L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha celebrat una nova edició de la seva Jornada de Recerca, una trobada anual que consolida el centre com a referent en recerca biomèdica i innovació al servei de la salut. L’esdeveniment, celebrat a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau, ha reunit personal investigador, professionals sanitaris, representants institucionals i experts del sistema de recerca per reflexionar sobre els grans reptes i oportunitats de la recerca hospitalària.

La jornada ha estat inaugurada pel Dr. Jordi Surrallés, director científic de l’IR Sant Pau, que ha donat la benvinguda als assistents. El Dr. Surrallés ha emmarcat la trobada en el moment de desplegament del Pla Estratègic 2025–2030, l’any en què la reflexió estratègica iniciada els darrers anys comença a traduir-se en acció i a transformar la manera de funcionar de l’IR Sant Pau. En la seva intervenció, el Dr. Surrallés ha subratllat també que «la recerca no pot viure d’esquena a la societat. Generar coneixement d’excel·lència és imprescindible, però no és suficient: explicar què fem, per què ho fem i quin impacte té forma part de la nostra responsabilitat com a institució pública de recerca».

El paper de la filantropia en l’ecosistema de recerca biomèdica

Un dels primers eixos de la jornada ha estat el debat sobre el paper de la filantropia en la construcció de l’ecosistema de recerca biomèdica, amb una ponència centrada en analitzar com el suport filantròpic pot contribuir de manera decisiva al desenvolupament de la recerca, especialment en àmbits d’alt impacte científic i social.

La xerrada ha anat a càrrec d’Àngel Font, director associat de Recerca i Beques de la Fundació ”la Caixa” i director executiu del CaixaResearch Institute, que ha explicat com des de la fundació s’impulsa de manera sostinguda la recerca científica i biomèdica, situant-la com una prioritat estratègica. En aquest context, Font ha presentat el CaixaResearch Institute com un exemple de com la filantropia pot reforçar la recerca d’excel·lència, afavorir la col·laboració entre centres i contribuir a la consolidació d’un ecosistema de recerca competitiu i sostenible, també en l’àmbit europeu.

A continuació, s’ha celebrat una taula rodona moderada pel Dr. Jordi Surrallés i centrada en els reptes i oportunitats dels instituts de recerca hospitalaris, amb la participació de la Dra. Begoña Benito, directora del VHIR; el Dr. Gabriel Capellá, director general de l’IDIBELL; el Dr. Jordi Barretina, director general de l’IGTP, i el Dr. Antoni Plasencia, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Durant el debat s’han abordat qüestions clau com la sostenibilitat dels instituts de recerca, la captació i retenció de talent i la necessitat de reforçar entorns que facilitin una recerca d’excel·lència integrada als hospitals.

La recerca clínica independent en primer pla

La sessió central del matí s’ha dedicat al valor de la recerca clínica independent, de fàrmacs amb la presentació de diversos assaigs clínics acadèmics liderats des de l’IR Sant Pau i finançats per la convocatòria de projectes de Recerca Clínica Independent (ICI) de l’Instituto de Salud Carlos III. En aquesta sessió s’han exposat, entre d’altres, un assaig multicèntric, aleatoritzat i doble cec amb donepezil en el deteriorament cognitiu lleu associat a la malaltia de Parkinson; l’assaig AFAN, centrat en el reposicionament d’afatinib en càncer oral en pacients amb anèmia de Fanconi; un estudi sobre els efectes antidepressius de la psilocibina analitzats mitjançant neuroimatge funcional; l’assaig LESS-AD, amb levetiracetam per prevenir crisis epilèptiques en adults amb síndrome de Down i malaltia d’Alzheimer; diversos assaigs amb cèl·lules CAR-T acadèmiques en neoplàsies hematològiques, i l’assaig SAVE, que compara sevoflurà i propofol en l’anestèsia general de pacients amb ictus isquèmic tractats amb teràpies endovasculars.

Aquest conjunt de presentacions ha posat de manifest el paper de l’IR Sant Pau en el desenvolupament d’assaigs clínics acadèmics i multicèntrics, amb una clara orientació translacional. En paraules del Dr. Surrallés, «el tret distintiu de Sant Pau és la capacitat d’integrar disciplines, connectar recerca bàsica i clínica i mantenir sempre el focus en el pacient».

Nous lideratges per a la recerca translacional

La jornada ha continuat amb una sessió dedicada als nous lideratges en recerca translacional, i protagonitzada per investigadors i investigadores joves amb trajectòries emergents vinculades a programes competitius estatals d’estabilització de recercadors. En aquest espai s’han presentat projectes que aborden alguns dels grans reptes actuals de la recerca biomèdica des d’una clara orientació translacional.

Concretament, s’han exposat iniciatives centrades en l’aplicació de la ciència de dades per abordar de manera integrada dades ambientals, de malalties infeccioses i clíniques en recerca en salut; en la modulació del microambient tumoral per millorar els resultats terapèutics en tumors sòlids; en la integració d’aproximacions òmiques, clíniques i epidemiològiques en salut de la dona; en l’avenç de l’avaluació neuropsicològica en persones amb síndrome de Down en l’era digital, i en el desenvolupament d’estratègies de psiquiatria de precisió basades en circuits cerebrals.

Aquesta sessió ha reforçat el compromís de l’IR Sant Pau amb el desenvolupament del talent científic i amb la creació d’oportunitats perquè les noves generacions d’investigadors liderin projectes d’alt impacte. Tal com ha subratllat el director científic de l’Institut, «el Pla Estratègic situa el talent, les trajectòries professionals i la cultura organitzativa al centre, perquè no hi ha recerca d’excel·lència sense equips cuidats, reconeguts i amb perspectiva de futur».

La recerca explicada en quatre minuts

Una de les principals novetats d’aquesta edició de la Jornada de Recerca ha estat la incorporació, per primera vegada, de l’activitat divulgativa “240 segons: la meva tesi en un llampec”, amb què la jornada s’ha tancat a la tarda. Aquesta iniciativa ha donat protagonisme als doctorands, que han estat reptats a explicar la seva recerca oralment en un màxim de quatre minuts, amb un llenguatge clar, accessible i entenedor per a un públic no especialitzat.

L’activitat s’ha desenvolupat en format de presentacions breus consecutives, en què els participants han hagut de sintetitzar els objectius, la metodologia i la rellevància del seu treball de recerca, posant l’accent en la seva aplicació i impacte potencial. Amb aquest format dinàmic, la sessió ha valorat la capacitat de comunicació dels joves investigadors i ha contribuït a acostar la recerca que es fa a l’IR Sant Pau a la comunitat científica del centre i a la societat en general.

Neoplàsies immunes i teràpies dirigides

La conferència de cloenda del bloc del matí ha anat a càrrec del Dr. Ari Melnick, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, que va oferir una ponència centrada en la patogènesi i les teràpies dirigides en les neoplàsies immunes.

En la seva intervenció, el Dr. Melnick va abordar els mecanismes moleculars i immunològics implicats en el desenvolupament d’aquestes malalties, així com els avenços recents en teràpies dirigides i el seu potencial translacional en la pràctica clínica, posant de manifest com el coneixement mecanístic està obrint la porta a tractaments cada cop més específics i personalitzats en l’àmbit de les neoplàsies hematològiques.

La jornada s’ha tancat amb un acte institucional de cloenda que ha comptat amb la participació del Dr. Adrià Comella, director gerent de l’Hospital de Sant Pau, i el Dr. Jordi Surrallés, director científic de l’IR Sant Pau, en el qual s’han compartit reflexions sobre els reptes presents i futurs de la recerca hospitalària.

Amb aquesta nova edició de la Jornada de Recerca, l’IR Sant Pau reafirma el seu compromís amb l’excel·lència científica, la recerca independent i la transferència del coneixement, consolidant-se com un actor clau dins del sistema de recerca biomèdica i com a motor de millora contínua de l’atenció sanitària. En el seu missatge de tancament, el Dr. Surrallés ha recordat que «el 2025 no és un punt d’arribada. És un punt de partida. El repte ara és consolidar la transformació, mantenir el rumb i fer-ho plegats».

La investigadora Alejandra Pérez, professional d’infermeria vinculada a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha obtingut una ajuda del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) per desenvolupar un projecte de recerca centrat en l’avaluació de la qualitat de vida de nadons prematurs o amb baix pes per a l’edat gestacional, així com la de les seves famílies, inclosos en el Programa d’Atenció Domiciliària Neonatal (PADN).

L’objectiu principal del projecte és dissenyar i validar una escala específica que permeti mesurar de manera rigorosa la qualitat de vida en aquest context assistencial, una dimensió clau per valorar l’impacte real de les cures més enllà dels indicadors clínics tradicionals. Actualment, no existeixen instruments validats que avaluïn de manera específica la qualitat de vida d’aquests nadons durant el seguiment domiciliari després de l’alta hospitalària.

«L’atenció domiciliària neonatal ha demostrat clars beneficis clínics, però encara disposem de poques eines que permetin avaluar com viuen aquesta etapa els nadons i les seves famílies», explica Alejandra Pérez. «Disposar d’una escala validada ens ajudarà a incorporar de manera sistemàtica la qualitat de vida com un indicador rellevant en l’avaluació d’aquests programes i en la millora de les cures».

La recerca s’estructura en diverses fases complementàries. En primer lloc, es durà a terme una revisió sistemàtica de la literatura científica per identificar els components que defineixen el constructe de qualitat de vida en nadons prematurs i amb baix pes. A continuació, el projecte incorporarà un estudi qualitatiu d’enfocament fenomenològic, basat en entrevistes en profunditat a famílies incloses en el PADN, amb l’objectiu d’explorar la seva experiència i la seva percepció sobre la qualitat de vida dels seus fills i de l’entorn familiar.

A partir d’aquests resultats, es procedirà al disseny de l’escala i a la seva posterior validació psicomètrica, mitjançant la participació d’experts i l’anàlisi estadística de la seva fiabilitat i validesa. Aquest procés permetrà disposar d’una eina específica, sòlida i aplicable a la pràctica clínica, orientada a millorar l’avaluació i el seguiment dels nadons atesos en programes d’hospitalització domiciliària neonatal.

El projecte disposa d’un equip investigador format majoritàriament per professionals d’infermeria, però amb la participació de professionals de neonatologia i contempla de manera transversal els aspectes ètics i de confidencialitat de les persones participants, amb la corresponent avaluació per part d’un comitè d’ètica de recerca. Així mateix, inclou un pla de treball detallat i un pla de difusió orientat a facilitar la transferència dels resultats a l’àmbit assistencial i científic.

La concessió d’aquesta ajuda reforça el paper de la recerca infermera a l’IR Sant Pau i el seu compromís amb projectes que situen els pacients i les seves famílies al centre de l’atenció sanitària, promovent una avaluació més completa i humanitzada de les cures.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un estudi multicèntric que demostra que la incorporació del biomarcador NT-proBNP, utilitzat habitualment per avaluar la funció cardíaca, millora de manera significativa la capacitat del quocient angiogènic sFlt-1/PlGF per predir la preeclàmpsia a curt termini. El treball, publicat a Clinical Chemistry, evidencia que la integració d’ambdós biomarcadors permet refinar l’estratificació del risc en les dones amb sospita clínica de la malaltia.

La preeclàmpsia afecta entre el 2 % i el 5 % dels embarassos i constitueix una de les principals causes de morbiditat maternofetal a tot el món. El quocient sFlt-1/PlGF permet descartar la malaltia quan els seus valors són inferiors a 38, però per sobre de 38 la seva interpretació esdevé menys concloent i obliga a fer un seguiment estret i valoracions addicionals. Sobretot, el problema es troba en el maneig dels casos amb un quocient sFlt-1/PlGF entre 38 i 84, on hi ha més incertesa diagnòstica i de gestió. Tal com explica la Dra. Carmen Garrido, cap clínica d’Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau i investigadora col·laboradora del grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau, «en aquest interval diagnòstic intermedi és on el NT-proBNP ens dona una resposta addicional que ens permet orientar molt millor el cas i el seguiment».

Com es va dissenyar l’estudi i què va aportar cada model predictiu

Per avaluar el valor afegit del NT-proBNP, l’equip va desenvolupar tres models predictius basats en diferents llindars del quocient angiogènic. El primer reavaluava els casos amb valors per sobre de 38 incorporant el biomarcador cardíac. El segon examinava la seva utilitat en valors superiors a 85, tradicionalment vinculats a un risc clínic més elevat. El tercer se centrava exclusivament en la franja de 38 a 84, un interval especialment complex des del punt de vista diagnòstic. Aquest últim model va ser el que va mostrar un rendiment més sòlid, ja que va permetre discriminar millor entre les pacients que evolucionarien cap a una preeclàmpsia i aquelles que no, millorant la predicció de la malaltia a curt termini.

