Les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia constitueixen un dels reptes més importants actuals en oncologia hematològica a causa de la seva complexitat biològica, la seva evolució clínica agressiva i la limitada eficàcia dels tractaments convencionals. Davant d’aquest escenari, la recerca biomèdica busca noves estratègies que permetin avançar cap a abordatges més precisos i adaptats a les característiques de cada pacient.

En aquesta línia s’emmarca un projecte de recerca internacional en el qual participa l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), centrat en el desenvolupament d’estratègies de medicina de precisió per millorar l’abordatge d’aquest tipus de càncer hematològic. L’estudi està liderat pel Dr. Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del Càncer de l’IR Sant Pau, i ha obtingut una ajuda competitiva de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) en el marc de la convocatòria de Projectes de Col·laboració Internacional 2025 de l’Acció Estratègica en Salut.

El projecte comptarà amb un finançament total de 300.000 euros i es desenvoluparà al llarg de tres anys (2026–2028), en el context del programa europeu EP PerMed (European Partnership for Personalised Medicine), que promou enfocaments innovadors basats en la farmacogenòmica i la personalització dels tractaments.

Un enfocament molecular per a un càncer hematològic d’alta complexitat

Les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia apareixen a conseqüència de tractaments oncològics previs i es caracteritzen per una gran heterogeneïtat molecular, fet que en dificulta el maneig clínic i limita la resposta a les teràpies estàndard. Aquesta diversitat biològica fa especialment necessari aprofundir en els mecanismes que subjauen a la malaltia i en la seva relació amb la resposta als tractaments.

En aquest sentit, el projecte planteja una caracterització molecular avançada de la malaltia amb l’objectiu d’identificar perfils biològics que permetin millorar l’estratificació dels pacients i optimitzar la selecció de les teràpies. «Comprendre en profunditat les alteracions moleculars que caracteritzen aquestes neoplàsies és clau per avançar cap a tractaments més eficaços i adaptats a cada pacient, especialment en un context clínic tan complex com el de les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia», explica el Dr. Esteller.

Per a això, l’estudi integrarà tecnologies genòmiques i transcriptòmiques d’última generació, incloent-hi anàlisis a escala de cèl·lula única (single-cell), seqüenciació avançada i estratègies d’anàlisi multiómica, que permetran obtenir una visió detallada dels processos biològics implicats en la malaltia.

Anàlisi avançada i col·laboració internacional

El treball es desenvoluparà en col·laboració amb altres grups de recerca nacionals i internacionals, en el marc de les xarxes impulsades per EP PerMed, i farà un ús intensiu d’infraestructures científiques especialitzades en genòmica, anàlisi de dades i plataformes de seqüenciació. Aquest enfocament permetrà obtenir una visió integrada dels mecanismes moleculars implicats en la malaltia i del seu impacte en la resposta terapèutica.

El finançament concedit es destinarà principalment a cobrir els costos associats a serveis científics avançats, com la seqüenciació especialitzada, el processament i l’anàlisi de grans volums de dades, la coordinació internacional del projecte i la difusió dels resultats en congressos científics i publicacions en accés obert.

Impuls a la recerca en medicina de precisió

La participació de l’IR Sant Pau en aquest projecte reforça el seu compromís amb la recerca translacional i la medicina de precisió, així com la seva implicació en iniciatives internacionals orientades a millorar el diagnòstic, el pronòstic i el tractament de malalties oncològiques complexes mitjançant enfocaments personalitzats basats en el coneixement molecular de la malaltia.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut dos contractes Sara Borrell en la convocatòria 2025 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en el marc de l’Acció Estratègica en Salut. Aquestes ajudes, adreçades a personal investigador postdoctoral, tenen com a objectiu afavorir la continuïtat i la consolidació de trajectòries científiques en l’àmbit de la recerca biomèdica dins del Sistema Nacional de Salut.

Les ajudes han estat concedides al Dr. Víctor de la Peña Arteaga i al Dr. Iñigo Rodríguez Baz, que desenvoluparan la seva activitat investigadora a l’IR Sant Pau, on podran aprofundir en la seva especialització científica i avançar en el desenvolupament de la seva carrera investigadora en un entorn de recerca sanitària acreditat.

En el cas del Dr. Víctor de la Peña Arteaga, el contracte permetrà consolidar la seva recerca en l’àmbit de la salut mental, amb un enfocament neurobiològic i translacional centrat en la depressió resistent al tractament, dins d’una línia de treball coordinada pel Dr. Narcís Cardoner. La seva activitat investigadora es focalitza en l’estudi dels mecanismes cerebrals implicats en la resposta terapèutica, amb especial atenció als factors associats a la manca de resposta als tractaments antidepressius convencionals.

En aquest context, la recerca del Dr. de la Peña inclou la identificació i validació de biomarcadors de neuroimatge funcional vinculats a l’evolució clínica dels pacients amb depressió resistent. La integració d’aquesta estratègia en un context clínic, permet aprofundir en la caracterització biològica i funcional del trastorn i contribuir a una millor comprensió dels seus mecanismes subjacents, en un àmbit d’elevat impacte clínic i social.

Per la seva banda, el Dr. Iñigo Rodríguez Baz desenvoluparà la seva activitat investigadora en l’àmbit de les demències, amb un focus específic en la demència amb cossos de Lewy, dins d’una línia de recerca coordinada pel Dr. Daniel Alcolea. La seva recerca se centra en el fenotipat clínic i biològic de la malaltia, incloent-ne les fases prodròmiques, amb l’objectiu de descriure amb més precisió la seva heterogeneïtat clínica i evolutiva.

El seu treball integra l’anàlisi de biomarcadors en diferents fluids biològics —plasma, sèrum i líquid cefalorraquidi— amb biomarcadors de neuroimatge i neurofisiològics, com la ressonància magnètica, tècniques de medicina nuclear i la polisomnografia. Aquesta aproximació multimodal permet avançar en el diagnòstic precoç, en l’estratificació dels pacients i en la predicció de la progressió clínica de la demència amb cossos de Lewy, una patologia especialment complexa des del punt de vista diagnòstic.

En ambdós casos, l’Institut de Recerca Sant Pau actua com a centre receptor de les ajudes, proporcionant el marc institucional i científic necessari per al desenvolupament de l’activitat investigadora. La incorporació del Dr. Víctor de la Peña Arteaga i del Dr. Iñigo Rodríguez Baz reforça l’aposta de l’IR Sant Pau per la captació i consolidació de talent investigador postdoctoral, així com per l’impuls de línies de recerca alineades amb àrees prioritàries com la salut mental i les malalties neurodegeneratives.

La concessió d’aquests dos contractes Sara Borrell se suma al conjunt d’ajudes competitives obtingudes per l’IR Sant Pau en la convocatòria 2025 i consolida el seu paper com a entorn de referència per a la formació postdoctoral i el desenvolupament de recerca biomèdica de qualitat, amb potencial impacte en l’avenç del coneixement i en la millora de l’atenció als pacients.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut tres ajudes altament competitives de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), corresponents a dos contractes Ramón y Cajal i un contracte Juan de la Cierva. Aquest reconeixement reflecteix la qualitat de la recerca desenvolupada al centre i la seva capacitat per atraure, potenciar i projectar talent científic, alhora que promou la participació i el lideratge de les dones en la ciència, un eix estratègic que l’IR Sant Pau impulsa activament per avançar cap a una recerca més diversa i inclusiva.

Les ajudes Ramón y Cajal s’adrecen a personal investigador amb una trajectòria científica destacada i permeten tant incorporar nous perfils com impulsar la carrera d’aquells que ja formen part de centres d’excel·lència, afavorint el desenvolupament de línies de recerca independents. Per la seva banda, les ajudes Juan de la Cierva donen suport a l’especialització postdoctoral i enforteixen la progressió del personal investigador emergent en grups amb una sòlida capacitat formativa.

En aquest context, l’IR Sant Pau incorpora mitjançant una ajuda Ramón y Cajal la Dra. Dora Koller, investigadora amb un perfil interdisciplinari que combina genòmica, farmacogenètica, medicina de precisió i anàlisi computacional. La seva trajectòria internacional, que inclou una etapa prolongada a la Universitat de Yale (Estats Units), s’ha centrat a identificar relacions genètiques complexes entre malalties físiques —com l’endometriosi o el dolor crònic— i trastorns psiquiàtrics. Disposa d’una àmplia xarxa de col·laboració nacional i internacional, amb un paper destacat com a analista principal en grans consorcis de referència, com la Women’s Health Initiative i el Chronic Pain Genomics Consortium.

La Dra. Koller ha liderat estudis pioners que aporten una visió integrada de la salut mental i la salut física, i la seva experiència en plataformes de farmacogenètica i mètodes analítics avançats representa un impuls estratègic per al desenvolupament de noves aproximacions de medicina personalitzada a l’IR Sant Pau. La Dra. Koller s’incorporarà al grup de Medicina Perinatal i de la Dona, dirigit per la Dra. Elisa Llurba.

La segona ajuda Ramón y Cajal ha estat concedida a la Dra. Marta Cano Català, que ja desenvolupava la seva tasca científica a l’IR Sant Pau i que amb aquesta ajuda reforça la seva trajectòria al centre. La Dra. Cano és una experta reconeguda en neuroimatge aplicada als trastorns afectius, amb un interès especial en els mecanismes d’acció dels tractaments antidepressius d’acció ràpida, com ara la teràpia electroconvulsiva (ECT).

La seva recerca ha permès identificar biomarcadors estructurals i funcionals que milloren la comprensió de la resposta terapèutica, obrint noves possibilitats cap a una psiquiatria de precisió. La seva participació en consorcis internacionals com GEMRIC i ENIGMA contribueix a posicionar l’IR Sant Pau com a centre de referència en l’àmbit de la neuroimatge clínica. La Dra. Cano s’integrarà en el grup de Salut Mental, liderat per la Dra. Maria J. Portella.

Per la seva banda, l’ajuda Juan de la Cierva ha estat atorgada a la Dra. Estela Rosell Mases, nova incorporació en el grup de recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, dirigit pel Dr. Dídac Mauricio. Aquest contracte li permetrà enfortir el seu perfil científic i contribuir a una línia de treball amb un marcat component translacional. La investigació de la Dra. Rosell se centrarà en l’avaluació del paper de molècules derivades de la microbiota intestinal sobre la malaltia de fetge esteatòtic d’origen metabòlic en models experimentals in vitro i in vivo i cohorts humanes.

L’atorgament d’aquestes tres ajudes subratlla el compromís de l’IR Sant Pau amb l’excel·lència científica, la medicina personalitzada, la salut mental, la recerca translacional i la promoció del talent femení en la ciència. Totes les beneficiàries són investigadores joves que contribueixen a reforçar la presència de dones en àrees tradicionalment infrarepresentades, un aspecte prioritari en l’estratègia del centre per fomentar la igualtat d’oportunitats i garantir una recerca més competitiva i equitativa. A través de programes competitius com els de l’AEI, l’IR Sant Pau continua enfortint el seu paper dins l’ecosistema biomèdic i generant coneixement d’impacte per millorar la salut de les persones.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut un contracte Juan Rodés de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), un programa estatal orientat a consolidar la carrera investigadora de professionals clínics del Sistema Nacional de Salut i a facilitar la integració estable de la recerca en l’àmbit hospitalari.

La beneficiària del contracte és la Dra. Carla Abdelnour Ruiz, especialista en Neurologia, que desenvoluparà la seva activitat al Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. El contracte, amb una durada de quatre anys, permet compatibilitzar l’atenció clínica amb una dedicació sostinguda a la recerca, reforçant el paper de l’hospital com un entorn de generació de coneixement biomèdic estretament vinculat a l’assistència.

La Dra. Abdelnour Ruiz desenvolupa la seva activitat clínica i científica en l’àmbit del deteriorament cognitiu i les malalties neurodegeneratives, amb un focus específic en les demències i, de manera destacada, en la demència amb cossos de Lewy. La seva trajectòria investigadora s’emmarca en línies consolidades del Servei de Neurologia i de l’IR Sant Pau, amb participació en projectes de recerca clínica i translacional centrats en aquestes patologies, així com en estudis orientats a millorar-ne la caracterització clínica i l’abordatge diagnòstic.

