La Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha participat en una revisió internacional publicada a Nature Reviews Cardiology que explora com la interacció entre la inflamació i el metabolisme contribueix al desenvolupament i la progressió de la insuficiència cardíaca. En l’article, la investigadora de l’IR Sant Pau ha actuat com a autora corresponent.

La insuficiència cardíaca és una de les principals causes d’hospitalització i mortalitat als països desenvolupats, i la seva incidència augmenta amb l’envelliment de la població i amb els avenços en la supervivència després d’un infart de miocardi. Es tracta d’una condició crònica en què el cor no aconsegueix bombar prou sang per cobrir les necessitats de l’organisme, fet que provoca fatiga, dificultat per respirar i acumulació de líquids.

El treball, titulat “Immunometabolism in Heart Failure”, recull l’evidència científica més recent sobre el paper de l’anomenat immunometabolisme —la interacció entre metabolisme i sistema immunitari— en la disfunció del cor en el context de la insuficiència cardíaca, i proposa noves línies de recerca orientades a millorar el diagnòstic i el pronòstic dels pacients.

Inflamació i metabolisme: una connexió clau en el cor malalt

En la insuficiència cardíaca, el dany del teixit cardíac desencadena una resposta inflamatòria inicial necessària per reparar el miocardi. Tanmateix, en molts casos aquesta reacció no es resol completament i es transforma en una inflamació crònica de baix grau que deteriora progressivament la funció del cor.

Paral·lelament, les cèl·lules cardíaques i les del sistema immunitari modifiquen la seva manera d’obtenir i utilitzar energia. Quan el cor perd eficiència en la producció d’energia —per exemple, després d’un infart o en contextos d’estrès metabòlic com la diabetis o l’obesitat—, s’activen vies alternatives que consumeixen més recursos i generen subproductes que perpetuen la inflamació. En aquest procés, les cèl·lules immunitàries canvien la seva font principal d’energia (“metabolisme”) de la fosforilació oxidativa, que depèn de l’oxigen i de la disponibilitat d’àcids grassos i es produeix a les mitocòndries, a la glucòlisi, una via més ràpida que converteix la glucosa en piruvat, però que és menys eficient en termes de producció d’ATP.

La revisió també subratlla que la medul·la òssia i la melsa actuen com a reservoris de cèl·lules immunes que són alliberades i dirigides cap al cor lesionat. L’arribada continuada d’aquestes cèl·lules, especialment quan la inflamació es manté en el temps, contribueix a la progressió de la insuficiència cardíaca.

Aquesta interacció constant i bidireccional entre les cèl·lules immunes i les que constitueixen el teixit cardíac genera un autèntic diàleg metabòlic —o crosstalk— mitjançant el qual ambdues s’influeixen mútuament. Les cèl·lules immunes alteren l’entorn energètic del miocardi alliberant molècules inflamatòries que modifiquen el metabolisme i la funció dels cardiomiòcits i dels fibroblasts. Al seu torn, les cèl·lules cardíaques lesionades envien senyals metabòlics que alteren novament la resposta immunitària. Aquest intercanvi continu de senyals afavoreix un remodelatge advers del cor, caracteritzat per fibrosi, pèrdua d’elasticitat i deteriorament progressiu de la funció contràctil.

«El cor malalt no només batega amb menys força; també canvia la manera com obté i utilitza l’energia», explica la Dra. Gemma Vilahur. «Aquesta alteració metabòlica estimula una resposta immunitària que, al seu torn, agreuja el dany. Comprendre aquest diàleg és essencial per poder trencar aquest cercle viciós».

La revisió assenyala que aquests processos es detecten des de fases molt primerenques de la insuficiència cardíaca i poden estar presents fins i tot abans que apareguin símptomes clínics evidents. Identificar aquests canvis de manera precoç permetria actuar abans que el dany cardíac sigui irreversible, obrint la porta a estratègies de prevenció i tractament més eficaces.

Un nou enfocament per a futures teràpies

L’article també destaca que la recerca en immunometabolisme obre la porta a noves estratègies terapèutiques per prevenir i tractar la insuficiència cardíaca. Comprendre com les cèl·lules immunes i cardíaques gestionen l’energia, i com aquests processos influeixen en la resposta inflamatòria, permet identificar rutes metabòliques concretes que podrien ser modulades amb fàrmacs.

En aquest sentit, els autors apunten que ajustar l’equilibri entre el consum de glucosa i d’àcids grassos, o regular l’activitat de les mitocòndries —els orgànuls encarregats de produir energia—, podria contribuir a millorar la funció cardíaca i a frenar la progressió de la malaltia. De la mateixa manera, controlar l’activació metabòlica de les cèl·lules del sistema immunitari podria ajudar a limitar la inflamació crònica que acompanya la insuficiència cardíaca.

«L’immunometabolisme ens permet entendre la insuficiència cardíaca des d’una perspectiva més àmplia», afegeix la Dra. Vilahur. «No es tracta només de tractar els símptomes, sinó d’actuar sobre els mecanismes cel·lulars que els originen».

A més, aquesta visió integrada obre noves oportunitats per al desenvolupament de biomarcadors capaços de reflectir l’estat metabòlic i inflamatori del cor. Aquests indicadors biològics —detectables en sang o mitjançant tècniques d’imatge avançades— podrien permetre identificar de manera precoç quins pacients estan en risc de progressió, anticipar descompensacions i monitorar la resposta als tractaments. En el futur, el seu ús clínic podria ajudar a seleccionar teràpies més adequades per a cada perfil de pacient, avançant cap a una medicina veritablement personalitzada en insuficiència cardíaca.

L’ús de tècniques d’imatge molecular avançades, com la tomografia per emissió de positrons (PET) o la ressonància magnètica amb traçadors específics, permetrà també seguir de manera no invasiva el trànsit i l’activació de les cèl·lules immunes al cor. Aquestes eines ofereixen una nova manera d’observar el procés inflamatori en temps real, cosa que facilitarà avaluar la progressió de la malaltia i comprovar de manera directa l’efecte dels tractaments dirigits al metabolisme o a la inflamació.

En conjunt, aquestes estratègies —molt més precises que els tractaments convencionals centrats únicament en millorar la funció de bombament— representen un canvi de paradigma en l’abordatge de la insuficiència cardíaca. En integrar el component immunitari i metabòlic en el diagnòstic i la teràpia, s’obre la porta a tractar la malaltia des de la seva arrel biològica, amb un enfocament més eficaç, preventiu i personalitzat.

Lideratge científic des de l’IR Sant Pau

La participació de la Dra. Vilahur en aquesta publicació reforça el lideratge de l’IR Sant Pau en la recerca dels mecanismes cel·lulars que vinculen inflamació, metabolisme i malaltia cardiovascular. El seu grup treballa des de fa anys en l’estudi de com l’entorn metabòlic i el sistema immunitari contribueixen al desenvolupament de l’ateroesclerosi, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca.

«El nostre objectiu és traslladar aquest coneixement a la pràctica clínica per millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients», afirma la Dra. Vilahur. «El futur de la cardiologia resideix en la integració de la biologia molecular amb la medicina personalitzada i les estratègies de prevenció cardiovascular».

Article de referència:

Andreadou I, Ghigo A, Nikolaou P-E, Swirski FK, Thackeray JT, Heusch G, Vilahur G. Immunometabolism in heart failure. Nat Rev Cardiol octubre 2025;22:751–72. https://doi.org/10.1038/s41569-025-01165-8.

Tres noves revisions Cochrane han trobat proves que els nous medicaments per aprimar basats en agonistes del receptor de GLP-1 produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa, però el finançament dels estudis per part de la indústria planteja dubtes sobre els seus resultats. Aquestes revisions, realitzades en bona part per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà —integrat a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i coordinador de la Xarxa Cochrane Iberoamericana—, són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fonamentar futures guies sobre l’ús d’aquests medicaments en el tractament de l’obesitat.

Les revisions, que examinen els efectes de tres medicaments per aprimar, coneguts com a agonistes del receptor de GLP-1 (sigles en anglès de pèptid glucagonoide de tipus 1), han trobat que els tres fàrmacs produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa en comparació amb un medicament fictici (placebo). Tot i això, l’evidència sobre els efectes a més llarg termini i els efectes secundaris continua essent limitada o dubtosa, entre altres coses pels possibles conflictes d’interessos.

Els fàrmacs agonistes de GLP-1 es van desenvolupar originalment per tractar persones amb diabetis tipus 2 i el seu ús clínic va començar a mitjan dècada del 2000. En aquest tipus de pacients, especialment en aquells que pateixen una malaltia del cor o dels ronyons, els medicaments van millorar el control de la glucosa a la sang, van reduir el risc de complicacions cardíaques i renals, van ajudar a aprimar-se i van disminuir el risc de mort precoç.

Més recentment, s’han fet assaigs per estudiar aquests fàrmacs en persones amb obesitat. Els medicaments imiten l’activitat d’una hormona natural que alenteix la digestió i ajuda les persones a sentir-se saciades durant més temps. Actualment, estan autoritzats a Espanya i a altres països per al control del pes, juntament amb una dieta hipocalòrica i exercici, en persones amb obesitat o amb sobrepès i problemes de salut relacionats amb el pes.

Pèrdua de pes al cap d’un o dos anys

En totes les revisions, la tirzepatida, la semaglutida i la liraglutida van produir una pèrdua de pes significativa en comparació amb un placebo al cap d’un o dos anys, i és probable que aquests efectes es mantinguin mentre continua el tractament.

La tirzepatida (injectada un cop per setmana) va donar lloc a una reducció de pes d’aproximadament el 16% després de 12 a 18 mesos. L’evidència de 8 assaigs controlats aleatoritzats (6.361 participants) també va indicar que aquests efectes podrien mantenir-se fins a 3,5 anys, tot i que les dades de seguretat a llarg termini eren limitades.

La semaglutida (també injectada setmanalment) va reduir el pes corporal al voltant de l’11% després de 24 a 68 setmanes, amb efectes probablement mantinguts fins a dos anys, segons les dades de 18 assaigs controlats aleatoritzats (27.949 participants). Aquest medicament va augmentar la probabilitat d’aconseguir almenys un 5% de pèrdua de pes corporal, però es va associar amb taxes més altes d’efectes secundaris digestius lleus o moderats.

La liraglutida (una injecció diària) va donar lloc a una reducció de pes mitjana més modesta, d’entre el 4% i el 5%, segons 24 assaigs (9.937 participants), però, així i tot, va augmentar la proporció de persones que van aconseguir una pèrdua de pes significativa en comparació amb el placebo. Les proves d’efectes a més llarg termini, més enllà dels dos anys, van ser més escasses.

En totes les revisions, hi va haver poca o gens de diferència entre aquests medicaments i el placebo pel que fa als episodis cardiovasculars greus, la qualitat de vida o la mortalitat. Tot i això, els esdeveniments adversos, especialment les nàusees i els símptomes digestius, van ser més freqüents en les persones que van rebre medicaments GLP-1, i algunes van interrompre el tractament a causa dels efectes secundaris.

«Aquests medicaments tenen el potencial de produir una pèrdua de pes considerable, especialment durant el primer any», afirma el Dr. Juan Franco, primer autor d’una de les revisions i investigador de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf, Alemanya, vinculat a la Xarxa Cochrane Iberoamericana. «És un moment emocionant després de dècades d’intents fallits per trobar tractaments eficaços per a les persones amb obesitat».

Recerca independent i accés equitatiu

La majoria dels estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica, que va participar àmpliament en la planificació, l’execució, l’anàlisi i l’informe dels resultats. Això planteja dubtes sobre els possibles conflictes d’interessos i la necessitat de recerca independent.

Els autors també van destacar que l’ús més estès d’aquests medicaments ha de tenir en compte els determinants socials i comercials de la salut, incloent-hi l’accés, l’assequibilitat i la cobertura, per evitar accentuar les desigualtats de salut existents en les persones amb obesitat. El preu elevat de la semaglutida i la tirzepatida actualment limita l’accés a aquests tractaments, mentre que la patent vençuda de la liraglutida ha permès que estiguin disponibles versions genèriques més assequibles. La patent de la semaglutida també venç el 2026.

Els estudis inclosos en les tres revisions es van dur a terme principalment en països d’ingressos mitjans i alts, i amb prou feines van comptar amb la representació de regions com l’Àfrica, l’Amèrica Central i el Sud-est Asiàtic. Tenint en compte la diversitat en la composició corporal, l’alimentació i les conductes de salut entre les poblacions, els autors assenyalen la importància d’avaluar com funcionen aquests medicaments en contextos mundials diferents.

«Necessitem més dades sobre els efectes a llarg termini i altres desenllaços relacionats amb la salut cardiovascular, especialment en persones amb menor risc», afirma la Dra. Eva Madrid, autora principal de les revisions i investigadora de l’IR Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà, a més de professora de la Universitat de Valparaíso (Xile). «La recuperació del pes després d’interrompre el tractament podria afectar la sostenibilitat a llarg termini dels beneficis observats. Calen més estudis independents amb una perspectiva de salut pública». Entre els autors de les revisions també hi figuren els Drs. Javier Bracchiglione, Marta Roqué, Ivan Solà i Gerard Urrútia, investigadors de l’IR Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà.

Aquestes revisions són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) realitzat a les Cochrane Evidence Synthesis Units (ESU) iberoamericana —coordinada des del Centre Cochrane Iberoamericà, amb seu a l’IR Sant Pau— i Alemanya-Regne Unit, i documentaran les pròximes guies de l’OMS sobre l’ús dels agonistes del receptor de GLP-1 per tractar l’obesitat. Està previst que les guies es publiquin aviat, després d’una consulta pública feta al setembre.

Articles de referència

1. Franco JVA, Guo Y, Varela LB, Aqra Z, Alhalahla M, Medina Rodriguez M, Salvador Oscco EL, Patiño Araujo B, Banda S, Escobar Liquitay CM, Bracchiglione J, Meza N, Madrid E. Tirzepatide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd016018.
2. Bracchiglione J, Meza N, Franco JVA, Escobar Liquitay CM, Novik A V, Ocara Vargas M, Lazcano G, Poloni D, Rinaldi Langlotz F, Roqué-Figuls M, Munoz SR, Madrid E. Semaglutide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd015092.pub2.
3. Meza N, Bracchiglione J, Escobar Liquitay CM, Madrid E, Varela LB, Guo Y, Urrútia G, Er S, Tiller S, Shokraee K, Alvarez Busco F, Solà I, Ocara Vargas M, Novik A V, Poloni D, Franco JVA. Liraglutide for adults living with obesity. Cochrane Libr 2025;2025. https://doi.org/10.1002/14651858.cd016017

La Sala d’Actes de l’Hospital de Sant Pau ha acollit avui la Jornada de Recerca Infermera “La recerca en cures: l’impuls necessari per a la millora de la salut”, organitzada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). La trobada ha reunit professionals d’arreu de Catalunya per compartir experiències i reflexions sobre com la recerca en cures pot contribuir a millorar la qualitat assistencial, la seguretat del pacient i la sostenibilitat del sistema sanitari.