Segons detalla la Dra. Carmen Garrido, «aquests models ens van permetre veure amb claredat en quines situacions el NT-proBNP aporta una informació decisiva, especialment quan el quocient angiogènic per si sol no resol el dubte diagnòstic».

Amb l’objectiu de determinar l’aplicabilitat clínica d’aquests models, l’estudi va avaluar el seu comportament en diferents escenaris clínics de preeclàmpsia: precoç (abans de la setmana 34), pretèrmine (abans de la setmana 37), a terme (després de la setmana 37) i en casos amb complicacions maternes o fetals. Aquesta aproximació va permetre verificar si el benefici de la combinació de marcadors es mantenia en tots els contextos o si era especialment notable en determinats perfils. Segons la Dra. Madalina Nicoleta Nan, adjunta de Bioquímica a l’Hospital Sant Pau i investigadora del grup de Medicina Perinatal i de la Dona, «l’estratificació per escenaris clínics ens va permetre comprovar que la combinació de NT-proBNP amb el quocient angiogènic és especialment valuosa en la predicció de la preeclàmpsia precoç i en les formes de més risc, on l’evolució es pot accelerar en molt poc temps».

La combinació de marcadors millora la predicció i redueix la incertesa clínica

L’estudi, realitzat en 316 dones amb sospita clínica de preeclàmpsia i basat en l’anàlisi de 424 mostres, mostra que el NT-proBNP està significativament elevat en aquelles que desenvoluparan la preeclàmpsia en els set dies següents. La integració d’aquest biomarcador amb el quocient angiogènic manté un valor predictiu negatiu del 99,5 %, mentre que millora el valor predictiu positiu, que passa d’un 35,4 % quan s’utilitza únicament la ràtio sFlt-1/PlGF al 60,7 % per a la predicció de la preeclàmpsia precoç una setmana abans de l’aparició de les manifestacions clíniques. Aquesta combinació ofereix una elevada fiabilitat per descartar la malaltia a curt termini i permet prioritzar la vigilància sobre els casos realment susceptibles de progressar.

A més, la combinació afegeix una dimensió fisiopatològica complementària: el quocient angiogènic reflecteix la disfunció placentària, mentre que el NT-proBNP proporciona informació sobre el grau d’estrès cardiovascular matern, un factor estretament vinculat al risc d’empitjorament clínic. «Combinar marcadors que informen de processos diferents —explica la Dra. Garrido— ens ajuda a identificar amb més precisió les pacients que necessiten un seguiment reforçat i a evitar intervencions innecessàries en aquelles que no ho requereixen».

La utilitat del NT-proBNP resulta especialment evident en els casos en què el quocient angiogènic presenta valors intermedis i la seva capacitat diagnòstica és més limitada. Tal com detalla la Dra. Garrido, «el NT-proBNP ens permet distingir si ens trobem davant d’una pacient amb risc real de progressió o si podem plantejar una vigilància menys intensiva», una informació essencial per modular les decisions assistencials de manera més ajustada.

Una eina que ajuda a anticipar complicacions greus

L’anàlisi feta en l’estudi revela que la combinació d’ambdós biomarcadors també permet anticipar complicacions i preveure l’evolució clínica a curt termini. Les dones amb valors alterats en tots dos marcadors presenten una latència mitjana fins al part d’1,3 setmanes, fet que indica una proximitat més gran a la descompensació i exigeix intensificar la vigilància i preparar intervencions amb antelació.

Tal com destaca la Dra. Madalina Nicoleta Nan, «quan tots dos marcadors estan elevats, l’evolució cap a la necessitat de finalitzar la gestació sol ser més ràpida, i disposar d’aquesta informació ens permet planificar millor l’atenció». A la inversa, afegeix, «si el quocient angiogènic és alt, però el NT-proBNP es manté baix, sovint es tracta d’una alteració placentària que no implica una preeclàmpsia que requereixi un part imminent, i podem evitar actuacions precipitades».

Un biomarcador complementari, accessible i fàcil d’incorporar

L’equip investigador subratlla que el NT-proBNP no substitueix el quocient angiogènic, sinó que el complementa, aportant informació clínica rellevant en els casos en què el sFlt-1/PlGF no és concloent. Aquesta complementarietat facilita una presa de decisions més precisa, permet modular el seguiment segons el perfil de risc i ofereix una eina d’alt valor per a la pràctica clínica. A més, el NT-proBNP és una anàlisi accessible, de baix cost i àmpliament disponible, fet que en facilitaria la incorporació als protocols assistencials.

Tot i que els resultats s’han de validar en cohorts més àmplies i diverses, constitueixen un avenç significatiu en la predicció precoç de la preeclàmpsia i obren la porta a estratègies diagnòstiques multimarcador amb més precisió i aplicabilitat real. L’IR Sant Pau consolida així el seu lideratge en recerca perinatal i en el desenvolupament d’eines diagnòstiques orientades a una atenció més segura i personalitzada.

Article de referència:

Garrido-Giménez C, Nan MN, Cruz-Lemini M, García-Manau P, Garcia-Osuna Á, Ullmo J, Mora J, Sánchez-García O, Medina-Mallén MDC, Chóliz M, Platero J, Llurba E, EuroPE Working Group. Can NT-proBNP enhance the accuracy of angiogenic factors in the short-term prediction of preeclampsia? Clin Chem 2025;72:206–16. https://doi.org/10.1093/clinchem/hvaf135

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), cofinançat per la Unió Europea a través dels Fons Europeus, per al desenvolupament tecnològic d’OptimAP, un projecte orientat a millorar l’ús d’antibiòtics en les infeccions respiratòries agudes en infants atesos a l’atenció primària.

L’ajut s’emmarca en la convocatòria 2025 de Projectes de Desenvolupament Tecnològic en Salut de l’Acció Estratègica en Salut (AES), amb l’objectiu d’accelerar la transferència dels resultats de la recerca al sistema sanitari i fomentar solucions innovadores amb impacte real en la pràctica clínica.

Les infeccions respiratòries agudes són un dels principals motius de consulta pediàtrica i una causa freqüent de prescripció d’antibiòtics, sovint innecessària. Aquesta situació contribueix a l’augment de les resistències antimicrobianes, un dels grans reptes actuals de salut pública. En aquest context, OptimAP proposa una intervenció innovadora per reduir la prescripció innecessària d’antibiòtics sense comprometre la seguretat ni la qualitat assistencial.

El projecte està liderat pel Dr. Pablo Alonso Coello, cap del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IR Sant Pau, i combina dues estratègies complementàries: un programa de formació en habilitats de comunicació per a professionals d’atenció primària i una eina digital adreçada a les famílies, dissenyada per millorar la comprensió de les infeccions respiratòries i facilitar la presa de decisions compartida.

El desenvolupament d’OptimAP, inclosa la seva avaluació mitjançant un assaig clínic en condicions reals de pràctica clínica, va ser finançat prèviament gràcies a un ajut de La Marató de TV3, els resultats del qual van demostrar una reducció significativa de l’ús d’antibiòtics sense augment de complicacions ni pèrdua de satisfacció de les famílies.

Amb el finançament actual, dotat amb 147.620 euros, el projecte se centrarà en la validació final, l’optimització tecnològica i l’avaluació de l’impacte clínic, organitzatiu i econòmic de l’eina, així com en l’anàlisi d’aspectes regulatoris i de viabilitat per facilitar-ne la implementació i l’escalabilitat al sistema sanitari.

Amb aquesta iniciativa, l’IR Sant Pau reforça el seu compromís amb el desenvolupament de solucions innovadores que contribueixin a un ús més racional dels antibiòtics i a la lluita contra les resistències antimicrobianes des de l’atenció primària pediàtrica.

Un equip multidisciplinari ha revelat un mecanisme clau que permet al bacteri humà Mycoplasma pneumoniae —responsable de pneumònies atípiques i altres infeccions respiratòries— obtenir colesterol i altres lípids essencials directament del cos humà. El descobriment, publicat a Nature Communications, ha estat coliderat per la Dra. Noemí Rotllan, de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM); la Dra. Marina Marcos, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); i el Dr. David Vizarraga, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IBMB-CSIC) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). La coordinació ha anat a càrrec del Dr. Joan Carles Escolà-Gil, de l’IR Sant Pau i del CIBERDEM; el Dr. Jaume Piñol, de la UAB; i el Dr. Ignacio Fita, de l’IBMB-CSIC. L’estudi ha comptat també amb la col·laboració de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB-UAB), del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) i d’altres centres de referència.

El Dr. Joan Carles Escolà-Gil explica que «el bacteri utilitza la proteïna P116 com una eina molt eficaç per captar colesterol i altres lípids essencials de l’hoste, un mecanisme que li permet sobreviure i colonitzar teixits més enllà del pulmó». Afegeix que «entendre aquest procés obre noves vies per bloquejar-ne el creixement i explorar aplicacions biotecnològiques basades en la seva afinitat pels teixits rics en lípids».

Aquest descobriment és especialment rellevant perquè Mycoplasma pneumoniae és conegut principalment com un bacteri respiratori, però diferents estudis —inclòs aquest— mostren que pot arribar a altres teixits de l’organisme, especialment aquells amb un entorn ric en lípids. Comprendre com aconsegueix aquesta colonització extra respiratòria ajuda a explicar manifestacions clíniques fora del pulmó i aporta pistes sobre la seva possible contribució a processos inflamatoris sistèmics.

P116, un sistema bacterià per captar colesterol

A diferència d’altres bacteris, Mycoplasma pneumoniae no pot sintetitzar per si mateix diversos lípids imprescindibles per a la integritat de la seva membrana, entre ells el colesterol, de manera que depèn completament de l’hoste per sobreviure. En aquest context, el nou estudi demostra que la proteïna P116 actua com un sistema altament eficient de captació de lípids, capaç d’extreure colesterol i altres espècies lipídiques tant de lipoproteïnes humanes —incloses LDL i HDL— com de diferents tipus cel·lulars.

Els experiments realitzats per l’equip mostren que P116 incorpora ràpidament colesterol procedent de LDL i HDL, però també és capaç de captar fosfatidilcolines, esfingomielines i triacilglicèrids. Aquesta capacitat de reconèixer i absorbir múltiples tipus de lípids converteix P116 en un mecanisme essencial per a la supervivència del microorganisme. En proveir la seva membrana amb components obtinguts directament de l’hoste, Mycoplasma pneumoniae pot adaptar-se a diversos entorns de l’organisme i colonitzar teixits amb un alt contingut lipídic, més enllà del sistema respiratori.

La Dra. Noemí Rotllan destaca la importància biològica d’aquesta troballa: «P116 actua com una porta d’entrada de lípids per al bacteri, un sistema extraordinàriament versàtil que li permet incorporar colesterol, fosfolípids i esfingolípids procedents de l’hoste». Segons afegeix, «aquesta àmplia capacitat de captació lipídica explica en gran part per què Mycoplasma pneumoniae pot sobreviure en entorns tan diferents i localitzar-se en teixits on altres bacteris no podrien prosperar».

Un anticòs que frena el seu creixement i adhesió

L’estudi també revela que un anticòs monoclonal dirigit específicament contra el domini C-terminal de P116 bloqueja de manera notable la captació de colesterol per part del bacteri, un procés imprescindible per a la seva supervivència. «En impedir que P116 funcioni com a sistema d’entrada de lípids, l’anticòs redueix significativament el creixement de Mycoplasma pneumoniae en cultius cel·lulars i limita la seva capacitat d’adherir-se a lesions ateroscleròtiques humanes en mostres ex vivo. Aquesta acció dual —frenar la proliferació bacteriana i evitar la seva presència en zones vulnerables del sistema cardiovascular— representa un avenç important en la comprensió del paper patogènic i extra respiratori d’aquest microorganisme», assenyala la Dra. Marina Marcos, investigadora de la UAB.

Els investigadors destaquen que impedir aquesta adhesió és especialment rellevant perquè la presència de Mycoplasma pneumoniae en plaques vulnerables podria afavorir la inflamació local i comprometre l’estabilitat de la lesió. Les plaques inestables són més propenses a trencar-se, un procés que pot desencadenar esdeveniments cardiovasculars greus.

El Dr. Joan Carles Escolà-Gil en subratlla el potencial: «L’anticòs actua sobre el punt clau del bacteri, que és la seva capacitat per captar colesterol. En bloquejar P116, no només frenem el seu creixement, sinó que també evitem que s’adhereixi a les lesions ateroscleròtiques». Segons afegeix, «això és rellevant perquè la presència de Mycoplasma pneumoniae en plaques vulnerables podria contribuir a la inflamació i comprometre’n l’estabilitat. Impedir aquesta adhesió ens ofereix una oportunitat per protegir encara més els teixits afectats per l’aterosclerosi».

