L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una donació de 2.500 euros procedent de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer, destinada a impulsar la recerca que el centre desenvolupa sobre el CADASIL (Cerebral Autosomal Dominant Arteriopathy with Subcortical Infarcts and Leukoencephalopathy), una malaltia hereditària que afecta els petits vasos sanguinis del cervell i pot provocar migranya, alteracions psiquiàtriques, ictus recurrents i demència. Malgrat els avenços recents, encara no existeix cap tractament curatiu.

La contribució de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer permetrà donar suport al projecte de reposicionament de fàrmacs que lidera el grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, dirigit pel Dr. Israel Fernández-Cadenas. L’equip investiga medicaments ja aprovats per a altres indicacions que podrien tenir efectes beneficiosos en el CADASIL, una estratègia que pot accelerar el desenvolupament de possibles teràpies.

El suport d’entitats compromeses amb la recerca és fonamental per mantenir actives línies d’estudi sobre malalties minoritàries. Aportacions com aquesta faciliten l’adquisició de materials, la realització d’anàlisis especialitzades i el desenvolupament de nous estudis que contribueixen a comprendre millor la malaltia i a explorar noves vies terapèutiques.

Des de l’IR Sant Pau s’expressa un profund agraïment a l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer per la seva confiança i suport. La seva contribució és essencial per continuar avançant en el coneixement científic i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per CADASIL i les seves famílies.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una nova ajuda estatal de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc de la Convocatòria 2025 d’Ajuts per a la Preparació i Gestió de Projectes Europeus i per Facilitar l’Atracció de Talent Internacional. Aquest suport permetrà consolidar i ampliar l’estructura de l’Oficina de Projectes Europeus (OPE) i s’integra en l’estratègia de l’institut per reforçar la seva presència al programa Horitzó Europa, articulada a través del pla “Horitzó Sant Pau: Potenciant l’Excel·lència i la Innovació a Horitzó Europa”, que orienta les principals línies de creixement internacional del centre.

En paraules de Noemí Carranza, responsable de l’OPE, «aquesta ajuda suposa un pas decisiu per continuar professionalitzant la nostra estructura d’internacionalització i per acompanyar millor els grups de recerca en la preparació de propostes competitives. En els últims anys hem avançat molt, però la demanda de suport continua creixent. Comptar amb una estructura més sòlida ens permetrà consolidar el lideratge de l’IR Sant Pau a Horitzó Europa i obrir noves oportunitats perquè el nostre talent investigador participi en projectes de referència».

La subvenció concedida ascendeix a 149.989,94 euros, destinats a impulsar la formació avançada en programes europeus, millorar les eines digitals per analitzar oportunitats de finançament i reforçar l’acompanyament tècnic en la preparació de propostes competitives.

Creixement sostingut de l’activitat internacional

En els darrers anys, l’IR Sant Pau ha experimentat un creixement sostingut en la seva activitat internacional. La creació de l’OPE el 2021 va marcar un punt d’inflexió: el nombre de propostes presentades a programes europeus s’ha incrementat de manera notable, el retorn econòmic ha crescut de forma molt significativa i l’institut ha obtingut, per primera vegada, un projecte coordinat a Horitzó Europa el 2024, amb set milions de finançament, dels quals més d’un milió d’euros són per a l’institut. A més, els investigadors del centre han aconseguit vuit projectes finançats pels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units en només tres anys, reforçant la diversificació de la seva cartera internacional i aportant recursos estructurals essencials per sostenir la gestió científica.

Aquest avenç s’ha consolidat gràcies a una aposta institucional clara per la internacionalització, recollida en l’estratègia 2025–2030 de l’IR Sant Pau. Aquesta fulla de ruta situa com a objectiu prioritari l’augment del lideratge científic a Europa, l’atracció de talent internacional i el reforç de les aliances amb institucions, empreses i xarxes estratègiques. La nova ajuda permetrà aprofundir en aquesta direcció mitjançant la posada en marxa de programes intensius de formació, tallers especialitzats, activitats de preparació de propostes coordinades i noves eines d’anàlisi semàntica que facilitaran la lectura i comprensió dels programes de treball europeus.

El reforç de l’OPE facilitarà també una major coordinació interna entre les unitats implicades en projectes internacionals, des de la innovació fins als assaigs clínics, i permetrà ampliar l’acompanyament als grups clínics de l’Hospital de Sant Pau, d’on procedeix una gran part del personal investigador de l’institut. Aquesta integració és essencial per augmentar la qualitat, maduresa i solidesa de les propostes presentades a Horitzó Europa, especialment en àmbits estratègics com les neurociències, l’àrea cardiovascular, l’hematologia, l’oncologia i les teràpies avançades.

Un recorregut consolidat d’ajudes per impulsar la internacionalització

La nova ajuda estatal se suma a una trajectòria sòlida de finançament que ha permès construir i consolidar l’estructura internacional de l’IR Sant Pau. El 2022, l’institut va obtenir una ajuda estatal de 174.986,30 euros en la convocatòria de Preparació i Gestió de Projectes Europeus, destinada al període 2023–2024 i prorrogada fins al setembre de 2025. Aquesta subvenció va permetre ampliar la plantilla, reforçar la formació interna i millorar les eines d’anàlisi i suport a la recerca.

Així mateix, el programa autonòmic Go Europe va atorgar a l’IR Sant Pau un finançament de 299.940 euros, prorrogat fins al juny de 2026. Aquest suport finança recursos humans especialitzats, plataformes tecnològiques, eines de cerca de socis i activitats de networking i formació, elements essencials per consolidar un model professional i estable de gestió de projectes europeus.

Gràcies a aquest recorregut, l’IR Sant Pau compta avui amb una estructura madura que combina personal tècnic especialitzat, procediments de treball sòlids, plataformes digitals avançades i una xarxa creixent de col·laboracions nacionals i internacionals. La nova ajuda permetrà fer un pas més en aquest procés, reforçant la capacitat de l’institut per liderar projectes de referència, atreure finançament competitiu i transferir coneixement en benefici del sistema sanitari i de la societat.

L’Hospital de Sant Pau ha acollit recentment la I Jornada Nacional del Grup GEICEN (Grup Estable de Recerca en Càncer Ginecològic), una trobada que ha reunit investigadors i especialistes d’arreu de l’Estat dedicats a l’estudi del càncer ginecològic des d’una perspectiva bàsica, translacional i clínica. GEICEN està integrat per 10 grups de recerca de diferents institucions acadèmiques i hospitalàries, i té com a objectiu impulsar projectes col·laboratius que permetin avançar en el coneixement d’aquests tumors i en el maneig clínic de les pacients.

La jornada ha comptat amb la participació del Grup de Patologia Ginecològica i de la Mama de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que ha actuat com a amfitrió d’aquesta primera edició. La Dra. Silvia Cabrera, cap del grup, ha destacat que «aquesta jornada és un pas essencial per consolidar una xarxa estatal de recerca en càncer ginecològic. Compartir resultats, reptes i metodologies ens permet avançar més ràpidament i oferir respostes més eficients a les pacients, i per al nostre grup acollir aquesta primera reunió és un honor i un impuls per continuar creixent en aquesta línia».

El programa va incloure presentacions breus de cadascun dels grups que integren GEICEN, amb la participació de l’IR Sant Pau, l’IRYCIS, l’IRBLleida, l’IDIBELL, la UB, l’IDIS, la FMDA i el VHIR, entre d’altres. Les intervencions han permès compartir projectes estratègics i línies de treball en àrees com ara biomarcadors, models preclínics, teràpies emergents, biobancs, tècniques òmiques i noves aproximacions diagnòstiques en oncologia ginecològica. Per part de l’IR Sant Pau hi han intervingut, a banda de la mateixa Dra. Silvia Cabrera, la Dra. Alba Farrés, que ha presentat un nou projecte que s’està posant en marxa sobre el càncer d’endometri.

Després de les sessions científiques del matí, la trobada ha continuat amb reunions internes dedicades a l’estratègia dels investigadors principals i a la coordinació dels joves investigadors, amb el propòsit de definir noves línies de col·laboració i preparar futures propostes competitives. La celebració d’aquesta primera reunió nacional marca un pas rellevant per a GEICEN, que aspira a convertir-se en un espai estable de referència per a la recerca coordinada en tumors ginecològics, que afecten milers de dones cada any.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han dut a terme un assaig clínic que demostra que la combinació de dos fàrmacs àmpliament disponibles, carvedilol i simvastatina, millora de manera significativa el control de la hipertensió portal en pacients amb cirrosi hepàtica.

El treball, publicat a la revista científica Hepatology, té com a primeres signants la Dra. Edilmar Alvarado i la Dra. Anna Brujats, i com a investigador sènior el Dr. Cándido Villanueva, investigadors del grup de Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i hepatòlegs de l’Hospital de Sant Pau. Així mateix, l’equip de col·laboradors inclou investigadors del grup d’hepatologia de l’Hospital Sant Pau —Dra. Berta Cuyás, Dra. María Poca, Dr. Xavier Torras i Dra. Angels Escorsell, entre d’altres—, investigadors d’immunologia experimental —Dra. E. Cantó—, farmàcia —Ainhoa Rodríguez Arias— i bioquímica —Álvaro García-Osuna.

La recerca parteix d’una necessitat clínica clara: trobar noves estratègies que redueixin de manera eficaç la pressió portal en persones amb cirrosi avançada. Segons la Dra. Alvarado, «aquests pacients continuen tenint un risc molt elevat d’hemorràgia digestiva, entre altres complicacions de la hipertensió portal, fins i tot amb el tractament estàndard, i necessitàvem explorar opcions senzilles que poguessin millorar el seu pronòstic».

Què és la hipertensió portal i per què és important?

La cirrosi és una malaltia en què el fetge es va endurint i cicatritzant, dificultant la circulació de la sang a través seu. Com a conseqüència, la sang que arriba des de l’aparell digestiu per la vena porta troba més resistència per travessar el fetge i la pressió en aquest gran vas augmenta de manera anormal. Aquest fenomen, conegut com a hipertensió portal, és un dels principals responsables de les complicacions de la malaltia hepàtica avançada.

Quan la pressió portal és massa alta, es formen venes dilatades a l’esòfag i l’estómac —les anomenades varius— que són molt fràgils i es poden trencar, provocant hemorràgies digestives potencialment mortals. A més, la hipertensió portal contribueix a l’acumulació de líquid a l’abdomen o ascites i a problemes renals. Reduir-la de manera significativa s’ha demostrat clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.

En la pràctica clínica, aquesta pressió es mesura mitjançant el gradient de pressió venosa hepàtica (GPVH), un procediment que permet quantificar de manera fiable la gravetat de la hipertensió portal i avaluar si un tractament farmacològic és efectiu.

Els tractaments disponibles i les seves limitacions

Per prevenir les hemorràgies digestives, s’utilitzen des de fa dècades els beta-bloquejants no selectius, com el propranolol o el nadolol, que disminueixen el flux sanguini que arriba al fetge. No obstant això, en molts pacients aquests fàrmacs no aconsegueixen reduir prou la pressió portal.

En els darrers anys, el carvedilol ha demostrat ser més eficaç perquè, a més de bloquejar els receptors beta, també actua sobre els receptors alfa-1 dels vasos sanguinis. Aquesta doble acció produeix una major relaxació dels vasos intrahepàtics, reduint amb més intensitat la resistència al pas de la sang.

Així i tot, en un percentatge important de pacients tractats només amb carvedilol tampoc s’aconsegueix l’objectiu de reducció de la pressió portal. La Dra. Alvarado explica el raonament de l’equip: «sabíem que les estatines podien millorar la funció dels vasos sanguinis i reduir la inflamació al fetge. Vam pensar que, administrant-la junt amb carvedilol, podríem aconseguir un efecte complementari i augmentar l’eficàcia del tractament amb una reducció més gran de la pressió portal».

Tot i que hi ha diverses estatines disponibles, es va triar simvastatina perquè és la que compta amb més estudis previs en cirrosi, on havia demostrat millorar la funció dels vasos sanguinis del fetge i fer-ho de manera segura.

Un assaig clínic dissenyat per respondre a una necessitat no coberta

Amb aquesta hipòtesi, l’equip de Sant Pau va posar en marxa un assaig clínic aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Es van reclutar 82 pacients amb cirrosi avançada i varius d’alt risc, tots ells amb una resposta insuficient als beta-bloquejants tradicionals.

Primer es va confirmar que la pressió portal no havia disminuït prou amb els tractaments clàssics. A partir d’aquí, tots els pacients van començar a rebre carvedilol i van ser assignats de manera aleatòria a afegir simvastatina o un placebo durant 4 a 6 setmanes, sense que ni els metges ni els pacients sabessin què rebia cadascun.

L’impacte del tractament es va mesurar a través del GPVH. A més, els investigadors van realitzar mesuraments després d’un suplement alimentari, un moment en què la pressió portal sol augmentar i el risc de sagnat s’intensifica, per comprovar si la combinació podia controlar millor aquest efecte. També es van recollir mostres de sang per analitzar citoquines inflamatòries i marcadors d’estrès oxidatiu, amb la finalitat d’avaluar si els beneficis s’estenien més enllà de la reducció de la pressió portal.

«Vam dissenyar l’estudi pensant en situacions que reflectissin el que passa en la vida real del pacient amb cirrosi, des de l’impacte del menjar fins als processos inflamatoris que acompanyen la malaltia», assenyala la Dra. Alvarado.

Un pas endavant en la prevenció d’hemorràgies digestives

Els resultats van confirmar la hipòtesi inicial. Tant el carvedilol sol com la combinació amb simvastatina van aconseguir reduir la pressió portal, però la disminució va ser significativament més gran en el grup que va rebre els dos fàrmacs. En termes absoluts, el GVVH va passar de 18,6 a 15,7 mmHg amb la combinació (enfront d’una reducció de 18,9 a 16,9 mmHg amb placebo).

A més, un 37 % dels pacients tractats amb carvedilol més simvastatina van assolir una reducció clínicament rellevant de la pressió (≥ 20 %), davant només un 15 % en el grup control. La combinació també va atenuar l’increment de la pressió portal després del suplement alimentari (12 % enfront del 23 %) i va reduir de manera més marcada diversos marcadors inflamatoris en sang. Tot això amb una bona tolerància i una incidència d’efectes adversos similar en tots dos grups.