L’acte d’obertura ha estat presidit pel Dr. Jordi Surrallés, director científic de l’IR Sant Pau, i per Maria Lacueva Abad, directora infermera de l’Hospital de Sant Pau, que han destacat el paper estratègic de la recerca infermera en la generació de coneixement aplicat. «La recerca en cures ens ajuda a entendre millor les necessitats reals dels pacients i a millorar la seva experiència assistencial», ha afirmat el Dr. Surrallés. «A Sant Pau, la vocació científica i la mirada humanista dels professionals d’infermeria conflueixen per avançar cap a una atenció més integral», ha afegit.

Per la seva banda, Maria Lacueva ha subratllat que «les infermeres no només tenim cura de les persones; també generem coneixement que millora les cures i la salut de tota la societat. La recerca infermera és, sens dubte, una forma més de cuidar».

Una jornada per compartir experiències i reptes

La primera taula, dedicada a l’impuls de la recerca en la gestió infermera, ha estat moderada per Laia Lacueva Pérez, coordinadora del Servei de Gestió de Processos Assistencials de la Direcció Infermera de l’Hospital del Mar, i ha comptat amb la participació de Maria Lacueva Abad, directora infermera de l’Hospital de Sant Pau; Saray Alen Gobernado, directora infermera de l’Hospital Clínic; Isabel Andrés Martínez, directora infermera de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i Mariona Peiró Robert, responsable d’infermeria de l’Àrea Muntanya-Dreta de Barcelona de l’Institut Català de la Salut. Les participants han compartit la seva experiència sobre el valor de la recerca com a eina per millorar la gestió, promoure el lideratge infermer i generar innovació des de les cures.

A la sessió d’experiències, centrada en l’aportació de la recerca infermera, s’han presentat projectes que mostren la diversitat i la vitalitat d’aquest camp. S’hi han exposat treballs sobre la relació terapèutica a les unitats d’aguts de salut mental, la influència dels determinants socials en la insuficiència cardíaca avançada, la relació entre intensitat de cures i resultats clínics, l’impacte de les figures d’infermeria de pràctica avançada en immunoteràpia i un programa de formació per a la detecció de l’infart agut de miocardi amb perspectiva de gènere i edat.

El Cap d’Infermeria de Recerca de l’Hospital de Sant Pau, el Dr. Jordi Torralbas Ortega, ha remarcat que «aquest tipus de trobades són essencials per compartir coneixement i fer visibles les aportacions i l’impacte de la recerca infermera». Segons ha destacat, les infermeres tenen un paper clau en la generació d’evidència científica que pot transformar la pràctica clínica i millorar la salut de les persones.

Després de la pausa, la taula de reptes per a l’impuls de la recerca infermera, moderada per Ester Risco Vilarasau, cap de Recerca i Innovació en Cures i Atenció Domiciliària de la Fundació Parc Taulí, ha reunit Antonio R. Moreno Poyato, vicedegà de Recerca i Relacions Internacionals i professor agregat de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona; Begoña Martí Cañiz, directora de Cures Infermeres del Sistema Sanitari Català del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; Ramón Mir Abellan, cap de Gestió del Coneixement d’Infermeria del Parc Sanitari Sant Joan de Deu; i Jordi Torralbas Ortega. Els ponents han compartit reflexions sobre com reforçar la visibilitat, el finançament i el reconeixement institucional de la recerca en cures, així com la necessitat de fomentar la col·laboració entre centres i consolidar estructures de suport a la investigació infermera.

La jornada s’ha clos amb la conferència «El finançament i la visibilitat de la recerca en cures. Idees per fer passos endavant», a càrrec de Mayte Moreno Casbas, directora de la Unidad de Investigación en Cuidados y Servicios de Salud (Investén-ISCIII) i co-coordinadora del Comité de Cuidados en Salud del Ministeri de Sanitat, que ha aportat la seva visió sobre la importància de continuar avançant en el reconeixement i el suport a la recerca en cures. En el tram final, han intervingut també Adrià Comella, director gerent de l’Hospital de Sant Pau, i Xavier Prats Monné, president del Patronat de l’Hospital i de l’IR Sant Pau, que han tancat la jornada amb unes paraules d’agraïment i de reconeixement a la tasca dels equips d’infermeria.

El compromís del Sant Pau amb la recerca en cures

Amb aquesta jornada, l’IR Sant Pau reafirma el seu compromís amb la recerca en cures i amb el reconeixement de la tasca investigadora de les infermeres, que constitueix una de les seves línies per promoure un sistema de salut basat en l’evidència, la innovació i l’excel·lència assistencial. L’Institut considera que la recerca infermera és una eina clau per transformar la pràctica clínica, generar nous models d’atenció centrats en la persona i reforçar la coordinació entre els àmbits assistencial i científic.

A través d’iniciatives com aquesta jornada, l’IR Sant Pau vol impulsar una cultura de recerca que reconegui el valor del coneixement generat des de les cures, afavoreixi la participació dels equips d’infermeria en projectes competitius i fomenti la transferència dels resultats a la pràctica diària. Aquesta aposta per la recerca en cures consolida el paper del IR Sant Pau com a motor d’innovació i de millora contínua al servei de la salut i el benestar de les persones.

Un estudi multicèntric liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Hospital de Sant Pau, publicat a la revista Neurology, demostra que l’aplicació precoç i coordinada d’un protocol integral d’atenció millora significativament la recuperació funcional dels pacients amb hemorràgia intracerebral espontània, una de les formes més greus d’ictus.

La investigació confirma que l’atenció ràpida i estandarditzada també és determinant en l’ictus hemorràgic, igual que en l’ictus isquèmic, i demostra que les mesures clíniques aplicades durant les primeres hores poden marcar la diferència en l’evolució funcional del pacient. Els resultats apunten a la necessitat d’organitzar circuits assistencials específics per a l’hemorràgia cerebral —un futur “Codi ICH” (per les sigles en anglès d’Intracerebral Hemorrhage)— que permetin activar de manera immediata els recursos sanitaris necessaris i garantir l’aplicació precoç de les intervencions que salven teixit cerebral i redueixen seqüeles.

L’ictus és una de les principals causes de mort i discapacitat. A Catalunya, cada any més de 13.000 persones pateixen un ictus. La majoria, al voltant del 85 %, són ictus isquèmics, causats per l’obstrucció d’una artèria cerebral, però entre un 10 i un 15 % són ictus hemorràgics, provocats per la ruptura d’un vas sanguini i l’acumulació de sang dins del cervell. Aquest tipus d’ictus sol tenir pitjor pronòstic, amb una mortalitat que pot superar el 40 % i una elevada taxa de seqüeles greus. Fins fa pocs anys, es considerava que hi havia poques opcions terapèutiques més enllà de les cures generals, fet que generava una actitud més passiva davant d’aquests pacients.

Un protocol simple, però eficaç que millora la recuperació

El nou estudi liderat per la Dra. Anna Ramos Pachón i el Dr. Álvaro Lambea Gil, investigadors del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i neuròlegs de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau, confirma que aquesta visió ha de canviar. Analitzant més de 1.800 pacients atesos als 28 hospitals públics catalans de la Xarxa d’Atenció d’Ictus entre 2020 i 2022, els investigadors van comprovar que aplicar de manera precoç un conjunt de mesures mèdiques simples i protocol·litzades —denominat care bundle protocol (CBP)— millora de manera significativa la recuperació funcional. Aquest protocol inclou el control ràpid de la pressió arterial, la glucèmia, la temperatura corporal, l’oxigenació i la reversió del tractament anticoagulant quan escau.

L’estudi confirma, en aquesta població, les troballes de l’assaig clínic internacional INTERACT3 i, a més, demostra que l’efecte beneficiós es manté durant un període més prolongat del que s’havia descrit prèviament. També s’observa benefici fins i tot en pacients que arriben més tard a l’hospital, encara que aquest efecte és més gran com més aviat es produeix l’arribada.

Els resultats mostren que els pacients en els quals es van assolir tots els objectius del protocol en les primeres 24 hores presentaven un 66 % més de probabilitats d’assolir una recuperació funcional favorable al cap de tres mesos, amb beneficis especialment marcats en aquells que van arribar a l’hospital abans de vuit hores des de l’inici dels símptomes.

«Durant anys s’assumia que, davant d’una hemorràgia cerebral, poc es podia fer més enllà de les cures bàsiques. Aquest estudi ve a corroborar el contrari: que aplicar de manera precoç mesures simples, però ben coordinades, millora considerablement les possibilitats de recuperació», explica el Dr. Álvaro Lambea-Gil. «El missatge és clar: el temps també compta en l’hemorràgia intracerebral, i hem d’actuar amb la mateixa rapidesa i organització que en l’ictus isquèmic».

Cap a un “Codi ICH” per millorar l’atenció a l’ictus hemorràgic

L’estudi revela també que només en un de cada quatre pacients es va aconseguir el compliment complet del protocol, fet que indica la necessitat de millorar l’adherència a aquestes mesures a tota la xarxa assistencial. Així i tot, els resultats van ser consistents en tots els tipus d’hospitals, cosa que demostra que es tracta d’intervencions de baix cost, fàcilment aplicables i amb un gran impacte clínic.

«Fins fa poc, la gestió de l’ictus hemorràgic era més passiva, en part per la manca de tractaments específics», afegeix el Dr. Lambea Gil. «Avui sabem que hi ha molt a fer i que aquestes mesures s’han d’aplicar de manera sistemàtica. Per això creiem que ha arribat el moment d’implantar un Codi ICH a tots els hospitals, un circuit específic que asseguri una atenció ràpida i protocol·litzada també per als pacients amb hemorràgia cerebral».

L’estudi reforça la idea que les primeres hores són crítiques també en l’hemorràgia cerebral i que el benefici d’una actuació precoç s’estén més enllà del que es creia, fins aproximadament 14 hores després de l’inici dels símptomes. Per això, els investigadors insisteixen que la població ha de continuar acudint a l’hospital immediatament davant de qualsevol sospita d’ictus, ja que la distinció entre ictus isquèmic i hemorràgic només pot fer-se mitjançant una prova d’imatge.

«El missatge al ciutadà no canvia: si apareixen signes d’ictus, cal trucar immediatament al 112. Encara que després l’escàner mostri una hemorràgia, continua havent-hi coses a fer que poden marcar la diferència», resumeix el Dr. Lambea Gil.

El registre HIC-CAT, una eina pionera de recerca poblacional

El treball es va dur a terme utilitzant el registre HIC-CAT (Hemorràgia Intracerebral a Catalunya), un projecte finançat per la Fundació Ictus i impulsat pel Dr. Joan Martí Fàbregas de l’Hospital de Sant Pau, en coordinació amb el Pla Director de Malalties Vasculars Cerebrals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

L’HIC-CAT va ser creat amb l’objectiu de millorar el coneixement real sobre l’atenció a l’ictus hemorràgic a Catalunya, sobre el qual fins ara existien molt poques dades poblacionals sistematitzades. El seu disseny va permetre recollir variables clíniques, d’imatge, terapèutiques i evolutives de cada cas, i vincular-les amb indicadors assistencials i de resultats a curt i mitjà termini de tots els pacients diagnosticats d’hemorràgia intracerebral aguda als hospitals públics catalans amb capacitat per atendre ictus.

Coordinat per l’IR Sant Pau i l’Hospital de Sant Pau, el registre involucra els 28 hospitals públics de Catalunya que formen part de la Xarxa d’Atenció a l’Ictus, cosa que el converteix en un dels registres prospectius d’ictus hemorràgic més grans a escala europea. Gràcies a aquesta infraestructura, ha estat possible analitzar per primera vegada com l’aplicació sistemàtica de mesures de maneig precoç pot modificar el pronòstic funcional en condicions reals de pràctica clínica, més enllà de l’entorn controlat dels assaigs clínics.

A més, l’HIC-CAT actua com a plataforma de recerca col·laborativa, facilitant el desenvolupament d’estudis observacionals, projectes de millora de la qualitat i futures intervencions clíniques dirigides a estandarditzar l’atenció a l’ictus hemorràgic. La seva estructura modular i la seva coordinació centralitzada permeten incorporar noves variables o centres, i la seva integració amb el Stroke Catalan Reperfusion Consortium garanteix la coherència amb els programes de codi ictus ja existents.

«L’HIC-CAT representa un salt qualitatiu en la manera d’estudiar l’hemorràgia intracerebral», assenyala el Dr. Pol Camps, coordinador del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i de la Unitat d’Ictus de Sant Pau, i coautor del treball. «Ens permet no només descriure què fem, sinó també identificar quines pràctiques tenen un impacte real en la recuperació dels pacients i com podem traslladar-les de manera homogènia a tot el sistema sanitari».

Lideratge de l’IR Sant Pau en recerca sobre l’ictus

L’estudi sobre l’hemorràgia intracerebral s’emmarca en una línia de recerca consolidada de l’IR Sant Pau que combina la pràctica clínica, la recollida sistemàtica de dades i l’anàlisi poblacional per millorar l’atenció i la recuperació dels pacients amb ictus en totes les seves formes. Aquesta línia busca traslladar el coneixement generat des dels registres catalans a la pràctica assistencial, amb un enfocament multidisciplinari que integra neuròlegs, radiòlegs, intensivistes i personal d’infermeria especialitzat.

En els darrers mesos, el grup de Malalties Cerebrovasculars, liderat pel Dr. Pol Camps, ha publicat a Neurology dues investigacions de referència internacional que reforcen aquest compromís amb una recerca útil i aplicable.

D’una banda, un estudi liderat per la Dra. Marina Guasch-Jiménez va evidenciar que les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques després del tractament endovascular de l’ictus isquèmic també s’associen a una pitjor recuperació funcional i a una major mortalitat, fet que obliga a reconsiderar els criteris de seguretat i seguiment de la teràpia endovascular. El treball, basat en més de 3.000 casos del registre Codi Ictus de Catalunya (CICAT), és l’anàlisi poblacional més àmplia realitzada fins ara sobre aquest fenomen.