Una eina biotecnològica per dirigir teràpies

Els investigadors també han utilitzat una forma modificada i innòcua del bacteri, dissenyada per emprar-se com a eina biotecnològica amb la finalitat d’estudiar com es distribueix dins de l’organisme. Aquesta versió del microorganisme conserva la seva capacitat natural per localitzar teixits rics en lípids, però ha estat adaptada per no causar malaltia. En experiments amb ratolins hipercolesterolèmics, el bacteri modificat es concentra de manera selectiva al fetge i a les plaques ateroscleròtiques, fet que la converteix en un vehicle potencial per transportar molècules terapèutiques o agents diagnòstics justament cap als teixits on més es necessiten.

Aquesta capacitat d’orientació específica obre una via prometedora en un sector emergent de la biotecnologia: l’ús de microorganismes vius modificats com a sistemes de alliberament dirigit de molècules terapèutiques. En el cas de Mycoplasma pneumoniae, el seu metabolisme minimalista i la seva dependència dels lípids de l’hoste el fan especialment interessant com a plataforma manipulable i segura.

La Dra. Noemí Rotllan ho resumeix així: «La versió modificada de Mycoplasma pneumoniae mostra un tropisme natural cap al fetge i les lesions ateroscleròtiques, fet que la converteix en una plataforma biotecnològica prometedora per a l’estudi i el tractament de malalties metabòliques i cardiovasculars». I afegeix que «aprofitar la biologia d’aquest microorganisme de manera controlada ens permet imaginar estratègies terapèutiques dirigides, més precises i potencialment més eficaces per actuar sobre teixits afectats per l’aterosclerosi o el fetge gras».

Un avenç conceptual i una col·laboració científica de primer nivell

A més de la seva rellevància biomèdica, l’estudi aporta un avenç conceptual en el coneixement de Mycoplasma pneumoniae, un patogen amb un dels genomes bacterians més reduïts que es coneixen i que depèn intensament de l’hoste per obtenir lípids essencials. La identificació de P116 com un mecanisme fonamental de captació lipídica obre noves vies per al desenvolupament de teràpies antimicrobianes i vacunes.

En la recerca també han participat científics del Joint Electron Microscopy Center del Sincrotró ALBA, de la Clínica Universitat de Navarra i de l’Institut d’Investigació Sanitària de Navarra (IdiSNA), que han contribuït a la caracterització estructural de P116, a l’anàlisi de la seva interacció amb anticossos i als estudis d’imatge i biodistribució en models animals.

El treball reforça una col·laboració científica multidisciplinària entre centres capdavanters en biologia estructural, microbiologia, cardiometabolisme i imatge biomèdica, i situa aquesta línia de recerca a l’avantguarda del disseny de noves eines biotecnològiques basades en microorganismes modificats per estudiar i intervenir en malalties metabòliques i cardiovasculars.

Article de referència:

Vizarraga D, Marcos M, Rotllan N, Martín J, Santos D, Camacho M, Soto B, Velasco-Reniu L, Guerra P, Pareja F, Collantes M, Wu W, Rodríguez-Arce I, Serrano L, Piñol J, Fita I, Escolà-Gil JC. Sources of essential lipids for Mycoplasma pneumoniae via P116 to target liver and atherosclerotic lesions. Nat Commun 2025;16:11159. https://doi.org/10.1038/s41467-025-66129-5

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut tres ajudes d’intensificació de l’activitat investigadora en la convocatòria 2025 de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII). Aquest programa està adreçat a professionals de l’àmbit sanitari amb trajectòria científica i té com a finalitat alliberar parcialment la seva càrrega assistencial perquè puguin dedicar una proporció més gran del seu temps a la recerca, sense que això afecti l’atenció als pacients.

Aquestes ajudes permeten integrar de manera més estreta la recerca en la pràctica clínica, afavorint el desenvolupament de projectes orientats a millorar el diagnòstic, el tractament i el pronòstic de malalties d’elevada complexitat. En aquesta edició, les persones beneficiàries han estat la Dra. Ana Aulinas, el Dr. Luis Prats Sánchez i el Dr. Ricardo Rojas-García, els projectes dels quals representen àrees estratègiques de la recerca biomèdica a l’IR Sant Pau.

La Dra. Anna Aulinas, especialista en Endocrinologia i Nutrició, centra la seva activitat investigadora en les malalties de l’hipotàlem i la hipòfisi, un grup de patologies rares caracteritzades per la seva baixa prevalença i elevada complexitat diagnòstica i terapèutica. La Dra. Aulinas coordina la Unitat Funcional de Patologia Hipofisiària, una unitat multidisciplinària que desenvolupa la seva activitat dins de la Xarxa Europea de Referència en Malalties Rares Endocrines (EndoERN) i la qual està reconeguda a escala estatal com a centre CSUR per al diagnòstic i tractament de la patologia hipofisiària complexa i forma part de la XUEC de malalties minoritàries endocrines. Gràcies a aquesta ajuda, podrà compatibilitzar l’atenció als pacients amb patologia hipofisiària amb la recerca clínica i translacional en aquest àmbit, en el marc del projecte PI24/01428, centrat en l’estudi de les comorbiditats associades al dany hipotalàmic i a l’hipopituïtarisme, i la seva relació amb la neurohormona oxitocina. D’aquesta manera, es potencia la participació de l’IR Sant Pau en projectes orientats a millorar el diagnòstic i el tractament de les malalties de l’hipotàlem i la hipòfisi, així com la qualitat de vida de les persones afectades.

El Dr. Luis Prats Sánchez, neuròleg, forma part del grup de recerca en malalties cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i participa activament en la xarxa RICORS-ICTUS. La seva línia de treball se centra en l’ictus hemorràgic, amb especial interès en els mecanismes que determinen l’evolució clínica i la recuperació neurològica. Amb el suport d’aquesta intensificació, podrà ampliar la seva dedicació a la recerca translacional i consolidar projectes com l’END-GROWTH (PI24/01009), en el qual es compararà la millor teràpia mèdica amb tractament endovascular i sense per determinar quina estratègia permet predir millor el creixement de l’hematoma en pacients amb hemorràgia intracerebral espontània.

Per la seva banda, el Dr. Ricardo Rojas-García, facultatiu consultor del Servei de Neurologia, desenvoluparà la seva tasca en el marc del projecte PI23/00845, centrat en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Aquesta intensificació li permetrà compatibilitzar l’activitat assistencial amb la recerca en malalties neuromusculars – neurodegeneratives, reforçant la participació de l’IR Sant Pau en estudis que apliquen biologia molecular i anàlisi de biomarcadors per millorar el coneixement de la malaltia. La seva dedicació ampliada contribuirà a impulsar la recerca clínica en ELA i a generar resultats amb un potencial impacte directe en l’atenció de les persones afectades.

La concessió d’aquestes tres ajudes d’intensificació consolida el compromís de l’IR Sant Pau amb la recerca clínica aplicada i l’impuls del talent científic assistencial. Aquests projectes, desenvolupats en estreta col·laboració amb els serveis de l’Hospital de Sant Pau, contribuiran a generar coneixement que reverteixi directament en la millora de l’atenció a les persones i en l’avenç de la medicina translacional.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) liderarà dos nous assaigs clínics independents en àmbits d’alta complexitat assistencial —l’oncologia hematològica i l’ictus isquèmic agut— després d’obtenir més de 2,5 milions d’euros de finançament públic competitiu en la convocatòria de Projectes de Recerca Clínica Independent (ICI) 2025 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII). Tots dos estudis es desenvoluparan en l’entorn hospitalari i aborden necessitats clíniques no cobertes, amb l’objectiu de generar evidència científica sòlida que permeti millorar l’abordatge terapèutic de pacients amb malalties greus i d’alt impacte sanitari.

Els projectes, promoguts des de l’àmbit acadèmic i sense interès comercial, s’inscriuen en un model de recerca clínica independent orientat a respondre preguntes rellevants per a la pràctica assistencial. Aquest enfocament permet generar coneixement directament aplicable a l’entorn clínic, reduir la variabilitat en la presa de decisions terapèutiques i contribuir a una medicina més precisa i basada en l’evidència.

Una nova teràpia CAR-T acadèmica per a pacients amb limfoma de Hodgkin refractari

Un dels projectes finançats està liderat pel Dr. Javier Briones, director del Grup de Recerca en Hematologia Oncològica i Trasplantament de l’IR Sant Pau i director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, amb un finançament total d’1.805.657,59 euros. L’estudi avaluarà, mitjançant un assaig clínic fase I/II, una teràpia CAR-T acadèmica de quarta generació desenvolupada íntegrament a Sant Pau per al tractament de pacients amb limfoma de Hodgkin clàssic refractari, una població amb un pronòstic especialment desfavorable després del fracàs de les teràpies disponibles.

La teràpia cel·lular, denominada HSP-CAR30-CCR200, incorpora un disseny innovador orientat a contrarestar mecanismes d’inhibició tumoral que limiten l’eficàcia de les CAR-T actuals i afavoreixen la pèrdua de resposta amb el temps. L’assaig analitzarà la seguretat del tractament i la seva capacitat per induir respostes antitumorals més profundes i duradores, amb l’objectiu d’ampliar les opcions terapèutiques per a pacients que actualment disposen d’alternatives molt limitades.

El Dr. Briones subratlla que «aquest assaig neix de la necessitat d’oferir noves opcions terapèutiques a pacients amb limfoma de Hodgkin que ja no responen als tractaments disponibles; l’estudi parteix de l’assaig previ, pioner a Europa, que hem desenvolupat amb CART30 al nostre centre. Aquest nou estudi ens permet introduir millores en el seu disseny que n’incrementen l’eficàcia i avaluar-ne el potencial en un entorn clínic real, amb l’objectiu últim d’aconseguir respostes més duradores i clínicament rellevants».

Aquest projecte es fonamenta en l’experiència prèvia de Sant Pau en el desenvolupament de CAR-T acadèmiques, integrant recerca preclínica, la fabricació del medicament cel·lular en instal·lacions hospitalàries acreditades d’acord amb estàndards internacionals de qualitat i seguretat, i la seva posterior avaluació clínica en pacients, fet que facilita una translació ràpida i segura del laboratori a la pràctica clínica.

Maximitzar el benefici de la trombectomia en l’ictus isquèmic mitjançant la selecció del millor protocol anestèsic

El segon projecte concedit, amb un finançament total de 765.704,94 euros, està liderat pel Dr. Pol Camps, coordinador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau, i se centra en l’abordatge de l’ictus isquèmic agut. L’estudi SAVE és un assaig clínic multicèntric que compararà dues estratègies d’anestèsia general —sevoflurà i propofol— en pacients sotmesos a trombectomia mecànica, el tractament de referència en els ictus més greus.

Tot i que la trombectomia mecànica ha suposat un avenç decisiu en el tractament de l’ictus, persisteixen interrogants rellevants sobre el maneig anestèsic òptim durant el procediment i el seu impacte en l’evolució neurològica posterior. L’assaig avaluarà variables com el volum final de l’infart cerebral, la recuperació funcional i la seguretat del procediment, amb l’objectiu d’aportar evidència que permeti optimitzar i homogeneïtzar els protocols clínics.

Des del punt de vista assistencial, el Dr. Camps destaca que «la trombectomia ha transformat el pronòstic de l’ictus isquèmic agut, però encara existeixen aspectes del procediment que poden influir en els resultats clínics. Aquest estudi busca generar evidència sòlida per determinar quina és l’estratègia anestèsica més adequada i contribuir a maximitzar el benefici d’aquest tractament en els pacients que pateixen un ictus isquèmic».

El projecte es desenvoluparà en col·laboració amb diversos hospitals del sistema públic, fet que permetrà reclutar un nombre representatiu de pacients i garantir la solidesa dels resultats. El seu disseny multicèntric i la seva orientació pràctica confereixen a l’estudi un elevat potencial de translació immediata a la pràctica assistencial, amb impacte directe en la presa de decisions clíniques i en l’atenció als pacients amb ictus isquèmic agut.

Recerca clínica independent orientada a la pràctica assistencial

Amb la posada en marxa d’aquests dos assaigs, l’IR Sant Pau reforça el seu compromís amb una recerca clínica independent, impulsada des de l’àmbit públic i acadèmic, i orientada a resoldre preguntes clíniques rellevants per al sistema sanitari. Aquest model permet generar coneixement d’alt valor afegit i traslladar-lo de manera efectiva a l’entorn assistencial, contribuint a millorar la qualitat, la seguretat i l’eficiència de l’atenció als pacients.