El programa Juan Rodés està específicament dissenyat per afavorir l’estabilització de personal facultatiu amb vocació científica, cosa que permet donar continuïtat a trajectòries clíniques que integren la recerca de manera estructural en la pràctica professional. A través d’aquest model, es promou la retenció de talent en el sistema públic i es reforcen els vincles entre hospitals i instituts de recerca sanitària.

En aquest cas, l’IR Sant Pau actua com a centre sol·licitant i l’Hospital de Sant Pau com a centre de realització, garantint un marc estable per al desenvolupament conjunt de l’activitat assistencial i la recerca clínica en Neurologia. Aquesta estructura facilita la continuïtat de línies de recerca ja existents i la seva translació a l’entorn clínic.

La concessió d’aquest contracte Juan Rodés suposa un nou impuls a l’estratègia de l’IR Sant Pau de promoure carreres clíniques-investigadores estables i reforça el compromís del centre amb una recerca orientada a la millora del coneixement, el diagnòstic i l’atenció de les demències i altres malalties neurodegeneratives.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut sis contractes de la convocatòria Río Hortega 2025 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), un programa destinat a consolidar la carrera de professionals de la salut que combinen l’assistència clínica amb la recerca biomèdica.

Aquests ajuts, de dos anys de durada, permetran que especialistes amb formació sanitària i experiència investigadora dediquin una part significativa del seu temps a la recerca en entorns hospitalaris, integrant la pràctica clínica amb la generació de nou coneixement. El seu objectiu és fomentar la continuïtat de la carrera científica en etapes postformatives i reforçar la recerca clínica translacional dins del Sistema Nacional de Salut.

Aquest resultat consolida el paper de l’IR Sant Pau com a entorn d’excel·lència per a la formació de professionals clínics amb vocació investigadora, i evidencia el seu compromís amb la promoció del talent i la transferència de coneixement cap a la pràctica assistencial.

Els nous ajuts abasten un ampli ventall d’àrees, des de les malalties cardiovasculars fins a les neurociències i la genòmica, i es desenvoluparan en col·laboració amb personal investigador consolidat de l’IR Sant Pau que lidera projectes competitius en els seus respectius àmbits.

En l’àrea cardiovascular, el Dr. Jesús Díaz Gutiérrez, que col·laborarà amb l’equip de la Dra. Gemma Vilahur, centrarà el seu treball en l’estudi dels mecanismes inflamatoris i metabòlics implicats en el dany miocàrdic i en l’evolució de l’aterotrombosi. La seva recerca buscarà comprendre com la inflamació i el metabolisme lipídic contribueixen al desenvolupament de la malaltia cardiovascular i identificar noves estratègies que permetin anticipar complicacions en pacients amb malaltia coronària. Aplicant tècniques de biologia molecular i l’anàlisi de diferents tècniques d’imatge cardíaca, el projecte aspira a contribuir al desenvolupament d’estratègies de prevenció més precises i personalitzades.

En l’àmbit de la neurologia, el Dr. Joan Miquel Fernández Vidal, que col·laborarà amb la Dra. Sònia Benítez, orientarà la seva recerca cap als trastorns cerebrovasculars. El Dr. Fernández Vidal estudiarà el paper de biomarcadors lipídics i inflamatoris associats a la progressió de la placa d’ateroesclerosi carotídia, amb l’objectiu d’identificar factors que determinin el risc d’ictus isquèmic i la seva recurrència, així com l’aparició d’altres esdeveniments cardiovasculars. El seu projecte combinarà estudis clínics i anàlisis de laboratori en cohorts de pacients per millorar la predicció del pronòstic. El seu treball buscarà optimitzar l’estratificació del risc d’ictus i orientar les decisions terapèutiques en una patologia freqüent i d’alt impacte sanitari.

També dins del camp de la neurologia, la Dra. Júlia Peris Subiza, que col·laborarà amb la Dra. Olivia Belbin, i la Dra. Sara Rubio Guerra, vinculada a l’equip del Dr. Ignacio Illán-Gala, impulsaran projectes centrats en malalties neurodegeneratives. La Dra. Peris Subiza orientarà la seva recerca al desenvolupament de biomarcadors per millorar el diagnòstic de trastorns mentals i malalties neurodegeneratives i per avaluar l’eficàcia de tractaments. La Dra. Rubio Guerra, per la seva banda, centrarà el seu projecte en la caracterització clínica i biològica de la demència frontotemporal i l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), integrant tècniques de neuroimatge, anàlisi de proteïnes associades al dany neuronal i seguiment longitudinal de pacients. La seva recerca contribuirà a definir subtipus biològics d’aquestes patologies i a millorar la precisió diagnòstica.

També en l’àrea de la neurologia, però en aquest cas més enfocada a les eines òmiques, el Dr. Franco Emanuel Appiani, en col·laboració amb el Dr. Israel Fernández, participarà en projectes que exploraran els mecanismes de regulació gènica en malalties neurològiques i metabòliques. Utilitzant tècniques genòmiques i proteòmiques a gran escala, la seva recerca buscarà identificar rutes biològiques clau i biomarcadors amb valor diagnòstic o pronòstic. Aquests estudis contribuiran a comprendre millor les bases moleculars de diverses malalties complexes i a establir ponts entre la biologia molecular i la pràctica clínica.

Finalment, en l’àmbit de les neurociències, la Dra. Helena Codes Méndez desenvoluparà un projecte en col·laboració entre les unitats de Neuromuscular, Reumatologia i Esclerosi Múltiple, sota la coordinació del Dr. Luis Querol. Reumatòloga de formació, la Dra. Codes centrarà la seva recerca en la detecció precoç i el monitoratge mitjançant biomarcadors de les complicacions neurològiques associades a les malalties autoimmunes sistèmiques. L’estudi té com a objectiu identificar indicadors biològics que permetin reconèixer de manera primerenca l’afectació del sistema nerviós i seguir-ne l’evolució, amb la finalitat de millorar el diagnòstic i el maneig clínic d’aquests pacients. Es tracta d’un projecte transversal que integra coneixement clínic i experimental i que reforça la col·laboració entre diferents especialitats en un camp de creixent rellevància assistencial i investigadora.

L’obtenció d’aquests contractes Río Hortega reforça el paper de l’IR Sant Pau com a entorn de referència per a la formació i la incorporació de noves generacions de professionals clínics a la recerca. Els projectes que es desenvoluparan en el marc d’aquests ajuts reflecteixen l’aposta del centre per una recerca orientada a la millora del diagnòstic, el tractament i la prevenció de malalties d’alt impacte sanitari.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut cinc Contractes Predoctorals de Formació en Investigació en Salut (PFIS) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), corresponents a la convocatòria de 2025. Aquests contractes, amb una durada de quatre anys, són un dels principals instruments estatals per impulsar la formació inicial de personal investigador en ciències biomèdiques i constitueixen una via clau d’incorporació al sistema de recerca sanitària.

La concessió d’aquestes quatre ajudes permetrà a noves doctorandes desenvolupar la seva tesi en projectes competitius liderats des de l’IR Sant Pau, integrant-se en equips consolidats i contribuint a l’avenç del coneixement en àrees de gran rellevància clínica. El programa PFIS combina formació metodològica avançada, participació en estudis en curs i acompanyament en els primers passos de la carrera científica, reforçant el compromís de l’institut amb el talent emergent.

Una de les noves doctorandes és Ainel Iskakova, que desenvoluparà la seva recerca sota la direcció de la Dra. María José Martínez-Zapata. La seva tesi s’emmarca en projectes orientats a millorar l’atenció postquirúrgica mitjançant l’ús d’eines digitals innovadores. En concret, se centrarà a avaluar intervencions que facilitin el seguiment remot de pacients després de cirurgia cardíaca major, amb la finalitat d’optimitzar el seu maneig clínic i contribuir a reduir complicacions i reingressos hospitalaris. L’anàlisi de l’avaluació de diferents sistemes digitals permetrà valorar-ne l’impacte en la recuperació postquirúrgica i en la detecció precoç d’esdeveniments adversos, amb l’objectiu últim de donar suport a la presa de decisions clíniques i millorar la seguretat del pacient.

També s’incorpora Montserrat Moncunill, que desenvoluparà la seva tesi amb la supervisió del Dr. Luis Prats Sánchez, amb la col·laboració de la Dra. Sònia Benítez i la Dra. Núria Puig, en una línia de recerca dedicada a l’hemorràgia intracerebral. Aquest tipus d’ictus, un dels més greus, ja que presenta una taxa de mortalitat del 40 %, encara no disposa d’eines que permetin predir amb precisió la seva evolució. La seva recerca s’integrarà en projectes que combinen informació clínica, de neuroimatge i biomarcadors amb la finalitat d’identificar factors que ajudin a anticipar la progressió de l’hematoma i el risc de complicacions. Els resultats podrien contribuir a millorar el maneig precoç d’aquests pacients i afavorir una atenció més personalitzada, basada en biomarcadors no invasius.

En l’àmbit de la salut mental, Ariana Murillo iniciarà la seva formació predoctoral sota la direcció del Dr. Narcís Cardoner, la Dra. Romina Miranda-Olivos i la Dra. Marta Cano, participant en recerques centrades en la identificació de potencials biomarcadors de resposta a antidepressius d’acció ràpida. La seva tesi explorarà els mecanismes d’acció d’aquestes estratègies terapèutiques mitjançant la integració de la ressonància magnètica i avaluacions clíniques sindròmiques i dimensionals, amb l’objectiu d’identificar biomarcadors cerebrals individualitzats que permetin optimitzar la personalització del tractament i avançar cap a la psiquiatria de precisió. Aquesta línia de treball és especialment rellevant en un moment en què la recerca en salut mental avança cap a models més integradors, que combinen dades clíniques, neurobiològiques i conductuals per millorar la comprensió i l’abordatge dels trastorns afectius.

Per la seva banda, Judit Selma González durà a terme la seva tesi sota la supervisió del Dr. Ignacio Illán-Gala, en el marc de projectes dedicats a l’estudi de malalties neurodegeneratives. La seva recerca se centrarà a avaluar el paper de les mesures cognitives, juntament amb biomarcadors emergents, per comprendre millor els canvis que es produeixen en patologies com la malaltia d’Alzheimer o la demència frontotemporal. L’ús de tècniques avançades d’anàlisi i la integració d’informació clínica, cognitiva i biològica permetran explorar l’evolució d’aquests processos en fases inicials, contribuint a millorar la detecció precoç i a identificar perfils amb potencial rellevància per a estratègies terapèutiques més específiques.

La cinquena ajuda predoctoral correspon a Aya El Allam Kanice, que durà a terme la seva tesi sota la supervisió de la Dra. Mireia Tondo Colomer. La seva recerca se centrarà a estudiar el paper del transport de colesterol mediat per lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en la progressió de la malaltia d’Alzheimer en adults amb síndrome de Down. El projecte, que forma part de l’estudi DOWNLIP, combina anàlisis de biomarcadors plasmàtics i de líquid cefalorraquidi amb avaluació clínica i cognitiva longitudinal, amb l’objectiu d’identificar indicadors precoços de deteriorament i comprendre millor els mecanismes biològics que vinculen el metabolisme lipídic amb la neurodegeneració. Els resultats podrien contribuir a millorar la detecció precoç i obrir noves oportunitats per a la medicina personalitzada en una població especialment vulnerable.

L’obtenció d’aquests cinc contractes PFIS consolida el compromís de l’IR Sant Pau amb la formació de nou talent científic i la captació de finançament competitiu. Les doctorandes s’incorporen a un entorn d’excel·lència, on podran desenvolupar una trajectòria investigadora sòlida i contribuir a l’avenç de la recerca biomèdica i a la millora de la salut dels pacients.

La tria del fàrmac utilitzat per induir la sedació durant la intubació d’urgència en pacients críticament malalts podria tenir un impacte rellevant en la supervivència hospitalària. Així ho suggereix un estudi recent que analitza els resultats clínics associats a l’ús d’etomidat i ketamina, dos dels agents més emprats en la intubació de seqüència ràpida als serveis d’urgències.

El treball, publicat a JAMA Network Open, és un estudi multicèntric basat en dades de 18 hospitals del Brasil i ha estat liderat per un equip internacional d’especialistes en medicina d’urgències i cures crítiques. La recerca ha comptat amb la participació de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), a través del Dr. Otavio Ranzani, cap del grup DataHealth Lab de l’IR Sant Pau i coautor sènior de l’article.

