Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat distingit amb el Premi a la Millor Comunicació 2025 atorgat pel Consell Català de Ressuscitació (CCR), en reconeixement de l’impacte científic i translacional del seu treball.

La comunicació premiada, titulada “Vulnerabilitat específica per regions al dany cerebral després d’una aturada cardíaca i reanimació cardiopulmonar: estudis preclínics en porcs”, ha estat liderada per la Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de recerca de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IR Sant Pau i membre del CIBERCV.

El treball aporta una comprensió integral i holística dels mecanismes patofisiològics que es desencadenen en el cervell   en el marc d’una aturada cardíaca de cinc minuts amb posterior reanimació. Concretament, a través d’un model preclínic, l’estudi analitza marcadors relacionats amb l’activació glial,  l’apoptosi i la desregulació de les vies de supervivència cel·lular i detecta una resposta neuronal diferencial en les diferents regions del cervell amb una resposta inflamatòria més marcada i vulnerable a la pèrdua neuronal en l’escorça cerebral, el nucli caudat i l’hipocamp. A l’espera d’expandir aquestes troballes, aquests resultats podrien tenir implicacions rellevants per al desenvolupament i implementació d’estratègies neuroprotectores dirigides en pacients que han patit una aturada cardíaca.

El premi es va lliurar el dimarts 20 de maig durant l’acte de cloenda i lliurament de premis i beques de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, celebrat a Barcelona. En representació de l’equip, Maria Ángeles Cánovas, integrant del grup investigador des dels inicis del projecte, va ser l’encarregada de recollir el guardó.

Aquest reconeixement fa valdre la tasca d’excel·lència científica que es duu a terme a l’IR Sant Pau, i en concret dins del camp de la recerca cardiovascular i la seva interacció amb la salut cerebral. També reflecteix la importància de la col·laboració entre centres i disciplines per avançar en la comprensió de patologies complexes com les derivades de l’aturada cardíaca. L’estudi ha comptat amb la participació d’investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona, del Liverpool Centre for Cardiovascular Science (Regne Unit) i del CIBERCV (Institut de Salut Carlos III).

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del CIBER-BBN han liderat una exhaustiva revisió científica sobre les teràpies dirigides al receptor CXCR4, una diana clau en més de 20 tipus de càncer. L’article, publicat a la revista Biomarker Research, ofereix una visió integral dels enfocaments terapèutics i diagnòstics més avançats que s’estan desenvolupant per intervenir sobre aquest receptor, considerat un biomarcador de mal pronòstic i una signatura característica de les cèl·lules mare tumorals.

El receptor CXCR4 (C-X-C chemokine receptor type 4) és una proteïna de membrana de la família dels receptors acoblats a proteïnes G, la funció normal de la qual és guiar la migració de cèl·lules, especialment en el sistema immunitari i durant el desenvolupament embrionari. En condicions fisiològiques normals, regula processos com l’hematopoesi, la regeneració de teixits i la resposta inflamatòria, actuant com a punt d’ancoratge cel·lular per al seu lligant natural, la quimiocina CXCL12. Tanmateix, aquesta funció essencial es veu corrompuda en contextos patològics com el càncer, on la sobreexpressió de CXCR4 en cèl·lules tumorals els confereix avantatges com la capacitat d’envair teixits, escapar del sistema immune i resistir tractaments.

Però a més de la seva funció fisiològica, CXCR4 ha estat durant dècades un objectiu d’interès en el camp del VIH, ja que el virus l’utilitza com a correceptor per entrar en determinades cèl·lules del sistema immunitari. Aquesta intensa investigació en el context de la infecció per VIH va permetre caracteritzar la seva estructura, desenvolupar múltiples antagonistes i aprofundir en els seus mecanismes d’activació, coneixements que avui són reutilitzats en oncologia.

«El receptor CXCR4 ha demostrat ser un objectiu molecular extraordinari per a la medicina oncològica de precisió. La seva sobreexpressió en molts tipus tumorals el converteix en una diana estratègica tant per bloquejar la progressió del càncer com per dirigir amb precisió fàrmacs a les cèl·lules més agressives del tumor», destaca el Dr. Ugutz Unzueta, investigador del grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals i que va coordinar aquesta revisió.

El grup de l’IR Sant Pau ha estat a l’avantguarda d’aquesta línia de recerca durant els darrers quinze anys, amb més de cent publicacions centrades en el desenvolupament de nanomedicines basades en nanopartícules proteiques que reconeixen i ataquen de forma selectiva les cèl·lules CXCR4+. El seu enfocament ha contribuït significativament a ampliar l’arsenal d’eines terapèutiques disponibles enfront de tumors resistents o amb alt risc de metàstasi. Aquesta experiència acumulada ha estat decisiva per liderar una revisió que no només resumeix el coneixement actual, sinó que també planteja les direccions futures en el desenvolupament clínic d’aquest enfocament.

Nous horitzons terapèutics per a una diana molecular clau

CXCR4 ha estat àmpliament validat com a diana terapèutica. En aquest sentit, el desenvolupament de noves estratègies s’enfronta al repte de millorar l’eficàcia sense augmentar la toxicitat, i per això estan guanyant protagonisme els enfocaments que permeten una administració dirigida i selectiva dels fàrmacs. El disseny de nanopartícules funcionalitzades, conjugats fàrmac-anticòs, molècules fototèrmiques o ARN interferents dirigits específicament a cèl·lules CXCR4-positives obre noves vies per augmentar l’especificitat i reduir els efectes adversos.

En aquest context, les perspectives de futur passen per una integració més estreta entre diagnòstic, selecció de pacients i tractament. La medicina de precisió aplicada al càncer avança cap a teràpies combinades capaces de reconèixer simultàniament diversos marcadors tumorals —com CXCR4 juntament amb altres propis de les cèl·lules mare tumorals—, la qual cosa permetria superar un dels principals desafiaments actuals: la plasticitat tumoral i l’heterogeneïtat dins del mateix tumor.

A més, la revisió planteja la necessitat de redissenyar els assaigs clínics. Davant dels models tradicionals centrats en tipus tumorals específics, els autors defensen el valor dels anomenats assaigs basket, que agrupen pacients en funció de biomarcadors compartits —com una alta expressió de CXCR4—, independentment de l’òrgan d’origen del tumor. Aquest enfocament permetria seleccionar millor els pacients i augmentar les taxes de resposta terapèutica.

D’altra banda, les tecnologies d’imatge molecular, com la tomografia per emissió de positrons (PET) amb traçadors específics, estan cridades a tenir un paper fonamental en la detecció, l’estratificació i el seguiment dels pacients. Agents com [68Ga]-Pentixafor permeten visualitzar de forma no invasiva l’expressió de CXCR4 en tumors i òrgans diana, facilitant tant la selecció de pacients candidats a teràpies dirigides com el monitoratge de la resposta en temps real.

«L’avenç en la medicina personalitzada per al tractament del càncer demana combinar tecnologies d’imatge, marcadors moleculars i teràpies dirigides. CXCR4 és un exemple paradigmàtic de com la recerca bàsica i aplicada pot convergir per canviar la pràctica clínica», subratlla Ariana Rueda, primera autora de l’estudi.

Article de referència:

Rueda A, Serna N, Mangues R, Villaverde A, Unzueta U. Targeting the chemokine receptor CXCR4 for cancer therapies. Biomark Res 2025;13:68. https://doi.org/10.1186/s40364-025-00778-y.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha aconseguit el finançament per a la creació de la Xarxa per a l’Estudi Integratiu de Circuits Sinàptics i el seu Rol en Malaltia, que serà coordinada pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de recerca de Fisiologia Molecular de la Sinapsi del IR Sant Pau. Aquesta xarxa temàtica, que forma part del Programa Estatal de Transferència i Col·laboració del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2024-2027, és una de les dues úniques xarxes finançades en l’àmbit de les malalties del sistema nerviós, en una convocatòria que ha estat altament competitiva.

Segons el Dr. Bayés, «aquesta xarxa busca promoure la col·laboració científica entre grups d’investigació bàsica i translacional que treballen sobre circuits sinàptics des d’aproximacions metodològiques molt diferents, a la vegada que complementàries. L’objectiu és compartir coneixements i generar sinergies per entendre millor la funció dels circuits neuronals i la seva disfunció en trastorns del neurodesenvolupament i malalties neurodegeneratives».

Aquesta és la tercera xarxa d’aquestes característiques que lidera el Dr. Bayés des de l’IR Sant Pau, després de les aconseguides el 2015 i 2019. «Ja tenim una trajectòria consolidada en la coordinació de xarxes de recerca. Aquestes iniciatives ens permeten no només reforçar la recerca interdisciplinària, sinó també incrementar la visibilitat nacional i internacional dels nostres treballs i de l’IR Sant Pau».

La xarxa estarà formada per dotze grups de recerca de diferents institucions d’Espanya, amb experts en biologia molecular, neurociència, microscòpia òptica i electrònica, comportament animal o optogenètica, entre d’altres. L’activitat de la xarxa inclourà reunions periòdiques, programes de mobilitat per a investigadors joves i iniciatives de divulgació científica per apropar la recerca a la societat. A més, es fomentarà l’ús compartit de dades, la participació en projectes de recerca col·laborativa i la sol·licitud de nous fons de finançament. El finançament obtingut ascendeix a 28.000 euros distribuïts en dues anualitats.

L’IR Sant Pau continua així la seva aposta per la recerca bàsica i translacional de qualitat, “que és indispensable pel posterior desenvolupament d’investigacions aplicades”, comenta el Dr. Bayés,  i la creació de xarxes de coneixement que contribueixin a l’avenç de la ciència i la millora del tractament de les malalties. Amb aquest nou projecte, es reforça la posició de l’institut com un referent en la investigació de circuits sinàptics i el seu paper en la salut cerebral, afavorint tant el desenvolupament de noves línies d’investigació com la formació de joves investigadors en un entorn altament col·laboratiu i innovador.

Una carta publicada recentment a The Lancet, signada pel Dr. Juan Fortea i destacats experts europeus en Alzheimer, celebra l’aprovació de lecanemab per part de la Comissió Europea com un esdeveniment clau en la transformació de l’abordatge diagnòstic i terapèutic de la malaltia. Els autors destaquen que aquesta decisió permet, finalment a Europa, un canvi de paradigma llargament esperat: passar del diagnòstic basat en símptomes en fases tardanes a un diagnòstic biològic precoç que obre la porta a una atenció més precisa, personalitzada i efectiva.