El Departament de Salut ha concedit tres ajuts del programa PERIS 2025 d’intensificació de l’activitat investigadora a professionals de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). Cada iniciativa rebrà 149.760 euros, la qual cosa suposa una inversió conjunta de 449.280 euros destinada a impulsar línies d’investigació que poden transformar el diagnòstic, el seguiment i l’abordatge de diverses malalties neurològiques.

El PERIS reforça la recerca desenvolupada dins del sistema sanitari i facilita que professionals que combinen assistència i recerca disposin de temps protegit per avançar en projectes prioritaris. En aquesta convocatòria, les tres propostes del IR Sant Pau aprofundeixen en àrees estratègiques per a la salut pública: la detecció precoç de malalties neurodegeneratives, la millora del diagnòstic de patologies minoritàries i l’abordatge d’una complicació especialment rellevant en la síndrome de Down.

Caracterització de les fases inicials de l’espectre Alzheimer–Lewy

Una de les línies d’investigació que rep suport se centra a entendre què succeeix al cervell molt abans que els símptomes de malalties com l’Alzheimer o la demència amb cossos de Lewy siguin evidents. El treball del Dr. Daniel Alcolea parteix d’un objectiu ambiciós: descriure amb precisió les primeres fases de la neurodegeneració i entendre com s’inicia el procés patològic. L’estudi posa un èmfasi especial en aquesta fase inicial —coneguda com a etapa prodròmica—, en què el cervell ja comença a mostrar transformacions tot i que la persona encara no presenta símptomes.

Per caracteritzar aquesta etapa, l’equip combina múltiples fonts d’informació complementàries, incloent-hi biomarcadors del líquid cefalorraquidi i del plasma, enregistraments d’activitat cerebral, proves de son i ressonàncies magnètiques d’alta resolució. Aquest enfocament multimodal ofereix una visió global del procés que precedeix el deteriorament cognitiu i permet identificar patrons que no serien detectables amb una sola tècnica.

El projecte es desplega en tres etapes successives que inclouen la validació de biomarcadors en líquid cefalorraquidi i plasmàtics, l’estudi de cohorts amb perfils bioquímics diferenciats i la integració de dades funcionals i d’imatge. L’objectiu final és construir un mapa fiable d’aquest període silenciós però decisiu, amb capacitat per millorar l’estratificació diagnòstica i establir les bases de futures intervencions preventives o terapèutiques.

Biomarcadors plasmàtics i d’imatge per diagnosticar les taupaties 4R

Una altra de les propostes finançades aborda un repte clau en neurodegeneració: avançar el diagnòstic molecular precoç de les dues principals tauopaties 4R: la paràlisi supranuclear progressiva (PSP) i la degeneració corticobasal (DCB). Tot i que sovint es consideren malalties “minoritàries”, en conjunt constitueixen una causa freqüent entre els pacients que consulten per deteriorament cognitiu, conductual i motor un cop s’ha descartat la malaltia d’Alzheimer.

Avui dia, aquestes malalties sovint es diagnostiquen quan ja es troben en fases avançades i de caràcter pal·liatiu, amb un grau elevat de discapacitat, i en què la diferenciació clínica entre PSP i DCB és especialment difícil per la superposició de símptomes i la variabilitat de presentació. La recerca liderada pel Dr. Ignacio Illán-Gala proposa una estratègia innovadora basada en la combinació de nous marcadors d’imatge i biomarcadors plasmàtics, amb l’objectiu de desplaçar el diagnòstic cap a etapes mínimament simptomàtiques. Aquest canvi és crític perquè és precisament en aquestes fases inicials quan és esperable que els tractaments modificadors del curs clínic tinguin una eficàcia més gran.

El projecte avaluarà el rendiment d’aquesta aproximació multimodal tant per augmentar la precisió diagnòstica com per distingir PSP i DCB amb més fiabilitat en fases primerenques, i estudiarà també l’evolució longitudinal d’aquests marcadors i la seva relació amb la progressió clínica. Aquest coneixement pot millorar l’estratificació de pacients, optimitzar el disseny d’assaigs clínics i, en última instància, acostar el diagnòstic a un escenari en què l’atenció sigui més precoç, més específica i potencialment més modificadora de malaltia.

Epilèpsia en la malaltia d’Alzheimer associada a la síndrome de Down

La tercera línia d’investigació s’endinsa en un repte especialment rellevant: l’aparició d’epilèpsia en persones amb síndrome de Down que desenvolupen Alzheimer, un fenomen que accelera el deteriorament cognitiu i augmenta la dependència. Al principi, aquestes crisis poden ser difícils de detectar perquè es presenten de manera subtil.

La recerca coordinada per la Dra. María Carmona-Iragui combina EEG, proves de son, biomarcadors plasmàtics i ressonància magnètica per identificar senyals primerencs d’hiperexcitabilitat cerebral i entendre com aquesta activitat epilèptica influeix en l’evolució de la malaltia. Aquest abordatge integrat permet descriure fenòmens que sovint passen desapercebuts en la pràctica clínica.

A aquesta anàlisi s’hi afegeix un assaig clínic fase III dissenyat per determinar si el levetiracetam pot prevenir o retardar l’aparició de crisis. Es tracta d’una aproximació pionera que podria establir, per primera vegada, una estratègia preventiva en aquesta població, amb potencial per millorar de manera significativa la qualitat de vida.

Amb aquests tres ajuts PERIS, l’IR Sant Pau reforça el seu lideratge en recerca neurodegenerativa i consolida una aposta per projectes que combinen rigor científic, utilitat clínica i impacte directe en la salut de les persones. Tot i abordar problemàtiques diferents, aquestes iniciatives comparteixen una orientació comuna: traslladar el coneixement científic a la pràctica clínica per millorar la detecció precoç, anticipar la progressió de les malalties i obrir noves oportunitats terapèutiques.

Les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia constitueixen un dels reptes més importants actuals en oncologia hematològica a causa de la seva complexitat biològica, la seva evolució clínica agressiva i la limitada eficàcia dels tractaments convencionals. Davant d’aquest escenari, la recerca biomèdica busca noves estratègies que permetin avançar cap a abordatges més precisos i adaptats a les característiques de cada pacient.

En aquesta línia s’emmarca un projecte de recerca internacional en el qual participa l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), centrat en el desenvolupament d’estratègies de medicina de precisió per millorar l’abordatge d’aquest tipus de càncer hematològic. L’estudi està liderat pel Dr. Manel Esteller, cap del grup d’Epigenètica del Càncer de l’IR Sant Pau, i ha obtingut una ajuda competitiva de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) en el marc de la convocatòria de Projectes de Col·laboració Internacional 2025 de l’Acció Estratègica en Salut.

El projecte comptarà amb un finançament total de 300.000 euros i es desenvoluparà al llarg de tres anys (2026–2028), en el context del programa europeu EP PerMed (European Partnership for Personalised Medicine), que promou enfocaments innovadors basats en la farmacogenòmica i la personalització dels tractaments.

Un enfocament molecular per a un càncer hematològic d’alta complexitat

Les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia apareixen a conseqüència de tractaments oncològics previs i es caracteritzen per una gran heterogeneïtat molecular, fet que en dificulta el maneig clínic i limita la resposta a les teràpies estàndard. Aquesta diversitat biològica fa especialment necessari aprofundir en els mecanismes que subjauen a la malaltia i en la seva relació amb la resposta als tractaments.

En aquest sentit, el projecte planteja una caracterització molecular avançada de la malaltia amb l’objectiu d’identificar perfils biològics que permetin millorar l’estratificació dels pacients i optimitzar la selecció de les teràpies. «Comprendre en profunditat les alteracions moleculars que caracteritzen aquestes neoplàsies és clau per avançar cap a tractaments més eficaços i adaptats a cada pacient, especialment en un context clínic tan complex com el de les neoplàsies mieloides relacionades amb la teràpia», explica el Dr. Esteller.

Per a això, l’estudi integrarà tecnologies genòmiques i transcriptòmiques d’última generació, incloent-hi anàlisis a escala de cèl·lula única (single-cell), seqüenciació avançada i estratègies d’anàlisi multiómica, que permetran obtenir una visió detallada dels processos biològics implicats en la malaltia.

Anàlisi avançada i col·laboració internacional

El treball es desenvoluparà en col·laboració amb altres grups de recerca nacionals i internacionals, en el marc de les xarxes impulsades per EP PerMed, i farà un ús intensiu d’infraestructures científiques especialitzades en genòmica, anàlisi de dades i plataformes de seqüenciació. Aquest enfocament permetrà obtenir una visió integrada dels mecanismes moleculars implicats en la malaltia i del seu impacte en la resposta terapèutica.

El finançament concedit es destinarà principalment a cobrir els costos associats a serveis científics avançats, com la seqüenciació especialitzada, el processament i l’anàlisi de grans volums de dades, la coordinació internacional del projecte i la difusió dels resultats en congressos científics i publicacions en accés obert.

Impuls a la recerca en medicina de precisió

La participació de l’IR Sant Pau en aquest projecte reforça el seu compromís amb la recerca translacional i la medicina de precisió, així com la seva implicació en iniciatives internacionals orientades a millorar el diagnòstic, el pronòstic i el tractament de malalties oncològiques complexes mitjançant enfocaments personalitzats basats en el coneixement molecular de la malaltia.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut dos contractes Sara Borrell en la convocatòria 2025 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), en el marc de l’Acció Estratègica en Salut. Aquestes ajudes, adreçades a personal investigador postdoctoral, tenen com a objectiu afavorir la continuïtat i la consolidació de trajectòries científiques en l’àmbit de la recerca biomèdica dins del Sistema Nacional de Salut.

Les ajudes han estat concedides al Dr. Víctor de la Peña Arteaga i al Dr. Iñigo Rodríguez Baz, que desenvoluparan la seva activitat investigadora a l’IR Sant Pau, on podran aprofundir en la seva especialització científica i avançar en el desenvolupament de la seva carrera investigadora en un entorn de recerca sanitària acreditat.

En el cas del Dr. Víctor de la Peña Arteaga, el contracte permetrà consolidar la seva recerca en l’àmbit de la salut mental, amb un enfocament neurobiològic i translacional centrat en la depressió resistent al tractament, dins d’una línia de treball coordinada pel Dr. Narcís Cardoner. La seva activitat investigadora es focalitza en l’estudi dels mecanismes cerebrals implicats en la resposta terapèutica, amb especial atenció als factors associats a la manca de resposta als tractaments antidepressius convencionals.

En aquest context, la recerca del Dr. de la Peña inclou la identificació i validació de biomarcadors de neuroimatge funcional vinculats a l’evolució clínica dels pacients amb depressió resistent. La integració d’aquesta estratègia en un context clínic, permet aprofundir en la caracterització biològica i funcional del trastorn i contribuir a una millor comprensió dels seus mecanismes subjacents, en un àmbit d’elevat impacte clínic i social.

Per la seva banda, el Dr. Iñigo Rodríguez Baz desenvoluparà la seva activitat investigadora en l’àmbit de les demències, amb un focus específic en la demència amb cossos de Lewy, dins d’una línia de recerca coordinada pel Dr. Daniel Alcolea. La seva recerca se centra en el fenotipat clínic i biològic de la malaltia, incloent-ne les fases prodròmiques, amb l’objectiu de descriure amb més precisió la seva heterogeneïtat clínica i evolutiva.

El seu treball integra l’anàlisi de biomarcadors en diferents fluids biològics —plasma, sèrum i líquid cefalorraquidi— amb biomarcadors de neuroimatge i neurofisiològics, com la ressonància magnètica, tècniques de medicina nuclear i la polisomnografia. Aquesta aproximació multimodal permet avançar en el diagnòstic precoç, en l’estratificació dels pacients i en la predicció de la progressió clínica de la demència amb cossos de Lewy, una patologia especialment complexa des del punt de vista diagnòstic.

En ambdós casos, l’Institut de Recerca Sant Pau actua com a centre receptor de les ajudes, proporcionant el marc institucional i científic necessari per al desenvolupament de l’activitat investigadora. La incorporació del Dr. Víctor de la Peña Arteaga i del Dr. Iñigo Rodríguez Baz reforça l’aposta de l’IR Sant Pau per la captació i consolidació de talent investigador postdoctoral, així com per l’impuls de línies de recerca alineades amb àrees prioritàries com la salut mental i les malalties neurodegeneratives.

La concessió d’aquests dos contractes Sara Borrell se suma al conjunt d’ajudes competitives obtingudes per l’IR Sant Pau en la convocatòria 2025 i consolida el seu paper com a entorn de referència per a la formació postdoctoral i el desenvolupament de recerca biomèdica de qualitat, amb potencial impacte en l’avenç del coneixement i en la millora de l’atenció als pacients.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut tres ajudes altament competitives de l’Agència Estatal d’Investigació (AEI), corresponents a dos contractes Ramón y Cajal i un contracte Juan de la Cierva. Aquest reconeixement reflecteix la qualitat de la recerca desenvolupada al centre i la seva capacitat per atraure, potenciar i projectar talent científic, alhora que promou la participació i el lideratge de les dones en la ciència, un eix estratègic que l’IR Sant Pau impulsa activament per avançar cap a una recerca més diversa i inclusiva.

