L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut dues ajudes competitives del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2022–2027, un programa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya destinat a reforçar la recerca aplicada al sistema sanitari català. Aquest finançament permetrà avançar en el desenvolupament d’eines basades en intel·ligència artificial orientades a millorar el diagnòstic i la presa de decisions en dues de les emergències mèdiques més temps-dependents: l’infart agut de miocardi i l’ictus. En conjunt, l’IR Sant Pau ha rebut 129.735 euros en la modalitat de tecnologia mèdica i salut digital.

El primer dels projectes finançats és RAPID-AIM, coliderat pel Dr. Matías E. Calandrelli, cardiòleg del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau, especialitzat en imatge cardíaca i en l’aplicació de tecnologies digitals a la pràctica clínica, juntament amb el Dr. Martín Descalzo, coordinador de Ressonància Cardíaca de la Unitat d’Imatge i Funció Cardíaca. Tots dos treballaran en un agent clínic autònom capaç d’interpretar electrocardiogrames a partir d’una simple fotografia presa amb un telèfon mòbil. Aquest enfocament permet identificar diferents tipus d’infart sense necessitat de disposar d’ECG digitalitzats ni de sistemes informàtics avançats, fet que el converteix en una solució especialment útil per a centres comarcals, serveis d’urgències amb recursos limitats o situacions en què no hi ha un cardiòleg present. El projecte preveu la integració progressiva d’aquesta eina en els fluxos assistencials de l’Hospital de Sant Pau i la realització d’un estudi prospectiu per avaluar-ne l’impacte clínic real, amb vista a una futura certificació com a programari sanitari.

Segons el Dr. Calandrelli, el potencial transformador del projecte és evident. «El nostre objectiu és que qualsevol professional, en qualsevol entorn, pugui disposar d’una segona opinió immediata basada en intel·ligència artificial. Cada minut guanyat en un infart suposa salvar múscul cardíac i salvar vides». L’investigador també subratlla l’element innovador de RAPID-AIM, el qual «funciona directament amb imatges d’ECG, cosa que el fa universalment aplicable fins i tot on no existeixen sistemes digitals avançats».

El segon projecte finançat, RACE+BIO, està liderat per la Dra. Natalia Pérez de la Ossa, neuròloga vascular de l’Hospital de Sant Pau i referent internacional en atenció prehospitalària de l’ictus, autora de l’escala RACE i investigadora principal de l’estudi RACECAT. El nou projecte s’emmarca en el desenvolupament i millora de l’eina RACE+, un algoritme predictiu basat en intel·ligència artificial que permet predir de manera precisa els principals subtipus d’ictus, especialment l’oclusió de gran vas, i orientar des de l’inici el destí hospitalari del pacient. Fet que pot reduir retards crítics i incrementar l’accés a tractaments avançats. Aquest desenvolupament inclou, per una banda, la validació de l’eina RACE+ en diferents ecosistemes sanitaris internacionals, i, per una altra banda, la combinació amb biomarcadors sanguinis point-of-care, és a dir, proves ràpides i portàtils que es poden analitzar directament a l’ambulància i ofereixen resultats en pocs minuts sense necessitat de laboratori.

Per a la Dra. Pérez de la Ossa, aquesta tecnologia representa un avenç significatiu en l’atenció urgent de l’ictus. «RACE+BIO permetrà saber, des de l’ambulància i en menys de deu minuts, quin tipus d’ictus té el pacient, informació rellevant per a decidir a quin hospital s’ha de dirigir en funció de les necessitats terapèutiques.  Aquesta informació és crítica, perquè dues hores de retard poden disminuir un 10 % les possibilitats de recuperació», afirma. La investigadora també remarca l’abast potencial del projecte: «Si aconseguim integrar intel·ligència artificial i biomarcadors en el triatge prehospitalari, transformarem la manera com els sistemes d’emergències prenen decisions, especialment en zones rurals o allunyades de centres terciaris».

Els dos projectes comparteixen objectius comuns, com reduir la inequitat, optimitzar els recursos del sistema sanitari i millorar els resultats clínics en patologies temps-dependents. La incorporació d’eines digitals basades en intel·ligència artificial permetrà escurçar temps crítics, evitar trasllats innecessaris, reforçar la coordinació entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els hospitals i donar suport als professionals que actuen en els primers minuts d’una emergència cardiovascular o neurològica.

La concessió d’aquestes ajudes PERIS del Departament de Salut consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en l’àmbit de la salut digital i reafirma el seu compromís amb la recerca translacional enfocada a resoldre reptes reals de la pràctica clínica. Tant RAPID-AIM com RACE+BIO representen un pas endavant en la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema sanitari català i obren la porta a noves eines diagnòstiques que podrien integrar-se en els sistemes d’emergències en un futur pròxim, contribuint a una atenció més equitativa, eficient i basada en l’evidència.

Un equip de recerca liderat pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha aconseguit el que durant dècades havia estat un objectiu esquiu: obtenir un retrat molecular precís i diferenciat de tipus sinàptics individuals a l’hipocamp, l’estructura cerebral que actua com a nucli de l’aprenentatge i la memòria.

El treball, publicat a la revista Nature Communications i dut a terme pràcticament en la seva totalitat a l’IR Sant Pau, detalla amb una resolució inèdita quines proteïnes hi ha en cada tipus de sinapsi i en quines quantitats, revelant patrons que ajuden a explicar com connexions aparentment similars poden exercir funcions diferents, mostrant característiques específiques. Comprendre com s’alteren aquestes connexions és clau perquè la disfunció sinàptica està implicada en la majoria de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, des de l’Alzheimer i el Parkinson fins a l’epilèpsia o l’esquizofrènia.

Les sinapsis, punts de contacte entre neurones, són extremadament nombroses i diverses: s’estima que el cervell humà en conté entre 100 i 1.000 bilions. Cadascuna transmet la informació amb petites variacions en l’estructura i la funció, fet que permet que els circuits neuronals processin senyals de manera flexible i precisa. Tanmateix, fins ara es desconeixia com aquesta diversitat es reflectia a nivell molecular. «Durant anys, els científics han sabut que cada tipus de sinapsi té propietats elèctriques úniques, però no havien pogut mapar amb exactitud la seva composició proteica a causa de limitacions tècniques», explica el Dr. Bayés. «Els mètodes disponibles requerien analitzar grans fragments de teixit que barrejaven diferents classes de connexions, produint un perfil mitjà que esborrava les diferències subtils però crítiques per a la seva funció».

Un repte tècnic que es resol amb innovació metodològica

Estudiar les sinapsis de manera individual ha estat durant dècades un desafiament gairebé impossible. Són estructures diminutes —de tot just una micra— distribuïdes de manera molt densa i entrellaçada al cervell, cosa que en dificulta l’aïllament físic. A més, el seu nombre és tan colossal que, si cada sinapsi fos un gra de sorra, n’hi hauria prou per omplir la meitat d’un estadi com el Camp Nou, una imatge que il·lustra la magnitud del repte que afronta la neurociència.

L’equip de l’IR Sant Pau ha superat aquest obstacle mitjançant una combinació d’eines que porta l’anàlisi sinàptica a un nou nivell. La microdissecció per captura làser permet aïllar amb precisió capes microscòpiques de l’hipocamp, seleccionant únicament les regions que contenen el tipus de sinapsi d’interès. Després, un protocol optimitzat d’extracció de proteïnes sinàptiques preserva la integritat d’aquestes molècules i evita pèrdues, quelcom crucial quan es treballa amb quantitats extremadament petites de material.

Gràcies a aquesta aproximació, els investigadors van poder caracteritzar de manera individual el proteoma de les tres sinapsis que formen el circuit trisinàptic de l’hipocamp, probablement el circuit més extensament estudiat del cervell, un entramat característic que transmet la informació en tres passos: primer des de l’escorça entorrinal fins al gir dentat, després del gir dentat a la regió CA3, i finalment de CA3 a CA1. Aquest circuit és fonamental per al processament de la memòria i la integració de la informació sensorial i contextual.

La importància d’haver-ho aconseguit no és només tècnica. «En poder examinar sinapsis concretes sense necessitat de manipulació genètica, la metodologia també es podrà aplicar a mostres humanes, cosa que obre un ventall de possibilitats per estudiar amb precisió com s’alteren aquestes connexions en malalties neurològiques», assenyala el Dr. Bayés.

El mateix menú, però servit de manera diferent

L’estudi ha revelat un patró sorprenent: les tres sinapsis analitzades comparteixen la gran majoria de les seves proteïnes, però varien notablement en la quantitat relativa de cadascuna. La comparació pot entendre’s com si totes fessin servir els mateixos ingredients bàsics per cuinar, però en modifiquessin les proporcions per crear receptes diferents, amb matisos propis en sabor, textura i propietats.

En aquest “menú sinàptic” hi ha un ingredient que sempre hi és present i que defineix el caràcter del plat: els receptors de glutamat i les proteïnes que els regulen. El glutamat és el principal neurotransmissor excitador del cervell, i els seus receptors són essencials per a la transmissió de senyals i per a la plasticitat sinàptica, el mecanisme que permet que les connexions es reforcin o s’afebleixin en funció de l’experiència.

«Hem vist que la identitat funcional de cada sinapsi no es construeix sobre un conjunt exclusiu de proteïnes, sinó sobre com ajusta la proporció de components compartits per adaptar-se a les seves necessitats», explica el Dr. Àlex Bayés, «i el més sorprenent és que, en tots els casos, els receptors de glutamat i els seus reguladors formen el nucli d’aquesta especialització».

Tres perfils moleculars amb funcions específiques

Les diferències quantitatives en la composició proteica es tradueixen en perfils funcionals especialitzats. Les sinapsis CA3-CA1 mostren un control molt precís d’un subtipus concret de receptors AMPA (GluA2), una alta capacitat per remodelar la seva estructura i un elevat consum energètic, cosa que s’associa amb el seu paper en la consolidació de la memòria i la plasticitat a llarg termini.

Les sinapsis DG-CA3 destaquen per la seva gran abundància de receptors metabotròpics de glutamat (mGluR1) i per disposar d’una maquinària especialment activa per a la síntesi local de proteïnes en els seus terminals presinàptics, una característica que els permet adaptar-se ràpidament als canvis en l’activitat neuronal.

Per la seva banda, les sinapsis EC-DG presenten una matriu extracel·lular singular, rica en proteoglicans, que podria influir en la mobilitat i estabilitat dels receptors, a més de rutes metabòliques especialitzades per obtenir energia a partir d’aminoàcids concrets. Aquests trets podrien estar relacionats amb el seu paper en la primera etapa del processament de la informació que arriba a l’hipocamp.

El paper de la regulació genètica

L’estudi també ha identificat un component genètic en aquesta especialització: cada tipus de neurona activa o silencia gens sinàptics específics per ajustar la composició molecular de les seves connexions. Aquesta regulació diferencial es va observar especialment en gens relacionats amb els receptors de glutamat i les proteïnes que en regulen la funció, confirmant que el seu paper central en l’especialització sinàptica també està escrit en la programació genètica de la neurona.

«És la primera vegada que podem vincular de manera tan directa l’especialització molecular d’una sinapsi amb programes d’expressió gènica propis de cada neurona. Això ens acosta a entendre com la diversitat de les sinapsis es tradueix en funcions úniques per a cada circuit cerebral», afegeix el Dr. Bayés.

Implicacions i pròximes passes

La possibilitat d’analitzar amb tanta precisió la identitat molecular de sinapsis concretes no només en models animals, sinó també en teixit humà, obre un ventall d’aplicacions en recerca biomèdica. L’hipocamp és una de les primeres estructures afectades en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, per la qual cosa comprendre com s’alteren aquestes “receptes moleculars” podria ajudar a identificar biomarcadors precoços i a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques.

Article de referència:

Reig-Viader R, Del Castillo-Berges D, Burgas-Pau A, Arco-Alonso D, Zerpa-Rios O, Ramos-Vicente D, Picañol J, Castellanos A, Soto D, Roher N, Sindreu C, Bayés À. Synaptic proteome diversity is shaped by the levels of glutamate receptors and their regulatory proteins. Nat Commun 2025;16:10487. https://doi.org/10.1038/s41467-025-65490-9.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha incorporat David González Gil com a nou gerent, un nomenament aprovat pel Patronat de la Fundació en la sessió extraordinària del passat 6 d’octubre. David González ja ha assumit oficialment el càrrec aquest 9 de desembre, amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa de creixement i consolidació del centre.

Amb més de vint anys d’experiència en la direcció d’institucions de recerca, universitats i fundacions de projecció internacional, el nou gerent arriba a l’IR Sant Pau amb un perfil sòlidament orientat al lideratge estratègic, la captació de recursos i la sostenibilitat organitzativa. Al llarg de la seva trajectòria ha liderat equips multidisciplinaris i ha contribuït a reforçar la competitivitat i la projecció de diferents institucions científiques i acadèmiques.

Abans d’unir-se a l’IR Sant Pau, va ser gerent del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), on va dirigir el procés de constitució i consolidació d’aquesta infraestructura científica de referència en investigació del genoma, sorgida per escissió parcial del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Prèviament, va ocupar la gerència de la Universitat Pontifícia de Salamanca, com a membre de l’equip rector i màxim executiu de l’equip directiu, impulsant el nou pla estratègic i el reposicionament institucional. També va exercir responsabilitats directives a La Salle – Universitat Ramon Llull, contribuint al seu creixement global.

