estudiar el material genètic d’un gran nombre de subjectes, i comparar el genoma dels pacients al dels controls sans. Gràcies al gran grandària de la mostra que s’ha analitzat en aquest estudi, s’han pogut afegir nous gens a un llistat que ens ajuda a comprendre les bases biològiques i mecanístiques de l’Alzheimer”. explica el Dr. Jordi Clarimón, investigador de l’IIB Sant Pau i coordinador nacional del consorci DEGESCO.

El consorci DEGESCO (Dementia Genetics Spanish Consortium)
DEGESCO (Dementia Genetic Spanish Consortium) és un consorci d’índole cientificotècnic d’àmbit nacional al qual s’integren 22 centres de recerca de tota Espanya, i disposa de la cobertura institucional de CIBERNED. DEGESCO neix el 2013 amb l’objectiu general de promocionar i potenciar la realització d’estudis genètics amb la finalitat d’entendre l’arquitectura genètica de les demències neurodegeneratives en la població espanyola, a través de la realització de projectes i accions coordinades entre els seus membres.

Està integrat per les següents entitats: Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBM / CSIC-UAM) (Madrid), Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties, Neurodegeneratives (CIBERNED), Fundació ACE (Barcelona), Fundació CENT, Centre Alzheimer – Fundació Reina Sofia (Madrid), Hospital Clínic – IDIBAPS (Barcelona), Hospital La Paz (Madrid), Hospital Marqués de Valdecilla (Santander), Hospital Sant Pau – IIB Sant Pau (Barcelona), Hospital Universitari Central d’Astúries (Oviedo), Institut Biodonostia (Sant Sebastià), Institut Biomedicina de València – CSIC (València), Navarrabiomed (Pamplona), Fundació Pasqual Maragall (Barcelona), Fundació CITA-Alzheimer Fundazioa (Sant Sebastià), Hospital Mútua de Terrassa (Terrassa), Hospital Universitari Santa Maria Lleida / IRBLleida (Lleida), Hospital Universitari Ramón i Cajal (Madrid), Hospital Universitari Son Espases (Palma de Mallorca), Institut Andalús de Neurociència (IANEC) (Màlaga), Institut o de Biomedicina de Sevilla (IBIS) (Sevilla), Hospital 12 d’Octubre (Madrid), Centre de Recerca Lascaray UPV / EHU (Vitòria), Hospital de la Princesa (Madrid), Hospital Clínic Universitari Verge de l’Arrixaca (Múrcia).

Les malalties minoritàries son aquelles que afecten menys de 5 persones per cada 10.000 habitants i l’últim avui, 28 de febrer, se celebra el seu dia internacionalment promogut per l’Organització Europea de Malalties Minoritàries (Eurordis).

El Grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IIB Sant Pau), liderat per l’investigador Àlex Bayés, és un dels quatre grups de recerca del món que estudia el gen Syngap1, origen d’una malaltia minoritària que provoca discapacitat intel·lectual i epilèpsia en tots els afectats, així com símptomes autistes i dificultats motores en més de la meitat dels casos.

La investigadora Gemma Gou, del mateix grup de l’IIB Sant Pau, fa sis anys que desenvolupa la seva tesi sobre els efectes de la mutació en el gen Syngap1, responsable dels símptomes abans esmentats.

S’estima que mutacions en el gen Syngap1 podrien ser la causa de fins a un 1% de tots els casos de discapacitat intel·lectual al món.

La funció del gen Syngap1 és generar una proteïna homònima que és indispensable per a produir la comunicació entre neurones. El gen és comú en humans i ratolins, per tant l’experimentació amb aquests últims és essencial per a conèixer millor els mecanismes de funcionament d’aquesta proteïna.

La tesi de Gemma Gou, basa el seu treball en el coneixement que la mutació del gen Syngap1 altera el normal desenvolupament del cervell humà produint interferències que posteriorment impossibilitaran l’aprenentatge (discapacitat intel·lectual) i, en molts casos, desencadenaran símptomes autistes, tals com la manca de comunicació verbal o comportaments repetitius i esterotípics.

La immensa majoria de persones afectades per aquest trastorn cognitiu també presenten epilèpsia, la qual en aproximadament la meitat dels casos és resistent als tractaments farmacològics més comuns. D’altres símptomes del dèficit de Syngap1 són la hipotonia muscular, retards en el desenvolupament intel·lectual i motor o trastorns en el son i el comportament.