Les ajudes Ramón y Cajal s’adrecen a personal investigador amb una trajectòria científica destacada i permeten tant incorporar nous perfils com impulsar la carrera d’aquells que ja formen part de centres d’excel·lència, afavorint el desenvolupament de línies de recerca independents. Per la seva banda, les ajudes Juan de la Cierva donen suport a l’especialització postdoctoral i enforteixen la progressió del personal investigador emergent en grups amb una sòlida capacitat formativa.

En aquest context, l’IR Sant Pau incorpora mitjançant una ajuda Ramón y Cajal la Dra. Dora Koller, investigadora amb un perfil interdisciplinari que combina genòmica, farmacogenètica, medicina de precisió i anàlisi computacional. La seva trajectòria internacional, que inclou una etapa prolongada a la Universitat de Yale (Estats Units), s’ha centrat a identificar relacions genètiques complexes entre malalties físiques —com l’endometriosi o el dolor crònic— i trastorns psiquiàtrics. Disposa d’una àmplia xarxa de col·laboració nacional i internacional, amb un paper destacat com a analista principal en grans consorcis de referència, com la Women’s Health Initiative i el Chronic Pain Genomics Consortium.

La Dra. Koller ha liderat estudis pioners que aporten una visió integrada de la salut mental i la salut física, i la seva experiència en plataformes de farmacogenètica i mètodes analítics avançats representa un impuls estratègic per al desenvolupament de noves aproximacions de medicina personalitzada a l’IR Sant Pau. La Dra. Koller s’incorporarà al grup de Medicina Perinatal i de la Dona, dirigit per la Dra. Elisa Llurba.

La segona ajuda Ramón y Cajal ha estat concedida a la Dra. Marta Cano Català, que ja desenvolupava la seva tasca científica a l’IR Sant Pau i que amb aquesta ajuda reforça la seva trajectòria al centre. La Dra. Cano és una experta reconeguda en neuroimatge aplicada als trastorns afectius, amb un interès especial en els mecanismes d’acció dels tractaments antidepressius d’acció ràpida, com ara la teràpia electroconvulsiva (ECT).

La seva recerca ha permès identificar biomarcadors estructurals i funcionals que milloren la comprensió de la resposta terapèutica, obrint noves possibilitats cap a una psiquiatria de precisió. La seva participació en consorcis internacionals com GEMRIC i ENIGMA contribueix a posicionar l’IR Sant Pau com a centre de referència en l’àmbit de la neuroimatge clínica. La Dra. Cano s’integrarà en el grup de Salut Mental, liderat per la Dra. Maria J. Portella.

Per la seva banda, l’ajuda Juan de la Cierva ha estat atorgada a la Dra. Estela Rosell Mases, nova incorporació en el grup de recerca en Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, dirigit pel Dr. Dídac Mauricio. Aquest contracte li permetrà enfortir el seu perfil científic i contribuir a una línia de treball amb un marcat component translacional. La investigació de la Dra. Rosell se centrarà en l’avaluació del paper de molècules derivades de la microbiota intestinal sobre la malaltia de fetge esteatòtic d’origen metabòlic en models experimentals in vitro i in vivo i cohorts humanes.

L’atorgament d’aquestes tres ajudes subratlla el compromís de l’IR Sant Pau amb l’excel·lència científica, la medicina personalitzada, la salut mental, la recerca translacional i la promoció del talent femení en la ciència. Totes les beneficiàries són investigadores joves que contribueixen a reforçar la presència de dones en àrees tradicionalment infrarepresentades, un aspecte prioritari en l’estratègia del centre per fomentar la igualtat d’oportunitats i garantir una recerca més competitiva i equitativa. A través de programes competitius com els de l’AEI, l’IR Sant Pau continua enfortint el seu paper dins l’ecosistema biomèdic i generant coneixement d’impacte per millorar la salut de les persones.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut un contracte Juan Rodés de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), un programa estatal orientat a consolidar la carrera investigadora de professionals clínics del Sistema Nacional de Salut i a facilitar la integració estable de la recerca en l’àmbit hospitalari.

La beneficiària del contracte és la Dra. Carla Abdelnour Ruiz, especialista en Neurologia, que desenvoluparà la seva activitat al Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau. El contracte, amb una durada de quatre anys, permet compatibilitzar l’atenció clínica amb una dedicació sostinguda a la recerca, reforçant el paper de l’hospital com un entorn de generació de coneixement biomèdic estretament vinculat a l’assistència.

La Dra. Abdelnour Ruiz desenvolupa la seva activitat clínica i científica en l’àmbit del deteriorament cognitiu i les malalties neurodegeneratives, amb un focus específic en les demències i, de manera destacada, en la demència amb cossos de Lewy. La seva trajectòria investigadora s’emmarca en línies consolidades del Servei de Neurologia i de l’IR Sant Pau, amb participació en projectes de recerca clínica i translacional centrats en aquestes patologies, així com en estudis orientats a millorar-ne la caracterització clínica i l’abordatge diagnòstic.

El programa Juan Rodés està específicament dissenyat per afavorir l’estabilització de personal facultatiu amb vocació científica, cosa que permet donar continuïtat a trajectòries clíniques que integren la recerca de manera estructural en la pràctica professional. A través d’aquest model, es promou la retenció de talent en el sistema públic i es reforcen els vincles entre hospitals i instituts de recerca sanitària.

En aquest cas, l’IR Sant Pau actua com a centre sol·licitant i l’Hospital de Sant Pau com a centre de realització, garantint un marc estable per al desenvolupament conjunt de l’activitat assistencial i la recerca clínica en Neurologia. Aquesta estructura facilita la continuïtat de línies de recerca ja existents i la seva translació a l’entorn clínic.

La concessió d’aquest contracte Juan Rodés suposa un nou impuls a l’estratègia de l’IR Sant Pau de promoure carreres clíniques-investigadores estables i reforça el compromís del centre amb una recerca orientada a la millora del coneixement, el diagnòstic i l’atenció de les demències i altres malalties neurodegeneratives.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut sis contractes de la convocatòria Río Hortega 2025 de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII), un programa destinat a consolidar la carrera de professionals de la salut que combinen l’assistència clínica amb la recerca biomèdica.

Aquests ajuts, de dos anys de durada, permetran que especialistes amb formació sanitària i experiència investigadora dediquin una part significativa del seu temps a la recerca en entorns hospitalaris, integrant la pràctica clínica amb la generació de nou coneixement. El seu objectiu és fomentar la continuïtat de la carrera científica en etapes postformatives i reforçar la recerca clínica translacional dins del Sistema Nacional de Salut.

Aquest resultat consolida el paper de l’IR Sant Pau com a entorn d’excel·lència per a la formació de professionals clínics amb vocació investigadora, i evidencia el seu compromís amb la promoció del talent i la transferència de coneixement cap a la pràctica assistencial.

Els nous ajuts abasten un ampli ventall d’àrees, des de les malalties cardiovasculars fins a les neurociències i la genòmica, i es desenvoluparan en col·laboració amb personal investigador consolidat de l’IR Sant Pau que lidera projectes competitius en els seus respectius àmbits.

En l’àrea cardiovascular, el Dr. Jesús Díaz Gutiérrez, que col·laborarà amb l’equip de la Dra. Gemma Vilahur, centrarà el seu treball en l’estudi dels mecanismes inflamatoris i metabòlics implicats en el dany miocàrdic i en l’evolució de l’aterotrombosi. La seva recerca buscarà comprendre com la inflamació i el metabolisme lipídic contribueixen al desenvolupament de la malaltia cardiovascular i identificar noves estratègies que permetin anticipar complicacions en pacients amb malaltia coronària. Aplicant tècniques de biologia molecular i l’anàlisi de diferents tècniques d’imatge cardíaca, el projecte aspira a contribuir al desenvolupament d’estratègies de prevenció més precises i personalitzades.

En l’àmbit de la neurologia, el Dr. Joan Miquel Fernández Vidal, que col·laborarà amb la Dra. Sònia Benítez, orientarà la seva recerca cap als trastorns cerebrovasculars. El Dr. Fernández Vidal estudiarà el paper de biomarcadors lipídics i inflamatoris associats a la progressió de la placa d’ateroesclerosi carotídia, amb l’objectiu d’identificar factors que determinin el risc d’ictus isquèmic i la seva recurrència, així com l’aparició d’altres esdeveniments cardiovasculars. El seu projecte combinarà estudis clínics i anàlisis de laboratori en cohorts de pacients per millorar la predicció del pronòstic. El seu treball buscarà optimitzar l’estratificació del risc d’ictus i orientar les decisions terapèutiques en una patologia freqüent i d’alt impacte sanitari.

També dins del camp de la neurologia, la Dra. Júlia Peris Subiza, que col·laborarà amb la Dra. Olivia Belbin, i la Dra. Sara Rubio Guerra, vinculada a l’equip del Dr. Ignacio Illán-Gala, impulsaran projectes centrats en malalties neurodegeneratives. La Dra. Peris Subiza orientarà la seva recerca al desenvolupament de biomarcadors per millorar el diagnòstic de trastorns mentals i malalties neurodegeneratives i per avaluar l’eficàcia de tractaments. La Dra. Rubio Guerra, per la seva banda, centrarà el seu projecte en la caracterització clínica i biològica de la demència frontotemporal i l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), integrant tècniques de neuroimatge, anàlisi de proteïnes associades al dany neuronal i seguiment longitudinal de pacients. La seva recerca contribuirà a definir subtipus biològics d’aquestes patologies i a millorar la precisió diagnòstica.

També en l’àrea de la neurologia, però en aquest cas més enfocada a les eines òmiques, el Dr. Franco Emanuel Appiani, en col·laboració amb el Dr. Israel Fernández, participarà en projectes que exploraran els mecanismes de regulació gènica en malalties neurològiques i metabòliques. Utilitzant tècniques genòmiques i proteòmiques a gran escala, la seva recerca buscarà identificar rutes biològiques clau i biomarcadors amb valor diagnòstic o pronòstic. Aquests estudis contribuiran a comprendre millor les bases moleculars de diverses malalties complexes i a establir ponts entre la biologia molecular i la pràctica clínica.

Finalment, en l’àmbit de les neurociències, la Dra. Helena Codes Méndez desenvoluparà un projecte en col·laboració entre les unitats de Neuromuscular, Reumatologia i Esclerosi Múltiple, sota la coordinació del Dr. Luis Querol. Reumatòloga de formació, la Dra. Codes centrarà la seva recerca en la detecció precoç i el monitoratge mitjançant biomarcadors de les complicacions neurològiques associades a les malalties autoimmunes sistèmiques. L’estudi té com a objectiu identificar indicadors biològics que permetin reconèixer de manera primerenca l’afectació del sistema nerviós i seguir-ne l’evolució, amb la finalitat de millorar el diagnòstic i el maneig clínic d’aquests pacients. Es tracta d’un projecte transversal que integra coneixement clínic i experimental i que reforça la col·laboració entre diferents especialitats en un camp de creixent rellevància assistencial i investigadora.

L’obtenció d’aquests contractes Río Hortega reforça el paper de l’IR Sant Pau com a entorn de referència per a la formació i la incorporació de noves generacions de professionals clínics a la recerca. Els projectes que es desenvoluparan en el marc d’aquests ajuts reflecteixen l’aposta del centre per una recerca orientada a la millora del diagnòstic, el tractament i la prevenció de malalties d’alt impacte sanitari.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut cinc Contractes Predoctorals de Formació en Investigació en Salut (PFIS) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), corresponents a la convocatòria de 2025. Aquests contractes, amb una durada de quatre anys, són un dels principals instruments estatals per impulsar la formació inicial de personal investigador en ciències biomèdiques i constitueixen una via clau d’incorporació al sistema de recerca sanitària.

La concessió d’aquestes quatre ajudes permetrà a noves doctorandes desenvolupar la seva tesi en projectes competitius liderats des de l’IR Sant Pau, integrant-se en equips consolidats i contribuint a l’avenç del coneixement en àrees de gran rellevància clínica. El programa PFIS combina formació metodològica avançada, participació en estudis en curs i acompanyament en els primers passos de la carrera científica, reforçant el compromís de l’institut amb el talent emergent.