Per a la Dra. Alvarado, aquests resultats són prometedors: «és una estratègia senzilla, amb fàrmacs econòmics i àmpliament disponibles, que podria tenir un impacte real en la prevenció de les descompensacions associades a la hipertensió portal».

Aquest estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques en la cirrosi. Caldrà confirmar aquests resultats en assajos més amplis i avaluar l’efecte a llarg termini en la prevenció d’hemorràgies i la supervivència dels pacients. Però, segons conclou la Dra. Alvarado, «hem demostrat que, fins i tot amb tractaments ja coneguts, si els combinem de manera eficaç podem fer un pas endavant en la cura dels pacients amb cirrosi».

Article de referència:

Alvarado-Tapias E, Brujats A, Puente A, Ardevol A, Rodriguez-Arias A, Fajardo J, Pavel O, Garcia-Guix M, Aracil C, Poca M, Cuyàs B, Cantó E, Montañés R, Garcia-Osuna A, Escorsell À, Torras X, Villanueva C. Hemodynamic effects of carvedilol plus simvastatin in cirrhosis with severe portal hypertension and suboptimal response to β-blockers: A double-blind, placebo-controlled, randomized trial. Hepatology 2025;82:140–54. <a href=”https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148″>https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148

La tercera missió de L’Aventura de la Mariona s’ha celebrat avui al Parc d’Atraccions Tibidabo amb una elevada participació infantil i una jornada plena de ciència, joc i descoberta. Aquesta activitat ha ofert tallers i espais interactius dedicats al sistema respiratori, apropant als infants el funcionament de l’aparell que ens permet respirar mitjançant experiències pràctiques i activitats lúdiques.

La missió ha començat amb el taller “Com funciona l’aparell respiratori?”, conduït per professionals del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Sant Pau i de l’IR Sant Pau. Els nens i nenes han pogut observar de prop com entra i surt l’aire dels pulmons, el moviment del diafragma i la funció de les diferents estructures implicades en la respiració. A través de maquetes, globus i models anatòmics, han comprès com es produeix l’intercanvi de gasos i què passa dins del cos quan respirem.

El taller “Quan respirar costa una mica més”, guiat per professionals de Pneumologia i Al·lergologia Pediàtrica, ha apropat als infants situacions en què la respiració es veu afectada. Amb explicacions visuals i experimentació directa, els participants han descobert els mecanismes d’un broncoespasme, la inflamació de les vies respiratòries i per què a vegades costa més omplir els pulmons. Activitats de moviment i jocs senzills han ajudat els infants a identificar estratègies per millorar la respiració en aquestes situacions.

A la tarda, el taller “Infeccions respiratòries. Virus o bacteris?”, organitzat amb professionals del CAP Doctor Carles Ribas i de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau, ha introduït els infants en el món dels microorganismes. Han après a diferenciar virus i bacteris, han observat imatges ampliades d’aquests organismes i han participat en un joc de diagnòstic sobre l’ús correcte dels antibiòtics i la prevenció de les infeccions respiratòries.

A més, al llarg de tota la jornada, l’espai “Un viatge per l’aparell respiratori” ha ofert un recorregut obert amb models 3D i un joc de preguntes i respostes que ha permès reforçar els continguts dels tallers d’una manera divertida i participativa. Un dels punts més esperats ha estat el memory gegant de conceptes científics, una activitat emblemàtica del projecte que posa a prova la memòria, l’agilitat i el treball en equip dels infants. Els nens i nenes han jugat a trobar parelles vinculades a continguts científics i, com en altres missions, han pogut optar a guanyar una calculadora científica de Casio, un premi que sempre genera entusiasme i una sana competició.

Amb aquesta missió, la Mariona continua consolidant-se com una iniciativa educativa de referència per apropar la recerca biomèdica als infants i despertar vocacions científiques. La pròxima cita serà el 15 de febrer de 2026, amb la Gran Festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que reunirà tallers, activitats i investigadors i investigadores de Sant Pau.

Podeu trobar més informació al web:

https://www.santpau.cat/es/web/public/mariona-investigadora

El projecte de Mariona

El projecte de “Mariona investigadora” és una iniciativa educativa i de divulgació desenvolupada per l’IR Sant Pau. La Mariona és un personatge que simbolitza una nena de vuit anys apassionada per la ciència i la medicina, el propòsit de la qual és inspirar nenes, nens i joves a explorar el món de la recerca científica. És a aquesta edat, els vuit anys, quan les nenes solen perdre l’interès a la ciència, tant pels estereotips que encara persisteixen com per la falta de referents, cosa que aquest projecte busca pal·liar.

A través d’una sèrie de missions i reptes dissenyats per realitzar-se al Parc d’atraccions Tibidabo i al Zoo de Barcelona, la Mariona incentiva els més petits a descobrir els secrets del cos humà, participar en experiments científics i aprendre sobre la importància d’adoptar un estil de vida saludable.

El projecte també posa en relleu el rol de les dones en la ciència, destacant exemples reals d’investigadores que comparteixen la seva experiència professional i personal amb la finalitat de promoure la igualtat de gènere en aquest àmbit.

Ciència amb perspectiva de gènere

A l’IR Sant Pau s’impulsa constantment un diàleg amb la societat, alineat amb el seu pla de RRI i amb els seus objectius d’Educació Científica i Participació Ciutadana. Com a centre CERCA i com a una Unitat de Cultura Científica i de la Innovació acreditada per la FECYT, el seu compromís per apropar la recerca a la societat és ferm. Com a únic institut de recerca català amb un programa de recerca transversal en gènere, l’IR Sant Pau és portaveu dels darrers avenços científics i posa de manifest la importància de la recerca amb perspectiva de gènere i del rol femení en la recerca i el futur de la ciència en femení.

Calendari d’activitats pendents de la segona edició:

15 de febrer de 2026 – Gran festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha acollit aquest 20 de novembre l’InfoDay Horizon Europe – Cluster Health, una jornada formativa destinada a oferir informació pràctica i estratègies per reforçar la participació del personal investigador en el programa Horizon Europe, la principal iniciativa de finançament de la recerca i la innovació de la Unió Europea.

La jornada, organitzada per la Unitat de Projectes Internacionals de l’IR Sant Pau, tenia com a objectiu proporcionar eines concretes per augmentar la competitivitat de les propostes que es presenten al programa Horizon Europe, especialment en l’àrea de salut. A més, la trobada va servir com a espai d’intercanvi d’experiències entre institucions que ja han aconseguit finançament europeu, amb la finalitat d’enfortir la xarxa col·laborativa de recerca a Catalunya.

La sessió es va obrir amb la intervenció de Marta Marín, National Contact Point del programa Horizon Europe – Cluster Health, que va presentar l’esborrany del Work Programme 2026–2027 i va explicar les principals novetats i oportunitats que oferirà aquest nou marc de finançament europeu. A continuació, es va celebrar una taula rodona amb representants d’institucions que han obtingut finançament Horizon Europe, en què van participar Juan Abolafia, responsable de l’Oficina de Projectes Internacionals de l’IDIBAPS; Carola Orrego, investigadora principal de la Fundació Avedis Donabedian; i Olivia Belbin, investigadora principal de l’IR Sant Pau, que va compartir la seva experiència com a coordinadora del primer projecte Horizon concedit a l’institut.

Després d’un espai de networking informal durant el dinar, la jornada va concloure amb un taller pràctic sobre redacció de propostes, a càrrec d’un representant de la consultora ERINN Innovation, centrat en la secció d’Impacte, considerada una de les parts més decisives del procés d’avaluació.

Durant l’obertura de l’esdeveniment, Noemí Carranza, responsable de la Unitat de Projectes Internacionals de l’IR Sant Pau, va destacar l’evolució de l’institut en la captació de fons europeus i la importància del treball col·lectiu: «Fa quatre anys i mig va néixer la nostra unitat amb un camí i uns objectius molt clars: consolidar la captació de fons que ens permetés donar suport als nostres investigadors i acompanyar-los per liderar projectes coordinats del programa Horizon. Aquest ha estat sempre el nostre propòsit i, gràcies al treball conjunt, avui podem celebrar que l’hem assolit. Aquest esdeveniment n’és la millor mostra: el nostre primer projecte coordinat, un fita que ens impulsa a continuar creixent i a reforçar el posicionament de l’IR Sant Pau a Europa».

Carranza va subratllar també que jornades com l’InfoDay reforcen la cultura de cooperació internacional de l’IR Sant Pau i contribueixen a crear una comunitat científica més preparada per afrontar els reptes europeus en recerca en salut.

Per la seva banda, Olivia Belbin, investigadora de l’IR Sant Pau i coordinadora del projecte Horizon concedit recentment, va subratllar la rellevància de disposar d’estructures de suport sòlides dins de l’institut: «Disposar d’una unitat especialitzada en projectes internacionals marca la diferència. L’experiència i l’acompanyament de l’equip han estat essencials per transformar una bona idea científica en una proposta competitiva i exitosa. Aquest primer projecte coordinat demostra que a l’IR Sant Pau tenim el talent i la capacitat per liderar iniciatives europees de gran impacte».

L’InfoDay Horizon Europe – Cluster Health forma part de les accions d’impuls a la internacionalització incloses en el projecte STL028/23/000051, finançat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i ha reunit professionals de l’àmbit biomèdic interessats a enfortir les seves capacitats per a la preparació de propostes en el marc europeu.

Un equip de cardiòlegs de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de l’Hospital Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha analitzat les diferències anatòmiques entre homes i dones amb insuficiència mitral tractats mitjançant reparació percutània vora a vora, una tècnica mínimament invasiva que corregeix el mal tancament de la vàlvula sense necessitat de cirurgia.

L’estudi, publicat a la Revista Española de Cardiología, mostra que, encara que les dones presenten una vàlvula mitral de menor mida i amb un grau més alt de calcificació, els resultats clínics són igualment favorables que en els homes. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, primer autor del treball, «el nostre objectiu era comprovar si existien diferències anatòmiques entre sexes i si aquestes podien tenir un impacte real en els resultats de la reparació percutània. El que hem vist és que, tot i que les vàlvules de les dones són més petites (fins i tot després d’ajustar-se a la superfície corporal), les diferències anatòmiques no impacten en els resultats. Les dones es beneficien del tractament en la mateixa mesura que els homes».

Una valvulopatia freqüent i d’alt impacte

La insuficiència mitral és una de les malalties valvulars més comunes i una causa important d’insuficiència cardíaca, especialment en persones grans. Es produeix quan la vàlvula mitral —que separa l’aurícula esquerra del ventricle esquerre— no es tanca correctament i part de la sang retorna cap a l’aurícula, fet que obliga el cor a treballar més per mantenir un flux adequat. Amb el temps, aquest esforç pot provocar dilatació cardíaca, fatiga i dificultat per respirar.

Fins fa poc, la cirurgia oberta era l’única opció per reparar o substituir la vàlvula. No obstant això, molts pacients d’edat avançada o amb altres malalties no poden sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. Per a aquests casos, la reparació percutània vora a vora (transcatheter edge-to-edge repair, TEER) ofereix una alternativa segura i eficaç.

Segons el Dr. Dabit Arzamendi, autor sènior de la publicació, «la reparació percutània vora a vora ha canviat radicalment el maneig de la insuficiència mitral. Permet tractar de manera segura pacients que abans no tenien una opció terapèutica viable, i en la majoria dels casos aconsegueix una reducció significativa dels símptomes i una millora funcional immediata».

Tot i això, i malgrat l’alta prevalença d’aquesta malaltia, les dones han estat tradicionalment infrarepresentades en els assaigs clínics sobre insuficiència mitral, fet que ha limitat el coneixement sobre les seves particularitats anatòmiques i sobre com responen al tractament. Aquest estudi ha volgut omplir aquest buit i aportar una visió més precisa des de la pràctica clínica real.

Diferències anatòmiques entre homes i dones

L’estudi va incloure 252 pacients tractats entre maig de 2012 i desembre de 2023 per insuficiència mitral greu i simptomàtica. D’aquests, 78 eren dones (31 %) i 174 homes (69 %). Les dones tenien, de mitjana, set anys més (vuitanta i dos davant setanta-cinc anys) i una superfície corporal més petita (1,66 davant 1,86 m²).

Pel que fa al tipus de malaltia, la insuficiència mitral primària —causada per un desgast o deteriorament de la vàlvula— va ser més freqüent en dones (40 % davant un 27 %), mentre que la forma secundària, associada a dilatació o disfunció del ventricle esquerre, va predominar en homes (57 % davant un 40 %). Les imatges cardíaques van mostrar que les dones tenien una vàlvula mitral més petita i amb més calcificació, cosa que es traduïa en una àrea d’obertura menor (5,0 davant 5,8 cm²) i vàlvules més curtes.

La calcificació de l’anell mitral, una mena d’enduriment del teixit que envolta la vàlvula, va ser tres vegades més habitual en dones (32 % davant un 10 %). Malgrat aquestes diferències, el procediment va tenir el mateix èxit en tots dos sexes: en el 96 % dels casos, la insuficiència mitral es va reduir a nivells lleus o moderats, sense més complicacions en dones. L’única diferència tècnica va ser un gradient mitral lleugerament superior en dones (3,0 davant 2,0 mmHg), atribuïble a la menor mida i major rigidesa de la vàlvula, però sense impacte en l’eficàcia ni en l’evolució clínica.

El mateix benefici clínic, malgrat l’anatomia diferent

Els investigadors subratllen que les diferències anatòmiques entre sexes no es van traduir en pitjors resultats clínics. La reparació percutània va ser eficaç i segura en tots els casos, cosa que confirma que aquesta tècnica és vàlida per a perfils anatòmics diversos. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «la principal aportació d’aquest treball és mostrar que, encara que el procediment té èxit en dones i homes de manera similar, l’anatomia mitral femenina —més petita i amb més calcificació de l’anell— condiciona un gradient transmitral lleugerament superior després de la reparació. Això ens convida a tenir-ho en compte en la planificació de cada cas, especialment a l’hora d’escollir el tipus de dispositiu i el seu nombre».