D’altra banda, la recerca encapçalada per la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz va confirmar que la col·locació urgent d’un stent carotidi durant la trombectomia mecànica millora l’evolució funcional i la supervivència en pacients amb ictus isquèmic causat per lesions en tàndem, sense augmentar les complicacions hemorràgiques. Aquest estudi, que va incloure 578 pacients tractats en deu centres catalans, aporta una de les evidències més sòlides fins avui sobre la seguretat i eficàcia de l’stent carotidi urgent.

«Aquests treballs reflecteixen la vocació de l’IR Sant Pau per generar evidència clínica aplicable a la pràctica assistencial, aprofitant la fortalesa dels registres poblacionals catalans», subratlla el Dr. Pol Camps. «El nostre objectiu és continuar avançant en l’atenció a l’ictus amb una recerca col·laborativa i orientada al pacient».

Referència dels articles:

1. Lambea-Gil Á, Marti-Fabregas J, Cardona P, Rodriguez-Luna D, Millán M, Amaro S, Prats-Sanchez L, Silva Y, Seró L, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Martinez-Domeño A, Guasch-Jiménez M, Ezcurra-Díaz G, Carcel-Marquez J, Fernandez-Cadenas I, Pérez De La Ossa N, Abilleira S, Salvat-Plana M, Fagundez O, Camps-Renom P, Ramos-Pachón A, as the HIC-CAT investigators. Effect of onset-to-admission time and care bundle achievement on functional outcomes in patients with ICH: A population-based study: A population-based study. Neurology 2025;105:e214176. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214176
2. Marti-Fabregas J, Ramos-Pachón A, Prats-Sanchez L, Núñez-Guillén A, Rodríguez BL, Rodriguez-Luna D, Amaro S, Silva Y, Rodriguez-Campello A, Puig I, Gomez-Choco M, Vázquez-Justes D, Guanyabens N, Cocho D, Cánovas D, Steinhauer EG, Llull L, Guasch-Jiménez M, Martinez-Domeño A, Marin R, Lambea-Gil Á, Díaz GE, Paipa-Merchan A, Quesada H, Casadevall MP, Wenger D, Pancorbo O, Seró L, Pérez J, Costa X, Zaragoza J, Rodríguez-Villatoro N, Catena E, Calvo NM, Krupinski J, De La Ossa NP, Abilleira S, Salvat-Planas M, Fagundez O, Camps-Renom P, for HIC-CAT. Influence of hospital type on outcomes of patients with acute spontaneous intracerebral hemorrhage: A population-based study: A population-based study. Neurology 2024;103:e209539. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000209539
3. Guasch-Jiménez M, Ezcurra Díaz G, Lambea-Gil Á, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Prats-Sanchez L, Fernández-Vidal JM, Toscano-Prat C, Marti-Fabregas J, Martínez-González JP, Fernandez-Cadenas I, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Rodríguez Vázquez A, Gomis M, Xuclà-Ferrarons T, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Seró L, Purroy F, Salvat-Plana M, Abilleira S, Camps-Renom P, as the Catalan Stroke Code and Reperfusion Consortium (CICAT). Influence of asymptomatic hemorrhagic transformation after endovascular treatment on stroke outcome: A population-based study: A population-based study. Neurology 2025;104:e213509. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000213509.
4. Ezcurra-Díaz G, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Doncel-Moriano Cubero A, Flores-Pina B, Figueras-Aguirre GL, Fernández-Pérez I, Xuclà-Ferrarons T, Purroy F, Flores A, Guasch-Jiménez M, Lambea-Gil Á, Prats-Sanchez L, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Marti-Fabregas J, Fernández-Vidal JM, Abilleira S, Salvat-Plana M, Núñez-Guillén A, Lara-Rodríguez B, Rodriguez-Luna D, Hernandez D, Rodríguez Vázquez A, Cabero-Arnold A, Menéndez Albarracín A, Cánovas D, Camps-Renom P. Emergent carotid artery stenting in patients with acute ischemic stroke with tandem lesions: One-year follow-up results from the SECURIS study. Neurology 2025;105:e214067. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214067.

Tot i que el tractament endovascular ha revolucionat el pronòstic dels pacients amb ictus, la meitat d’ells no recuperen la seva autonomia. Entre les diverses causes que expliquen aquesta manca de millora hi ha les hemorràgies cerebrals. Aquestes, que poden aparèixer després d’un ictus isquèmic tractat mitjançant teràpia endovascular, s’han considerat tradicionalment preocupants només quan causen un empitjorament neurològic evident. No obstant això, una investigació publicada a Neurology i liderada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) demostra que fins i tot les formes asimptomàtiques de transformació hemorràgica —aquelles que no provoquen deteriorament clínic— també influeixen negativament en la recuperació funcional i la supervivència dels pacients.

«Fins ara donàvem importància a l’hemorràgia detectada al TAC de control quan el pacient empitjorava clínicament», explica la Dra. Marina Guasch-Jiménez, primera signant de l’estudi i investigadora del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR i neuròloga de la Unitat d’Ictus de l’Hospital de Sant Pau. «Les nostres dades suggereixen que això no és així. Fins i tot les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques s’associen a una recuperació funcional més limitada i a una mortalitat més alta al cap de tres mesos».

El Dr. Pol Camps, investigador principal del treball i coordinador del grup de Malalties Cerebrovasculars i de la Unitat d’Ictus de Sant Pau, afegeix que «aquests resultats obliguen a replantejar els indicadors de seguretat del tractament endovascular. No n’hi ha prou amb vigilar les hemorràgies simptomàtiques; qualsevol transformació hemorràgica, encara que sigui asimptomàtica, s’ha de considerar un marcador de risc que pot condicionar l’evolució del pacient».

Un estudi poblacional amb més de 3.000 pacients

El treball, titulat “Influence of Asymptomatic Hemorrhagic Transformation After Endovascular Treatment on Stroke Outcome”, es basa en el registre poblacional del Codi Ictus de Catalunya (CICAT), una base de dades prospectiva i obligatòria que recull de manera sistemàtica l’atenció a l’ictus a tota la xarxa hospitalària catalana.

L’estudi va incloure 3.067 pacients consecutius tractats mitjançant teràpia endovascular per un ictus isquèmic de la circulació anterior entre 2017 i 2023 en deu centres de referència de Catalunya, entre els quals l’Hospital de Sant Pau. Els investigadors van analitzar informació clínica, radiològica i terapèutica detallada, amb l’objectiu de determinar si la transformació hemorràgica asimptomàtica, detectada a la neuroimatge de control a les 24 hores del tractament, tenia impacte sobre la recuperació funcional o la mortalitat a mitjà termini.

Dels més de 3.000 pacients inclosos, una de cada quatre persones (25,8 %) va presentar algun tipus de transformació hemorràgica i una de cada cinc (20 %) ho va fer sense símptomes clínics associats. Entre les categories radiològiques descrites —infart hemorràgic tipus 1 i 2 (HI1, HI2) i hemorràgia parenquimatosa tipus 1 i 2 (PH1, PH2), a més de l’hemorràgia parenquimatosa remota (rPH)—, les formes més lleus (HI1 i HI2) van ser les més freqüents, mentre que les més greus (PH2) van presentar el percentatge més baix de casos asimptomàtics.

L’anàlisi multivariable, ajustada per factors pronòstics coneguts com ara l’edat, va revelar que la presència d’una transformació hemorràgica asimptomàtica duplicava la probabilitat d’un pitjor resultat funcional i s’associava amb una mortalitat un 50 % superior. Entre els subtipus, la PH2 asimptomàtica va mostrar el risc més alt de mal resultat funcional.

«El valor d’aquest treball rau en la seva representativitat: analitzem més de tres mil pacients tractats en condicions reals, cosa que ens permet obtenir conclusions sòlides aplicables a la pràctica clínica diària», destaca la Dra. Guasch-Jiménez. «Catalunya compta amb un sistema de registre poblacional de l’ictus únic a Europa, que ens ofereix l’oportunitat de generar evidència clínica d’alta qualitat sobre el tractament endovascular i les seves complicacions», afegeix el Dr. Camps.

Factors associats i possibles implicacions clíniques

L’estudi també va identificar diversos factors associats amb l’aparició de transformacions hemorràgiques asimptomàtiques, entre ells nivells més alts de glucosa i pressió arterial sistòlica en el moment de l’ingrés, major gravetat neurològica inicial, menor puntuació ASPECTS (indicador del teixit cerebral viable), temps més llargs des de l’inici de l’ictus fins a la punció femoral i un nombre més gran d’intents durant la trombectomia.

«Alguns d’aquests factors són potencialment modificables, cosa que obre la porta a intervencions clíniques dirigides», assenyala la Dra. Guasch-Jiménez. «Un millor control de la glucèmia i de la pressió arterial, així com l’optimització dels dispositius per reduir el nombre de passades durant la trombectomia, podrien ajudar a prevenir aquest tipus de complicacions».

Segons el Dr. Camps, «els resultats reforcen la necessitat d’incorporar el seguiment radiològic de qualsevol hemorràgia posttractament com a part de l’avaluació de seguretat als assaigs i a la pràctica clínica habitual. Comprendre per què fins i tot les hemorràgies sense expressió clínica afecten el pronòstic pot ajudar-nos a desenvolupar teràpies més segures i eficaces».

A més, els autors proposen que l’estudi dels mecanismes subjacents —com ara la toxicitat derivada de l’extravasació sanguínia o l’alteració de la barrera hematoencefàlica— contribueixi a millorar la comprensió del dany cerebral posterior a l’ictus i a dissenyar estratègies neuroprotectores més específiques.

Una crida a revisar els criteris de seguretat en el tractament de l’ictus

Els investigadors destaquen que les transformacions hemorràgiques asimptomàtiques, lluny de ser una troballa benigna o anecdòtica, s’han de considerar un senyal d’alerta rellevant i un nou paràmetre de seguretat en el tractament endovascular de l’ictus isquèmic agut. Encara que no provoquin un empitjorament clínic immediat, les dades de l’estudi mostren que la seva sola presència s’associa de manera consistent amb un pitjor pronòstic funcional i una mortalitat més alta a mitjà termini.

«Aquests resultats posen de manifest que qualsevol mena d’hemorràgia posterior al tractament endovascular, encara que no s’acompanyi de símptomes, pot reflectir un dany tissular subjacent que afecta la recuperació cerebral», explica la Dra. Guasch-Jiménez. «Per tant, cal monitorar i reportar sistemàticament totes les transformacions hemorràgiques, independentment de la seva expressió clínica, per millorar l’avaluació de la seguretat i l’eficàcia del procediment».

En paraules del Dr. Camps, «les transformacions hemorràgiques s’haurien d’incloure com a indicador addicional de seguretat als registres clínics i als assaigs sobre noves estratègies de reperfusió. Incorporar aquesta mesura permetrà disposar d’una visió més completa de l’impacte real del tractament endovascular i contribuirà a desenvolupar protocols més segurs i personalitzats per a cada pacient».

Els autors subratllen igualment que la identificació de factors modificables —com la hiperglucèmia o la pressió arterial elevada a l’ingrés— reforça la importància d’un abordatge integral del pacient amb ictus, que combini el control de les variables metabòliques i hemodinàmiques amb procediments endovasculars cada cop més precisos i segurs.

L’estudi va comptar amb la col·laboració del Consorci Codi Ictus de Catalunya (CICAT) i va ser finançat per l’Institut de Salut Carlos III (projecte PMP21/00165) en el marc del programa RICORS-ICTUS (RD21/0006/0006), amb el suport de fons europeus FEDER i Next Generation EU.

Referència de l’article:

Guasch-Jiménez M, Ezcurra Díaz G, Lambea-Gil Á, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Prats-Sanchez L, Fernández-Vidal JM, Toscano-Prat C, Marti-Fabregas J, Martínez-González JP, Fernandez-Cadenas I, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Rodríguez Vázquez A, Gomis M, Xuclà-Ferrarons T, Rodriguez-Campello A, Cánovas D, Seró L, Purroy F, Salvat-Plana M, Abilleira S, Camps-Renom P, com a Catalan Stroke Code and Reperfusion Consortium (CICAT). Influence of asymptomatic hemorrhagic transformation after endovascular treatment on stroke outcome: A population-based study. Neurology 2025;104:e213509. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000213509.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha aprovat la creació del nou grup de recerca Patologies Ginecològiques i de la Mama, centrat en l’estudi de les principals malalties ginecològiques i mamàries, tant benignes com malignes. La coordinació del grup recau en la Dra. Silvia Cabrera, especialista en ginecologia oncològica, que liderarà aquesta nova unitat amb l’objectiu d’integrar l’assistència, la docència i la recerca des d’una mirada multidisciplinària i translacional.

La Dra. Cabrera és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en Ginecologia i Obstetrícia. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional i investigadora en l’àmbit de la ginecologia oncològica i la cirurgia ginecològica, amb una activitat destacada en la prevenció, el diagnòstic i el tractament del càncer ginecològic i de mama. Actualment, és Cap Clínic de Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau i té una sòlida experiència investigadora i docent, que reforça el lideratge d’aquest nou grup.

Recerca orientada a les necessitats de les pacients

Les patologies ginecològiques i mamàries tenen un impacte molt rellevant en la salut de les dones. Es preveu un augment en la incidència d’alguns càncers ginecològics i de mama, vinculat a l’exposició creixent a factors de risc ambientals. Al mateix temps, hi ha una necessitat creixent de donar resposta a malalties que han estat invisibilitzades durant anys, com la miomatosi uterina, l’endometriosi o la infertilitat, i que afecten de manera notable la qualitat de vida de les pacients. En aquest context, el nou grup vol generar coneixement específic i impulsar línies de recerca que permetin comprendre millor aquestes patologies i millorar-ne les estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament.

La recerca del grup es vertebra en tres grans línies. La primera se centra en les neoplàsies ginecològiques i mamàries, amb especial atenció al càncer d’endometri, d’ovari, de coll uterí, de vulva i de vagina, així com al càncer de mama i a les lesions precanceroses que poden evolucionar cap a la malaltia maligna. La segona línia aborda les patologies benignes d’alt impacte en la qualitat de vida de les dones, com l’endometriosi, els miomes uterins, el dolor pelvià crònic o el prolapse genital, que tot i no comprometre la supervivència poden condicionar greument el benestar físic, reproductiu i emocional. Finalment, la tercera línia de recerca se situa en l’àmbit de l’endocrinologia ginecològica i reproductiva, amb un interès especial en les alteracions hormonals vinculades a la fertilitat, el cicle menstrual i la funció ovàrica.