David González és llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona i ha completat formació executiva a l’IESE, Harvard Business School, EADA, Aston University i La Salle. Actualment, és doctorand en Economia i Dret a la Universitat Internacional de Catalunya.

Amb motiu de la seva incorporació, el nou gerent ha expressat la seva satisfacció per sumar-se al projecte de l’IR Sant Pau, destacant que «és un honor unir-me a un Institut que destaca pel seu talent, el seu compromís i la seva contribució científica. El meu propòsit és reforçar les condicions que permetin continuar generant recerca d’excel·lència i maximitzar l’impacte que té en la salut i en la societat».

Pel que fa a la seva incorporació, des de l’IR Sant Pau es destaca que el nou gerent aporta una combinació de visió estratègica, experiència en gestió i capacitat d’impuls que serà clau per continuar avançant en els objectius de creixement, competitivitat i impacte científic de l’Institut.

Amb aquesta nova etapa, l’IR Sant Pau agraeix igualment la tasca i la dedicació de Jaume Bacardit, gerent de la institució durant els darrers tres anys.

La nova xarxa XWHIN (Women’s Health Innovation Network), coordinada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), s’ha constituït amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha concedit un finançament d’1 milió d’euros en el marc de la convocatòria Xarxes d’R+D+I 2025. Aquesta iniciativa suposa un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en recerca responsable amb perspectiva de gènere, i consolida el seu paper com a agent clau de l’ecosistema català d’R+D+I en salut.

XWHIN és la primera xarxa a Catalunya i a l’Estat espanyol que integra R+D+I, equitat de gènere, transferència tecnològica i participació social en la salut de les dones. El seu caràcter pioner rau en la incorporació sistemàtica de les dimensions biològiques i socials de sexe i gènere en tots els processos d’innovació, generant solucions ètiques, eficients i equitatives. A escala europea, no existeix cap altra xarxa amb un enfocament tan integral, fet que situa Catalunya en una posició de lideratge en aquest àmbit emergent.

La iniciativa neix amb la voluntat d’impulsar una nova manera de fer ciència, més col·laborativa, oberta i sensible a les diferències biològiques i socials que afecten la salut de les dones. «Amb XWHIN volem promoure un canvi de mirada que integri el sexe i el gènere en totes les fases de la innovació en salut, des de la recerca bàsica fins a la seva aplicació clínica i social», explica la Dra. Maria Rosa Ballester, cap de la Unitat de Recerca i Innovació Responsable (URRI) del IR Sant Pau i directora de la xarxa. «El projecte vol convertir Catalunya en un referent europeu en innovació sanitària amb perspectiva de gènere, aprofitant el potencial científic i tecnològic del país i la seva tradició de recerca biomèdica d’excel·lència».

Una xarxa per reduir les desigualtats en salut

Malgrat els avenços científics i socials dels darrers anys, les dones continuen patint desigualtats estructurals en salut que es manifesten en múltiples nivells: des de la recerca i el diagnòstic fins a l’accés als tractaments o la participació en assaigs clínics. Les malalties cardiovasculars, neurològiques o autoimmunes, per exemple, afecten de manera diferent dones i homes, però sovint els protocols mèdics i els estudis disponibles no reflecteixen aquestes diferències.

A aquestes bretxes biològiques s’hi sumen els factors socials i culturals, que condicionen l’atenció i el benestar de les dones, com ara els rols de gènere, la càrrega de cures o la invisibilització del dolor i dels trastorns que les afecten majoritàriament. La manca d’evidència diferenciada segons sexe i gènere té un impacte directe en la qualitat i l’equitat de l’assistència sanitària, i limita la capacitat del sistema per donar respostes personalitzades i eficaces.

En aquest context, XWHIN neix amb la voluntat de revertir aquestes desigualtats, promovent una visió global i interdisciplinària de la salut de les dones. La xarxa impulsarà projectes d’alt impacte científic, tecnològic i social que permetin identificar necessitats no cobertes, generar nou coneixement i transferir-lo a la pràctica clínica i a les polítiques públiques. La directora de la xarxa assenyala que «la perspectiva de sexe i gènere és essencial per entendre millor les malalties, el comportament dels fàrmacs i oferir respostes més justes, segures, eficaces i equitatives». I afegeix: «Amb XWHIN volem transformar la manera com pensem a l’hora de fer recerca i assistència, i com abordem la salut, situant les dones al centre de la innovació i promovent una recerca que reflecteixi la diversitat real de la societat».

Una iniciativa col·laborativa i transversal

La xarxa XWHIN és fruit d’una aliança sense precedents entre institucions públiques, universitats, centres de recerca, empreses i entitats socials. En total, està integrada per 47 grups de recerca i 7 entitats col·laboradores que treballen en diferents àmbits vinculats a la salut de les dones i a la innovació sanitària. Aquesta estructura oberta i transversal permetrà abordar els reptes de salut femenina des de múltiples perspectives —biomèdica, tecnològica, social i econòmica— i generar respostes més integrades i eficaces.

La xarxa està coordinada per l’IR Sant Pau i compta amb la participació de centres de recerca i universitats capdavanteres de tot el territori, així com d’empreses i fundacions del sector salut i tecnològic, i d’organitzacions de pacients. «El valor de XWHIN rau en la seva capacitat per connectar disciplines i institucions que tradicionalment treballaven de manera separada», explica la Dra. Maria Rosa Ballester. «Aquesta xarxa vol crear sinergies reals entre la recerca, la indústria i la societat, transformant el coneixement en solucions tangibles que millorin la salut i el benestar de les dones».

Un compromís consolidat amb la recerca en salut i gènere

L’IR Sant Pau ja havia fet un pas decisiu en aquest àmbit amb la creació, l’any 2023, del Programa Transversal de Recerca en Salut de la Dona i Gènere, una iniciativa pionera a Catalunya per incorporar la perspectiva de sexe i gènere en totes les seves àrees de recerca. El programa, impulsat en el marc del Pla de Recerca i Innovació Responsable (RRI), proporciona el marc metodològic i els instruments necessaris per integrar aquesta mirada a tots els projectes, des de la recerca bàsica fins a la clínica i la salut pública.

Coordinat per la Dra. Elisa Llurba, cap del grup de recerca en Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau, i per la Dra. Maria Rosa Ballester, canalitza les iniciatives de recerca en la salut de les dones, promou la col·laboració entre grups i afavoreix l’atracció de talent i de finançament en aquest àmbit.

Segons la Dra. Elisa Llurba, «prioritzar la perspectiva de sexe i gènere en la recerca biomèdica no només fa la ciència més ètica i responsable, sinó que la fa reproduïble i n’incrementa la qualitat i capacitat de generar resultats útils per a tota la població».

Aquest bagatge consolida el lideratge del IR Sant Pau en la recerca amb perspectiva de gènere i posa les bases per a projectes col·laboratius com XWHIN, que representen un pas més en la construcció d’una recerca biomèdica més justa, inclusiva i d’alt impacte social.

Quatre pilars per transformar la innovació en salut

El desenvolupament de XWHIN s’articula entorn de quatre eixos d’acció que tradueixen la seva visió en objectius concrets i mesurables. El primer eix és la recerca i innovació responsable, que integra la perspectiva de sexe i gènere en totes les fases dels projectes, des del disseny experimental fins a l’aplicació clínica. Amb aquest enfocament, XWHIN vol garantir que els resultats de la recerca reflecteixin la diversitat biològica i social de la població, i contribueixin a una atenció més equitativa i personalitzada.

El segon eix se centra en la formació i la capacitació, amb l’objectiu de preparar els professionals perquè incorporin la mirada de gènere en la seva activitat. La xarxa impulsarà programes formatius especialitzats, accions de sensibilització i espais d’intercanvi entre investigadors, clínics i responsables de polítiques públiques, fomentant una cultura científica més inclusiva i compromesa amb la igualtat.

El tercer eix posa el focus en la transferència i valorització del coneixement, promovent la col·laboració entre grups de recerca, empreses i institucions públiques per convertir la ciència en solucions aplicables. XWHIN fomentarà la creació de projectes emprenedors i spin-offs amb potencial per millorar la salut de les dones i reduir les desigualtats, consolidant així un ecosistema d’innovació amb retorn social i econòmic.

Finalment, el quart eix és la comunicació i sensibilització, orientat a fer visible la importància d’integrar la perspectiva de gènere en salut i a implicar la ciutadania en la transformació del sistema sanitari. La xarxa treballarà per acostar el coneixement científic a la societat i fomentar el debat públic sobre els reptes específics de la salut de les dones.

Segons la Dra. Ballester, «aquests quatre eixos defineixen una manera de treballar molt pràctica, centrada en resultats i amb una clara voluntat de transformar la recerca en millores tangibles. Volem demostrar que incorporar la perspectiva de gènere no és només una qüestió d’equitat, sinó també d’eficiència i de qualitat científica».

Un projecte de país amb vocació internacional

Amb la creació de XWHIN, Catalunya fa un pas endavant per esdevenir referent europeu en innovació sanitària amb perspectiva de sexe i gènere. La xarxa neix amb una clara vocació de col·laboració internacional, i té previst establir aliances amb programes europeus com Horizon Europe o EU4Health, així com amb altres xarxes i centres líders en la salut de les dones a escala mundial.

Aquest enfocament global permetrà intercanviar coneixement, promoure bones pràctiques i impulsar projectes conjunts que situïn Catalunya en el mapa de la innovació biomèdica amb sensibilitat de gènere. A més, la xarxa vol contribuir activament a les estratègies europees d’igualtat i salut pública, aportant un model reproduïble d’R+D+I responsable, transversal i sostenible.

Des de l’IR Sant Pau, com a entitat coordinadora, es garantirà la coherència científica i l’impacte social dels projectes, assegurant que els resultats generats per la xarxa tinguin continuïtat més enllà de l’àmbit acadèmic i reverteixin en beneficis reals per a la ciutadania. A través d’aquesta aposta col·lectiva, XWHIN aspira no només a generar impacte científic, econòmic i social, sinó també a inspirar noves polítiques públiques i consolidar Catalunya com un model europeu de lideratge en innovació amb perspectiva de gènere.

Membres de la xarxa XWHIN

Entitat coordinadora

• Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau)

Institucions participants

• Universitat Ramon Llull
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)
• Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)
• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
• Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)
• Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC)
• Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
• Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)
• Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
• Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR)
• Barcelona Supercomputing Center (BSC)
• Acondicionamiento Tarrasense – LEITAT
• Fundació Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu (FSJD)

Entitats col·laboradores

• Iolanda Marchueta (autònoma, formadora)
• Fundació Barcelona Mobile World Capital (MWC)
• Associació Catalana Síndrome X Fràgil (ACSXF)
• Osteoarthritis Foundation International (OAFI)
• Pfizer, SLU
• Organon Salud, SL

Cotton High Tech, SL

L’actualització 2025 de la base de dades bibliomètrica de la Universitat Stanford ha identificat catorze investigadors i investigadores vinculats a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) dins del 2 % dels científics més influents del món corresponents a l’últim any analitzat. Aquesta classificació, basada en dades de Scopus, avalua prop de cent mil autors de 22 àrees acadèmiques i reconeix anualment aquells amb un impacte global més elevat en la comunitat científica.

Es tracta de la setena edició d’aquest recull, iniciat l’any 2019, que s’ha consolidat com una eina internacional de referència per mesurar la influència científica comparada entre disciplines. El rànquing s’elabora a partir d’indicadors normalitzats que tenen en compte aspectes essencials com el volum de publicacions, la qualitat i la repercussió de les citacions, la trajectòria de cada investigador i el seu pes real en cada article, mitjançant mètriques com el C-Score. Aquest enfocament permet superar biaixos habituals —com les autocitacions o la gran variabilitat entre camps científics— i ofereix un retrat més rigorós del veritable impacte de cada autor en la generació de coneixement.

La presència de catorze autors de l’IR Sant Pau en aquesta edició reflecteix la diversitat i la solidesa de les línies de recerca de l’Institut. Entre els investigadors reconeguts destaca especialment el Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris, encapçalat pel Dr. Pablo Alonso-Coello, juntament amb el Dr. Xavier Bonfill Cosp, el Dr. Ivan Solà i la Dra. Maria Ximena Rojas. La seva contribució en la medicina basada en l’evidència, l’avaluació crítica de la literatura científica i l’elaboració de guies clíniques ha tingut una influència directa en la presa de decisions mèdiques arreu del món i ha reforçat el prestigi internacional de l’IR Sant Pau en aquest àmbit.

També hi figura el Grup de Neurobiologia de les Demències, liderat pel Dr. Alberto Lleó i amb el Dr. Daniel Alcolea com a investigador destacat. Tots dos són referents en el desenvolupament de biomarcadors diagnòstics i pronòstics per a la malaltia d’Alzheimer i altres trastorns neurodegeneratius, un camp en el qual el Sant Pau ha assolit un posicionament reconegut internacionalment. Les seves investigacions han contribuït a redefinir les fases precoces de la malaltia i a impulsar nous criteris diagnòstics que avui s’utilitzen a escala global.