Diferències en la mortalitat associades a l’agent d’inducció

L’estudi va avaluar 1.810 pacients adults críticament malalts que van requerir intubació d’urgència i van rebre etomidat o ketamina com a únic agent d’inducció. Mitjançant un disseny observacional avançat que emula un assaig clínic, els investigadors van comparar la mortalitat hospitalària als set i al cap de vint-i-vuit dies després del procediment, ajustant els resultats per múltiples variables clíniques i demogràfiques.

Els resultats mostren que els pacients que van rebre etomidat van presentar una mortalitat hospitalària més elevada en comparació amb els tractats amb ketamina. En l’anàlisi principal, la mortalitat al cap de vint-i-vuit dies va ser superior en el grup d’etomidat, amb una diferència absoluta de risc clínicament rellevant. Aquesta associació es va mantenir de manera consistent en diverses anàlisis de sensibilitat, fet que reforça la solidesa dels resultats.

Pel que fa als resultats secundaris, no es van observar diferències significatives entre ambdós grups en l’èxit de la intubació al primer intent ni en la majoria dels esdeveniments adversos avaluats. Sí que es va detectar una freqüència més elevada d’inestabilitat hemodinàmica precoç en els pacients que van rebre ketamina, una troballa descrita prèviament i que podria estar relacionada amb les propietats farmacològiques del fàrmac i amb el perfil clínic dels pacients.

Implicacions per a la pràctica assistencial

El Dr. Otavio Ranzani destaca la rellevància clínica dels resultats: «Les nostres dades suggereixen que la tria de l’agent d’inducció durant la intubació d’urgència no és un aspecte neutre i podria influir en desenllaços tan rellevants com la supervivència hospitalària. Tot i que es tracta d’un estudi observacional, la magnitud i la consistència de l’associació observada justifiquen continuar investigant l’impacte de l’agent d’inducció en els desenllaços clínics en diferents contextos». El Dr. Otavio Ranzani afegeix: «Aquest mes s’ha publicat a The New England Journal of Medicine un dels assaigs clínics més grans sobre aquest tema, l’esperat assaig RSI, amb resultats neutres pel que fa a la mortalitat, però que també ha generat dubtes, ja sigui sobre si disposava de prou potència per avaluar aquest desenllaç o sobre si els seus resultats són aplicables a contextos diferents dels serveis d’urgències i les UCI dels Estats Units, on es va dur a terme».

Els autors subratllen que l’estudi no permet establir una relació causal definitiva, però sí que aporta una evidència sòlida per qüestionar l’ús rutinari de l’etomidat en pacients críticament malalts, especialment en un context en què existeixen alternatives àmpliament disponibles com la ketamina. En aquest sentit, el treball reforça la necessitat de continuar investigant com les decisions farmacològiques preses en situacions d’emergència poden tenir conseqüències rellevants en l’evolució dels pacients.

La participació de l’IR Sant Pau en aquest estudi s’emmarca en el seu compromís amb la recerca clínica orientada a millorar la seguretat i els resultats dels pacients crítics, així com en la generació d’evidència científica d’alt impacte que contribueixi a optimitzar la pràctica assistencial.

Article de referència:

Maia IWA, Decker SRR, Oliveira J E Silva L, von Hellmann R, Alencar JCG, Hajjar LA, de Carvalho JMD, Pedrollo DF, Nogueira CG, Figueiredo NMP, Miranda CH, Martins D, Baumgratz TD, Bergesch B, Colleoni O, Zanettini J, Freitas AP, Tambelli R, Costa MC, Correia W, de Maria RG, Filho UAV, Weber AP, da Silva Castro V, Dornelles CFD, Tabach BS, Moreira NP, Gaspar PL, Guimarães HP, Stanzani G, Gava TF, Mullan A, Brown CS, Bellolio F, Jeffery MM, Ranzani OT, Besen BAMP, Brazilian Airway Registry Cooperation (BARCO) group. Ketamine, etomidate, and mortality in emergency department intubations. JAMA Netw Open 2025;8:e2548060. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2025.48060

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un projecte multicèntric que redefineix el que és un rendiment cognitiu normal. El treball, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander i la fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià, ha donat lloc a dos articles científics complementaris publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring (DADM), que estableixen noves referències cognitives basades exclusivament en persones sense patologia amiloide i demostren la seva capacitat per millorar el diagnòstic precoç.

Aquesta iniciativa sorgeix en un moment clau per a la pràctica clínica. L’arribada dels tractaments modificadors de la malaltia exigeix identificar amb una precisió creixent els pacients que es troben en fases molt inicials, quan la intervenció és més eficaç i segura. No obstant això, la neuropsicologia tradicional afronta una dificultat fonamental: determinar què significa realment “rendiment normal” en persones grans, tenint en compte que part del declivi associat a l’edat pot confondre’s amb canvis propis de la fase preclínica de l’Alzheimer. El projecte respon a aquesta necessitat redefinint les referències cognitives amb eines avançades i dades procedents de poblacions rigorosament seleccionades, cosa que permet situar amb més exactitud el llindar entre envelliment saludable i deteriorament real.

Noves referències basades en persones sense patologia amiloide

A la primera part del projecte es van desenvolupar per primera vegada referències neuropsicològiques basades exclusivament en persones sense biomarcadors de malaltia d’Alzheimer i utilitzant models estadístics avançats, tenint en compte l’edat, el nivell educatiu i el sexe. Aquesta combinació, que fins ara només s’havia aplicat parcialment en alguns tests concrets, es fa servir per primer cop de manera simultània i en una bateria tan àmplia de proves neuropsicològiques, fet que representa un avenç metodològic rellevant a escala internacional. Aquest plantejament permet definir amb més precisió què pot considerar-se un rendiment cognitiu realment normal en l’envelliment. En excloure persones que ja presenten amiloide en fase preclínica —encara sense símptomes— s’evita que aquest lleuger descens associat a la patologia es confongui amb envelliment saludable.

La creació d’aquestes noves referències es va basar en una cohort de gairebé 800 adults cognitivament sans i en models estadístics avançats capaços de descriure amb detall com influeixen l’edat, l’escolarització i el sexe biològic en cada domini cognitiu. Aquest enfocament va permetre identificar diferències subtils, però rellevants entre homes i dones, així com efectes no lineals de l’edat i de l’educació que els mètodes anteriors no podien detectar, augmentant notablement la precisió de les avaluacions.

Paral·lelament, l’equip va desenvolupar una calculadora clínica que permet obtenir puntuacions ajustades de manera ràpida i precisa, facilitant la interpretació individualitzada de cada cas a les consultes de memòria. Tot i que no està destinada al públic general, l’eina està concebuda perquè tots els professionals que avaluen pacients amb sospita de deteriorament cognitiu puguin utilitzar-la com a suport diagnòstic, promovent una aplicació homogènia dels nous valors de referència en la pràctica clínica.

Tal com explica la Dra. Sara Rubio-Guerra, investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències, neuròloga de la Unitat de Memòria de Sant Pau i primera autora de l’estudi, «una part essencial del diagnòstic és definir bé què entenem per normalitat cognitiva. Si aquest punt de referència no és precís, podem passar per alt alteracions molt inicials o, al contrari, generar dubtes en persones completament sanes. Aquestes noves normes ens permeten interpretar el rendiment amb més exactitud i distingir millor entre envelliment saludable i els primers canvis associats a la malaltia».

Les noves normes permeten detectar abans el deteriorament cognitiu més inicial

A la segona part de l’estudi, es va dur a terme l’anàlisi d’una mostra de més de 2.400 persones sense demència demostra que l’aplicació d’aquestes noves referències millora de manera substancial la capacitat d’identificar alteracions cognitives molt lleus. Les noves referències permeten detectar abans un de cada cinc casos de deteriorament cognitiu incipient que abans passaven desapercebuts.

Les dades confirmen que aquest grup no representa variabilitat cognitiva pròpia de l’envelliment. Aquestes persones mostren taxes elevades de biomarcadors d’Alzheimer i una evolució cognitiva més ràpida en les anàlisis longitudinals, cosa que indica que es troben efectivament en una fase inicial de la malaltia. Detectar-les abans permet orientar de manera més precisa l’estudi diagnòstic i decidir quan cal ampliar l’avaluació amb biomarcadors.

En contrast, el nombre de persones que les noves normes classificarien com a alterades sense que existeixi evidència biològica de malaltia és molt reduït, al voltant del 3 %, i en la majoria d’aquests casos els biomarcadors són negatius. Això minimitza el risc de sobrediagnòstic i evita sotmetre persones sanes a exploracions innecessàries.

Diagnòstic més precoç en l’era dels tractaments modificadors

Segons el Dr. Ignacio Illán-Gala, investigador del grup de Neurobiologia de las Demències de l’IR Sant Pau, neuròleg de la Unitat de Memòria de Sant Pau i autor sènior del treball, «el diagnòstic precoç és clau en l’era dels nous tractaments modificadors de la malaltia. Detectar abans aquests casos incipients significa poder oferir teràpies en el moment en què són més eficaces i més segures». El neuròleg destaca que la neuropsicologia actua com «una porta d’entrada a l’estudi diagnòstic», especialment quan les queixes de memòria són molt subtils i la decisió de sol·licitar biomarcadors requereix saber amb precisió si existeix un deteriorament real. «Amb valors de referència més exactes podem saber millor a qui cal ampliar l’estudi i a qui podem tranquil·litzar, evitant tant sobrediagnòstics com la pèrdua d’oportunitats terapèutiques», afegeix.

Amb això, el projecte consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en el desenvolupament de biomarcadors i eines de precisió, i estableix les bases per a futures millores a mesura que s’identifiquin marcadors per a altres malalties neurodegeneratives en fases preclíniques.

Articles de referència:

1. Rubio-Guerra S, Sánchez-Saudinós MB, Sala I, Videla L, Bejanin A, Estanga A, Ecay-Torres M, de Luis CL, Rami L, Tort-Merino A, Castellví M, Pozueta A, García-Martínez M, Gómez-Andrés D, Lage C, López-García S, Sánchez-Juan P, Balasa M, Lladó A, Altuna M, Tainta M, Arranz J, Zhu N, Alcolea D, Lleó A, Fortea J, Rodríguez ER, Sánchez-Valle R, Martínez-Lage P, Illán-Gala I. Development of amyloid‐negative neuropsychological norms using GAMLSS. Alzheimers Dement (Amst) 2025;17. https://doi.org/10.1002/dad2.70224.

2. Rubio-Guerra S, Sala I, Sánchez-Saudinós MB, Videla L, Bejanin A, Estanga A, Ecay-Torres M, de Luis CL, Rami L, Tort-Merino A, Castellví M, Pozueta A, García-Martínez M, Gómez-Andrés D, Lage C, López-García S, Sánchez-Juan P, Balasa M, Lladó A, Altuna M, Tainta M, Arranz J, Zhu N, Alcolea D, Lleó A, Fortea J, Rodríguez ER, Sánchez-Valle R, Martínez-Lage P, Illán-Gala I. Amyloid‐negative neuropsychological norms: Added value in the era of biomarkers and disease‐modifying therapies. Alzheimers Dement (Amst) 2025;17. https://doi.org/10.1002/dad2.70223.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat seleccionat per participar en tres projectes d’alt impacte científic i tecnològic finançats per la convocatòria 2024 de Projectes de Col·laboració Publicoprivada de l’Agencia Estatal de Investigación (AEI), depenent del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Aquestes ajudes, destinades a impulsar la transferència de coneixement des de la recerca cap al teixit productiu, suposen per a l’institut un finançament global de més de 650.000 euros, destinats a desenvolupar noves eines de salut digital, estratègies innovadores per a la salut de la dona i teràpies oncològiques dirigides basades en nanotecnologia.

La concessió simultània d’aquests tres projectes situa l’IR Sant Pau en una posició estratègica dins de la recerca translacional a Espanya, reforçant el seu paper com a soci científic clau en consorcis públicoprivats que busquen transformar els avenços de laboratori en solucions aplicables a la pràctica clínica.

ASISTE: Intel·ligència artificial per transformar l’experiència del pacient en el sistema sanitari

El projecte ASISTE – “Avanzando en Soluciones Interactivas y Tecnológicas para la Experiencia del Usuario”, coordinat per Digimevo i en col·laboració amb Eurecat i l’IR Sant Pau, neix amb l’objectiu de fer un salt qualitatiu en la relació entre els pacients i els serveis de salut. El consorci desenvoluparà un assistent virtual avançat, basat en tècniques d’intel·ligència artificial, capaç d’oferir informació personalitzada, acompanyar en la presa de decisions i integrar recomanacions per millorar l’adherència terapèutica i l’autocura.