“La creació d’aquest grup suposa un pas endavant per visibilitzar i donar resposta a malalties que afecten de manera molt directa la vida de les dones, tant en l’àmbit oncològic com en el de les patologies benignes”, afirma la Dra. Cabrera.

Un equip consolidat i multidisciplinari

La recerca es desenvoluparà en un entorn hospitalari de màxima complexitat, on la generació de coneixement forma part inseparable de l’atenció clínica i de la docència. L’aposta per un enfocament multidisciplinari i translacional permetrà que els avenços científics es traslladin amb rapidesa a la pràctica assistencial, amb l’objectiu de millorar el pronòstic de les pacients amb malalties malignes i la qualitat de vida de les que conviuen amb patologies benignes.

Segons destaca la Dra. Cabrera, “el nostre objectiu és integrar la recerca amb l’assistència i la formació de nous professionals, per garantir que els progressos científics tinguin un impacte real i positiu en la salut de les nostres pacients”.

L’equip que acompanya la Dra. Cabrera en aquesta nova etapa està format pels doctors Josep Estadella, Alba Farres, Misericordia Guinot, Rocio Luna, Taisiia Melnychuk, Irene Mora, Josep Perelló, Marta Peró i Ramon Rovira. La seva tasca conjunta reforçarà el compromís de Sant Pau amb l’excel·lència investigadora i amb la generació de coneixement que reverteixi directament en benefici de les dones i de la societat.

Aquesta nova línia de treball permetrà reforçar la recerca en un camp amb una elevada prevalença i amb un impacte directe en la qualitat de vida de milers de dones, a més de promoure la formació de professionals especialitzats i la col·laboració amb altres grups nacionals i internacionals. Tot plegat vol situar l’IR Sant Pau com a referent en la recerca biomèdica aplicada a la salut de la dona i evidencia la importància de disposar d’estructures de recerca capaces d’anticipar-se als reptes sanitaris i de traslladar els avenços científics a una atenció de màxima qualitat.

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han liderat un estudi poblacional que demostra que la col·locació urgent d’un stent carotidi durant la trombectomia millora la recuperació funcional a curt i llarg termini en pacients amb ictus isquèmic agut causat per lesions en tàndem, sense incrementar les complicacions hemorràgiques ni la mortalitat.

El treball, publicat a la revista Neurology, aporta una de les evidències més sòlides fins ara sobre el paper de l’stent carotidi en el maneig agut de l’ictus. Basat en una cohort de 578 pacients del registre poblacional Codi Ictus Catalunya, l’estudi analitza la pràctica real dels deu centres de referència que realitzen tractament endovascular a Catalunya entre 2017 i 2023, fet que li confereix un caràcter representatiu i de gran rellevància clínica.

L’ictus isquèmic continua sent una de les principals causes de mortalitat i discapacitat al món. En els darrers anys, la trombectomia mecànica —un procediment que permet extreure el coàgul que obstrueix l’artèria cerebral— s’ha consolidat com el tractament d’elecció en els casos d’oclusió de grans artèries intracranials. Tanmateix, entre un 10 i un 20 % dels pacients presenten lesions en tàndem, és a dir, una obstrucció simultània de l’artèria caròtida extracranial i d’una artèria intracranial. Aquesta situació, a més de constituir un escenari d’especial gravetat clínica, planteja un repte terapèutic complex i ha generat un intens debat sobre l’estratègia més eficaç i segura de revascularització.

Una estratègia que demostra beneficis clars

Tot i que l’extracció immediata del coàgul intracerebral és crítica per a la recuperació del pacient, el tractament urgent de l’artèria caròtida a nivell extracranial no és tan clar. D’una banda, tractar l’artèria caròtida de manera immediata mitjançant la col·locació d’un stent pot millorar l’eficàcia de la trombectomia i, per tant, la recuperació funcional del pacient. De l’altra, la medicació antiagregant intensiva necessària per mantenir permeable l’stent pot augmentar el risc d’hemorràgia intracerebral, que pot ser fatal. És per això que no existeixen protocols unificats a l’hora de decidir el tractament agut d’aquests pacients, que tradicionalment han presentat pitjors taxes de recuperació que la resta d’ictus isquèmics.

L’estudi coordinat per la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz, investigadora del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau, aporta una resposta sòlida a aquesta controvèrsia. Els investigadors van observar que la revascularització carotídia immediata mitjançant stent s’associa a una millor evolució funcional a curt i llarg termini, sense augmentar les complicacions hemorràgiques ni la mortalitat.

«Els nostres resultats mostren que l’stenting carotidi urgent no només és segur, sinó que millora de manera consistent la independència funcional a llarg termini dels pacients», explica la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz. «Aquests resultats reforcen la importància de considerar la revascularització carotídia immediata en el context de la trombectomia, sempre dins d’equips experimentats i amb un control rigorós del tractament antitrombòtic posterior».

A més, els bons resultats es van mantenir en diferents perfils clínics, fet que reforça l’aplicabilitat del procediment en la pràctica real. La millora funcional es va observar fins i tot en pacients amb lesions carotídies menys greus, cosa que suggereix que el benefici podria no limitar-se als casos més complexos i que aquesta estratègia podria incorporar-se de manera més sistemàtica en l’atenció de l’ictus isquèmic agut amb lesions en tàndem.

Millors resultats funcionals i més recanalització

Dels 578 pacients inclosos a l’estudi, el 59,5 % van ser tractats amb la tècnica d’stenting carotidi urgent. En aquest grup, els resultats van ser significativament millors tant en la fase aguda com en el seguiment. Els pacients als quals es va col·locar l’stent van presentar una probabilitat 1,5 vegades més gran d’assolir una millor puntuació funcional, mesurada mitjançant l’escala modificada de Rankin (mRS), tant als 90 dies com a l’any de l’ictus, en comparació amb aquells als quals no es va col·locar stent.

Així mateix, la taxa de recanalització exitosa —és a dir, la restauració completa del flux sanguini cerebral— va ser superior al 90 % en els pacients tractats amb stent urgent, davant del 73 % en el grup sense ell. Aquesta dada confirma que la revascularització simultània de totes dues lesions augmenta l’eficàcia del tractament endovascular i millora la perfusió cerebral global, un factor essencial per preservar teixit neuronal i afavorir la recuperació funcional.

L’estudi també va analitzar la influència del tractament antitrombòtic en la seguretat del procediment. Els resultats mostren que l’administració precoç de doble antiagregació plaquetària (habitualment àcid acetilsalicílic i clopidogrel) durant les primeres 24 hores després de la intervenció s’associà a una menor mortalitat i millors resultats funcionals, sense observar un increment significatiu de les hemorràgies intracranials simptomàtiques. Aquest resultat és especialment rellevant, ja que és precisament la por a aquestes complicacions hemorràgiques el que limita la decisió de col·locar un stent carotidi urgent en el moment de la trombectomia.

Segons el Dr. Pol Camps, cap del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i últim autor de l’estudi, «aquest treball reforça la seguretat i l’eficàcia de l’stent carotidi en el tractament agut de l’ictus per lesions en tàndem en un context de pràctica clínica real. Es tracta de l’estudi més ampli realitzat fins ara en una cohort poblacional, fet que aporta una gran validesa externa als resultats».

Les anàlisis estadístiques ajustades per edat, sexe i comorbiditats van confirmar la solidesa de les troballes, fet que indica que el benefici de l’stenting carotidi és real i independent d’altres característiques que poden influir en el pronòstic dels pacients.

Un estudi col·laboratiu d’abast poblacional

L’estudi, anomenat SECURIS (Stenting Extracranial Carotid Artery stenosis dURing endovascular treatment in patients with acute Ischemic Stroke), s’ha desenvolupat a partir del registre Codi Ictus Catalunya (CICAT), un registre poblacional obligatori que recull de manera prospectiva tots els casos d’ictus tractats a la xarxa d’hospitals catalans. Aquest registre, impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, constitueix una eina essencial per avaluar la qualitat assistencial i promoure la recerca clínica en ictus a escala poblacional.

El projecte ha implicat la col·laboració dels deu centres de referència a Catalunya amb capacitat per realitzar trombectomia mecànica, entre els quals hi ha l’Hospital de Sant Pau, i ha comptat amb la participació de neuròlegs i neurointervencionistes de tot el territori. Aquest enfocament col·laboratiu ha permès analitzar una cohort molt àmplia i representativa de la pràctica clínica real, cosa que atorga a l’estudi una gran validesa externa i un valor afegit respecte a investigacions prèvies més limitades o realitzades en centres individuals.

«El fet de disposar d’un registre poblacional com el CICAT ens permet obtenir evidència robusta sobre l’efectivitat i la seguretat dels tractaments en condicions reals, un aspecte essencial per orientar les decisions clíniques i les futures guies de pràctica», destaca el Dr. Pol Camps.

Els resultats del SECURIS reforcen la utilitat de l’stent carotidi urgent com a complement a la trombectomia en pacients amb lesions en tàndem i obren noves línies de recerca. Els autors subratllen la necessitat de realitzar assaigs clínics aleatoritzats que confirmin aquestes troballes i que aprofundeixin en els possibles factors moduladors del benefici, com el sexe o l’edat, atès que en l’anàlisi per subgrups el benefici de l’stent va semblar menys pronunciat en dones i pacients d’edat avançada.

Així mateix, l’estudi planteja l’oportunitat d’optimitzar els protocols antitrombòtics després de la revascularització carotídia urgent, ja que els pacients tractats amb doble antiagregació plaquetària precoç van mostrar millors resultats sense un increment del risc hemorràgic.

Referència de l’article:

Ezcurra-Díaz G, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Doncel-Moriano Cubero A, Flores-Pina B, Figueras-Aguirre GL, Fernández-Pérez I, Xuclà-Ferrarons T, Purroy F, Flores A, Guasch-Jiménez M, Lambea-Gil Á, Prats-Sanchez L, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Marti-Fabregas J, Fernández-Vidal JM, Abilleira S, Salvat-Plana M, Núñez-Guillén A, Lara-Rodríguez B, Rodriguez-Luna D, Hernandez D, Rodríguez Vázquez A, Cabero-Arnold A, Menéndez Albarracín A, Cánovas D, Camps-Renom P. *Emergent carotid artery stenting in patients with acute ischemic stroke with tandem lesions: One-year follow-up results from the SECURIS study.* Neurology 2025;105:e214067. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214067.

Un nou estudi publicat a la revista Journal of Hepatology demostra que el carvedilol, un fàrmac betabloquejant no cardioselectiu, és més eficaç que els betabloquejants clàssics en la prevenció de complicacions de la cirrosi, tant en pacients en fase compensada com en aquells amb malaltia ja descompensada. Es tracta de la primera comparació directa a gran escala entre carvedilol i els betabloquejants no selectius tradicionals, com el propranolol i el nadolol, en aquest context, fet que aporta una evidència sòlida a la pràctica clínica.

El treball va incloure 540 pacients tractats en sis hospitals europeus entre el 2008 i el 2021, amb un seguiment mitjà de tres anys en pacients compensats i d’una mica més de dos anys i mig en descompensats. Els resultats van mostrar que el carvedilol va reduir en un 39 % el risc de patir una primera descompensació en els pacients compensats i en un 43 % el risc combinat de noves complicacions o mort en els pacients descompensats. A més, el perfil de seguretat del carvedilol va ser comparable al dels fàrmacs clàssics.

Aquest estudi és fruit de la col·laboració de diversos grups espanyols del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD). Entre aquests, els liderats pels doctors Juan Carlos García-Pagán (Hospital Clínic-IDIBAPS), José Luis Calleja (Hospital Puerta de Hierro), Rafael Bañares (Hospital Gregorio Marañón), Agustín Albillos (Hospital Ramón y Cajal) i el grup CIBER Complicacions de la cirrosi de l’Hospital de Sant Pau, liderat pel Dr. Germán Soriano, coordinat des de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) pels doctors Edilmar Alvarado i Cándido Villanueva. També hi han participat altres centres internacionals, com la Universitat de Viena, fet que reforça la solidesa i la rellevància internacional dels resultats.

La Dra. Edilmar Alvarado destaca la importància dels resultats: «La descompensació marca un punt d’inflexió en l’evolució de la cirrosi, amb un impacte directe en la qualitat de vida i la supervivència dels pacients. Haver demostrat que el carvedilol ofereix una protecció superior suposa un avenç molt significatiu per a la pràctica clínica dels pacients amb cirrosi tant compensada com descompensada».

Del tractament clàssic a una nova evidència

La cirrosi hepàtica és una de les principals causes de malaltia hepàtica avançada i de mortalitat associada al fetge arreu del món. La seva progressió sol ser silenciosa fins que apareix la descompensació, és a dir, quan sorgeixen complicacions com l’ascites (acumulació de líquid a l’abdomen), l’hemorràgia varicosa, la icterícia o l’encefalopatia hepàtica. A partir d’aquest moment, el pronòstic empitjora notablement i augmenta el risc de mortalitat i la necessitat de trasplantament hepàtic.

La clau d’aquestes complicacions rau en l’aparició de la hipertensió portal, un augment anormal de la pressió a la vena porta —el principal vas sanguini que transporta la sang des de l’intestí fins al fetge— a causa de l’increment de la rigidesa hepàtica i de l’augment del flux sanguini a l’espai portal. Aquest increment de pressió afavoreix la formació de varius a l’esòfag i a l’estómac, així com l’aparició d’ascites i altres esdeveniments clínics coneguts com a descompensacions de la cirrosi.

Per controlar-la, fa dècades que s’utilitzen els betabloquejants no selectius (en anglès, non-selective beta-blockers, NSBB), com el propranolol o el nadolol. Aquests fàrmacs disminueixen el flux sanguini esplàncnic —és a dir, la sang que prové de l’aparell digestiu i que circula cap al fetge a través de la vena porta— i redueixen la pressió portal, cosa que ajuda a prevenir complicacions. El carvedilol, a més de bloquejar els receptors beta, té un efecte vasodilatador addicional sobre els receptors alfa-1, fet que es tradueix en una reducció més gran de la pressió portal. Aquest efecte hemodinàmic superior explica la potència més gran del carvedilol com a fàrmac betabloquejant i es tradueix en la millor protecció clínica observada a l’estudi.

