La inflamació de la placa carotídia és un factor important en el risc d’ictus recurrent en pacients amb malaltia arterial carotídia. Un estudi liderat per la Dra. Vicenta Llorente, Coordinadora del Grup de Lípids i Patologia Cardiovascular del CSIC i per la Dra. Sonia Benítez, investigadora del Grup Bioquímica Cardiovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau -IIB Sant Pau , ha avaluat l’eficàcia del receptor lipoproteic de baixa densitat soluble 1 (sLRP1) com a indicador de la inflamació de la placa carotídia. L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb el Dr. Pol Camps-Renom del grup de Malalties Vasculars Cerebrals de l’IIB Sant Pau i la Unitat d’Ictus del mateix hospital.

L’estudi va analitzar dades de 64 pacients adults que havien presentat un ictus isquèmic associat a arteriosclerosi carotídia a l’artèria caròtida interna en els darrers set dies. L’anàlisi va mostrar una associació significativa entre els nivells de sLRP1 i la inflamació de la placa carotídia mesurada per 18F-FDG PET. A més, es va observar una relació directa entre els nivells de sLRP1 i el risc de recurrència d’ictus en un període d’un any després de l’ictus a aquests pacients.

La Dra. Llorente explica que aquest marcador ha estat prèviament associat amb un major risc de malaltia cardiovascular i s’ha demostrat la seva relació amb la inflamació a l’artèria coronària i l’extensió del greix epicàrdic que afecta la funció cardíaca. Aquest estudi aporta noves evidències que la proteïna sLRP1 és també un indicador fiable de la inflamació de la placa carotídia, cosa que podria ajudar a preveure la recurrència de l’ictus en aquests pacients.

La investigació proporciona un enfocament innovador per avaluar la inflamació de la placa carotídia, més accessible que les tècniques d’imatge, i podria proporcionar una eina valuosa per integrar el risc tant a nivell d’esdeveniments carotidi com coronaris en pacients amb malaltia cardiovascular.

Article de referència

Garcia E, Camps-Renom P, Puig N, Fernández-Leon A, Aguilera-Simón A, Benitez-Amaro A, Solé A, Vilades D, Sanchez-Quesada JL, Martí-Fàbregas J, Jiménez-Xarrié E, Benitez S, Llorente-Cortés V. Soluble low-density lipoprotein receptor-related protein 1 as a surrogate marker of carotid plaque inflammation assessed by 18F-FDG PET in patients with a recent ischemic stroke. J Transl Med. 2023 Feb 19;21(1):131. doi: 10.1186/s12967-022-03867-w. PMID: 36805772; PMCID: PMC9940334.

Els dispositius electrònics de monitoratge d’inhaladors poden millorar significativament l’adherència dels pacients a la teràpia inhalada en adults amb asma o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) segons els resultats d’un estudi realitzat per investigadors dels serveis de Farmàcia i Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant i publicat a la revista Pharmaceuticals.

Els investigadors van avaluar si la utilització de sensors per monitorar l’ús d’inhaladors de manteniment i rescat eren útils per fer intervencions que millorin els resultats en salut d’aquests pacients.

Es tracta de la primera revisió sistemàtica i metaanàlisi sobre el tema. S’hi van incloure vuit estudis observacionals i deu assaigs clínics, i els resultats indiquen que l’ús d’aquests dispositius millora l’adherència als inhaladors. Els resultats també van indicar una millora en la puntuació del test de control de l’asma, però els efectes en altres variables clíniques van ser mixtes.

L’adherència inadequada al tractament farmacològic és comú tant en asma com en MPOC i s’associa amb un risc més gran d’exacerbacions, un major ús de corticosteroides sistèmics i una major mortalitat relacionada amb la malaltia. El monitoratge electrònic dels inhaladors pot ser una solució efectiva per millorar l’adherència i els resultats clínics en aquests pacients.

Els autors de l’estudi assenyalen que, encara que hi ha diferents mesures d’adherència utilitzades a la pràctica clínica, moltes es basen en el report del mateix pacient i poden ser poc precises. Per tant, l’ús d’aquests sensors pot proporcionar una forma objectiva i precisa de mesurar l’adherència als inhaladors en alguns pacients. La informació registrada electrònicament pot ser feta servir per fer intervencions educatives i clíniques en els pacients i l’equip d’atenció mèdica.

Article de referència

Noe Garin, Borja Zarate-Tamames, Laura Gras-Martin, Raimon Milà, Astrid Crespo-Lessmann, Elena Curto, Marta Hernandez, Conxita Mestres, Vicente Plaza. Clinical Impact of Electronic Monitoring Devices of Inhalers in Adults with Asthma or COPD: A Systematic Review and Meta-Analysis. Pharmaceuticals 2023, 16(3), 414; https://doi.org/10.3390/ph16030414

Aquesta setmana s’ha donat el tret de sortida del programa INNOPAU, la incubadora d’idees de l’IB Sant Pau que neix amb l’objectiu de potenciar la cultura innovadora i dotar d’eines de valor afegit dins de l’ecosistema IIB Sant Pau.

Aquest programa immersiu treballarà en 8 projectes seleccionats d’entre tots els presentats pels grups de recerca de l’IIB Sant Pau i conclourà amb el “Dia de la innovació”, al novembre, on tots els equips participants mostraran els seus projectes a un públic que reunirà actors clau de l’ecosistema d’innovació.

El programa, coordinat i organitzat per la Unitat de Transferència i Innovació de l’institut, té una durada de 6 mesos i està emmarcat dins dels objectius establerts en la plataforma ITEMAS del Instituto Carlos III (2021-2023), que té com a objectiu dinamitzar de forma efectiva la capacitat industrial generada des del Sistema Nacional de Salut i la transferència real dels resultats.

Aquesta setmana s’ha celebrat la primera presentació kick-off en format online i s’han realitzat les sessions formatives en format Hackathon del primer mòdul de la mà de la consultora científica Iolanda Marchueta en les instal·lacions del Barcelona Health Hub. Durant aquest mòdul els equips treballaran amb el nucli del projecte, la necessitat clínica.

Dels 8 equips seleccionats, la meitat són de base biològica i l’altre meitat, de base tecnològica i digital. Les àrees terapèutiques que aborden són: oncologia, medicina neurodegenerativa, salut respiratòria, patologies renals, trastorns neuromusculars, cardiovasculars i sistema reproductiu.

Des de l’organització, es vol agrair als col·laboradors que ja han interaccionat amb el programa i han avaluat els diferents projectes. Aquests son el Comitè d’Avaluació extern i intern format per: Arvor, SDLI i Connectem, l’Hospital Sant Pau (Oficina Més Sant Pau), i l’Institut de Recerca Sant Pau (Unitat de Transferència i Innovació).

La Plataforma de Microscòpia Confocal de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, coordinat per la Dra. Esther Peña Sendra i amb col·laboració amb el tècnic superior de la plataforma el Dr. Josep Oriol Juan, és una plataforma de suport a la recerca biomèdica especialitzada en l’anàlisi d’imatges que ofereix un ampli ventall de serveis.

La missió d’aquesta plataforma, que està certificada amb la ISO 9001:2015, és assessorar en el disseny experimental, la tria d’equipament segons les necessitats i formació en l’ús de cada grup o projecte de recerca, així com l’adquisició, quantificació, i anàlisis d’imatges per realitzar estudis biomèdics.

Els professionals d’aquesta plataforma, a més d’assessorar en la preparació i/o abordatge dels estudis, també ofereixen formació en les diferents tècniques que fan servir, com ara la immunofluorescència de 2 a 5 fluorocroms, la reconstrucció d’imatges 3D i 4D, els estudis de colocalització, la microscòpia de fluorescència, el time lapse o els estudis anatomopatològics de diferents teixits.

Com a usuari d’aquesta plataforma, el Dr. Eduard Gallardo, investigador del Grup de Recerca de Malalties Neuromusculars, explica que una de les seves línies de recerca és el descobriment de nous autoanticossos en la miastènia seronegativa.

“L’anàlisi del microscopi confocal està sent molt important per avaluar la reactivitat tant del sèrum complet com de les IgG purificades dels pacients contra els antígens situats a la placa motora tant en seccions de biòpsia muscular com en mioblasts primaris humans. Els comentaris perspicaços de la Dra. Esther Peña han estat molt útils per millorar la qualitat de les imatges dels nostres experiments”.