El Dr. Dabit Arzamendi afegeix que «els nostres resultats confirmen que la reparació percutània vora a vora és una tècnica segura i eficaç en tots dos sexes. No obstant això, conèixer que el sexe femení i la menor superfície corporal són factors associats a un gradient més alt pot ajudar-nos a optimitzar la selecció del dispositiu i l’abordatge durant la intervenció».

L’especialista destaca que aquesta informació pot ser útil no només per a la pràctica clínica actual, sinó també per al desenvolupament de noves generacions de dispositius de reparació mitral adaptats a les diferències anatòmiques entre homes i dones. «Comprendre aquestes particularitats anatòmiques —afegeix Arzamendi— ens permet avançar cap a una medicina més personalitzada i de precisió, en què cada pacient rebi el tractament més adequat per a les seves característiques».

Implicacions per a la pràctica clínica

Els resultats de l’estudi ofereixen una visió més detallada de com les característiques anatòmiques pròpies de cada sexe poden influir en la planificació del tractament. Incorporar aquesta perspectiva des de l’avaluació inicial permetrà ajustar l’estratègia del procediment a l’anatomia de cada pacient, millorar la selecció del dispositiu i minimitzar el risc de gradients residuals.

A més, les troballes podrien servir per refinar els criteris d’imatge utilitzats en ecocardiografia i selecció de candidats, de manera que es tinguin en compte les diferències estructurals entre homes i dones abans de la intervenció. A mitjà i llarg termini, aquesta línia de recerca pot afavorir el desenvolupament de dispositius més versàtils i adaptables, capaços d’ajustar-se a vàlvules més petites o amb més calcificació.

Per als investigadors de Sant Pau, avançar en aquesta direcció suposa consolidar una cardiologia estructural més personalitzada, en què les decisions terapèutiques es basin en les característiques anatòmiques i fisiològiques de cada pacient. Aquest treball també reforça el paper de la recerca clínica com a eina per millorar l’equitat en salut i la representació equilibrada d’homes i dones en els estudis cardiovasculars.

Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «durant dècades, la recerca en cardiologia s’ha basat majoritàriament en poblacions masculines, per la qual cosa comprendre com el sexe i l’anatomia influeixen en els resultats de les teràpies estructurals és clau per oferir tractaments veritablement personalitzats».

A més, l’especialista subratlla que aquest tipus d’estudis clínics i amb seguiment a llarg termini permeten traslladar el coneixement científic directament a la pràctica assistencial. A parer seu, aquest enfocament integrador no només afavoreix la qualitat i seguretat de les intervencions, sinó que també contribueix a reduir desigualtats històriques en l’àmbit de la salut cardiovascular.

Article de referència:

Li C-HP, Asmarats L, Massó van Roessel A, Capellades H, Fernández-Peregrina E, Arzamendi D. Diferències segons el sexe en l’anatomia de la insuficiència mitral i resultats de la reparació percutània vora a vora. Rev Esp Cardiol 2025;78:1010–2. https://doi.org/10.1016/j.recesp.2025.01.024

BASE4 BIOSCIENCES S.L. és la nova spin-off de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), creada per a impulsar la recerca translacional i l’aplicació de la biologia de precisió en l’àmbit de la salut femenina. La iniciativa està impulsada pel Dr. José Manuel Soria, cap del Grup de Genòmica de Malalties Complexes de l’IR Sant Pau, i el Dr. Ángel Martínez, expert en anàlisi genètica i membre del mateix grup, juntament amb Pol Cervera, expert en desenvolupament tecnològic. Tots tres en són membres fundadors de la nova empresa.

BASE4  neix de més d’una dècada de recerca en genòmica i transcriptòmica desenvolupada a l’IR Sant Pau, que ha demostrat la connexió directa entre l’expressió gènica a la sang i l’estat funcional dels òrgans. En aquest projecte també hi ha participat el Dr. Joan Carles Souto, del Grup de Trombosi i Hemostàsia de l’IR Sant Pau, que ha contribuït al desenvolupament de la tecnologia.

Una tecnologia per mesurar l’edat biològica i alteracions dels teixits

A partir d’aquesta base científica, l’equip ha desenvolupat un algoritme pioner capaç d’identificar anomalies transcriptòmiques i predir l’edat biològica dels teixits segons el sexe i l’òrgan analitzat. Aquesta tecnologia patentada permet, a partir d’una simple mostra de sang, analitzar el transcriptoma de la sang —és a dir, l’expressió de més de 17.000 gens— per determinar amb gran precisió l’edat biològica dels teixits i identificar els gens que acceleren o frenen el seu envelliment.

Aquest coneixement constitueix el nucli dels productes de BASE4 i obre la porta a intervencions personalitzades per mantenir la salut òptima i alentir l’envelliment. Dr. José Manuel Soria, cofundador i director científic de BASE4, comenta que «la nostra tecnologia permet conèixer l’estat biològic real dels teixits a nivell molecular, molt abans que apareguin signes clínics. Això obre una nova etapa en la medicina preventiva, en què podem actuar abans que es produeixi el deteriorament funcional dels òrgans».

«Hem desenvolupat models d’intel·ligència artificial diferenciats per a homes i per a dones, una aproximació essencial per reduir la bretxa de gènere en salut i oferir recomanacions realment personalitzades», destaca per la seva banda el Dr. Ángel Martínez.

El problema: un buit en la salut de les dones

Històricament, les dones han estat excloses dels assaigs clínics fins a finals dels anys noranta, deixant un buit en el coneixement mèdic que avui repercuteix a milions de dones a tot el món.  Aquest buit de coneixement significa que els models mèdics i d’intel·ligència artificial disponibles avui no reflecteixen la diversitat biològica femenina. Com a resultat, moltes dones reben orientació clínica basada en patrons derivats majoritàriament d’homes, limitant la capacitat dels professionals per anticipar i tractar de manera efectiva problemes relacionats amb la fertilitat, els ovaris o la transició menopàusica.

Les dades internacionals mostren que les dones són diagnosticades quatre anys més tard que els homes en més de 700 malalties i que passen un 25 % més de temps en mala salut al llarg de la seva vida. «La majoria dels models d’intel·ligència artificial actuals que pretenen caracteritzar la biologia humana s’han entrenat principalment amb dades d’homes, sense tenir en compte les particularitats de la biologia femenina, especialment durant la transició de la fertilitat a la menopausa», explica Pol Cervera, CEO de BASE4.

«Aquest biaix provoca que milions de dones desconeguin les causes dels seus símptomes o rebin diagnòstics i tractaments erronis, generant un cost econòmic superior a 1 bilió d’euros per als sistemes sanitaris públics de tot el món», afegeix Pol Cervera.

Transferència de coneixement i projecció internacional

La creació de BASE4 reforça el compromís de l’IR Sant Pau amb la transferència de coneixement i amb el desenvolupament d’empreses de base científica com a via per portar els resultats de la recerca a la societat. L’institut participa en la nova spin-off amb un 10 % del capital social, i hi aporta el coneixement, la propietat intel·lectual i el suport de la seva Unitat de Transferència i Innovació, que ha acompanyat el projecte des de les primeres fases de validació tecnològica fins a la seva sortida al mercat.

El model de negoci de BASE4 combina l’oferta de proves transcriptòmiques avançades amb la creació d’un centre de salut preventiva i benestar per a dones, que tindrà la seva primera seu a Barcelona. A mitjà termini, la companyia preveu expandir-se progressivament a altres ciutats europees, amb la voluntat de convertir la seva tecnologia en un referent global en medicina personalitzada.

Paral·lelament, BASE4  ha iniciat converses amb inversors per impulsar una ronda de finançament destinada a accelerar el creixement de l’empresa i portar la seva tecnologia al mercat.

La revista Journal of the American Medical Association (JAMA) ha publicat recentment l’actualització del Sequential Organ Failure Assessment (SOFA), el sistema de referència mundial en medicina intensiva per avaluar el grau de disfunció orgànica en pacients crítics. Els resultats també s’han presentat de manera paral·lela al Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Intensiva (European Society of Intensive Care Medicine, ESICM LIVES 2025), celebrat a Múnic, en una sessió destacada sobre temes d’actualitat retransmesa en directe.

El SOFA-2, que substitueix el model vigent des del 1996, incorpora els avenços en diagnòstic, monitoratge i suport vital introduïts en les darreres dècades, amb l’objectiu de reflectir amb més precisió la realitat dels pacients en estat crític i la resposta dels seus òrgans al tractament.

L’estudi ha estat impulsat pel consorci internacional SOFA-2 Study Group, amb el Dr. Otavio Ranzani, cap del Salut DataLab de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), com a líder de la metodologia i de l’anàlisi de dades. La magnitud i la diversitat de les dades analitzades —més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives de nou països— converteixen aquest treball en la revisió internacional més gran realitzada fins ara sobre la mesura de la disfunció orgànica i en un nou referent per a la pràctica i la recerca en cures crítiques.

Un nou estàndard per mesurar la gravetat del pacient crític

El sistema SOFA va ser concebut el 1994 i publicat el 1996 com un llenguatge comú per descriure la disfunció de sis òrgans —cervell, cor, pulmons, fetge, ronyons i sistema de coagulació— a partir de paràmetres clínics i analítics. Des d’aleshores, s’ha convertit en una eina essencial tant en la pràctica assistencial com en la recerca, utilitzada per quantificar la gravetat de la malaltia crítica.

En les tres darreres dècades, les cures intensives han evolucionat profundament. Avui es disposa de nous dispositius de monitoratge, teràpies de suport menys invasives i fàrmacs més específics, a més de sistemes d’informació que permeten valorar l’estat del pacient de manera més dinàmica i precisa. Aquests avenços van fer necessària una actualització completa del model original.

«La manera de tractar els pacients en cures intensives ha evolucionat enormement en tres dècades», explica el Dr. Otavio Ranzani, primer autor de l’estudi. «Avui disposem de ventilació no invasiva, teràpies de reemplaçament renal contínues, suport circulatori amb dispositius i fàrmacs molt més precisos. Calia que el sistema SOFA reflectís aquesta realitat per poder descriure millor la disfunció orgànica i comparar de manera homogènia la gravetat dels pacients arreu del món».

El SOFA-2 manté l’estructura de sis sistemes orgànics, però redefineix els llindars de puntuació i actualitza les variables utilitzades. Entre les principals novetats destaquen la inclusió de l’ús d’oxigenació extracorpòria (ECMO) i ventilació d’alt flux en el component respiratori, una nova classificació de dosis de vasopressors en el cardiovascular i criteris revisats per valorar la funció hepàtica, renal i de coagulació. El nou model aconsegueix així una gradació més uniforme de la gravetat i una relació més ajustada entre la puntuació i els desenllaços clínics.

Un consens científic internacional sense precedents

L’actualització del SOFA es va dur a terme en vuit etapes que van combinar l’opinió d’experts i l’anàlisi de grans bases de dades clíniques. En primer lloc, un procés Delphi va reunir 60 especialistes internacionals de 25 països, entre els quals dos d’Espanya, el mateix Dr. Otavio Ranzani i el Dr. Ricard Ferrer de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que van consensuar els principis conceptuals i les variables clau del nou model. Posteriorment, l’equip investigador va validar aquestes propostes mitjançant anàlisis estadístiques avançades en deu registres nacionals de pacients crítics, amb un total de més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives d’Austràlia, Àustria, Brasil, França, Itàlia, Japó, Nepal, Nova Zelanda i els Estats Units, abastant així diferents sistemes sanitaris i nivells de recursos de quatre continents.

El resultat és un sistema que conserva la senzillesa del SOFA original, però amb una base empírica molt més sòlida i criteris clínics revisats a partir de l’anàlisi de milions de casos reals. Cada punt de l’escala va ser calibrat per correspondre’s amb un increment progressiu i clínicament coherent del risc de mortalitat, validat en diferents cohorts i països. A més, s’hi van incorporar instruccions detallades per a la recollida i interpretació de les dades, cosa que en facilita l’aplicació uniforme en diferents entorns assistencials. En conjunt, el SOFA-2 ofereix una representació més precisa i contemporània de la gestió del pacient crític al segle XXI, sense renunciar a la claredat i facilitat d’ús que caracteritzaven el model original.

«SOFA-2 és el resultat d’un consens científic sense precedents en medicina intensiva», destaca el Dr. Ranzani. «Integra la millor evidència disponible amb l’experiència clínica acumulada en contextos molt diversos, des d’hospitals universitaris d’alta complexitat fins a unitats amb recursos limitats. Això garanteix que l’eina sigui realment global». Els resultats van confirmar que el SOFA-2 té millor precisió per descriure l’evolució dels òrgans vitals dels pacients crítics, mostrant una relació molt coherent entre la puntuació obtinguda i la mortalitat observada.

Més precís, útil i universal

Més enllà del seu rendiment estadístic, la principal aportació del SOFA-2 és la seva major aplicabilitat clínica. El nou model contempla la realitat d’hospitals amb diferents nivells de recursos i defineix regles clares per al registre i interpretació de les variables, reduint la variabilitat entre unitats i països.

«Volíem que el SOFA-2 fos útil tant en un gran hospital europeu com en una UCI d’un país en desenvolupament», assenyala el Dr. Ranzani. «El nostre objectiu era oferir una eina estandarditzada, actual i global, que facilités la recerca i la presa de decisions clíniques».

El sistema també millora la coherència en els nivells intermedis de disfunció, evitant salts bruscos entre categories i permetent una gradació més intuïtiva del deteriorament orgànic. Això n’incrementa el valor per al seguiment clínic diari i per a la comparació de resultats entre institucions o en assaigs terapèutics. A més, inclou instruccions adaptades a contextos amb recursos limitats, cosa que permet un ús fiable fins i tot en entorns on determinats tractaments o mesuraments no estan disponibles.

Un nou punt de partida per a la medicina intensiva

Una altra de les seves aportacions fonamentals és la seva capacitat per harmonitzar la recerca en medicina intensiva. En incorporar criteris actualitzats i aplicables globalment, el SOFA-2 facilita la comparació de resultats entre estudis multicèntrics i millora la qualitat dels assaigs clínics. Aquesta homogeneïtat metodològica és essencial per avançar cap a una medicina intensiva més basada en dades i amb una validesa internacional més gran.

Així mateix, els investigadors en destaquen la utilitat per monitorar la qualitat assistencial de les UCIs, ja que proporciona un indicador sensible i estandarditzat del grau de disfunció orgànica dels pacients tractats. L’equip considera que aquesta actualització marca un punt d’inflexió en la manera de quantificar la malaltia crítica, en oferir un marc més precís, dinàmic i adaptat a la pràctica actual.

«SOFA-2 és una actualització llargament esperada que millora la capacitat de la medicina intensiva per mesurar, entendre i tractar la malaltia crítica», conclou el Dr. Otavio Ranzani. «En reflectir amb més fidelitat la fisiologia dels pacients i les intervencions que reben, aquest nou sistema permetrà avaluar millor l’impacte dels tractaments i avançar cap a una atenció més personalitzada i eficient».

Podeu escoltar aquest podcast en anglès sobre aquesta publicació.

I aquest és un vídeo en Instagram.

Article de referència:

Ranzani OT, Singer M, Salluh JIF, et al. Development and Validation of the Sequential Organ Failure Assessment (SOFA)-2 Score. JAMA. Published online October 29, 2025. doi:10.1001/jama.2025.20516

La Sala Francesc Cambó de Sant Pau es va omplir de públic i de rialles amb ImproCiencia. Envellir amb sentit de l’humor, una proposta que va unir la recerca biomèdica i el teatre d’improvisació per abordar, amb un llenguatge proper i lúdic, qüestions clau sobre la salut i l’envelliment. L’activitat, que arriba per primera vegada a Barcelona, s’emmarca dins la Setmana de la Ciència i ha estat organitzada, en la seva setena edició, per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER). L’esdeveniment, dirigit especialment en aquesta ocasió a persones grans (més de seixanta-cinc anys), va tenir una gran acollida, reunint més de 180 assistents.

L’espectacle va combinar el talent dels actors de la companyia ImproIMPAR amb la participació directa d’investigadors i investigadores de l’IR Sant Pau, que també formen part del CIBER, i que van aportar rigor científic i experiència clínica a cadascuna de les escenes. La iniciativa s’emmarca en el treball conjunt de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de totes dues institucions, que amplien la seva col·laboració més enllà de la recerca per compartir també la divulgació, reforçant el compromís comú d’apropar la ciència a tota la societat a través de formats innovadors. L’objectiu era demostrar que la ciència pot comunicar-se d’una manera diferent, capaç de fer reflexionar, emocionar i divertir alhora.

«ImproCiencia demostra que la recerca es pot explicar de moltes maneres, i que la ciència també pot emocionar i fer riure», va afirmar el Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i membre del CIBER, que va subratllar «l’excel·lent acollida d’un format que apropa la recerca a la ciutadania amb naturalitat i proximitat». Segons el Dr. Surrallés, iniciatives com aquesta «reforcen la missió de Sant Pau i del CIBER d’apropar la recerca a la societat, fent-la accessible i significativa per a tothom, i ressaltant la tasca dels investigadors i investigadores que dediquen la seva feina a millorar la salut de les persones».

Quatre històries sobre salut, envelliment i recerca explicades amb humor

A través de quatre escenes teatrals inspirades en diferents àmbits de la salut, el públic va poder participar activament i descobrir com la recerca pot ajudar a entendre i prevenir algunes de les principals malalties associades a l’envelliment.

La Dra. Idoia Genua i el Dr. Alex Mesa, del grup d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, van parlar sobre la diabetis tipus 2, una malaltia crònica molt freqüent, però controlable si es detecta a temps i se’n fa un bon seguiment mèdic. En la seva escena, el públic va anar prenent decisions que modificaven el rumb de la història i evidenciaven com els hàbits de vida influeixen directament en la salut metabòlica. «El missatge que volíem transmetre és que la diabetis tipus 2 es pot prevenir i controlar», va explicar la Dra. Idoia Genua, que va destacar la importància de mantenir una alimentació equilibrada i d’estar actiu per reduir el risc de complicacions.

Els investigadors van aprofitar la interacció amb el públic per desmuntar falsos mites i recordar que perdre entre un 5 i un 10 % del pes corporal millora notablement el control de la malaltia. «Cada pacient és diferent, i per això el tractament ha de ser com un vestit a mesura que s’adapti a les seves necessitats i a l’evolució de la malaltia», va afegir el Dr. Alex Mesa. L’escena va concloure amb una segona versió de la història que mostrava com la prevenció i els bons hàbits poden canviar el curs de la malaltia i millorar la qualitat de vida.

Per la seva banda, la Dra. Elena Cortés, del grup de Malalties Neuromusculars, va centrar la seva intervenció en la miastènia greu, una malaltia rara, crònica i autoimmune que afecta la transmissió de l’impuls nerviós als músculs i provoca debilitat i fatiga. Mitjançant una escena amb participació del públic, els actors van recrear les dificultats quotidianes de les persones que conviuen amb aquesta patologia i com el suport mèdic i social pot marcar la diferència.

La investigadora va explicar que aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat i que, tot i que no té cura, els tractaments actuals permeten mantenir una bona qualitat de vida si el diagnòstic és precoç. «És fonamental reconèixer els primers símptomes —com la caiguda de les parpelles o la dificultat per parlar o mastegar— per actuar a temps i evitar complicacions greus», va subratllar la Dra. Cortés.

L’escena més emotiva va arribar amb la intervenció d’Érika Sánchez, investigadora predoctoral del grup de Neurobiologia de les Demències, dedicada a l’estudi de l’Alzheimer. A través d’un relat simbòlic, amb un “personatge-malaltia” que anava limitant progressivament les accions del protagonista, la investigadora va explicar com la malaltia danya les neurones a causa de l’acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau, cosa que provoca la pèrdua de memòria i de capacitats cognitives.

«L’Alzheimer no només afecta la memòria, sinó també la identitat i la relació amb els altres», va destacar Érika Sánchez durant la seva intervenció, insistint que la recerca és «una eina essencial per comprendre millor la malaltia i trobar estratègies de prevenció». L’escena va acabar amb un missatge d’esperança, destacant el paper de la prevenció a través de l’exercici, la dieta mediterrània, el descans i la vida social activa com a claus per protegir el cervell.

Per tancar l’espectacle, el Dr. José María Guerra, cap del grup de recerca de Cardiologia Clínica i Translacional, va transformar la divulgació en un autèntic late night televisiu. Amb humor i ritme, va repassar com ha evolucionat la visió de les malalties cardiovasculars, que han passat de considerar-se inevitables a entendre’s com a patologies prevenibles. El cardiòleg va recordar que estudis com el de Framingham van demostrar que factors com el tabaquisme, la hipertensió o la diabetis són modificables i que la prevenció comença molt abans del primer símptoma. També va descriure els avenços recents en diagnòstic i predicció del risc, com els biomarcadors, la genètica o la intel·ligència artificial, que permeten una medicina més personalitzada.

«Les malalties cardiovasculars no són una conseqüència inevitable de l’envelliment; avui sabem que la prevenció i la recerca han canviat completament la manera d’afrontar-les», va destacar el Dr. Guerra, que va animar el públic a cuidar el cor des de la joventut.

La divulgació com a pont entre la ciència i la ciutadania

L’espectacle va mantenir l’atenció i la participació del públic durant tota la sessió, amb moments d’humor, emoció i aprenentatge compartit. L’equilibri entre la precisió científica i la creativitat escènica va demostrar que la recerca es pot comunicar més enllà dels laboratoris i les aules, convertint-se en un espai de trobada amb la ciutadania.

Des de l’IR Sant Pau i el CIBER es valora la divulgació com una part essencial de la feina científica, una eina que permet explicar els avenços de manera comprensible i propera. «Apropar la recerca a la gent és una part essencial de la nostra missió com a institució», va concloure el Dr. Surrallés, «i formats com ImproCiencia permeten fer-ho d’una manera dinàmica, propera i significativa».

L’èxit de participació i l’excel·lent resposta del públic consoliden ImproCiencia com una proposta de referència en divulgació científica, capaç de trencar barreres entre el coneixement biomèdic i la vida quotidiana, i d’oferir una nova mirada sobre com envellir amb salut, curiositat i sentit de l’humor.

L’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van acollir aquest dimecres 5 de novembre una de les jornades de la Nobel Prize Inspiration Initiative (NPII), un programa internacional que apropa l’experiència i el pensament dels guardonats amb el Premi Nobel a estudiants, joves investigadors i professionals de la ciència. Aquesta edició, organitzada per Nobel Prize Outreach en col·laboració amb la Fundació AstraZeneca i diverses institucions acadèmiques catalanes, va comptar amb la participació del professor Craig C. Mello, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 2006 pel descobriment del mecanisme d’interferència per ARN (RNA interference, RNAi).

La jornada va començar a la Casa Convalescència, on el Nobel nord-americà va mantenir un diàleg obert amb estudiants i joves científics sota el títol “What it takes to be a scientist?” («Què cal per ser científic»), moderat per Adam Smith, de Nobel Prize Outreach. L’acte va comptar amb la benvinguda institucional del professor Albert Selva, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Susana García, responsable de Relacions Institucionals de la Fundació AstraZeneca.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i catedràtic de Genètica de la UAB, va ser l’encarregat de cloure la sessió, tot subratllant el valor d’espais de trobada com aquest per fomentar la vocació científica. «Rebre un Premi Nobel a Sant Pau és un privilegi que ens recorda que la recerca es construeix amb curiositat, perseverança i treball en equip. Iniciatives com aquesta inspiren les noves generacions d’investigadors i reforcen el nostre compromís amb l’excel·lència científica i la col·laboració internacional», va assenyalar el Dr. Surrallés.

Tot seguit, el programa es va traslladar a l’Hospital de Sant Pau, on Craig Mello va impartir la conferència “RNAi: A Molecular Spark in an Information Inferno” («ARNi: una guspira molecular en un infern d’informació»). La sessió va ser inaugurada per Assumpció Malgosa, vicerectora de Recerca de la UAB; Xavier Prats Monné, president del Patronat de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; i Susana García, de la Fundació AstraZeneca. L’acte va incloure també un col·loqui posterior amb el públic, moderat novament per Adam Smith.

«La innovadora i col·laborativa comunitat científica de Barcelona està preparada per assumir un paper cada vegada més important en la revolució que vincula la genètica humana amb tractaments transformadors. És emocionant ser aquí per compartir allò que hem après sobre l’ARN. I per escoltar! Perquè, com algú va dir, les idees que canvien el món sovint provenen de joves científics que encara no han descobert què és impossible», ha afirmat el premi Nobel nord-americà.

Craig C. Mello, pioner en el silenciament gènic

El professor Craig C. Mello és investigador de l’RNA Therapeutics Institute de la University of Massachusetts Medical School (Estats Units) i codirector del Programa de Biologia Cel·lular de l’ARN al Howard Hughes Medical Institute. L’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, juntament amb Andrew Z. Fire, pel descobriment del fenomen d’interferència per ARN (RNAi), un procés natural mitjançant el qual les cèl·lules regulen l’expressió dels seus gens tot silenciant seqüències específiques d’ARN.

Fins aquell moment es creia que l’ARN tenia un paper merament passiu com a missatger entre l’ADN i les proteïnes. El descobriment de Mello i Fire va transformar aquesta visió en demostrar que l’ARN és també un actor clau en el control de la informació genètica. El seu treball va revolucionar la biologia molecular moderna i va ser essencial per entendre com manipular l’ARN de manera segura i eficaç, obrint el camí al desenvolupament de múltiples teràpies innovadores basades en aquest àcid nucleic.

A partir d’aquest coneixement s’han impulsat avenços que van des dels tractaments de silenciament gènic fins a noves estratègies de disseny de fàrmacs i vacunes d’ARN, com les d’ARNm desenvolupades contra la COVID-19. Avui, la recerca en RNAi continua ampliant les seves aplicacions en el tractament de malalties genètiques, infeccioses, cardiovasculars i oncològiques, ja que permet modular de manera precisa l’activitat dels gens implicats en la seva progressió.

Un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha descobert que el factor de creixement fibroblàstic bàsic (bFGF) és capaç de revertir les alteracions funcionals de les cèl·lules mare derivades del teixit adipós en persones amb diabetis tipus 2, restaurant la seva capacitat de proliferar, migrar i formar nous vasos sanguinis.

Aquestes cèl·lules, que en condicions normals tenen un paper essencial en la regeneració dels teixits, veuen reduïda la seva eficàcia a causa de l’entorn metabòlic advers que genera la diabetis. El nou estudi demostra que el bFGF pot reactivar el seu comportament immunomodulador i proangiogènic, retornant-los el seu potencial proliferatiu i capacitat de formar nous vasos sanguinis que perden a causa de la malaltia.

El treball, publicat a la revista Diabetologia, demostra que el tractament amb bFGF no només millora el potencial de les cèl·lules, sinó que també modifica el seu perfil de microARNs (miRNAs), petites molècules que regulen l’expressió gènica i que estan directament implicades en la formació de vasos sanguinis i la reparació vascular. Aquestes troballes obren la porta a noves estratègies de medicina regenerativa personalitzada per a les complicacions vasculars associades a la diabetis tipus 2.

La diabetis i la pèrdua del potencial regeneratiu

La diabetis tipus 2 és una malaltia metabòlica que, a més d’alterar els nivells de glucosa en sang, danya el sistema vascular i compromet la capacitat de l’organisme per reparar els teixits. Aquesta disfunció afecta el cor, els ronyons, el cervell i les extremitats inferiors, generant un alt risc de complicacions cardiovasculars.

Les cèl·lules mare del teixit adipós són una font abundant i accessible de cèl·lules amb potencial terapèutic. Tenen la capacitat d’afavorir la formació de nous vasos sanguinis i de contribuir a la regeneració tissular, però en persones amb diabetis perden part d’aquestes propietats: es redueix la seva capacitat de proliferació, migren menys i el seu perfil transcriptòmic es veu alterat.

«Sabíem que l’entorn metabòlic de la diabetis afecta profundament el comportament de les cèl·lules mare», explica la Dra. Gemma Arderiu, investigadora principal de l’estudi i responsable del grup de Teràpia Cel·lular i Angiogènesi en la Patologia Isquèmica de l’IR Sant Pau. «Per això ens vam plantejar si seria possible ‘reeducar-les’ abans d’utilitzar-les amb finalitats terapèutiques. I el que vam observar és molt prometedor: el tractament amb bFGF aconsegueix restaurar funcions cel·lulars que estaven greument deteriorades».

Com actua el bFGF sobre les cèl·lules mare

L’equip d’investigació va obtenir mostres de teixit adipós subcutani i visceral de cada un dels vuit pacients que van participar a l’estudi, quatre amb diabetis tipus 2 i obesitat mòrbida i quatre individus no diabètics amb normopes. A partir d’aquestes mostres es van aïllar les cèl·lules mare, que es van cultivar durant nou dies en presència de bFGF, una proteïna àmpliament estudiada pel seu paper en el creixement cel·lular, la cicatrització i la formació de vasos sanguinis.

El tractament va demostrar ser altament eficaç. Les cèl·lules derivades de pacients amb diabetis, que inicialment mostraven una proliferació molt limitada i una menor capacitat de migració, van recuperar el seu potencial de proliferació i migració, comportant-se de manera similar a les cèl·lules de persones sense diabetis. Aquest efecte va ser especialment notable en les procedents del teixit adipós visceral, les més afectades per la inflamació i l’estrès metabòlic característics de la malaltia.

Per avaluar si aquesta recuperació es traduïa en una millora funcional, l’equip va dur a terme diferents assajos in vitro o funcionals i en models animals. En cultius tridimensionals i en proves realitzades en ratolins, les cèl·lules tractades amb bFGF van mostrar una major capacitat per organitzar-se en estructures capil·lars i generar nous vasos sanguinis, cosa que confirma que el tractament restaura el seu potencial angiogènic i reparador.

«Hem observat que el bFGF restaura funcionalment les propietats angiogèniques de les cèl·lules endotelials», explica la Dra. Arderiu. «Els retorna el potencial proangiogènic i la capacitat per interaccionar amb altres cèl·lules vasculars per formar noves estructures vasculars. És una recuperació molt notable si tenim en compte el dany que la diabetis produeix en aquest tipus de cèl·lules».

Canvis en el llenguatge genètic de les cèl·lules

L’estudi també revela com el bFGF aconsegueix aquest efecte reparador. Els investigadors van analitzar el perfil de miRNAs, petites molècules que actuen com a «interruptors gènics» i regulen l’activitat de nombrosos gens implicats en processos clau com la proliferació cel·lular, la formació de vasos sanguinis o l’envelliment de les cèl·lules.

En les persones amb diabetis, aquests miRNAs solen estar desajustats: alguns s’expressen en excés, frenant el creixement cel·lular, mentre que d’altres deixen d’activar-se quan ho haurien de fer. Aquest desequilibri impedeix que les cèl·lules mare funcionin correctament i limita la seva capacitat per reparar teixits danyats.

El tractament amb bFGF va aconseguir restablir part d’aquest equilibri perdut. Després de l’exposició al factor, els investigadors van observar una reducció de miR-24, miR-145 i miR-140 —vinculats a la inhibició del creixement i la senescència cel·lular— i un augment de miR-17, un regulador positiu de la proliferació i la supervivència. Aquest canvi en el patró de miRNAs va reactivar rutes moleculars essencials, com les del factor TGF-β, Wnt i integrines, fonamentals per a la formació i reparació dels vasos sanguinis.

«Podríem dir que el bFGF no només actua sobre la superfície de la cèl·lula, sinó que entra en la seva programació interna i la corregeix», explica la Dra. Arderiu. «Aquest reajustament molecular permet que les cèl·lules tornin a respondre als senyals de creixement i regeneració, com ho farien en un entorn saludable».

La investigadora afegeix que aquesta plasticitat cel·lular obre un horitzó molt esperançador. «Si som capaços de modular l’expressió gènica de les cèl·lules mitjançant molècules biològiques com el bFGF, podrem dissenyar teràpies regeneratives més eficaces i adaptades a cada pacient. És un pas important cap a la medicina de precisió en malalties metabòliques i vasculars».

Un nou enfocament per a teràpies personalitzades

Els resultats de l’estudi apunten a un canvi de paradigma en l’ús de les cèl·lules mare com a eina terapèutica. El tractament amb bFGF no només restaura el seu potencial angiogènic, sinó que també potencia la seva capacitat d’adaptació i resposta regenerativa, cosa que obre noves possibilitats per a la seva aplicació en pacients amb diabetis tipus 2.

«La possibilitat de recuperar el potencial terapèutic de les mateixes cèl·lules del pacient és un avenç molt rellevant», afirma la Dra. Gemma Arderiu. «Aquest treball demostra que les cèl·lules afectades per la diabetis no estan perdudes; amb l’estratègia adequada poden tornar a exercir la seva funció reparadora i contribuir a regenerar teixits danyats».

La investigadora subratlla a més que aquest enfocament «representa un pas endavant cap a una medicina més personalitzada i segura, basada en l’ús de les mateixes cèl·lules del pacient prèviament tractades al laboratori». Segons explica, el precondicionament amb bFGF podria incorporar-se com un pas previ en teràpies regeneratives destinades a restaurar la funció vascular o millorar la cicatrització en diferents tipus de lesions.

Recerca que uneix ciència bàsica i aplicació clínica

Els autors reconeixen que el treball es va dur a terme amb un nombre reduït de mostres humanes, a causa de la dificultat d’obtenir teixit visceral i subcutani del mateix pacient. Així i tot, els resultats ofereixen una base sòlida per a futures investigacions preclíniques orientades a validar la seguretat i l’eficàcia del tractament en models de malaltia vascular diabètica.

«Aquests resultats reforcen la nostra aposta per una recerca translacional, que apropi els avenços del laboratori a la pràctica clínica», conclou la Dra. Arderiu. «Demostrem que, fins i tot en condicions adverses com la diabetis tipus 2, les cèl·lules mare conserven un potencial regeneratiu que pot reactivar-se. Només cal trobar l’estímul adequat per despertar-lo».

L’estudi es va dur a terme a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la xarxa de teràpia cel·lular (TERAV i TERAV+) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Cardiovascular (CIBER-CV) i la Universitat de Barcelona (UB). La investigació va ser finançada per l’Institut de Salut Carlos III i la Generalitat de Catalunya.

Referència de l’article:

Civit-Urgell A, Peña E, Bejar MT, Moscatiello F, Vilahur G, Badimon L, Arderiu G. bFGF rescues dysfunctional properties of adipose-derived stem cells from individuals with type 2 diabetes by modulating their miRNA profile. Diabetologia 2025. https://doi.org/10.1007/s00125-025-06533-0.

Gestors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) van participar en les III Jornades de les Plataformes ISCIII de Suport a la R+D+i en Biomedicina i Ciències de la Salut, celebrades a Salamanca del 27 al 29 d’octubre. La trobada, organitzada per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), va reunir més de 400 professionals procedents d’hospitals, instituts de recerca sanitària, universitats i administracions públiques, amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les infraestructures científiques que donen suport a la recerca biomèdica a Espanya.

Aquestes jornades, que se celebren amb caràcter anual, són el principal punt de trobada entre les tres plataformes promogudes per l’ISCIII: la Plataforma ISCIII de Biomodels i Biobancs, la Plataforma ISCIII ITEMAS (Dinamització i Innovació de les Capacitats Industrials del Sistema Nacional de Salut) i la Plataforma ISCIII SCReN (Suport a la Recerca Clínica Independent). Cadascuna d’aquestes plataformes exerceix un paper estratègic en l’impuls de la recerca translacional i la innovació en salut, promovent recursos compartits, metodologies comunes i sinergies entre centres d’arreu del país.

L’IR Sant Pau va participar activament en les tres plataformes, contribuint als debats sobre els reptes actuals i les oportunitats de col·laboració en l’àmbit de la recerca biomèdica. Entre els temes tractats van destacar la gestió ètica i de qualitat dels biobancs, la innovació tecnològica als hospitals, la transferència de coneixement al sector productiu i el paper de les unitats d’assaigs clínics independents en la generació d’evidència científica.

Durant les jornades, la Dra. Rosa Maria Antonijoan, de l’IR Sant Pau i l’Hospital Sant Pau, va moderar la taula “Discussió interactiva de casos pràctics” dins de la sessió de la Plataforma SCReN, juntament amb la Dra. Inma Fuentes, del Vall d’Hebron Institute of Research (VHIR). La taula va permetre compartir experiències reals de gestió i coordinació d’estudis clínics, posant en relleu la importància de les xarxes col·laboratives i del suport metodològic i regulador que ofereix la plataforma per a la recerca independent.

La participació de l’IR Sant Pau en aquesta trobada reflecteix el seu compromís amb l’excel·lència científica, la col·laboració en xarxa i la recerca translacional orientada a millorar la pràctica clínica. La seva implicació en les plataformes de l’ISCIII contribueix a enfortir la capacitat investigadora del sistema sanitari, afavorir la innovació i garantir que els avenços científics es tradueixin en beneficis reals per als pacients i la societat.

L’última edició de La Marató de 3Cat, dedicada a la recerca en malalties respiratòries, va recaptar 10 milions d’euros que es destinaran a impulsar 36 projectes liderats per 60 equips de recerca de tot Catalunya. Aquestes patologies afecten més de dos milions de persones al país, constitueixen la segona causa d’ingrés hospitalari i la tercera causa de mort, i representen un dels principals reptes de salut pública actuals.

En aquest context, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) participarà en cinc projectes finançats per la Fundació La Marató de 3Cat, als quals es destinaran més de 800.000 euros en total per a les activitats de recerca desenvolupades des del centre. Aquests projectes abasten àmbits molt diversos de la salut respiratòria —des de la recerca bàsica i preclínica fins a la salut pública i la recerca clínica— i reforcen la contribució de Sant Pau a l’estudi d’aquestes malalties.

Els projectes finançats vinculats a Sant Pau compten amb la participació dels investigadors David de la Rosa Carrillo, David Ramos Barbón, Otavio Ranzani, Manel Esteller i Ivan Castellví Barranco, tots ells implicats en iniciatives que impulsaran la recerca biomèdica de qualitat en l’àmbit de les malalties respiratòries i la col·laboració entre centres.

Entre les iniciatives liderades des de Sant Pau, destaca l’assaig clínic coordinat pel Dr. David de la Rosa Carrillo, dotat amb 200.000 euros, que avaluarà l’ús d’antibiòtics inhalats en pacients amb bronquièctasis no associades a fibrosi quística. La recerca pretén determinar si aquest tipus de tractament pot reduir les exacerbacions i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, sovint afectats per infeccions recurrents i un deteriorament progressiu de la funció pulmonar. L’estudi adoptarà un disseny aleatoritzat i doble cec per garantir la màxima fiabilitat dels resultats.

També amb un pressupost pròxim als 200.000 euros, el Dr. David Ramos Barbón liderarà un estudi dedicat al descobriment i validació de noves molècules capaces de revertir el remodelatge de les vies respiratòries en l’asma. Aquest procés estructural, que contribueix a la gravetat i cronicitat de la malaltia, s’abordarà mitjançant models preclínics que permetran avaluar el potencial terapèutic de diferents compostos. Els resultats podrien obrir la porta a futurs assaigs clínics i a nous enfocaments farmacològics.

Per la seva banda, el Dr. Manel Esteller coordinarà el projecte titulat Impacte del vapeig en el (epi)genoma dels adults. Dotat amb 200.000 euros, estudiarà els efectes de l’ús de cigarrets electrònics sobre la metilació de l’ADN —un mecanisme epigenètic clau en la regulació gènica— a partir de mostres d’esput de vapejadors, no vapejadors i fumadors. L’objectiu serà identificar possibles alteracions moleculars associades al vapeig i contribuir a la detecció precoç de danys respiratoris relacionats amb aquesta pràctica.

El Dr. Otavio Ranzani, investigador de l’IR Sant Pau, coordinarà el projecte Protegir la salut respiratòria a Catalunya: Clima, Aire i Salut (PRISMA-CAT), amb un finançament de prop de 125.000 euros. L’estudi analitzarà com la contaminació atmosfèrica i les variacions climàtiques afecten la salut respiratòria de la població catalana. A través de la integració de dades ambientals, epidemiològiques i de salut pública, es preveu identificar patrons de risc i desenvolupar estratègies de prevenció per protegir els col·lectius més vulnerables davant l’impacte del canvi climàtic.

Finalment, el Dr. Ivan Castellví Barranco participarà en un projecte liderat per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), del qual a l’IR Sant Pau li correspondran 90.000 euros. L’estudi se centrarà en la identificació de biomarcadors cel·lulars i moleculars en el rentatge broncoalveolar per millorar el diagnòstic i el seguiment de la sarcoïdosi. Aquesta malaltia inflamatòria sistèmica, que pot afectar diferents òrgans —especialment els pulmons—, s’analitzarà mitjançant tècniques avançades que permetran aprofundir en els mecanismes immunitaris que en determinen l’evolució i la resposta al tractament.

Amb aquests quatre projectes, l’IR Sant Pau reforçarà la seva contribució a la recerca sobre les malalties respiratòries i el seu compromís amb la transferència de coneixement per millorar la salut de la població. La col·laboració amb La Marató de 3Cat continuarà essent un motor fonamental per impulsar projectes d’excel·lència que connectin la recerca biomèdica amb les necessitats reals dels pacients.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) incorpora el Dr. Manel Esteller, investigador ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i un dels científics més reconeguts internacionalment en els camps de l’epigenètica i l’oncologia per liderar un nou grup de recerca.

El Dr. Esteller és una de les figures científiques més reconegudes internacionalment en els àmbits de l’epigenètica i l’oncologia. La seva tasca pionera ha estat clau per comprendre com els mecanismes epigenètics —processos que regulen l’expressió gènica sense alterar la seqüència de l’ADN— influeixen en el desenvolupament del càncer i d’altres malalties complexes.

La incorporació del Dr. Esteller reforça la massa crítica de talent científic de l’IR Sant Pau i impulsarà la recerca en àmbits com l’epigenètica aplicada, l’oncologia translacional i la medicina personalitzada. El seu lideratge i la seva experiència en la creació de xarxes internacionals contribuiran a atraure finançament competitiu i investigadors d’alt nivell, consolidant el centre com un referent europeu en recerca biomèdica.