Un canvi en la pràctica clínica

La troballa té implicacions directes en la manera de tractar els pacients amb cirrosi. El carvedilol es consolida com el tractament de referència en la prevenció de complicacions, no només en fases inicials de la malaltia (compensada), sinó també en pacients en fases més avançades (descompensats). Això significa que el seu ús pot retardar la progressió de la història natural de la malaltia, reduir l’aparició de descompensacions, la necessitat d’hospitalitzacions i millorar tant la supervivència com la qualitat de vida dels pacients.

Amb aquests resultats, el carvedilol es posiciona com el betabloquejant no cardioselectiu d’elecció per al tractament de la hipertensió portal en els pacients amb cirrosi hepàtica. A més, les dades donen suport a la seva inclusió de manera més àmplia en les guies clíniques internacionals. L’evidència generada per aquest treball pot contribuir a homogeneïtzar la pràctica mèdica en diferents països i a reduir les desigualtats en l’accés a tractaments més eficaços.

Espanya compta amb una llarga tradició en l’estudi de la hipertensió portal i les seves complicacions, i aquest treball confirma el lideratge dels grups d’investigació nacionals en aquest camp. La col·laboració entre hospitals de referència i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD) ha permès reunir una de les cohorts més àmplies i representatives fins avui, reforçant el paper del nostre país com a motor de coneixement en hepatologia.

La Dra. Alvarado conclou: «La magnitud de les dades i la diversitat dels centres participants ens permeten afirmar que el carvedilol no només és més eficaç, sinó que a més pot transformar la manera com prevenim les complicacions de la cirrosi en la pràctica clínica habitual».

Article de referència:

Fortea JI, Alvarado-Tapias E, Simbrunner B, Ezcurra I, Hernández-Gea V, Aracil C, Llop E, Puente A, Roig C, Reiberger T, García-Pagan JC, Calleja JL, Ferrero-Gregori A, Mandorfer M, Villanueva C, Crespo J. Carvedilol vs. propranolol for the prevention of decompensation and mortality in patients with compensated and decompensated cirrhosis. J Hepatol 2025;83:70–80. https://doi.org/10.1016/j.jhep.2024.12.017

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), institut d’investigació sanitari (IIS) acreditat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), continua la seva aposta per la recerca en Atenció Primària amb la incorporació de l’EAP Dreta de l’Eixample com a nou membre del consorci, a més de l’EAP Sardenya, membre de lR Sant Pau des de la seva constitució.  Ambdues institucions donen cobertura a una població de 74.207 habitants. Aquesta adhesió reforça les línies de recerca en epidemiologia, salut pública i atenció primària, consolidant el compromís de l’Institut amb la millora de la salut de població les persones mitjançant la recerca i la innovació biomèdica d’excel·lència aplicada a la pràctica assistencial.

Segons el Dr. Lluís Cuixart, responsable de recerca de l’EAP Dreta de l’Eixample, «aquesta integració representa una oportunitat per a la nostra institució per continuar generant coneixement científic des de l’Atenció Primària i contribuir a la investigació en salut pública. No hem d’oblidar que l’Atenció Primària, en moltes ocasions, és la porta d’entrada en el sistema sanitari i això ens dona una visió més ampla de les necessitats de la població».

Per al Dr. Jordi Surrallés, director científic de l’IR Sant Pau, «la incorporació de l’EAP Dreta de l’Eixample ens permet ampliar l’abast de la investigació en Atenció Primària, una àrea fonamental per a la millora de la salut de la població. A més, reforça la nostra capacitat per desenvolupar assaigs clínics amb una visió més integrada de l’atenció sanitària».

L’EAP Dreta de l’Eixample, ubicat al barri de l’Eixample de Barcelona, disposa d’un equip multidisciplinari de professionals que inclou 31 metges, 24 infermers i més de 50 professionals d’altres disciplines sanitàries. L’equip ja ha participat en projectes de recerca d’àmbit nacional i internacional, com els estudis IBERICAN, APPRESO, APHOSDIAB-COVID i DIAMOND, i ha estat un dels centres d’Atenció Primària amb més comunicacions en el Congrés Nacional de Medicina de Família de la Societat Espanyola de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) els darrers anys.

Les principals línies de recerca del centre se centren en l’àmbit de les patologies cardiovasculars, però també inclouen estudis sobre les principals patologies ateses en Atenció Primària, com la diabetis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)/asma, les patologies psiquiàtriques i les actuacions per millorar la prescripció farmacològica. Aquesta aportació  de l’EAP Dreta de l’Eixample permetrà reforçar les línies d’investigació en Atenció Primària de l’Institut, complementant i possibilitant noves sinergies i col·laboracions.

La col·laboració suposarà una millora en la transferència del coneixement entre l’Atenció Primària i els serveis hospitalaris, cosa que permet una implementació més eficient dels avenços científics en la pràctica clínica diària. També s’espera que l’associació afavoreixi l’accés dels professionals de l’EAP Dreta de l’Eixample a noves oportunitats formatives i de col·laboració amb grups de recerca consolidats de l’IR Sant Pau.

Aquest acord es produeix en un moment en què l’Atenció Primària està adquirint cada cop més protagonisme en l’àmbit de la recerca biomèdica. Amb aquesta incorporació, l’IR Sant Pau consolida el seu rol com a referent en la investigació sanitària, promovent una atenció de qualitat basada en l’evidència científica.

Nanoligent, spin-off de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha tancat una ronda de finançament de 12 milions d’euros liderada per Inveready per impulsar el desenvolupament del seu candidat oncològic NNL1524 i completar la seva primera avaluació en pacients amb tumors sòlids.

L’operació ha estat liderada per Inveready Biotech IV i ha comptat amb la participació del CDTI, a través del programa Innvierte, Clave Capital i els socis actuals i&i Biotech Fund I, Nanolinvest (vehicle d’inversió de membres d’Italian Angels for Growth i Doorway) i AVANTECA Partners.

Els fons permetran finalitzar el desenvolupament preclínic regulatori de NNL1524, iniciar un estudi clínic de fase Ia en pacients amb tumors sòlids i escalar la producció optimitzant processos de fabricació.

Recerca amb impacte: de Sant Pau al pacient

Nanoligent es va originar com a spin-off de l’IR Sant Pau i de la UAB després d’una col·laboració sostinguda entre el Grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals de l’IR Sant Pau, liderat pel Dr. Ramon Mangues, i el Grup de Nanobiotecnologia de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB, codirigit pels Drs. Antonio Villaverde i Esther Vázquez. Tots dos grups pertanyen al CIBER-BBN.

Aquesta línia de recerca a Sant Pau, centrada en la diana CXCR4, acumula més de quinze anys de treball orientat al desenvolupament de nanomedicines capaces de dirigir selectivament agents terapèutics a cèl·lules tumorals amb alta expressió d’aquest receptor. El centre i la UAB, juntament amb el CIBER, són a més titulars de patents conjuntes relacionades amb mètodes d’administració dirigida a cèl·lules CXCR4, fruit d’aquesta llarga trajectòria de recerca. Cinc d’aquestes patents han estat llicenciades a Nanoligent i són les que han donat lloc a aquest desenvolupament.

«El cas de Nanoligent demostra com la recerca bàsica i translacional que fem a Sant Pau pot tenir un impacte directe en el desenvolupament de noves teràpies oncològiques», destaca el Dr. Ramon Mangues. «El coneixement generat al laboratori ha permès crear una tecnologia amb un enorme potencial clínic i, alhora, donar lloc a una empresa que n’impulsa l’arribada als pacients».

NNL1524: un candidat dirigit a una diana clau en metàstasi

El candidat NNL1524 és un nanoconjugat citotòxic dirigit a CXCR4, un receptor de membrana implicat en la tumorogènesi, la proliferació cel·lular i la metàstasi, que està sobreexpressat en diferents càncers hematològics i tumors sòlids, com els de còlon, pulmó o mama.

En models preclínics, NNL1524 ha mostrat regressions tumorals significatives en monoteràpia i un perfil de seguretat favorable, reforçant el seu potencial com a nova opció terapèutica en àrees amb necessitats clíniques no cobertes.

Un exemple de transferència de coneixement

L’avanç de Nanoligent constitueix un exemple tangible de transferència de coneixement des de la recerca biomèdica de Sant Pau al sector biotecnològic. Els resultats generats pel grup del Dr. Mangues han estat la base d’una tecnologia amb potencial terapèutic real, que ara es desenvolupa en el marc d’una empresa spin-off amb projecció internacional.

Sobre Nanoligent

Nanoligent és una empresa biotecnològica especialitzada en el desenvolupament de nanofàrmacs dirigits per al tractament del càncer, basada en una plataforma tecnològica pionera de nanoconjugats de proteïnes i fàrmacs. És dirigida per la Dra. Montserrat Cano (CEO) i el Dr. Manuel Rodríguez (president del Consell d’Administració), tots dos amb una àmplia experiència en el desenvolupament de medicaments i en la gestió de projectes biotecnològics.

El Dr. Íñigo Rodríguez Baz, del grup de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de la Unitat de Memòria de l’Hospital Sant Pau, ha estat distingit amb una beca de l’Alzheimer’s Association. Aquest suport permetrà desenvolupar un projecte orientat a millorar el diagnòstic biològic de les malalties neurodegeneratives que causen demència.

Les beques de l’Alzheimer’s Association s’atorguen a investigadors d’arreu del món amb projectes d’alta qualitat i rellevància per a l’avanç en el coneixement de la malaltia d’Alzheimer i les demències relacionades, fet que suposa un segell d’excel·lència per a la recerca de l’IR Sant Pau.

Aquest suport consolidarà i ampliarà el treball pioner que ja s’està duent a terme a Sant Pau amb l’assaig d’amplificació de llavors (Seed Amplification Assay, SAA), una tècnica innovadora que permet detectar amb gran sensibilitat l’alfa-sinucleïna en el líquid cefalorraquidi. Aquesta és una proteïna que, quan s’agrega de manera anòmala dins de les neurones, provoca la mort cel·lular i està relacionada amb malalties com la demència amb cossos de Lewy o la malaltia de Parkinson, tot i que també pot trobar-se en alguns casos d’Alzheimer.

A Sant Pau, gràcies a l’estreta col·laboració entre el Servei de Bioquímica i la Unitat de Memòria, el SAA ja s’està aplicant en la pràctica investigadora, fet que situa l’hospital com a centre de referència en el desenvolupament de biomarcadors per a les sinucleinopaties, aquestes malalties neurodegeneratives en què la proteïna alfa-sinucleïna s’acumula de manera anòmala al cervell.

Fins ara, l’alfa-sinucleïna resultava molt difícil de detectar, de manera que els diagnòstics s’havien fet sobretot a partir de l’avaluació clínica. Amb el SAA, implementat a Sant Pau pel Servei de Bioquímica, és possible detectar quantitats molt petites d’alfa-sinucleïna mal plegada. Aquesta tècnica permetrà no sols identificar la presència de la proteïna, sinó també analitzar com es comporta en cada malaltia i comprovar si els resultats de laboratori coincideixen amb les troballes en autòpsies, cosa que donarà més solidesa al diagnòstic biològic.

«Aquesta tècnica obre una via extraordinària per detectar precoçment aquestes patologies i diferenciar-les entre si amb més precisió», explica el Dr. Rodríguez Baz. «Amb el nostre estudi volem validar-ne l’ús en una àmplia cohort de pacients i comprovar com es relaciona amb altres biomarcadors de neuroimatge, de fluids i amb les troballes neuropatològiques de referència».

L’equip de Sant Pau analitzarà més de 1.500 mostres procedents de persones amb diferents perfils clínics: pacients amb demència amb cossos de Lewy, Alzheimer esporàdic, Alzheimer associat a la síndrome de Down i adults grans sense deteriorament cognitiu. A més, es tindran en compte factors com l’edat, el sexe, la genètica (Apolipoproteïna E) i l’origen ètnic, per entendre millor com influeixen en l’agregació de l’alfa-sinucleïna i en la variabilitat biològica d’aquestes malalties. El projecte tindrà una durada de tres anys, serà mentoritzat pels doctors Juan Fortea i Daniel Alcolea i comptarà amb la col·laboració de la doctora Mireia Tondo i Rosa Ferrer del Servei de Bioquímica de l’Hospital de Sant Pau, on es duen a terme les anàlisis de SAA.

Aquest treball també podria ajudar a distingir entre agregacions primàries i secundàries d’alfa-sinucleïna. En les malalties anomenades sinucleinopaties, com la demència amb cossos de Lewy o el Parkinson, la proteïna apareix com a agregació primària, és a dir, és la causa principal del dany cerebral. En canvi, en alguns casos d’Alzheimer pot aparèixer com a agregació secundària, acompanyant altres alteracions pròpies de la malaltia. Aquesta diferència és clau perquè la presència d’alfa-sinucleïna secundària s’associa a un pitjor pronòstic, a una progressió més ràpida dels símptomes i a més dificultats per desenvolupar tractaments eficaços. Poder identificar aquest fenomen de manera primerenca i precisa suposaria un gran avenç per comprendre millor la malaltia i orientar les estratègies terapèutiques.

A més, aquest projecte també busca cobrir buits importants en la recerca, aportant nous biomarcadors, refinant l’estratificació de les malalties i ajudant a comprendre millor les formes mixtes de demència en què conflueixen diferents processos patològics.

Aquesta investigació pionera podria marcar un abans i un després en la manera de diagnosticar la demència, afavorint diagnòstics més precoços i exactes, una millor selecció de pacients en assajos clínics i un desenvolupament més eficaç de teràpies personalitzades. «El nostre objectiu final és que els pacients puguin rebre abans el diagnòstic correcte i, amb això, el tractament i l’atenció més adequats», assenyala el Dr. Rodríguez Baz.

El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau, juntament amb el Grup de Recerca en Oftalmologia de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), han participat recentment en un assaig clínic internacional de teràpia gènica per a la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) en la seva forma humida, una de les principals causes de pèrdua de visió en persones grans.

La intervenció es va dur a terme fa poques setmanes i va suposar un fita per a l’hospital, en convertir-se en la primera cirurgia d’aquest tipus realitzada a Catalunya en el marc de l’assaig. L’operació es va desenvolupar sense complicacions i marca l’inici de la participació de Sant Pau en aquest estudi internacional de fase 3, que avalua l’eficàcia i la seguretat del fàrmac ABBV-RGX-314. «Es tracta d’una cirurgia innovadora en què introduïm el fàrmac sota la retina. La intervenció es va desenvolupar bé i ara ens trobem en la fase de seguiment del pacient», explica el Dr. Ignacio Vela, investigador principal de l’estudi a Sant Pau.