Hi ha grups que pràcticament tota la seva recerca la fan en col·laboració amb aquesta plataforma. És el cas de la Dra. Gemma Arderiu, investigadora en el grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IIB Sant Pau. Explica que “en el 99% dels nostres articles apareix ‘Microscòpia Confocal’. La fem servir per a moltes coses, com ara localitzar proteïnes a nivell de membrana, citoplasma o nucli, veient els fluorescents. Però el que nosaltres fem servir més és per veure la interacció entre dues cèl·lules”.

Aquest grup estudia el procés d’angiogènesis i per molts dels seus estudis necessiten observar com es formen els vasos. “Per exemple, analitzem cèl·lules endotelials i cèl·lules musculars per conèixer com s’organitzen entre elles. O bé, cèl·lules mare del teixit adipós, que les hem diferenciat a cèl·lules endotelials i volem veure com es formen aquests vasos amb diferents tincions poden ser funcionals”.

La Dra. Arderiu emfatitza que la Plataforma de Microscòpia Confocal és un partner estratègic del seu grup de recerca que aporta excel·lència a la seva recerca. “Jo d’ençà que estic a Sant Pau he col·laborat de forma molt estreta amb la Dra. Esher Peña i ella sempre ens ha fet contribucions molt valuoses. Ens aporta valor afegit no només a la tècnica, sinó també amb els seus coneixements conceptuals que, sense dubte, ens ajuden a millorar molt la qualitat dels nostres articles”.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a proposta del director de l’Institut, el Dr. Jordi Surrallés, ha aprovat la creació d’una nova línia de recerca en diabetis i obesitat, liderada pel Dr. Josep Julve, dins el Grup recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició que dirigeix el Dr. Dídac Mauricio.

Doctorat en Biologia a la Universitat de Barcelona, i amb una trajectòria prominent en els darrers vuit anys, el Dr. Josep Julve ha treballat com a investigador a càrrec del programa Miguel Servet a I’IIB Sant Pau. La seva estabilització permetrà continuar la seva línia d’investigació en el nou grup, que es centra en l’estudi de les bases moleculars de lesió cel·lular i dany metabòlic en diferents òrgans diana en la diabetis i les seves condicions metabòliques associades. També contempla la recerca de nous candidats a biomarcadors d’interès per al diagnòstic/pronòstic, tant del risc cardiometabòlic relacionat com de l’efecte de diferents intervencions amb acció sobre la fisiopatologia de les principals complicacions de l’obesitat i la diabetis, en particular les malalties hepàtiques i cardíaques. La nova línia de recerca potenciarà la investigació bàsica i translacional d’aquest grup, basada en l’evidència i amb l’objectiu final de la millora en el maneig clínic del pacient.

“El propòsit d’aquesta nova línia és promoure la investigació bàsica i translacional en un camp poc definit i abordat a l’IR. No hi ha cap altre grup a l’IR que específicament enfoqui la seva activitat en la recerca sobre nous candidats a biomarcadors circulants no invasius per al diagnòstic/pronòstic de complicacions cardiometabòliques en diferents òrgans/sistemes, especialment cor i fetge -sovint associades a la diabetis i obesitat- o en l’avaluació de noves estratègies terapèutiques per combatre’n el seu avenç en models experimentals i en pacients en contextos d’elevat estrès metabòlic com l’obesitat i diabetis” indica el Dr. Julve.

La malaltia de Parkinson s’acostuma a associar ¡al tremolor, la lentitud de moviments, la rigidesa… però els símptomes no motors són cabdals en l’evolució i la progressió de la patologia i també en el seu inici. De fet, coincidint amb el Dia Mundial del Parkinson, els experts de Sant Pau assenyalen que poden precedir els signes motors entre 10 i 15 anys i que inclouen sobretot pèrdua olfactiva, trastorn de conducta del son REM i trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o ansietat. El més greu afecta la capacitat cognitiva del pacient.

“És cada cop més important reconèixer la presència de signes no motors”, afirma el Dr. Jaume Kulisevsky, director de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau i del Grup de Recerca de Parkinson i Trastorns del Moviment a l’IIB Sant Pau. “ Sabem que la malaltia no debuta quan apareixen els símptomes motors, sinó abans. I els símptomes no motors poden incapacitar tant o més que les afectacions motores. De tots ells,  el més greu és el que afecta la cognició, no com en la malaltia d’Alzheimer, sinó en forma de pèrdua de velocitat mental, de la capacitat de concentració, que al pacient no li surt la paraula que està pensant… això és molt característic en aquests casos”, explica.

Sant Pau centra una part important de la seva activitat assistencial i de recerca en el deteriorament cognitiu dels pacients de Parkinson, on té una gran expertesa. En assistència, realitza estimulació cognitiva a través de l’Escola Clínica de Neuropsicologia i Patologia del Llenguatge i, entre altres iniciatives, compta amb una coral de pacients integrada per més de 30 persones. A més, és centre de referència en l’estimulació cerebral profunda de la malaltia del Parkinson, una tècnica que aplica des de fa 25 anys i on va ser pioner.

En recerca duu a terme diferents projectes d’investigació: l’IIB Sant Pau va ser pioner en descriure i dissenyar eines específiques per avaluar l’alteració cognitiva en Parkinson, com l’escala Parkinsons’s Disease Cognitive Rating Scale (PD-CRS) que utilitzen tots els estudis centrats en aquest àmbit; i promou estudis ja sigui de forma independent o en col·laboració amb la indústria farmacèutica. En aquest sentit, té previst iniciar un projecte de recerca independent a finals de 2023 amb l’Instituto Carlos III de Madrid i coordinant 21 centres de tot Espanya.

El Parkinson, segona patologia neurodegenerativa més freqüent després de l’Alzheimer   

Es calcula que 1 de cada 100.000 persones més grans de 60 anys patiran la malaltia de Parkinson. És una patologia crònica, progressiva i multisistèmica. Els símptomes s’agreugen amb el temps -tot i que l’evolució és molt variable entre els pacients- i en les etapes tardanes poden aparèixer complicacions com fluctuacions motores i no motores, discinèsies (trastorns dels moviments voluntaris i aparició de moviments anormals involuntaris), trastorns cognitius i de la conducta.

Hi ha diverses causes que intervenen en l’aparició de la malaltia de Parkinson. Principalment, la degeneració de les neurones anomenades dopaminèrgiques, que produeixen patrons anormals d’activació nerviosa al cervell i causen un deteriorament del moviment. Però també n’hi ha d’altres -conegudes i encara desconegudes. Per exemple, “entre un 10% i 15% de les causes són genètiques -dominants i recessives- i aquests casos solen afectar gent molt jove, al voltant dels 40 anys i fins i tot menys. Estem acostumats a que és una malaltia de gent gran, a partir dels 60 anys, però també hi ha gent jove que la pateix”, explica el Dr. Kukisevsky.

Sant Pau és centre de referència en la cirurgia del Parkinson des de fa 25 anys

Avui el Parkinson encara no té cura, però és una malaltia que es pot tractar i avui disposem de diferents teràpies que són molt agraïdes i que milloren significativament la qualitat de vida dels pacients. El principal fàrmac en Parkinson és la levodopa, que es transforma en dopamina i que millora de forma molt clara els símptomes, sobretot els motors, i la qualitat de vida dels pacients. I també disposem de tractaments per als símptomes no motors.

Tot i que inicialment hi ha una resposta molt bona a la medicació, al cap dels anys poden aparèixer complicacions: relacionades amb la progressió de la malaltia i en forma de símptomes que ja no responen a la medicació, o relacionades amb el tractament, que són les fluctuacions motores i la resposta a la medicació és molt bona però de curta durada.