Aquest avenç, subratllen, beneficiarà no només les persones que accedeixin al tractament amb lecanemab, sinó també un nombre molt més gran de persones amb deteriorament cognitiu, en fomentar millores estructurals en els sistemes de diagnòstic, pronòstic i seguiment clínic. La introducció del tractament implica un redisseny assistencial que pot tenir efectes positius amplis, més enllà del mateix fàrmac.

Tanmateix, la carta també llança una crítica contundent al procés regulador europeu. Els autors lamenten que l’Agència Europea de Medicaments (EMA) hagi rebutjat l’aprovació del donanemab, malgrat l’evidència científica i el fet que aquest tractament ja s’utilitza en molts altres països del món. Aquesta decisió, juntament amb els retards acumulats en el procés, ha suposat una demora de gairebé dos anys en l’accés a teràpies modificadores de la malaltia a Europa, amb conseqüències directes per als pacients i les seves famílies.

Els signants fan una crida a una reflexió profunda sobre la consistència i agilitat dels processos d’avaluació reguladora a Europa, i reclamen una major obertura a les dades emergents i una avaluació més flexible i matisada del risc-benefici, que permeti decisions informades i basades en l’evidència més recent.

La carta conclou amb un missatge clar: si bé la precaució reguladora és necessària, també ho és la urgència terapèutica davant una malaltia progressiva i fatal com l’Alzheimer. Europa no es pot permetre continuar quedant enrere.

Article de referència:

Fortea J, Boban M, Engelborghs S, Frederiksen KS, Hort J, Kennelly S, Kramberger MG, Mehrabian S, Plantone D, Paquet C, Santana I, Scarmeas N, Solje E, Spiru L, Šutovský S, Vijverberg EGB, Winblad B, Jessen F. Regulatory asymmetry in Alzheimer’s disease care. Lancet 2025. https://doi.org/10.1016/s0140-6736(25)00907-9.

Un equip internacional d’investigadors ha descobert com el colesterol pot alterar el funcionament intern del cor en acumular-se als mitocondris dels cardiomiòcits, i ha desenvolupat una immunoteràpia experimental capaç de revertir aquest procés i restaurar la producció d’energia cel·lular.

L’estudi, que s’acaba de publicar a la revista Journal of Lipid Research, ha estat liderat per la investigadora Vicenta Llorente Cortés, del grup Lipids i Patologia Cardiovascular de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC (IIBB-CSIC), de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IR Sant Pau) i del CIBERCV.

El treball s’ha fet en col·laboració amb investigadors del CIBERdem, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC (IBMB-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Califòrnia, dels EUA, i la Universitat de Toulouse (França).

El cor, vulnerable al dany lipídic

El cor necessita una aportació alta i constant d’energia, i depèn de l’eficiència dels seus mitocondris per mantenir la contracció contínua del múscul cardíac. De fet, els cardiomiòcits (cèl·lules del múscul cardíac) estan entre les cèl·lules humanes més riques en mitocondris: gairebé una tercera part del seu volum són mitocondris. Aquests transformen els nutrients en energia mitjançant un procés anomenat fosforilació oxidativa, essencial per al funcionament cardíac.

Diversos estudis han assenyalat que, en condicions metabòliques alterades, com l’obesitat, la diabetis o la hipercolesterolèmia, es produeix una disfunció mitocondrial progressiva que agreuja la insuficiència cardíaca. Aquest treball identifica per primera vegada un mecanisme cel·lular precís mitjançant el qual els èsters de colesterol, transportats per les lipoproteïnes, penetren en els cardiomiòcits i acaben acumulant-se dins dels mitocondris, en els quals generen alteracions estructurals i funcionals.

El receptor LRP1 i el colesterol mitocondrial, una connexió directa

Els investigadors han demostrat que el receptor LRP1, una proteïna ubicada a la membrana cel·lular dels cardiomiòcits, és el principal responsable de portar el colesterol esterificat des de les lipoproteïnes fins a l’interior dels cardiomiòcits.  En condicions de lipotoxicitat, aquest colesterol arriba a acumular-se a les membranes i a l’interior dels mitocondris. El resultat és una disrupció de l’arquitectura mitocondrial, l’alteració de la cadena respiratòria i una pèrdua significativa de capacitat per produir energia.

«Hem evidenciat un mecanisme que fins ara no es coneixia: el colesterol que transporten les lipoproteïnes no només afecta els vasos o es diposita en plaques, sinó que arriba a penetrar en els mitocondris del cor. L’acumulació de colesterol esterificat en els mitocondris compromet la respiració cel·lular i, amb això, la funció del mateix cor», assenyala la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, investigadora del CSIC, líder de l’estudi i coordinadora dels grups del CIBERCV i CIBERdem a l’IIBB-CSIC i l’IR Sant Pau.

Per fer front a aquest mecanisme perjudicial, l’equip ha desenvolupat una immunoteràpia experimental basada en anticossos monoclonals dirigits específicament contra el domini P3 del receptor LRP1. Aquesta estratègia aconsegueix un bloqueig selectiu que impedeix que el receptor LRP1 transfereixi els èsters de colesterol, transportats a la sang per les lipoproteïnes, cap a l’interior de la cèl·lula.

Un enfocament multitècnic i multiorgànic per desxifrar un mecanisme ocult

Per dur a terme aquesta investigació, els científics van utilitzar una combinació de tècniques avançades de bioenergètica (Universitat de Califòrnia), espectrometria de masses (Universitat de Toulouse) i microscòpia confocal i electrònica (IR SantPau i Universitat de Barcelona). S’ha fet servir un model experimental de conill amb un perfil lipídic similar als humans per simular les condicions de dislipèmia associades a malalties cardiovasculars (CSIC).

Els investigadors van dur a terme anàlisis de fraccionament subcel·lular per aïllar mitocondris i quantificar-ne el contingut lipídic, i mitjançant tècniques de respirometria d’alta precisió, van avaluar l’eficiència de la cadena respiratòria mitocondrial en presència i absència d’acumulació de colesterol als cors del model experimental.

Anticossos anti-P3: una solució experimental amb gran potencial

Els assaigs realitzats en un model experimental de conill amb un perfil lipídic i lipoproteic similar al d’humans han demostrat que aquesta immunoteràpia és capaç de reduir significativament la càrrega lipídica mitocondrial, i en particular el contingut d’èsters de colesterol per a la respiració cel·lular. Com a conseqüència directa, s’observa la restauració de l’arquitectura mitocondrial, incloent-hi la recuperació de les crestes mitocondrials, estructures clau per a la respiració cel·lular A més, la teràpia millora l’eficiència de la fosforilació oxidativa i normalitza la producció d’ATP, la molècula energètica que alimenta la contracció del cor.

Un altre efecte important observat després del tractament amb els anticossos anti-P3 és la millora en la dinàmica d’interacció entre els mitocondris i les gotes lipídiques del citoplasma, cosa que reflecteix una reorganització funcional del metabolisme cel·lular.

Aquest enfocament terapèutic, innovador i altament dirigit, no sols atura el dany causat per l’acumulació de colesterol, sinó que reverteix els efectes sobre la maquinària energètica del cor. Segons els investigadors, aquesta estratègia podria aplicar-se en un futur al tractament de diverses patologies cardiovasculars en què el perfil lipídic alterat afavoreix el dipòsit intracel·lular de colesterol, com passa a l’obesitat, la isquèmia miocardíaca o la hipercolesterolèmia crònica.

«El nostre tractament experimental permet actuar al cor a un nivell en què fins ara no s’intervenia: dins de la cèl·lula, dins dels mitocondris, allà on es gesta l’energia vital del múscul cardíac», destaca la Dra. Vicenta Llorente-Cortés.

Una resposta a una necessitat clínica no coberta

Les malalties cardiovasculars són responsables d’una de cada tres morts a tot el món. Si bé els tractaments actuals han aconseguit avenços importants en el control dels factors de risc tradicionals, com la hipertensió o el colesterol plasmàtic, encara no existeix una estratègia eficaç per abordar el dany metabòlic intracel·lular al cor, especialment el que afecta els mitocondris.

Aquest estudi proposa una aproximació completament nova: intervenir directament sobre el procés que porta el colesterol a acumular-se a la maquinària energètica de la cèl·lula cardíaca, prevenint així la disfunció bioenergètica que precedeix la fallida cardíaca.

«La troballa té una implicació clínica molt clara: ens permet plantejar noves teràpies dirigides a preservar la funció mitocondrial en pacients amb risc cardiovascular alt. I això és especialment rellevant en contextos en què el colesterol circulant està elevat de forma persistent i ja no n’hi ha prou de reduir-lo des de fora; cal protegir el cor des de dins», subratlla la Dra. Llorente-Cortés.

Finançament de l’estudi

Aquest estudi ha comptat amb el suport de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), a través dels programes de recerca cooperativa dels Centres de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERdem), així com amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FE). A més, ha rebut finançament complementari del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del govern d’Espanya, i de suport de la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Les col·laboracions internacionals han estat cofinançades per agències de recerca als Estats Units i França, incloent-hi el National Institutes of Health (NIH) i el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS).

Article de referència:

Benitez-Amaro A, Garcia E, LaChica Lhoëst MT, Polishchuk A, Zegri-Reiriz I, Vilades D, Guerra JM, Fernández-Del-Rio L, Mirabet S, Samouillan V, Shirihai O, Liesa M, Enrich C, Llorente-Cortés V. LRP1 immunotherapy enhances cardiomyocyte respiration by restricting cholesteryl ester accumulation in mitochondria. J Lipid Res 2025:100783. https://doi.org/10.1016/j.jlr.2025.100783

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha presentat aquest dimarts, en un acte obert a tot el personal investigador i assistencial, el seu nou Pla Estratègic 2025-2030, que marcarà les línies de desenvolupament de la institució durant els propers cinc anys. El pla aposta per una recerca biomèdica amb capacitat transformadora, connectada amb les necessitats reals de la societat i amb una clara vocació internacional.

L’acte de presentació, celebrat a la Sala d’Actes de l’Hospital, ha estat inaugurat pel Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau, qui ha destacat que aquest pla «és el resultat d’un procés profund de reflexió col·lectiva que ens prepara per afrontar nous reptes amb rigor, innovació i esperit col·laboratiu». En el seu discurs, el Dr. Surrallés ha explicat com s’ha concebut el nou model estratègic, des d’una diagnosi acurada del context fins a la definició de línies d’acció i projectes que començaran a desplegar-se ja aquest mateix 2025.