A diferència dels sistemes convencionals, ASISTE explorarà models multimodals i adaptatius que permetin anticipar-se a les necessitats del pacient, reduir-ne la incertesa i optimitzar el flux d’informació clínica abans, durant i després de l’atenció sanitària. El projecte s’alinea amb les tendències actuals en salut digital, centrades en l’apoderament del pacient i en l’eficiència assistencial.

La participació de l’IR Sant Pau, liderada per la Dra. Elisa Llurba, serà determinant per traslladar la tecnologia a l’entorn clínic real. L’institut coordinarà la validació pilot de l’assistent virtual a l’Hospital de Sant Pau, incloent-hi el disseny metodològic, l’avaluació d’usabilitat, la mesura de l’impacte en la pràctica clínica i la valoració dels resultats de salut. Aquesta tasca es recolzarà en l’experiència i les capacitats de la Unitat de Recerca Clínica i Assaigs Clínics (UICEC) Sant Pau i del Centre d’Investigació de Medicaments (CIM), infraestructures essencials per garantir un desplegament segur i efectiu en pacients. El projecte comptarà amb una ajuda de 153.643,99 euros per a l’IR Sant Pau.

OXO-001: una nova via per modular la microbiota vaginal i millorar la salut reproductiva

El segon projecte finançat, Estudi i desenvolupament d’una estratègia per modular la microbiota vaginal amb el compost OXO-001, encapçalat per la biotecnològica Oxolife, se centra en el compost OXO-001 i la seva capacitat per modular la microbiota vaginal i corregir situacions de disbiosi que poden afectar la salut ginecològica i reproductiva. La iniciativa, en què participen la Universitat de Barcelona i l’IR Sant Pau, aborda un àmbit emergent d’enorme rellevància clínica, en què la microbiota vaginal és reconeguda cada vegada més com un determinant clau de la fertilitat i de l’èxit reproductiu.

L’IR Sant Pau exerceix un paper central en la fase clínica del projecte, en què s’estudiarà la seguretat i els efectes biològics de l’OXO-001 en voluntàries sanes, analitzant com modula l’equilibri microbià i avaluant el seu potencial per obrir noves estratègies terapèutiques en fertilitat i salut de la dona, amb la Dra. Rosa Antonijoan com a investigadora principal. Com a referent en farmacologia clínica i assaigs de primera administració en humans, la Dra. Antonijoan liderarà la planificació, execució i supervisió de l’estudi clínic, que es durà a terme a les instal·lacions del CIM Sant Pau, una plataforma reconeguda per la seva experiència en estudis primerencs, avaluació de seguretat i monitoratge rigorós de dades. L’ajuda assignada a l’IR Sant Pau per a aquest projecte ascendeix a 147.129,81 euros.

NNL1524: un nanofàrmac de nova generació per a tumors que sobreexpressen CXCR4

El tercer projecte, Nanofàrmac innovador dirigit a cèl·lules tumorals CXCR4+: cap als primers assaigs clínics en humans d’una teràpia revolucionària per a tipus de càncer agressius, coordinat per l’empresa Nanoligent, spin-off vinculada a la UAB i a l’IR Sant Pau, representa una aposta innovadora en oncologia de precisió. També hi participaran l’Institut de Nanociència i Materials d’Aragó i el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, tots dos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

El seu objectiu és avançar en el desenvolupament preclínic del nanofàrmac NNL1524, basat en una tecnologia innovadora de nanoconjugats proteïna-fàrmac capaços de dirigir-se específicament a cèl·lules tumorals que sobreexpressen el receptor CXCR4. Aquest receptor constitueix un biomarcador pancàncer associat a agressivitat tumoral, pitjor pronòstic, metàstasi i resistència terapèutica.

NNL1524 combina un disseny proteic modular, un lligant d’alta afinitat i un agent citotòxic potent, donant lloc a nanomedicines de petita mida i elevada selectivitat que permeten maximitzar la selectivitat en el lliurament del fàrmac per augmentar-ne l’eficàcia antitumoral i minimitzar la toxicitat en teixits sans. El projecte preveu la producció del primer lot no GMP del nanofàrmac, estudis ampliats de farmacocinètica i metabolisme, i la consolidació de l’evidència preclínica necessària per a una sol·licitud d’assaig clínic de primera administració en humans.

El paper de l’IR Sant Pau en aquest consorci és decisiu. Sota la direcció del Dr. Ramon Mangues, l’institut durà a terme una àmplia bateria d’estudis en models animals destinats a avaluar l’eficàcia del nanofàrmac en comparació amb els tractaments estàndard, caracteritzar quins nivells de CXCR4 permeten predir la resposta terapèutica i analitzar si la combinació amb immunoteràpies —com els inhibidors de punts de control immunitari— potencia l’efecte antitumoral. Aquestes investigacions són essencials per definir el posicionament clínic del NNL1524 i fonamentar el disseny del futur assaig en humans. El projecte ha obtingut unes ajudes que superen els dos milions i mig d’euros, dels quals 360.720,89 euros corresponen a l’IR Sant Pau.

Tres projectes que impulsen l’estratègia de recerca de l’IR Sant Pau

La participació de l’IR Sant Pau en aquests tres projectes finançats per l’AEI reforça el seu rol com a centre d’excel·lència en recerca biomèdicatranslacionall, capaç d’integrar ciència fonamental, innovació tecnològica, validació clínica i col·laboració amb el sector empresarial. La institució posa a disposició dels consorcis un ecosistema científic capdavanter, que inclou la UICEC Sant Pau, el CIM, el Biobanc, les plataformes d’òmiques, serveis d’imatge avançada, citometria, microscòpia, proteòmica i un servei d’experimentació animal que permet dur a terme estudis in vivo d’alta complexitat.

En conjunt, les ajudes CPP2024 aporten a l’IR Sant Pau 661.494,64 euros de finançament competitiu, que permetran desenvolupar solucions innovadores amb impacte directe en tres àrees prioritàries per a la salut pública: la digitalització de l’atenció sanitària, la promoció de la salut de la dona i l’avenç de teràpies oncològiques dirigides.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut dues ajudes competitives del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2022–2027, un programa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya destinat a reforçar la recerca aplicada al sistema sanitari català. Aquest finançament permetrà avançar en el desenvolupament d’eines basades en intel·ligència artificial orientades a millorar el diagnòstic i la presa de decisions en dues de les emergències mèdiques més temps-dependents: l’infart agut de miocardi i l’ictus. En conjunt, l’IR Sant Pau ha rebut 129.735 euros en la modalitat de tecnologia mèdica i salut digital.

El primer dels projectes finançats és RAPID-AIM, coliderat pel Dr. Matías E. Calandrelli, cardiòleg del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau, especialitzat en imatge cardíaca i en l’aplicació de tecnologies digitals a la pràctica clínica, juntament amb el Dr. Martín Descalzo, coordinador de Ressonància Cardíaca de la Unitat d’Imatge i Funció Cardíaca. Tots dos treballaran en un agent clínic autònom capaç d’interpretar electrocardiogrames a partir d’una simple fotografia presa amb un telèfon mòbil. Aquest enfocament permet identificar diferents tipus d’infart sense necessitat de disposar d’ECG digitalitzats ni de sistemes informàtics avançats, fet que el converteix en una solució especialment útil per a centres comarcals, serveis d’urgències amb recursos limitats o situacions en què no hi ha un cardiòleg present. El projecte preveu la integració progressiva d’aquesta eina en els fluxos assistencials de l’Hospital de Sant Pau i la realització d’un estudi prospectiu per avaluar-ne l’impacte clínic real, amb vista a una futura certificació com a programari sanitari.

Segons el Dr. Calandrelli, el potencial transformador del projecte és evident. «El nostre objectiu és que qualsevol professional, en qualsevol entorn, pugui disposar d’una segona opinió immediata basada en intel·ligència artificial. Cada minut guanyat en un infart suposa salvar múscul cardíac i salvar vides». L’investigador també subratlla l’element innovador de RAPID-AIM, el qual «funciona directament amb imatges d’ECG, cosa que el fa universalment aplicable fins i tot on no existeixen sistemes digitals avançats».

El segon projecte finançat, RACE+BIO, està liderat per la Dra. Natalia Pérez de la Ossa, neuròloga vascular de l’Hospital de Sant Pau i referent internacional en atenció prehospitalària de l’ictus, autora de l’escala RACE i investigadora principal de l’estudi RACECAT. El nou projecte s’emmarca en el desenvolupament i millora de l’eina RACE+, un algoritme predictiu basat en intel·ligència artificial que permet predir de manera precisa els principals subtipus d’ictus, especialment l’oclusió de gran vas, i orientar des de l’inici el destí hospitalari del pacient. Fet que pot reduir retards crítics i incrementar l’accés a tractaments avançats. Aquest desenvolupament inclou, per una banda, la validació de l’eina RACE+ en diferents ecosistemes sanitaris internacionals, i, per una altra banda, la combinació amb biomarcadors sanguinis point-of-care, és a dir, proves ràpides i portàtils que es poden analitzar directament a l’ambulància i ofereixen resultats en pocs minuts sense necessitat de laboratori.

Per a la Dra. Pérez de la Ossa, aquesta tecnologia representa un avenç significatiu en l’atenció urgent de l’ictus. «RACE+BIO permetrà saber, des de l’ambulància i en menys de deu minuts, quin tipus d’ictus té el pacient, informació rellevant per a decidir a quin hospital s’ha de dirigir en funció de les necessitats terapèutiques.  Aquesta informació és crítica, perquè dues hores de retard poden disminuir un 10 % les possibilitats de recuperació», afirma. La investigadora també remarca l’abast potencial del projecte: «Si aconseguim integrar intel·ligència artificial i biomarcadors en el triatge prehospitalari, transformarem la manera com els sistemes d’emergències prenen decisions, especialment en zones rurals o allunyades de centres terciaris».

Els dos projectes comparteixen objectius comuns, com reduir la inequitat, optimitzar els recursos del sistema sanitari i millorar els resultats clínics en patologies temps-dependents. La incorporació d’eines digitals basades en intel·ligència artificial permetrà escurçar temps crítics, evitar trasllats innecessaris, reforçar la coordinació entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els hospitals i donar suport als professionals que actuen en els primers minuts d’una emergència cardiovascular o neurològica.

La concessió d’aquestes ajudes PERIS del Departament de Salut consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en l’àmbit de la salut digital i reafirma el seu compromís amb la recerca translacional enfocada a resoldre reptes reals de la pràctica clínica. Tant RAPID-AIM com RACE+BIO representen un pas endavant en la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema sanitari català i obren la porta a noves eines diagnòstiques que podrien integrar-se en els sistemes d’emergències en un futur pròxim, contribuint a una atenció més equitativa, eficient i basada en l’evidència.

Un equip de recerca liderat pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha aconseguit el que durant dècades havia estat un objectiu esquiu: obtenir un retrat molecular precís i diferenciat de tipus sinàptics individuals a l’hipocamp, l’estructura cerebral que actua com a nucli de l’aprenentatge i la memòria.

El treball, publicat a la revista Nature Communications i dut a terme pràcticament en la seva totalitat a l’IR Sant Pau, detalla amb una resolució inèdita quines proteïnes hi ha en cada tipus de sinapsi i en quines quantitats, revelant patrons que ajuden a explicar com connexions aparentment similars poden exercir funcions diferents, mostrant característiques específiques. Comprendre com s’alteren aquestes connexions és clau perquè la disfunció sinàptica està implicada en la majoria de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, des de l’Alzheimer i el Parkinson fins a l’epilèpsia o l’esquizofrènia.

Les sinapsis, punts de contacte entre neurones, són extremadament nombroses i diverses: s’estima que el cervell humà en conté entre 100 i 1.000 bilions. Cadascuna transmet la informació amb petites variacions en l’estructura i la funció, fet que permet que els circuits neuronals processin senyals de manera flexible i precisa. Tanmateix, fins ara es desconeixia com aquesta diversitat es reflectia a nivell molecular. «Durant anys, els científics han sabut que cada tipus de sinapsi té propietats elèctriques úniques, però no havien pogut mapar amb exactitud la seva composició proteica a causa de limitacions tècniques», explica el Dr. Bayés. «Els mètodes disponibles requerien analitzar grans fragments de teixit que barrejaven diferents classes de connexions, produint un perfil mitjà que esborrava les diferències subtils però crítiques per a la seva funció».