Segons el Dr. Kulisevsky, “en els darrers 25 anys s’han introduït nous tractaments avançats per alleujar les fluctuacions i les discinèsies: des de l’administració de la medicació de manera continuada a través de l’intestí, és a dir, obrint un foradet; fins a donar-la contínuament amb una bomba d’infusió a través de la pell; o la cirurgia del Parkinson, que en molts casos és la més eficaç i és la segona gran fita en el tractament de la malaltia després de la teràpia amb levodopa”. La cirurgia del Parkinson, que es duu a terme en pacients molt seleccionats, amb complicacions motores que no responen a la medicació, consisteix en la implantació d’elèctrodes dins el cervell -concretament en el nucli subtalàmic- per controlar l’activitat muscular involuntària que provoca la patologia.  Tot això amb un abordatge multidisciplinari i amb noves tècniques d’imatge que permeten ser molt precisos en la col·locació i control dels elèctrodes.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, a proposta del director de l’Institut, el Dr. Jordi Surrallés, ha aprovat la creació del Grup emergent de recerca en Epilèpsia, liderat per la Dra. Susana Boronat, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau.

Aquest grup, que estudiarà tant les epilèpsies dels nens com dels adults de forma transversal, ratifica l’aposta ferma de l’institut per reconèixer l’esforç dels seus professionals i per atreure i retenir el talent.

Susana Boronat és doctora en Medicina (PhD) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i pediatra especialitzada en neuropediatria. Va treballar durant 15 anys a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a neuropediatra i genetista clínica. Va fer un fellowship de recerca clínica de dos anys a la Unitat d’Epilepsia Pediàtrica i Esclerosis Tuberosa al Massachusetts General Hospital de Boston – Harvard University, on es va especialitzar en Genètica Clínica, tant en nens com en adults.

Des de setembre de 2018 és la directora del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau i cap del grup associat de recerca en Pediatria al IIB Sant Pau. Va ser també investigadora associada al grup de Medicina Genètica de l’hospital Vall d’Hebron i en tot aquest temps ha publicat diversos treballs de recerca en revistes científiques nacionals i internacionals de l’àmbit de la Neuropediatria i la Genètica Clínica. És també membre del Scientific Advisory Board de la Dravet Syndrome Foundation.

“La neurogenètica sempre m’ha agradat molt i, en concret, en l’epilèpsia tinc molt d’interès. Ara encara més perquè tinc una filla epilèptica diagnosticada de fa poc i això en l’àmbit personal doncs també em motiva molt a investigar aquesta malaltia”, explica la Dra. Boronat.

Recerca translacional i transversal

L’epilèpsia és una malaltia cerebral caracteritzada per una predisposició permanent per presentar crisis convulsives i per les seves conseqüències neurobiològiques, cognitives, psicològiques i socials. Aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat i afecta tant infants com adults, però l’epilèpsia més greu i refractària acostuma a iniciar-se a edats primerenques de la vida.

El Grup de Recerca en Epilèpsia està conformat per investigadors tant de l’àmbit infantil com de l’adult, amb un interès comú que és el d’aprofundir en les bases fisiopatològiques de l’epilèpsia, en especial la genètica, i en el maneig de les crisis i les comorbiditats associades.

“Crec que aquesta és una oportunitat molt important per fer un grup de recerca que pot ser bastant únic en aquest sentit perquè abastem tota la línia de vida. L’epilèpsia és una malaltia que pots tenir de nen o debutar sent adult. Però al final, la recerca comú ens pot ajudar a avançar més i millor en el coneixement d’aquesta malaltia”, afegeix la investigadora.

A més, un dels reptes que més motiven als professionals d’aquest nou grup és el fet de poder oferir alternatives als seus pacients. Fins 30% dels casos d’epilèpsia no respon adequadament al tractament farmacològic. “Aleshores, poder oferir-los també la possibilitat de participar en assajos clínics que els permetin accedir a nous fàrmacs, per exemple, és també molt positiu. Perquè alguns malalts no podrien accedir a nous tractaments si no tinguéssim aquesta línia de recerca translacional”.

Finalment, la Dra. Boronat comenta el que representa per a ella aquest nou repte professional. “Jo estic súper orgullosa d’aquest grup, la veritat, tot i que encara està en un estat molt inicial crec que el panorama és molt prometedor perquè tenim moltes ganes de fer coses innovadores i estem força il·lusionats”.

Principals línies de recerca

• Estudi de malalties que cursen amb epilèpsia, tant en nens com en adults, en especial les de causa genètica.
• Relació genotip-fenotip d’encefalopaties del neurodesenvolupament amb epilèpsia.
• Estatus epilèptic i codi crisi: maneig urgent i repercussió neuropsicològica dels estatus.
• Comorbiditats neuropsicològiques i psiquiàtriques de l’epilèpsia.
• Síndrome de Dravet: història natural de la malaltia. Comorbiditats.

Cada any es fan uns 300 milions d’operacions al món i una complicació freqüent en la cirurgia major no cardíaca és la lesió del múscul del cor (miocardi). Aquesta complicació, que s’associa amb una mortalitat més gran, es pot detectar per l’elevació d’una proteïna, la troponina cardíaca. La qüestió és si fer aquesta prova de detecció de forma sistemàtica (cribratge de la població) seria cost-efectiva, és a dir, si el benefici compensa la despesa.

Els resultats d’un estudi, en què han participat els investigadors Ekaterine Popova, Pablo Alonso-Coello i Ignasi Gich-Saladich, del Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Centre Cochrane Iberoamericà (CCIb) indiquen que el cribratge perioperatori sistemàtic amb la detecció de troponina T ultrasensible (TnT-us) en pacients d’alt risc pot ser una estratègia rendible i factible, almenys a curt termini. La TnT-us és un marcador específic que detecta el patiment miocàrdic, fins i tot en absència dels símptomes, per la qual cosa, sense aquesta prova, la majoria de lesions cardíaques passen desapercebudes.

“Els nostres resultats donen suport a les recomanacions de les guies actuals i suggereixen que el cribratge amb aquest marcador pot ser cost-efectiu a curt termini, però calen avaluacions econòmiques a llarg termini”, destaca Ekaterine Popova, investigadora de l’IIB-Sant Pau, el CCIb i primera autora de l’article publicat al número de març de la revista European Journal of Anaesthesia.

La investigadora explica que l’estudi de cohort prospectiu realitzat va incloure 1477 pacients d’alt risc cardiovascular sotmesos a cirurgia no cardíaca a l’Hospital Sant Pau de Barcelona. L’estratègia de cribratge sistemàtic amb TnT-us va permetre detectar 10 vegades més casos de lesió miocàrdica perioperatòria que amb l’estratègia d’atenció habitual (15,7% davant d’1,6%). “És un estudi clau en una àrea de recerca important, atès que es tracta del primer estudi de cost-efectivitat que compara una estratègia de cribratge sistemàtic amb la pràctica clínica habitual”, assenyala Pablo Alonso, investigador de l’IIB Sant Pau, el CCIb i del CIBERESP.

“Sense cribratge sistemàtic amb TnT-us, la majoria dels casos de la lesió miocàrdica perioperatòria (majoritàriament silents) passen desapercebuts, cosa que planteja dubtes sobre la idoneïtat de l’atenció habitual”, afegeix Ekaterine Popova.

“L’elevada proporció de lesions miocàrdiques detectada al nostre estudi pel cribratge sistemàtic amb TnT-us també pot ser deguda a les característiques de la nostra població, amb una proporció molt elevada de pacients d’edat avançada i amb alt risc cardiovascular, per la qual cosa les futures investigacions haurien d’explorar estratègies de millora del maneig perioperatori en aquest grup de pacients”.

L’estudi ha estat recolzat per una ajuda de la Marató de TV3 i ha estat coordinat pel Centre Cochrane Iberoamericà, el Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i el Servei d´Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital Sant Pau. A més, hi han participat altres investigadors de l’IIB Sant Pau de l’àrea de Cardiologia (Jesús Álvarez-García, Miguel Vives-Borràs), Anestesiologia i Reanimació (Pilar Paniagua-Iglesias, Adrià, Font-Gual) i Bioquímica Clínica (Jordi Ordoñez-Llanos, Cecilia Martínez-Bru), així com investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (Montserrat Rué-Monné) i el Centre de Recerca Economia i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili (Misericòrdia Carles-Lavila).