A més, la base de dades de Stanford incorpora altres investigadors del Sant Pau amb una trajectòria d’impacte en múltiples especialitats. El Dr. Cándid Villanueva ha destacat en l’àmbit de la malaltia hepàtica i l’hemorràgia digestiva; la Dra. Carol Moreno, en hematologia i recerca translacional en trastorns oncohematològics; la Dra. Margarita Majem, en oncologia toràcica; la Dra. Teresa Padró, en recerca vascular i malaltia ateroescleròtica; el Dr. Pere Domingo, en malalties infeccioses i VIH; el Dr. Lluís Puig, en dermatologia i malalties immunomediades; i el Dr. Carlos Brotons, en recerca en atenció primària, prevenció i salut comunitària. Entre aquests noms, també destaca el Dr. Antonio J. Bayés-De-Luna, cardiòleg ja jubilat, la influència del qual continua sent excepcional gràcies a una trajectòria científica de dècades que ha contribuït decisivament al coneixement de les malalties del ritme cardíac.

Aquest reconeixement col·lectiu posa de manifest el paper del Sant Pau com a generador de coneixement biomèdic d’alt impacte i com a institució que combina la recerca clínica, translacional i epidemiològica amb una visió multidisciplinària i orientada al bé comú. La inclusió de catorze investigadors en el 2 % més influent del món confirma la solidesa de les seves aportacions i reforça la projecció internacional de l’IR Sant Pau en àmbits tan diversos com les neurociències, l’epidemiologia, les malalties cardiovasculars, l’oncologia, les malalties infeccioses i la recerca en atenció primària.

Investigadors del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han identificat un nou mecanisme pel qual el complement C3, una proteïna clau del sistema immunitari, pot influir directament en l’evolució de l’ateroesclerosi. L’estudi, publicat a la revista Cells, mostra que l’activació d’aquesta molècula altera l’estructura i el comportament de les cèl·lules que formen la paret de les artèries, contribuint al fet que les lesions esdevinguin més inestables i propenses a trencar-se.

L’ateroesclerosi és una malaltia crònica caracteritzada per l’acumulació de colesterol i altres substàncies a les artèries, la qual desencadena una resposta inflamatòria que altera l’equilibri dels teixits vasculars. Entre els diferents tipus de cèl·lules que participen en aquest procés, les cèl·lules musculars llises vasculars exerceixen un paper crucial: en condicions normals mantenen l’elasticitat del vas, però quan s’activen per senyals inflamatoris o lipídics poden canviar de forma i funció, participar en la formació de les plaques i contribuir a la seva fragilitat.

«Comprendre com interactuen els lípids, la inflamació i les cèl·lules de la paret arterial és fonamental per prevenir les complicacions cardiovasculars», explica la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’IR Sant Pau i investigadora del CIBERCV. «En aquest treball hem identificat un nou paper del complement C3 que connecta la resposta immunitària amb els processos cel·lulars que remodelen les artèries».

La troballa aporta una nova visió sobre com la inflamació i els lípids es combinen per modificar l’estructura de la paret arterial, i posa en relleu el paper del complement C3 com a mediador entre les defenses de l’organisme i els mecanismes cel·lulars que determinen l’estabilitat de les artèries.

Remodelació cel·lular a la paret arterial

L’estudi demostra que l’activació del complement C3 desencadena una sèrie de canvis en les cèl·lules musculars llises de la paret vascular arterial, que deixen de comportar-se com a cèl·lules contràctils —encarregades de mantenir la tensió i l’estructura del vas— per adoptar un perfil més mòbil i amb més capacitat de remodelació. Aquest fenomen, encara que forma part dels mecanismes naturals de reparació, pot afavorir la progressió de la malaltia quan es manté en el temps.

Els investigadors van identificar que el fragment activat del complement, conegut com a iC3b, actua com un senyal que reorganitza l’interior de les cèl·lules. En concret, van observar que modifica la distribució de la paxilina (PXN), una proteïna essencial per a l’adhesió cel·lular i la comunicació amb l’entorn. Aquest canvi repercuteix directament en el citoesquelet, l’estructura interna que sosté la cèl·lula, regula la seva forma i permet el seu desplaçament.

Mitjançant tècniques de microscòpia avançada, l’equip va comprovar que quan les cèl·lules musculars llises de la paret arterial s’exposen a lipoproteïnes de baixa densitat agregades (agLDL) —una forma modificada del colesterol “dolent” que s’acumula a les artèries—, es redueix la quantitat de paxilina i s’altera la seva localització dins de la cèl·lula. Mentre que si aquestes cèl·lules carregades de lípids s’exposen al fragment iC3b del sistema complement, es produeix una redistribució de la paxilina i un canvi en la seva relació amb la F-actina, component clau de les fibres internes del citoesquelet cel·lular, patró que reflecteix una més activitat de migració i remodelació. En el context de l’ateroesclerosi, aquest comportament podria facilitar que les cèl·lules musculars llises carregades de greix es desplacin dins de la capa íntima de la paret arterial i contribueixin als canvis que fan més vulnerables les plaques.

«Sabíem per treballs anteriors del nostre grup que els productes del complement C3 són presents a les lesions ateroescleròtiques, afectant l’estructura i la funció de les cèl·lules musculars llises», assenyala la Dra. Teresa Padró, qui afegeix que «els resultats actuals ens ajuden a conèixer millor els mecanismes implicats, mostrant-nos que la senyalització mediada per iC3b afecta directament l’organització de la paxilina i, amb això, la dinàmica del citoesquelet, un aspecte clau en l’estabilitat de la paret arterial».

Paxilina, eix d’una xarxa gènica vinculada a la migració cel·lular

Per comprendre els mecanismes que expliquen aquests canvis, els investigadors van analitzar quins gens s’activen quan les cèl·lules musculars llises comencen a desplaçar-se. Van identificar 30 gens amb expressió alterada, dels quals sis —PXN, AKT1, RHOA, VCL, CTNNB1 i FN1— estan directament relacionats amb l’organització del citoesquelet i la capacitat de moviment cel·lular.

Entre ells, PXN, el gen que codifica la paxilina, es va situar com a punt central de la xarxa molecular que coordina la resposta cel·lular davant els estímuls inflamatoris i lipídics. Aquesta proteïna actua com un pont entre l’exterior i l’interior de la cèl·lula, regulant com s’adhereix, com canvia de forma i com es mou.

«La troballa de PXN com a eix central de la xarxa gènica suggereix que la remodelació del citoesquelet no és un fenomen aïllat, sinó una resposta coordinada que implica múltiples vies de senyalització», destaca la Dra. Teresa Padró. «La connexió entre aquestes rutes cel·lulars ajuda a entendre com la inflamació i els lípids poden remodelar la paret arterial des de dins».

Un nou vincle entre inflamació i fragilitat de les plaques arterials

Els resultats de l’estudi apunten que el sistema del complement, a més del seu paper clàssic en la defensa immunitària, també influeix en els processos que determinen la forma i l’estabilitat de les artèries. El fragment iC3b no només participa en la resposta inflamatòria, sinó que pot modificar directament la conducta de les cèl·lules musculars llises, cosa que contribueix a la fragilitat de les plaques arterials.

Fins ara, la investigació sobre l’ateroesclerosi s’havia centrat sobretot en els macròfags i les cèl·lules endotelials. Tanmateix, aquest treball demostra que les cèl·lules musculars llises també interpreten els senyals inflamatoris i responen transformant-se, fet que les converteix en agents actius en l’evolució de la malaltia.

«Aquest diàleg entre el complement C3 i la paxilina revela una connexió poc explorada entre els mecanismes immunitaris i la biologia cel·lular de la paret arterial», assenyala la Dra. Teresa Padró. «Entendre com la inflamació i la càrrega lipídica modulen la migració de les cèl·lules musculars llises pot ajudar-nos a identificar noves dianes terapèutiques per prevenir la progressió de l’ateroesclerosi i estabilitzar les plaques».

Els investigadors plantegen que aquesta interacció podria facilitar el desplaçament de les cèl·lules musculars llises des de les capes més internes de l’artèria cap a la zona on es formen les plaques, afeblint la seva estructura i fent que siguin més propenses a trencar-se. A més, l’exposició prolongada a iC3b podria afavorir que aquestes cèl·lules canviïn de funció i deixin de comportar-se com a cèl·lules contràctils, adoptant un perfil més inflamatori i reparador.

Comprendre aquest nou eix molecular iC3b–paxilina pot ajudar a dissenyar estratègies terapèutiques que no només redueixin la inflamació o el colesterol, sinó que també reforcin l’estabilitat mecànica de les artèries. En el futur, aquesta línia de recerca podria contribuir a identificar biomarcadors que ajudin a detectar de manera precoç les plaques més vulnerables i amb risc més alt de ruptura.

L’estudi ha comptat amb el finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), el programa Next Generation EU del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i la Generalitat de Catalunya.

Referències dels articles:

1. Garcia-Arguinzonis M, Escate R, Lugano R, Peña E, Borrell-Pages M, Badimon L, Padró T. Gene expression pattern associated with cytoskeletal remodeling in lipid-loaded human vascular smooth muscle cells: Crosstalk between C3 complement and the focal adhesion protein paxillin. Cells 2025;14. https://doi.org/10.3390/cells14161245
2. Garcia-Arguinzonis M, Diaz-Riera E, Peña E, Escate R, Juan-Babot O, Mata P, Badimon L, Padró T. Alternative C3 complement system: Lipids and atherosclerosis. Int J Mol Sci 2021;22:5122. https://doi.org/10.3390/ijms22105122

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una donació de 2.500 euros procedent de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer, destinada a impulsar la recerca que el centre desenvolupa sobre el CADASIL (Cerebral Autosomal Dominant Arteriopathy with Subcortical Infarcts and Leukoencephalopathy), una malaltia hereditària que afecta els petits vasos sanguinis del cervell i pot provocar migranya, alteracions psiquiàtriques, ictus recurrents i demència. Malgrat els avenços recents, encara no existeix cap tractament curatiu.

La contribució de l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer permetrà donar suport al projecte de reposicionament de fàrmacs que lidera el grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, dirigit pel Dr. Israel Fernández-Cadenas. L’equip investiga medicaments ja aprovats per a altres indicacions que podrien tenir efectes beneficiosos en el CADASIL, una estratègia que pot accelerar el desenvolupament de possibles teràpies.

El suport d’entitats compromeses amb la recerca és fonamental per mantenir actives línies d’estudi sobre malalties minoritàries. Aportacions com aquesta faciliten l’adquisició de materials, la realització d’anàlisis especialitzades i el desenvolupament de nous estudis que contribueixen a comprendre millor la malaltia i a explorar noves vies terapèutiques.

Des de l’IR Sant Pau s’expressa un profund agraïment a l’Associació Coordinadora Viladecans Contra el Càncer per la seva confiança i suport. La seva contribució és essencial per continuar avançant en el coneixement científic i millorar la qualitat de vida de les persones afectades per CADASIL i les seves famílies.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha rebut una nova ajuda estatal de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), organisme dependent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, en el marc de la Convocatòria 2025 d’Ajuts per a la Preparació i Gestió de Projectes Europeus i per Facilitar l’Atracció de Talent Internacional. Aquest suport permetrà consolidar i ampliar l’estructura de l’Oficina de Projectes Europeus (OPE) i s’integra en l’estratègia de l’institut per reforçar la seva presència al programa Horitzó Europa, articulada a través del pla “Horitzó Sant Pau: Potenciant l’Excel·lència i la Innovació a Horitzó Europa”, que orienta les principals línies de creixement internacional del centre.

En paraules de Noemí Carranza, responsable de l’OPE, «aquesta ajuda suposa un pas decisiu per continuar professionalitzant la nostra estructura d’internacionalització i per acompanyar millor els grups de recerca en la preparació de propostes competitives. En els últims anys hem avançat molt, però la demanda de suport continua creixent. Comptar amb una estructura més sòlida ens permetrà consolidar el lideratge de l’IR Sant Pau a Horitzó Europa i obrir noves oportunitats perquè el nostre talent investigador participi en projectes de referència».

La subvenció concedida ascendeix a 145.889,00 euros, destinats a impulsar la formació avançada en programes europeus, millorar les eines digitals per analitzar oportunitats de finançament i reforçar l’acompanyament tècnic en la preparació de propostes competitives.

Creixement sostingut de l’activitat internacional

En els darrers anys, l’IR Sant Pau ha experimentat un creixement sostingut en la seva activitat internacional. La creació de l’OPE el 2021 va marcar un punt d’inflexió: el nombre de propostes presentades a programes europeus s’ha incrementat de manera notable, el retorn econòmic ha crescut de forma molt significativa i l’institut ha obtingut, per primera vegada, un projecte coordinat a Horitzó Europa el 2024, amb set milions de finançament, dels quals més d’un milió d’euros són per a l’institut. A més, els investigadors del centre han aconseguit vuit projectes finançats pels National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units en només tres anys, reforçant la diversificació de la seva cartera internacional i aportant recursos estructurals essencials per sostenir la gestió científica.

Aquest avenç s’ha consolidat gràcies a una aposta institucional clara per la internacionalització, recollida en l’estratègia 2025–2030 de l’IR Sant Pau. Aquesta fulla de ruta situa com a objectiu prioritari l’augment del lideratge científic a Europa, l’atracció de talent internacional i el reforç de les aliances amb institucions, empreses i xarxes estratègiques. La nova ajuda permetrà aprofundir en aquesta direcció mitjançant la posada en marxa de programes intensius de formació, tallers especialitzats, activitats de preparació de propostes coordinades i noves eines d’anàlisi semàntica que facilitaran la lectura i comprensió dels programes de treball europeus.