Un repte tècnic que es resol amb innovació metodològica

Estudiar les sinapsis de manera individual ha estat durant dècades un desafiament gairebé impossible. Són estructures diminutes —de tot just una micra— distribuïdes de manera molt densa i entrellaçada al cervell, cosa que en dificulta l’aïllament físic. A més, el seu nombre és tan colossal que, si cada sinapsi fos un gra de sorra, n’hi hauria prou per omplir la meitat d’un estadi com el Camp Nou, una imatge que il·lustra la magnitud del repte que afronta la neurociència.

L’equip de l’IR Sant Pau ha superat aquest obstacle mitjançant una combinació d’eines que porta l’anàlisi sinàptica a un nou nivell. La microdissecció per captura làser permet aïllar amb precisió capes microscòpiques de l’hipocamp, seleccionant únicament les regions que contenen el tipus de sinapsi d’interès. Després, un protocol optimitzat d’extracció de proteïnes sinàptiques preserva la integritat d’aquestes molècules i evita pèrdues, quelcom crucial quan es treballa amb quantitats extremadament petites de material.

Gràcies a aquesta aproximació, els investigadors van poder caracteritzar de manera individual el proteoma de les tres sinapsis que formen el circuit trisinàptic de l’hipocamp, probablement el circuit més extensament estudiat del cervell, un entramat característic que transmet la informació en tres passos: primer des de l’escorça entorrinal fins al gir dentat, després del gir dentat a la regió CA3, i finalment de CA3 a CA1. Aquest circuit és fonamental per al processament de la memòria i la integració de la informació sensorial i contextual.

La importància d’haver-ho aconseguit no és només tècnica. «En poder examinar sinapsis concretes sense necessitat de manipulació genètica, la metodologia també es podrà aplicar a mostres humanes, cosa que obre un ventall de possibilitats per estudiar amb precisió com s’alteren aquestes connexions en malalties neurològiques», assenyala el Dr. Bayés.

El mateix menú, però servit de manera diferent

L’estudi ha revelat un patró sorprenent: les tres sinapsis analitzades comparteixen la gran majoria de les seves proteïnes, però varien notablement en la quantitat relativa de cadascuna. La comparació pot entendre’s com si totes fessin servir els mateixos ingredients bàsics per cuinar, però en modifiquessin les proporcions per crear receptes diferents, amb matisos propis en sabor, textura i propietats.

En aquest “menú sinàptic” hi ha un ingredient que sempre hi és present i que defineix el caràcter del plat: els receptors de glutamat i les proteïnes que els regulen. El glutamat és el principal neurotransmissor excitador del cervell, i els seus receptors són essencials per a la transmissió de senyals i per a la plasticitat sinàptica, el mecanisme que permet que les connexions es reforcin o s’afebleixin en funció de l’experiència.

«Hem vist que la identitat funcional de cada sinapsi no es construeix sobre un conjunt exclusiu de proteïnes, sinó sobre com ajusta la proporció de components compartits per adaptar-se a les seves necessitats», explica el Dr. Àlex Bayés, «i el més sorprenent és que, en tots els casos, els receptors de glutamat i els seus reguladors formen el nucli d’aquesta especialització».

Tres perfils moleculars amb funcions específiques

Les diferències quantitatives en la composició proteica es tradueixen en perfils funcionals especialitzats. Les sinapsis CA3-CA1 mostren un control molt precís d’un subtipus concret de receptors AMPA (GluA2), una alta capacitat per remodelar la seva estructura i un elevat consum energètic, cosa que s’associa amb el seu paper en la consolidació de la memòria i la plasticitat a llarg termini.

Les sinapsis DG-CA3 destaquen per la seva gran abundància de receptors metabotròpics de glutamat (mGluR1) i per disposar d’una maquinària especialment activa per a la síntesi local de proteïnes en els seus terminals presinàptics, una característica que els permet adaptar-se ràpidament als canvis en l’activitat neuronal.

Per la seva banda, les sinapsis EC-DG presenten una matriu extracel·lular singular, rica en proteoglicans, que podria influir en la mobilitat i estabilitat dels receptors, a més de rutes metabòliques especialitzades per obtenir energia a partir d’aminoàcids concrets. Aquests trets podrien estar relacionats amb el seu paper en la primera etapa del processament de la informació que arriba a l’hipocamp.

El paper de la regulació genètica

L’estudi també ha identificat un component genètic en aquesta especialització: cada tipus de neurona activa o silencia gens sinàptics específics per ajustar la composició molecular de les seves connexions. Aquesta regulació diferencial es va observar especialment en gens relacionats amb els receptors de glutamat i les proteïnes que en regulen la funció, confirmant que el seu paper central en l’especialització sinàptica també està escrit en la programació genètica de la neurona.

«És la primera vegada que podem vincular de manera tan directa l’especialització molecular d’una sinapsi amb programes d’expressió gènica propis de cada neurona. Això ens acosta a entendre com la diversitat de les sinapsis es tradueix en funcions úniques per a cada circuit cerebral», afegeix el Dr. Bayés.

Implicacions i pròximes passes

La possibilitat d’analitzar amb tanta precisió la identitat molecular de sinapsis concretes no només en models animals, sinó també en teixit humà, obre un ventall d’aplicacions en recerca biomèdica. L’hipocamp és una de les primeres estructures afectades en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, per la qual cosa comprendre com s’alteren aquestes “receptes moleculars” podria ajudar a identificar biomarcadors precoços i a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques.

Article de referència:

Reig-Viader R, Del Castillo-Berges D, Burgas-Pau A, Arco-Alonso D, Zerpa-Rios O, Ramos-Vicente D, Picañol J, Castellanos A, Soto D, Roher N, Sindreu C, Bayés À. Synaptic proteome diversity is shaped by the levels of glutamate receptors and their regulatory proteins. Nat Commun 2025;16:10487. https://doi.org/10.1038/s41467-025-65490-9.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha incorporat David González Gil com a nou gerent, un nomenament aprovat pel Patronat de la Fundació en la sessió extraordinària del passat 6 d’octubre. David González ja ha assumit oficialment el càrrec aquest 9 de desembre, amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa de creixement i consolidació del centre.

Amb més de vint anys d’experiència en la direcció d’institucions de recerca, universitats i fundacions de projecció internacional, el nou gerent arriba a l’IR Sant Pau amb un perfil sòlidament orientat al lideratge estratègic, la captació de recursos i la sostenibilitat organitzativa. Al llarg de la seva trajectòria ha liderat equips multidisciplinaris i ha contribuït a reforçar la competitivitat i la projecció de diferents institucions científiques i acadèmiques.

Abans d’unir-se a l’IR Sant Pau, va ser gerent del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), on va dirigir el procés de constitució i consolidació d’aquesta infraestructura científica de referència en investigació del genoma, sorgida per escissió parcial del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Prèviament, va ocupar la gerència de la Universitat Pontifícia de Salamanca, com a membre de l’equip rector i màxim executiu de l’equip directiu, impulsant el nou pla estratègic i el reposicionament institucional. També va exercir responsabilitats directives a La Salle – Universitat Ramon Llull, contribuint al seu creixement global.

David González és llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona i ha completat formació executiva a l’IESE, Harvard Business School, EADA, Aston University i La Salle. Actualment, és doctorand en Economia i Dret a la Universitat Internacional de Catalunya.

Amb motiu de la seva incorporació, el nou gerent ha expressat la seva satisfacció per sumar-se al projecte de l’IR Sant Pau, destacant que «és un honor unir-me a un Institut que destaca pel seu talent, el seu compromís i la seva contribució científica. El meu propòsit és reforçar les condicions que permetin continuar generant recerca d’excel·lència i maximitzar l’impacte que té en la salut i en la societat».

Pel que fa a la seva incorporació, des de l’IR Sant Pau es destaca que el nou gerent aporta una combinació de visió estratègica, experiència en gestió i capacitat d’impuls que serà clau per continuar avançant en els objectius de creixement, competitivitat i impacte científic de l’Institut.

Amb aquesta nova etapa, l’IR Sant Pau agraeix igualment la tasca i la dedicació de Jaume Bacardit, gerent de la institució durant els darrers tres anys.

La nova xarxa XWHIN (Women’s Health Innovation Network), coordinada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), s’ha constituït amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha concedit un finançament d’1 milió d’euros en el marc de la convocatòria Xarxes d’R+D+I 2025. Aquesta iniciativa suposa un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en recerca responsable amb perspectiva de gènere, i consolida el seu paper com a agent clau de l’ecosistema català d’R+D+I en salut.

XWHIN és la primera xarxa a Catalunya i a l’Estat espanyol que integra R+D+I, equitat de gènere, transferència tecnològica i participació social en la salut de les dones. El seu caràcter pioner rau en la incorporació sistemàtica de les dimensions biològiques i socials de sexe i gènere en tots els processos d’innovació, generant solucions ètiques, eficients i equitatives. A escala europea, no existeix cap altra xarxa amb un enfocament tan integral, fet que situa Catalunya en una posició de lideratge en aquest àmbit emergent.

La iniciativa neix amb la voluntat d’impulsar una nova manera de fer ciència, més col·laborativa, oberta i sensible a les diferències biològiques i socials que afecten la salut de les dones. «Amb XWHIN volem promoure un canvi de mirada que integri el sexe i el gènere en totes les fases de la innovació en salut, des de la recerca bàsica fins a la seva aplicació clínica i social», explica la Dra. Maria Rosa Ballester, cap de la Unitat de Recerca i Innovació Responsable (URRI) del IR Sant Pau i directora de la xarxa. «El projecte vol convertir Catalunya en un referent europeu en innovació sanitària amb perspectiva de gènere, aprofitant el potencial científic i tecnològic del país i la seva tradició de recerca biomèdica d’excel·lència».

Una xarxa per reduir les desigualtats en salut

Malgrat els avenços científics i socials dels darrers anys, les dones continuen patint desigualtats estructurals en salut que es manifesten en múltiples nivells: des de la recerca i el diagnòstic fins a l’accés als tractaments o la participació en assaigs clínics. Les malalties cardiovasculars, neurològiques o autoimmunes, per exemple, afecten de manera diferent dones i homes, però sovint els protocols mèdics i els estudis disponibles no reflecteixen aquestes diferències.

A aquestes bretxes biològiques s’hi sumen els factors socials i culturals, que condicionen l’atenció i el benestar de les dones, com ara els rols de gènere, la càrrega de cures o la invisibilització del dolor i dels trastorns que les afecten majoritàriament. La manca d’evidència diferenciada segons sexe i gènere té un impacte directe en la qualitat i l’equitat de l’assistència sanitària, i limita la capacitat del sistema per donar respostes personalitzades i eficaces.

En aquest context, XWHIN neix amb la voluntat de revertir aquestes desigualtats, promovent una visió global i interdisciplinària de la salut de les dones. La xarxa impulsarà projectes d’alt impacte científic, tecnològic i social que permetin identificar necessitats no cobertes, generar nou coneixement i transferir-lo a la pràctica clínica i a les polítiques públiques. La directora de la xarxa assenyala que «la perspectiva de sexe i gènere és essencial per entendre millor les malalties, el comportament dels fàrmacs i oferir respostes més justes, segures, eficaces i equitatives». I afegeix: «Amb XWHIN volem transformar la manera com pensem a l’hora de fer recerca i assistència, i com abordem la salut, situant les dones al centre de la innovació i promovent una recerca que reflecteixi la diversitat real de la societat».

Una iniciativa col·laborativa i transversal

La xarxa XWHIN és fruit d’una aliança sense precedents entre institucions públiques, universitats, centres de recerca, empreses i entitats socials. En total, està integrada per 47 grups de recerca i 7 entitats col·laboradores que treballen en diferents àmbits vinculats a la salut de les dones i a la innovació sanitària. Aquesta estructura oberta i transversal permetrà abordar els reptes de salut femenina des de múltiples perspectives —biomèdica, tecnològica, social i econòmica— i generar respostes més integrades i eficaces.

La xarxa està coordinada per l’IR Sant Pau i compta amb la participació de centres de recerca i universitats capdavanteres de tot el territori, així com d’empreses i fundacions del sector salut i tecnològic, i d’organitzacions de pacients. «El valor de XWHIN rau en la seva capacitat per connectar disciplines i institucions que tradicionalment treballaven de manera separada», explica la Dra. Maria Rosa Ballester. «Aquesta xarxa vol crear sinergies reals entre la recerca, la indústria i la societat, transformant el coneixement en solucions tangibles que millorin la salut i el benestar de les dones».