S’estima que aquesta mutació tindria una prevalença de 1 cas cada 80.000 naixements. Això representa que només a Catalunya hi podria haver fins a 100 casos i a més de 500 en tot l’Estat, però, de moment, només s’han pogut identificat 9 casos a Espanya, dos dels quals a Catalunya.

Organització Europea de Malalties Minoritàries (Eurordis)

En aquest enllaç trobareu un reportatge publicat a El Mundo sobre aquesta mutació genètica.

El Dr. Jaume Kulisevsky, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau) i director de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, coordina l’únic estudi europeu i multicèntric sobre la malaltia del Parkinson amb demència que en aquests moments inicia la fase II.

Aquest estudi clínic, en el que participaran 20 hospitals de tot l’Estat, es porta a terme amb l’aprovació de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), per comprovar l’efectivitat del fàrmac ANAVEX®2-73 en aquesta malaltia.

Avui, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Aquesta iniciativa promou la realització d’activitats que, visibilitzant la tasca de les científiques, commemoren aquest dia, fomenten vocacions científiques en les nenes i ajuden a tancar la bretxa de gènere en la ciència. Aquesta tercera edició acull més de 2.200 activitats des d’avui fins el 15 de febrer.

El 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. L’objectiu és arribar a aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa en la ciència per a les dones i les nenes, així com aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes.

Aquesta plataforma va ser creada per un grup de dones científiques i docents, que proposen realitzar activitats que “ajudin a visibilitzar el treball de les científiques, a crear rols femenins en els àmbits de la ciència i l’enginyeria i que promoguin pràctiques que afavoreixin la igualtat de gènere en l’àmbit científic”. En aquesta tercera edició hi ha accions programades a centres educatius, llibreries, centres culturals, etc.

Trobaràs les activitats https://11defebrero.org/

Més informació

Investigadors de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat McGill (Montreal), han publicat un estudi que mostra per primer cop una relació causal entre el sistema dopaminèrgic i la música.

Un nou estudi publicat a Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela una relació causal entre la dopamina i les respostes de recompensa en els humans quan escolten música. L’estudi l’han dut a terme investigadors del Grup de Recerca en Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (UB-IDIBELL), així com l’antic Grup de Recerca en Neuropsicofarmacologia Humana i els grups de Modelització i Simulació PK/PD coordinat per la Dra. Marta Valle de l’Institut d’Investigació Biomèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Neurològic de Montreal de la Universitat McGill.

Els investigadors van manipular farmacològicament la transmissió de dopamina en vint-i-set participants mentre escoltaven música, i han mostrat per primer cop la relació causal entre la dopamina i la motivació i satisfacció d’escoltar música. Mentre que el precursor de la dopamina, la levodopa, va augmentar l’experiència hedònica i les respostes motivacionals, com per exemple voler comprar una cançó, la risperidona les va reduir. Aquests resultats obren una visió nova de la neurobiologia i la neuroquímica de les respostes de recompensa associades a la música, i contribueixen al debat obert sobre la comprensió del cervell humà.

Els humans solen participar regularment en activitats reconfortants com per exemple escoltar música, cantar o jugar. Entendre com el cervell tradueix una seqüència de sons com la música en una experiència satisfactòria és tot un repte.

En aquest estudi, els investigadors es van preguntar si la dopamina, un neurotransmissor amb un paper important en la regulació de les experiències agradables i la motivació per actuar d’una manera o una altra, té una funció directa en l’experiència positiva que provoca la música. Per respondre a aquesta qüestió, van manipular farmacològicament la disponibilitat de dopamina per als receptors neuronals dels participants. En tres sessions diferents amb una setmana d’interval entre elles, els experts els van administrar per via oral un precursor de la dopamina (levodopa, que incrementa la disponibilitat dopaminèrgica), la seva antagonista (risperidona, que redueix la senyalització dopaminèrgica), i un placebo (lactosa, com a control). Els investigadors van preveure que, si la dopamina té un paper causal en la satisfacció que provoca la música, la levodopa i la risperidona haurien de provocar efectes contraris quant a satisfacció musical i motivació.

Laura Ferreri, investigadora de la UB-IDIBELL i primera autora de l’article, explica que «l’estudi clarifica el paper del sistema dopaminèrgic humà quant a recompenses abstractes». A més, «aquests resultats desafien els d’estudis previs que s’han fet en models animals, en què les manipulacions dopaminèrgiques mostraven un paper clar de la dopamina en la motivació i l’aprenentatge, però en què continuava sent controvertida la seva funció en la regulació de respostes hedòniques amb premis primaris com el menjar». La investigadora conclou que aquests resultats «indiquen que la transmissió dopaminèrgica en humans pot tenir papers diferents dels que s’havien proposat en processaments afectius, en concret, respecte a les activitats cognitives abstractes, com ara escoltar música».