El reforç de l’OPE facilitarà també una major coordinació interna entre les unitats implicades en projectes internacionals, des de la innovació fins als assaigs clínics, i permetrà ampliar l’acompanyament als grups clínics de l’Hospital de Sant Pau, d’on procedeix una gran part del personal investigador de l’institut. Aquesta integració és essencial per augmentar la qualitat, maduresa i solidesa de les propostes presentades a Horitzó Europa, especialment en àmbits estratègics com les neurociències, l’àrea cardiovascular, l’hematologia, l’oncologia i les teràpies avançades.

Un recorregut consolidat d’ajudes per impulsar la internacionalització

La nova ajuda estatal se suma a una trajectòria sòlida de finançament que ha permès construir i consolidar l’estructura internacional de l’IR Sant Pau. El 2022, l’institut va obtenir una ajuda estatal de 174.986,30 euros en la convocatòria de Preparació i Gestió de Projectes Europeus, destinada al període 2023–2024 i prorrogada fins al setembre de 2025. Aquesta subvenció va permetre ampliar la plantilla, reforçar la formació interna i millorar les eines d’anàlisi i suport a la recerca.

Així mateix, el programa autonòmic Go Europe va atorgar a l’IR Sant Pau un finançament de 299.940 euros, prorrogat fins al juny de 2026. Aquest suport finança recursos humans especialitzats, plataformes tecnològiques, eines de cerca de socis i activitats de networking i formació, elements essencials per consolidar un model professional i estable de gestió de projectes europeus.

Gràcies a aquest recorregut, l’IR Sant Pau compta avui amb una estructura madura que combina personal tècnic especialitzat, procediments de treball sòlids, plataformes digitals avançades i una xarxa creixent de col·laboracions nacionals i internacionals. La nova ajuda permetrà fer un pas més en aquest procés, reforçant la capacitat de l’institut per liderar projectes de referència, atreure finançament competitiu i transferir coneixement en benefici del sistema sanitari i de la societat.

L’Hospital de Sant Pau ha acollit recentment la I Jornada Nacional del Grup GEICEN (Grup Estable de Recerca en Càncer Ginecològic), una trobada que ha reunit investigadors i especialistes d’arreu de l’Estat dedicats a l’estudi del càncer ginecològic des d’una perspectiva bàsica, translacional i clínica. GEICEN està integrat per 10 grups de recerca de diferents institucions acadèmiques i hospitalàries, i té com a objectiu impulsar projectes col·laboratius que permetin avançar en el coneixement d’aquests tumors i en el maneig clínic de les pacients.

La jornada ha comptat amb la participació del Grup de Patologia Ginecològica i de la Mama de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que ha actuat com a amfitrió d’aquesta primera edició. La Dra. Silvia Cabrera, cap del grup, ha destacat que «aquesta jornada és un pas essencial per consolidar una xarxa estatal de recerca en càncer ginecològic. Compartir resultats, reptes i metodologies ens permet avançar més ràpidament i oferir respostes més eficients a les pacients, i per al nostre grup acollir aquesta primera reunió és un honor i un impuls per continuar creixent en aquesta línia».

El programa va incloure presentacions breus de cadascun dels grups que integren GEICEN, amb la participació de l’IR Sant Pau, l’IRYCIS, l’IRBLleida, l’IDIBELL, la UB, l’IDIS, la FMDA i el VHIR, entre d’altres. Les intervencions han permès compartir projectes estratègics i línies de treball en àrees com ara biomarcadors, models preclínics, teràpies emergents, biobancs, tècniques òmiques i noves aproximacions diagnòstiques en oncologia ginecològica. Per part de l’IR Sant Pau hi han intervingut, a banda de la mateixa Dra. Silvia Cabrera, la Dra. Alba Farrés, que ha presentat un nou projecte que s’està posant en marxa sobre el càncer d’endometri.

Després de les sessions científiques del matí, la trobada ha continuat amb reunions internes dedicades a l’estratègia dels investigadors principals i a la coordinació dels joves investigadors, amb el propòsit de definir noves línies de col·laboració i preparar futures propostes competitives. La celebració d’aquesta primera reunió nacional marca un pas rellevant per a GEICEN, que aspira a convertir-se en un espai estable de referència per a la recerca coordinada en tumors ginecològics, que afecten milers de dones cada any.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han dut a terme un assaig clínic que demostra que la combinació de dos fàrmacs àmpliament disponibles, carvedilol i simvastatina, millora de manera significativa el control de la hipertensió portal en pacients amb cirrosi hepàtica.

El treball, publicat a la revista científica Hepatology, té com a primeres signants la Dra. Edilmar Alvarado i la Dra. Anna Brujats, i com a investigador sènior el Dr. Cándido Villanueva, investigadors del grup de Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i hepatòlegs de l’Hospital de Sant Pau. Així mateix, l’equip de col·laboradors inclou investigadors del grup d’hepatologia de l’Hospital Sant Pau —Dra. Berta Cuyás, Dra. María Poca, Dr. Xavier Torras i Dra. Angels Escorsell, entre d’altres—, investigadors d’immunologia experimental —Dra. E. Cantó—, farmàcia —Ainhoa Rodríguez Arias— i bioquímica —Álvaro García-Osuna.

La recerca parteix d’una necessitat clínica clara: trobar noves estratègies que redueixin de manera eficaç la pressió portal en persones amb cirrosi avançada. Segons la Dra. Alvarado, «aquests pacients continuen tenint un risc molt elevat d’hemorràgia digestiva, entre altres complicacions de la hipertensió portal, fins i tot amb el tractament estàndard, i necessitàvem explorar opcions senzilles que poguessin millorar el seu pronòstic».

Què és la hipertensió portal i per què és important?

La cirrosi és una malaltia en què el fetge es va endurint i cicatritzant, dificultant la circulació de la sang a través seu. Com a conseqüència, la sang que arriba des de l’aparell digestiu per la vena porta troba més resistència per travessar el fetge i la pressió en aquest gran vas augmenta de manera anormal. Aquest fenomen, conegut com a hipertensió portal, és un dels principals responsables de les complicacions de la malaltia hepàtica avançada.

Quan la pressió portal és massa alta, es formen venes dilatades a l’esòfag i l’estómac —les anomenades varius— que són molt fràgils i es poden trencar, provocant hemorràgies digestives potencialment mortals. A més, la hipertensió portal contribueix a l’acumulació de líquid a l’abdomen o ascites i a problemes renals. Reduir-la de manera significativa s’ha demostrat clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.

En la pràctica clínica, aquesta pressió es mesura mitjançant el gradient de pressió venosa hepàtica (GPVH), un procediment que permet quantificar de manera fiable la gravetat de la hipertensió portal i avaluar si un tractament farmacològic és efectiu.

Els tractaments disponibles i les seves limitacions

Per prevenir les hemorràgies digestives, s’utilitzen des de fa dècades els beta-bloquejants no selectius, com el propranolol o el nadolol, que disminueixen el flux sanguini que arriba al fetge. No obstant això, en molts pacients aquests fàrmacs no aconsegueixen reduir prou la pressió portal.

En els darrers anys, el carvedilol ha demostrat ser més eficaç perquè, a més de bloquejar els receptors beta, també actua sobre els receptors alfa-1 dels vasos sanguinis. Aquesta doble acció produeix una major relaxació dels vasos intrahepàtics, reduint amb més intensitat la resistència al pas de la sang.

Així i tot, en un percentatge important de pacients tractats només amb carvedilol tampoc s’aconsegueix l’objectiu de reducció de la pressió portal. La Dra. Alvarado explica el raonament de l’equip: «sabíem que les estatines podien millorar la funció dels vasos sanguinis i reduir la inflamació al fetge. Vam pensar que, administrant-la junt amb carvedilol, podríem aconseguir un efecte complementari i augmentar l’eficàcia del tractament amb una reducció més gran de la pressió portal».

Tot i que hi ha diverses estatines disponibles, es va triar simvastatina perquè és la que compta amb més estudis previs en cirrosi, on havia demostrat millorar la funció dels vasos sanguinis del fetge i fer-ho de manera segura.

Un assaig clínic dissenyat per respondre a una necessitat no coberta

Amb aquesta hipòtesi, l’equip de Sant Pau va posar en marxa un assaig clínic aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Es van reclutar 82 pacients amb cirrosi avançada i varius d’alt risc, tots ells amb una resposta insuficient als beta-bloquejants tradicionals.

Primer es va confirmar que la pressió portal no havia disminuït prou amb els tractaments clàssics. A partir d’aquí, tots els pacients van començar a rebre carvedilol i van ser assignats de manera aleatòria a afegir simvastatina o un placebo durant 4 a 6 setmanes, sense que ni els metges ni els pacients sabessin què rebia cadascun.

L’impacte del tractament es va mesurar a través del GPVH. A més, els investigadors van realitzar mesuraments després d’un suplement alimentari, un moment en què la pressió portal sol augmentar i el risc de sagnat s’intensifica, per comprovar si la combinació podia controlar millor aquest efecte. També es van recollir mostres de sang per analitzar citoquines inflamatòries i marcadors d’estrès oxidatiu, amb la finalitat d’avaluar si els beneficis s’estenien més enllà de la reducció de la pressió portal.

«Vam dissenyar l’estudi pensant en situacions que reflectissin el que passa en la vida real del pacient amb cirrosi, des de l’impacte del menjar fins als processos inflamatoris que acompanyen la malaltia», assenyala la Dra. Alvarado.

Un pas endavant en la prevenció d’hemorràgies digestives

Els resultats van confirmar la hipòtesi inicial. Tant el carvedilol sol com la combinació amb simvastatina van aconseguir reduir la pressió portal, però la disminució va ser significativament més gran en el grup que va rebre els dos fàrmacs. En termes absoluts, el GVVH va passar de 18,6 a 15,7 mmHg amb la combinació (enfront d’una reducció de 18,9 a 16,9 mmHg amb placebo).

A més, un 37 % dels pacients tractats amb carvedilol més simvastatina van assolir una reducció clínicament rellevant de la pressió (≥ 20 %), davant només un 15 % en el grup control. La combinació també va atenuar l’increment de la pressió portal després del suplement alimentari (12 % enfront del 23 %) i va reduir de manera més marcada diversos marcadors inflamatoris en sang. Tot això amb una bona tolerància i una incidència d’efectes adversos similar en tots dos grups.

Per a la Dra. Alvarado, aquests resultats són prometedors: «és una estratègia senzilla, amb fàrmacs econòmics i àmpliament disponibles, que podria tenir un impacte real en la prevenció de les descompensacions associades a la hipertensió portal».

Aquest estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques en la cirrosi. Caldrà confirmar aquests resultats en assajos més amplis i avaluar l’efecte a llarg termini en la prevenció d’hemorràgies i la supervivència dels pacients. Però, segons conclou la Dra. Alvarado, «hem demostrat que, fins i tot amb tractaments ja coneguts, si els combinem de manera eficaç podem fer un pas endavant en la cura dels pacients amb cirrosi».

Article de referència:

Alvarado-Tapias E, Brujats A, Puente A, Ardevol A, Rodriguez-Arias A, Fajardo J, Pavel O, Garcia-Guix M, Aracil C, Poca M, Cuyàs B, Cantó E, Montañés R, Garcia-Osuna A, Escorsell À, Torras X, Villanueva C. Hemodynamic effects of carvedilol plus simvastatin in cirrhosis with severe portal hypertension and suboptimal response to β-blockers: A double-blind, placebo-controlled, randomized trial. Hepatology 2025;82:140–54. <a href=”https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148″>https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148

La tercera missió de L’Aventura de la Mariona s’ha celebrat avui al Parc d’Atraccions Tibidabo amb una elevada participació infantil i una jornada plena de ciència, joc i descoberta. Aquesta activitat ha ofert tallers i espais interactius dedicats al sistema respiratori, apropant als infants el funcionament de l’aparell que ens permet respirar mitjançant experiències pràctiques i activitats lúdiques.

La missió ha començat amb el taller “Com funciona l’aparell respiratori?”, conduït per professionals del Servei de Pneumologia de l’Hospital de Sant Pau i de l’IR Sant Pau. Els nens i nenes han pogut observar de prop com entra i surt l’aire dels pulmons, el moviment del diafragma i la funció de les diferents estructures implicades en la respiració. A través de maquetes, globus i models anatòmics, han comprès com es produeix l’intercanvi de gasos i què passa dins del cos quan respirem.

El taller “Quan respirar costa una mica més”, guiat per professionals de Pneumologia i Al·lergologia Pediàtrica, ha apropat als infants situacions en què la respiració es veu afectada. Amb explicacions visuals i experimentació directa, els participants han descobert els mecanismes d’un broncoespasme, la inflamació de les vies respiratòries i per què a vegades costa més omplir els pulmons. Activitats de moviment i jocs senzills han ajudat els infants a identificar estratègies per millorar la respiració en aquestes situacions.

A la tarda, el taller “Infeccions respiratòries. Virus o bacteris?”, organitzat amb professionals del CAP Doctor Carles Ribas i de l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau, ha introduït els infants en el món dels microorganismes. Han après a diferenciar virus i bacteris, han observat imatges ampliades d’aquests organismes i han participat en un joc de diagnòstic sobre l’ús correcte dels antibiòtics i la prevenció de les infeccions respiratòries.