Un compromís consolidat amb la recerca en salut i gènere

L’IR Sant Pau ja havia fet un pas decisiu en aquest àmbit amb la creació, l’any 2023, del Programa Transversal de Recerca en Salut de la Dona i Gènere, una iniciativa pionera a Catalunya per incorporar la perspectiva de sexe i gènere en totes les seves àrees de recerca. El programa, impulsat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), proporciona el marc metodològic i els instruments necessaris per integrar aquesta mirada a tots els projectes, des de la recerca bàsica fins a la clínica i la salut pública.

Coordinat per la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau, i per la Dra. Maria Rosa Ballester, canalitza les iniciatives de recerca en la salut de les dones, promou la col·laboració entre grups i afavoreix l’atracció de talent i de finançament en aquest àmbit.

Segons la Dra. Elisa Llurba, «prioritzar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca biomèdica no només fa la ciència més ètica i responsable, sinó que la fa reproduïble i n’incrementa la qualitat i capacitat de generar resultats útils per a tota la població».

Aquest bagatge consolida el lideratge del IR Sant Pau en la recerca amb perspectiva de gènere i posa les bases per a projectes col·laboratius com XWHIN, que representen un pas més en la construcció d’una recerca biomèdica més justa, inclusiva i d’alt impacte social.

Quatre pilars per transformar la innovació en salut

El desenvolupament de XWHIN s’articula entorn de quatre eixos d’acció que tradueixen la seva visió en objectius concrets i mesurables. El primer eix és la recerca i innovació responsable, que integra la perspectiva de sexe i gènere en totes les fases dels projectes, des del disseny experimental fins a l’aplicació clínica. Amb aquest enfocament, XWHIN vol garantir que els resultats de la recerca reflecteixin la diversitat biològica i social de la població, i contribueixin a una atenció més equitativa i personalitzada.

El segon eix se centra en la formació i la capacitació, amb l’objectiu de preparar els professionals perquè incorporin la mirada de gènere en la seva activitat. La xarxa impulsarà programes formatius especialitzats, accions de sensibilització i espais d’intercanvi entre investigadors, clínics i responsables de polítiques públiques, fomentant una cultura científica més inclusiva i compromesa amb la igualtat.

El tercer eix posa el focus en la transferència i valorització del coneixement, promovent la col·laboració entre grups de recerca, empreses i institucions públiques per convertir la ciència en solucions aplicables. XWHIN fomentarà la creació de projectes emprenedors i spin-offs amb potencial per millorar la salut de les dones i reduir les desigualtats, consolidant així un ecosistema d’innovació amb retorn social i econòmic.

Finalment, el quart eix és la comunicació i sensibilització, orientat a fer visible la importància d’integrar la perspectiva de gènere en salut i a implicar la ciutadania en la transformació del sistema sanitari. La xarxa treballarà per acostar el coneixement científic a la societat i fomentar el debat públic sobre els reptes específics de la salut de les dones.

Segons la Dra. Ballester, «aquests quatre eixos defineixen una manera de treballar molt pràctica, centrada en resultats i amb una clara voluntat de transformar la recerca en millores tangibles. Volem demostrar que incorporar la perspectiva de gènere no és només una qüestió d’equitat, sinó també d’eficiència i de qualitat científica».

Un projecte de país amb vocació internacional

Amb la creació de XWHIN, Catalunya fa un pas endavant per esdevenir referent europeu en innovació sanitària amb perspectiva de sexe i gènere. La xarxa neix amb una clara vocació de col·laboració internacional, i té previst establir aliances amb programes europeus com Horizon Europe o EU4Health, així com amb altres xarxes i centres líders en la salut de les dones a escala mundial.

Aquest enfocament global permetrà intercanviar coneixement, promoure bones pràctiques i impulsar projectes conjunts que situïn Catalunya en el mapa de la innovació biomèdica amb sensibilitat de gènere. A més, la xarxa vol contribuir activament a les estratègies europees d’igualtat i salut pública, aportant un model reproduïble d’R+D+I responsable, transversal i sostenible.

Des de l’IR Sant Pau, com a entitat coordinadora, es garantirà la coherència científica i l’impacte social dels projectes, assegurant que els resultats generats per la xarxa tinguin continuïtat més enllà de l’àmbit acadèmic i reverteixin en beneficis reals per a la ciutadania. A través d’aquesta aposta col·lectiva, XWHIN aspira no només a generar impacte científic, econòmic i social, sinó també a inspirar noves polítiques públiques i consolidar Catalunya com un model europeu de lideratge en innovació amb perspectiva de gènere.

Membres de la xarxa XWHIN

Entitat coordinadora

• Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau)

Institucions participants

• Universitat Ramon Llull
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)
• Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)
• Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)
• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR)
• Barcelona Supercomputing Center (BSC)
• Acondicionamiento Tarrasense – LEITAT
• Fundació Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu (FSJD)

Entitats col·laboradores

• Iolanda Marchueta (autònoma, formadora)
• Fundació Barcelona Mobile World Capital (MWC)
• Associació Catalana Síndrome X Fràgil (ACSXF)
• Osteoarthritis Foundation International (OAFI)
• Pfizer, SLU
• Organon Salud, SL

Cotton High Tech, SL

L’actualització 2025 de la base de dades bibliomètrica de la Universitat Stanford ha identificat catorze investigadors i investigadores vinculats a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) dins del 2 % dels científics més influents del món corresponents a l’últim any analitzat. Aquesta classificació, basada en dades de Scopus, avalua prop de cent mil autors de 22 àrees acadèmiques i reconeix anualment aquells amb un impacte global més elevat en la comunitat científica.

Es tracta de la setena edició d’aquest recull, iniciat l’any 2019, que s’ha consolidat com una eina internacional de referència per mesurar la influència científica comparada entre disciplines. El rànquing s’elabora a partir d’indicadors normalitzats que tenen en compte aspectes essencials com el volum de publicacions, la qualitat i la repercussió de les citacions, la trajectòria de cada investigador i el seu pes real en cada article, mitjançant mètriques com el C-Score. Aquest enfocament permet superar biaixos habituals —com les autocitacions o la gran variabilitat entre camps científics— i ofereix un retrat més rigorós del veritable impacte de cada autor en la generació de coneixement.

La presència de catorze autors de l’IR Sant Pau en aquesta edició reflecteix la diversitat i la solidesa de les línies de recerca de l’Institut. Entre els investigadors reconeguts destaca especialment el Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris, encapçalat pel Dr. Pablo Alonso-Coello, juntament amb el Dr. Xavier Bonfill Cosp, el Dr. Ivan Solà i la Dra. Maria Ximena Rojas. La seva contribució en la medicina basada en l’evidència, l’avaluació crítica de la literatura científica i l’elaboració de guies clíniques ha tingut una influència directa en la presa de decisions mèdiques arreu del món i ha reforçat el prestigi internacional de l’IR Sant Pau en aquest àmbit.

També hi figura el Grup de Neurobiologia de les Demències, liderat pel Dr. Alberto Lleó i amb el Dr. Daniel Alcolea com a investigador destacat. Tots dos són referents en el desenvolupament de biomarcadors diagnòstics i pronòstics per a la malaltia d’Alzheimer i altres trastorns neurodegeneratius, un camp en el qual el Sant Pau ha assolit un posicionament reconegut internacionalment. Les seves investigacions han contribuït a redefinir les fases precoces de la malaltia i a impulsar nous criteris diagnòstics que avui s’utilitzen a escala global.

A més, la base de dades de Stanford incorpora altres investigadors del Sant Pau amb una trajectòria d’impacte en múltiples especialitats. El Dr. Cándid Villanueva ha destacat en l’àmbit de la malaltia hepàtica i l’hemorràgia digestiva; la Dra. Carol Moreno, en hematologia i recerca translacional en trastorns oncohematològics; la Dra. Margarita Majem, en oncologia toràcica; la Dra. Teresa Padró, en recerca vascular i malaltia ateroescleròtica; el Dr. Pere Domingo, en malalties infeccioses i VIH; el Dr. Lluís Puig, en dermatologia i malalties immunomediades; i el Dr. Carlos Brotons, en recerca en atenció primària, prevenció i salut comunitària. Entre aquests noms, també destaca el Dr. Antonio J. Bayés-De-Luna, cardiòleg ja jubilat, la influència del qual continua sent excepcional gràcies a una trajectòria científica de dècades que ha contribuït decisivament al coneixement de les malalties del ritme cardíac.

Aquest reconeixement col·lectiu posa de manifest el paper del Sant Pau com a generador de coneixement biomèdic d’alt impacte i com a institució que combina la recerca clínica, translacional i epidemiològica amb una visió multidisciplinària i orientada al bé comú. La inclusió de catorze investigadors en el 2 % més influent del món confirma la solidesa de les seves aportacions i reforça la projecció internacional de l’IR Sant Pau en àmbits tan diversos com les neurociències, l’epidemiologia, les malalties cardiovasculars, l’oncologia, les malalties infeccioses i la recerca en atenció primària.

Investigadors del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han identificat un nou mecanisme pel qual el complement C3, una proteïna clau del sistema immunitari, pot influir directament en l’evolució de l’ateroesclerosi. L’estudi, publicat a la revista Cells, mostra que l’activació d’aquesta molècula altera l’estructura i el comportament de les cèl·lules que formen la paret de les artèries, contribuint al fet que les lesions esdevinguin més inestables i propenses a trencar-se.

L’ateroesclerosi és una malaltia crònica caracteritzada per l’acumulació de colesterol i altres substàncies a les artèries, la qual desencadena una resposta inflamatòria que altera l’equilibri dels teixits vasculars. Entre els diferents tipus de cèl·lules que participen en aquest procés, les cèl·lules musculars llises vasculars exerceixen un paper crucial: en condicions normals mantenen l’elasticitat del vas, però quan s’activen per senyals inflamatoris o lipídics poden canviar de forma i funció, participar en la formació de les plaques i contribuir a la seva fragilitat.

«Comprendre com interactuen els lípids, la inflamació i les cèl·lules de la paret arterial és fonamental per prevenir les complicacions cardiovasculars», explica la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’IR Sant Pau i investigadora del CIBERCV. «En aquest treball hem identificat un nou paper del complement C3 que connecta la resposta immunitària amb els processos cel·lulars que remodelen les artèries».

La troballa aporta una nova visió sobre com la inflamació i els lípids es combinen per modificar l’estructura de la paret arterial, i posa en relleu el paper del complement C3 com a mediador entre les defenses de l’organisme i els mecanismes cel·lulars que determinen l’estabilitat de les artèries.

Remodelació cel·lular a la paret arterial

L’estudi demostra que l’activació del complement C3 desencadena una sèrie de canvis en les cèl·lules musculars llises de la paret vascular arterial, que deixen de comportar-se com a cèl·lules contràctils —encarregades de mantenir la tensió i l’estructura del vas— per adoptar un perfil més mòbil i amb més capacitat de remodelació. Aquest fenomen, encara que forma part dels mecanismes naturals de reparació, pot afavorir la progressió de la malaltia quan es manté en el temps.

Els investigadors van identificar que el fragment activat del complement, conegut com a iC3b, actua com un senyal que reorganitza l’interior de les cèl·lules. En concret, van observar que modifica la distribució de la paxilina (PXN), una proteïna essencial per a l’adhesió cel·lular i la comunicació amb l’entorn. Aquest canvi repercuteix directament en el citoesquelet, l’estructura interna que sosté la cèl·lula, regula la seva forma i permet el seu desplaçament.

Mitjançant tècniques de microscòpia avançada, l’equip va comprovar que quan les cèl·lules musculars llises de la paret arterial s’exposen a lipoproteïnes de baixa densitat agregades (agLDL) —una forma modificada del colesterol “dolent” que s’acumula a les artèries—, es redueix la quantitat de paxilina i s’altera la seva localització dins de la cèl·lula. Mentre que si aquestes cèl·lules carregades de lípids s’exposen al fragment iC3b del sistema complement, es produeix una redistribució de la paxilina i un canvi en la seva relació amb la F-actina, component clau de les fibres internes del citoesquelet cel·lular, patró que reflecteix una més activitat de migració i remodelació. En el context de l’ateroesclerosi, aquest comportament podria facilitar que les cèl·lules musculars llises carregades de greix es desplacin dins de la capa íntima de la paret arterial i contribueixin als canvis que fan més vulnerables les plaques.