Article de referència

Popova, Ekaterine; Alonso-Coello, Pablo; Álvarez-García, Jesús; Paniagua-Iglesias, Pilar; Rué-Monné, Montserrat; Vives-Borràs, Miguel; Font-Gual, Adria; Gich-Saladich, Ignasi; Martínez-Bru, Cecília; Ordóñez-Llanos, Jordi; Carles-Lavila, Misericòrdia. Cost-effectiveness of high-sensitivity cardiac troponin T systematic screening strategy compared with usual care to identify patients s peri-operatiu myocardial injury after major noncardiac surgery. European Journal of Anaesthesiology 40(3):p 179-189, March 2023. https://doi.org/10.1097/EJA.0000000000001793

El càncer de colon i recte és el més freqüent a nivell global i avui constitueix la segona causa de mortalitat per càncer en homes i en dones a Catalunya. Per aquestes raons, actualment s’estan duent a terme diverses activitats de recerca des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. Un dels estudis posats en marxa més recentment, a principis d’enguany, és una investigació multicèntrica internacional molt ambiciosa i a llarg termini que lidera un hospital d’Oslo (Noruega) i on l’IIB Sant Pau col·labora sobre l’impacte de la Intel·ligència Artificial en els programes de detecció precoç del càncer de colon i recte, concretament en la detecció de les lesions premalignes.

Des del Servei de Bioquímica també s’està duent a terme un estudi pilot liderat pel Dr. Francisco J. Illana i la Dra. Josefina Mora, sobre el desenvolupament d’un mètode de detecció d’ADN lliure circulant metilat per a la detecció del càncer de colon i recte. De fet, el plasma de la sang conté ADN lliure circulant procedent de les cèl·lules mortes del nostre organisme i, determinats anàlisis podrien detectar quins fragments d’ADN procedeixen de cèl·lules tumorals. És una línia de recerca que en els darrers anys ha rebut una gran atenció amb finalitats diagnòstiques per a diverses patologies, com és el cas del càncer de colon i recte.

Els professionals d’Infermeria també s’han dut a terme diferents iniciatives de recerca. És el cas de l’anàlisi liderada per l’Anna Aymar sobre les preparacions de les colonoscòpies i l’impacte de diferents mesures per millorar aquesta preparació, que es va presentar en el darrer congrés de la Societat Catalana de Digestologia. O també d’un estudi de decisions compartides amb els pacients participants al Programa que està coordinant el Consoci Corporació Sanitària Parc Taulí i on Sant Pau hi participa.

Detecció precoç

Coincidint amb el Dia Mundial d’aquesta patologia, els experts recalquen la importància de participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Barcelona del Departament de Salut per detectar precoçment aquests tumors i per millorar-ne el pronòstic. A l’Hospital de Sant Pau, la iniciativa funciona des de 2015, la població convidada a participar són els homes i les dones d’entre els 50 i els 69 anys de la seva àrea d’influència -unes 100.000 persones-, i consisteix en fer cada dos anys una prova molt senzilla i gratuïta per detectar petites quantitats de sang en les deposicions que no es veuen a simple vista.

La majoria dels càncers de colon i recte es desenvolupen a partir de petites lesions de l’interior de l’intestí, però només un percentatge molt baix acaben sent malignes. “En aquests casos, aquestes lesions acostumen a tardar una mitjana de 10 anys o més en fer aquesta progressió. Per això és tan important que les persones incloses en el cribratge segueixin participant-hi i fent-se les proves periòdicament, cada dos anys”, explica la Dra. Teresa Puig, coordinadora del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Sant Pau i adjunta del Servei d’Epidemiologia de l’Hospital. “La gran majoria de persones que participen en el cribratge i fan el test obtenen un resultat negatiu. Però en aquelles que donen positiu, eliminem totes i cadascuna de les lesions mitjançant una colonoscòpia i, posteriorment, les analitzem. Tot això de la mà de professionals experts i complint els màxims estàndards de qualitat”.

Quin procediment cal seguir per participar en el Programa?

El Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Sant Pau està coordinat pel Servei d’Epidemiologia en estreta col·laboració amb els Serveis de Patologia Digestiva i d’Anatomia Patològica de l’Hospital. A més, altres Serveis també intervenen de forma directa o indirecta en el diagnòstic i tractament: Diagnòstic per la Imatge, Oncologia Mèdica, Cirurgia General, Oncologia Radioteràpica i Medicina Nuclear, a banda de Farmàcia, CCEE, Informàtica, Arxius, Laboratoris, Salut Laboral, Gestores de Casos i el Comitè de Càncer de Colon i Recte.

La població convidada a participar cada dos anys inclou unes 100.000 persones de 50 a 69 anys de l’àrea d’influència de l’Hospital, concretament de l’Àrea Integral de Salut (AIS) Barcelona Dreta que integra 16 Àrees Bàsiques de Salut (ABS), que reben una carta convidant-los a participar en el cribratge juntament amb un tríptic informatiu i un llistat de farmàcies on poden recollir la prova del test de sang oculta en femta, que és gratuïta i que poden fer còmodament a casa seva. Un cop fet el test, poden tornar-la a qualsevol de les farmàcies incloses en el llistat.

Si el resultat de la prova és negatiu, es recomana seguir participant en el Programa i continuar fent les proves cada dos anys d’acord amb la carta d’invitació que rebran fins als 69 anys. Si el resultat del test és positiu, Sant Pau cita la persona per visitar-se amb la infermera gestora de casos, qui els informa del procediment a seguir per fer la colonoscòpia. La Dra. Puig destaca que “en aquest cribratge la prova confirmatòria, la colonoscòpia, és alhora una prova diagnòstica i terapèutica, cosa que no passa en altres cribratges”.

El Dr. Jordi Gordillo, responsable d’endoscòpies del Programa i adjunt del Servei de Patologia Digestiva de Sant Pau, explica que “l’Hospital té una agenda específica per fer les colonoscòpies, de dilluns a dijous, i cada setmana en fem unes 28. En la colonoscòpia eliminem totes les lesions i, posteriorment, les analitzem. Els resultats són revisats primer per la infermera gestora de casos i, posteriorment, per un metge de Patologia Digestiva, que en aquest cas soc jo mateix. A més, amb la infermera de casos fem reunions periòdiques, normalment setmanals”.

La infermera gestora de casos del Programa de Sant Pau, l’Anna Aymar, explica que “quan el test surt positiu, convoquem la persona a la meva consulta. Allà li expliquem les possibles causes de la presència de sang en femta i li recomanem fer-se una colonoscòpia, perquè és la prova diagnòstica”. En la visita també “expliquem com preparar-se per a la prova, els dies que ha de fer amb dieta sense fibra, la preparació amb laxants…”. L’Anna també explica que “controlem totes les colonoscòpies, analitzem tots els resultats i, en funció dels resultats finals, programem una visita presencial si hi ha lesions precursores o una visita telefònica si tot està bé”.

El Programa de Sant Pau compleix estrictament els màxims estàndards de qualitat

Les colonoscòpies les fan professionals experts en aquest àmbit “que compleixen els màxims estàndards de qualitat establerts per les societats endoscòpiques europees i nacionals en la detecció d’adenomes, la neteja de colon i la intubació cecal, és a dir, en la colonoscòpia completa”, segons el Dr. Gordillo. Sant Pau també compleix estrictament els estàndards de qualitat del Servei Català de la Salut (CatSalut) pel que fa al temps entre la confirmació del positiu fins a la realització de la colonoscòpia: com a màxim de 8 setmanes.

Avui, el Programa està duent a terme la quarta ronda. Cal destacar que la taxa de diagnòstic de càncers invasius de la primera i la tercera ronda -la darrera amb resultats disponibles- és diferent. “En la primera ronda detectem més lesions i casos avançats, ja que és el primer cop que la població entra en contacte amb el Programa de cribratge. Posteriorment, en les rondes successives, el nombre disminueix. Així, en la primera ronda la taxa de detecció de càncers invasius es va situar en el 3,5 per 1.000 persones, equivalent a 145 càncers invasius diagnosticats, i en la tercera ronda en el 1,7 per 1.000 participants”, explica la Dra. Puig.

Aquesta diferència també es trasllada en el nombre de colonoscòpies: en la primera ronda se’n van fer 2.500, en la segona ronda 2.000 i, en la tercera ronda, 1.500.  “Ara estem immersos de ple en la quarta ronda i cal esperar a tenir les dades tant dels càncers invasius com de les colonoscòpies que caldrà fer en base als resultats obtinguts”, comenta el Dr. Gordillo.