A més, al llarg de tota la jornada, l’espai “Un viatge per l’aparell respiratori” ha ofert un recorregut obert amb models 3D i un joc de preguntes i respostes que ha permès reforçar els continguts dels tallers d’una manera divertida i participativa. Un dels punts més esperats ha estat el memory gegant de conceptes científics, una activitat emblemàtica del projecte que posa a prova la memòria, l’agilitat i el treball en equip dels infants. Els nens i nenes han jugat a trobar parelles vinculades a continguts científics i, com en altres missions, han pogut optar a guanyar una calculadora científica de Casio, un premi que sempre genera entusiasme i una sana competició.

Amb aquesta missió, la Mariona continua consolidant-se com una iniciativa educativa de referència per apropar la recerca biomèdica als infants i despertar vocacions científiques. La pròxima cita serà el 15 de febrer de 2026, amb la Gran Festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que reunirà tallers, activitats i investigadors i investigadores de Sant Pau.

Podeu trobar més informació al web:

https://www.santpau.cat/es/web/public/mariona-investigadora

El projecte de Mariona

El projecte de “Mariona investigadora” és una iniciativa educativa i de divulgació desenvolupada per l’IR Sant Pau. La Mariona és un personatge que simbolitza una nena de vuit anys apassionada per la ciència i la medicina, el propòsit de la qual és inspirar nenes, nens i joves a explorar el món de la recerca científica. És a aquesta edat, els vuit anys, quan les nenes solen perdre l’interès a la ciència, tant pels estereotips que encara persisteixen com per la falta de referents, cosa que aquest projecte busca pal·liar.

A través d’una sèrie de missions i reptes dissenyats per realitzar-se al Parc d’atraccions Tibidabo i al Zoo de Barcelona, la Mariona incentiva els més petits a descobrir els secrets del cos humà, participar en experiments científics i aprendre sobre la importància d’adoptar un estil de vida saludable.

El projecte també posa en relleu el rol de les dones en la ciència, destacant exemples reals d’investigadores que comparteixen la seva experiència professional i personal amb la finalitat de promoure la igualtat de gènere en aquest àmbit.

Ciència amb perspectiva de gènere

A l’IR Sant Pau s’impulsa constantment un diàleg amb la societat, alineat amb el seu pla de RRI i amb els seus objectius d’Educació Científica i Participació Ciutadana. Com a centre CERCA i com a una Unitat de Cultura Científica i de la Innovació acreditada per la FECYT, el seu compromís per apropar la recerca a la societat és ferm. Com a únic institut de recerca català amb un programa de recerca transversal en gènere, l’IR Sant Pau és portaveu dels darrers avenços científics i posa de manifest la importància de la recerca amb perspectiva de gènere i del rol femení en la recerca i el futur de la ciència en femení.

Calendari d’activitats pendents de la segona edició:

15 de febrer de 2026 – Gran festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha acollit aquest 20 de novembre l’InfoDay Horizon Europe – Cluster Health, una jornada formativa destinada a oferir informació pràctica i estratègies per reforçar la participació del personal investigador en el programa Horizon Europe, la principal iniciativa de finançament de la recerca i la innovació de la Unió Europea.

La jornada, organitzada per la Unitat de Projectes Internacionals de l’IR Sant Pau, tenia com a objectiu proporcionar eines concretes per augmentar la competitivitat de les propostes que es presenten al programa Horizon Europe, especialment en l’àrea de salut. A més, la trobada va servir com a espai d’intercanvi d’experiències entre institucions que ja han aconseguit finançament europeu, amb la finalitat d’enfortir la xarxa col·laborativa de recerca a Catalunya.

La sessió es va obrir amb la intervenció de Marta Marín, National Contact Point del programa Horizon Europe – Cluster Health, que va presentar l’esborrany del Work Programme 2026–2027 i va explicar les principals novetats i oportunitats que oferirà aquest nou marc de finançament europeu. A continuació, es va celebrar una taula rodona amb representants d’institucions que han obtingut finançament Horizon Europe, en què van participar Juan Abolafia, responsable de l’Oficina de Projectes Internacionals de l’IDIBAPS; Carola Orrego, investigadora principal de la Fundació Avedis Donabedian; i Olivia Belbin, investigadora principal de l’IR Sant Pau, que va compartir la seva experiència com a coordinadora del primer projecte Horizon concedit a l’institut.

Després d’un espai de networking informal durant el dinar, la jornada va concloure amb un taller pràctic sobre redacció de propostes, a càrrec d’un representant de la consultora ERINN Innovation, centrat en la secció d’Impacte, considerada una de les parts més decisives del procés d’avaluació.

Durant l’obertura de l’esdeveniment, Noemí Carranza, responsable de la Unitat de Projectes Internacionals de l’IR Sant Pau, va destacar l’evolució de l’institut en la captació de fons europeus i la importància del treball col·lectiu: «Fa quatre anys i mig va néixer la nostra unitat amb un camí i uns objectius molt clars: consolidar la captació de fons que ens permetés donar suport als nostres investigadors i acompanyar-los per liderar projectes coordinats del programa Horizon. Aquest ha estat sempre el nostre propòsit i, gràcies al treball conjunt, avui podem celebrar que l’hem assolit. Aquest esdeveniment n’és la millor mostra: el nostre primer projecte coordinat, un fita que ens impulsa a continuar creixent i a reforçar el posicionament de l’IR Sant Pau a Europa».

Carranza va subratllar també que jornades com l’InfoDay reforcen la cultura de cooperació internacional de l’IR Sant Pau i contribueixen a crear una comunitat científica més preparada per afrontar els reptes europeus en recerca en salut.

Per la seva banda, Olivia Belbin, investigadora de l’IR Sant Pau i coordinadora del projecte Horizon concedit recentment, va subratllar la rellevància de disposar d’estructures de suport sòlides dins de l’institut: «Disposar d’una unitat especialitzada en projectes internacionals marca la diferència. L’experiència i l’acompanyament de l’equip han estat essencials per transformar una bona idea científica en una proposta competitiva i exitosa. Aquest primer projecte coordinat demostra que a l’IR Sant Pau tenim el talent i la capacitat per liderar iniciatives europees de gran impacte».

L’InfoDay Horizon Europe – Cluster Health forma part de les accions d’impuls a la internacionalització incloses en el projecte STL028/23/000051, finançat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i ha reunit professionals de l’àmbit biomèdic interessats a enfortir les seves capacitats per a la preparació de propostes en el marc europeu.

Un equip de cardiòlegs de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de l’Hospital Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha analitzat les diferències anatòmiques entre homes i dones amb insuficiència mitral tractats mitjançant reparació percutània vora a vora, una tècnica mínimament invasiva que corregeix el mal tancament de la vàlvula sense necessitat de cirurgia.

L’estudi, publicat a la Revista Española de Cardiología, mostra que, encara que les dones presenten una vàlvula mitral de menor mida i amb un grau més alt de calcificació, els resultats clínics són igualment favorables que en els homes. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, primer autor del treball, «el nostre objectiu era comprovar si existien diferències anatòmiques entre sexes i si aquestes podien tenir un impacte real en els resultats de la reparació percutània. El que hem vist és que, tot i que les vàlvules de les dones són més petites (fins i tot després d’ajustar-se a la superfície corporal), les diferències anatòmiques no impacten en els resultats. Les dones es beneficien del tractament en la mateixa mesura que els homes».

Una valvulopatia freqüent i d’alt impacte

La insuficiència mitral és una de les malalties valvulars més comunes i una causa important d’insuficiència cardíaca, especialment en persones grans. Es produeix quan la vàlvula mitral —que separa l’aurícula esquerra del ventricle esquerre— no es tanca correctament i part de la sang retorna cap a l’aurícula, fet que obliga el cor a treballar més per mantenir un flux adequat. Amb el temps, aquest esforç pot provocar dilatació cardíaca, fatiga i dificultat per respirar.

Fins fa poc, la cirurgia oberta era l’única opció per reparar o substituir la vàlvula. No obstant això, molts pacients d’edat avançada o amb altres malalties no poden sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. Per a aquests casos, la reparació percutània vora a vora (transcatheter edge-to-edge repair, TEER) ofereix una alternativa segura i eficaç.

Segons el Dr. Dabit Arzamendi, autor sènior de la publicació, «la reparació percutània vora a vora ha canviat radicalment el maneig de la insuficiència mitral. Permet tractar de manera segura pacients que abans no tenien una opció terapèutica viable, i en la majoria dels casos aconsegueix una reducció significativa dels símptomes i una millora funcional immediata».

Tot i això, i malgrat l’alta prevalença d’aquesta malaltia, les dones han estat tradicionalment infrarepresentades en els assaigs clínics sobre insuficiència mitral, fet que ha limitat el coneixement sobre les seves particularitats anatòmiques i sobre com responen al tractament. Aquest estudi ha volgut omplir aquest buit i aportar una visió més precisa des de la pràctica clínica real.

Diferències anatòmiques entre homes i dones

L’estudi va incloure 252 pacients tractats entre maig de 2012 i desembre de 2023 per insuficiència mitral greu i simptomàtica. D’aquests, 78 eren dones (31 %) i 174 homes (69 %). Les dones tenien, de mitjana, set anys més (vuitanta i dos davant setanta-cinc anys) i una superfície corporal més petita (1,66 davant 1,86 m²).

Pel que fa al tipus de malaltia, la insuficiència mitral primària —causada per un desgast o deteriorament de la vàlvula— va ser més freqüent en dones (40 % davant un 27 %), mentre que la forma secundària, associada a dilatació o disfunció del ventricle esquerre, va predominar en homes (57 % davant un 40 %). Les imatges cardíaques van mostrar que les dones tenien una vàlvula mitral més petita i amb més calcificació, cosa que es traduïa en una àrea d’obertura menor (5,0 davant 5,8 cm²) i vàlvules més curtes.

La calcificació de l’anell mitral, una mena d’enduriment del teixit que envolta la vàlvula, va ser tres vegades més habitual en dones (32 % davant un 10 %). Malgrat aquestes diferències, el procediment va tenir el mateix èxit en tots dos sexes: en el 96 % dels casos, la insuficiència mitral es va reduir a nivells lleus o moderats, sense més complicacions en dones. L’única diferència tècnica va ser un gradient mitral lleugerament superior en dones (3,0 davant 2,0 mmHg), atribuïble a la menor mida i major rigidesa de la vàlvula, però sense impacte en l’eficàcia ni en l’evolució clínica.

El mateix benefici clínic, malgrat l’anatomia diferent

Els investigadors subratllen que les diferències anatòmiques entre sexes no es van traduir en pitjors resultats clínics. La reparació percutània va ser eficaç i segura en tots els casos, cosa que confirma que aquesta tècnica és vàlida per a perfils anatòmics diversos. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «la principal aportació d’aquest treball és mostrar que, encara que el procediment té èxit en dones i homes de manera similar, l’anatomia mitral femenina —més petita i amb més calcificació de l’anell— condiciona un gradient transmitral lleugerament superior després de la reparació. Això ens convida a tenir-ho en compte en la planificació de cada cas, especialment a l’hora d’escollir el tipus de dispositiu i el seu nombre».

El Dr. Dabit Arzamendi afegeix que «els nostres resultats confirmen que la reparació percutània vora a vora és una tècnica segura i eficaç en tots dos sexes. No obstant això, conèixer que el sexe femení i la menor superfície corporal són factors associats a un gradient més alt pot ajudar-nos a optimitzar la selecció del dispositiu i l’abordatge durant la intervenció».

L’especialista destaca que aquesta informació pot ser útil no només per a la pràctica clínica actual, sinó també per al desenvolupament de noves generacions de dispositius de reparació mitral adaptats a les diferències anatòmiques entre homes i dones. «Comprendre aquestes particularitats anatòmiques —afegeix Arzamendi— ens permet avançar cap a una medicina més personalitzada i de precisió, en què cada pacient rebi el tractament més adequat per a les seves característiques».

Implicacions per a la pràctica clínica

Els resultats de l’estudi ofereixen una visió més detallada de com les característiques anatòmiques pròpies de cada sexe poden influir en la planificació del tractament. Incorporar aquesta perspectiva des de l’avaluació inicial permetrà ajustar l’estratègia del procediment a l’anatomia de cada pacient, millorar la selecció del dispositiu i minimitzar el risc de gradients residuals.

A més, les troballes podrien servir per refinar els criteris d’imatge utilitzats en ecocardiografia i selecció de candidats, de manera que es tinguin en compte les diferències estructurals entre homes i dones abans de la intervenció. A mitjà i llarg termini, aquesta línia de recerca pot afavorir el desenvolupament de dispositius més versàtils i adaptables, capaços d’ajustar-se a vàlvules més petites o amb més calcificació.

Per als investigadors de Sant Pau, avançar en aquesta direcció suposa consolidar una cardiologia estructural més personalitzada, en què les decisions terapèutiques es basin en les característiques anatòmiques i fisiològiques de cada pacient. Aquest treball també reforça el paper de la recerca clínica com a eina per millorar l’equitat en salut i la representació equilibrada d’homes i dones en els estudis cardiovasculars.

Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «durant dècades, la recerca en cardiologia s’ha basat majoritàriament en poblacions masculines, per la qual cosa comprendre com el sexe i l’anatomia influeixen en els resultats de les teràpies estructurals és clau per oferir tractaments veritablement personalitzats».

A més, l’especialista subratlla que aquest tipus d’estudis clínics i amb seguiment a llarg termini permeten traslladar el coneixement científic directament a la pràctica assistencial. A parer seu, aquest enfocament integrador no només afavoreix la qualitat i seguretat de les intervencions, sinó que també contribueix a reduir desigualtats històriques en l’àmbit de la salut cardiovascular.

Article de referència:

Li C-HP, Asmarats L, Massó van Roessel A, Capellades H, Fernández-Peregrina E, Arzamendi D. Diferències segons el sexe en l’anatomia de la insuficiència mitral i resultats de la reparació percutània vora a vora. Rev Esp Cardiol 2025;78:1010–2. https://doi.org/10.1016/j.recesp.2025.01.024

BASE4 BIOSCIENCES S.L. és la nova spin-off de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), creada per a impulsar la recerca translacional i l’aplicació de la biologia de precisió en l’àmbit de la salut femenina. La iniciativa està impulsada pel Dr. José Manuel Soria, cap del Grup de Genòmica de Malalties Complexes de l’IR Sant Pau, i el Dr. Ángel Martínez, expert en anàlisi genètica i membre del mateix grup, juntament amb Pol Cervera, expert en desenvolupament tecnològic. Tots tres en són membres fundadors de la nova empresa.

BASE4  neix de més d’una dècada de recerca en genòmica i transcriptòmica desenvolupada a l’IR Sant Pau, que ha demostrat la connexió directa entre l’expressió gènica a la sang i l’estat funcional dels òrgans. En aquest projecte també hi ha participat el Dr. Joan Carles Souto, del Grup de Trombosi i Hemostàsia de l’IR Sant Pau, que ha contribuït al desenvolupament de la tecnologia.

Una tecnologia per mesurar l’edat biològica i alteracions dels teixits

A partir d’aquesta base científica, l’equip ha desenvolupat un algoritme pioner capaç d’identificar anomalies transcriptòmiques i predir l’edat biològica dels teixits segons el sexe i l’òrgan analitzat. Aquesta tecnologia patentada permet, a partir d’una simple mostra de sang, analitzar el transcriptoma de la sang —és a dir, l’expressió de més de 17.000 gens— per determinar amb gran precisió l’edat biològica dels teixits i identificar els gens que acceleren o frenen el seu envelliment.

Aquest coneixement constitueix el nucli dels productes de BASE4 i obre la porta a intervencions personalitzades per mantenir la salut òptima i alentir l’envelliment. Dr. José Manuel Soria, cofundador i director científic de BASE4, comenta que «la nostra tecnologia permet conèixer l’estat biològic real dels teixits a nivell molecular, molt abans que apareguin signes clínics. Això obre una nova etapa en la medicina preventiva, en què podem actuar abans que es produeixi el deteriorament funcional dels òrgans».

«Hem desenvolupat models d’intel·ligència artificial diferenciats per a homes i per a dones, una aproximació essencial per reduir la bretxa de gènere en salut i oferir recomanacions realment personalitzades», destaca per la seva banda el Dr. Ángel Martínez.

El problema: un buit en la salut de les dones

Històricament, les dones han estat excloses dels assaigs clínics fins a finals dels anys noranta, deixant un buit en el coneixement mèdic que avui repercuteix a milions de dones a tot el món.  Aquest buit de coneixement significa que els models mèdics i d’intel·ligència artificial disponibles avui no reflecteixen la diversitat biològica femenina. Com a resultat, moltes dones reben orientació clínica basada en patrons derivats majoritàriament d’homes, limitant la capacitat dels professionals per anticipar i tractar de manera efectiva problemes relacionats amb la fertilitat, els ovaris o la transició menopàusica.

Les dades internacionals mostren que les dones són diagnosticades quatre anys més tard que els homes en més de 700 malalties i que passen un 25 % més de temps en mala salut al llarg de la seva vida. «La majoria dels models d’intel·ligència artificial actuals que pretenen caracteritzar la biologia humana s’han entrenat principalment amb dades d’homes, sense tenir en compte les particularitats de la biologia femenina, especialment durant la transició de la fertilitat a la menopausa», explica Pol Cervera, CEO de BASE4.

«Aquest biaix provoca que milions de dones desconeguin les causes dels seus símptomes o rebin diagnòstics i tractaments erronis, generant un cost econòmic superior a 1 bilió d’euros per als sistemes sanitaris públics de tot el món», afegeix Pol Cervera.

Transferència de coneixement i projecció internacional

La creació de BASE4 reforça el compromís de l’IR Sant Pau amb la transferència de coneixement i amb el desenvolupament d’empreses de base científica com a via per portar els resultats de la recerca a la societat. L’institut participa en la nova spin-off amb un 10 % del capital social, i hi aporta el coneixement, la propietat intel·lectual i el suport de la seva Unitat de Transferència i Innovació, que ha acompanyat el projecte des de les primeres fases de validació tecnològica fins a la seva sortida al mercat.

El model de negoci de BASE4 combina l’oferta de proves transcriptòmiques avançades amb la creació d’un centre de salut preventiva i benestar per a dones, que tindrà la seva primera seu a Barcelona. A mitjà termini, la companyia preveu expandir-se progressivament a altres ciutats europees, amb la voluntat de convertir la seva tecnologia en un referent global en medicina personalitzada.

Paral·lelament, BASE4  ha iniciat converses amb inversors per impulsar una ronda de finançament destinada a accelerar el creixement de l’empresa i portar la seva tecnologia al mercat.

La revista Journal of the American Medical Association (JAMA) ha publicat recentment l’actualització del Sequential Organ Failure Assessment (SOFA), el sistema de referència mundial en medicina intensiva per avaluar el grau de disfunció orgànica en pacients crítics. Els resultats també s’han presentat de manera paral·lela al Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Intensiva (European Society of Intensive Care Medicine, ESICM LIVES 2025), celebrat a Múnic, en una sessió destacada sobre temes d’actualitat retransmesa en directe.

El SOFA-2, que substitueix el model vigent des del 1996, incorpora els avenços en diagnòstic, monitoratge i suport vital introduïts en les darreres dècades, amb l’objectiu de reflectir amb més precisió la realitat dels pacients en estat crític i la resposta dels seus òrgans al tractament.

L’estudi ha estat impulsat pel consorci internacional SOFA-2 Study Group, amb el Dr. Otavio Ranzani, cap del Salut DataLab de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), com a líder de la metodologia i de l’anàlisi de dades. La magnitud i la diversitat de les dades analitzades —més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives de nou països— converteixen aquest treball en la revisió internacional més gran realitzada fins ara sobre la mesura de la disfunció orgànica i en un nou referent per a la pràctica i la recerca en cures crítiques.

Un nou estàndard per mesurar la gravetat del pacient crític

El sistema SOFA va ser concebut el 1994 i publicat el 1996 com un llenguatge comú per descriure la disfunció de sis òrgans —cervell, cor, pulmons, fetge, ronyons i sistema de coagulació— a partir de paràmetres clínics i analítics. Des d’aleshores, s’ha convertit en una eina essencial tant en la pràctica assistencial com en la recerca, utilitzada per quantificar la gravetat de la malaltia crítica.

En les tres darreres dècades, les cures intensives han evolucionat profundament. Avui es disposa de nous dispositius de monitoratge, teràpies de suport menys invasives i fàrmacs més específics, a més de sistemes d’informació que permeten valorar l’estat del pacient de manera més dinàmica i precisa. Aquests avenços van fer necessària una actualització completa del model original.

«La manera de tractar els pacients en cures intensives ha evolucionat enormement en tres dècades», explica el Dr. Otavio Ranzani, primer autor de l’estudi. «Avui disposem de ventilació no invasiva, teràpies de reemplaçament renal contínues, suport circulatori amb dispositius i fàrmacs molt més precisos. Calia que el sistema SOFA reflectís aquesta realitat per poder descriure millor la disfunció orgànica i comparar de manera homogènia la gravetat dels pacients arreu del món».

El SOFA-2 manté l’estructura de sis sistemes orgànics, però redefineix els llindars de puntuació i actualitza les variables utilitzades. Entre les principals novetats destaquen la inclusió de l’ús d’oxigenació extracorpòria (ECMO) i ventilació d’alt flux en el component respiratori, una nova classificació de dosis de vasopressors en el cardiovascular i criteris revisats per valorar la funció hepàtica, renal i de coagulació. El nou model aconsegueix així una gradació més uniforme de la gravetat i una relació més ajustada entre la puntuació i els desenllaços clínics.

Un consens científic internacional sense precedents

L’actualització del SOFA es va dur a terme en vuit etapes que van combinar l’opinió d’experts i l’anàlisi de grans bases de dades clíniques. En primer lloc, un procés Delphi va reunir 60 especialistes internacionals de 25 països, entre els quals dos d’Espanya, el mateix Dr. Otavio Ranzani i el Dr. Ricard Ferrer de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que van consensuar els principis conceptuals i les variables clau del nou model. Posteriorment, l’equip investigador va validar aquestes propostes mitjançant anàlisis estadístiques avançades en deu registres nacionals de pacients crítics, amb un total de més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives d’Austràlia, Àustria, Brasil, França, Itàlia, Japó, Nepal, Nova Zelanda i els Estats Units, abastant així diferents sistemes sanitaris i nivells de recursos de quatre continents.

El resultat és un sistema que conserva la senzillesa del SOFA original, però amb una base empírica molt més sòlida i criteris clínics revisats a partir de l’anàlisi de milions de casos reals. Cada punt de l’escala va ser calibrat per correspondre’s amb un increment progressiu i clínicament coherent del risc de mortalitat, validat en diferents cohorts i països. A més, s’hi van incorporar instruccions detallades per a la recollida i interpretació de les dades, cosa que en facilita l’aplicació uniforme en diferents entorns assistencials. En conjunt, el SOFA-2 ofereix una representació més precisa i contemporània de la gestió del pacient crític al segle XXI, sense renunciar a la claredat i facilitat d’ús que caracteritzaven el model original.

«SOFA-2 és el resultat d’un consens científic sense precedents en medicina intensiva», destaca el Dr. Ranzani. «Integra la millor evidència disponible amb l’experiència clínica acumulada en contextos molt diversos, des d’hospitals universitaris d’alta complexitat fins a unitats amb recursos limitats. Això garanteix que l’eina sigui realment global». Els resultats van confirmar que el SOFA-2 té millor precisió per descriure l’evolució dels òrgans vitals dels pacients crítics, mostrant una relació molt coherent entre la puntuació obtinguda i la mortalitat observada.

Més precís, útil i universal

Més enllà del seu rendiment estadístic, la principal aportació del SOFA-2 és la seva major aplicabilitat clínica. El nou model contempla la realitat d’hospitals amb diferents nivells de recursos i defineix regles clares per al registre i interpretació de les variables, reduint la variabilitat entre unitats i països.

«Volíem que el SOFA-2 fos útil tant en un gran hospital europeu com en una UCI d’un país en desenvolupament», assenyala el Dr. Ranzani. «El nostre objectiu era oferir una eina estandarditzada, actual i global, que facilités la recerca i la presa de decisions clíniques».

El sistema també millora la coherència en els nivells intermedis de disfunció, evitant salts bruscos entre categories i permetent una gradació més intuïtiva del deteriorament orgànic. Això n’incrementa el valor per al seguiment clínic diari i per a la comparació de resultats entre institucions o en assaigs terapèutics. A més, inclou instruccions adaptades a contextos amb recursos limitats, cosa que permet un ús fiable fins i tot en entorns on determinats tractaments o mesuraments no estan disponibles.

Un nou punt de partida per a la medicina intensiva

Una altra de les seves aportacions fonamentals és la seva capacitat per harmonitzar la recerca en medicina intensiva. En incorporar criteris actualitzats i aplicables globalment, el SOFA-2 facilita la comparació de resultats entre estudis multicèntrics i millora la qualitat dels assaigs clínics. Aquesta homogeneïtat metodològica és essencial per avançar cap a una medicina intensiva més basada en dades i amb una validesa internacional més gran.

Així mateix, els investigadors en destaquen la utilitat per monitorar la qualitat assistencial de les UCIs, ja que proporciona un indicador sensible i estandarditzat del grau de disfunció orgànica dels pacients tractats. L’equip considera que aquesta actualització marca un punt d’inflexió en la manera de quantificar la malaltia crítica, en oferir un marc més precís, dinàmic i adaptat a la pràctica actual.

«SOFA-2 és una actualització llargament esperada que millora la capacitat de la medicina intensiva per mesurar, entendre i tractar la malaltia crítica», conclou el Dr. Otavio Ranzani. «En reflectir amb més fidelitat la fisiologia dels pacients i les intervencions que reben, aquest nou sistema permetrà avaluar millor l’impacte dels tractaments i avançar cap a una atenció més personalitzada i eficient».

Podeu escoltar aquest podcast en anglès sobre aquesta publicació.

I aquest és un vídeo en Instagram.