Resposta electrodèrmica
Els autors van mesurar indirectament els canvis en la sensació de plaer i recompensa comprovant l’activitat electrodèrmica dels participants, una tècnica per avaluar canvis emocionals (en aquest cas, l’impacte hedònic de la música). En cada sessió, els participants escoltaven les seves cançons preferides a més de deu temes més (els autors i grups escollits van ser Alejandro Sanz, Amaia Montero, Antonio Orozco, Auryn, Birdy, Katy Perry, Maldita Nerea, Melendi, One Direction i Taylor Swift). El propòsit era que avaluessin les experiències subjectivament (avaluació a temps real i avaluació general de cada cançó). Així mateix, les respostes motivacionals es van mesurar preguntant als participants quant pagarien per cada cançó. Per poder controlar la implicació dels processos de recompensa en una situació sense música, els investigadors també van dur a terme una tasca que avaluava la recompensa monetària, en què els participants podien guanyar o perdre diners.

En general, els resultats van mostrar que les intervencions farmacològiques modulaven les respostes de recompensa provocades per la música. La risperidona, al contrari que la levodopa, va reduir els calfreds dels participants, considerats una manifestació física del punt màxim de satisfacció quan s’escolta música. Tal com es va mostrar amb els canvis en l’activitat electrodèrmica, la puntuació dels participants sobre les respostes emocionals era més alta amb la levodopa i menor amb la risperidona, puntuacions que també es van comparar amb les del placebo. Aquests resultats coincideixen amb els que es van obtenir quan es van fer servir diners com a recompensa, ja que, com a resposta a un premi més alt, es va incrementar l’entusiasme amb levodopa i es va reduir amb risperidona. Finalment, els participants es van mostrar més oberts a gastar diners amb levodopa que amb risperidona: estaven més motivats per escoltar més música quan es millorava la transmissió dopaminèrgica que quan es bloquejava.

Antoni Rodríguez Fornells, investigador ICREA i cap del grup UB-IDIBELL, explica que aquest estudi «mostra per primer cop el paper causal de la dopamina en la satisfacció musical i la motivació: gaudir de la música, treure’n plaer, voler escoltar una cançó un altre cop, i voler comprar-la…, tot això depèn de la dopamina que alliberem».

Referència de l’article:
Ferreri, L.; Mas-Herrero, E.; Zatorre, R.; Ripollés, P.; Gómez-Andrés, A.; Alicart, E.; Olivé, G.; Marco-Pallarés, J.; Antonijoan, R. M.; Valle, M.; Riba, J., i Rodríguez-Fornells, A. «Dopamine modulates the reward experiences elicited by music», Proceedings of the National Academy of Science, 2019.

Un estudi signat per la Dra. Carolina Moreno, investigadora de l’IIB Sant Pau del Grup d’Hematologia oncològica i trasplantament, i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, ha estat publicat recentment a la revista científica The Lancet Oncology. El treball compara el tractament estàndard de la Leucèmia Limfàtica Crònica en pacients majors de 65 anys (quimioimmunoteràpia) amb un tractament que incorpora inhibidors de la tirosinquinasa de Bruton (ibutrinib) i demostra un benefici clar en termes de duració de la resposta, així com una reducció del risc de progressió de la malaltia en un 80%. En els pacients que pateixen una alteració genètica que predisposa a una mala resposta al tractament estàndard, la reducció del risc és del 85%.

El tractament estàndard pels pacients majors de 65 anys que pateixen Leucèmia Limfàtica Crònica (LLC), la més prevalent en els països occidentals, és fins ara la quimioteràpia amb Clorambucil en combinació amb un anticòs anti-CD20 monoclonal obinotuzumab. En els últims anys s’han produït grans avenços en aquesta malaltia amb la introducció de nous tractaments biològics que van dirigits a dianes específiques com és el cas de l’inhibidor de la tirosinquinasa de Bruton (Ibrutinib). L’estudi Illuminate compara el tractament estàndard amb quimioimmunoteràpia versus combinació de ibrutinib amb obinotuzumab en pacients amb LLC majors de 65 anys o amb comorbilitats, no tractats prèviament.

Amb el tractament convencional la mitjana de duració a la resposta és de 19 mesos, mentre que amb aquesta nova combinació, passats 31 mesos, la majoria de malalts mantenen la resposta.