«Sabíem per treballs anteriors del nostre grup que els productes del complement C3 són presents a les lesions ateroescleròtiques, afectant l’estructura i la funció de les cèl·lules musculars llises», assenyala la Dra. Teresa Padró, qui afegeix que «els resultats actuals ens ajuden a conèixer millor els mecanismes implicats, mostrant-nos que la senyalització mediada per iC3b afecta directament l’organització de la paxilina i, amb això, la dinàmica del citoesquelet, un aspecte clau en l’estabilitat de la paret arterial».

Paxilina, eix d’una xarxa gènica vinculada a la migració cel·lular

Per comprendre els mecanismes que expliquen aquests canvis, els investigadors van analitzar quins gens s’activen quan les cèl·lules musculars llises comencen a desplaçar-se. Van identificar 30 gens amb expressió alterada, dels quals sis —PXN, AKT1, RHOA, VCL, CTNNB1 i FN1— estan directament relacionats amb l’organització del citoesquelet i la capacitat de moviment cel·lular.

Entre ells, PXN, el gen que codifica la paxilina, es va situar com a punt central de la xarxa molecular que coordina la resposta cel·lular davant els estímuls inflamatoris i lipídics. Aquesta proteïna actua com un pont entre l’exterior i l’interior de la cèl·lula, regulant com s’adhereix, com canvia de forma i com es mou.

«La troballa de PXN com a eix central de la xarxa gènica suggereix que la remodelació del citoesquelet no és un fenomen aïllat, sinó una resposta coordinada que implica múltiples vies de senyalització», destaca la Dra. Teresa Padró. «La connexió entre aquestes rutes cel·lulars ajuda a entendre com la inflamació i els lípids poden remodelar la paret arterial des de dins».

Un nou vincle entre inflamació i fragilitat de les plaques arterials

Els resultats de l’estudi apunten que el sistema del complement, a més del seu paper clàssic en la defensa immunitària, també influeix en els processos que determinen la forma i l’estabilitat de les artèries. El fragment iC3b no només participa en la resposta inflamatòria, sinó que pot modificar directament la conducta de les cèl·lules musculars llises, cosa que contribueix a la fragilitat de les plaques arterials.

Fins ara, la investigació sobre l’ateroesclerosi s’havia centrat sobretot en els macròfags i les cèl·lules endotelials. Tanmateix, aquest treball demostra que les cèl·lules musculars llises també interpreten els senyals inflamatoris i responen transformant-se, fet que les converteix en agents actius en l’evolució de la malaltia.

«Aquest diàleg entre el complement C3 i la paxilina revela una connexió poc explorada entre els mecanismes immunitaris i la biologia cel·lular de la paret arterial», assenyala la Dra. Teresa Padró. «Entendre com la inflamació i la càrrega lipídica modulen la migració de les cèl·lules musculars llises pot ajudar-nos a identificar noves dianes terapèutiques per prevenir la progressió de l’ateroesclerosi i estabilitzar les plaques».

Els investigadors plantegen que aquesta interacció podria facilitar el desplaçament de les cèl·lules musculars llises des de les capes més internes de l’artèria cap a la zona on es formen les plaques, afeblint la seva estructura i fent que siguin més propenses a trencar-se. A més, l’exposició prolongada a iC3b podria afavorir que aquestes cèl·lules canviïn de funció i deixin de comportar-se com a cèl·lules contràctils, adoptant un perfil més inflamatori i reparador.

Comprendre aquest nou eix molecular iC3b–paxilina pot ajudar a dissenyar estratègies terapèutiques que no només redueixin la inflamació o el colesterol, sinó que també reforcin l’estabilitat mecànica de les artèries. En el futur, aquesta línia de recerca podria contribuir a identificar biomarcadors que ajudin a detectar de manera precoç les plaques més vulnerables i amb risc més alt de ruptura.

L’estudi ha comptat amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), el programa Next Generation EU del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i la Generalitat de Catalunya.

Referències dels articles:

1. Garcia-Arguinzonis M, Escate R, Lugano R, Peña E, Borrell-Pages M, Badimon L, Padró T. Gene expression pattern associated with cytoskeletal remodeling in lipid-loaded human vascular smooth muscle cells: Crosstalk between C3 complement and the focal adhesion protein paxillin. Cells 2025;14. https://doi.org/10.3390/cells14161245
2. Garcia-Arguinzonis M, Diaz-Riera E, Peña E, Escate R, Juan-Babot O, Mata P, Badimon L, Padró T. Alternative C3 complement system: Lipids and atherosclerosis. Int J Mol Sci 2021;22:5122. https://doi.org/10.3390/ijms22105122

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una donació de 2.500 euros procedent de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer, destinada a impulsar la recerca que el centre desenvolupa sobre el CADASIL (Cerebral Autosomal Dominant Arteriopathy with Subcortical Infarcts and Leukoencephalopathy), una malaltia hereditària que afecta els petits vasos sanguinis del cervell i pot provocar migranya, alteracions psiquiàtriques, ictus recurrents i demència. Malgrat els avenços recents, encara no existeix cap tractament curatiu.

La contribució de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer permetrà donar suport al projecte de reposicionament de fàrmacs que lidera el grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, dirigit pel Dr. Israel Fernández-Cadenas. L’equip investiga medicaments ja aprovats per a altres indicacions que podrien tenir efectes beneficiosos en el CADASIL, una estratègia que pot accelerar el desenvolupament de possibles teràpies.

El suport d’entitats compromeses amb la recerca és fonamental per mantenir actives línies d’estudi sobre malalties minoritàries. Aportacions com aquesta faciliten l’adquisició de materials, la realització d’anàlisis especialitzades i el desenvolupament de nous estudis que contribueixen a comprendre millor la malaltia i a explorar noves vies terapèutiques.

Des de l’IR Sant Pau s’expressa un profund agraïment a l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer per la seva confiança i suport. La seva contribució és essencial per continuar avançant en el coneixement científic i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per CADASIL i les seves famílies.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una nova ajuda estatal de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc de la Convocatòria 2025 d’Ajuts per a la Preparació i Gestió de Projectes Europeus i per Facilitar l’Atracció de Talent Internacional. Aquest suport permetrà consolidar i ampliar l’estructura de l’Oficina de Projectes Europeus (OPE) i s’integra en l’estratègia de l’institut per reforçar la seva presència al programa Horitzó Europa, articulada a través del pla “Horitzó Sant Pau: Potenciant l’Excel·lència i la Innovació a Horitzó Europa”, que orienta les principals línies de creixement internacional del centre.

En paraules de Noemí Carranza, responsable de l’OPE, «aquesta ajuda suposa un pas decisiu per continuar professionalitzant la nostra estructura d’internacionalització i per acompanyar millor els grups de recerca en la preparació de propostes competitives. En els últims anys hem avançat molt, però la demanda de suport continua creixent. Comptar amb una estructura més sòlida ens permetrà consolidar el lideratge de l’IR Sant Pau a Horitzó Europa i obrir noves oportunitats perquè el nostre talent investigador participi en projectes de referència».

La subvenció concedida ascendeix a 145.889,00 euros, destinats a impulsar la formació avançada en programes europeus, millorar les eines digitals per analitzar oportunitats de finançament i reforçar l’acompanyament tècnic en la preparació de propostes competitives.

Creixement sostingut de l’activitat internacional

En els darrers anys, l’IR Sant Pau ha experimentat un creixement sostingut en la seva activitat internacional. La creació de l’OPE el 2021 va marcar un punt d’inflexió: el nombre de propostes presentades a programes europeus s’ha incrementat de manera notable, el retorn econòmic ha crescut de forma molt significativa i l’institut ha obtingut, per primera vegada, un projecte coordinat a Horitzó Europa el 2024, amb set milions de finançament, dels quals més d’un milió d’euros són per a l’institut. A més, els investigadors del centre han aconseguit vuit projectes finançats pels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units en només tres anys, reforçant la diversificació de la seva cartera internacional i aportant recursos estructurals essencials per sostenir la gestió científica.

Aquest avenç s’ha consolidat gràcies a una aposta institucional clara per la internacionalització, recollida en l’estratègia 2025–2030 de l’IR Sant Pau. Aquesta fulla de ruta situa com a objectiu prioritari l’augment del lideratge científic a Europa, l’atracció de talent internacional i el reforç de les aliances amb institucions, empreses i xarxes estratègiques. La nova ajuda permetrà aprofundir en aquesta direcció mitjançant la posada en marxa de programes intensius de formació, tallers especialitzats, activitats de preparació de propostes coordinades i noves eines d’anàlisi semàntica que facilitaran la lectura i comprensió dels programes de treball europeus.

El reforç de l’OPE facilitarà també una major coordinació interna entre les unitats implicades en projectes internacionals, des de la innovació fins als assaigs clínics, i permetrà ampliar l’acompanyament als grups clínics de l’Hospital de Sant Pau, d’on procedeix una gran part del personal investigador de l’institut. Aquesta integració és essencial per augmentar la qualitat, maduresa i solidesa de les propostes presentades a Horitzó Europa, especialment en àmbits estratègics com les neurociències, l’àrea cardiovascular, l’hematologia, l’oncologia i les teràpies avançades.

Un recorregut consolidat d’ajudes per impulsar la internacionalització

La nova ajuda estatal se suma a una trajectòria sòlida de finançament que ha permès construir i consolidar l’estructura internacional de l’IR Sant Pau. El 2022, l’institut va obtenir una ajuda estatal de 174.986,30 euros en la convocatòria de Preparació i Gestió de Projectes Europeus, destinada al període 2023–2024 i prorrogada fins al setembre de 2025. Aquesta subvenció va permetre ampliar la plantilla, reforçar la formació interna i millorar les eines d’anàlisi i suport a la recerca.

Així mateix, el programa autonòmic Go Europe va atorgar a l’IR Sant Pau un finançament de 299.940 euros, prorrogat fins al juny de 2026. Aquest suport finança recursos humans especialitzats, plataformes tecnològiques, eines de cerca de socis i activitats de networking i formació, elements essencials per consolidar un model professional i estable de gestió de projectes europeus.

Gràcies a aquest recorregut, l’IR Sant Pau compta avui amb una estructura madura que combina personal tècnic especialitzat, procediments de treball sòlids, plataformes digitals avançades i una xarxa creixent de col·laboracions nacionals i internacionals. La nova ajuda permetrà fer un pas més en aquest procés, reforçant la capacitat de l’institut per liderar projectes de referència, atreure finançament competitiu i transferir coneixement en benefici del sistema sanitari i de la societat.

L’Hospital de Sant Pau ha acollit recentment la I Jornada Nacional del Grup GEICEN (Grup Estable de Recerca en Càncer Ginecològic), una trobada que ha reunit investigadors i especialistes d’arreu de l’Estat dedicats a l’estudi del càncer ginecològic des d’una perspectiva bàsica, translacional i clínica. GEICEN està integrat per 10 grups de recerca de diferents institucions acadèmiques i hospitalàries, i té com a objectiu impulsar projectes col·laboratius que permetin avançar en el coneixement d’aquests tumors i en el maneig clínic de les pacients.

La jornada ha comptat amb la participació del Grup de Patologia Ginecològica i de la Mama de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que ha actuat com a amfitrió d’aquesta primera edició. La Dra. Silvia Cabrera, cap del grup, ha destacat que «aquesta jornada és un pas essencial per consolidar una xarxa estatal de recerca en càncer ginecològic. Compartir resultats, reptes i metodologies ens permet avançar més ràpidament i oferir respostes més eficients a les pacients, i per al nostre grup acollir aquesta primera reunió és un honor i un impuls per continuar creixent en aquesta línia».

El programa va incloure presentacions breus de cadascun dels grups que integren GEICEN, amb la participació de l’IR Sant Pau, l’IRYCIS, l’IRBLleida, l’IDIBELL, la UB, l’IDIS, la FMDA i el VHIR, entre d’altres. Les intervencions han permès compartir projectes estratègics i línies de treball en àrees com ara biomarcadors, models preclínics, teràpies emergents, biobancs, tècniques òmiques i noves aproximacions diagnòstiques en oncologia ginecològica. Per part de l’IR Sant Pau hi han intervingut, a banda de la mateixa Dra. Silvia Cabrera, la Dra. Alba Farrés, que ha presentat un nou projecte que s’està posant en marxa sobre el càncer d’endometri.