Article de referència:

Ranzani OT, Singer M, Salluh JIF, et al. Development and Validation of the Sequential Organ Failure Assessment (SOFA)-2 Score. JAMA. Published online October 29, 2025. doi:10.1001/jama.2025.20516

La Sala Francesc Cambó de Sant Pau es va omplir de públic i de rialles amb ImproCiencia. Envellir amb sentit de l’humor, una proposta que va unir la recerca biomèdica i el teatre d’improvisació per abordar, amb un llenguatge proper i lúdic, qüestions clau sobre la salut i l’envelliment. L’activitat, que arriba per primera vegada a Barcelona, s’emmarca dins la Setmana de la Ciència i ha estat organitzada, en la seva setena edició, per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER). L’esdeveniment, dirigit especialment en aquesta ocasió a persones grans (més de seixanta-cinc anys), va tenir una gran acollida, reunint més de 180 assistents.

L’espectacle va combinar el talent dels actors de la companyia ImproIMPAR amb la participació directa d’investigadors i investigadores de l’IR Sant Pau, que també formen part del CIBER, i que van aportar rigor científic i experiència clínica a cadascuna de les escenes. La iniciativa s’emmarca en el treball conjunt de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de totes dues institucions, que amplien la seva col·laboració més enllà de la recerca per compartir també la divulgació, reforçant el compromís comú d’apropar la ciència a tota la societat a través de formats innovadors. L’objectiu era demostrar que la ciència pot comunicar-se d’una manera diferent, capaç de fer reflexionar, emocionar i divertir alhora.

«ImproCiencia demostra que la recerca es pot explicar de moltes maneres, i que la ciència també pot emocionar i fer riure», va afirmar el Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i membre del CIBER, que va subratllar «l’excel·lent acollida d’un format que apropa la recerca a la ciutadania amb naturalitat i proximitat». Segons el Dr. Surrallés, iniciatives com aquesta «reforcen la missió de Sant Pau i del CIBER d’apropar la recerca a la societat, fent-la accessible i significativa per a tothom, i ressaltant la tasca dels investigadors i investigadores que dediquen la seva feina a millorar la salut de les persones».

Quatre històries sobre salut, envelliment i recerca explicades amb humor

A través de quatre escenes teatrals inspirades en diferents àmbits de la salut, el públic va poder participar activament i descobrir com la recerca pot ajudar a entendre i prevenir algunes de les principals malalties associades a l’envelliment.

La Dra. Idoia Genua i el Dr. Alex Mesa, del grup d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, van parlar sobre la diabetis tipus 2, una malaltia crònica molt freqüent, però controlable si es detecta a temps i se’n fa un bon seguiment mèdic. En la seva escena, el públic va anar prenent decisions que modificaven el rumb de la història i evidenciaven com els hàbits de vida influeixen directament en la salut metabòlica. «El missatge que volíem transmetre és que la diabetis tipus 2 es pot prevenir i controlar», va explicar la Dra. Idoia Genua, que va destacar la importància de mantenir una alimentació equilibrada i d’estar actiu per reduir el risc de complicacions.

Els investigadors van aprofitar la interacció amb el públic per desmuntar falsos mites i recordar que perdre entre un 5 i un 10 % del pes corporal millora notablement el control de la malaltia. «Cada pacient és diferent, i per això el tractament ha de ser com un vestit a mesura que s’adapti a les seves necessitats i a l’evolució de la malaltia», va afegir el Dr. Alex Mesa. L’escena va concloure amb una segona versió de la història que mostrava com la prevenció i els bons hàbits poden canviar el curs de la malaltia i millorar la qualitat de vida.

Per la seva banda, la Dra. Elena Cortés, del grup de Malalties Neuromusculars, va centrar la seva intervenció en la miastènia greu, una malaltia rara, crònica i autoimmune que afecta la transmissió de l’impuls nerviós als músculs i provoca debilitat i fatiga. Mitjançant una escena amb participació del públic, els actors van recrear les dificultats quotidianes de les persones que conviuen amb aquesta patologia i com el suport mèdic i social pot marcar la diferència.

La investigadora va explicar que aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat i que, tot i que no té cura, els tractaments actuals permeten mantenir una bona qualitat de vida si el diagnòstic és precoç. «És fonamental reconèixer els primers símptomes —com la caiguda de les parpelles o la dificultat per parlar o mastegar— per actuar a temps i evitar complicacions greus», va subratllar la Dra. Cortés.

L’escena més emotiva va arribar amb la intervenció d’Érika Sánchez, investigadora predoctoral del grup de Neurobiologia de les Demències, dedicada a l’estudi de l’Alzheimer. A través d’un relat simbòlic, amb un “personatge-malaltia” que anava limitant progressivament les accions del protagonista, la investigadora va explicar com la malaltia danya les neurones a causa de l’acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau, cosa que provoca la pèrdua de memòria i de capacitats cognitives.

«L’Alzheimer no només afecta la memòria, sinó també la identitat i la relació amb els altres», va destacar Érika Sánchez durant la seva intervenció, insistint que la recerca és «una eina essencial per comprendre millor la malaltia i trobar estratègies de prevenció». L’escena va acabar amb un missatge d’esperança, destacant el paper de la prevenció a través de l’exercici, la dieta mediterrània, el descans i la vida social activa com a claus per protegir el cervell.

Per tancar l’espectacle, el Dr. José María Guerra, cap del grup de recerca de Cardiologia Clínica i Translacional, va transformar la divulgació en un autèntic late night televisiu. Amb humor i ritme, va repassar com ha evolucionat la visió de les malalties cardiovasculars, que han passat de considerar-se inevitables a entendre’s com a patologies prevenibles. El cardiòleg va recordar que estudis com el de Framingham van demostrar que factors com el tabaquisme, la hipertensió o la diabetis són modificables i que la prevenció comença molt abans del primer símptoma. També va descriure els avenços recents en diagnòstic i predicció del risc, com els biomarcadors, la genètica o la intel·ligència artificial, que permeten una medicina més personalitzada.

«Les malalties cardiovasculars no són una conseqüència inevitable de l’envelliment; avui sabem que la prevenció i la recerca han canviat completament la manera d’afrontar-les», va destacar el Dr. Guerra, que va animar el públic a cuidar el cor des de la joventut.

La divulgació com a pont entre la ciència i la ciutadania

L’espectacle va mantenir l’atenció i la participació del públic durant tota la sessió, amb moments d’humor, emoció i aprenentatge compartit. L’equilibri entre la precisió científica i la creativitat escènica va demostrar que la recerca es pot comunicar més enllà dels laboratoris i les aules, convertint-se en un espai de trobada amb la ciutadania.

Des de l’IR Sant Pau i el CIBER es valora la divulgació com una part essencial de la feina científica, una eina que permet explicar els avenços de manera comprensible i propera. «Apropar la recerca a la gent és una part essencial de la nostra missió com a institució», va concloure el Dr. Surrallés, «i formats com ImproCiencia permeten fer-ho d’una manera dinàmica, propera i significativa».

L’èxit de participació i l’excel·lent resposta del públic consoliden ImproCiencia com una proposta de referència en divulgació científica, capaç de trencar barreres entre el coneixement biomèdic i la vida quotidiana, i d’oferir una nova mirada sobre com envellir amb salut, curiositat i sentit de l’humor.

L’Hospital de Sant Pau i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van acollir aquest dimecres 5 de novembre una de les jornades de la Nobel Prize Inspiration Initiative (NPII), un programa internacional que apropa l’experiència i el pensament dels guardonats amb el Premi Nobel a estudiants, joves investigadors i professionals de la ciència. Aquesta edició, organitzada per Nobel Prize Outreach en col·laboració amb la Fundació AstraZeneca i diverses institucions acadèmiques catalanes, va comptar amb la participació del professor Craig C. Mello, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 2006 pel descobriment del mecanisme d’interferència per ARN (RNA interference, RNAi).

La jornada va començar a la Casa Convalescència, on el Nobel nord-americà va mantenir un diàleg obert amb estudiants i joves científics sota el títol “What it takes to be a scientist?” («Què cal per ser científic»), moderat per Adam Smith, de Nobel Prize Outreach. L’acte va comptar amb la benvinguda institucional del professor Albert Selva, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Susana García, responsable de Relacions Institucionals de la Fundació AstraZeneca.

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i catedràtic de Genètica de la UAB, va ser l’encarregat de cloure la sessió, tot subratllant el valor d’espais de trobada com aquest per fomentar la vocació científica. «Rebre un Premi Nobel a Sant Pau és un privilegi que ens recorda que la recerca es construeix amb curiositat, perseverança i treball en equip. Iniciatives com aquesta inspiren les noves generacions d’investigadors i reforcen el nostre compromís amb l’excel·lència científica i la col·laboració internacional», va assenyalar el Dr. Surrallés.

Tot seguit, el programa es va traslladar a l’Hospital de Sant Pau, on Craig Mello va impartir la conferència “RNAi: A Molecular Spark in an Information Inferno” («ARNi: una guspira molecular en un infern d’informació»). La sessió va ser inaugurada per Assumpció Malgosa, vicerectora de Recerca de la UAB; Xavier Prats Monné, president del Patronat de la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; i Susana García, de la Fundació AstraZeneca. L’acte va incloure també un col·loqui posterior amb el públic, moderat novament per Adam Smith.

«La innovadora i col·laborativa comunitat científica de Barcelona està preparada per assumir un paper cada vegada més important en la revolució que vincula la genètica humana amb tractaments transformadors. És emocionant ser aquí per compartir allò que hem après sobre l’ARN. I per escoltar! Perquè, com algú va dir, les idees que canvien el món sovint provenen de joves científics que encara no han descobert què és impossible», ha afirmat el premi Nobel nord-americà.

Craig C. Mello, pioner en el silenciament gènic

El professor Craig C. Mello és investigador de l’RNA Therapeutics Institute de la University of Massachusetts Medical School (Estats Units) i codirector del Programa de Biologia Cel·lular de l’ARN al Howard Hughes Medical Institute. L’any 2006 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, juntament amb Andrew Z. Fire, pel descobriment del fenomen d’interferència per ARN (RNAi), un procés natural mitjançant el qual les cèl·lules regulen l’expressió dels seus gens tot silenciant seqüències específiques d’ARN.

Fins aquell moment es creia que l’ARN tenia un paper merament passiu com a missatger entre l’ADN i les proteïnes. El descobriment de Mello i Fire va transformar aquesta visió en demostrar que l’ARN és també un actor clau en el control de la informació genètica. El seu treball va revolucionar la biologia molecular moderna i va ser essencial per entendre com manipular l’ARN de manera segura i eficaç, obrint el camí al desenvolupament de múltiples teràpies innovadores basades en aquest àcid nucleic.

A partir d’aquest coneixement s’han impulsat avenços que van des dels tractaments de silenciament gènic fins a noves estratègies de disseny de fàrmacs i vacunes d’ARN, com les d’ARNm desenvolupades contra la COVID-19. Avui, la recerca en RNAi continua ampliant les seves aplicacions en el tractament de malalties genètiques, infeccioses, cardiovasculars i oncològiques, ja que permet modular de manera precisa l’activitat dels gens implicats en la seva progressió.

Un equip de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha descobert que el factor de creixement fibroblàstic bàsic (bFGF) és capaç de revertir les alteracions funcionals de les cèl·lules mare derivades del teixit adipós en persones amb diabetis tipus 2, restaurant la seva capacitat de proliferar, migrar i formar nous vasos sanguinis.

Aquestes cèl·lules, que en condicions normals tenen un paper essencial en la regeneració dels teixits, veuen reduïda la seva eficàcia a causa de l’entorn metabòlic advers que genera la diabetis. El nou estudi demostra que el bFGF pot reactivar el seu comportament immunomodulador i proangiogènic, retornant-los el seu potencial proliferatiu i capacitat de formar nous vasos sanguinis que perden a causa de la malaltia.

El treball, publicat a la revista Diabetologia, demostra que el tractament amb bFGF no només millora el potencial de les cèl·lules, sinó que també modifica el seu perfil de microARNs (miRNAs), petites molècules que regulen l’expressió gènica i que estan directament implicades en la formació de vasos sanguinis i la reparació vascular. Aquestes troballes obren la porta a noves estratègies de medicina regenerativa personalitzada per a les complicacions vasculars associades a la diabetis tipus 2.

La diabetis i la pèrdua del potencial regeneratiu

La diabetis tipus 2 és una malaltia metabòlica que, a més d’alterar els nivells de glucosa en sang, danya el sistema vascular i compromet la capacitat de l’organisme per reparar els teixits. Aquesta disfunció afecta el cor, els ronyons, el cervell i les extremitats inferiors, generant un alt risc de complicacions cardiovasculars.

Les cèl·lules mare del teixit adipós són una font abundant i accessible de cèl·lules amb potencial terapèutic. Tenen la capacitat d’afavorir la formació de nous vasos sanguinis i de contribuir a la regeneració tissular, però en persones amb diabetis perden part d’aquestes propietats: es redueix la seva capacitat de proliferació, migren menys i el seu perfil transcriptòmic es veu alterat.

«Sabíem que l’entorn metabòlic de la diabetis afecta profundament el comportament de les cèl·lules mare», explica la Dra. Gemma Arderiu, investigadora principal de l’estudi i responsable del grup de Teràpia Cel·lular i Angiogènesi en la Patologia Isquèmica de l’IR Sant Pau. «Per això ens vam plantejar si seria possible ‘reeducar-les’ abans d’utilitzar-les amb finalitats terapèutiques. I el que vam observar és molt prometedor: el tractament amb bFGF aconsegueix restaurar funcions cel·lulars que estaven greument deteriorades».