Un impuls estratègic per a l’IR Sant Pau

Aquesta aposta s’emmarca en l’estratègia de l’IR Sant Pau per atraure i retenir el talent científic del país, així com en una estratègia específica aprovada pel Patronat de l’IR Sant Pau per incentivar l’adhesió i atracció d’investigadors ICREA. Així mateix, busca oferir entorns d’excel·lència que permetin desenvolupar carreres de primer nivell sense haver de marxar a l’estranger. Així, el centre reafirma el seu compromís amb el progrés científic i el desenvolupament de Catalunya en aquest sector estratègic.

El valor afegit d’un investigador ICREA

ICREA és una institució creada pel Govern de Catalunya per incorporar al sistema científic català investigadors de màxim nivell internacional mitjançant un procés de selecció altament competitiu i basat en criteris d’excel·lència. Incorporar un investigador ICREA en un centre representa un aval de qualitat, lideratge i projecció internacional.

Amb aquest pas, l’IR Sant Pau consolida la seva posició dins el sistema CERCA i reforça la seva estratègia per situar-se com un node de referència de la recerca biomèdica pública catalana.

Una trajectòria científica d’excel·lència i reconeixement mundial

Amb més de 640 publicacions científiques i més de 150.000 citacions, el Dr. Esteller és el científic biomèdic català més citat i un dels més influents del món. A la llista 2024 de la Universitat de Stanford/Elsevier, figura entre el Top 2 % dels científics mundials.  Segons Research.com (edició 2025), ocupa el primer lloc a Espanya en Medicina; en Genètica se situa segon a escala nacional en la mateixa edició. A més, Research.com li atorga els reconeixements “Medicine in Spain Leader Award 2025” i “Genetics in Spain Leader Award 2025”.

Al llarg de més de dues dècades de carrera, va dirigir el Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’IDIBELL (2008–2019) i posteriorment l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) (2019–2024). És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la European Academy of Cancer Sciences, entre altres corporacions científiques.

Entre altres guardons, ha rebut el Premi Rei Jaume I d’Investigació Bàsica (2013), el Premi Nacional de Recerca de Catalunya (2015), la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2015) i el Premi de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2024).

La Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha participat en una revisió internacional publicada a Nature Reviews Cardiology que explora com la interacció entre la inflamació i el metabolisme contribueix al desenvolupament i la progressió de la insuficiència cardíaca. En l’article, la investigadora de l’IR Sant Pau ha actuat com a autora corresponent.

La insuficiència cardíaca és una de les principals causes d’hospitalització i mortalitat als països desenvolupats, i la seva incidència augmenta amb l’envelliment de la població i amb els avenços en la supervivència després d’un infart de miocardi. Es tracta d’una condició crònica en què el cor no aconsegueix bombar prou sang per cobrir les necessitats de l’organisme, fet que provoca fatiga, dificultat per respirar i acumulació de líquids.

El treball, titulat “Immunometabolism in Heart Failure”, recull l’evidència científica més recent sobre el paper de l’anomenat immunometabolisme —la interacció entre metabolisme i sistema immunitari— en la disfunció del cor en el context de la insuficiència cardíaca, i proposa noves línies de recerca orientades a millorar el diagnòstic i el pronòstic dels pacients.

Inflamació i metabolisme: una connexió clau en el cor malalt

En la insuficiència cardíaca, el dany del teixit cardíac desencadena una resposta inflamatòria inicial necessària per reparar el miocardi. Tanmateix, en molts casos aquesta reacció no es resol completament i es transforma en una inflamació crònica de baix grau que deteriora progressivament la funció del cor.

Paral·lelament, les cèl·lules cardíaques i les del sistema immunitari modifiquen la seva manera d’obtenir i utilitzar energia. Quan el cor perd eficiència en la producció d’energia —per exemple, després d’un infart o en contextos d’estrès metabòlic com la diabetis o l’obesitat—, s’activen vies alternatives que consumeixen més recursos i generen subproductes que perpetuen la inflamació. En aquest procés, les cèl·lules immunitàries canvien la seva font principal d’energia (“metabolisme”) de la fosforilació oxidativa, que depèn de l’oxigen i de la disponibilitat d’àcids grassos i es produeix a les mitocòndries, a la glucòlisi, una via més ràpida que converteix la glucosa en piruvat, però que és menys eficient en termes de producció d’ATP.

La revisió també subratlla que la medul·la òssia i la melsa actuen com a reservoris de cèl·lules immunes que són alliberades i dirigides cap al cor lesionat. L’arribada continuada d’aquestes cèl·lules, especialment quan la inflamació es manté en el temps, contribueix a la progressió de la insuficiència cardíaca.

Aquesta interacció constant i bidireccional entre les cèl·lules immunes i les que constitueixen el teixit cardíac genera un autèntic diàleg metabòlic —o crosstalk— mitjançant el qual ambdues s’influeixen mútuament. Les cèl·lules immunes alteren l’entorn energètic del miocardi alliberant molècules inflamatòries que modifiquen el metabolisme i la funció dels cardiomiòcits i dels fibroblasts. Al seu torn, les cèl·lules cardíaques lesionades envien senyals metabòlics que alteren novament la resposta immunitària. Aquest intercanvi continu de senyals afavoreix un remodelatge advers del cor, caracteritzat per fibrosi, pèrdua d’elasticitat i deteriorament progressiu de la funció contràctil.

«El cor malalt no només batega amb menys força; també canvia la manera com obté i utilitza l’energia», explica la Dra. Gemma Vilahur. «Aquesta alteració metabòlica estimula una resposta immunitària que, al seu torn, agreuja el dany. Comprendre aquest diàleg és essencial per poder trencar aquest cercle viciós».

La revisió assenyala que aquests processos es detecten des de fases molt primerenques de la insuficiència cardíaca i poden estar presents fins i tot abans que apareguin símptomes clínics evidents. Identificar aquests canvis de manera precoç permetria actuar abans que el dany cardíac sigui irreversible, obrint la porta a estratègies de prevenció i tractament més eficaces.

Un nou enfocament per a futures teràpies

L’article també destaca que la recerca en immunometabolisme obre la porta a noves estratègies terapèutiques per prevenir i tractar la insuficiència cardíaca. Comprendre com les cèl·lules immunes i cardíaques gestionen l’energia, i com aquests processos influeixen en la resposta inflamatòria, permet identificar rutes metabòliques concretes que podrien ser modulades amb fàrmacs.

En aquest sentit, els autors apunten que ajustar l’equilibri entre el consum de glucosa i d’àcids grassos, o regular l’activitat de les mitocòndries —els orgànuls encarregats de produir energia—, podria contribuir a millorar la funció cardíaca i a frenar la progressió de la malaltia. De la mateixa manera, controlar l’activació metabòlica de les cèl·lules del sistema immunitari podria ajudar a limitar la inflamació crònica que acompanya la insuficiència cardíaca.

«L’immunometabolisme ens permet entendre la insuficiència cardíaca des d’una perspectiva més àmplia», afegeix la Dra. Vilahur. «No es tracta només de tractar els símptomes, sinó d’actuar sobre els mecanismes cel·lulars que els originen».

A més, aquesta visió integrada obre noves oportunitats per al desenvolupament de biomarcadors capaços de reflectir l’estat metabòlic i inflamatori del cor. Aquests indicadors biològics —detectables en sang o mitjançant tècniques d’imatge avançades— podrien permetre identificar de manera precoç quins pacients estan en risc de progressió, anticipar descompensacions i monitorar la resposta als tractaments. En el futur, el seu ús clínic podria ajudar a seleccionar teràpies més adequades per a cada perfil de pacient, avançant cap a una medicina veritablement personalitzada en insuficiència cardíaca.

L’ús de tècniques d’imatge molecular avançades, com la tomografia per emissió de positrons (PET) o la ressonància magnètica amb traçadors específics, permetrà també seguir de manera no invasiva el trànsit i l’activació de les cèl·lules immunes al cor. Aquestes eines ofereixen una nova manera d’observar el procés inflamatori en temps real, cosa que facilitarà avaluar la progressió de la malaltia i comprovar de manera directa l’efecte dels tractaments dirigits al metabolisme o a la inflamació.

En conjunt, aquestes estratègies —molt més precises que els tractaments convencionals centrats únicament en millorar la funció de bombament— representen un canvi de paradigma en l’abordatge de la insuficiència cardíaca. En integrar el component immunitari i metabòlic en el diagnòstic i la teràpia, s’obre la porta a tractar la malaltia des de la seva arrel biològica, amb un enfocament més eficaç, preventiu i personalitzat.

Lideratge científic des de l’IR Sant Pau

La participació de la Dra. Vilahur en aquesta publicació reforça el lideratge de l’IR Sant Pau en la recerca dels mecanismes cel·lulars que vinculen inflamació, metabolisme i malaltia cardiovascular. El seu grup treballa des de fa anys en l’estudi de com l’entorn metabòlic i el sistema immunitari contribueixen al desenvolupament de l’ateroesclerosi, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca.

«El nostre objectiu és traslladar aquest coneixement a la pràctica clínica per millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients», afirma la Dra. Vilahur. «El futur de la cardiologia resideix en la integració de la biologia molecular amb la medicina personalitzada i les estratègies de prevenció cardiovascular».

Article de referència:

Andreadou I, Ghigo A, Nikolaou P-E, Swirski FK, Thackeray JT, Heusch G, Vilahur G. Immunometabolism in heart failure. Nat Rev Cardiol octubre 2025;22:751–72. https://doi.org/10.1038/s41569-025-01165-8.

Tres noves revisions Cochrane han trobat proves que els nous medicaments per aprimar basats en agonistes del receptor de GLP-1 produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa, però el finançament dels estudis per part de la indústria planteja dubtes sobre els seus resultats. Aquestes revisions, realitzades en bona part per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà —integrat a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i coordinador de la Xarxa Cochrane Iberoamericana—, són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fonamentar futures guies sobre l’ús d’aquests medicaments en el tractament de l’obesitat.

Les revisions, que examinen els efectes de tres medicaments per aprimar, coneguts com a agonistes del receptor de GLP-1 (sigles en anglès de pèptid glucagonoide de tipus 1), han trobat que els tres fàrmacs produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa en comparació amb un medicament fictici (placebo). Tot i això, l’evidència sobre els efectes a més llarg termini i els efectes secundaris continua essent limitada o dubtosa, entre altres coses pels possibles conflictes d’interessos.

Els fàrmacs agonistes de GLP-1 es van desenvolupar originalment per tractar persones amb diabetis tipus 2 i el seu ús clínic va començar a mitjan dècada del 2000. En aquest tipus de pacients, especialment en aquells que pateixen una malaltia del cor o dels ronyons, els medicaments van millorar el control de la glucosa a la sang, van reduir el risc de complicacions cardíaques i renals, van ajudar a aprimar-se i van disminuir el risc de mort precoç.

Més recentment, s’han fet assaigs per estudiar aquests fàrmacs en persones amb obesitat. Els medicaments imiten l’activitat d’una hormona natural que alenteix la digestió i ajuda les persones a sentir-se saciades durant més temps. Actualment, estan autoritzats a Espanya i a altres països per al control del pes, juntament amb una dieta hipocalòrica i exercici, en persones amb obesitat o amb sobrepès i problemes de salut relacionats amb el pes.

Pèrdua de pes al cap d’un o dos anys

En totes les revisions, la tirzepatida, la semaglutida i la liraglutida van produir una pèrdua de pes significativa en comparació amb un placebo al cap d’un o dos anys, i és probable que aquests efectes es mantinguin mentre continua el tractament.

La tirzepatida (injectada un cop per setmana) va donar lloc a una reducció de pes d’aproximadament el 16% després de 12 a 18 mesos. L’evidència de 8 assaigs controlats aleatoritzats (6.361 participants) també va indicar que aquests efectes podrien mantenir-se fins a 3,5 anys, tot i que les dades de seguretat a llarg termini eren limitades.

La semaglutida (també injectada setmanalment) va reduir el pes corporal al voltant de l’11% després de 24 a 68 setmanes, amb efectes probablement mantinguts fins a dos anys, segons les dades de 18 assaigs controlats aleatoritzats (27.949 participants). Aquest medicament va augmentar la probabilitat d’aconseguir almenys un 5% de pèrdua de pes corporal, però es va associar amb taxes més altes d’efectes secundaris digestius lleus o moderats.

La liraglutida (una injecció diària) va donar lloc a una reducció de pes mitjana més modesta, d’entre el 4% i el 5%, segons 24 assaigs (9.937 participants), però, així i tot, va augmentar la proporció de persones que van aconseguir una pèrdua de pes significativa en comparació amb el placebo. Les proves d’efectes a més llarg termini, més enllà dels dos anys, van ser més escasses.

En totes les revisions, hi va haver poca o gens de diferència entre aquests medicaments i el placebo pel que fa als episodis cardiovasculars greus, la qualitat de vida o la mortalitat. Tot i això, els esdeveniments adversos, especialment les nàusees i els símptomes digestius, van ser més freqüents en les persones que van rebre medicaments GLP-1, i algunes van interrompre el tractament a causa dels efectes secundaris.

«Aquests medicaments tenen el potencial de produir una pèrdua de pes considerable, especialment durant el primer any», afirma el Dr. Juan Franco, primer autor d’una de les revisions i investigador de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf, Alemanya, vinculat a la Xarxa Cochrane Iberoamericana. «És un moment emocionant després de dècades d’intents fallits per trobar tractaments eficaços per a les persones amb obesitat».

Recerca independent i accés equitatiu

La majoria dels estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica, que va participar àmpliament en la planificació, l’execució, l’anàlisi i l’informe dels resultats. Això planteja dubtes sobre els possibles conflictes d’interessos i la necessitat de recerca independent.

Els autors també van destacar que l’ús més estès d’aquests medicaments ha de tenir en compte els determinants socials i comercials de la salut, incloent-hi l’accés, l’assequibilitat i la cobertura, per evitar accentuar les desigualtats de salut existents en les persones amb obesitat. El preu elevat de la semaglutida i la tirzepatida actualment limita l’accés a aquests tractaments, mentre que la patent vençuda de la liraglutida ha permès que estiguin disponibles versions genèriques més assequibles. La patent de la semaglutida també venç el 2026.

Els estudis inclosos en les tres revisions es van dur a terme principalment en països d’ingressos mitjans i alts, i amb prou feines van comptar amb la representació de regions com l’Àfrica, l’Amèrica Central i el Sud-est Asiàtic. Tenint en compte la diversitat en la composició corporal, l’alimentació i les conductes de salut entre les poblacions, els autors assenyalen la importància d’avaluar com funcionen aquests medicaments en contextos mundials diferents.