A nivell global, el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte de Barcelona té un Comitè Executiu que és el màxim òrgan de decisió i que inclou diferents comissions de treball. Una d’elles és la Comissió Clínica, integrada per metges i professionals d’Infermeria gestors de casos dels quatre hospitals que participen en el Programa: Sant Pau, Clínic, Vall d’Hebron i Mar, que es reuneix periòdicament cada 3 o 4 mesos i on es prenen decisions assistencials o de cribratge compartides i s’actualitzen les Guies de Vigilància de les Lesions de Colon, entre altres iniciatives.

La Dra. Noèlia Vilalta, del Grup de Trombosi i Hemostàsia de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i adjunta de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi del Servei d’Hematologia del mateix hospital, ha rebut el premi a la millor comunicació oral del Congrés Europeu d’Hemofília i Malalties Afins #EAHAD2023 celebrat a Manchester (Regne Unit).

El treball, dut a terme conjuntament amb la Unitat d’Hemofília de l’Hospital Universitario La Paz de Madrid i la Unitat d’Hemostàsia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, se centra en l’ús amb èxit d’un fàrmac antiangiogènic (pazopanib) en el sagnat digestiu recurrent secundari a angiodisplàsies en pacients amb coagulopaties greus, una situació clínica de molt difícil maneig fins ara.

Les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (anti-VEGF), amb tractament o sense amb làser, probablement milloren la visió en persones amb retinopatia diabètica avançada. Aquesta és la principal conclusió d’una actualització recent d’una revisió Cochrane realitzada, entre altres autors, per María José Martinez-Zapata, investigadora Miguel Servet II del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membre del CIBERESP; Ignasi Salvador, del Grup de Recerca en Oftalmologia de l’IIB Sant Pau i adjunt del servei d’Oftalmologia del mateix hospital, i Ivan Solà, del Grup de Recerca d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i el CIBERESP, amb altres investigadors de la Xarxa Cochrane Iberoamericana, entre ells Arturo J.Martí-Carvajal, José I.Pijoan i José A. Cordero.

La revisió indica que aquestes injeccions d’antiVEGF probablement redueixen la formació de nous gots i les hemorràgies, i que podrien reduir la necessitat d’extirpar el vitri amb cirurgia.

“La revisió prèvia ja apuntava aquests resultats, però s’ha reforçat l’evidència amb 15 estudis nous”, explica María José Martinez-Zapata, investigadora del Centre Cochrane Iberoamericà i primera autora de la revisió. “A més, no s’han trobat diferències en l’agudesa visual en les anàlisis de subgrups que van comparar el tipus d’antiVEGF, la gravetat de la malaltia, el temps de seguiment i el tractament combinat amb làser o sense”.

“La seguretat d’aquest tractament continua sent incerta perquè hi ha molt poca confiança en les proves trobades”, afegeix Martínez-Zapata. “Hi ha una necessitat clara d’assajos clínics adequats per avaluar l’eficàcia dels anti‐VEGF durant un període de seguiment més prolongat, així com per establir millor la pauta de tractament i el moment d’administració òptims”.

Els investigadors es van preguntar si les injeccions d’antifactor de creixement endotelial vascular (antiVEGF) amb tractament o sense amb làser ajuden les persones amb retinopatia diabètica avançada en termes de visió i progressió de la malaltia. També volien confirmar si aquest tractament és segur.

Antecedents

La retinopatia diabètica proliferativa (RDP) és el nom mèdic de la lesió avançada de la retina. La RDP consisteix en la presència de nous gots a la retina i una hemorràgia vítria o preretiniana (fuita de sang dins i al voltant del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina), i pot causar ceguesa. La fotocoagulació panretiniana (FPR) amb làser és el tractament actual. Tot i això, té efectes secundaris com la pèrdua de visió. Els anti‐VEGF impedeixen la formació de nous gots. Es volia esbrinar si els anti‐VEGF, combinats amb altres tractaments o sols, eren segurs i millors que una alternativa estàndard per millorar la RDP.

En aquest estudi es van buscar assajos controlats aleatoritzats (ECA) que comparessin els anti‐VEGF (combinats o no amb làser) amb un altre tractament actiu, tractament simulat o cap tractament per a les persones amb RDP. També es van incloure els estudis que van avaluar la combinació d’antiVEGF amb altres tractaments. S’exclogueren els estudis en persones sotmeses a vitrectomia o tractament per eliminar part o la totalitat del gel que omple l’espai entre el cristal·lí i la retina.

Es van trobar 23 estudis realitzats a Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Orient Mitjà i Àsia. Com a mitjana, les persones es van estudiar durant vuit mesos, però un estudi va seguir els participants durant dos anys. En total es van incloure 2334 ulls de 1755 persones; el 55% eren homes i l’edat mitjana va ser de 56 anys. Prop de la meitat dels estudis no van declarar la font de finançament i prop de la meitat dels autors dels estudis no van informar si tenien o no algun conflicte d’interessos.

Resultats principals

Com a mitjana, les persones tractades amb antiVEGF amb o sense làser probablement tenien millor visió que les persones no tractades amb antiVEGF (però el grau de millora és petit i podria no ser perceptible) i els nous gots es fan més petits. També tenien menys probabilitats de presentar hemorràgies oculars i de necessitar una vitrectomia. Només dos estudis van informar sobre la qualitat de vida, però té poca confiança en l’evidència. Els efectes secundaris van ser poc freqüents i no hi va haver dades suficients per detectar una diferència en la seguretat entre els dos grups.

És important tenir en compte que alguns dels estudis tenien deficiències en el disseny/realització i els resultats podrien estar esbiaixats; a més, no van incloure moltes persones. Això fa que es tingui poca o moderada confiança en els resultats principals i molt poca confiança en l’evidència sobre els efectes secundaris. La revisió actualitza la revisió anterior publicada el 2014. L’evidència està actualitzada fins al juny del 2022.

Article de referència

Martinez-Zapata MJ, Salvador I, Martí-Carvajal AJ, Pijoan JI, Cordero JA, Ponomarev D, Kernohan A, Solà I, Virgili G. Anti‐vascular endothelial growth factor for proliferative diabetic retinopathy. Cochrane Database of Systematic Reviews 2023, Issue 3. Art. No.: CD008721. DOI: 10.1002/14651858.CD008721.pub3

El Dr. Miquel Quer, cap del Grup de Càncers d’ORL de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i director del Servei d’Otorrinolaringologia del mateix hospital, va ser nomenat, diumenge 26 de març, Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina en un acte celebrat a la seva seu. En el discurs, el Dr. Quer emocionat, va agrair el seu nomenament i va expressar l’honor i gratitud de rebre la medalla de l’excel·lentíssim Doctor President, el professor Josep Antoni Bombí. Després dels agraïments va impartir un discurs sobre “Càncer de laringe: 150 anys de tractament (De la llei d’Amara al sostre de vidre)”.

El Dr. Quer va començar el seu discurs agraint als membres de l’Acadèmia el seu nomenament, va tenir unes paraules especials vers la figura del Dr. Josep Esteve i Soler i va fer un repàs per la seva trajectòria professional, donant les gràcies a totes aquelles persones que li han influït i acompanyat al llarg dels anys, en la seva vida acadèmica, assistencial i personal. Va fer una menció especial també als professionals que conformen el seu equip des dels metges/gesses, residents, infermers/res, secretaris/ries i administratius/ves… i altres companys i companyes de l’Hospital i de la Universitat Autònoma, sense oblidar els pacients que van posar la seva confiança en ell. Finalment,  abans d’impartir el seu discurs sobre el càncer de laringe, va tenir també unes paraules de record per als vuit il·lustres otorrinolaringòlegs que li han precedit com a membres numeraris de l’Acadèmia, l’exemple dels quals li ha servit de guia.

La Dra. Laura Llansó és la primera guanyadora de la beca “Professora Isabel Illa en Malalties Neuromusculars”, que atorga l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, amb el finançament de Grífols. Amb aquesta beca, la Dra. Llansó desenvoluparà la seva tasca al Grup de Malalties Neuromusculars, que dirigeix la Dra. Montse Olivé.

Aquests dies fa un any que ens va deixar la professora Isabel Illa, investigadora exemplar, fundadora de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i mentora de desenes de neuròlegs i neuròlogues dedicats a les malalties neuromusculars.