Una de les noves doctorandes és Ainel Iskakova, que desenvoluparà la seva recerca sota la direcció de la Dra. María José Martínez-Zapata. La seva tesi s’emmarca en projectes orientats a millorar l’atenció postquirúrgica mitjançant l’ús d’eines digitals innovadores. En concret, se centrarà a avaluar intervencions que facilitin el seguiment remot de pacients després de cirurgia cardíaca major, amb la finalitat d’optimitzar el seu maneig clínic i contribuir a reduir complicacions i reingressos hospitalaris. L’anàlisi de l’avaluació de diferents sistemes digitals permetrà valorar-ne l’impacte en la recuperació postquirúrgica i en la detecció precoç d’esdeveniments adversos, amb l’objectiu últim de donar suport a la presa de decisions clíniques i millorar la seguretat del pacient.

També s’incorpora Montserrat Moncunill, que desenvoluparà la seva tesi amb la supervisió del Dr. Luis Prats Sánchez, amb la col·laboració de la Dra. Sònia Benítez i la Dra. Núria Puig, en una línia de recerca dedicada a l’hemorràgia intracerebral. Aquest tipus d’ictus, un dels més greus, ja que presenta una taxa de mortalitat del 40 %, encara no disposa d’eines que permetin predir amb precisió la seva evolució. La seva recerca s’integrarà en projectes que combinen informació clínica, de neuroimatge i biomarcadors amb la finalitat d’identificar factors que ajudin a anticipar la progressió de l’hematoma i el risc de complicacions. Els resultats podrien contribuir a millorar el maneig precoç d’aquests pacients i afavorir una atenció més personalitzada, basada en biomarcadors no invasius.

En l’àmbit de la salut mental, Ariana Murillo iniciarà la seva formació predoctoral sota la direcció del Dr. Narcís Cardoner, la Dra. Romina Miranda-Olivos i la Dra. Marta Cano, participant en recerques centrades en la identificació de potencials biomarcadors de resposta a antidepressius d’acció ràpida. La seva tesi explorarà els mecanismes d’acció d’aquestes estratègies terapèutiques mitjançant la integració de la ressonància magnètica i avaluacions clíniques sindròmiques i dimensionals, amb l’objectiu d’identificar biomarcadors cerebrals individualitzats que permetin optimitzar la personalització del tractament i avançar cap a la psiquiatria de precisió. Aquesta línia de treball és especialment rellevant en un moment en què la recerca en salut mental avança cap a models més integradors, que combinen dades clíniques, neurobiològiques i conductuals per millorar la comprensió i l’abordatge dels trastorns afectius.

Per la seva banda, Judit Selma González durà a terme la seva tesi sota la supervisió del Dr. Ignacio Illán-Gala, en el marc de projectes dedicats a l’estudi de malalties neurodegeneratives. La seva recerca se centrarà a avaluar el paper de les mesures cognitives, juntament amb biomarcadors emergents, per comprendre millor els canvis que es produeixen en patologies com la malaltia d’Alzheimer o la demència frontotemporal. L’ús de tècniques avançades d’anàlisi i la integració d’informació clínica, cognitiva i biològica permetran explorar l’evolució d’aquests processos en fases inicials, contribuint a millorar la detecció precoç i a identificar perfils amb potencial rellevància per a estratègies terapèutiques més específiques.

La cinquena ajuda predoctoral correspon a Aya El Allam Kanice, que durà a terme la seva tesi sota la supervisió de la Dra. Mireia Tondo Colomer. La seva recerca se centrarà a estudiar el paper del transport de colesterol mediat per lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en la progressió de la malaltia d’Alzheimer en adults amb síndrome de Down. El projecte, que forma part de l’estudi DOWNLIP, combina anàlisis de biomarcadors plasmàtics i de líquid cefalorraquidi amb avaluació clínica i cognitiva longitudinal, amb l’objectiu d’identificar indicadors precoços de deteriorament i comprendre millor els mecanismes biològics que vinculen el metabolisme lipídic amb la neurodegeneració. Els resultats podrien contribuir a millorar la detecció precoç i obrir noves oportunitats per a la medicina personalitzada en una població especialment vulnerable.

L’obtenció d’aquests cinc contractes PFIS consolida el compromís de l’IR Sant Pau amb la formació de nou talent científic i la captació de finançament competitiu. Les doctorandes s’incorporen a un entorn d’excel·lència, on podran desenvolupar una trajectòria investigadora sòlida i contribuir a l’avenç de la recerca biomèdica i a la millora de la salut dels pacients.

La tria del fàrmac utilitzat per induir la sedació durant la intubació d’urgència en pacients críticament malalts podria tenir un impacte rellevant en la supervivència hospitalària. Així ho suggereix un estudi recent que analitza els resultats clínics associats a l’ús d’etomidat i ketamina, dos dels agents més emprats en la intubació de seqüència ràpida als serveis d’urgències.

El treball, publicat a JAMA Network Open, és un estudi multicèntric basat en dades de 18 hospitals del Brasil i ha estat liderat per un equip internacional d’especialistes en medicina d’urgències i cures crítiques. La recerca ha comptat amb la participació de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), a través del Dr. Otavio Ranzani, cap del grup DataHealth Lab de l’IR Sant Pau i coautor sènior de l’article.

Diferències en la mortalitat associades a l’agent d’inducció

L’estudi va avaluar 1.810 pacients adults críticament malalts que van requerir intubació d’urgència i van rebre etomidat o ketamina com a únic agent d’inducció. Mitjançant un disseny observacional avançat que emula un assaig clínic, els investigadors van comparar la mortalitat hospitalària als set i al cap de vint-i-vuit dies després del procediment, ajustant els resultats per múltiples variables clíniques i demogràfiques.

Els resultats mostren que els pacients que van rebre etomidat van presentar una mortalitat hospitalària més elevada en comparació amb els tractats amb ketamina. En l’anàlisi principal, la mortalitat al cap de vint-i-vuit dies va ser superior en el grup d’etomidat, amb una diferència absoluta de risc clínicament rellevant. Aquesta associació es va mantenir de manera consistent en diverses anàlisis de sensibilitat, fet que reforça la solidesa dels resultats.

Pel que fa als resultats secundaris, no es van observar diferències significatives entre ambdós grups en l’èxit de la intubació al primer intent ni en la majoria dels esdeveniments adversos avaluats. Sí que es va detectar una freqüència més elevada d’inestabilitat hemodinàmica precoç en els pacients que van rebre ketamina, una troballa descrita prèviament i que podria estar relacionada amb les propietats farmacològiques del fàrmac i amb el perfil clínic dels pacients.

Implicacions per a la pràctica assistencial

El Dr. Otavio Ranzani destaca la rellevància clínica dels resultats: «Les nostres dades suggereixen que la tria de l’agent d’inducció durant la intubació d’urgència no és un aspecte neutre i podria influir en desenllaços tan rellevants com la supervivència hospitalària. Tot i que es tracta d’un estudi observacional, la magnitud i la consistència de l’associació observada justifiquen continuar investigant l’impacte de l’agent d’inducció en els desenllaços clínics en diferents contextos». El Dr. Otavio Ranzani afegeix: «Aquest mes s’ha publicat a The New England Journal of Medicine un dels assaigs clínics més grans sobre aquest tema, l’esperat assaig RSI, amb resultats neutres pel que fa a la mortalitat, però que també ha generat dubtes, ja sigui sobre si disposava de prou potència per avaluar aquest desenllaç o sobre si els seus resultats són aplicables a contextos diferents dels serveis d’urgències i les UCI dels Estats Units, on es va dur a terme».

Els autors subratllen que l’estudi no permet establir una relació causal definitiva, però sí que aporta una evidència sòlida per qüestionar l’ús rutinari de l’etomidat en pacients críticament malalts, especialment en un context en què existeixen alternatives àmpliament disponibles com la ketamina. En aquest sentit, el treball reforça la necessitat de continuar investigant com les decisions farmacològiques preses en situacions d’emergència poden tenir conseqüències rellevants en l’evolució dels pacients.

La participació de l’IR Sant Pau en aquest estudi s’emmarca en el seu compromís amb la recerca clínica orientada a millorar la seguretat i els resultats dels pacients crítics, així com en la generació d’evidència científica d’alt impacte que contribueixi a optimitzar la pràctica assistencial.

Article de referència:

Maia IWA, Decker SRR, Oliveira J E Silva L, von Hellmann R, Alencar JCG, Hajjar LA, de Carvalho JMD, Pedrollo DF, Nogueira CG, Figueiredo NMP, Miranda CH, Martins D, Baumgratz TD, Bergesch B, Colleoni O, Zanettini J, Freitas AP, Tambelli R, Costa MC, Correia W, de Maria RG, Filho UAV, Weber AP, da Silva Castro V, Dornelles CFD, Tabach BS, Moreira NP, Gaspar PL, Guimarães HP, Stanzani G, Gava TF, Mullan A, Brown CS, Bellolio F, Jeffery MM, Ranzani OT, Besen BAMP, Brazilian Airway Registry Cooperation (BARCO) group. Ketamine, etomidate, and mortality in emergency department intubations. JAMA Netw Open 2025;8:e2548060. https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2025.48060

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un projecte multicèntric que redefineix el que és un rendiment cognitiu normal. El treball, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander i la fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià, ha donat lloc a dos articles científics complementaris publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring (DADM), que estableixen noves referències cognitives basades exclusivament en persones sense patologia amiloide i demostren la seva capacitat per millorar el diagnòstic precoç.

Aquesta iniciativa sorgeix en un moment clau per a la pràctica clínica. L’arribada dels tractaments modificadors de la malaltia exigeix identificar amb una precisió creixent els pacients que es troben en fases molt inicials, quan la intervenció és més eficaç i segura. No obstant això, la neuropsicologia tradicional afronta una dificultat fonamental: determinar què significa realment “rendiment normal” en persones grans, tenint en compte que part del declivi associat a l’edat pot confondre’s amb canvis propis de la fase preclínica de l’Alzheimer. El projecte respon a aquesta necessitat redefinint les referències cognitives amb eines avançades i dades procedents de poblacions rigorosament seleccionades, cosa que permet situar amb més exactitud el llindar entre envelliment saludable i deteriorament real.

Noves referències basades en persones sense patologia amiloide

A la primera part del projecte es van desenvolupar per primera vegada referències neuropsicològiques basades exclusivament en persones sense biomarcadors de malaltia d’Alzheimer i utilitzant models estadístics avançats, tenint en compte l’edat, el nivell educatiu i el sexe. Aquesta combinació, que fins ara només s’havia aplicat parcialment en alguns tests concrets, es fa servir per primer cop de manera simultània i en una bateria tan àmplia de proves neuropsicològiques, fet que representa un avenç metodològic rellevant a escala internacional. Aquest plantejament permet definir amb més precisió què pot considerar-se un rendiment cognitiu realment normal en l’envelliment. En excloure persones que ja presenten amiloide en fase preclínica —encara sense símptomes— s’evita que aquest lleuger descens associat a la patologia es confongui amb envelliment saludable.

La creació d’aquestes noves referències es va basar en una cohort de gairebé 800 adults cognitivament sans i en models estadístics avançats capaços de descriure amb detall com influeixen l’edat, l’escolarització i el sexe biològic en cada domini cognitiu. Aquest enfocament va permetre identificar diferències subtils, però rellevants entre homes i dones, així com efectes no lineals de l’edat i de l’educació que els mètodes anteriors no podien detectar, augmentant notablement la precisió de les avaluacions.

Paral·lelament, l’equip va desenvolupar una calculadora clínica que permet obtenir puntuacions ajustades de manera ràpida i precisa, facilitant la interpretació individualitzada de cada cas a les consultes de memòria. Tot i que no està destinada al públic general, l’eina està concebuda perquè tots els professionals que avaluen pacients amb sospita de deteriorament cognitiu puguin utilitzar-la com a suport diagnòstic, promovent una aplicació homogènia dels nous valors de referència en la pràctica clínica.

Tal com explica la Dra. Sara Rubio-Guerra, investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències, neuròloga de la Unitat de Memòria de Sant Pau i primera autora de l’estudi, «una part essencial del diagnòstic és definir bé què entenem per normalitat cognitiva. Si aquest punt de referència no és precís, podem passar per alt alteracions molt inicials o, al contrari, generar dubtes en persones completament sanes. Aquestes noves normes ens permeten interpretar el rendiment amb més exactitud i distingir millor entre envelliment saludable i els primers canvis associats a la malaltia».

Les noves normes permeten detectar abans el deteriorament cognitiu més inicial

A la segona part de l’estudi, es va dur a terme l’anàlisi d’una mostra de més de 2.400 persones sense demència demostra que l’aplicació d’aquestes noves referències millora de manera substancial la capacitat d’identificar alteracions cognitives molt lleus. Les noves referències permeten detectar abans un de cada cinc casos de deteriorament cognitiu incipient que abans passaven desapercebuts.