La jornada ha comptat també amb la participació del Dr. Adrià Comella, director gerent de l’Hospital Sant Pau, i de Xavier Prats Monné, president del Patronat de l’IR Sant Pau i de l’Hospital, que han subratllat el paper central que juga la recerca en la transformació del sistema sanitari i en la millora de la qualitat de vida de les persones. L’acte ha inclòs, a més, diverses accions participatives per implicar activament el personal en aquesta nova etapa, com una dinàmica amb preguntes obertes i la construcció simbòlica del logotip de l’IR a partir dels desitjos expressats pel seu equip per a l’any 2030.

El Pla Estratègic 2025-2030 es fonamenta en una nova missió —millorar la salut i la qualitat de vida de les persones mitjançant una recerca biomèdica d’excel·lència— i en una visió de futur que aspira a posicionar l’Institut com a referent internacional en recerca translacional. Els valors que en guien l’acció —el compromís, la passió, la integritat i la creativitat— esdevenen eixos vertebradors d’una cultura organitzativa renovada, més col·laborativa i orientada a l’impacte.

Els grans eixos estratègics del pla s’articulen entorn de cinc pilars clau. El primer és l’excel·lència científica, entesa com una recerca amb alt nivell de qualitat, rigor i impacte, però també alineada amb els principis de la recerca i la innovació responsables. L’IR Sant Pau es compromet a potenciar línies científiques altament diferenciadores, impulsar l’avaluació objectiva i eficient de la producció científica i reforçar la recerca clínica, íntimament vinculada a l’activitat assistencial.

El segon pilar és la competitivitat, amb l’objectiu d’enfortir el capital humà, millorar les infraestructures i garantir els recursos necessaris per créixer de manera sostenible. En aquest sentit, es preveu augmentar el nombre d’investigadors i investigadores de primer nivell, millorar les condicions de treball i ampliar els espais i les plataformes tecnològiques al servei de la recerca.

Un tercer eix fonamental és l’impacte, concebut com la capacitat del coneixement generat de transformar la societat. El pla proposa accions concretes per mesurar, comunicar i incrementar aquest impacte —tant en salut com en àmbits econòmics, socials, culturals o ambientals— i per fomentar la transferència efectiva del coneixement cap a la pràctica clínica i el teixit productiu.

La internacionalització constitueix un altre dels grans vectors del nou pla. L’IR Sant Pau vol enfortir la seva presència a l’escena científica global, incrementant la participació en projectes europeus i internacionals, establint aliances estratègiques i creant un entorn atractiu per al talent internacional. A més, es treballarà per reforçar les sinergies amb la resta d’institucions del Campus Sant Pau, contribuint així a un ecosistema de recerca més interconnectat.

Finalment, el pla aposta decididament per una transformació cultural que permeti evolucionar cap a una estructura més àgil, flexible i orientada al servei de les persones que fan recerca. Es vol fomentar la innovació interna, l’excel·lència compartida i el sentit de pertinença, a més de promoure activament la recerca en àmbits poc habituals, com ara l’atenció primària o la infermeria.

Aquest Pla Estratègic 2025-2030 culmina un període de disseny i consulta iniciat el maig de 2024, que ha comptat amb la participació de més de 300 professionals a través d’enquestes, entrevistes i tallers. El resultat és un projecte col·lectiu que posa les persones al centre i que té com a gran objectiu generar ciència útil, compromesa i amb vocació transformadora.

Amb aquesta nova etapa, l’IR Sant Pau reforça la seva aposta per una recerca d’excel·lència al servei de la salut, i convida tot el seu ecosistema a sumar esforços per fer-la possible. Junts, fem recerca!

Descarrega’t el document del pla estratègic clicant aquí

Un estudi recent ha identificat alteracions específiques en el metabolisme dels lípids que es relacionen amb l’ateroesclerosi subclínica en persones amb diabetis tipus 2. Aquesta malaltia silenciosa, abans que es produeixin esdeveniments cardiovasculars, coneguda com a ateroesclerosi, provoca un estrenyiment progressiu de les artèries per l’acumulació de plaques de greix i és una de les principals causes de complicacions en pacients amb diabetis.

L’estudi, publicat a Cardiovascular Diabetology, ha estat liderat pel Dr. Dídac Mauricio, director científic de l’àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques del CIBER (CIBERDEM) i investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i la Dra. Maria Barranco-Altirriba, primera signant de l’article i investigadora de l’àrea de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina del CIBER (CIBER-BBN) al mateix centre. També hi han participat altres equips del CIBERDEM, del CIBER-BBN i de l’àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) en diferents institucions.

La recerca va analitzar més de 500 persones, incloent-hi pacients amb diabetis tipus 1, tipus 2 i persones sense diabetis, i va utilitzar tecnologies avançades d’anàlisi de lípids juntament amb ecografies de les artèries caròtides. Els resultats van mostrar que gairebé la meitat dels participants presentava signes d’ateroesclerosi subclínica.

Alteracions lipídiques en la diabetis tipus 2

«En el cas dels pacients amb diabetis tipus 2, es van detectar 27 espècies lipídiques diferents associades a la presència de plaques d’arterioesclerosi a les artèries. Entre els lípids més implicats es van trobar les fosfatidilcolines i els diacilglicèrids, que van mostrar alteracions tant a l’alça com a la baixa. Curiosament, els canvis més marcats es van observar en persones amb diabetis tipus 2 que eren fumadores o que no seguien tractament per controlar el colesterol», explica el Dr. Dídac Mauricio.

«Aquests resultats apunten a una alteració significativa del metabolisme lipídic en la diabetis tipus 2, que podria ajudar a identificar, de forma precoç, els pacients amb major risc cardiovascular. A més, obre la porta a altres estudis en la cerca de noves estratègies de prevenció i tractament més personalitzades basades en el perfil lipídic de cada persona», conclou l’equip d’investigació.

Referència de l’article:

Barranco-Altirriba M, Rossell J, Alonso N, Weber RJM, Ortega E, Lloyd GR, et al. Lipidomic analysis reveals metabolism alteration associated with subclinical carotid atherosclerosis in type 2 diabetes. Cardiovasc Diabetol. 2025;24(1):152. doi:10.1186/s12933-025-02701-z.

L’administració intravenosa d’atorvastatina durant un infart agut de miocardi podria esdevenir una nova estratègia terapèutica capaç de limitar la mida de l’infart en pacients amb cardiomiopatia diabètica, una patologia cardíaca associada a la diabetis.

Així ho suggereix un estudi experimental recentment publicat a la revista Diabetes i liderat per la Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i investigadora del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, Institut de Salut Carlos III (CIBERCV).

L’atorvastatina és un medicament àmpliament utilitzat per via oral per reduir els nivells de colesterol a la sang i prevenir el desenvolupament de malalties cardiovasculars. En aquest estudi, s’ha emprat una nova formulació d’atorvastatina per ser administrada per via intravenosa durant la fase aguda de l’infart.

«L’estudi demostra, en un model animal de cardiomiopatia diabètica, que l’administració d’una única dosi d’atorvastatina per via intravenosa de manera precoç després de l’infart redueix la mida de la lesió, millora la funció cardíaca i modula favorablement els processos d’inflamació, mort cel·lular i fibrosi que es desencadenen en el cor diabètic», explica la Dra. Vilahur.

Una necessitat mèdica no coberta

Les persones amb diabetis mellitus tenen entre dues i tres vegades més risc de patir un infart agut de miocardi que les persones sense aquesta malaltia, i presenten un pitjor pronòstic postinfart. Part d’aquesta vulnerabilitat es deu a una alteració tant estructural com funcional que pot patir el cor diabètic, coneguda com a cardiomiopatia diabètica. Aquesta patologia es caracteritza per una major fibrosi intersticial a escala cardíaca, així com un grau d’inflamació persistent i una pitjor adaptació a l’estrès isquèmic.

Tot i que diverses estratègies cardioprotectores han demostrat eficàcia en l’àmbit experimental, no s’han pogut replicar els mateixos beneficis clínicament. «Aquest fracàs s’atribueix, en part, al fet que la presència de comorbiditats altera les vies de senyalització endògenes de cardioprotecció. D’aquí la necessitat de buscar noves estratègies capaces de protegir el cor davant l’infart en presència de diabetis», comenta Sebastià Alcover, primer autor de l’article.

Un model experimental d’alt valor translacional

L’estudi publicat a Diabetes utilitza un model preclínic que desenvolupa un fenotip de cardiomiopatia diabètica de gran similitud amb l’humà, caracteritzat per la presència de disfunció ventricular i de fibrosi intersticial.

En aquests animals amb cardiomiopatia diabètica se’ls va induir un infart agut de miocardi mitjançant la lligadura transitòria (45 minuts) de l’artèria coronària descendent anterior esquerra, seguida de 24 hores de reperfusió. L’atorvastatina es va administrar a un grup d’animals de manera precoç després de la inducció de l’infart i per via intravenosa, mentre que un altre grup d’animals va rebre vehicle. A més, amb finalitats comparatives, es van incloure dos grups d’animals normoglicèmics com a control-sa (un tractat i un altre sense tractar).

«El tractament amb atorvastatina intravenosa va reduir de manera significativa el dany cardíac induït per l’infart en els animals amb presència de cardiomiopatia diabètica en comparació amb els animals que van rebre vehicle, assolint un benefici similar al que s’observa en els animals normoglicèmics tractats. A més, aquest benefici anava acompanyat d’una millor preservació de la funció cardíaca», afegeix la Dra. Vilahur.

Un efecte beneficiós independent dels efectes hipolipemiants de l’estatina

Segons assenyala Sebastià Alcover, «els beneficis observats no deriven de la capacitat de l’atorvastatina de reduir els lípids circulants, sinó de la seva capacitat d’inhibir la síntesi d’intermediaris isoprenoides en bloquejar l’enzim HMG-CoA reductasa». Aquesta inhibició deriva en una major activació de la proteïna AMPK (enzim essencial en el metabolisme cardíac i que es troba reduït en presència de diabetis), una menor mort cel·lular per apoptosi i infiltrat inflamatori, així com una millor fibrosi reparadora en el cor infartat.