Una malaltia molt freqüent en l’envelliment

La DMAE és una patologia degenerativa de la retina que afecta la visió central, dificultant tasques tan quotidianes com llegir, reconèixer rostres o manejar diners. Tot i que no provoca ceguesa total, sí que limita de manera molt significativa l’autonomia de qui la pateix. S’estima que entre un 4 % i un 8 % de la població major de setanta anys pateix aquesta malaltia, la incidència de la qual creix a mesura que augmenta l’esperança de vida.

Hi ha dues formes principals: la seca i la humida. La forma seca, que representa la majoria dels casos, avança lentament i no disposa d’un tractament eficaç en la pràctica clínica, tot i que hi ha assajos en marxa. La forma humida, en canvi, progressa de manera molt més ràpida: pot provocar pèrdues de visió importants en pocs mesos si no es tracta.

Els tractaments actuals i les seves limitacions

Des de 2006, el tractament estàndard de la DMAE humida consisteix en injeccions intravítries de fàrmacs antiangiogènics, que bloquegen la proliferació de vasos sanguinis anòmals sota la retina i eviten que es produeixi líquid o sang a la màcula. Gràcies a aquests tractaments, milers de pacients han aconseguit frenar la progressió de la malaltia i conservar part de la seva visió durant anys. Van suposar, en el seu moment, un canvi radical en el maneig d’aquesta patologia, que fins aleshores conduïa inevitablement a una pèrdua visual greu en molt poc temps.

Malgrat la seva eficàcia, aquest abordatge presenta limitacions importants. El tractament requereix una pauta molt intensiva: durant el primer any solen administrar-se entre sis i vuit injeccions, i posteriorment es mantenen de forma periòdica cada dos o tres mesos, al llarg de tota la vida del pacient. Cada una d’aquestes visites implica injectar el medicament directament a l’ull, cosa que genera ansietat i molèsties, especialment en persones grans que sovint pateixen altres malalties cròniques. A més, cada procediment comporta un petit risc de complicacions, com ara infeccions o inflamació ocular, que obliga a un control rigorós.

«Rebem bons resultats en frenar la pèrdua visual, però a costa de tractaments molt exigents, tant per al pacient com per al sistema sanitari. La idea de la teràpia gènica és precisament evitar aquesta dependència d’injeccions contínues a l’ull», assenyala el Dr. Vela.

Una nova via: la teràpia gènica

El nou enfocament busca superar aquestes limitacions amb una estratègia diferent: fer que el mateix ull sigui capaç de produir, de manera continuada, la substància que controla la malaltia. En lloc de dependre d’injeccions periòdiques per aportar el fàrmac des de fora, la teràpia gènica pretén que les cèl·lules de la retina fabriquin per si mateixes la proteïna amb efecte antiangiogènic, generant un tractament “des de dins” que actuï de manera constant i estable en el temps.

«La novetat és que, amb una sola cirurgia, l’ull podria produir de manera continuada la medicació que fins ara administràvem en forma d’injeccions. És un concepte completament diferent i amb un gran potencial», afirma l’investigador de Sant Pau.

Aquest plantejament no només té implicacions mèdiques, sinó també socials i econòmiques. Si la teràpia funciona com s’espera, podria disminuir de manera molt significativa la càrrega assistencial, en reduir les visites hospitalàries i la dependència de procediments repetits. Al mateix temps, obriria la porta a millorar la qualitat de vida dels pacients, alliberant-los de l’ansietat i l’impacte que comporta sotmetre’s a injeccions freqüents. Tot i que encara és una estratègia experimental i els resultats estan pendents de confirmar-se, el potencial d’aquest abordatge el converteix en una de les línies de recerca més prometedores en la lluita contra la DMAE humida.

La intervenció consisteix en una cirurgia ocular de microincisió en què s’introdueix sota la retina el fàrmac en estudi, ABBV-RGX-314. Es tracta d’un medicament de teràpia gènica formulat amb un vector viral que transporta un gen terapèutic. Un cop dins de les cèl·lules de la retina, aquest gen fa que siguin capaces de produir per si mateixes una proteïna amb efecte antiangiogènic, semblant a la que contenen els fàrmacs ja aprovats.

El procediment requereix una precisió extrema, ja que el medicament s’ha de dipositar exactament a l’espai subretinià i en una dosi determinada. Per garantir la seguretat i l’administració correcta, especialistes internacionals supervisen tot el procés en els primers casos, des de la conservació del producte a la farmàcia fins al moment de la injecció al quiròfan.

Un assaig clínic internacional

L’estudi es troba en fase 3 i inclou uns 500 pacients a tot el món. A Espanya hi participen prop de deu centres, tot i que cadascun ha pogut reclutar només un nombre molt reduït de pacients a causa dels estrictes criteris d’inclusió. A Catalunya, Sant Pau ha estat l’únic hospital que ha realitzat la intervenció quirúrgica amb teràpia gènica, mentre que altres centres han quedat en el braç de control amb injeccions convencionals.

L’assaig compara tres grups de pacients: dos tractats amb la teràpia gènica en diferents dosis i un tercer que continua amb el tractament estàndard. El reclutament ja s’ha tancat i actualment es duu a terme el seguiment durant un any per comprovar si els pacients necessiten menys injeccions que abans i, sobretot, per avaluar la seguretat i l’eficàcia d’aquesta nova estratègia.

«Ara hem d’esperar resultats. És fonamental remarcar que no es tracta d’un tractament disponible, sinó d’un assaig clínic en curs. L’expectativa és que pugui reduir la necessitat d’injeccions i millorar la qualitat de vida dels pacients, però encara no sabem si funcionarà i cal ser prudents», subratlla el Dr. Vela.

Una porta d’esperança, amb cautela

La intervenció realitzada a Sant Pau va tenir lloc fa poques setmanes i el seguiment inicial és positiu, tot i que encara és aviat per valorar els resultats. «Hem d’esperar almenys un any de seguiment i, després, conèixer els resultats globals de l’estudi. Fins aleshores, el que podem destacar és la importància que Sant Pau formi part d’aquesta recerca internacional pionera», apunta l’especialista.

La degeneració macular és un problema creixent en societats envellides com la nostra, i comptar amb alternatives innovadores com la teràpia gènica representa una oportunitat que s’ha d’explorar sempre des del rigor científic. La participació en aquest assaig reforça el compromís de la institució amb la innovació en oftalmologia i contribueix a avançar en el desenvolupament de solucions de futur per a una malaltia la prevalença de la qual augmenta amb l’envelliment de la població.

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l’Associació CADASIL Espanya (ACE) han reforçat la seva col·laboració amb una nova aportació de 15.000 euros, destinada a impulsar la recerca que el centre desenvolupa sobre el CADASIL, una malaltia hereditària que afecta els petits vasos sanguinis del cervell i pot provocar migranya, alteracions psiquiàtriques, ictus recurrents i demència.

Aquesta nova donació, que se suma a les efectuades en anys anteriors, posa de manifest el compromís de l’ACE amb la investigació biomèdica i amb la tasca dels equips científics que treballen per millorar el diagnòstic i el tractament d’aquesta patologia minoritària.

El CADASIL (Cerebral Autosomal Dominant Arteriopathy with Subcortical Infarcts and Leukoencephalopathy, sigles que descriuen una arteriopatia cerebral autosòmica dominant amb infarts subcorticals i leucoencefalopatia) és una malaltia causada per mutacions en el gen NOTCH3, que alteren l’estructura de la paret dels vasos cerebrals i en dificulten el flux sanguini. Tot i els avenços en el coneixement de la seva base genètica i dels mecanismes de progressió, encara no hi ha cap tractament curatiu, i la gestió clínica es basa principalment en el control dels símptomes i dels factors de risc vascular.

La nova aportació econòmica contribuirà a impulsar un projecte de reposicionament de fàrmacs que desenvolupa el grup de recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, liderat pel Dr. Israel Fernández-Cadenas. L’equip centra la seva recerca a identificar medicaments ja aprovats per a altres indicacions que puguin tenir un efecte beneficiós en el CADASIL. Aquesta estratègia permet reduir temps i costos en el procés de recerca, ja que parteix de compostos que ja han demostrat seguretat en humans. L’objectiu final és trobar noves vies terapèutiques que ajudin a frenar o revertir la progressió de la malaltia.

Amb aquesta nova aportació, l’ACE dona continuïtat a una col·laboració que es manté des de fa anys amb l’IR Sant Pau. Al llarg d’aquest temps, l’associació ha contribuït de manera sostinguda al finançament de diferents línies de treball relacionades amb el coneixement genètic, molecular i clínic del CADASIL, facilitant l’adquisició de materials, la realització d’anàlisis específiques i la participació en projectes col·laboratius nacionals i internacionals.

Aquesta implicació constant ha permès mantenir activa la recerca sobre una malaltia considerada minoritària, en la qual els recursos disponibles són sovint limitats, i ha consolidat una relació de confiança i cooperació entre l’ACE i l’equip científic de l’IR Sant Pau. Gràcies a aquest suport, s’han pogut generar resultats que contribueixen a entendre millor els mecanismes de la malaltia i a orientar noves vies d’investigació terapèutica.

Des de l’IR Sant Pau s’agraeix profundament la confiança i el suport de l’ACE, que resulten fonamentals per avançar en el coneixement científic i promoure noves estratègies per al CADASIL, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies.

Un equip internacional d’investigadors ha demostrat que la vacuna tetravalent davant del dengue Qdenga ofereix una protecció significativa contra la malaltia en condicions reals, durant la gran epidèmia de 2024 a São Paulo (Brasil). L’estudi, publicat a la revista The Lancet Infectious Diseases i liderat pel Dr. Otavio Ranzani, cap del grup DataHealth Lab de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), conjuntament amb el Dr. Julio Croda, Fiocruz, Brasil, aporta la primera evidència d’efectivitat de la vacuna després de la seva autorització.

El dengue és una de les malalties virals transmeses per mosquits que més està creixent a escala global, impulsada pel canvi climàtic i l’expansió del mosquit Aedes. Cada any provoca milions d’infeccions en regions tropicals i subtropicals, i cada vegada es detecten més brots en zones no endèmiques, com Europa. En aquest context, disposar de vacunes efectives i amb dades sòlides d’efectivitat real és una necessitat urgent per a la salut pública.

Un estudi pioner en plena epidèmia

El treball es va dur a terme a l’estat de São Paulo, epicentre de l’epidèmia de dengue de 2024, en què es van registrar desenes de milers de casos. Les autoritats sanitàries van decidir prioritzar la vacunació en adolescents de 10 a 14 anys, ja que en les zones endèmiques aquesta franja d’edat concentra una proporció important dels casos simptomàtics i presenta un risc considerable d’hospitalització, i a més aquest rang d’edat concorda amb la recomanació actual de l’OMS per a la vacunació. A més, es tracta d’un grup amb una alta exposició al mosquit vector per les seves activitats diàries i la seva mobilitat, cosa que incrementa la probabilitat de contagi. En aquest context, es va posar en marxa una campanya d’immunització que, al llarg de l’any, va administrar prop de 690.000 dosis de Qdenga.

L’equip investigador va analitzar més de 90.000 adolescents que presentaven febre aguda i van ser sotmesos a proves específiques de laboratori (detecció de l’antigen NS1 o PCR). Amb un disseny conegut com a casos i controls test-negatius, es va comparar la proporció de vacunats entre els qui van donar positiu per dengue i els qui van donar negatiu, cosa que permet estimar l’efectivitat real de la vacuna en condicions de vida quotidiana.

Els resultats van mostrar que, després d’una sola dosi, la vacuna va reduir entorn d’un 50 % amb la primera dosi i un 62 % amb la segona els casos simptomàtics de dengue i un 68 % les hospitalitzacions. La protecció va començar al cap de catorze dies de la primera dosi, es va mantenir durant els primers tres mesos i va descendir posteriorment, cosa que reforça la importància de completar l’esquema recomanat i aprovat de dues dosis per a una protecció més duradora.

«Aquest disseny d’estudi ens va permetre avaluar de manera ràpida i precisa l’efectivitat de la vacuna en plena epidèmia, amb dades reals de pacients atesos al sistema de salut. És un enfocament molt potent per generar evidència en situacions d’emergència sanitària», explica el Dr. Ranzani.

Un estudi sòlid, encara que amb algunes limitacions

L’estudi presenta diverses fortaleses que en reforcen la validesa dels resultats. Es tracta de la primera avaluació de la vacuna Qdenga en condicions reals, més enllà dels assaigs clínics, i es va dur a terme en un context excepcional: una gran epidèmia de dengue a São Paulo. L’elevat nombre d’adolescents inclosos en l’anàlisi va permetre obtenir estimacions sòlides d’efectivitat, mentre que l’ús d’un disseny de casos i controls amb test negatiu va reduir el risc de biaixos relacionats amb la cerca d’atenció mèdica. A més, els resultats es van mantenir consistents en aplicar diferents mètodes d’anàlisi, cosa que atorga una major confiança a les conclusions.

Tanmateix, els autors també assenyalen algunes limitacions que s’han de tenir en compte. La cobertura vacunal assolida va ser relativament baixa, cosa que va limitar el poder de l’estudi per analitzar amb detall l’efectivitat després de la segona dosi. Tampoc no es disposava d’informació sobre l’estat immunitari previ dels adolescents davant del dengue. Finalment, la circulació de serotips durant el brot es va concentrar en DENV-1 i DENV-2, cosa que va impedir avaluar l’efectivitat davant dels quatre serotips del virus (DENV-1, DENV-2, DENV-3 i DENV-4).

«Encara que l’estudi té algunes limitacions, les troballes mostren de manera consistent que Qdenga protegeix davant del dengue i redueix el risc d’hospitalització. Aquestes dades seran fonamentals per orientar les decisions dels països sobre la vacunació», destaca el Dr. Ranzani.

Rellevància internacional i europea

Fins ara, l’evidència de la vacuna es basava únicament en assaigs clínics controlats de fase 3. Aquest nou treball és el primer a demostrar-ne l’impacte en la població general i en condicions de vida real, sota la pressió d’una gran epidèmia, cosa que en reforça el valor per a la presa de decisions en salut pública.