«Necessitem més dades sobre els efectes a llarg termini i altres desenllaços relacionats amb la salut cardiovascular, especialment en persones amb menor risc», afirma la Dra. Eva Madrid, autora principal de les revisions i investigadora de l’IR Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà, a més de professora de la Universitat de Valparaíso (Xile). «La recuperació del pes després d’interrompre el tractament podria afectar la sostenibilitat a llarg termini dels beneficis observats. Calen més estudis independents amb una perspectiva de salut pública». Entre els autors de les revisions també hi figuren els Drs. Javier Bracchiglione, Marta Roqué, Ivan Solà i Gerard Urrútia, investigadors de l’IR Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà.

Aquestes revisions són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) realitzat a les Cochrane Evidence Synthesis Units (ESU) iberoamericana —coordinada des del Centre Cochrane Iberoamericà, amb seu a l’IR Sant Pau— i Alemanya-Regne Unit, i documentaran les pròximes guies de l’OMS sobre l’ús dels agonistes del receptor de GLP-1 per tractar l’obesitat. Està previst que les guies es publiquin aviat, després d’una consulta pública feta al setembre.

Articles de referència

1. Franco JVA, Guo Y, Varela LB, Aqra Z, Alhalahla M, Medina Rodriguez M, Salvador Oscco EL, Patiño Araujo B, Banda S, Escobar Liquitay CM, Bracchiglione J, Meza N, Madrid E. Tirzepatide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd016018.
2. Bracchiglione J, Meza N, Franco JVA, Escobar Liquitay CM, Novik A V, Ocara Vargas M, Lazcano G, Poloni D, Rinaldi Langlotz F, Roqué-Figuls M, Munoz SR, Madrid E. Semaglutide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd015092.pub2.
3. Meza N, Bracchiglione J, Escobar Liquitay CM, Madrid E, Varela LB, Guo Y, Urrútia G, Er S, Tiller S, Shokraee K, Alvarez Busco F, Solà I, Ocara Vargas M, Novik A V, Poloni D, Franco JVA. Liraglutide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd016017

La Sala d’Actes de l’Hospital de Sant Pau ha acollit avui la Jornada de Recerca Infermera “La recerca en cures: l’impuls necessari per a la millora de la salut”, organitzada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). La trobada ha reunit professionals d’arreu de Catalunya per compartir experiències i reflexions sobre com la recerca en cures pot contribuir a millorar la qualitat assistencial, la seguretat del pacient i la sostenibilitat del sistema sanitari.

L’acte d’obertura ha estat presidit pel Dr. Jordi Surrallés, director científic de l’IR Sant Pau, i per Maria Lacueva Abad, directora infermera de l’Hospital de Sant Pau, que han destacat el paper estratègic de la recerca infermera en la generació de coneixement aplicat. «La recerca en cures ens ajuda a entendre millor les necessitats reals dels pacients i a millorar la seva experiència assistencial», ha afirmat el Dr. Surrallés. «A Sant Pau, la vocació científica i la mirada humanista dels professionals d’infermeria conflueixen per avançar cap a una atenció més integral», ha afegit.

Per la seva banda, Maria Lacueva ha subratllat que «les infermeres no només tenim cura de les persones; també generem coneixement que millora les cures i la salut de tota la societat. La recerca infermera és, sens dubte, una forma més de cuidar».

Una jornada per compartir experiències i reptes

La primera taula, dedicada a l’impuls de la recerca en la gestió infermera, ha estat moderada per Laia Lacueva Pérez, coordinadora del Servei de Gestió de Processos Assistencials de la Direcció Infermera de l’Hospital del Mar, i ha comptat amb la participació de Maria Lacueva Abad, directora infermera de l’Hospital de Sant Pau; Saray Alen Gobernado, directora infermera de l’Hospital Clínic; Isabel Andrés Martínez, directora infermera de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i Mariona Peiró Robert, responsable d’infermeria de l’Àrea Muntanya-Dreta de Barcelona de l’Institut Català de la Salut. Les participants han compartit la seva experiència sobre el valor de la recerca com a eina per millorar la gestió, promoure el lideratge infermer i generar innovació des de les cures.

A la sessió d’experiències, centrada en l’aportació de la recerca infermera, s’han presentat projectes que mostren la diversitat i la vitalitat d’aquest camp. S’hi han exposat treballs sobre la relació terapèutica a les unitats d’aguts de salut mental, la influència dels determinants socials en la insuficiència cardíaca avançada, la relació entre intensitat de cures i resultats clínics, l’impacte de les figures d’infermeria de pràctica avançada en immunoteràpia i un programa de formació per a la detecció de l’infart agut de miocardi amb perspectiva de gènere i edat.

El Cap d’Infermeria de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, el Dr. Jordi Torralbas Ortega, ha remarcat que «aquest tipus de trobades són essencials per compartir coneixement i fer visibles les aportacions i l’impacte de la recerca infermera». Segons ha destacat, les infermeres tenen un paper clau en la generació d’evidència científica que pot transformar la pràctica clínica i millorar la salut de les persones.

Després de la pausa, la taula de reptes per a l’impuls de la recerca infermera, moderada per Ester Risco Vilarasau, cap de Recerca i Innovació en Cures i Atenció Domiciliària de la Fundació Parc Taulí, ha reunit Antonio R. Moreno Poyato, vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals i professor agregat de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona; Begoña Martí Cañiz, directora de Cures Infermeres del Sistema Sanitari Català del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Ramón Mir Abellan, cap de Gestió del Coneixement d’Infermeria del Parc Sanitari Sant Joan de Deu; i Jordi Torralbas Ortega. Els ponents han compartit reflexions sobre com reforçar la visibilitat, el finançament i el reconeixement institucional de la recerca en cures, així com la necessitat de fomentar la col·laboració entre centres i consolidar estructures de suport a la investigació infermera.

La jornada s’ha clos amb la conferència «El finançament i la visibilitat de la recerca en cures. Idees per fer passos endavant», a càrrec de Mayte Moreno Casbas, directora de la Unidad de Investigación en Cuidados y Servicios de Salud (Investén-ISCIII) i co-coordinadora del Comité de Cuidados en Salud del Ministeri de Sanitat, que ha aportat la seva visió sobre la importància de continuar avançant en el reconeixement i el suport a la recerca en cures. En el tram final, han intervingut també Adrià Comella, director gerent de l’Hospital de Sant Pau, i Xavier Prats Monné, president del Patronat de l’Hospital i de l’IR Sant Pau, que han tancat la jornada amb unes paraules d’agraïment i de reconeixement a la tasca dels equips d’infermeria.

El compromís del Sant Pau amb la recerca en cures

Amb aquesta jornada, l’IR Sant Pau reafirma el seu compromís amb la recerca en cures i amb el reconeixement de la tasca investigadora de les infermeres, que constitueix una de les seves línies per promoure un sistema de salut basat en l’evidència, la innovació i l’excel·lència assistencial. L’Institut considera que la recerca infermera és una eina clau per transformar la pràctica clínica, generar nous models d’atenció centrats en la persona i reforçar la coordinació entre els àmbits assistencial i científic.

A través d’iniciatives com aquesta jornada, l’IR Sant Pau vol impulsar una cultura de recerca que reconegui el valor del coneixement generat des de les cures, afavoreixi la participació dels equips d’infermeria en projectes competitius i fomenti la transferència dels resultats a la pràctica diària. Aquesta aposta per la recerca en cures consolida el paper del IR Sant Pau com a motor d’innovació i de millora contínua al servei de la salut i el benestar de les persones.

Un estudi multicèntric liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Hospital de Sant Pau, publicat a la revista Neurology, demostra que l’aplicació precoç i coordinada d’un protocol integral d’atenció millora significativament la recuperació funcional dels pacients amb hemorràgia intracerebral espontània, una de les formes més greus d’ictus.

La investigació confirma que l’atenció ràpida i estandarditzada també és determinant en l’ictus hemorràgic, igual que en l’ictus isquèmic, i demostra que les mesures clíniques aplicades durant les primeres hores poden marcar la diferència en l’evolució funcional del pacient. Els resultats apunten a la necessitat d’organitzar circuits assistencials específics per a l’hemorràgia cerebral —un futur “Codi ICH” (per les sigles en anglès d’Intracerebral Hemorrhage)— que permetin activar de manera immediata els recursos sanitaris necessaris i garantir l’aplicació precoç de les intervencions que salven teixit cerebral i redueixen seqüeles.

L’ictus és una de les principals causes de mort i discapacitat. A Catalunya, cada any més de 13.000 persones pateixen un ictus. La majoria, al voltant del 85 %, són ictus isquèmics, causats per l’obstrucció d’una artèria cerebral, però entre un 10 i un 15 % són ictus hemorràgics, provocats per la ruptura d’un vas sanguini i l’acumulació de sang dins del cervell. Aquest tipus d’ictus sol tenir pitjor pronòstic, amb una mortalitat que pot superar el 40 % i una elevada taxa de seqüeles greus. Fins fa pocs anys, es considerava que hi havia poques opcions terapèutiques més enllà de les cures generals, fet que generava una actitud més passiva davant d’aquests pacients.

Un protocol simple, però eficaç que millora la recuperació

El nou estudi liderat per la Dra. Anna Ramos Pachón i el Dr. Álvaro Lambea Gil, investigadors del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i neuròlegs de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau, confirma que aquesta visió ha de canviar. Analitzant més de 1.800 pacients atesos als 28 hospitals públics catalans de la Xarxa d’Atenció d’Ictus entre 2020 i 2022, els investigadors van comprovar que aplicar de manera precoç un conjunt de mesures mèdiques simples i protocol·litzades —denominat care bundle protocol (CBP)— millora de manera significativa la recuperació funcional. Aquest protocol inclou el control ràpid de la pressió arterial, la glucèmia, la temperatura corporal, l’oxigenació i la reversió del tractament anticoagulant quan escau.

L’estudi confirma, en aquesta població, les troballes de l’assaig clínic internacional INTERACT3 i, a més, demostra que l’efecte beneficiós es manté durant un període més prolongat del que s’havia descrit prèviament. També s’observa benefici fins i tot en pacients que arriben més tard a l’hospital, encara que aquest efecte és més gran com més aviat es produeix l’arribada.

Els resultats mostren que els pacients en els quals es van assolir tots els objectius del protocol en les primeres 24 hores presentaven un 66 % més de probabilitats d’assolir una recuperació funcional favorable al cap de tres mesos, amb beneficis especialment marcats en aquells que van arribar a l’hospital abans de vuit hores des de l’inici dels símptomes.

«Durant anys s’assumia que, davant d’una hemorràgia cerebral, poc es podia fer més enllà de les cures bàsiques. Aquest estudi ve a corroborar el contrari: que aplicar de manera precoç mesures simples, però ben coordinades, millora considerablement les possibilitats de recuperació», explica el Dr. Álvaro Lambea-Gil. «El missatge és clar: el temps també compta en l’hemorràgia intracerebral, i hem d’actuar amb la mateixa rapidesa i organització que en l’ictus isquèmic».

Cap a un “Codi ICH” per millorar l’atenció a l’ictus hemorràgic

L’estudi revela també que només en un de cada quatre pacients es va aconseguir el compliment complet del protocol, fet que indica la necessitat de millorar l’adherència a aquestes mesures a tota la xarxa assistencial. Així i tot, els resultats van ser consistents en tots els tipus d’hospitals, cosa que demostra que es tracta d’intervencions de baix cost, fàcilment aplicables i amb un gran impacte clínic.

«Fins fa poc, la gestió de l’ictus hemorràgic era més passiva, en part per la manca de tractaments específics», afegeix el Dr. Lambea Gil. «Avui sabem que hi ha molt a fer i que aquestes mesures s’han d’aplicar de manera sistemàtica. Per això creiem que ha arribat el moment d’implantar un Codi ICH a tots els hospitals, un circuit específic que asseguri una atenció ràpida i protocol·litzada també per als pacients amb hemorràgia cerebral».

L’estudi reforça la idea que les primeres hores són crítiques també en l’hemorràgia cerebral i que el benefici d’una actuació precoç s’estén més enllà del que es creia, fins aproximadament 14 hores després de l’inici dels símptomes. Per això, els investigadors insisteixen que la població ha de continuar acudint a l’hospital immediatament davant de qualsevol sospita d’ictus, ja que la distinció entre ictus isquèmic i hemorràgic només pot fer-se mitjançant una prova d’imatge.

«El missatge al ciutadà no canvia: si apareixen signes d’ictus, cal trucar immediatament al 112. Encara que després l’escàner mostri una hemorràgia, continua havent-hi coses a fer que poden marcar la diferència», resumeix el Dr. Lambea Gil.

El registre HIC-CAT, una eina pionera de recerca poblacional

El treball es va dur a terme utilitzant el registre HIC-CAT (Hemorràgia Intracerebral a Catalunya), un projecte finançat per la Fundació Ictus i impulsat pel Dr. Joan Martí Fàbregas de l’Hospital de Sant Pau, en coordinació amb el Pla Director de Malalties Vasculars Cerebrals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

L’HIC-CAT va ser creat amb l’objectiu de millorar el coneixement real sobre l’atenció a l’ictus hemorràgic a Catalunya, sobre el qual fins ara existien molt poques dades poblacionals sistematitzades. El seu disseny va permetre recollir variables clíniques, d’imatge, terapèutiques i evolutives de cada cas, i vincular-les amb indicadors assistencials i de resultats a curt i mitjà termini de tots els pacients diagnosticats d’hemorràgia intracerebral aguda als hospitals públics catalans amb capacitat per atendre ictus.

Coordinat per l’IR Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau, el registre involucra els 28 hospitals públics de Catalunya que formen part de la Xarxa d’Atenció a l’Ictus, cosa que el converteix en un dels registres prospectius d’ictus hemorràgic més grans a escala europea. Gràcies a aquesta infraestructura, ha estat possible analitzar per primera vegada com l’aplicació sistemàtica de mesures de maneig precoç pot modificar el pronòstic funcional en condicions reals de pràctica clínica, més enllà de l’entorn controlat dels assaigs clínics.