Perspectives clíniques

Tot i que es tracta d’un estudi experimental, els seus autors destaquen la importància d’aquests resultats preclínics. «La possibilitat de disposar d’un fàrmac àmpliament utilitzat a la clínica que sigui capaç de reduir el dany cardíac en presència de la cardiomiopatia diabètica o altres factors de risc cardiovascular, com ja ha demostrat prèviament el grup de la Dra. Vilahur, mereix ser investigada en pacients diabètics», conclou Sebastià Alcover.

Article de referència

Alcover S, López S, Ramos L, Muñoz-García N, Gallinat A, Suades R, Badimon L, Vilahur G. Cardioprotection during myocardial infarction in diabetic cardiomyopathy. Diabetes 2025. https://doi.org/10.2337/db24-0510

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha formalitzat un acord estratègic amb Ephion Health, una empresa especialitzada en el desenvolupament de tecnologies d’intel·ligència artificial per al monitoratge de la mobilitat en pacients amb malalties que afecten el moviment. Amb aquest acord, l’IR Sant Pau entra a formar part del capital social de la companyia, consolidant així una col·laboració iniciada el 2021 i assegurant un vincle estratègic a llarg termini. Aquesta és la primera startup externa en la qual participa l’IR Sant Pau, fet que suposa un pas rellevant en la seva estratègia d’innovació i transferència tecnològica.

Ephion Health va néixer com a spin-off d’Eurecat, Sant Joan de Déu i The Collider del MWC, i des dels seus inicis ha treballat amb el Dr. Luis Querol, investigador de l’IR Sant Pau i expert en neuropaties perifèriques. El Dr. Querol ha liderat la validació clínica de la tecnologia d’Ephion Health aplicada a aquestes patologies i ara formarà part del Comitè Assessor de l’empresa, mantenint el lideratge clínic en aquest àmbit dins del Sant Pau.

A més del seu paper com a investigador, el Dr. Querol és un referent en l’àmbit de les neuropaties perifèriques, fet que reforça la rellevància d’aquesta col·laboració. La seva implicació no només assegura que la tecnologia d’Ephion Health s’adapti a les necessitats clíniques reals, sinó que també representa un nou model de transferència de coneixement en l’entorn biomèdic. Aquesta aliança va més enllà de la col·laboració habitual entre investigadors i empreses, passant d’una consultoria externa puntual a una implicació estratègica a llarg termini. Això permet que la innovació arribi de manera més ràpida i efectiva a la pràctica clínica, beneficiant directament els pacients i obrint la porta a futures iniciatives similars.

Aquest acord també marca un pas important per a l’IR Sant Pau, ja que Ephion Health passa a formar part del portafolis de startups de Sant Pau, reforçant la seva aposta per la innovació i la transferència tecnològica. Amb aquesta aliança, es vol promoure un nou model de col·laboració entre investigadors clínics i empreses, afavorint la implementació de tecnologies innovadores en la pràctica assistencial i beneficiant directament els pacients.

La tecnologia d’Ephion Health permet obtenir biomarcadors digitals objectius i quantificables sobre el moviment dels pacients, facilitant així una avaluació més precisa de la seva evolució. Aquesta eina representa una innovació significativa respecte als mètodes tradicionals d’avaluació, sovint basats en observacions visuals subjectives. L’objectiu de la col·laboració amb l’IR Sant Pau és validar aquesta tecnologia en neuropaties perifèriques i desenvolupar una solució aplicable a la pràctica clínica, responent així a una necessitat mèdica no coberta.

Al novembre de 2023, la cursa solidària l’Arriarem, organitzada per la família d’en Marc Riera i Castellà en la seva memòria, va recaptar més de 96.000 €. Gràcies a aquest impuls i a totes les donacions posteriors, a data d’avui, s’han arribat a recaptar 101.338 euros.

Aquestes donacions han permès a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) crear una nova línia de recerca, liderada pel Dr. Raúl Terés, la Dra. Ana Sebio i la Dra. María Aguado, investigadors del Grup d’Oncologia Clínica, per estudiar els efectes dels tractaments en la qualitat de vida dels pacients amb sarcoma d’Ewing.

Fins ara la investigació en aquest tipus de càncer s’ha centrat principalment a determinar les opcions terapèutiques més efectives i cercar nous tractaments que millorin el seu pronòstic. No obstant això, l’impacte sobre la qualitat de vida dels pacients no està tan ben definit i això limita les opcions d’intervenció per part dels sistemes de salut per prevenir i intentar minimitzar aquests efectes negatius.

Un dels primers projectes que s’impulsaran en aquesta nova línia d’investigació serà precisament analitzar els efectes dels tractaments per al sarcoma d’Ewing sobre la qualitat de vida dels pacients tant a nivell físic, psicològic, funcional, laboral, econòmic, social o en l’àmbit reproductiu, entre d’altres.

Les donacions per la recerca en Sarcoma d’Ewing s’estan recollint en aquesta pàgina.

Hi ha l’objectiu d’arribar als 150.000 euros i tots els fons es destinaran íntegrament a impulsar aquesta nova línia d’investigació sobre l’impacte dels tractaments en la qualitat de vida dels pacients amb sarcoma d’Ewing, amb l’objectiu de millorar la seva atenció integral i el seu futur.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, han desenvolupat un innovador tractament de cèl·lules CAR-T dirigit a la proteïna CD30 (HSP-CAR30), que ha demostrat una alta eficàcia en pacients amb limfoma CD30+ refractari. En un assaig clínic de fase I, els resultats del qual s’han publicat a la prestigiosa revista Blood, s’hi revela que aquest nou CART30 promou l’expansió de cèl·lules T de memòria, fet que es tradueix en respostes duradores i una millor evolució clínica en els pacients tractats.

El limfoma de Hodgkin i altres limfomes CD30+ han representat tot un repte per a la comunitat mèdica, especialment en els casos refractaris o en recaiguda, on els tractaments convencionals han mostrat fins ara una eficàcia limitada. Recentment, les teràpies amb cèl·lules CAR-T han sorgit com una alternativa prometedora en el tractament de neoplàsies hematològiques, aconseguint resultats molt positius en leucèmies i limfomes de cèl·lules B. Tanmateix, la seva aplicació en limfomes CD30+ havia estat limitada a causa de la manca de persistència de les cèl·lules modificades i a la ràpida recaiguda dels pacients. També cal destacar l’excepcionalment baix nombre d’assajos clínics en aquest context, que ha limitat el desenvolupament de noves solucions.

Gràcies als avenços en enginyeria genètica i biotecnologia, l’equip de l’IR Sant Pau ha aconseguit superar aquestes limitacions amb la creació de l’HSP-CAR30, una versió optimitzada de la teràpia CAR-T que incorpora noves estratègies per millorar la funcionalitat i la durabilitat de les cèl·lules terapèutiques. Aquest desenvolupament representa una fita en la lluita contra aquests tipus de càncer i obre noves perspectives per a pacients que fins ara comptaven amb opcions molt reduïdes.

Resultats prometedors en l’assaig clínic de fase I

L’assaig clínic de fase I va incloure deu pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic o limfoma de cèl·lules T positiu per a CD30 en recaiguda o refractari, amb resultats molt positius. Segons el Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’IR Sant Pau i director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, investigador principal de l’estudi, «el més sorprenent d’aquest estudi és que la taxa de resposta global va ser del 100 %, quelcom molt poc comú en pacients que han passat per múltiples línies de tractament. A més, el 50 % dels pacients van assolir una remissió completa, la qual cosa significa que la malaltia va desaparèixer completament en els estudis d’imatge i les anàlisis clíniques».

Pel que fa a la durabilitat de la resposta, el 60 % dels pacients que han aconseguit una resposta completa mantenien la remissió completa sense signes de recaiguda després d’un seguiment mitjà de trenta-quatre mesos. «Això és crucial», explica el Dr. Briones, «perquè ens indica que la persistència de les cèl·lules CAR-T a l’organisme té un impacte real i sostingut sobre la malaltia, cosa que busquem en aquest tipus de teràpies».

Des del punt de vista de la seguretat, el tractament va mostrar un perfil favorable, sense que s’hi detectessin toxicitats limitants de la dosi. Sis pacients van presentar síndrome de l’alliberament de citocines (CRS) de grau 1 i cap va desenvolupar neurotoxicitat. Així, els efectes adversos observats van ser lleus i manejables, fet que reforça la viabilitat d’aquesta teràpia per a la seva aplicació clínica.

Un dels aspectes més destacables de l’estudi és l’alta persistència in vivo de les cèl·lules CAR30+, que es van mantenir detectables en el 60 % dels pacients avaluables un any després de la infusió. A més, en el pic d’expansió de les cèl·lules T, es va observar un predomini de cèl·lules T de memòria central (TCM) i de memòria de tipus stem (TSCM-LIKE),  les quals estan associades a l’eficàcia i la durabilitat del tractament.

Un futur prometedor per als pacients amb limfoma refractari

«Aquests resultats suggereixen que la selecció de l’epítop de CD30 i la conservació ex vivo de cèl·lules T menys diferenciades poden millorar l’eficàcia de la teràpia CAR-T en pacients amb limfoma de Hodgkin refractari», afirma la Dra. Ana Caballero, adjunta del Servei d’Hematologia i co-investigadora de l’assaig, qui en subratlla la importància: «Si aconseguim demostrar en estudis més amplis que aquesta estratègia funciona a llarg termini, podríem estar parlant d’un canvi de paradigma en el tractament dels limfomes CD30+ refractaris. Això donaria esperança a molts pacients que actualment tenen poques opcions terapèutiques viables».

L’estudi s’ha registrat a ClinicalTrials.gov (NCT04653649) i actualment es troba en una fase d’anàlisi ampliada per avaluar l’eficàcia de l’HSP-CAR30 en un nombre més gran de pacients. Si aquests resultats es confirmen en estudis posteriors, aquesta innovadora teràpia podria suposar un canvi significatiu en la lluita contra aquesta malaltia.

HSP-CAR30: Un estudi pioner a Europa

El tractament HSP-CAR30 és el primer estudi europeu sobre una CAR-T30 que finalitza amb èxit la seva fase inicial. Els resultats tant de l’assaig de Fase I que ara es publiquen a Blood com els resultats preliminars de l’assaig de Fase II han estat presentats al congrés anual de la Societat Americana d’Hematologia (ASH) 2024, un dels esdeveniments més rellevants per a la comunitat científica i que es va celebrar a finals de l’any passat.