La combinació de fàrmacs que proposa l’estudi està pendent de la seva aprovació a l’agència del medicament dels Estats Units, FDA, i es preveu que s’aprovi i estigui disponible en aquell país el primer semestre del 2019. A Europa es preveu que estigui al mercat a finals d’enguany.

La Dra. Moreno,  investigadora de l’IIB Sant Pau i consultora del Servei d’Hematologia de l’Hospital, va presentar els resultats de l’estudi en l’últim congrés de la Societat americana d’Hematologia (ASH) que va tenir lloc a San Diego i és la primera signant de l’estudi publicat recentment a The Lancet Oncology. La seva presentació va ser la més vista online de totes les que es van presentar en aquest congrés.

Sant Pau és el centre que més pacients ha reclutat en l’estudi en el que també participen més de 25 centres de tot el món.

Estudi: Lancet Oncol. 2018 Nov 30. pii: S1470-2045(18)30788-5. doi: 10.1016/S1470-2045(18)30788-5. [Epub ahead of print]

Signants: Moreno C, Greil R, Demirkan F, Tedeschi A, Anz B, Larratt L, Simkovic M, Samoilova O, Novak J, Ben-Yehuda D, Strugov V, Gill D, Gribben JG, Hsu E, Lih CJ, Zhou C, Clow F, James DF, Styles L, Flinn IW.

Ibrutinib plus obinutuzumab versus chlorambucil plus obinutuzumab in first-line treatment of chronic lymphocytic leukaemia (iLLUMINATE): a multicentre, randomised, open-label, phase 3 trial.

L’estudi publicat a la revista Circulation i liderat per la Dra. Maria Sabater Lleal, investigadora Miquel Servet I, incorporada recentment al grup de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes de l’IIB Sant Pau, és una meta-anàlisi de dades globals del genoma realitzat amb el consorci CHARGE (Cohorts for Heart and Aging Research in Genomic Epidemiology) amb més de 46,000 individus analitzats.

“Genome-wide association trans-ethnic meta-analyses identifies novel associations regulating coagulation Factor VIII and von Willebrand Factor plasma levels” és el títol del treball realitzat en gran part al Karolinska Institutet d’Estocolm per la Dra. Sabater i supervisat pel Professor Nicholas L. Smith de la Universitat de Washington.

El treball identifica nous gens reguladors dels nivells de factor VIII i factor von Willebrand en plasma, i demostra un efecte causal d’aquestes proteïnes de la coagulació en la patologia trombòtica, concretament en malalties coronàries, ictus isquèmic i trombosi venosa.

L’estudi publicat a The Journal of Allergy and Clinical Immunology, en el que participa el Grup de Malalties respiratòries cròniques de l’Institut de Recerca de Sant Pau i el Servei de Pneumologia de l’Hospital, la Fundació Jiménez Díaz i la Universitat Autònoma de Madrid, ha demostrat com l’ansietat i la depressió suposen un risc independent en el control de l’asma. En el treball en el que van participar 180 pneumòlegs i al·lergòlegs, es va proposar esbrinar l’associació del diagnòstic d’asma amb símptomes de depressió i ansietat i amb el seu grau de control.

Aquestes associacions es van realitzar a l’inici del diagnòstic i als sis mesos, després d’un tractament només per a l’asma i realitzat per un especialista. Es van incloure 3.182 pacients asmàtics que van ser avaluats pels especialistes en pneumologia o al·lergologia, per mesurar el seu nivell de control de l’asma, el nivell d’ansietat i depressió.

Posteriorment, l’especialista va decidir el tractament dels pacients, els quals van tornar a ser avaluats als tres i sis mesos després de la primera consulta. D’aquesta manera, el treball va evidenciar que a la primera consulta el 24 per cent dels malalts van ser diagnosticats d’ansietat, i el 12 per cent de depressió, de manera que les xifres d’ansietat eren més altes que les de la població general espanyola (9 per cent), encara que les de depressió eren similars.

Després de sis mesos, els investigadors van poder observar que tant l’ansietat com la depressió van millorar, al mateix temps que van evidenciar una millora de la funció pulmonar i del control de l’asma.

La Fundación Lilly convoca la 18ena edició dels Premis Fundación Lilly d’Investigació Biomèdica Preclínica i Clínica, destinats a investigadors que hagin contribuït al desenvolupament de la Biomedicina i les Ciències de la Salut a l’Estat. El termini per a presentació de candidatures finalitza el 15 de febrer de 2019.

Aquí trobareu les bases de la convocatòria: CARTEL-BASES DE LA CONVOCATORIA