
Un grup internacional d’experts, entre els quals es troba el Dr. Saül Martínez-Horta, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment de l’Hospital Sant Pau, ha publicat a la revista Movement Disorders una revisió científica que analitza de manera exhaustiva les eines neuropsicològiques més utilitzades per avaluar l’atenció, la memòria de treball i les funcions executives en la malaltia de Parkinson. El treball, impulsat per la International Parkinson and Movement Disorder Society (MDS), ofereix recomanacions clares sobre quins instruments s’han d’emprar per fer una valoració més precisa de l’estat cognitiu d’aquests pacients, tant en la pràctica clínica com en recerca.
L’avaluació d’aquestes funcions cognitives és clau perquè el seu deteriorament és una de les complicacions no motores més freqüents en la malaltia de Parkinson. Pot presentar-se en fases molt primerenques, fins i tot abans dels símptomes motors, i s’associa a una pèrdua progressiva d’autonomia i qualitat de vida. Tanmateix, la gran varietat de proves existents, les diferències en la seva qualitat psicomètrica i la manca de criteris unificats dificultaven fins ara una avaluació homogènia. Segons el Dr. Martínez-Horta, «no n’hi ha prou amb fer servir qualsevol test disponible; necessitem instruments amb una base científica sòlida, adaptats a la realitat clínica del pacient amb Parkinson, i que ens permetin detectar canvis subtils però significatius».
Vuit proves amb les màximes garanties
La revisió va avaluar un total de trenta instruments i va concloure que vuit d’ells reuneixen les millors garanties de fiabilitat, validesa i aplicabilitat clínica. Quatre se centren principalment en l’atenció i la memòria de treball: tres subproves de la Wechsler Adult Intelligence Scale, Fourth Edition (WAIS-IV) —Digit Span, que mesura la memòria immediata i la capacitat de manipular informació; Coding, que valora la velocitat de processament i la coordinació visomotora, i Symbol Search, que examina la rapidesa en la discriminació visual i la concentració—, així com el Trail Making Test, que analitza la velocitat de processament, la flexibilitat mental i la cerca visual. La WAIS-IV és una de les escales més utilitzades a escala internacional per mesurar capacitats cognitives, i les seves subproves ofereixen resultats comparables amb dades normatives àmplies.
Les altres quatre proves recomanades estan orientades a les funcions executives: Similarities, un altre subtest de la WAIS-IV que explora el raonament verbal abstracte; el Wisconsin Card Sorting Test, considerat la referència per avaluar la flexibilitat cognitiva i la capacitat d’adaptació a noves regles; els Verbal Fluency Tests, que mesuren la capacitat de generar paraules seguint criteris fonèmics o semàntics, i el Stroop Color-Word Test, en la seva versió abreujada de Victoria, que valora la inhibició de respostes automàtiques i l’adaptació a condicions canviants. Com assenyala el Dr. Martínez-Horta, «aquestes eines no només han demostrat ser fiables i vàlides, sinó que també són sensibles als canvis que es produeixen en l’evolució de la malaltia i als efectes de determinats tractaments».
De la teoria a la pràctica clínica
Per als autors, disposar d’aquesta classificació té un impacte immediat en la pràctica clínica, ja que proporciona als professionals una guia clara per prendre decisions fonamentades. El Dr. Martínez-Horta subratlla que «a la consulta, l’elecció de la prova adequada pot marcar la diferència entre detectar un canvi cognitiu precoç o passar-lo per alt». Això resulta especialment rellevant en la malaltia de Parkinson, on les alteracions cognitives poden ser subtils en les primeres fases i passar desapercebudes si no s’empren eines amb prou sensibilitat.
La revisió també destaca que la selecció de la prova s’ha d’adaptar no només a l’objectiu de l’avaluació —detecció precoç, seguiment a llarg termini o valoració de l’efecte de teràpies—, sinó també a les característiques i limitacions del pacient. Aspectes com el nivell educatiu, l’estat emocional, la fatiga o les fluctuacions motores poden influir en el rendiment i, per tant, en la interpretació dels resultats. «Si un pacient presenta una afectació motora que dificulta l’escriptura o la rapidesa manual, una prova que requereixi aquestes habilitats podria reflectir un baix rendiment no pas per un dèficit cognitiu real, sinó per la interferència dels símptomes motors», explica l’investigador. En aquests casos, la recomanació és prioritzar eines d’administració verbal o adaptades, que minimitzin l’impacte d’aquestes limitacions.
El treball insisteix que l’ús de proves estandarditzades i avalades per evidència científica no només millora la precisió diagnòstica, sinó que també afavoreix l’homogeneïtat en la recerca, facilitant la comparació de resultats entre diferents centres i estudis. Això, al seu torn, contribueix a avançar en el coneixement de la malaltia i a desenvolupar intervencions més eficaces per preservar la funció cognitiva.
Un marc de referència internacional
La revisió no només estableix quines són les proves de referència, sinó que també identifica aquelles que, tot i el seu ús habitual, presenten limitacions i requereixen més recerca per confirmar-ne la utilitat. L’anàlisi mostra que alguns instruments àmpliament emprats manquen d’estudis normatius específics per a població amb malaltia de Parkinson o presenten problemes de fiabilitat quan s’apliquen en contextos clínics reals. En aquests casos, el grup d’experts recomana un ús prudent i sempre acompanyat d’altres mesures complementàries.
Per al Dr. Martínez-Horta, aquest treball suposa «un pas important cap a l’estandardització de l’avaluació cognitiva en la malaltia de Parkinson a escala global». L’investigador subratlla que «volem que aquesta guia serveixi per unificar criteris i millorar la qualitat de les avaluacions cognitives en la malaltia de Parkinson a tot el món». Comptar amb un marc de referència internacional permetrà que les dades obtingudes en diferents països i centres siguin comparables, quelcom essencial per establir patrons d’evolució, identificar factors de risc i avaluar l’impacte de nous tractaments.
A més, l’homogeneïtat en l’elecció d’eines permetrà integrar grans bases de dades internacionals, afavorint estudis col·laboratius amb mostres més àmplies i representatives. «L’homogeneïtat en l’avaluació és clau per avançar en la recerca, comparar dades entre centres i, en definitiva, oferir una millor atenció als pacients», conclou. L’objectiu final, tal com destaca l’equip d’autors, és que aquest consens es tradueixi en avaluacions més precises, diagnòstics més precoços i estratègies d’intervenció més eficaces.
Article de referència:
Biundo R, Bezdicek O, Cammisuli DM, Cholerton B, Dalrymple-Alford JC, Edelstyn N, Fiorenzato E, Holker E, Martinez-Horta S, Martini A, Santangelo G, Segura B, Siri C, Tröster A, Mestre TA, Ferro ÁS, Hyczy de Siqueira Tosin M, Skorvanek M, Weintraub D, Geurtsen GJ, and the members of the MDS Clinical Outcome Assessment Scientific Evaluation Committee. Attention/working memory and executive function in Parkinson’s disease: Review, critique, and recommendations. Mov Disord 2025. https://doi.org/10.1002/mds.30293