Fins avui, 32 pacients han estat tractats amb HSP-CAR30 a la fase II de l’assaig, i s’ha decidit ampliar l’estudi amb 10 pacients addicionals. Segons la Dra. Caballero, aquesta ampliació permetrà reforçar la solidesa dels resultats obtinguts i establir una base més sòlida per al desenvolupament futur d’aquest tractament. «El fet que més del 55% dels pacients hagin assolit una remissió completa en la fase II ens anima a continuar endavant. Aquests resultats són molt esperançadors per a una població amb opcions terapèutiques limitades», va afirmar la investigadora.

Un nou enfocament per a la teràpia CAR-T en limfoma CD30+

Les cèl·lules CAR-T funcionen com un exèrcit especialitzat del sistema immunitari. Són cèl·lules extretes del mateix pacient i modificades al laboratori per reconèixer i atacar cèl·lules canceroses específiques. En aquest cas, l’HSP-CAR30 està dissenyat per identificar la proteïna CD30, present a les cèl·lules tumorals del limfoma de Hodgkin i altres limfomes CD30+, que rarament s’expressa en les cèl·lules sanes.

El repte de les teràpies CAR-T prèvies era que, malgrat la seva efectivitat inicial, moltes d’aquestes cèl·lules s’esgotaven massa ràpid o perdien la seva capacitat d’atacar el càncer a llarg termini. Per superar aquesta barrera, els investigadors han optimitzat l’estructura de l’HSP-CAR30, dirigint-lo a una regió més estable de la proteïna CD30. Això impedeix que el tumor pugui evadir l’atac de les cèl·lules CAR-T alliberant fragments de CD30 a la sang.

A més, s’ha refinat el procés de fabricació per millorar la qualitat i la persistència de les cèl·lules T modificades. S’ha implementat una estratègia innovadora que combina interleucina-21 (IL-21) amb IL-7 i IL-15, promovent l’expansió de cèl·lules T amb característiques de memòria a llarg termini. Això vol dir que el tractament no només és efectiu a curt termini, sinó que també ofereix una probabilitat més gran de protecció duradora contra la malaltia.

La Dra. Laura Escribà, investigadora sènior i directora de Control de Qualitat de la Producció CART30 explica: «L’objectiu d’aquesta optimització és aconseguir que les cèl·lules CAR-T no només siguin efectives a l’inici, sinó que es mantinguin actives a l’organisme durant molt més temps. Volem que el sistema immunitari del pacient compti amb un grup de cèl·lules de defensa preparades per actuar en cas que el càncer intenti tornar».

Finançament i suport a l’estudi

Diversos organismes i fundacions han donat suport al projecte de Sant Pau. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia i l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras han col·laborat decididament en el projecte amb l’adquisició d’una part important de l’equipament i la provisió de fons per la producció de fàrmacs pels deu primers pacients. En aquest sentit, l’Institut Josep Carreras va adquirir dos nous equips de producció cel·lular que s’han ubicat a Sant Pau. Per a la compra del primer, la Fundació Josep Carreras va posar en marxa el 2018 una campanya de captació de fons amb el títol: “La fàbrica de cèl·lules imparables”. La Fundació Josep Carreras ha aportat més de dos milions d’euros per impulsar l’inici d’aquest assaig.

Aquest estudi ha estat possible també gràcies al suport d’altres institucions i organismes de finançament. En particular, ha comptat amb el suport de La Marató de TV3 (Exp. 20130710), l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII FIS PI15/1383 i PI18/01023; Unió Europea), la Fundació ‘La Caixa’, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR, SGR2021/1139) i la Xarxa de Teràpies Avançades (RICORS, ISCIII; RD21/0017/0011; Next Generation, Unió Europea). Així mateix, ha comptat amb el suport del Banc de Sang i Teixits (BST).

Article de referència:

Caballero AC, Ujaldón-Miró C, Pujol-Fernández P, Montserrat-Torres R, Guardiola-Perello M, Escudero-López E, Garcia-Cadenas I, Esquirol A, Martino R, Jara-Bustamante P, Ezquerra P, Soria JM, Iranzo E, Moreno-Martinez M-E, Riba M, Sierra J, Alvarez-Fernández C, Escribà-Garcia L, Briones J. HSP-CAR30 with a high proportion of less-differentiated T cells promotes durable responses in refractory CD30+ lymphoma. Blood 2025;145:1788–801. https://doi.org/10.1182/blood.2024026758.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) expressa la seva gran satisfacció i orgull per la concessió de la Creu de Sant Jordi a la Dra. Montserrat Baiget, un reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya a aquelles persones que han prestat serveis destacats al país en l’àmbit cívic, cultural o científic.

Aquest guardó fa valdre una trajectòria professional extraordinària, marcada pel compromís, la innovació i la dedicació al progrés de la ciència i la salut pública. La Dra. Baiget ha estat una figura clau en el desenvolupament de la genètica humana a Catalunya i a l’Estat espanyol, on va liderar, ja als anys setanta, la creació del primer Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau —el primer també a tot l’Estat—, que va dirigir fins a la seva jubilació el 2017.

Al llarg de gairebé cinc dècades, la Dra. Baiget ha estat una pionera indiscutible, especialment en l’àmbit del diagnòstic genètic i molecular de malalties hereditàries, com ara les talassèmies, les hemofílies o les distròfies musculars. La seva visió i empenta van permetre incorporar al nostre sistema sanitari les tècniques més avançades de genètica molecular, molt abans que es convertissin en pràctica habitual, obrint camins en la medicina personalitzada i la farmacogenètica.

També va ser una de les primeres a implantar l’estudi dels gens implicats en el càncer hereditari, oferint a milers de dones amb alt risc de desenvolupar càncer de mama o d’ovari la possibilitat de seguir protocols de prevenció i tractament personalitzats. El seu treball ha tingut un impacte directe i profund en la vida de moltes persones i famílies.

En l’àmbit de la recerca, la Dra. Baiget ha tingut un paper decisiu en la consolidació de l’IR Sant Pau com a centre CERCA. Ha publicat més de 450 articles científics en revistes internacionals, ha presentat prop de 650 comunicacions a congressos, ha contribuït amb una trentena de capítols en llibres especialitzats i ha dirigit 16 tesis doctorals, totes elles amb la màxima qualificació.

El seu lideratge s’ha fet evident tant en la direcció del Servei de Genètica com en el desenvolupament i impuls de la recerca a Sant Pau, consolidant un model d’excel·lència científica i humana. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia, la Dra. Baiget ha sabut trencar barreres en un entorn històricament masculí, convertint-se en un referent per a noves generacions de científiques.

La Dra. Baiget ha expressat com de profundament la commou aquest reconeixement: «Al llarg de la meva vida he rebut molts premis, però el que més il·lusió m’ha fet, però de llarg, és la Creu de Sant Jordi. Perquè és com de casa, és el meu país».

També ha volgut destacar que, tot i haver començat la seva carrera en un entorn dominat per homes i metges, mai va sentir que se la qüestionés per ser dona o farmacèutica. «Quan vaig començar a Sant Pau, era un món d’homes i de metges. Jo soc farmacèutica. Però no recordo cap moment que la meva feina hagués estat qüestionada per ser dona o farmacèutica. Sempre m’han tractat igual. Aquesta és la veritat. He tingut grans amics, i tinc, en aquesta casa».

Finalment, ha volgut agrair l’oportunitat que li va brindar Sant Pau per créixer professionalment. «Quan vaig començar vaig tenir la gran sort que els astres es van alinear a favor meu: un hospital, un servei, uns caps que em van deixar fer. Amb aquest coixí favorable, vaig posar en marxa estudis que van ser els primers a Catalunya i Espanya. I penso que això, el fet d’haver estat pionera, és una part del que em reconeix la Creu de Sant Jordi».

El reconeixement de la Creu de Sant Jordi és, sens dubte, un homenatge merescut a una trajectòria brillant i un gest d’agraïment col·lectiu a la seva contribució insubstituïble a la medicina, la ciència i la societat.

Des de l’IR Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau, volem felicitar de tot cor la Dra. Montserrat Baiget i compartir amb ella l’alegria d’aquest reconeixement tan significatiu.

Gràcies per tot, Dra. Baiget. I moltes felicitats!

Un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona, liderat per la Universitat d’Oxford, ha analitzat l’evolució del càncer colorectal al Regne Unit entre els anys 2000 i 2021, utilitzant bases de dades clíniques reals d’atenció primària. La recerca, publicada a The American Journal of Gastroenterology, ha revelat com el càncer colorectal d’inici precoç (en menors de cinquanta anys) ha augmentat de manera constant en les dues últimes dècades.

Segons l’estudi, tot i que la incidència general del càncer colorectal s’ha estabilitzat gràcies en part als programes de cribratge instaurats des del 2006, s’ha detectat un increment notable entre la població més jove. «No es tracta d’una explosió de casos en nombres absoluts, però el que preocupa és que aquest augment sigui sostingut en un grup d’edat on tradicionalment no es veia aquesta tendència», explica la Dra. Patricia Pedregal, del grup de recerca en Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i especialista del Servei de Digestologia de l’Hospital Sant Pau, primera autora de l’estudi.

El treball es basa en dades de més de 150.000 pacients diagnosticats al Regne Unit, amb una cohort total que supera els 35 milions de persones. «És un dels punts forts de l’estudi: en utilitzar bases de dades poblacionals reals, no extrapolem estimacions, sinó que treballem amb dades registrades directament pels metges d’atenció primària», afegeix la Dra. Pedregal.

El cribratge funciona, però no arriba a tothom

L’anàlisi revela també que la implantació dels programes de cribratge ha tingut un impacte positiu en les cohorts de més edat, estabilitzant o fins i tot reduint la incidència en persones d’entre 60 i 79 anys, i millorant lleugerament la supervivència en aquest grup. Tanmateix, els menors de cinquanta anys no entren en aquests programes, cosa que pot explicar en part l’increment en aquest col·lectiu.

«L’estabilització en els grans confirma que el cribratge funciona. Però cal obrir el debat sobre si hauríem de començar abans. També és fonamental que metges i pacients estiguin atents als signes d’alarma, fins i tot en persones joves», subratlla la Dra. Pedregal.

Supervivència estancada

Un altre descobriment rellevant de l’estudi és la millora limitada en la supervivència al llarg dels anys, malgrat l’avenç en tractaments. La supervivència global a l’any del diagnòstic és del 78 %, però cau al 51 % al cap de cinc anys i al 38 % deu anys després. «Esperaríem veure una millora més clara amb els tractaments actuals, però això no es reflecteix en les dades. Això indica que, a més del tractament, hi ha factors estructurals i diagnòstics que hem de millorar», alerta la investigadora.