Les dades confirmen que aquest grup no representa variabilitat cognitiva pròpia de l’envelliment. Aquestes persones mostren taxes elevades de biomarcadors d’Alzheimer i una evolució cognitiva més ràpida en les anàlisis longitudinals, cosa que indica que es troben efectivament en una fase inicial de la malaltia. Detectar-les abans permet orientar de manera més precisa l’estudi diagnòstic i decidir quan cal ampliar l’avaluació amb biomarcadors.

En contrast, el nombre de persones que les noves normes classificarien com a alterades sense que existeixi evidència biològica de malaltia és molt reduït, al voltant del 3 %, i en la majoria d’aquests casos els biomarcadors són negatius. Això minimitza el risc de sobrediagnòstic i evita sotmetre persones sanes a exploracions innecessàries.

Diagnòstic més precoç en l’era dels tractaments modificadors

Segons el Dr. Ignacio Illán-Gala, investigador del grup de Neurobiologia de las Demències de l’IR Sant Pau, neuròleg de la Unitat de Memòria de Sant Pau i autor sènior del treball, «el diagnòstic precoç és clau en l’era dels nous tractaments modificadors de la malaltia. Detectar abans aquests casos incipients significa poder oferir teràpies en el moment en què són més eficaces i més segures». El neuròleg destaca que la neuropsicologia actua com «una porta d’entrada a l’estudi diagnòstic», especialment quan les queixes de memòria són molt subtils i la decisió de sol·licitar biomarcadors requereix saber amb precisió si existeix un deteriorament real. «Amb valors de referència més exactes podem saber millor a qui cal ampliar l’estudi i a qui podem tranquil·litzar, evitant tant sobrediagnòstics com la pèrdua d’oportunitats terapèutiques», afegeix.

Amb això, el projecte consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en el desenvolupament de biomarcadors i eines de precisió, i estableix les bases per a futures millores a mesura que s’identifiquin marcadors per a altres malalties neurodegeneratives en fases preclíniques.

Articles de referència:

1. Rubio-Guerra S, Sánchez-Saudinós MB, Sala I, Videla L, Bejanin A, Estanga A, Ecay-Torres M, de Luis CL, Rami L, Tort-Merino A, Castellví M, Pozueta A, García-Martínez M, Gómez-Andrés D, Lage C, López-García S, Sánchez-Juan P, Balasa M, Lladó A, Altuna M, Tainta M, Arranz J, Zhu N, Alcolea D, Lleó A, Fortea J, Rodríguez ER, Sánchez-Valle R, Martínez-Lage P, Illán-Gala I. Development of amyloid‐negative neuropsychological norms using GAMLSS. Alzheimers Dement (Amst) 2025;17. https://doi.org/10.1002/dad2.70224.

2. Rubio-Guerra S, Sala I, Sánchez-Saudinós MB, Videla L, Bejanin A, Estanga A, Ecay-Torres M, de Luis CL, Rami L, Tort-Merino A, Castellví M, Pozueta A, García-Martínez M, Gómez-Andrés D, Lage C, López-García S, Sánchez-Juan P, Balasa M, Lladó A, Altuna M, Tainta M, Arranz J, Zhu N, Alcolea D, Lleó A, Fortea J, Rodríguez ER, Sánchez-Valle R, Martínez-Lage P, Illán-Gala I. Amyloid‐negative neuropsychological norms: Added value in the era of biomarkers and disease‐modifying therapies. Alzheimers Dement (Amst) 2025;17. https://doi.org/10.1002/dad2.70223.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat seleccionat per participar en tres projectes d’alt impacte científic i tecnològic finançats per la convocatòria 2024 de Projectes de Col·laboració Publicoprivada de l’Agencia Estatal de Investigación (AEI), depenent del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Aquestes ajudes, destinades a impulsar la transferència de coneixement des de la recerca cap al teixit productiu, suposen per a l’institut un finançament global de més de 650.000 euros, destinats a desenvolupar noves eines de salut digital, estratègies innovadores per a la salut de la dona i teràpies oncològiques dirigides basades en nanotecnologia.

La concessió simultània d’aquests tres projectes situa l’IR Sant Pau en una posició estratègica dins de la recerca translacional a Espanya, reforçant el seu paper com a soci científic clau en consorcis públicoprivats que busquen transformar els avenços de laboratori en solucions aplicables a la pràctica clínica.

ASISTE: Intel·ligència artificial per transformar l’experiència del pacient en el sistema sanitari

El projecte ASISTE – “Avanzando en Soluciones Interactivas y Tecnológicas para la Experiencia del Usuario”, coordinat per Digimevo i en col·laboració amb Eurecat i l’IR Sant Pau, neix amb l’objectiu de fer un salt qualitatiu en la relació entre els pacients i els serveis de salut. El consorci desenvoluparà un assistent virtual avançat, basat en tècniques d’intel·ligència artificial, capaç d’oferir informació personalitzada, acompanyar en la presa de decisions i integrar recomanacions per millorar l’adherència terapèutica i l’autocura.

A diferència dels sistemes convencionals, ASISTE explorarà models multimodals i adaptatius que permetin anticipar-se a les necessitats del pacient, reduir-ne la incertesa i optimitzar el flux d’informació clínica abans, durant i després de l’atenció sanitària. El projecte s’alinea amb les tendències actuals en salut digital, centrades en l’apoderament del pacient i en l’eficiència assistencial.

La participació de l’IR Sant Pau, liderada per la Dra. Elisa Llurba, serà determinant per traslladar la tecnologia a l’entorn clínic real. L’institut coordinarà la validació pilot de l’assistent virtual a l’Hospital de Sant Pau, incloent-hi el disseny metodològic, l’avaluació d’usabilitat, la mesura de l’impacte en la pràctica clínica i la valoració dels resultats de salut. Aquesta tasca es recolzarà en l’experiència i les capacitats de la Unitat de Recerca Clínica i Assaigs Clínics (UICEC) Sant Pau i del Centre d’Investigació de Medicaments (CIM), infraestructures essencials per garantir un desplegament segur i efectiu en pacients. El projecte comptarà amb una ajuda de 153.643,99 euros per a l’IR Sant Pau.

OXO-001: una nova via per modular la microbiota vaginal i millorar la salut reproductiva

El segon projecte finançat, Estudi i desenvolupament d’una estratègia per modular la microbiota vaginal amb el compost OXO-001, encapçalat per la biotecnològica Oxolife, se centra en el compost OXO-001 i la seva capacitat per modular la microbiota vaginal i corregir situacions de disbiosi que poden afectar la salut ginecològica i reproductiva. La iniciativa, en què participen la Universitat de Barcelona i l’IR Sant Pau, aborda un àmbit emergent d’enorme rellevància clínica, en què la microbiota vaginal és reconeguda cada vegada més com un determinant clau de la fertilitat i de l’èxit reproductiu.

L’IR Sant Pau exerceix un paper central en la fase clínica del projecte, en què s’estudiarà la seguretat i els efectes biològics de l’OXO-001 en voluntàries sanes, analitzant com modula l’equilibri microbià i avaluant el seu potencial per obrir noves estratègies terapèutiques en fertilitat i salut de la dona, amb la Dra. Rosa Antonijoan com a investigadora principal. Com a referent en farmacologia clínica i assaigs de primera administració en humans, la Dra. Antonijoan liderarà la planificació, execució i supervisió de l’estudi clínic, que es durà a terme a les instal·lacions del CIM Sant Pau, una plataforma reconeguda per la seva experiència en estudis primerencs, avaluació de seguretat i monitoratge rigorós de dades. L’ajuda assignada a l’IR Sant Pau per a aquest projecte ascendeix a 147.129,81 euros.

NNL1524: un nanofàrmac de nova generació per a tumors que sobreexpressen CXCR4

El tercer projecte, Nanofàrmac innovador dirigit a cèl·lules tumorals CXCR4+: cap als primers assaigs clínics en humans d’una teràpia revolucionària per a tipus de càncer agressius, coordinat per l’empresa Nanoligent, spin-off vinculada a la UAB i a l’IR Sant Pau, representa una aposta innovadora en oncologia de precisió. També hi participaran l’Institut de Nanociència i Materials d’Aragó i el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas, tots dos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

El seu objectiu és avançar en el desenvolupament preclínic del nanofàrmac NNL1524, basat en una tecnologia innovadora de nanoconjugats proteïna-fàrmac capaços de dirigir-se específicament a cèl·lules tumorals que sobreexpressen el receptor CXCR4. Aquest receptor constitueix un biomarcador pancàncer associat a agressivitat tumoral, pitjor pronòstic, metàstasi i resistència terapèutica.

NNL1524 combina un disseny proteic modular, un lligant d’alta afinitat i un agent citotòxic potent, donant lloc a nanomedicines de petita mida i elevada selectivitat que permeten maximitzar la selectivitat en el lliurament del fàrmac per augmentar-ne l’eficàcia antitumoral i minimitzar la toxicitat en teixits sans. El projecte preveu la producció del primer lot no GMP del nanofàrmac, estudis ampliats de farmacocinètica i metabolisme, i la consolidació de l’evidència preclínica necessària per a una sol·licitud d’assaig clínic de primera administració en humans.

El paper de l’IR Sant Pau en aquest consorci és decisiu. Sota la direcció del Dr. Ramon Mangues, l’institut durà a terme una àmplia bateria d’estudis en models animals destinats a avaluar l’eficàcia del nanofàrmac en comparació amb els tractaments estàndard, caracteritzar quins nivells de CXCR4 permeten predir la resposta terapèutica i analitzar si la combinació amb immunoteràpies —com els inhibidors de punts de control immunitari— potencia l’efecte antitumoral. Aquestes investigacions són essencials per definir el posicionament clínic del NNL1524 i fonamentar el disseny del futur assaig en humans. El projecte ha obtingut unes ajudes que superen els dos milions i mig d’euros, dels quals 360.720,89 euros corresponen a l’IR Sant Pau.

Tres projectes que impulsen l’estratègia de recerca de l’IR Sant Pau

La participació de l’IR Sant Pau en aquests tres projectes finançats per l’AEI reforça el seu rol com a centre d’excel·lència en recerca biomèdicatranslacionall, capaç d’integrar ciència fonamental, innovació tecnològica, validació clínica i col·laboració amb el sector empresarial. La institució posa a disposició dels consorcis un ecosistema científic capdavanter, que inclou la UICEC Sant Pau, el CIM, el Biobanc, les plataformes d’òmiques, serveis d’imatge avançada, citometria, microscòpia, proteòmica i un servei d’experimentació animal que permet dur a terme estudis in vivo d’alta complexitat.

En conjunt, les ajudes CPP2024 aporten a l’IR Sant Pau 661.494,64 euros de finançament competitiu, que permetran desenvolupar solucions innovadores amb impacte directe en tres àrees prioritàries per a la salut pública: la digitalització de l’atenció sanitària, la promoció de la salut de la dona i l’avenç de teràpies oncològiques dirigides.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut dues ajudes competitives del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2022–2027, un programa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya destinat a reforçar la recerca aplicada al sistema sanitari català. Aquest finançament permetrà avançar en el desenvolupament d’eines basades en intel·ligència artificial orientades a millorar el diagnòstic i la presa de decisions en dues de les emergències mèdiques més temps-dependents: l’infart agut de miocardi i l’ictus. En conjunt, l’IR Sant Pau ha rebut 129.735 euros en la modalitat de tecnologia mèdica i salut digital.

El primer dels projectes finançats és RAPID-AIM, coliderat pel Dr. Matías E. Calandrelli, cardiòleg del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau, especialitzat en imatge cardíaca i en l’aplicació de tecnologies digitals a la pràctica clínica, juntament amb el Dr. Martín Descalzo, coordinador de Ressonància Cardíaca de la Unitat d’Imatge i Funció Cardíaca. Tots dos treballaran en un agent clínic autònom capaç d’interpretar electrocardiogrames a partir d’una simple fotografia presa amb un telèfon mòbil. Aquest enfocament permet identificar diferents tipus d’infart sense necessitat de disposar d’ECG digitalitzats ni de sistemes informàtics avançats, fet que el converteix en una solució especialment útil per a centres comarcals, serveis d’urgències amb recursos limitats o situacions en què no hi ha un cardiòleg present. El projecte preveu la integració progressiva d’aquesta eina en els fluxos assistencials de l’Hospital de Sant Pau i la realització d’un estudi prospectiu per avaluar-ne l’impacte clínic real, amb vista a una futura certificació com a programari sanitari.

Segons el Dr. Calandrelli, el potencial transformador del projecte és evident. «El nostre objectiu és que qualsevol professional, en qualsevol entorn, pugui disposar d’una segona opinió immediata basada en intel·ligència artificial. Cada minut guanyat en un infart suposa salvar múscul cardíac i salvar vides». L’investigador també subratlla l’element innovador de RAPID-AIM, el qual «funciona directament amb imatges d’ECG, cosa que el fa universalment aplicable fins i tot on no existeixen sistemes digitals avançats».