Laura Llansó Caldentey (Barcelona, 1993) es va llicenciar en Medicina i Cirurgia l’any 2017 a la Universitat de Barcelona. Va realitzar la residència MIR a l’especialitat de Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona (2018-2022), on ha estat treballant un any com a neuròloga especialista a la Secció de Proves Funcionals realitzant electromiografia i consulta específica de patologia neuromuscular.

El Dr. Ángel Carracedo, catedràtic de Medicina Legal a la Universidad de Santiago (USC), investigador i expert internacional en genètica, ha sigut nomenat president del Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Pren el relleu en el càrrec al Dr. José López Barneo, catedràtic de Fisiologia a la Facultat de Medicina de Sevilla i expert en l’estudi de cèl·lules mare embrionàries en el tractament de malalties neurodegeneratives, a qui l’IIB Sant Pau agraeix la seva tasca durant tots aquests anys al capdavant del Comitè Científic Extern de l’institut.

El Comitè Científic Extern de l’IIB Sant Pau és un òrgan consultiu que està constituït per un grup de prestigiosos científics, experts en diferents àrees rellevants pels programes de recerca. El seu principal propòsit consisteix a vetllar per la qualitat científica de les activitats de l’Institut i contribuir a la seva excel·lència.

El nomenament i cessament es realitza a proposta del director científic de l’IIB Sant Pau i atén a criteris d’excel·lència científica internacional, coneixement del nostre sistema de recerca en salut i als principis d’igualtat de gènere, intentant preservar un balanç correcte entre dones i homes.

Sobre el Dr. Carracedo

El Dr. Carracedo és doctor en Medicina per la USC i ha sigut director de l’Instituto de Medicina Legal d’aquesta mateixa universitat entre 1994 i 2012. Actualment, dirigeix la Fundación Pública Galega de Medicina Xenómica (SERGAS, Junta de Galicia) i el Centro Nacional de Genotipado-ISCIII (CEGEN) des dels anys 1999 i 2002 respectivament. Coordina el Grup de Medicina Genòmica de la USC que integra deu grups de recerca amb a prop d’un centenar de membres. És també cap del grup del CIBERER (Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras) i coordinador de l’àrea de Genètica i Biologia de Sistemas del Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela (IDIS).

El Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, agraeix al Dr. Carracedo la seva bona disposició per acceptar aquest encàrrec. “És un honor i un luxe que un professional de la talla del Dr. Carracedo presideixi un òrgan tan important per nosaltres com és el Comitè Científic Extern i confiem en el fet que ens ajudarà a mantenir i impulsar l’excel·lència en la nostra tasca”.

La Fundació “la Caixa” ha atorgat una beca a Maria Edwards per realitzar la seva recerca doctoral al Grup d’Oncologia Ginecològica i Peritoneal, liderat per la Dra. Mª Virtudes Céspedes a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau.

Les beques de doctorat INPhINIT i postdoctorat Junior Leader de la Fundació “la Caixa” tenen el doble objectiu de donar suport a joves talents perquè duguin a terme la seva recerca a Espanya o Portugal i també atraure investigadors estrangers a aquests països.

Maria Edwards va néixer al Regne Unit el 1996. És biòloga especialitzada en nanomedicina, enginyeria de proteïnes i tractament del càncer. Després d’obtenir el grau en Ciències Biomèdiques per la Cardiff University, va ser investigadora en el sector industrial per desenvolupar i produir a gran escala proves de diagnòstic per a malalties autoimmunitàries. Més endavant, va tornar a la Cardiff University per fer un màster en Investigació, en el qual va dissenyar nanopartícules polimèriques conjugades amb pèptids per a l’administració dirigida de tractaments contra el càncer de mama. Durant aquest màster, va rebre la beca Master of Excellence Scholarship i el premi Highest Performing Student. Des del novembre del 2022, està fent el doctorat a l’IIB Sant Pau, dins del programa d’Immunologia Avançada de la UAB, on dissenya nanopartícules conjugades amb dopamina per al tractament de càncers ginecològics.

Actualment, està executant la seva tasca per contribuir al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques per als càncers ginecològics. El projecte es basa en treballs anteriors que caracteritzen l’ús de nanopartícules com a vehicles per orientar la teràpia contra cèl·lules canceroses metastàtiques i del sistema immune, i l’avaluació dels efectes antitumorals i antimetastàtics de diferents nanoconjugats dirigits a la senyalització dopaminèrgica en càncers ginecològics. Aquest projecte implicarà interaccions amb metges i científics de l’IIB Sant Pau, així com empreses biotecnològiques i farmacèutiques.

Els estudis es duran a terme en combinació amb models in vitro, ex vivo i in vivo (per exemple, línies de cèl·lules tumorals, organoides derivats del càncer ginecològic humà i de ratolí i models de xenoempelts derivats del pacient). La candidata obtindrà coneixements de treball sobre oncologia translacional i desenvolupament preclínic de fàrmacs.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- IIB Sant Pau començarà el primer assaig clínic en fase II amb una vacuna activa contra la proteïna amiloide, cabdal en l’aparició de l’Alzheimer.

Sant Pau és un centre punter en l’atenció a les persones amb SD: compta amb amb l’única Unitat Alzheimer-Down de l’Estat espanyol, especialitzada en el diagnòstic, l’atenció i la recerca clínica i traslacional d’aquesta malaltia neurodegenerativa i que coincidint amb el seu desè aniversari ha arribar a les mil persones ateses. Amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, una alteració genètica produïda per la presència d’una còpia addicional del cromosoma 21, els experts de Sant Pau expliquen les principals novetats i reptes de futur.

En els darrers anys l’esperança de vida de les persones amb SD ha augmentat significativament, la qual cosa ha fet que avui el 70% de les morts en aquest grup de població estiguin causades per l’Alzheimer. “Aquestes persones tenen un risc molt més elevat de patir la malaltia. Quan arriben als 40 anys, el 100% presenta canvis biològics característics de l’Alzheimer al cervell i la mitjana d’edat de desenvolupament de la malaltia és de 54 anys”, explica el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “En els darrers anys s’han aconseguit molts avenços, sobretot en inclusió, però l’associació amb l’Alzheimer és un obstacle enorme, perquè és una patologia avui incurable i amb mal pronòstic”.

La Unitat Alzheimer – Down ha engegat un pla pioner per al cribratge poblacional de la malaltia d’Alzheimer en els adults amb SD avaluant una de les cohorts més grans del món, amb estudis multimodals de biomarcadors d’Alzheimer. “El pla de salut, que funciona des de 2014 coincidint amb la posada en marxa de la Unitat, fa un cribratge actiu entre totes les persones amb SD, a partir dels 35 anys, que consisteix en visites a Neurologia, Neuropsicologia i Infermeria com a mínim un cop l’any, perquè sabem que a partir d’aquesta edat ja tenen la proteïna amiloide en el cervell”, explica el Dr. Fortea.

“Quan aquestes persones ja han desenvolupat els símptomes, les visites són semestrals o amb la periodicitat que calgui”.
En els últims anys s’ha treballat molt per intentar entendre la relació entre la SD i la malaltia d’Alzheimer. “Ha estat una etapa on hem tingut molts èxits a Sant Pau, amb moltes publicacions de molt impacte, i hem contribuït a impulsar aquesta recerca a nivell mundial, però ara quedava lluny l’objectiu principal, que és realment modificar l’evolució de la patologia amb nous tractaments”, en paraules del Dr. Fortea. Els avenços en el coneixement de les bases biològiques de la malaltia d’Alzheimer han permès els investigadors disposar de biomarcadors en els darrers anys, “fet que ens ha posat en una situació molt més favorable, on ja podem plantejar-nos fer assajos clínics amb nous tractaments”, indica el doctor.

Panorama esperançador

La malaltia d’Alzheimer, en general, està vivint un canvi de paradigma. A finals de l’any passat es van publicar els resultats del primer assaig clínic “netament positiu” que alentia l’evolució de la patologia. “I, precisament, és una teràpia antiamiloide”, diu el Dr. Fortea. Afegeix que “si en alguna població té sentit donar teràpies antiamiliodes és en la població de Síndrome de Down”.