L’estudi també confirma que el Regne Unit continua tenint pitjors xifres de supervivència en càncer colorectal que altres països europeus amb sistemes sanitaris similars, tot i que les raons no estan del tot clares.

Investigació amb dades del món real

Una de les grans aportacions metodològiques d’aquest estudi és l’ús de dades del món real procedents de registres d’atenció primària, en lloc dels tradicionals registres específics de càncer. Això ha permès treballar amb una cohort més representativa de la població general i amb un seguiment longitudinal molt ampli, que en alguns casos supera les dues dècades.

«Els registres de càncer s’elaboren amb finalitats específiques i moltes vegades es treballa amb estimacions per calcular incidències i prevalences. En el nostre cas, tots els càlculs provenen d’una base de dades integrada, amb informació real de pacients que han estat atesos dins del sistema públic britànic. Això atorga més solidesa i validesa als resultats», assenyala la Dra. Patricia Pedregal.

A més, aquestes bases de dades permeten analitzar patrons epidemiològics a gran escala sense necessitat de captar pacients individualment, una cosa que seria pràcticament inviable en un entorn hospitalari convencional. «Comptar amb una mostra de més de 35 milions de persones i més de vint anys de dades és una oportunitat única per entendre l’evolució real del càncer colorectal en la població. Aquesta informació pot servir per orientar polítiques de salut pública, optimitzar programes de cribratge i, en el futur, adaptar estratègies terapèutiques més personalitzades», afegeix la investigadora.

Aquest enfocament també reconeix el paper de l’atenció primària no només com a primer nivell assistencial, sinó com a font clau d’informació per a la investigació biomèdica. «Aquestes bases de dades recullen l’activitat real dels metges de capçalera, i permeten generar evidència aplicable a la pràctica clínica habitual. Són una eina molt potent per avançar en la investigació en càncer», conclou la Dra. Pedregal.

Una beca que impulsa la recerca internacional

Aquesta investigació ha estat possible gràcies a una estada formativa de dos mesos de la Dra. Patricia Pedregal a la Universitat d’Oxford, en el marc de la seva tesi doctoral i amb el suport de les Ajudes de la Fundació Privada de 2024 per a estades en centres de recerca biomèdica o hospitals de referència.

Durant aquesta estada, la Dra. Pedregal es va integrar a l’equip del Centre for Statistics in Medicine de la Universitat d’Oxford, especialitzat en l’anàlisi de dades clíniques de vida real. Aquest contacte directe ha permès establir una col·laboració científica que ja ha donat lloc a nous projectes. Actualment, s’estan desenvolupant dos estudis addicionals: un amb dades de sis països europeus i un altre centrat novament al Regne Unit. A més, s’està explorant la possibilitat de replicar aquesta investigació amb dades del sistema sanitari català.

«Aquesta estada m’ha permès aprendre de primera mà com treballen grups líders en epidemiologia clínica i anàlisi de grans bases de dades. Ha estat una experiència clau per a la meva formació com a investigadora i ha obert noves oportunitats de col·laboració que, sens dubte, tindran impacte en futures línies de recerca sobre salut digestiva i càncer», afirma la Dra. Patricia Pedregal.

Article de referència

Pedregal-Pascual P, Guarner-Argente C, Tan EH, Golozar A, Duarte-Salles T, Rosen AW, Delmestri A, Man WY, Burn E, Prieto-Alhambra D, Newby D. Incidence and survival of colorectal cancer in the United Kingdom from 2000-2021: a population-based cohort study. Am J Gastroenterol 2025. https://doi.org/10.14309/ajg.0000000000003460

Els projectes de divulgació del Centre Cochrane Iberoamericà (CCIb) seran presents als carrers de Barcelona durant aquesta Setmana Santa mitjançant una campanya de comunicació per apropar l’evidència científica sobre salut al públic general. La campanya, que va començar aquest passat dimarts 15 i durarà fins dilluns 21 d’abril, consisteix en una sèrie de cartells en una desena de marquesines d’autobús repartides per tota la ciutat, en els quals es plantegen preguntes sobre salut d’interès general per despertar la curiositat del públic.

Escoltar música, alleuja l’insomni?  o El dejuni intermitent, ajuda a perdre pes? són algunes de les preguntes que apareixen als cartells. A través d’un codi QR, el públic interessat pot accedir a la resposta i saber-ne més sobre aquesta i altres intervencions de salut. La campanya compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), a més de l’Hospital Sant Pau de Barcelona i l’Institut de Recerca Sant Pau, als quals està vinculat el CCIb.€

«Amb aquesta campanya pretenem donar a conèixer al públic general els nostres principals projectes de divulgació, com són Nutrimedia, Cochrane respon i Claus del pensament crític en salut, a més d’invitar els ciutadans interessats a participar en els nostres estudis per millorar la divulgació científica», explica Gonzalo Casino, responsable de Transferència del Coneixement del CCIb.

Cochrane respon és un projecte de divulgació mensual de les revisions sistemàtiques Cochrane que més interessen al públic, en el qual col·labora l’OCU des del seu llançament el 2020. Fins ara s’han divulgat més de mig centenar d’intervencions de salut en diferents formats i aplicant l’evidència en divulgació.

Per la seva banda, l’objectiu de Nutrimedia, un projecte conjunt del CCIb i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, és aportar al ciutadà dades i criteris científics per prendre decisions informades sobre alimentació i salut. El seu tret distintiu és que ofereix anàlisis del grau de confiança que mereixen alguns missatges que es difonen als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, alhora que dona resposta a preguntes formulades pel públic.

Altres dels projectes que es difonen en aquesta campanya són Claus del pensament crític en salut i SimpleGRADE, en què s’explica la certesa de l’evidència i el sistema GRADE en un llenguatge senzill.

Un equip de l’Institut d’Investigació Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la Fundació Catalana de Síndrome de Down, ha publicat a la revista Annals of Neurology l’estudi més gran fins avui sobre el metabolisme cerebral, mesurat mitjançant tomografia per emissió de positrons amb fluorodesoxiglucosa (PET-FDG), en adults amb síndrome de Down. Els resultats mostren que la neurodegeneració associada a l’Alzheimer, mesurada amb PET-FDG, comença molts anys abans que apareguin els primers símptomes i es pot detectar ja a partir dels trenta-cinc anys.

«En aquest estudi analitzem com canvia el metabolisme cerebral en persones amb síndrome de Down al llarg de les diferents fases de la malaltia d’Alzheimer: des que encara no presenten símptomes, passant per una fase prodròmica en què comencen a aparèixer símptomes cognitius sense afectar la seva funcionalitat, fins a arribar a la fase de demència», explica el Dr. José Enrique Arriola-Infante, primer autor de l’estudi, qui va desenvolupar la recerca a l’IR Sant Pau i actualment treballa a l’Hospital Universitari Torrecárdenas (Almeria).

Un model únic per estudiar l’Alzheimer

Les persones amb síndrome de Down tenen una predisposició genètica única: la sobreexpressió del gen APP a causa de la triplicació del cromosoma 21 condueix a una sobreproducció de proteïna beta-amiloide, fet que les converteix en un model genètic natural de l’Alzheimer. S’estima que més del 90 % d’aquesta població desenvoluparà aquesta malaltia al llarg de la seva vida.

«L’edat a la qual els nois i noies amb Down comencen a tenir menys metabolisme cerebral és molt anterior a la dels controls sans. A partir dels trenta-cinc anys ja s’observen diferències significatives», assenyala el Dr. Arriola. «Des de molt joves, quan encara no tenen símptomes, ja presenten un hipometabolisme cerebral en les regions típicament afectades per la malaltia d’Alzheimer: les parietals i temporals».

Un disseny rigorós amb tècniques d’imatge i biomarcadors

L’estudi forma part de la Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative (DABNI), una cohort de referència internacional. En total s’hi van incloure 105 adults amb síndrome de Down en diferents estadis clínics de la malaltia d’Alzheimer —asimptomàtics, prodròmics i amb demència— juntament amb un grup de 71 controls sans sense discapacitat intel·lectual.

Tots els participants es van sotmetre a un PET-FDG, que permet visualitzar el consum de glucosa com a marcador d’activitat cerebral. També es van fer ressonàncies magnètiques estructurals i extraccions de líquid cefalorraquidi per a l’anàlisi de biomarcadors clau com la beta-amiloide, la tau fosforilada i el neurofilament de cadena lleugera (NfL), aquest darrer indicador de dany axonal.

Les imatges es van analitzar mitjançant tècniques estadístiques avançades d’anàlisi vòxel a vòxel (voxelwise), que permeten detectar alteracions en cada punt del cervell sense necessitat de definir prèviament les regions. «Aquesta anàlisi permet prescindir d’un a priori sobre una regió anatòmica i explorar en tot el cervell on hi ha efectes. Això permet detectar els punts on els canvis apareixen més aviat», explica el Dr. Alexandre Bejanin, neurocientífic del grup de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau i autor sènior de l’article. «Aquest mètode és més sensible que les anàlisis regionals, on es pot perdre senyal. Ens permet veure la topografia precisa de l’hipometabolisme».

L’edat, i no el sexe ni la discapacitat, com a factor determinant

A més del metabolisme cerebral, l’equip va analitzar com influïen variables com el sexe o el grau de discapacitat intel·lectual. Els resultats van ser clars: l’únic factor realment significatiu va ser l’edat. «El sexe no canviava de manera significativa el metabolisme cerebral. I tampoc ho feia el grau de discapacitat intel·lectual», resumeix el Dr. Arriola. «El que sí que vam veure és que l’edat es relaciona de manera directa amb el descens del metabolisme. Com més gran és la persona, més a prop està del patró típic de l’Alzheimer».

El Dr. Bejanin hi afegeix: «L’efecte de l’edat és més potent en persones amb síndrome de Down que en la població general. Això passa perquè totes estan pràcticament predestinades a desenvolupar Alzheimer. Aleshores, l’edat funciona com una mena de marcador de l’avanç silenciós de la malaltia».

Relació amb biomarcadors d’Alzheimer

Una de les troballes més rellevants va ser l’estreta associació entre l’hipometabolisme cerebral i els nivells de biomarcadors en líquid cefaloraquidi. En particular, es va observar que el neurofilament de cadena lleugera (NfL), un marcador de dany axonal, era el que més es relacionava amb la pèrdua de metabolisme.