El segon projecte finançat, RACE+BIO, està liderat per la Dra. Natalia Pérez de la Ossa, neuròloga vascular de l’Hospital de Sant Pau i referent internacional en atenció prehospitalària de l’ictus, autora de l’escala RACE i investigadora principal de l’estudi RACECAT. El nou projecte s’emmarca en el desenvolupament i millora de l’eina RACE+, un algoritme predictiu basat en intel·ligència artificial que permet predir de manera precisa els principals subtipus d’ictus, especialment l’oclusió de gran vas, i orientar des de l’inici el destí hospitalari del pacient. Fet que pot reduir retards crítics i incrementar l’accés a tractaments avançats. Aquest desenvolupament inclou, per una banda, la validació de l’eina RACE+ en diferents ecosistemes sanitaris internacionals, i, per una altra banda, la combinació amb biomarcadors sanguinis point-of-care, és a dir, proves ràpides i portàtils que es poden analitzar directament a l’ambulància i ofereixen resultats en pocs minuts sense necessitat de laboratori.

Per a la Dra. Pérez de la Ossa, aquesta tecnologia representa un avenç significatiu en l’atenció urgent de l’ictus. «RACE+BIO permetrà saber, des de l’ambulància i en menys de deu minuts, quin tipus d’ictus té el pacient, informació rellevant per a decidir a quin hospital s’ha de dirigir en funció de les necessitats terapèutiques.  Aquesta informació és crítica, perquè dues hores de retard poden disminuir un 10 % les possibilitats de recuperació», afirma. La investigadora també remarca l’abast potencial del projecte: «Si aconseguim integrar intel·ligència artificial i biomarcadors en el triatge prehospitalari, transformarem la manera com els sistemes d’emergències prenen decisions, especialment en zones rurals o allunyades de centres terciaris».

Els dos projectes comparteixen objectius comuns, com reduir la inequitat, optimitzar els recursos del sistema sanitari i millorar els resultats clínics en patologies temps-dependents. La incorporació d’eines digitals basades en intel·ligència artificial permetrà escurçar temps crítics, evitar trasllats innecessaris, reforçar la coordinació entre el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i els hospitals i donar suport als professionals que actuen en els primers minuts d’una emergència cardiovascular o neurològica.

La concessió d’aquestes ajudes PERIS del Departament de Salut consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en l’àmbit de la salut digital i reafirma el seu compromís amb la recerca translacional enfocada a resoldre reptes reals de la pràctica clínica. Tant RAPID-AIM com RACE+BIO representen un pas endavant en la incorporació de la intel·ligència artificial al sistema sanitari català i obren la porta a noves eines diagnòstiques que podrien integrar-se en els sistemes d’emergències en un futur pròxim, contribuint a una atenció més equitativa, eficient i basada en l’evidència.

Un equip de recerca liderat pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha aconseguit el que durant dècades havia estat un objectiu esquiu: obtenir un retrat molecular precís i diferenciat de tipus sinàptics individuals a l’hipocamp, l’estructura cerebral que actua com a nucli de l’aprenentatge i la memòria.

El treball, publicat a la revista Nature Communications i dut a terme pràcticament en la seva totalitat a l’IR Sant Pau, detalla amb una resolució inèdita quines proteïnes hi ha en cada tipus de sinapsi i en quines quantitats, revelant patrons que ajuden a explicar com connexions aparentment similars poden exercir funcions diferents, mostrant característiques específiques. Comprendre com s’alteren aquestes connexions és clau perquè la disfunció sinàptica està implicada en la majoria de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, des de l’Alzheimer i el Parkinson fins a l’epilèpsia o l’esquizofrènia.

Les sinapsis, punts de contacte entre neurones, són extremadament nombroses i diverses: s’estima que el cervell humà en conté entre 100 i 1.000 bilions. Cadascuna transmet la informació amb petites variacions en l’estructura i la funció, fet que permet que els circuits neuronals processin senyals de manera flexible i precisa. Tanmateix, fins ara es desconeixia com aquesta diversitat es reflectia a nivell molecular. «Durant anys, els científics han sabut que cada tipus de sinapsi té propietats elèctriques úniques, però no havien pogut mapar amb exactitud la seva composició proteica a causa de limitacions tècniques», explica el Dr. Bayés. «Els mètodes disponibles requerien analitzar grans fragments de teixit que barrejaven diferents classes de connexions, produint un perfil mitjà que esborrava les diferències subtils però crítiques per a la seva funció».

Un repte tècnic que es resol amb innovació metodològica

Estudiar les sinapsis de manera individual ha estat durant dècades un desafiament gairebé impossible. Són estructures diminutes —de tot just una micra— distribuïdes de manera molt densa i entrellaçada al cervell, cosa que en dificulta l’aïllament físic. A més, el seu nombre és tan colossal que, si cada sinapsi fos un gra de sorra, n’hi hauria prou per omplir la meitat d’un estadi com el Camp Nou, una imatge que il·lustra la magnitud del repte que afronta la neurociència.

L’equip de l’IR Sant Pau ha superat aquest obstacle mitjançant una combinació d’eines que porta l’anàlisi sinàptica a un nou nivell. La microdissecció per captura làser permet aïllar amb precisió capes microscòpiques de l’hipocamp, seleccionant únicament les regions que contenen el tipus de sinapsi d’interès. Després, un protocol optimitzat d’extracció de proteïnes sinàptiques preserva la integritat d’aquestes molècules i evita pèrdues, quelcom crucial quan es treballa amb quantitats extremadament petites de material.

Gràcies a aquesta aproximació, els investigadors van poder caracteritzar de manera individual el proteoma de les tres sinapsis que formen el circuit trisinàptic de l’hipocamp, probablement el circuit més extensament estudiat del cervell, un entramat característic que transmet la informació en tres passos: primer des de l’escorça entorrinal fins al gir dentat, després del gir dentat a la regió CA3, i finalment de CA3 a CA1. Aquest circuit és fonamental per al processament de la memòria i la integració de la informació sensorial i contextual.

La importància d’haver-ho aconseguit no és només tècnica. «En poder examinar sinapsis concretes sense necessitat de manipulació genètica, la metodologia també es podrà aplicar a mostres humanes, cosa que obre un ventall de possibilitats per estudiar amb precisió com s’alteren aquestes connexions en malalties neurològiques», assenyala el Dr. Bayés.

El mateix menú, però servit de manera diferent

L’estudi ha revelat un patró sorprenent: les tres sinapsis analitzades comparteixen la gran majoria de les seves proteïnes, però varien notablement en la quantitat relativa de cadascuna. La comparació pot entendre’s com si totes fessin servir els mateixos ingredients bàsics per cuinar, però en modifiquessin les proporcions per crear receptes diferents, amb matisos propis en sabor, textura i propietats.

En aquest “menú sinàptic” hi ha un ingredient que sempre hi és present i que defineix el caràcter del plat: els receptors de glutamat i les proteïnes que els regulen. El glutamat és el principal neurotransmissor excitador del cervell, i els seus receptors són essencials per a la transmissió de senyals i per a la plasticitat sinàptica, el mecanisme que permet que les connexions es reforcin o s’afebleixin en funció de l’experiència.

«Hem vist que la identitat funcional de cada sinapsi no es construeix sobre un conjunt exclusiu de proteïnes, sinó sobre com ajusta la proporció de components compartits per adaptar-se a les seves necessitats», explica el Dr. Àlex Bayés, «i el més sorprenent és que, en tots els casos, els receptors de glutamat i els seus reguladors formen el nucli d’aquesta especialització».

Tres perfils moleculars amb funcions específiques

Les diferències quantitatives en la composició proteica es tradueixen en perfils funcionals especialitzats. Les sinapsis CA3-CA1 mostren un control molt precís d’un subtipus concret de receptors AMPA (GluA2), una alta capacitat per remodelar la seva estructura i un elevat consum energètic, cosa que s’associa amb el seu paper en la consolidació de la memòria i la plasticitat a llarg termini.

Les sinapsis DG-CA3 destaquen per la seva gran abundància de receptors metabotròpics de glutamat (mGluR1) i per disposar d’una maquinària especialment activa per a la síntesi local de proteïnes en els seus terminals presinàptics, una característica que els permet adaptar-se ràpidament als canvis en l’activitat neuronal.

Per la seva banda, les sinapsis EC-DG presenten una matriu extracel·lular singular, rica en proteoglicans, que podria influir en la mobilitat i estabilitat dels receptors, a més de rutes metabòliques especialitzades per obtenir energia a partir d’aminoàcids concrets. Aquests trets podrien estar relacionats amb el seu paper en la primera etapa del processament de la informació que arriba a l’hipocamp.

El paper de la regulació genètica

L’estudi també ha identificat un component genètic en aquesta especialització: cada tipus de neurona activa o silencia gens sinàptics específics per ajustar la composició molecular de les seves connexions. Aquesta regulació diferencial es va observar especialment en gens relacionats amb els receptors de glutamat i les proteïnes que en regulen la funció, confirmant que el seu paper central en l’especialització sinàptica també està escrit en la programació genètica de la neurona.

«És la primera vegada que podem vincular de manera tan directa l’especialització molecular d’una sinapsi amb programes d’expressió gènica propis de cada neurona. Això ens acosta a entendre com la diversitat de les sinapsis es tradueix en funcions úniques per a cada circuit cerebral», afegeix el Dr. Bayés.

Implicacions i pròximes passes

La possibilitat d’analitzar amb tanta precisió la identitat molecular de sinapsis concretes no només en models animals, sinó també en teixit humà, obre un ventall d’aplicacions en recerca biomèdica. L’hipocamp és una de les primeres estructures afectades en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, per la qual cosa comprendre com s’alteren aquestes “receptes moleculars” podria ajudar a identificar biomarcadors precoços i a desenvolupar estratègies terapèutiques més específiques.

Article de referència:

Reig-Viader R, Del Castillo-Berges D, Burgas-Pau A, Arco-Alonso D, Zerpa-Rios O, Ramos-Vicente D, Picañol J, Castellanos A, Soto D, Roher N, Sindreu C, Bayés À. Synaptic proteome diversity is shaped by the levels of glutamate receptors and their regulatory proteins. Nat Commun 2025;16:10487. https://doi.org/10.1038/s41467-025-65490-9.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha incorporat David González Gil com a nou gerent, un nomenament aprovat pel Patronat de la Fundació en la sessió extraordinària del passat 6 d’octubre. David González ja ha assumit oficialment el càrrec aquest 9 de desembre, amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa de creixement i consolidació del centre.

Amb més de vint anys d’experiència en la direcció d’institucions de recerca, universitats i fundacions de projecció internacional, el nou gerent arriba a l’IR Sant Pau amb un perfil sòlidament orientat al lideratge estratègic, la captació de recursos i la sostenibilitat organitzativa. Al llarg de la seva trajectòria ha liderat equips multidisciplinaris i ha contribuït a reforçar la competitivitat i la projecció de diferents institucions científiques i acadèmiques.

Abans d’unir-se a l’IR Sant Pau, va ser gerent del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), on va dirigir el procés de constitució i consolidació d’aquesta infraestructura científica de referència en investigació del genoma, sorgida per escissió parcial del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Prèviament, va ocupar la gerència de la Universitat Pontifícia de Salamanca, com a membre de l’equip rector i màxim executiu de l’equip directiu, impulsant el nou pla estratègic i el reposicionament institucional. També va exercir responsabilitats directives a La Salle – Universitat Ramon Llull, contribuint al seu creixement global.

David González és llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona i ha completat formació executiva a l’IESE, Harvard Business School, EADA, Aston University i La Salle. Actualment, és doctorand en Economia i Dret a la Universitat Internacional de Catalunya.

Amb motiu de la seva incorporació, el nou gerent ha expressat la seva satisfacció per sumar-se al projecte de l’IR Sant Pau, destacant que «és un honor unir-me a un Institut que destaca pel seu talent, el seu compromís i la seva contribució científica. El meu propòsit és reforçar les condicions que permetin continuar generant recerca d’excel·lència i maximitzar l’impacte que té en la salut i en la societat».

Pel que fa a la seva incorporació, des de l’IR Sant Pau es destaca que el nou gerent aporta una combinació de visió estratègica, experiència en gestió i capacitat d’impuls que serà clau per continuar avançant en els objectius de creixement, competitivitat i impacte científic de l’Institut.

Amb aquesta nova etapa, l’IR Sant Pau agraeix igualment la tasca i la dedicació de Jaume Bacardit, gerent de la institució durant els darrers tres anys.