A més, l’HIC-CAT actua com a plataforma de recerca col·laborativa, facilitant el desenvolupament d’estudis observacionals, projectes de millora de la qualitat i futures intervencions clíniques dirigides a estandarditzar l’atenció a l’ictus hemorràgic. La seva estructura modular i la seva coordinació centralitzada permeten incorporar noves variables o centres, i la seva integració amb el Stroke Catalan Reperfusion Consortium garanteix la coherència amb els programes de codi ictus ja existents.

«L’HIC-CAT representa un salt qualitatiu en la manera d’estudiar l’hemorràgia intracerebral», assenyala el Dr. Pol Camps, coordinador del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i de la Unitat d’Ictus de Sant Pau, i coautor del treball. «Ens permet no només descriure què fem, sinó també identificar quines pràctiques tenen un impacte real en la recuperació dels pacients i com podem traslladar-les de manera homogènia a tot el sistema sanitari».

Lideratge de l’IR Sant Pau en recerca sobre l’ictus

L’estudi sobre l’hemorràgia intracerebral s’emmarca en una línia de recerca consolidada de l’IR Sant Pau que combina la pràctica clínica, la recollida sistemàtica de dades i l’anàlisi poblacional per millorar l’atenció i la recuperació dels pacients amb ictus en totes les seves formes. Aquesta línia busca traslladar el coneixement generat des dels registres catalans a la pràctica assistencial, amb un enfocament multidisciplinari que integra neuròlegs, radiòlegs, intensivistes i personal d’infermeria especialitzat.

En els darrers mesos, el grup de Malalties Cerebrovasculars, liderat pel Dr. Pol Camps, ha publicat a Neurology dues investigacions de referència internacional que reforcen aquest compromís amb una recerca útil i aplicable.

D’una banda, un estudi liderat per la Dra. Marina Guasch-Jiménez va evidenciar que les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques després del tractament endovascular de l’ictus isquèmic també s’associen a una pitjor recuperació funcional i a una major mortalitat, fet que obliga a reconsiderar els criteris de seguretat i seguiment de la teràpia endovascular. El treball, basat en més de 3.000 casos del registre Codi Ictus de Catalunya (CICAT), és l’anàlisi poblacional més àmplia realitzada fins ara sobre aquest fenomen.

D’altra banda, la recerca encapçalada per la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz va confirmar que la col·locació urgent d’un stent carotidi durant la trombectomia mecànica millora l’evolució funcional i la supervivència en pacients amb ictus isquèmic causat per lesions en tàndem, sense augmentar les complicacions hemorràgiques. Aquest estudi, que va incloure 578 pacients tractats en deu centres catalans, aporta una de les evidències més sòlides fins avui sobre la seguretat i eficàcia de l’stent carotidi urgent.

«Aquests treballs reflecteixen la vocació de l’IR Sant Pau per generar evidència clínica aplicable a la pràctica assistencial, aprofitant la fortalesa dels registres poblacionals catalans», subratlla el Dr. Pol Camps. «El nostre objectiu és continuar avançant en l’atenció a l’ictus amb una recerca col·laborativa i orientada al pacient».

Referència dels articles:

1. Lambea-Gil Á, Marti-Fabregas J, Cardona P, Rodriguez-Luna D, Millán M, Amaro S, Prats-Sanchez L, Silva Y, Seró L, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Martinez-Domeño A, Guasch-Jiménez M, Ezcurra-Díaz G, Carcel-Marquez J, Fernandez-Cadenas I, Pérez De La Ossa N, Abilleira S, Salvat-Plana M, Fagundez O, Camps-Renom P, Ramos-Pachón A, as the HIC-CAT investigators. Effect of onset-to-admission time and care bundle achievement on functional outcomes in patients with ICH: A population-based study: A population-based study. Neurology 2025;105:e214176. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214176
2. Marti-Fabregas J, Ramos-Pachón A, Prats-Sanchez L, Núñez-Guillén A, Rodríguez BL, Rodriguez-Luna D, Amaro S, Silva Y, Rodriguez-Campello A, Puig I, Gomez-Choco M, Vázquez-Justes D, Guanyabens N, Cocho D, Cánovas D, Steinhauer EG, Llull L, Guasch-Jiménez M, Martinez-Domeño A, Marin R, Lambea-Gil Á, Díaz GE, Paipa-Merchan A, Quesada H, Casadevall MP, Wenger D, Pancorbo O, Seró L, Pérez J, Costa X, Zaragoza J, Rodríguez-Villatoro N, Catena E, Calvo NM, Krupinski J, De La Ossa NP, Abilleira S, Salvat-Planas M, Fagundez O, Camps-Renom P, for HIC-CAT. Influence of hospital type on outcomes of patients with acute spontaneous intracerebral hemorrhage: A population-based study: A population-based study. Neurology 2024;103:e209539. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209539
3. Guasch-Jiménez M, Ezcurra Díaz G, Lambea-Gil Á, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Prats-Sanchez L, Fernández-Vidal JM, Toscano-Prat C, Marti-Fabregas J, Martínez-González JP, Fernandez-Cadenas I, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Rodríguez Vázquez A, Gomis M, Xuclà-Ferrarons T, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Seró L, Purroy F, Salvat-Plana M, Abilleira S, Camps-Renom P, as the Catalan Stroke Code and Reperfusion Consortium (CICAT). Influence of asymptomatic hemorrhagic transformation after endovascular treatment on stroke outcome: A population-based study: A population-based study. Neurology 2025;104:e213509. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000213509.
4. Ezcurra-Díaz G, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Doncel-Moriano Cubero A, Flores-Pina B, Figueras-Aguirre GL, Fernández-Pérez I, Xuclà-Ferrarons T, Purroy F, Flores A, Guasch-Jiménez M, Lambea-Gil Á, Prats-Sanchez L, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Marti-Fabregas J, Fernández-Vidal JM, Abilleira S, Salvat-Plana M, Núñez-Guillén A, Lara-Rodríguez B, Rodriguez-Luna D, Hernandez D, Rodríguez Vázquez A, Cabero-Arnold A, Menéndez Albarracín A, Cánovas D, Camps-Renom P. Emergent carotid artery stenting in patients with acute ischemic stroke with tandem lesions: One-year follow-up results from the SECURIS study. Neurology 2025;105:e214067. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214067.

Tot i que el tractament endovascular ha revolucionat el pronòstic dels pacients amb ictus, la meitat d’ells no recuperen la seva autonomia. Entre les diverses causes que expliquen aquesta manca de millora hi ha les hemorràgies cerebrals. Aquestes, que poden aparèixer després d’un ictus isquèmic tractat mitjançant teràpia endovascular, s’han considerat tradicionalment preocupants només quan causen un empitjorament neurològic evident. No obstant això, una investigació publicada a Neurology i liderada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) demostra que fins i tot les formes asimptomàtiques de transformació hemorràgica —aquelles que no provoquen deteriorament clínic— també influeixen negativament en la recuperació funcional i la supervivència dels pacients.

«Fins ara donàvem importància a l’hemorràgia detectada al TAC de control quan el pacient empitjorava clínicament», explica la Dra. Marina Guasch-Jiménez, primera signant de l’estudi i investigadora del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR i neuròloga de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau. «Les nostres dades suggereixen que això no és així. Fins i tot les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques s’associen a una recuperació funcional més limitada i a una mortalitat més alta al cap de tres mesos».

El Dr. Pol Camps, investigador principal del treball i coordinador del grup de Malalties Cerebrovasculars i de la Unitat d’Ictus de Sant Pau, afegeix que «aquests resultats obliguen a replantejar els indicadors de seguretat del tractament endovascular. No n’hi ha prou amb vigilar les hemorràgies simptomàtiques; qualsevol transformació hemorràgica, encara que sigui asimptomàtica, s’ha de considerar un marcador de risc que pot condicionar l’evolució del pacient».

Un estudi poblacional amb més de 3.000 pacients

El treball, titulat “Influence of Asymptomatic Hemorrhagic Transformation After Endovascular Treatment on Stroke Outcome”, es basa en el registre poblacional del Codi Ictus de Catalunya (CICAT), una base de dades prospectiva i obligatòria que recull de manera sistemàtica l’atenció a l’ictus a tota la xarxa hospitalària catalana.

L’estudi va incloure 3.067 pacients consecutius tractats mitjançant teràpia endovascular per un ictus isquèmic de la circulació anterior entre 2017 i 2023 en deu centres de referència de Catalunya, entre els quals l’Hospital de Sant Pau. Els investigadors van analitzar informació clínica, radiològica i terapèutica detallada, amb l’objectiu de determinar si la transformació hemorràgica asimptomàtica, detectada a la neuroimatge de control a les 24 hores del tractament, tenia impacte sobre la recuperació funcional o la mortalitat a mitjà termini.

Dels més de 3.000 pacients inclosos, una de cada quatre persones (25,8 %) va presentar algun tipus de transformació hemorràgica i una de cada cinc (20 %) ho va fer sense símptomes clínics associats. Entre les categories radiològiques descrites —infart hemorràgic tipus 1 i 2 (HI1, HI2) i hemorràgia parenquimatosa tipus 1 i 2 (PH1, PH2), a més de l’hemorràgia parenquimatosa remota (rPH)—, les formes més lleus (HI1 i HI2) van ser les més freqüents, mentre que les més greus (PH2) van presentar el percentatge més baix de casos asimptomàtics.

L’anàlisi multivariable, ajustada per factors pronòstics coneguts com ara l’edat, va revelar que la presència d’una transformació hemorràgica asimptomàtica duplicava la probabilitat d’un pitjor resultat funcional i s’associava amb una mortalitat un 50 % superior. Entre els subtipus, la PH2 asimptomàtica va mostrar el risc més alt de mal resultat funcional.

«El valor d’aquest treball rau en la seva representativitat: analitzem més de tres mil pacients tractats en condicions reals, cosa que ens permet obtenir conclusions sòlides aplicables a la pràctica clínica diària», destaca la Dra. Guasch-Jiménez. «Catalunya compta amb un sistema de registre poblacional de l’ictus únic a Europa, que ens ofereix l’oportunitat de generar evidència clínica d’alta qualitat sobre el tractament endovascular i les seves complicacions», afegeix el Dr. Camps.

Factors associats i possibles implicacions clíniques

L’estudi també va identificar diversos factors associats amb l’aparició de transformacions hemorràgiques asimptomàtiques, entre ells nivells més alts de glucosa i pressió arterial sistòlica en el moment de l’ingrés, major gravetat neurològica inicial, menor puntuació ASPECTS (indicador del teixit cerebral viable), temps més llargs des de l’inici de l’ictus fins a la punció femoral i un nombre més gran d’intents durant la trombectomia.

«Alguns d’aquests factors són potencialment modificables, cosa que obre la porta a intervencions clíniques dirigides», assenyala la Dra. Guasch-Jiménez. «Un millor control de la glucèmia i de la pressió arterial, així com l’optimització dels dispositius per reduir el nombre de passades durant la trombectomia, podrien ajudar a prevenir aquest tipus de complicacions».

Segons el Dr. Camps, «els resultats reforcen la necessitat d’incorporar el seguiment radiològic de qualsevol hemorràgia posttractament com a part de l’avaluació de seguretat als assaigs i a la pràctica clínica habitual. Comprendre per què fins i tot les hemorràgies sense expressió clínica afecten el pronòstic pot ajudar-nos a desenvolupar teràpies més segures i eficaces».

A més, els autors proposen que l’estudi dels mecanismes subjacents —com ara la toxicitat derivada de l’extravasació sanguínia o l’alteració de la barrera hematoencefàlica— contribueixi a millorar la comprensió del dany cerebral posterior a l’ictus i a dissenyar estratègies neuroprotectores més específiques.

Una crida a revisar els criteris de seguretat en el tractament de l’ictus

Els investigadors destaquen que les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques, lluny de ser una troballa benigna o anecdòtica, s’han de considerar un senyal d’alerta rellevant i un nou paràmetre de seguretat en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic agut. Encara que no provoquin un empitjorament clínic immediat, les dades de l’estudi mostren que la seva sola presència s’associa de manera consistent amb un pitjor pronòstic funcional i una mortalitat més alta a mitjà termini.

«Aquests resultats posen de manifest que qualsevol mena d’hemorràgia posterior al tractament endovascular, encara que no s’acompanyi de símptomes, pot reflectir un dany tissular subjacent que afecta la recuperació cerebral», explica la Dra. Guasch-Jiménez. «Per tant, cal monitorar i reportar sistemàticament totes les transformacions hemorràgiques, independentment de la seva expressió clínica, per millorar l’avaluació de la seguretat i l’eficàcia del procediment».

En paraules del Dr. Camps, «les transformacions hemorràgiques s’haurien d’incloure com a indicador addicional de seguretat als registres clínics i als assaigs sobre noves estratègies de reperfusió. Incorporar aquesta mesura permetrà disposar d’una visió més completa de l’impacte real del tractament endovascular i contribuirà a desenvolupar protocols més segurs i personalitzats per a cada pacient».

Els autors subratllen igualment que la identificació de factors modificables —com la hiperglucèmia o la pressió arterial elevada a l’ingrés— reforça la importància d’un abordatge integral del pacient amb ictus, que combini el control de les variables metabòliques i hemodinàmiques amb procediments endovasculars cada cop més precisos i segurs.

L’estudi va comptar amb la col·laboració del Consorci Codi Ictus de Catalunya (CICAT) i va ser finançat per l’Institut de Salut Carlos III (projecte PMP21/00165) en el marc del programa RICORS-ICTUS (RD21/0006/0006), amb el suport de fons europeus FEDER i Next Generation EU.

Referència de l’article:

Guasch-Jiménez M, Ezcurra Díaz G, Lambea-Gil Á, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Prats-Sanchez L, Fernández-Vidal JM, Toscano-Prat C, Marti-Fabregas J, Martínez-González JP, Fernandez-Cadenas I, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Rodríguez Vázquez A, Gomis M, Xuclà-Ferrarons T, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Seró L, Purroy F, Salvat-Plana M, Abilleira S, Camps-Renom P, com a Catalan Stroke Code and Reperfusion Consortium (CICAT). Influence of asymptomatic hemorrhagic transformation after endovascular treatment on stroke outcome: A population-based study. Neurology 2025;104:e213509. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000213509.