«El que hem vist és que el biomarcador més relacionat amb el metabolisme és el NfL, que també mesura neurodegeneració», explica el Dr. Bejanin. «Això confirma que l’hipometabolisme detectat per PET és un reflex molt fiable del procés patològic».

L’estudi també va trobar associacions amb els nivells de beta-amiloide (Aβ42/40) i tau fosforilada (p-tau 181), fet que reforça la interpretació de l’hipometabolisme com a indicador de degeneració induïda per Alzheimer.

Implicacions per a assajos clínics i tractament precoç

Tot i que el PET-FDG és una tècnica amb certes limitacions logístiques, ja que requereix la injecció d’un marcador radioactiu, l’estudi en ressalta la utilitat com a eina de diagnòstic precoç en persones amb síndrome de Down. «El que demostra el nostre treball és que la capacitat d’aquesta prova per detectar neurodegeneració és molt bona des d’etapes molt inicials, quan els nois i noies encara estan asimptomàtics», afirma el Dr. Arriola. «Això pot ajudar a seleccionar millor els participants per a assajos clínics de tractaments que modifiquin el curs de la malaltia».

El Dr. Bejanin també en subratlla la utilitat clínica. «Ja se sabia que aquesta tècnica és sensible per detectar neurodegeneració en l’Alzheimer esporàdic. El que aportem ara és que també ho és en una forma genètica com la de la síndrome de Down».

Perspectives futures

L’equip ja treballa en noves línies de recerca complementàries. «Estem comparant el PET-FDG amb altres tècniques de neuroimatge com la ressonància magnètica estructural i la perfusió cerebral. Això ens ajudarà a veure quina és més sensible per detectar neurodegeneració en fases molt inicials», avança el Dr. Bejanin. Aquestes tècniques de ressonància serien menys invasives, ja que no requereixen la injecció de radiofàrmacs.

Article de referència

Arriola-Infante JE, Morcillo-Nieto AO, Zsadanyi SE, Franquesa-Mullerat M, Vaqué-Alcázar L, Rozalem-Aranha M, Arranz J, Rodríguez-Baz Í, Maure-Blesa L, Videla L, Barroeta I, Del Hoyo Soriano L, Benejam B, Fernández S, Sanjuan-Hernández A, Giménez S, Alcolea D, Belbin O, Flotats A, Camacho V, Lleó A, Carmona-Iragui M, Fortea J, Bejanin A. Regional brain metabolism across the Alzheimer’s disease continuum in Down syndrome. Ann Neurol 2025. https://doi.org/10.1002/ana.27226

Un estudi liderat per la Dra. Ariadna Tibau, investigadora de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i oncòloga de l’Hospital de Sant Pau, s’ha publicat recentment a la revista JAMA Network Open. L’article analitza per primera vegada de manera sistemàtica quins factors contribueixen a una conversió més ràpida de l’aprovació accelerada a l’aprovació regular de fàrmacs oncològics per part de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units. En l’estudi també van participar Alejandra Romano, resident d’Oncologia a l’Hospital Sant Pau i el Dr. Ignasi Gich, investigador del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IR Sant Pau.

El mecanisme d’aprovació accelerada de la FDA, vigent des de 1992, permet que nous fàrmacs per a malalties greus arribin als pacients amb més celeritat. Aquesta via es basa en resultats preliminars obtinguts mitjançant indicadors indirectes de benefici clínic, però condiciona la continuïtat d’aquests medicaments a la realització d’assajos confirmatoris posteriors que demostrin l’eficàcia i la seguretat.

L’estudi, de caràcter internacional i retrospectiu, ha avaluat 102 indicacions de fàrmacs oncològics que van rebre aprovació accelerada entre 1992 i 2022 i que posteriorment van obtenir l’aprovació definitiva abans del 31 d’agost de 2024. Els resultats mostren que la conversió es produeix més ràpidament quan els medicaments tenen determinades característiques en el moment de la seva aprovació inicial: designació de revisió prioritària, absència d’advertiments greus de seguretat, inici d’assajos confirmatoris abans de l’aprovació i un benefici clínic intermedi o alt segons l’escala ESMO-Magnitude of Clinical Benefit Scale (ESMO-MCBS).

«La nostra anàlisi mostra que els fàrmacs amb més potencial terapèutic i sense problemes greus de seguretat en el moment de l’aprovació accelerada acostumen a completar els assajos confirmatoris més ràpidament i aconsegueixen abans l’aprovació regular», explica la Dra. Ariadna Tibau. «Aquesta informació pot ser molt útil per a reguladors i clínics, ja que permet anticipar quins fàrmacs tenen més probabilitats de demostrar un veritable benefici per als pacients».

L’estudi també posa de manifest que, entre els assajos confirmatoris analitzats, aquells que van demostrar un benefici significatiu en supervivència global o qualitat de vida es van completar en menys temps. En canvi, en aquells fàrmacs amb resultats menys clars, el procés d’aprovació definitiva es va allargar notablement, fet que pot exposar els pacients a tractaments de valor incert durant períodes prolongats.

Una de les aportacions destacades d’aquest treball és la utilització de l’escala ESMO-MCBS per avaluar el benefici clínic dels fàrmacs. Segons la Dra. Tibau, «és essencial que els mecanismes d’aprovació s’acompanyin d’eines que permetin prioritzar aquelles teràpies amb més valor clínic real. En aquest sentit, l’ESMO-MCBS pot ajudar a prendre decisions més informades tant en l’àmbit regulador com en la pràctica clínica».

Aquest estudi s’ha dut a terme amb la col·laboració de centres de recerca de referència com Harvard Medical School, Brigham and Women’s Hospital, Dana-Farber Cancer Institute, el Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), Queen’s University (Canadà) i l’equip d’Epidemiologia Clínica de l’Hospital de Sant Pau. El treball ha comptat amb el suport del Kaiser Permanente Institute for Health Policy i amb beques de l’Arnold Ventures, The Commonwealth Fund (per al Dr. Kesselheim) i la Fundació Alfonso Martín Escudero (per a la Dra. Tibau).

Article de referència:

Tibau A, Hwang TJ, Romano A, Borrell M, Gich I, Molto C, Kesselheim AS. Factors in time to full approval or withdrawal for anticancer medicines granted accelerated approval by the FDA. JAMA Netw Open 2025;8:e252026. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2025.2026

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han demostrat, en un estudi preclínic, l’eficàcia d’una nanotoxina dirigida per inhibir el creixement del càncer colorectal. El treball, publicat a la revista International Journal of Nanomedicine, es va dur a terme en un model de ratolí immunocompetent amb càncer colorectal i microsatèl·lit estable (MSS), conegut per la seva resistència a les immunoteràpies actuals.

Els tumors MSS representen la majoria dels casos de càncer colorectal i es caracteritzen per l’absència d’inestabilitat a les seqüències microsatèl·lit de l’ADN. Aquesta característica contribueix a un microambient tumoral immunosupressor, fet que dificulta l’eficàcia de les immunoteràpies convencionals. Per això, desenvolupar estratègies que permetin modificar aquest entorn és essencial per millorar les opcions terapèutiques disponibles.

Un tractament altament dirigit

La nanotoxina desenvolupada, anomenada T22-DITOX-H6, es dirigeix específicament a les cèl·lules tumorals que sobreexpressen el receptor CXCR4, una proteïna associada a la progressió i disseminació del càncer colorectal avançat. Aquesta nanotoxina està composta per nanopartícules que combinen un lligand del receptor CXCR4 amb el domini actiu de la toxina diftèrica, fet que permet una acció citotòxica precisa sobre el tumor i preservant els teixits sans.

En l’estudi, els ratolins van rebre tres dosis intravenoses de T22-DITOX-H6 durant una setmana. Els resultats van mostrar una reducció significativa del creixement tumoral en comparació amb els animals no tractats. Cal destacar que aquesta disminució es va observar de manera consistent, i que les anàlisis bioquímiques i histològiques no van detectar signes de toxicitat sistèmica ni danys als òrgans vitals com el fetge, els ronyons.

Activació del sistema immunitari

A més de l’efecte directe sobre les cèl·lules tumorals, el tractament va induir un tipus específic de mort cel·lular anomenada piroptosi. A diferència d’altres formes de mort cel·lular programada, la piroptosi és altament inflamatòria, ja que provoca la ruptura de la cèl·lula i l’alliberament de senyals que activen el sistema immunitari. En el context del càncer, aquest procés no només elimina les cèl·lules tumorals, sinó que també contribueix a modificar el microambient tumoral immunosupressor, fent-lo més favorable per a una resposta immune efectiva.

De manera destacada, l’estudi demostra per primera vegada que la inducció de piroptosi en un model immunocompetent de càncer colorectal provoca una inflamació local i l’activació de cèl·lules immunitàries de l’hoste dins del teixit tumoral. Aquest procés s’associa amb la infiltració d’eosinòfils i la seva degranulació, un mecanisme pel qual alliberen compostos citotòxics que contribueixen al bloqueig del creixement tumoral. Aquest descobriment revela un mecanisme d’acció poc explorat amb un fort component de resposta immune innata, especialment rellevant en tumors MSS.

«Aquest treball demostra que les nanotoxines dirigides poden esdevenir una eina poderosa per combatre tumors agressius i resistents, com el càncer colorectal MSS. No només eliminen cèl·lules tumorals, sinó que activen mecanismes immunitaris que habitualment estan inactius en aquest tipus de tumors», explica la Dra. Lorena Alba-Castellón, investigadora principal de l’estudi a l’IR Sant Pau i membre del CIBER-BBN.

Aquestes troballes reforcen el potencial de la nanomedicina personalitzada com a estratègia terapèutica innovadora per abordar tumors refractaris als tractaments convencionals i obren la porta a futurs desenvolupaments clínics en pacients amb càncer colorectal avançat.