Les persones amb SD desenvolupen Alzheimer degut a una alteració en la proteïna precursora d’amiloide. “Generen més aquesta proteïna. I, segons la teoria de la cascada de l’amiloide, això desencadena una sèrie d’esdeveniments que al final acaben en la pèrdua neuronal, el deteriorament cognitiu i la demència”. Això representa per aquesta població una oportunitat, perquè “obre un horitzó completament nou”, segons l’expert. Ara un dels principals objectius és buscar com implementar aquesta estratègia terapèutica de la forma més segura possible, minimitzant els possibles efectes adversos.

El IIB Sant Pau està a punt d’iniciar el primer assaig clínic en fase II amb una vacuna activa contra l’amiloide en pacients amb SD. En els propers mesos es començaran a reclutar els primers pacients, segons ha avançat el Dr. Fortea. Els investigadors són conscients que és possible que les persones amb SD puguin tenir un risc més elevat, ja que a més és una població vulnerable. “Però cal tenir molt present la relació entre el risc i el benefici, ja que és un dels principals problemes de salut en aquesta població. Calculem que fins al 70% de les morts en adults amb SD estan causades per la malaltia d’Alzheimer. Aquesta és la magnitud del problema. Les xifres són esgarrifoses, però per primer cop podem imaginar, de forma raonable, un futur on podrem contribuir a canviar-les”.

Els membres de la junta directiva de la Guidelines International Network (GIN) s’han trobat aquests dies a Barcelona per celebrar la reunió anual. Aquesta xarxa, fundada el 2002, compta actualment amb més de 100 organitzacions de 61 països i és el referent mundial de les guies clíniques i sobre salut pública.

L’objectiu principal d’aquesta xarxa és contribuir a millorar l’atenció mèdica mitjançant el desenvolupament de guies de qualitat. “Es tracta d’una eina fonamental per a l’estandardització dels processos clínics i la transferència del coneixement a la pràctica clínica, de forma rigorosa i estandarditzada”, diu el Dr. Pablo Alonso, director de l’Àrea d’Epidemiologia, Salut Pública i Atenció Primària del Institut de Recerca de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membre de la junta directiva de GIN.

En aquesta reunió, la junta directiva del GIN treballa per definir les línies estratègiques principals de l’organització i el full de ruta dels diferents grups de treball. Entre les principals novetats d’aquest any hi ha la creació de la primera revista especialitzada en el camp de les guies, tant sobre aspectes metodològics com per publicar-les.

Avui és el Dia Mundial de l’Endometriosi, una malaltia crònica que, segons l’OMS, afecta a 1 de cada 10 dones en edat fèrtil al món. D’elles, entre el 30% i el 50% són estèrils. Se’n desconeix la causa i pot tardar fins a 8 anys en diagnosticar-se perquè por ser asimptomàtica (en el 15%-30% dels casos), perquè s’ha banalitzat / normalitzat el dolor durant la regla i les relacions sexuals o perquè hi ha una gran variabilitat de símptomes que es confonen amb altres malalties. A l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es fan diversos projectes de recerca com TRANSFORM, traduït en un conjunt de polítiques per millorar el model d’atenció de l’endometriosi a Catalunya, amb un abordatge innovador.

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica de causa desconeguda caracteritzada per un creixement anormal de l’endometri, el teixit que recobreix l’úter, que s’implanta fora de la cavitat original. Generalment, dins de l’abdomen (ovaris, trompes de Fal·lopi, intestí, bufeta, recte i budell) i, excepcionalment, fora de l’abdomen (pulmons, ossos, cervell…). El principal símptoma és el dolor pelvià i abdominal durant la menstruació, en les relacions sexuals, en qualsevol moment del cicle menstrual o coincidint amb les deposicions o la micció. Altres símptomes inclouen esterilitat, sagnada entre períodes menstruals, sangada menstrual excessiva o problemes intestinals (còlics, diarrea, restrenyiment…).

Sol tenir un diagnòstic tardà –des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu poden transcórrer fins a 8 anys. Això passa per diversos motius. “El primer, és la normalització de l’acceptació del dolor durant la menstruació amb l’omissió de les proves adequades per fer-ne un bon diagnòstic. Altres causes són l’absència de símptomes -en un percentatge de dones entre el 15% i el 30%-, la variabilitat dels símptomes que, en cas de ser-hi, poden confondre’s amb els d’altres malalties (com la síndrome de l’intestí irritable o altres patologies digestives o ginecològiques), o que encara és una patologia poc coneguda”, explica el Dr. Ramon Rovira, coordinador de la Unitat Quirúrgica del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau.

Segons els experts, alguns factors de risc a l’hora de desenvolupar endometriosi són tenir una edat compresa entre els 25 i els 35 anys, antecedents familiars, una menstruació d’aparició precoç o de desaparició tardana, cicles menstruals curts (de menys de 27 dies), una menstruació de llarga durada (més de 7 dies), absència de fills, i qualsevol malformació que dificulti la sortida de la sagnada menstrual fora del cos. El tractament de l’endometriosi sempre ha de ser individualitzat i en funció dels símptomes, el desig gestacional i les necessitats de cada dona.

L’objectiu és, bàsicament: eliminar els símptomes, millorar la fertilitat, evitar la progressió de la malaltia, eliminar les recaigudes. En definitiva, millorar la qualitat de vida, ja que la malaltia impacta en diferents aspectes de la dona: psicològic, sexual – la prevalença de les disfuncions sexuals és del 61% davant el 35% d’altres patologies ginecològiques-, familiar, social i laboral.

Sis recomanacions per a polítiques públiques basades en les vivències de les pacients

Sant Pau desenvolupa projectes de recerca que cristal·litzen en propostes que incideixen en polítiques públiques de salut amb l’objectiu d’optimitzar els serveis sanitaris a les pacients.

És el cas del projecte “L’endometriosi en primera persona: investigació participativa en vivències i recomanacions de dones amb endometriosi per a la millora dels serveis sanitaris”, on ha participat l’Institut de Recerca i el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de Sant Pau, juntament amb l’empresa OpenSystems de la UAB, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), Science for Change i la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de a Generalitat de Catalunya. Aquest projecte va ser guardonat amb el segon premi CSC Impulsa amb una dotació econòmica de 20.000 euros per desenvolupar un model innovador d’abordatge integral de l’endometriosi que inclogui no només l’esfera estrictament ginecològica, sinó també altres com la física i la psicològica.

El Dr. Rovira explica que “el projecte ha aplicat la ciència ciutadana a les dones en el marc del Projecte Europeu H2020 TRANSFORM. Un total de 20 pacients diagnosticades d’aquesta malaltia han participat com a coinvestigadores, amb un paper actiu en les fases de reconeixement de dades, la formulació de les recomanacions i la difusió dels resultats”. I, de fet, els resultats obtinguts s’han traduït en un conjunt de 6 polítiques adreçat als/les decisors/es polítics/es i al personal sanitari per millorar els serveis sanitaris en l’àmbit regional i local i, en concret, en el Model d’atenció de l’endometriosi de Catalunya que s’està presentant a diverses reunions amb decisors/es polítics de l’àmbit de la salut i al Parlament de Catalunya.

1. Augmentar el grau de coneixement de l’endometriosi en l’àmbit sanitari
2. Desenvolupar estratègies per aconseguir un diagnòstic precoç
3. Millorar el procés de transmissió d’informació cap als pacients per augmentar l’autoconeixement i contribuir a la presa de decisions compartides
4. Definir i implementar un model d’abordatge integral de l’endometriosi
5. Millorar l’atenció a les personers amb endometriosi en els serveis de salut
6. Desenvolupar models de tractament més personalitzats i que tinguin en compte l’opinió del pacient

“A TRANSFORM hem posat el pacient en el centre. Ha estat una oportunitat de saber de primera mà què necessiten les pacients i una possibilitat de millora radical per afrontar canvis en l’abordatge terapèutic d’aquesta patologia a tots els nivells”, afirma el Dr. Rovira.

“Els resultats d’aquesta iniciativa són un clar exemple per a nous projectes en diferents àmbits de la salut que permeten un canvi de paradigma en l’atenció del pacient. Saber què necessita el pacient és una de les obligacions de l’atenció mèdica del futur”.

L’IIB Sant Pau també està desenvolupant un prototip d’aplicació per a pacients amb endometriosi que servirà per fer un monitoratge i seguiment més acurat i apoderar les dones amb aquesta malaltia. Està previst posar-la en marxa en el segon trimestre de 2023.