Encara que Europa no és una regió endèmica, l’expansió del mosquit Aedes associada al canvi climàtic ha afavorit l’aparició de brots locals de dengue en països com França i Itàlia, mentre que els casos importats per viatgers continuen augmentant. Catalunya és un exemple d’aquesta tendència: entre 2022 i 2024 es van notificar més de 500 casos de dengue importat, principalment en persones que havien viatjat a zones endèmiques. Tanmateix, ja s’han detectat episodis de transmissió local, amb dos casos el 2018–2019, un el 2022 i un brot el 2024.

«Encara que a Catalunya i a Europa la majoria dels casos continuen essent importats, el risc de transmissió local és cada vegada més gran. Comptar amb vacunes efectives com Qdenga pot marcar la diferència per respondre a futurs brots i per protegir els viatgers», assenyala el Dr. Ranzani.

Implicacions per a la salut pública

Els resultats d’aquest estudi tenen un gran valor pràctic. D’una banda, donen suport a l’ús de Qdenga en campanyes d’emergència en països endèmics, on els brots de dengue poden saturar ràpidament els sistemes de salut i provocar un elevat nombre d’hospitalitzacions. L’evidència demostra que una sola dosi ja ofereix una protecció significativa en poques setmanes, cosa que converteix la vacuna en una eina clau per frenar epidèmies en curs i reduir la càrrega hospitalària.

D’altra banda, les dades també són rellevants per als països no endèmics, on la majoria dels casos són importats, però cada vegada existeix un major risc de transmissió local. En aquest context, la vacuna pot jugar un paper essencial en la profilaxi de viatgers i en la prevenció de brots autòctons, reforçant la preparació dels sistemes de salut davant l’expansió del mosquit Aedes.

«El missatge és clar: la vacuna funciona i pot protegir contra el dengue lleu i greu. Però per assegurar una protecció sostinguda hem de completar l’esquema de vacunació. Els nostres resultats poden ajudar els responsables polítics i les agències reguladores a planificar millor les estratègies de vacunació», afegeix el Dr. Ranzani.

L’estudi ha comptat amb finançament del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq), al Brasil, i va implicar un grup internacional amb investigadors també dels Estats Units i col·laboració amb la Secretaria de Salut de l’Estat de São Paulo.

Un nou grup de recerca a l’IR Sant Pau

Aquest estudi s’emmarca en les primeres investigacions del DataHealth Lab, un grup de recent creació a l’IR Sant Pau sota la direcció del Dr. Otavio Ranzani. El seu naixement respon a la necessitat de disposar d’equips capaços de generar evidència científica que no només sigui metodològicament sòlida, sinó que també tingui un impacte tangible en la salut de la població i en la formulació de polítiques públiques.

El DataHealth Lab té com a eixos fonamentals l’Epidemiologia, la Ciència de Dades i la Ciència de la Implementació. Des d’aquesta perspectiva multidisciplinària, el grup aborda alguns dels reptes més urgents de la salut global. Entre ells, l’efecte del canvi climàtic i de l’exposició a contaminants ambientals en la salut, l’amenaça creixent de les infeccions respiratòries i emergents, l’impacte de la resistència als antimicrobians en els sistemes sanitaris i la millora de l’atenció a pacients crítics. Un altre dels seus camps clau és l’avaluació de l’efectivitat real de les vacunes, una línia de treball que connecta directament amb l’estudi publicat ara sobre la vacuna davant del dengue.

El laboratori també aposta per la innovació en cures crítiques, explorant noves estratègies com els assaigs clínics adaptatius, l’ús de la telemedicina per millorar l’atenció en situacions d’alta pressió assistencial i la integració d’eines d’intel·ligència artificial per donar suport a la presa de decisions clíniques. Tot això amb una visió de ciència oberta, inclusiva i sostenible, orientada a generar coneixement útil per a la societat i per als sistemes de salut.

Amb la creació del DataHealth Lab, l’IR Sant Pau reforça el seu lideratge en la recerca biomèdica i consolida el seu paper com a referent en l’ús de dades avançades per respondre als grans desafiaments de la salut pública a escala nacional i internacional.

Referència de l’article:

Ranzani OT, Lazar Neto F, Mareto LK, Brumatti TS, de Oliveira RD, da Silva PV, dos Santos ER, D’Agostini TL, De Paula RAC, Dean NE, Ko AI, Cummings DAT, Andrews JR, Hitchings MDT, Croda J. Effectiveness of the TAK-003 dengue vaccine in adolescents during the 2024 outbreak in São Paulo, Brazil: a test-negative, case–control study. Lancet Infect Dis 2025. https://doi.org/10.1016/s1473-3099(25)00382-2

El Dr. Saül Martínez-Horta, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau i neuropsicòleg de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, ha estat nomenat nou coordinador de la Secció de Neuropsicologia de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN). Aquest nomenament representa un reconeixement tant a la seva trajectòria clínica i investigadora com al paper creixent que la neuropsicologia exerceix dins de la neurologia.

La SEN, fundada l’any 1949, és l’entitat científica de referència de la neurologia a l’Estat espanyol. Amb gairebé 4.000 socis, la seva missió se centra a promoure l’avenç científic i clínic de la neurologia, impulsar la formació continuada dels professionals, millorar l’atenció als pacients amb malalties neurològiques i fomentar la recerca i la divulgació per afavorir la salut neurològica de la població.

Dins d’aquesta societat, la Secció de Neuropsicologia —creada el 2012— té com a objectiu reforçar la presència de la disciplina en l’àmbit neurològic. Entre les seves principals línies d’acció hi ha el desenvolupament de programes de formació especialitzada, l’elaboració d’un mapa de la neuropsicologia a escala estatal, l’acreditació de l’activitat professional, la redacció de manuals i guies pròpies, així com l’establiment de convenis de col·laboració que afavoreixin la recerca i la pràctica clínica.

La neuropsicologia ha viscut en els darrers anys una evolució notable, impulsada per diversos factors: els avenços en neuroimatge, les tecnologies aplicades a l’avaluació, el desenvolupament de nous tractaments per a malalties neurològiques i la identificació cada vegada més precisa de fases prodròmiques i asimptomàtiques de processos neurodegeneratius. En aquest context, la nova coordinació de la Secció assumeix reptes centrats en la consolidació del reconeixement professional, el foment de la recerca multicèntrica i la transferència de coneixement a la pràctica clínica diària.

Segons el Dr. Martínez-Horta, “aquest nomenament és també una responsabilitat col·lectiva: la neuropsicologia ha de continuar creixent de la mà de la neurologia, i això només és possible mitjançant la col·laboració entre professionals i institucions”. I afegeix: “el nostre objectiu és que la neuropsicologia sigui vista no només com una eina d’avaluació, sinó com un element clau per entendre i abordar de manera integral les malalties neurològiques”.

Aquest nomenament suposa també un motiu d’orgull per a l’IR Sant Pau i per a l’Hospital de Sant Pau, que feliciten el Dr. Martínez-Horta per aquesta nova responsabilitat i li desitgen molts èxits en una etapa que contribuirà a reforçar encara més el paper de la neuropsicologia en la neurologia espanyola.

Per tercer any consecutiu, el Club Natació Banyoles (CN Banyoles) ha fet una donació a l’Institut de Recerca Sant Pau per impulsar el projecte dedicat a l’estudi del Sarcoma d’Ewing, un càncer poc freqüent que afecta sobretot infants i adolescents.

Els fons provenen del Memorial Marc Riera Castellà, torneig benèfic de waterpolo organitzat pel club en record a Marc Riera, jove esportista que va perdre la vida a causa d’aquesta malaltia. La recaptació íntegra del torneig s’ha destinat a donar suport a la recerca que es desenvolupa a Sant Pau.

Un projecte que neix de la solidaritat

El projecte de recerca sobre el Sarcoma d’Ewing va néixer gràcies a la iniciativa de la família del Marc i la cursa solidària Arriarem, que va mobilitzar centenars de persones per recaptar fons i donar visibilitat a la malaltia. Des d’aleshores, diverses activitats i entitats s’hi han sumat, consolidant un moviment comunitari que ha fet possible reunir més de 100.000 € per a la recerca.

En el cas del Memorial Marc Riera Castellà, la darrera edició celebrada aquest 2025 ha aconseguit recaptar 6.000 €. En total, sumant les tres edicions del torneig, el Club Natació Banyoles ha aportat 11.500 € al projecte de Sant Pau.

Una recerca centrada en la qualitat de vida dels pacients

El projecte, liderat pel Dr. Raúl Terés, la Dra. Ana Sebio i la Dra. María Aguado, investigadors del Grup d’Oncologia Clínica de l’IR, té com a objectiu analitzar l’impacte dels tractaments sobre la qualitat de vida dels pacients, abordant aspectes físics, psicològics, socials, laborals i reproductius.

Aquesta línia de recerca és pionera perquè no només estudia l’eficàcia terapèutica, sinó també el benestar de les persones afectades, amb la finalitat de desenvolupar estratègies que ajudin a millorar la vida després del tractament.

Les persones que ho desitgin poden seguir donant suport a aquest projecte a través del web.

L’objectiu final del projecte és aconseguir 150.000 €, que es destinaran íntegrament a aquesta línia d’investigació.

L’Aventura de la Mariona ha arribat al Zoo de Barcelona i ho ha fet amb un èxit rotund. Es van omplir tots els tallers programats i van viure una jornada de descoberta científica en un entorn únic, on la recerca biomèdica i l’educació ambiental es van donar la mà. Celebrada el dissabte 27 de setembre, aquesta missió representa una novetat destacada de la segona edició del projecte, que per primer cop surt del Parc d’Atraccions Tibidabo per arribar a un altre espai emblemàtic de la ciutat. L’objectiu és ampliar els escenaris de divulgació i fer créixer la comunitat que acompanya la Mariona en les seves aventures científiques.

Aquesta missió va estar dedicada al sistema nerviós i va comptar amb la col·laboració tant de l’equip de divulgació de l’IR Sant Pau com del personal educatiu del Zoo de Barcelona, que van unir esforços per oferir una experiència completa i enriquidora. Els professionals de l’IR Sant Pau van preparar tallers interactius per explicar de manera senzilla i atractiva com funciona el cervell i quines estructures formen part del sistema nerviós. Mitjançant jocs com un bingo científic i el muntatge d’un trencaclosques de paper, els infants van descobrir de manera lúdica les funcions que ens permeten pensar, sentir i moure’ns. També van tenir l’oportunitat de veure i manipular models 3D de cervells reals, una experiència que els va ajudar a comprendre millor la mida i les característiques d’aquest òrgan, així com els canvis que pateix quan emmalalteix i les seves cèl·lules deixen de funcionar. A més, a l’espai exterior es va organitzar un memory gegant de conceptes científics que posava a prova la memòria de grans i petits, convertint l’aprenentatge en un joc col·lectiu i participatiu.

Paral·lelament, l’equip educatiu del Zoo va aportar la seva experiència per explicar el paper del sistema nerviós en el món animal. A partir de la seva tasca divulgadora i dels animals del parc zoològic, van mostrar com els sentits són essencials per a la supervivència i l’adaptació de cada espècie. Les famílies van poder observar de prop exemples que evidencien com la vista nocturna, l’olfacte o l’oïda desenvolupada són claus per a la comunicació i la defensa dels animals en el seu hàbitat natural.

D’aquesta manera, ciència i natura es van donar la mà en un entorn privilegiat, creant una experiència immersiva que va permetre als participants descobrir la complexitat i la bellesa del sistema nerviós tant en humans com en animals. L’activitat va reforçar la idea que la recerca científica i l’educació ambiental comparteixen un objectiu comú: fomentar la curiositat, el coneixement i el respecte per la vida.

Podeu trobar més informació al web:

https://www.santpau.cat/es/web/public/mariona-investigadora

El projecte de Mariona

El projecte de “Mariona investigadora” és una iniciativa educativa i de divulgació desenvolupada per l’IR Sant Pau. La Mariona és un personatge que simbolitza una nena de vuit anys apassionada per la ciència i la medicina, el propòsit de la qual és inspirar nenes, nens i joves a explorar el món de la recerca científica. És a aquesta edat, els vuit anys, quan les nenes solen perdre l’interès a la ciència, tant pels estereotips que encara persisteixen com per la falta de referents, cosa que aquest projecte busca pal·liar.

A través d’una sèrie de missions i reptes dissenyats per realitzar-se al Parc d’atraccions Tibidabo i al Zoo de Barcelona, la Mariona incentiva els més petits a descobrir els secrets del cos humà, participar en experiments científics i aprendre sobre la importància d’adoptar un estil de vida saludable.

El projecte també posa en relleu el rol de les dones en la ciència, destacant exemples reals d’investigadores que comparteixen la seva experiència professional i personal amb la finalitat de promoure la igualtat de gènere en aquest àmbit.

Ciència amb perspectiva de gènere

A l’IR Sant Pau s’impulsa constantment un diàleg amb la societat, alineat amb el seu pla de RRI i amb els seus objectius d’Educació Científica i Participació Ciutadana. Com a centre CERCA i com a una Unitat de Cultura Científica i de la Innovació acreditada per la FECYT, el seu compromís per apropar la recerca a la societat és ferm. Com a únic institut de recerca català amb un programa de recerca transversal en gènere, l’IR Sant Pau és portaveu dels darrers avenços científics i posa de manifest la importància de la recerca amb perspectiva de gènere i del rol femení en la recerca i el futur de la ciència en femení.

Calendari d’activitats pendents de la segona edició:

• 22 de novembre de 2025– Parc d’Atraccions Tibidabo: Missió sobre sistema respiratori
• 15 de febrer de 2026– Gran festa final al Parc d’Atraccions Tibidabo coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Amb motiu del Dia de la Hipercolesterolèmia Familiar, l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) destaca el seu compromís amb la recerca biomèdica aplicada a millorar el diagnòstic i el tractament d’aquesta malaltia genètica d’elevada prevalença i fort impacte en la salut cardiovascular.

La hipercolesterolèmia familiar (HF) heterozigota és un trastorn genètic que afecta aproximadament una de cada 250 persones. Es transmet de manera autosòmica dominant, cosa que significa que n’hi ha prou amb heretar una còpia alterada del gen d’un dels progenitors per desenvolupar la malaltia. És causada per mutacions en gens clau del metabolisme lipídic, com LDLR, APOB o PCSK9, responsables de regular la manera com l’organisme elimina el colesterol LDL, conegut popularment com a “colesterol dolent”.