Article de referència:

Carrasco-Díaz LM, Gallardo A, Voltà-Durán E, Virgili AC, Páez D, Villaverde A, Vazquez E, Álamo P, Unzueta U, Casanova I, Mangues R, Alba-Castellon L. A Targeted Nanotoxin Inhibits Colorectal Cancer Growth Through Local Tumor Pyroptosis and Eosinophil Infiltration and Degranulation. Int J Nanomedicine. 2025;20:2445-2460 https://doi.org/10.2147/IJN.S499192

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), juntament amb l’Hospital de Sant Pau, ha participat en l’assaig clínic DapaTAVI, que ha demostrat com l’ús del fàrmac dapagliflozina redueix de manera significativa el risc de mort o empitjorament de la insuficiència cardíaca en pacients grans que han estat tractats amb un implant valvular aòrtic transcatèter (TAVI) a causa d’una estenosi aòrtica greu. L’estudi ha estat publicat al New England Journal of Medicine i presentat aquest cap de setmana al congrés anual de l’American College of Cardiology (ACC), confirmant la seva rellevància en l’àmbit científic internacional.

L’assaig, promogut per la Societat Espanyola de Cardiologia i el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), s’ha dut a terme en 39 hospitals espanyols, entre els quals hi ha l’Hospital de Sant Pau. Hi van participar 1.222 pacients d’edat avançada, amb una mitjana de vuitanta-dos anys, tots ells amb estenosi aòrtica ja tractada mitjançant TAVI i amb almenys un factor de risc afegit, com insuficiència cardíaca, diabetis, disfunció ventricular o malaltia renal. Aquests perfils de pacients sovint queden exclosos dels grans assaigs clínics per la seva complexitat clínica, tot i ser molt freqüents en la pràctica assistencial.

Segons el Dr. Dabit Arzamendi, cardiòleg de l’Hospital de Sant Pau i investigador de l’estudi, «aquests pacients grans amb valvulopatia i comorbiditats no comptaven fins ara amb evidència específica que donés suport a l’ús de tractaments com la dapagliflozina. Amb aquest estudi, demostrem que no només se’n poden beneficiar, sinó que el seu impacte clínic és clar i consistent en termes de reducció d’esdeveniments adversos».

Uns resultats contundents

Els resultats del DapaTAVI mostren que els pacients tractats amb dapagliflozina van presentar una reducció del 28 % en el risc combinat de mort per qualsevol causa o empitjorament de la insuficiència cardíaca durant el primer any després del TAVI, en comparació amb aquells que van rebre tractament estàndard. Aquesta diferència es va deure sobretot a una disminució dels reingressos hospitalaris i de les visites urgents relacionades amb insuficiència cardíaca. A més, els beneficis van ser homogenis en tots els subgrups de pacients, independentment de si tenien diabetis, funció ventricular reduïda o insuficiència renal.

«El TAVI és un tractament excel·lent per resoldre l’estenosi aòrtica, però molts pacients continuen presentant descompensacions per insuficiència cardíaca. Amb dapagliflozina aconseguim reduir aquests esdeveniments, cosa que es tradueix en menys hospitalitzacions, més supervivència i millor qualitat de vida», afegeix el Dr. Arzamendi.

Un altre dels aspectes destacats de l’estudi és que el fàrmac va demostrar ser segur fins i tot en pacients molt grans. «La dapagliflozina és un medicament oral senzill, fàcil d’administrar i amb molt bona tolerància en aquesta població. Els efectes secundaris van ser mínims, fonamentalment infeccions urinàries lleus o una mica d’hipotensió, que són ben coneguts i fàcilment manejables», assenyala el Dr. Arzamendi. «Això en facilita la implementació en la pràctica clínica diària, especialment en pacients tan fràgils com els inclosos en l’estudi».

Disseny de l’estudi

El disseny de l’estudi ha estat especialment curós. Després de rebre l’implant valvular mitjançant TAVI, tots els pacients van ser aleatoritzats per rebre o no dapagliflozina, i es va fer un seguiment durant dotze mesos. Els esdeveniments clínics es van avaluar de manera centralitzada i cega per garantir l’objectivitat dels resultats.

La dapagliflozina és un fàrmac inicialment desenvolupat per al tractament de la diabetis tipus 2, però en els darrers anys ha adquirit un paper protagonista en el tractament de la insuficiència cardíaca, gràcies als seus múltiples beneficis cardiovasculars. A més del seu efecte hipoglucemiant, s’ha demostrat que afavoreix la diüresi i la vasodilatació, redueix la sobrecàrrega del ventricle esquerre i millora l’eficiència metabòlica del miocardi, cosa que contribueix a un millor funcionament del cor en pacients amb insuficiència cardíaca.

Segons el Dr. Arzamendi, «la dapagliflozina va néixer com un antidiabètic, però avui l’utilitzem més pels seus efectes beneficiosos en el cor que per la seva acció sobre la glucosa. Té un perfil de seguretat molt favorable, i el seu mecanisme d’acció encaixa perfectament amb el que necessiten aquests pacients després d’un TAVI». El fet que sigui fàcil d’administrar i ben tolerat, fins i tot en persones d’edat molt avançada, el converteix en una eina especialment valuosa en aquest context clínic.

Sobre l’estenosi aòrtica i el TAVI

L’estenosi aòrtica és una malaltia degenerativa freqüent en persones grans, en què la vàlvula aòrtica s’estreny i dificulta la sortida de sang del cor cap al cos. Això pot provocar símptomes com fatiga, falta d’aire, dolor toràcic o síncope, i si no es tracta, pot derivar en insuficiència cardíaca i mort.

El tractament d’elecció actualment en pacients grans o amb alt risc quirúrgic és l’implant valvular aòrtic transcatèter, conegut com a TAVI, una tècnica mínimament invasiva que permet implantar una vàlvula nova a través d’un catèter introduït per la cama, sense necessitat de cirurgia a cor obert. Tot i que el TAVI resol el problema mecànic de la vàlvula, molts pacients continuen tenint un risc elevat d’esdeveniments per insuficiència cardíaca a causa del dany acumulat al cor. És en aquest context en què la dapagliflozina pot jugar un paper fonamental com a tractament complementari.

«La troballa clau del DapaTAVI és que podem millorar significativament l’evolució d’aquests pacients amb una medicació segura, coneguda, fàcil d’utilitzar i que fins ara no s’aplicava en aquest context per manca d’evidència. Això sens dubte canviarà la manera com gestionem els pacients grans després d’un TAVI, i esperem que els seus resultats es tradueixin aviat en canvis a les guies clíniques internacionals», conclou el Dr. Arzamendi.

Referència de l’article

Raposeiras-Roubin S, Amat-Santos IJ, Rossello X, González Ferreiro R, González Bermúdez I, Lopez Otero D, Nombela-Franco L, Gheorghe L, Diez JL, Baladrón Zorita C, Baz JA, Muñoz García AJ, Vilalta V, Ojeda-Pineda S, de la Torre Hernández JM, Cordoba Soriano JG, Regueiro A, Bordes Siscar P, Salgado Fernández J, Garcia del Blanco B, Martín-Reyes R, Romaguera R, Moris C, García Blas S, Franco-Peláez JA, Cruz-González I, Arzamendi D, Romero Rodríguez N, Díez-del Hoyo F, Camacho Freire S, Bosa Ojeda F, Astorga Burgo JC, Molina Navarro E, Caballero Borrego J, Ruiz Quevedo V, Sánchez-Recalde Á, Peral Disdier V, Alegría-Barrero E, Torres-Llergo J, Feltes G, Fernández Díaz JA, Cuellas C, Jiménez Britez G, Sánchez-Rubio Lezcano J, Barreiro-Pardal C, Núñez-Gil I, Abu-Assi E, Iñiguez-Romo A, Fuster V, Ibáñez B. Dapagliflozin in patients undergoing transcatheter aortic-valve implantation. N Engl J Med 2025. https://doi.org/10.1056/nejmoa2500366

El grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat convidat a participar en un número especial de la revista Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism, dedicat als darrers avenços en la investigació de l’ictus. Els investigadors de l’IR Sant Pau han contribuït amb una revisió exhaustiva sobre l’impacte de l’epigenètica en el risc i l’evolució de l’ictus, amb especial èmfasi en el paper de la metilació de l’ADN.

L’article, escrit per la Dra. Cristina Gàllego-Fàbrega i el Dr. Israel Fernández-Cadenas, tots dos de l’IR San Pau, juntament amb la Dra. Natalia Cullell, investigadora tant de l’IR Sant Pau com de la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa, recopila i analitza l’evidència disponible sobre com els patrons epigenètics poden influir en la susceptibilitat a l’ictus i en el seu pronòstic, així com en la possible aplicació de fàrmacs epigenètics per al tractament d’aquesta malaltia.

L’epigenètica, una via prometedora per a noves teràpies

La revisió destaca que la metilació de l’ADN sembla ser un mecanisme rellevant en l’ictus. Diferents estudis han identificat patrons específics de metilació associats amb un risc més elevat de patir un esdeveniment cerebrovascular, així com amb una pitjor recuperació després de l’ictus. Aquests descobriments obren la porta al desenvolupament de nous tractaments personalitzats basats en la modulació epigenètica, amb el potencial de millorar la prevenció i la recuperació de l’ictus.

Entre les principals conclusions del treball, s’assenyala que els pacients amb ictus presenten una edat biològica superior a l’esperada segons la seva edat cronològica, fet que suggereix que l’epigenètica podria ser un marcador clau per identificar les persones amb més risc de patir un ictus. Així mateix, s’ha observat que certs patrons epigenètics podrien influir en la resposta als tractaments actuals, cosa que reforça la importància d’incorporar aquests estudis a la medicina de precisió.

El Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del Grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular, destaca la rellevància d’aquesta invitació. «Formar part d’aquest número especial de Journal of Cerebral Blood Flow & Metabolism és un reconeixement a la nostra tasca en la investigació sobre la regulació epigenètica i l’ictus realitzada durant els darrers deu anys per part de les Dres. Cristina Gàllego i Natalia Cullell. La comprensió dels mecanismes epigenètics ens acosta a tractaments més precisos i personalitzats, cosa que pot suposar un canvi significatiu en la prevenció i recuperació de l’ictus. El nostre objectiu és continuar avançant en aquesta línia i traslladar aquests coneixements a la pràctica clínica».

Un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en la investigació de l’ictus

La invitació a participar en aquest número especial és un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en el camp de la genètica i l’epigenètica de l’ictus. Els investigadors del centre continuen treballant per millorar la comprensió dels mecanismes moleculars subjacents a aquesta malaltia i avançar en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.

Article de referència:

Gallego-Fabrega C, Cullell N, Fernández-Cadenas I. How epigenetics impacts stroke risk and outcomes through DNA methylation: A systematic review. J Cereb Blood Flow Metab 2025:271678X251322032. https://doi.org/10.1177/0271678X251322032