Un equip de recerca multidisciplinari, en el que participa l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha iniciat el projecte “Pèrdues reproductives precoces: del malestar físic i emocional invisible al possible dol personal, familiar i social” per dur a terme un diagnòstic de les característiques i la magnitud d’aquestes pèrdues precoces. L’objectiu és detectar les necessitats d’assistència, d’acompanyament i de dol en gestants que pateixen pèrdues primerenques, així com en la seva xarxa familiar i en el personal sanitari que les atén, amb la finalitat de poder-los oferir una atenció adequada, personalitzada i basada en evidències que permeti pal·liar el seu malestar i patiment i atenuar-ne els efectes adversos.

En el projecte, coordinat des de la UAB, participa el grup de recerca AFIN de la UAB, dirigit per la professora Diana Marre, el Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, així com el Servei de Psiquiatria i Salut Mental del mateix hospital i el d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de Sant Pau (HSP)-Fundació Puigvert (FP), dirigit per Elisa Llurba —també professora de la UAB—, i el grup de recerca Població, Medi ambient i Desenvolupament (POMADE) de la Universitat d’Alacant, coordinat per la professora María José Rodríguez Jaume. La recerca és finançada en el marc de la convocatòria Connecta de la Fundació “la Caixa” i compta amb la col·laboració de diverses associacions de persones afectades i entitats professionals, així com amb la participació d’una trentena de serveis de salut maternoinfantil de l’Estat inclosos en la xarxa RICORS en salut maternoinfantil i del desenvolupament, finançada per l’Institut de Salut Carlos III i coordinada també per la doctora Elisa Llurba, en la qual la doctora Diana Marre coordina el subprojecte dedicat a l’estudi de l’experiència i el benestar de pacients i professionals en salut maternoinfantil.

El projecte permetrà dissenyar una enquesta per dimensionar adequadament la problemàtica i incorporar-la a les estadístiques generals de població, així com plantejar possibles intervencions en la salut física, psicològica i social de les dones que pateixen pèrdues gestacionals i del seu entorn. La sistematització, la reproducció i l’escala d’aquestes intervencions i l’avaluació del seu impacte es posaran a prova en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i la seva àrea d’assistència en atenció primària, on s’atenen anualment 12.000 visites de gestació, amb unes 400 pèrdues gestacionals, i es duen a terme 600 cicles de reproducció assistida, dels quals 400 resulten en fracàs o pèrdua. Es comptarà amb tot el personal sanitari que atén les dones en algun punt del procés, i amb el suport del Servei de Psiquiatria de l’hospital, concretament la seva Unitat de Salut Mental Perinatal, per contribuir a una proposta de millora del dol i de la salut mental en general i dels seus efectes adversos.

“El patiment per una pèrdua gestacional és significatiu i la seva intensitat i el seu impacte personal, familiar i social no estan associats a la setmana de gestació en què es produeix“, explica Diana Marre, investigadora del grup AFIN del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB.

“Una pèrdua primerenca pot tenir tant impacte emocional com una de segon o tercer trimestre. No obstant això, encara que el 95 % de les pèrdues ocorren en el primer trimestre d’embaràs, els protocols clínics i els programes de suport emocional disponibles se centren majoritàriament en les pèrdues de segon i tercer trimestres. El nostre projecte proposa un abordatge del dol que no estigui basat en el temps de gestació ni en la mida o el pes del fetus”.

L’abordatge clínic de les pèrdues reproductives precoces no en valora actualment l’impacte emocional. “Els professionals tractem les pèrdues precoces com una cosa habitual i assumible, dins de circuits quirúrgics que no s’adeqüen ni consideren la pèrdua com a tal i, per tant, no preveuen la possibilitat de dol. L’absència d’intervenció sensible augmenta el trauma, i pot afavorir situacions de violència reproductiva”, remarca la doctora Llurba.

“Les gestants han de poder decidir si esperen a expulsar el fetus espontàniament o provocant-ne l’expulsió a casa o quirúrgicament a l’hospital i comptar amb suport no només físic sinó també emocional i social, així com amb la possibilitat de veure’l o conservar-ne algun record, com s’aconsella en altres contextos”.

200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya

Encara que a Espanya un 25 % de les gestacions no supera les 12 setmanes, no hi ha estadístiques sobre pèrdues gestacionals primerenques, una evidència significativa de la invisibilitat i la minimització del seu impacte personal, familiar i social. No obstant això, un càlcul aproximat suggereix que, si el 2020 va haver-hi 339.206 naixements, 84.800 es van perdre. La Societat Espanyola de Fertilitat, per la seva banda, va informar de 33.205 naixements resultants de 148.165 cicles de reproducció assistida, és a dir que 114.960 cicles (el 77,6 %) no van aconseguir una prova positiva d’embaràs o es van perdre en alguna setmana de gestació. Totes dues estimacions sumen unes 200.000 pèrdues gestacionals anuals a Espanya, darrere de les quals hi ha una persona gestant i tot un entorn de familiars, amistats i professionals.

El Comitè Científic Extern de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau IIB Sant Pau ha aprovat l’estabilització de la Dra. Olivia Belbín i la creació del grup emergent de recerca Neurodegeneració Molecular, liderat per ella, a proposta del director del institut, Dr. Jordi Surrallés.

Després d’una trajectòria professional destacada i una avaluació exitosa de la seva feina com a investigadora durant més d’una dècada a l’IIB Sant Pau, aquest nomenament representa un reconeixement al esforç i confirma la aposta ferma de l’institut per atreure i retenir el talent.

Originària del Regne Unit, la Dra. Olivia Belbin es va llicenciar en Neurociències i va obtenir el Doctorat en Ciències Biomèdiques Moleculars a la Universitat de Nottingham (Regne Unit). Va arribar a Sant Pau l’any 2011, procedent de la Clínica Mayo (EUA), i es va incorporar al grup de recerca liderat pel Dr. Alberto Lleó a la Unitat de Memòria. L’any 2014, la Dra. Belbin va iniciar la seva pròpia línia de recerca centrada en el desenvolupament de marcadors de degeneració sinapsis. Després de 8 anys com a investigadora Miguel Servet, ara es consolida com a cap de grup emergent.

“Sempre ha estat un somni per a mi tenir el meu propi grup de recerca. A més, això representa un reconeixement a la meva feina com a investigadora i m’ajudarà a que la feina del meu equip tingui més visibilitat. Alhora es també un repte, perquè ara tinc més responsabilitat però em fa molta il·lusió i l’afronto amb moltes ganes de assumir projectes més grans i consolidar el grup a l’àmbit internacional per tal de aportar el nostre granet de sorra per millorar la situació dels pacients amb malaltia d’Alzheimer”, comenta la Dra. Belbin.

Línies de recerca

Aquest nou grup és expert en anàlisi de dades de proteòmica (SRM/MRM/PRM, LFQ) per PCA, WGCNA, PathFindR, regressions i correlacions; validació tècnica i clínica d’anticossos i immunoassaigs en teixit cerebral post mortem (WB, IHC) i biofluids derivats de pacients (ELISA/SIMOA); estudis de miRNA-oma, inclosos panells de miARN i assaigs dirigits; fraccionament de sinaptosomes a partir de teixit post mortem i aïllament de vesícules extracel·lulars; massively parallel reporter assays (clonatge molecular i assaigs in vitro); anàlisis correlatives multimodals en cohorts clíniques; anàlisi d’espectroscòpia infraroja amb transformada de Fourier en teixits post mortem i biofluids derivats de pacients; puntuacions de risc poligènic basats en vies biològiques; modelatge nlme del deteriorament cognitiu relacionat amb factors de risc genètics.

Les principals línies de recerca d’aquest nou grup són:

• Desenvolupament de biomarcadors en fluids de la degeneració sinàptica en malalties neurodegeneratives i trastorns neuropsiquiàtrics.
• Estudis “òmics” per comprendre les bases moleculars de la degeneració de sinapsi a la malaltia d’Alzheimer.
• Puntuacions de risc poligènic basades en vies biològiques per dilucidar els factors genètics subjacents a la malaltia d’Alzheimer i l’ús d’assajos basats en cèl·lules in vitro per avaluar-ne la funció.