Com actua el bFGF sobre les cèl·lules mare

L’equip d’investigació va obtenir mostres de teixit adipós subcutani i visceral de cada un dels vuit pacients que van participar a l’estudi, quatre amb diabetis tipus 2 i obesitat mòrbida i quatre individus no diabètics amb normopes. A partir d’aquestes mostres es van aïllar les cèl·lules mare, que es van cultivar durant nou dies en presència de bFGF, una proteïna àmpliament estudiada pel seu paper en el creixement cel·lular, la cicatrització i la formació de vasos sanguinis.

El tractament va demostrar ser altament eficaç. Les cèl·lules derivades de pacients amb diabetis, que inicialment mostraven una proliferació molt limitada i una menor capacitat de migració, van recuperar el seu potencial de proliferació i migració, comportant-se de manera similar a les cèl·lules de persones sense diabetis. Aquest efecte va ser especialment notable en les procedents del teixit adipós visceral, les més afectades per la inflamació i l’estrès metabòlic característics de la malaltia.

Per avaluar si aquesta recuperació es traduïa en una millora funcional, l’equip va dur a terme diferents assajos in vitro o funcionals i en models animals. En cultius tridimensionals i en proves realitzades en ratolins, les cèl·lules tractades amb bFGF van mostrar una major capacitat per organitzar-se en estructures capil·lars i generar nous vasos sanguinis, cosa que confirma que el tractament restaura el seu potencial angiogènic i reparador.

«Hem observat que el bFGF restaura funcionalment les propietats angiogèniques de les cèl·lules endotelials», explica la Dra. Arderiu. «Els retorna el potencial proangiogènic i la capacitat per interaccionar amb altres cèl·lules vasculars per formar noves estructures vasculars. És una recuperació molt notable si tenim en compte el dany que la diabetis produeix en aquest tipus de cèl·lules».

Canvis en el llenguatge genètic de les cèl·lules

L’estudi també revela com el bFGF aconsegueix aquest efecte reparador. Els investigadors van analitzar el perfil de miRNAs, petites molècules que actuen com a «interruptors gènics» i regulen l’activitat de nombrosos gens implicats en processos clau com la proliferació cel·lular, la formació de vasos sanguinis o l’envelliment de les cèl·lules.

En les persones amb diabetis, aquests miRNAs solen estar desajustats: alguns s’expressen en excés, frenant el creixement cel·lular, mentre que d’altres deixen d’activar-se quan ho haurien de fer. Aquest desequilibri impedeix que les cèl·lules mare funcionin correctament i limita la seva capacitat per reparar teixits danyats.

El tractament amb bFGF va aconseguir restablir part d’aquest equilibri perdut. Després de l’exposició al factor, els investigadors van observar una reducció de miR-24, miR-145 i miR-140 —vinculats a la inhibició del creixement i la senescència cel·lular— i un augment de miR-17, un regulador positiu de la proliferació i la supervivència. Aquest canvi en el patró de miRNAs va reactivar rutes moleculars essencials, com les del factor TGF-β, Wnt i integrines, fonamentals per a la formació i reparació dels vasos sanguinis.

«Podríem dir que el bFGF no només actua sobre la superfície de la cèl·lula, sinó que entra en la seva programació interna i la corregeix», explica la Dra. Arderiu. «Aquest reajustament molecular permet que les cèl·lules tornin a respondre als senyals de creixement i regeneració, com ho farien en un entorn saludable».

La investigadora afegeix que aquesta plasticitat cel·lular obre un horitzó molt esperançador. «Si som capaços de modular l’expressió gènica de les cèl·lules mitjançant molècules biològiques com el bFGF, podrem dissenyar teràpies regeneratives més eficaces i adaptades a cada pacient. És un pas important cap a la medicina de precisió en malalties metabòliques i vasculars».

Un nou enfocament per a teràpies personalitzades

Els resultats de l’estudi apunten a un canvi de paradigma en l’ús de les cèl·lules mare com a eina terapèutica. El tractament amb bFGF no només restaura el seu potencial angiogènic, sinó que també potencia la seva capacitat d’adaptació i resposta regenerativa, cosa que obre noves possibilitats per a la seva aplicació en pacients amb diabetis tipus 2.

«La possibilitat de recuperar el potencial terapèutic de les mateixes cèl·lules del pacient és un avenç molt rellevant», afirma la Dra. Gemma Arderiu. «Aquest treball demostra que les cèl·lules afectades per la diabetis no estan perdudes; amb l’estratègia adequada poden tornar a exercir la seva funció reparadora i contribuir a regenerar teixits danyats».

La investigadora subratlla a més que aquest enfocament «representa un pas endavant cap a una medicina més personalitzada i segura, basada en l’ús de les mateixes cèl·lules del pacient prèviament tractades al laboratori». Segons explica, el precondicionament amb bFGF podria incorporar-se com un pas previ en teràpies regeneratives destinades a restaurar la funció vascular o millorar la cicatrització en diferents tipus de lesions.

Recerca que uneix ciència bàsica i aplicació clínica

Els autors reconeixen que el treball es va dur a terme amb un nombre reduït de mostres humanes, a causa de la dificultat d’obtenir teixit visceral i subcutani del mateix pacient. Així i tot, els resultats ofereixen una base sòlida per a futures investigacions preclíniques orientades a validar la seguretat i l’eficàcia del tractament en models de malaltia vascular diabètica.

«Aquests resultats reforcen la nostra aposta per una recerca translacional, que apropi els avenços del laboratori a la pràctica clínica», conclou la Dra. Arderiu. «Demostrem que, fins i tot en condicions adverses com la diabetis tipus 2, les cèl·lules mare conserven un potencial regeneratiu que pot reactivar-se. Només cal trobar l’estímul adequat per despertar-lo».

L’estudi es va dur a terme a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en col·laboració amb la xarxa de teràpia cel·lular (TERAV i TERAV+) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa Cardiovascular (CIBER-CV) i la Universitat de Barcelona (UB). La investigació va ser finançada per l’Institut de Salut Carlos III i la Generalitat de Catalunya.

Referència de l’article:

Civit-Urgell A, Peña E, Bejar MT, Moscatiello F, Vilahur G, Badimon L, Arderiu G. bFGF rescues dysfunctional properties of adipose-derived stem cells from individuals with type 2 diabetes by modulating their miRNA profile. Diabetologia 2025. https://doi.org/10.1007/s00125-025-06533-0.

Gestors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) van participar en les III Jornades de les Plataformes ISCIII de Suport a la R+D+i en Biomedicina i Ciències de la Salut, celebrades a Salamanca del 27 al 29 d’octubre. La trobada, organitzada per l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), va reunir més de 400 professionals procedents d’hospitals, instituts de recerca sanitària, universitats i administracions públiques, amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre les infraestructures científiques que donen suport a la recerca biomèdica a Espanya.

Aquestes jornades, que se celebren amb caràcter anual, són el principal punt de trobada entre les tres plataformes promogudes per l’ISCIII: la Plataforma ISCIII de Biomodels i Biobancs, la Plataforma ISCIII ITEMAS (Dinamització i Innovació de les Capacitats Industrials del Sistema Nacional de Salut) i la Plataforma ISCIII SCReN (Suport a la Recerca Clínica Independent). Cadascuna d’aquestes plataformes exerceix un paper estratègic en l’impuls de la recerca translacional i la innovació en salut, promovent recursos compartits, metodologies comunes i sinergies entre centres d’arreu del país.

L’IR Sant Pau va participar activament en les tres plataformes, contribuint als debats sobre els reptes actuals i les oportunitats de col·laboració en l’àmbit de la recerca biomèdica. Entre els temes tractats van destacar la gestió ètica i de qualitat dels biobancs, la innovació tecnològica als hospitals, la transferència de coneixement al sector productiu i el paper de les unitats d’assaigs clínics independents en la generació d’evidència científica.

Durant les jornades, la Dra. Rosa Maria Antonijoan, de l’IR Sant Pau i l’Hospital Sant Pau, va moderar la taula “Discussió interactiva de casos pràctics” dins de la sessió de la Plataforma SCReN, juntament amb la Dra. Inma Fuentes, del Vall d’Hebron Institute of Research (VHIR). La taula va permetre compartir experiències reals de gestió i coordinació d’estudis clínics, posant en relleu la importància de les xarxes col·laboratives i del suport metodològic i regulador que ofereix la plataforma per a la recerca independent.

La participació de l’IR Sant Pau en aquesta trobada reflecteix el seu compromís amb l’excel·lència científica, la col·laboració en xarxa i la recerca translacional orientada a millorar la pràctica clínica. La seva implicació en les plataformes de l’ISCIII contribueix a enfortir la capacitat investigadora del sistema sanitari, afavorir la innovació i garantir que els avenços científics es tradueixin en beneficis reals per als pacients i la societat.

L’última edició de La Marató de 3Cat, dedicada a la recerca en malalties respiratòries, va recaptar 10 milions d’euros que es destinaran a impulsar 36 projectes liderats per 60 equips de recerca de tot Catalunya. Aquestes patologies afecten més de dos milions de persones al país, constitueixen la segona causa d’ingrés hospitalari i la tercera causa de mort, i representen un dels principals reptes de salut pública actuals.

En aquest context, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) participarà en cinc projectes finançats per la Fundació La Marató de 3Cat, als quals es destinaran més de 800.000 euros en total per a les activitats de recerca desenvolupades des del centre. Aquests projectes abasten àmbits molt diversos de la salut respiratòria —des de la recerca bàsica i preclínica fins a la salut pública i la recerca clínica— i reforcen la contribució de Sant Pau a l’estudi d’aquestes malalties.

Els projectes finançats vinculats a Sant Pau compten amb la participació dels investigadors David de la Rosa Carrillo, David Ramos Barbón, Otavio Ranzani, Manel Esteller i Ivan Castellví Barranco, tots ells implicats en iniciatives que impulsaran la recerca biomèdica de qualitat en l’àmbit de les malalties respiratòries i la col·laboració entre centres.

Entre les iniciatives liderades des de Sant Pau, destaca l’assaig clínic coordinat pel Dr. David de la Rosa Carrillo, dotat amb 200.000 euros, que avaluarà l’ús d’antibiòtics inhalats en pacients amb bronquièctasis no associades a fibrosi quística. La recerca pretén determinar si aquest tipus de tractament pot reduir les exacerbacions i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, sovint afectats per infeccions recurrents i un deteriorament progressiu de la funció pulmonar. L’estudi adoptarà un disseny aleatoritzat i doble cec per garantir la màxima fiabilitat dels resultats.

També amb un pressupost pròxim als 200.000 euros, el Dr. David Ramos Barbón liderarà un estudi dedicat al descobriment i validació de noves molècules capaces de revertir el remodelatge de les vies respiratòries en l’asma. Aquest procés estructural, que contribueix a la gravetat i cronicitat de la malaltia, s’abordarà mitjançant models preclínics que permetran avaluar el potencial terapèutic de diferents compostos. Els resultats podrien obrir la porta a futurs assaigs clínics i a nous enfocaments farmacològics.

Per la seva banda, el Dr. Manel Esteller coordinarà el projecte titulat Impacte del vapeig en el (epi)genoma dels adults. Dotat amb 200.000 euros, estudiarà els efectes de l’ús de cigarrets electrònics sobre la metilació de l’ADN —un mecanisme epigenètic clau en la regulació gènica— a partir de mostres d’esput de vapejadors, no vapejadors i fumadors. L’objectiu serà identificar possibles alteracions moleculars associades al vapeig i contribuir a la detecció precoç de danys respiratoris relacionats amb aquesta pràctica.

El Dr. Otavio Ranzani, investigador de l’IR Sant Pau, coordinarà el projecte Protegir la salut respiratòria a Catalunya: Clima, Aire i Salut (PRISMA-CAT), amb un finançament de prop de 125.000 euros. L’estudi analitzarà com la contaminació atmosfèrica i les variacions climàtiques afecten la salut respiratòria de la població catalana. A través de la integració de dades ambientals, epidemiològiques i de salut pública, es preveu identificar patrons de risc i desenvolupar estratègies de prevenció per protegir els col·lectius més vulnerables davant l’impacte del canvi climàtic.

Finalment, el Dr. Ivan Castellví Barranco participarà en un projecte liderat per l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), del qual a l’IR Sant Pau li correspondran 90.000 euros. L’estudi se centrarà en la identificació de biomarcadors cel·lulars i moleculars en el rentatge broncoalveolar per millorar el diagnòstic i el seguiment de la sarcoïdosi. Aquesta malaltia inflamatòria sistèmica, que pot afectar diferents òrgans —especialment els pulmons—, s’analitzarà mitjançant tècniques avançades que permetran aprofundir en els mecanismes immunitaris que en determinen l’evolució i la resposta al tractament.

Amb aquests quatre projectes, l’IR Sant Pau reforçarà la seva contribució a la recerca sobre les malalties respiratòries i el seu compromís amb la transferència de coneixement per millorar la salut de la població. La col·laboració amb La Marató de 3Cat continuarà essent un motor fonamental per impulsar projectes d’excel·lència que connectin la recerca biomèdica amb les necessitats reals dels pacients.