En condicions normals, el fetge capta aquest colesterol de la sang i el retira de la circulació. Aquest procés d’eliminació, anomenat aclariment, és essencial per mantenir nivells saludables. No obstant això, en les persones amb HF, el mecanisme d’eliminació està alterat, cosa que provoca una acumulació excessiva de colesterol LDL a la sang des del naixement. Aquesta acumulació incrementa de manera molt significativa el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular ateroescleròtica precoç, com infarts de miocardi o angina de pit a edats molt més primerenques que en la població general, fins i tot abans dels quaranta anys.

Malgrat la seva freqüència, continua essent una malaltia infradiagnosticada. S’estima que menys del 20 % dels casos estan identificats, cosa que implica una gran oportunitat de prevenció perduda. A més, fins i tot entre els pacients diagnosticats, hi ha variacions importants en la intensitat i adequació del tractament, la qual cosa impacta negativament en el pronòstic a llarg termini.

SAFEHEART: una cohort de referència internacional per al seu estudi

L’IR Sant Pau participa activament en SAFEHEART, una cohort prospectiva multicèntrica d’àmbit estatal que fa seguiment clínic, lipídic i genètic de persones amb HF a Espanya. SAFEHEART es va posar en marxa el 2004 per iniciativa de la Fundación Hipercolesterolemia Familiar, que des de llavors l’impulsa, gestiona i coordina sota la direcció del Dr. Pedro Mata. Amb més de 4.000 pacients amb diagnòstic genètic confirmat, constitueix el registre més ampli i millor caracteritzat a escala internacional sobre aquesta malaltia. Al llarg dels anys, aquesta cohort ha generat nombrosos estudis de referència per entendre la història natural de la malaltia i millorar-ne l’abordatge clínic.

Un dels darrers treballs derivats d’aquesta cohort ha abordat en profunditat les diferències entre homes i dones en la càrrega de malaltia cardiovascular ateroescleròtica al llarg de la vida. L’anàlisi, en què ha participat la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’IR Sant Pau i membre del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), es va proposar determinar en quina mesura el sexe influeix en el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i en l’edat d’aparició dels esdeveniments en persones amb aquesta condició genètica. Els resultats es van publicar a la revista The Lancet Diabetes Endocrinology.

«Poder comptar amb una cohort tan ben caracteritzada com a SAFEHEART, amb seguiment de més d’una dècada i diagnòstic genètic confirmat, ens ha permès analitzar per primera vegada amb aquesta solidesa com influeix el sexe en el pronòstic cardiovascular d’aquests pacients», destaca la Dra. Padró.

Les dones amb HF presenten millor evolució clínica

Els resultats de l’anàlisi són concloents. Al llarg del seguiment, les dones amb HF van mostrar un risc significativament menor de patir esdeveniments cardiovasculars en comparació amb els homes. A més, quan aquests esdeveniments ocorren, ho fan a edats més avançades. L’edat mitjana d’aparició del primer esdeveniment cardiovascular va ser de 61,6 anys en les dones incloses en la cohort, enfront dels 50,6 anys en els homes. Aquesta diferència de més d’una dècada es va mantenir fins i tot després d’ajustar els resultats per edat, antecedents familiars, factors de risc clàssics com la hipertensió, la diabetis o el tabaquisme, i també pel perfil lipídic i el tipus de tractament rebut.

En termes de supervivència lliure d’esdeveniments cardiovasculars majors, com infart, ictus o revascularització coronària, les dones també van presentar una evolució més favorable. Mentre que la mediana d’edat en què els homes assolien el seu primer esdeveniment era de 55,5 anys, en les dones aquesta xifra es retardava fins als 74,9 anys. La probabilitat de mantenir-se lliures de malaltia cardiovascular des del naixement va ser, per tant, considerablement superior en el grup femení.

«Les dones no només presenten menys esdeveniments cardiovasculars, sinó que aquests apareixen més tard. Això ens obliga a reflexionar sobre les possibles bases biològiques d’aquesta protecció i, al mateix temps, sobre els biaixos que encara existeixen en l’atenció clínica», subratlla la Dra. Padró.

Encara que tant homes com dones aconsegueixen reduccions similars del colesterol LDL al llarg del seguiment, els homes reben amb més freqüència combinacions d’estatines d’alta intensitat amb ezetimiba o inhibidors PCSK9, cosa que indica una diferència en l’estratègia terapèutica aplicada segons el sexe del pacient. Tot i això, les dones amb HF incloses en SAFEHEART van mostrar menor incidència de malaltia coronària i menor mortalitat cardiovascular al llarg del seguiment.

Aquestes diferències podrien deure’s, en part, a factors biològics intrínsecs, com una major concentració de colesterol HDL en dones, l’efecte protector de les hormones sexuals abans de la menopausa o una menor càrrega ateroscleròtica global en edats primerenques.

«La combinació de factors biològics protectors i factors clínics encara per ajustar ens ha de fer pensar en estratègies de tractament més personalitzades. No podem assumir que el risc cardiovascular és el mateix per a tots els pacients amb HF. És fonamental incorporar la perspectiva de sexe en la pràctica clínica», afirma la investigadora de l’IR Sant Pau.

La recerca de l’IR Sant Pau impulsa una medicina més personalitzada i equitativa

L’IR Sant Pau treballa des de fa anys per promoure una medicina cardiovascular basada en l’estratificació del risc i la personalització de les decisions clíniques. En el cas de la HF, aquesta visió implica no només detectar precoçment les persones portadores de mutacions genètiques patogèniques, sinó també adaptar el tractament segons el perfil individual de cada pacient, tenint en compte les seves característiques clíniques, biològiques i socials, inclús el sexe.

La contribució de l’IR Sant Pau a la cohort SAFEHEART reforça el compromís institucional amb una recerca translacional que impacti directament en la pràctica clínica i en la salut pública. A través d’equips multidisciplinaris, xarxes col·laboratives i una visió integral de l’atenció al pacient, el centre contribueix a millorar el coneixement, l’abordatge i el pronòstic de les malalties cardiovasculars previsibles.

«El nostre objectiu com a investigadors és que cap pacient amb HF quedi sense identificar i sense tractar adequadament. I al mateix temps, que el tractament sigui el més adequat per a cada persona. Aquesta és la base d’una medicina més justa, més eficaç i més humana», conclou la Dra. Padró.

Referència de l’article:

de Isla LP, Vallejo-Vaz AJ, Watts GF, Muñiz-Grijalvo O, Alonso R, Diaz-Diaz JL, Arroyo-Olivares R, Aguado R, Argueso R, Mauri M, Romero MJ, Álvarez-Baños P, Mañas D, Cepeda JM, Gonzalez-Bustos P, Casañas M, Michan A, Muñoz-Torrero JFS, Faedo C, Barba MA, Dieguez M, de Andrés R, Hernandez AM, Gonzalez-Estrada A, Padró T, Fuentes F, Badimon L, Mata P, SAFEHEART Investigators. Long-term sex differences in atherosclerotic cardiovascular disease in individuals with heterozygous familial hypercholesterolaemia in Spain: a study using data from SAFEHEART, a nationwide, multicentre, prospective cohort study. Lancet Diabetes Endocrinol 2024;12:643–52. https://doi.org/10.1016/S2213-8587(24)00192-X

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha estat seleccionat en la convocatòria CaixaImpulse 2025 de la Fundació “la Caixa” per impulsar un innovador projecte en l’àmbit de la cardiologia. Aquest projecte està liderat pel Dr. Dabit Arzamendi i el Dr. Abdel Hakim, de l’Hospital Sant Pau, juntament amb el Dr. Oscar Camara, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Intervencions com el reemplaçament de vàlvules o el tancament de l’apèndix auricular esquerre poden ocasionar fuites quan els dispositius implantats no s’ajusten de manera òptima a l’anatomia del pacient. Aquestes fuites són greus, ja que poden provocar insuficiència cardíaca, accidents cerebrovasculars o dany a les cèl·lules sanguínies, amb un fort impacte en la qualitat de vida. Els dispositius disponibles actualment són estandarditzats i es fabriquen en un nombre limitat de mides, cosa que sovint impedeix un ajustament precís.

El projecte planteja una nova estratègia basada en la medicina personalitzada, utilitzant modelatge 3D avançat i simulacions virtuals per dissenyar dispositius a mida que s’adaptin a cada pacient. La metodologia consisteix a generar un model digital del cor, avaluar la magnitud i el comportament de les fuites i crear solucions específiques que permetin un segellat més eficaç i durador. D’aquesta manera, s’espera reduir riscos com la formació de coàguls, evitar intervencions repetides i millorar la recuperació.

En una primera fase, l’equip validarà els dispositius mitjançant simulacions i tècniques d’imatge, amb l’objectiu d’optimitzar els dissenys i demostrar-ne l’eficàcia en condicions realistes. El propòsit final és millorar els resultats clínics i oferir una major qualitat de vida als pacients amb complicacions després de la implantació de dispositius cardíacs.

Segons explica el Dr. Dabit Arzamendi, «el nostre objectiu és traslladar a l’àmbit clínic solucions veritablement personalitzades que responguin a l’anatomia de cada pacient. Creiem que aquesta aproximació permetrà reduir complicacions greus i millorar de manera significativa la recuperació i la qualitat de vida de les persones afectades».

CaixaImpulse 2025: innovació biomèdica amb impacte

La convocatòria CaixaImpulse 2025 té com a finalitat accelerar l’arribada al mercat d’innovacions en biomedicina i salut, donant suport a projectes que responguin a necessitats clíniques no cobertes i fomentant la creació de productes, serveis i empreses de base científica.

En aquesta edició, la Fundació “la Caixa” ha destinat 3,8 milions d’euros per impulsar 31 projectes biomèdics provinents de centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i Portugal. La convocatòria va rebre un total de 428 sol·licituds, avaluades per panells internacionals d’experts en innovació en salut.

Els projectes seleccionats es distribueixen en diferents àrees: 14 corresponen a l’àmbit de les teràpies, 12 a dispositius mèdics, 4 a diagnòstic i 1 a salut digital. Segons el grau de maduresa, les iniciatives reben un finançament que oscil·la entre 50.000 i 500.000 euros i poden avançar a fases posteriors a mesura que assoleixen fites de desenvolupament.

A més de l’ajuda econòmica, CaixaImpulse ofereix als equips participants formació especialitzada, mentoria i acompanyament expert en aspectes clau com la transferència de tecnologia, la propietat intel·lectual, les estratègies d’explotació i l’accés a inversors.

Des de la seva posada en marxa el 2015, CaixaImpulse ha donat suport a 263 projectes, ha contribuït a la creació de 54 spin-offs i ha afavorit la captació de més de 180 milions d’euros en finançament addicional per part d’inversors i convocatòries competitives.

L’aprovació de nous medicaments amb anticossos per a la malaltia d’Alzheimer –lecanemab i donanemab– i de proves diagnòstiques en sang marquen l’inici d’una nova era en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. Tanmateix, sense una ràpida reforma en els sistemes sanitaris, les polítiques públiques i les actituds socials, el seu potencial no es materialitzarà plenament, adverteixen 40 dels principals experts en Alzheimer a la Sèrie de The Lancet sobre la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer representa aproximadament el 70 % de tots els casos de demència i és una de les principals causes de discapacitat, cosa que es tradueix en elevats costos socials i econòmics.

En una comparació innovadora, la sèrie destaca que els nous tractaments amb anticossos monoclonals poden frenar la progressió de la malaltia d’Alzheimer fins a un nivell comparable amb l’eficàcia de medicaments utilitzats en càncer, artritis reumatoide i esclerosi múltiple. No obstant això, els autors assenyalen que les diferències en l’edat dels pacients, els resultats clínics i els efectes secundaris obliguen a interpretar aquestes comparacions amb cautela.

Malgrat la similitud en l’efectivitat dels tractaments per a altres malalties, els elevats costos dels medicaments, els complexos requisits de les proves diagnòstiques, l’atenció subòptima als símptomes conductuals i la insuficiència de recursos amenacen de deixar enrere els pacients amb Alzheimer.

De manera encoratjadora, també es perfilen millores en la prevenció de la malaltia d’Alzheimer, amb l’aparició dels Brain Health Services, que identifiquen les persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia i els proporcionen programes de tractament personalitzats. Tanmateix, la majoria dels casos d’Alzheimer es produeixen en persones amb risc baix o normal, cosa que fa essencials les mesures poblacionals que disminueixen el risc, com un disseny urbà més saludable i les restriccions a l’alcohol i a les begudes ensucrades.

Els autors demanen una acció global coordinada perquè el ràpid avenç científic en el camp de la malaltia d’Alzheimer vagi acompanyat de reformes en l’àmbit dels proveïdors sanitaris, les polítiques i la societat.

Entre els autors de la sèrie hi figuren dos investigadors espanyols: el Dr. Juan Fortea, de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i cap de la Unitat de Memòria de Sant Pau, i la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, d’ISGlobal. Tots dos han contribuït a l’apartat dedicat al diagnòstic, un camp que viu una autèntica revolució gràcies a la irrupció dels biomarcadors sanguinis. Aquestes proves permeten detectar els canvis biològics de l’Alzheimer fins i tot abans de l’aparició dels primers símptomes clínics, cosa que obre la porta a intervenir en fases molt inicials de la malaltia i maximitzar l’impacte dels nous tractaments.

En paraules del Dr. Fortea: «Vivim una fita en el tractament de l’Alzheimer amb els primers fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia. Aquest avenç fa encara més significatiu i important continuar progressant en el diagnòstic, especialment amb el desenvolupament de biomarcadors que ens permetin identificar els pacients en els estadis més inicials. Només així podrem garantir que els nous tractaments s’administrin en el moment oportú i que tinguin el màxim benefici possible per als pacients».

L’autor principal de la sèrie, el professor Giovanni Frisoni, de la Universitat de Ginebra (Suïssa), afirma: «Les proves en sang, els fàrmacs biològics per a la malaltia d’Alzheimer i les intervencions preventives estan impulsant l’atenció cap a un terreny completament nou i apassionant. Tanmateix, les antigues necessitats dels pacients no desapareixeran. Al contrari, més metges d’atenció primària i especialistes en demència hauran de dominar els avenços menys vistosos, però constants que s’han produït en les darreres dècades en la cura i tractament dels trastorns conductuals, l’ús d’eines sofisticades de diagnòstic per imatge i laboratori, i l’atenció psicosocial. Un esforç concertat de la societat en aquesta direcció permetrà que els nostres pacients actuals i futurs es beneficiïn plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics».

Per accedir als articles, consulteu:

https://www.thelancet.com/series-do/alzheimers-disease