Després de les sessions científiques del matí, la trobada ha continuat amb reunions internes dedicades a l’estratègia dels investigadors principals i a la coordinació dels joves investigadors, amb el propòsit de definir noves línies de col·laboració i preparar futures propostes competitives. La celebració d’aquesta primera reunió nacional marca un pas rellevant per a GEICEN, que aspira a convertir-se en un espai estable de referència per a la recerca coordinada en tumors ginecològics, que afecten milers de dones cada any.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han dut a terme un assaig clínic que demostra que la combinació de dos fàrmacs àmpliament disponibles, carvedilol i simvastatina, millora de manera significativa el control de la hipertensió portal en pacients amb cirrosi hepàtica.

El treball, publicat a la revista científica Hepatology, té com a primeres signants la Dra. Edilmar Alvarado i la Dra. Anna Brujats, i com a investigador sènior el Dr. Cándido Villanueva, investigadors del grup de Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i hepatòlegs de l’Hospital de Sant Pau. Així mateix, l’equip de col·laboradors inclou investigadors del grup d’hepatologia de l’Hospital Sant Pau —Dra. Berta Cuyás, Dra. María Poca, Dr. Xavier Torras i Dra. Angels Escorsell, entre d’altres—, investigadors d’immunologia experimental —Dra. E. Cantó—, farmàcia —Ainhoa Rodríguez Arias— i bioquímica —Álvaro García-Osuna.

La recerca parteix d’una necessitat clínica clara: trobar noves estratègies que redueixin de manera eficaç la pressió portal en persones amb cirrosi avançada. Segons la Dra. Alvarado, «aquests pacients continuen tenint un risc molt elevat d’hemorràgia digestiva, entre altres complicacions de la hipertensió portal, fins i tot amb el tractament estàndard, i necessitàvem explorar opcions senzilles que poguessin millorar el seu pronòstic».

Què és la hipertensió portal i per què és important?

La cirrosi és una malaltia en què el fetge es va endurint i cicatritzant, dificultant la circulació de la sang a través seu. Com a conseqüència, la sang que arriba des de l’aparell digestiu per la vena porta troba més resistència per travessar el fetge i la pressió en aquest gran vas augmenta de manera anormal. Aquest fenomen, conegut com a hipertensió portal, és un dels principals responsables de les complicacions de la malaltia hepàtica avançada.

Quan la pressió portal és massa alta, es formen venes dilatades a l’esòfag i l’estómac —les anomenades varius— que són molt fràgils i es poden trencar, provocant hemorràgies digestives potencialment mortals. A més, la hipertensió portal contribueix a l’acumulació de líquid a l’abdomen o ascites i a problemes renals. Reduir-la de manera significativa s’ha demostrat clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.

En la pràctica clínica, aquesta pressió es mesura mitjançant el gradient de pressió venosa hepàtica (GPVH), un procediment que permet quantificar de manera fiable la gravetat de la hipertensió portal i avaluar si un tractament farmacològic és efectiu.

Els tractaments disponibles i les seves limitacions

Per prevenir les hemorràgies digestives, s’utilitzen des de fa dècades els beta-bloquejants no selectius, com el propranolol o el nadolol, que disminueixen el flux sanguini que arriba al fetge. No obstant això, en molts pacients aquests fàrmacs no aconsegueixen reduir prou la pressió portal.

En els darrers anys, el carvedilol ha demostrat ser més eficaç perquè, a més de bloquejar els receptors beta, també actua sobre els receptors alfa-1 dels vasos sanguinis. Aquesta doble acció produeix una major relaxació dels vasos intrahepàtics, reduint amb més intensitat la resistència al pas de la sang.

Així i tot, en un percentatge important de pacients tractats només amb carvedilol tampoc s’aconsegueix l’objectiu de reducció de la pressió portal. La Dra. Alvarado explica el raonament de l’equip: «sabíem que les estatines podien millorar la funció dels vasos sanguinis i reduir la inflamació al fetge. Vam pensar que, administrant-la junt amb carvedilol, podríem aconseguir un efecte complementari i augmentar l’eficàcia del tractament amb una reducció més gran de la pressió portal».

Tot i que hi ha diverses estatines disponibles, es va triar simvastatina perquè és la que compta amb més estudis previs en cirrosi, on havia demostrat millorar la funció dels vasos sanguinis del fetge i fer-ho de manera segura.

Un assaig clínic dissenyat per respondre a una necessitat no coberta

Amb aquesta hipòtesi, l’equip de Sant Pau va posar en marxa un assaig clínic aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Es van reclutar 82 pacients amb cirrosi avançada i varius d’alt risc, tots ells amb una resposta insuficient als beta-bloquejants tradicionals.

Primer es va confirmar que la pressió portal no havia disminuït prou amb els tractaments clàssics. A partir d’aquí, tots els pacients van començar a rebre carvedilol i van ser assignats de manera aleatòria a afegir simvastatina o un placebo durant 4 a 6 setmanes, sense que ni els metges ni els pacients sabessin què rebia cadascun.

L’impacte del tractament es va mesurar a través del GPVH. A més, els investigadors van realitzar mesuraments després d’un suplement alimentari, un moment en què la pressió portal sol augmentar i el risc de sagnat s’intensifica, per comprovar si la combinació podia controlar millor aquest efecte. També es van recollir mostres de sang per analitzar citoquines inflamatòries i marcadors d’estrès oxidatiu, amb la finalitat d’avaluar si els beneficis s’estenien més enllà de la reducció de la pressió portal.

«Vam dissenyar l’estudi pensant en situacions que reflectissin el que passa en la vida real del pacient amb cirrosi, des de l’impacte del menjar fins als processos inflamatoris que acompanyen la malaltia», assenyala la Dra. Alvarado.

Un pas endavant en la prevenció d’hemorràgies digestives

Els resultats van confirmar la hipòtesi inicial. Tant el carvedilol sol com la combinació amb simvastatina van aconseguir reduir la pressió portal, però la disminució va ser significativament més gran en el grup que va rebre els dos fàrmacs. En termes absoluts, el GVVH va passar de 18,6 a 15,7 mmHg amb la combinació (enfront d’una reducció de 18,9 a 16,9 mmHg amb placebo).

A més, un 37 % dels pacients tractats amb carvedilol més simvastatina van assolir una reducció clínicament rellevant de la pressió (≥ 20 %), davant només un 15 % en el grup control. La combinació també va atenuar l’increment de la pressió portal després del suplement alimentari (12 % enfront del 23 %) i va reduir de manera més marcada diversos marcadors inflamatoris en sang. Tot això amb una bona tolerància i una incidència d’efectes adversos similar en tots dos grups.

Per a la Dra. Alvarado, aquests resultats són prometedors: «és una estratègia senzilla, amb fàrmacs econòmics i àmpliament disponibles, que podria tenir un impacte real en la prevenció de les descompensacions associades a la hipertensió portal».

Aquest estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques en la cirrosi. Caldrà confirmar aquests resultats en assajos més amplis i avaluar l’efecte a llarg termini en la prevenció d’hemorràgies i la supervivència dels pacients. Però, segons conclou la Dra. Alvarado, «hem demostrat que, fins i tot amb tractaments ja coneguts, si els combinem de manera eficaç podem fer un pas endavant en la cura dels pacients amb cirrosi».

Article de referència:

Alvarado-Tapias E, Brujats A, Puente A, Ardevol A, Rodriguez-Arias A, Fajardo J, Pavel O, Garcia-Guix M, Aracil C, Poca M, Cuyàs B, Cantó E, Montañés R, Garcia-Osuna A, Escorsell À, Torras X, Villanueva C. Hemodynamic effects of carvedilol plus simvastatin in cirrhosis with severe portal hypertension and suboptimal response to β-blockers: A double-blind, placebo-controlled, randomized trial. Hepatology 2025;82:140–54. <a href=”https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148″>https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148

La tercera missió de L’Aventura de la Mariona s’ha celebrat avui al Parc d’Atraccions Tibidabo amb una elevada participació infantil i una jornada plena de ciència, joc i descoberta. Aquesta activitat ha ofert tallers i espais interactius dedicats al sistema respiratori, apropant als infants el funcionament de l’aparell que ens permet respirar mitjançant experiències pràctiques i activitats lúdiques.

La missió ha començat amb el taller “Com funciona l’aparell respiratori?”, conduït per professionals del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Sant Pau i de l’IR Sant Pau. Els nens i nenes han pogut observar de prop com entra i surt l’aire dels pulmons, el moviment del diafragma i la funció de les diferents estructures implicades en la respiració. A través de maquetes, globus i models anatòmics, han comprès com es produeix l’intercanvi de gasos i què passa dins del cos quan respirem.

El taller “Quan respirar costa una mica més”, guiat per professionals de Pneumologia i Al·lergologia Pediàtrica, ha apropat als infants situacions en què la respiració es veu afectada. Amb explicacions visuals i experimentació directa, els participants han descobert els mecanismes d’un broncoespasme, la inflamació de les vies respiratòries i per què a vegades costa més omplir els pulmons. Activitats de moviment i jocs senzills han ajudat els infants a identificar estratègies per millorar la respiració en aquestes situacions.

A la tarda, el taller “Infeccions respiratòries. Virus o bacteris?”, organitzat amb professionals del CAP Doctor Carles Ribas i de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau, ha introduït els infants en el món dels microorganismes. Han après a diferenciar virus i bacteris, han observat imatges ampliades d’aquests organismes i han participat en un joc de diagnòstic sobre l’ús correcte dels antibiòtics i la prevenció de les infeccions respiratòries.

A més, al llarg de tota la jornada, l’espai “Un viatge per l’aparell respiratori” ha ofert un recorregut obert amb models 3D i un joc de preguntes i respostes que ha permès reforçar els continguts dels tallers d’una manera divertida i participativa. Un dels punts més esperats ha estat el memory gegant de conceptes científics, una activitat emblemàtica del projecte que posa a prova la memòria, l’agilitat i el treball en equip dels infants. Els nens i nenes han jugat a trobar parelles vinculades a continguts científics i, com en altres missions, han pogut optar a guanyar una calculadora científica de Casio, un premi que sempre genera entusiasme i una sana competició.

Amb aquesta missió, la Mariona continua consolidant-se com una iniciativa educativa de referència per apropar la recerca biomèdica als infants i despertar vocacions científiques. La pròxima cita serà el 15 de febrer de 2026, amb la Gran Festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que reunirà tallers, activitats i investigadors i investigadores de Sant Pau.

Podeu trobar més informació al web:

https://www.santpau.cat/es/web/public/mariona-investigadora

El projecte de Mariona

El projecte de “Mariona investigadora” és una iniciativa educativa i de divulgació desenvolupada per l’IR Sant Pau. La Mariona és un personatge que simbolitza una nena de vuit anys apassionada per la ciència i la medicina, el propòsit de la qual és inspirar nenes, nens i joves a explorar el món de la recerca científica. És a aquesta edat, els vuit anys, quan les nenes solen perdre l’interès a la ciència, tant pels estereotips que encara persisteixen com per la falta de referents, cosa que aquest projecte busca pal·liar.

A través d’una sèrie de missions i reptes dissenyats per realitzar-se al Parc d’atraccions Tibidabo i al Zoo de Barcelona, la Mariona incentiva els més petits a descobrir els secrets del cos humà, participar en experiments científics i aprendre sobre la importància d’adoptar un estil de vida saludable.

El projecte també posa en relleu el rol de les dones en la ciència, destacant exemples reals d’investigadores que comparteixen la seva experiència professional i personal amb la finalitat de promoure la igualtat de gènere en aquest àmbit.

Ciència amb perspectiva de gènere

A l’IR Sant Pau s’impulsa constantment un diàleg amb la societat, alineat amb el seu pla de RRI i amb els seus objectius d’Educació Científica i Participació Ciutadana. Com a centre CERCA i com a una Unitat de Cultura Científica i de la Innovació acreditada per la FECYT, el seu compromís per apropar la recerca a la societat és ferm. Com a únic institut de recerca català amb un programa de recerca transversal en gènere, l’IR Sant Pau és portaveu dels darrers avenços científics i posa de manifest la importància de la recerca amb perspectiva de gènere i del rol femení en la recerca i el futur de la ciència en femení.

Calendari d’activitats pendents de la segona edició:

15 de febrer de 2026 – Gran festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència