Avui, 11 de febrer, és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència, una data que va ser instaurada per l’ONU l’any 2015 en el marc de les mesures l’Agenda 2030 per un Desenvolupament Sostenible i que, entre altres objectius, vol aconseguir la igualtat de gènere exposant que la paritat no es pot obtenir si aquesta no passa per la participació plena i en igualtat de condicions de les dones de totes les edats en les innovacions científiques i tecnològiques.

La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (#STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. I encara que la participació de les dones en les carreres de grau superior ha augmentat enormement, es troben insuficientment representades en aquests camps, probablement, com demostren els estudis per la falta de referents femenins en aquest àmbit durant anys (i segles) malgrat la imprescindible contribució de les dones en aquestes disciplines.

Segons dades de l’ONU, poc més del 33% dels professionals de la investigació arreu del món són dones. Una xifra que es redueix al 12% pel que fa a la participació a acadèmies científiques. A #IIBSantPau, el 64% de professionals som dones. El talent no té gènere. El coneixement no té gènere. La recerca no té gènere. I la presència de les dones i les nenes en la ciència, no només com participants, sinó també com agents de canvi, és una necessitat imprescindible.

View this post on Instagram

A post shared by IIBSantPau (@iib_santpau)

Amb l’objectiu de trencar aquest biaix de gènere i per tal de visibilitzar les nostres joves científiques, avui des de l’IIB Sant Pau ens sumem al Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència i posem en valor la contribució i el testimoni de les nostres dones recercaires.

Carme Ballester i la Lídia Puertas són investigadores predoctorals a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

La Carme Ballester i la Lídia Puertas són investigadores predoctorals a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva recerca  se centra en les malalties cardiovasculars. Concretament, la Carme es dedica a la recerca d’estratègies terapèutiques al voltant de l’#ateroesclerosi i la calcificació vascular. La Lídia treballa en l’estudi de l’aneurisma d’aorta abdominal.

La falta de referents femenins que ha acompanyat molts anys els llibres de texts és un dels motius que es considera clau a l’hora de crear esterotips de gènere pel que fa a la falta de dones en les carreres científiques a causa de la pèrdua d’interès de les nenes en aquest tipus de disciplines. És per això que l’autèntic desenvolupament professional i de lideratge comença molt abans d’arribar a Universitats, laboratoris o centres d’investigació.

La Gemma Mas és infermera i sociòloga i treballa a l’Hospital de #SantPau com infermera de suport a la recerca. Actualment també està fent el doctorat sobre la prescripció diferida d’antibiòtics i atenció primària en Pediatria. La recerca infermera és un element fonamental per donar resposta a la millora de les cures dels pacients, combinant la pràctica clínica, la investigació i l’evidència científica. És clau situar la recerca en cures de la salut com a element fonamental per donar resposta als processos de salut de les persones, les famílies, les comunitats i les poblacions, i al mateix temps contribuir al desenvolupament professional com a disciplina i ciència autònoma.  Amb el testimoni de la Gemma, reivindiquem el paper de les dones en ciència i també el de la recerca infermera.

L’ Yáiza Núñez i l’Elisa Rioja (investigadores predoctorals) juntament amb la Aïda Falgàs , investigadora postdoctoral  treballen al Grup de Recerca d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals de l’Institut de Recerca Sant Pau. Investiguen possibles noves teràpies dirigides per combatre el càncer, ja sigui leucèmia mieloide aguda, carcinomes de cap i coll o limfomes. Alguns dels reptes que aborden dins del seu Grup de Recerca són desenvolupar marcadors moleculars per a la presa de decisions terapèutiques en el càncer de cap i coll i aconseguir efectes antimetastàsics per dirigir fàrmacs antitumorals a la metàstasi de cèl·lules mare en tumors sòlids i neoplàsies hematològiques.

D’acord amb un estudi publicat a Science*, des dels 6 anys d’edat, les nenes consideren que els nens són propensos a ser més brillants i aptes per a activitats que requereixen gent “molt molt intel·ligent” que no pas les del seu mateix gènere. A l’IIB Sant Pau no volem restar en silenci davant d’aquestes barreres sistemàtiques i biaxos que continuen impedint  que les noies esdevinguin científiques. Per això avui ens sumem al Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència i posem en valor la contribució i el testimoni de les nostres #DonesRecercaires.

*Bian et al. Science 2017. “Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interest”.

Un treball de l’IIB Sant Pau, el CIBERDEM, i l’IDIBELL demostra que miR-125b afecta la capacitat de les lipoproteïnes HDL per extreure el colesterol dels macròfags i cèl·lules de la placa ateroescleròtica. L’estudi obre la via a la utilització potencial d’inhibidors d’aquest miRNA com a estratègia terapèutica per frenar la progressió d’aquesta afecció vascular.

Els microRNAs són molècules capaces de regular l’expressió de múltiples gens implicats en el desenvolupament de diferents malalties. Un d’aquests miRNA, concretament miR-125b, podria jugar un paper clau en la progressió de l’arteriosclerosi, tot bloquejant l’expressió d’un gen que regula la capacitat de les lipoproteïnes HDL per capturar i transportar fins al fetge el colesterol acumulat als macròfags i les cèl·lules musculars llises vasculars de la paret de les artèries, accelerant així la formació de la placa d’ateroma. Aquesta és la conclusió principal d’un nou estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM) i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l’Hospital Universitari Bellvitge, que publica la revista Biomedicine & Pharmacotherapy.

Les malalties cardiovasculars constitueixen una de les causes més importants de discapacitat i mort prematura arreu del món. El principal problema subjacent en moltes d’elles és l’aterosclerosi, una afecció caracteritzada per una acumulació de lípids i una resposta inflamatòria a les artèries, que deriva en la formació de la placa d’ateroma. Amb el temps, aquesta placa acaba per reduir la capacitat del vas sanguini i, a més, es pot trencar i desprendre, provocant un esdeveniment trombòtic.

La pèrdua de funció de les HDL per eliminar el colesterol, clau

L’acumulació de cèl·lules escumoses a la paret dels vasos sanguinis constitueix un component significatiu de les lesions inicials de l’aterosclerosi. Aquestes cèl·lules escumoses, que van formant una mena de veta greixosa a la paret dels vasos sanguinis, poden derivar-se de macròfags o de cèl·lules musculars llises de la paret arterial, les quals han anat acumulant lípids de manera patològica.

“La pèrdua de la capacitat de les partícules de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) d’estimular la sortida de colesterol d’aquestes cèl·lules i transportar-lo al fetge per ser eliminat a través de l’intestí, procés anomenat transport revers de colesterol, és un mecanisme clau per a l’avenç de la malaltia”, expliquen dos dels coordinadors de l’estudi, Joan Carles Escolà-Gil i Noemí Rotllan, investigadors del grup de recerca en Fisiopatologia de Malalties Caracteritzades per Alteracions Lipídiques de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERDEM. Per això, aquest nou treball intenta dilucidar els mecanismes patològics implicats en la pèrdua d’aquesta funció de les HDL.

L’estudi posa el focus en un microRNA específic, miR-125b, el qual apunten com a responsable principal: “El nostre treball demostra que miR-125b s’expressa en aortes humanes de pacients amb malaltia coronària, concretament en macròfags i cèl·lules musculars llises vasculars, on pot promoure el desenvolupament d’arteriosclerosi”, apunta Miguel Hueso, investigador de l’IDIBELL que també ha liderat aquest treball.

Per aclarir el paper d’aquest miRNA, es va fer un estudi bioinformàtic per identificar possibles gens diana del miR-125b relacionats amb el metabolisme del colesterol en cèl·lules de la paret arterial. D’aquesta manera, van descobrir la interacció del miR-125b amb el gen del receptor SR-BI, i la seva capacitat per bloquejar-ne l’expressió gènica. “La investigació ha demostrat per primera vegada que miR-125b regula negativament l´expressió del receptor SR-BI en macròfags i cèl·lules musculars llises de la paret arterial i la seva capacitat per extreure colesterol d´aquestes cèl·lules vasculars i transferir-lo a les HDL”, apunten.

A més, van trobar que l’expressió de miR-125b en macròfags i cèl·lules vasculars va reduir l’expressió del receptor tant a nivell d’RNA missatger com de proteïna. “Aquesta disminució estava associada a una reducció de la capacitat de les HDL per extreure colesterol dels macròfags i transportar-lo al fetge perquè sigui eliminat a través de l’intestí”, afirmen.

 Diana terapèutica

“L’estudi podria obrir la via a noves estratègies terapèutiques basades en la utilització d’inhibidors de miR-125b per prevenir o frenar el desenvolupament de la placa ateroscleròtica, tot i que encara calen més experiments amb aquest tipus de molècules per a la seva possible aplicació en aquest camp”, conclouen els autors principals de la investigació, Miguel Hueso i Noemi Rotllan.

Article de referència:

Miguel Hueso, Raquel Griñán, Adrián Mallen, Estanislao Navarro, Elvira Purqueras, Montse Gomá, Fabrizio Sbraga, Arnau Blasco-Lucas, Giovanna Revilla, David Santos, Marina Canyelles, Josep Julve, Joan Carles Escolà-Gil, Noemi Rotllan. “MiR-125b downregulates macrophage scavenger receptor type B1 and reverse cholesterol transport” Biomedicine & Pharmacotherapy, Volume 146, 2022, 112596, ISSN 0753-3322, https://doi.org/10.1016/j.biopha.2021.112596.

Nanoligent SL, spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau i la UAB, especialitzada en el desenvolupament de tractaments contra el càncer basats en nanotecnologia, anuncia el primer tancament d’1 milió d’euros de la seva ronda de finançament llavor.

Nanoligent SL, spin-off de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau i la UAB , es dedica a desenvolupar nous fàrmacs per al tractament de més de 20 tipus de càncer metastàtic. La proposta de tractament de Nanoligent es basa en l’eliminació dirigida de cèl·lules canceroses que sobreexpressen el receptor CXCR4. Aquest receptor un biomarcador de mal pronòstic i resistència a la teràpia habitual, es considera clau en els processos de desenvolupament de la metàstasi, trobant-se sobreexpressat en un nombre significatiu de pacients de més de 20 tumors diferents. L’empresa està desenvolupant una nova plataforma nanotecnològica patentada, amb potencial per superar les limitacions dels tractament actuals basats en conjugats de drogues citotòxiques amb anticossos.

L’equip investigador que hi ha al darrere de la tecnologia de Nanoligent està liderat pel Dr. Ramon Mangues, cap del grup d’Oncogènesi i Fàrmacs Antitumorals de l’IIB Sant Pau i pel Prof. Antonio Villaverde i la Dra. Esther Vázquez, ambdós de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB, i tots ells membres del CIBER-BBN.

En la seva primera ronda d’inversió, Nanoligent ha aixecat un milió d’euros que els permetrà completar el desenvolupament preclínic en una varietat de tumors diferents i avançar el seu candidat a la següent fase de la preclínica regulatòria. La ronda ha estat liderada per Italian Angels for Growth (IAG), una de les xarxes més gran de business angels d’Itàlia, a través del vehicle d’inversió Nanolinvest, i AVANTECA Partners, una empresa suïssa de gestió d’actius; ambdues especialitzades en donar suport a empreses científiques innovadores en fases inicials. La ronda roman oberta, amb una campanya a la plataforma d’inversió en línia Doorway, per captar finançament addicional.

“És un gran honor donar la benvinguda a Michele Marzola i Michael Milos, l’experiència dels quals serà una valuosa incorporació a la companyia per dur a terme els plans ambiciosos de desenvolupament durant els propers 18 mesos“, va dir Montserrat Cano, CEO de Nanoligent.

“Vam començar l’avaluació d’una possible inversió a Nanoligent fa un any i des de llavors hem rebut respostes entusiastes de líders d’opinió i experts del sector. Ha estat un autèntic plaer treballar amb l’equip de Nanoligent; estem impressionats pel seu profund coneixement científic i les seva professionalitat. Continuem amb la recaptació de fons per a aquest acord juntament amb Doorway, una plataforma d’inversió fintech“, afirmava Michele Marzola, que juntament amb Alessandro Toniolo són líders d’IAG en aquesta inversió.

“Estem fascinats per les capacitats tecnològiques de la plataforma i la professionalitat de l’equip. Tot el procés ha estat un intercanvi intens, productiu i molt professional. Estem desitjant iniciar la col.laboració amb la direcció de Nanoligent per desenvolupar aquesta plataforma altament innovadora, que té el potencial de transformar la teràpia contra el càncer”, va dir Michael Milos d’AVANTECA Partners.

Els inversors s’incorporaran al Consell de Nanoligent, que estarà format per Michele Marzola (IAG), Michael Milos (AVANTECA Partners), Manuel Rodríguez (President) i Montserrat Cano (CEO).

La plataforma d’inversió Doorway, per la seva part, està molt satisfeta de continuar recaptant fons per a una tecnologia tan innovadora que pot aconseguir un impacte significatiu en el tractament de molts càncers, sent Nanoligent un exemple perfecte de la visió de Doorway de “negoci amb impacte”.

El Recinte Modernista de Sant Pau organitza el proper diumenge 6 de febrer una jornada solidària a benefici de l’Associació ACTIVA’TT i la recerca contra la trombosi.

Diumenge 6 de febrer 10 – 17 h.

El proper 6 de febrer, de 10 a 17 h, podreu participar en el “Diumenge Solidari” que, en col·laboració amb l’Associació ACTIVA’TT, es dedicarà a la lluita contra la trombosi. La recaptació obtinguda aquest dia anirà destinada a finançar projectes científics que es desenvolupen a l’Institut de Recerca de Sant Pau al voltant d’aquesta afecció.

Per a aquest “Diumenge Solidari” s’han programat dues audicions del Cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya, coral de l’escola Ipsi, a les 11.30 h i a les 12.30 h.

Durant tota la jornada, a la planta baixa del pavelló central d’Operacions, tres artistes artesans posaran a disposició dels visitants la seva ceràmica pintada (Anna Canals), els seus perfums (Bravanariz) i les seves joies fetes a partir del reciclatge (Tensi Solsona). Els beneficis d’aquesta iniciativa, organitzada per Charming Societat Amiga, es destinaran també a la recerca contra la trombosi que impulsa ACTIVA’TT.

Sobre la trombosi

La trombosi és la causant del 25% de les morts arreu del món, el principal factor responsable de causes de mort com l’infart agut de miocari, l’ictus i el tromboembolisme venós. És, a més, la responsable directa de, com a mínim, el 33% de les morts per COVID-19. De fet, el risc de desenvolupar trombosi en pacients covid és un dels estudis que, en col·laboració amb l’associació ACTIVA’TT, es va posar en marxa a l’Institut de Recerca Sant Pau l’any 2020 amb l’arribada de la pandèmia.

Sobre Activa’tt 

Activa’TT és una associació sense ànim de lucre constituïda el 2015 per professionals de Sant Pau, amb l’objectiu d’informar i conscienciar de la importància de les malalties vasculars i de recaptar fons per a la recerca en aquestes malalties per millorar la investigació, la seva prevenció, el diagnòstic i el tractament. Al capdavant hi trobem al Dr. José Manual Soria, cap del Grup de Genòmica de les Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de SantPau, el Dr. José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital Sant Pau i investigador del mateix grup, i el Dr. Joan Carles Souto, cap de Grup d’Hemostàsia i Trombosi de l’IIB Sant Pau i consultor sènior de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau.

No us perdeu aquesta jornada i participeu en el Diumenge Solidari!

Podeu comprar la vostra entrada a: https://www.santpaubarcelona.org/ca/diumenge-solidari-la-recerca-contra-la-trombosi

Entrada gratuïta per a menors de 12 anys, majors de 65 i titulars del carnet d’Amic del Recinte Modernista.

Investigadors de l’IIB Sant Pau han estat premiats al congrés virtual Perioperative Care Congress (PCC), organitzat pel Population Heath Research Institute del Canadà.

La presentació titulada “Isquèmia miocàrdica perioperatòria: és rendible la monitorització perioperatòria de troponina?”, va ser presentada per Dra. Ekaterine Popova, primera autora del treball  i membre del Grup de recerca Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris. A l’estudi hi han participat investigadors dels Serveis d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública, Anestesiologia i Reanimació i Cardiologia, en col·laboració amb Centre d’Investigació en Economia i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili.

El treball es tracta d’una anàlisi cost-efectivitat d’un programa de monitorització  de troponina T ultrasensible per identificar pacients amb un risc substancial de MINS (myocardial injury after non-cardiac surgery), una condició definida com una elevació de les troponines –habitualment asimptomàtica- en els 30 dies posteriors a la cirurgia que s’associa amb un risc elevat de mortalitat, després d’una cirurgia major no cardíaca en comparació amb l’atenció habitual (sense monitorització).

En l’estudi, que ha inclòs dades de 1477 pacients monitoritzats a l’Hospital sant Pau, el cost addicional per pacient detectat amb MINS va ser de 276,79 €. Els resultats d’aquest estudi donen suport a la importància de la monitorització perioperatòria de la troponina per als pacients amb cirurgia no cardíaca i suggereixen que és rentible.

Aquest estudi ha estat finançat per una beca de recerca de la Fundació La Marató de TV3 (20150110).

Un estudi multicèntric, liderat per neuròlegs de Sant Pau i amb participació dels principals hospitals catalans, analitza la relació entre ictus i COVID.

Se sap que el 57% de pacients amb COVID-19 experimenten alguna manifestació neurològica i també que el risc de mortalitat i morbiditat per COVID-19 s’incrementa en aquells pacients que tenen factors de risc vascular. Tanmateix, fins ara no hi havia estudis sobre la relació entre COVID-19 i ictus en quan a pronòstic vital i funcional. Per altra banda, si efectivament existeix una relació i el pronòstic fos pitjor, caldria diferenciar si això és degut a la pròpia infecció viral o a interferències de la pandèmia en els sistemes d’assistència extra i intrahospitalàris.

“Malgrat el pitjor pronòstic que observem en els pacients amb ictus i COVID-19, el nostre estudi també conclou que si el pacient supera la infecció per COVID-19, la probabilitat de tenir un bon pronòstic funcional, és a dir, de quedar independent per les activitats bàsiques de la vida diària com la higiene personal, menjar o vestir-se, és la mateixa que la dels pacients sense COVID-19”, afegeix Martí Fàbregas.

“Per altra banda, tot i que la pandèmia va comprometre l’assistència dels pacients amb ictus degut al col·lapse hospitalari, en aquest estudi es demostrà que el mal pronòstic es deu a la pròpia infecció pel virus, no a dificultats logístiques”, conclou.

Aquest treball és el primer que aborda la relació pronòstica entre ictus isquèmic i COVID-19 i suposa un primer pas per a entendre fins a quin punt la fisiopatologia de l’ictus en pacients amb COVID-19 és diferent als pacients sense infecció per COVID-19. Futurs estudis permetran que això es tradueixi en propostes de tractaments específics per a cada tipus de pacient o en recomanacions per millorar la resposta dels sistemes de salut en situacions de pandèmia.

Un dels punts forts de l’estudi és la quantitat i la consistència de les dades que s’han inclòs. La col·laboració de molts hospitals en moments crítics va permetre accedir a gran quantitat de dades i d’informació rigorosa sobre els pacients amb ictus en 19 hospitals catalans. L’estudi, encapçalat per Sant Pau, ha comptat amb la col·laboració de l’Hospital de Bellvitge, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital Clínic, Hospital Joan XXIII, Hospital Moisès Broggi, Hospital Dr. Josep Trueta, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital del Mar, Hospital comarcal de l’Alt Penedès, Hospital Parc Taulí, Hospital de Mataró, Hospital Mútua de Terrassa, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, Hospital General de Granollers, Hospital d’Igualada, Hospital de Figueres, el Consorci Sanitari de Terrassa i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

Article de referència

Joan Martí-Fàbregas et al. Impact of COVID-19 Infection on the Outcome of Pacients with Ischemic Stroke. Stroke. 2021; 52:3908-3917. DOI: https://doi.org/10.1161/STROKEAHA.121.034883

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fan possible la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau, que avui s’ha inaugurat oficialment.

Divuit anys després de la publicació del genoma humà, sabem que encara hi ha molt camí per recórrer en l’estudi del genoma i la seva relació amb la salut. Avui, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Universitat Autònoma de Barcelona han fet un pas endavant per escurçar aquest camí i apropar la recerca genòmica a la medicina i la pràctica clínica, amb la creació de la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau. La nova unitat ha estat inaugurada avui en un acte que ha comptat amb la presència del Dr. Javier Lafuente, rector de la UAB; el Dr. Manel Balcells, president del patronat de l’Institut de Recerca, el Dr. Jordi Bachs, director gerent de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de Sant Pau.

La Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau és una aposta que ha comptat amb el suport de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que ha finançat les obres adequació de l’espai destinat al laboratori donant lloc a 177 m² per a recerca d’última generació. Per la seva banda, la UAB aportarà a l’Institut de Recerca de Sant Pau en els propers 6 anys, l’equivalent al cost de l’obra per la creació i posada en marxa d’aquesta unitat. En aquest nou espai, la unitat mixta se centra, sobretot, en el diagnòstic, la fisiopatologia i el desenvolupament de noves teràpies per a malalties genètiques, oncològiques i síndromes de predisposició tumoral.

“La recerca que fem a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és translacional i per la nostra naturalesa, connectem la investigació amb la pràctica clínica. La creació de la unitat mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau reforça encara més la nostra missió incorporant recerca bàsica, formant professionals en aquest camp tant important per la medicina personalitzada i de precisió i completant el cicle” afirma el Dr. Jordi Surrallés, director de l’Institut de Recerca de Sant Pau i catedràtic i professor ICREA Acadèmia de la UAB.

“És important teixir ponts entre l’acadèmia, els centres de recerca biomèdica i els hospitals per reforçar la triple missió dels hospitals d’alta complexitat com l’Hospital de Sant Pau: assistència, recerca i docència; i fomentar que hi hagi espais, com aquesta unitat, on es materialitzi aquesta interacció.”, conclou.

Per la seva banda, el rector de la UAB, Javier Lafuente explica: “La UAB és un referent en el camp de la biomedicina i la genètica, essent la única universitat de l’Estat que ofereix un grau en Genètica, i la creació de la Unitat Mixta de Recerca en Medicina Genòmica UAB – IR Sant Pau referma l’aposta de la Universitat per aquest camp”.

El rector destaca la satisfacció que suposa “comptar amb una unitat d’aquestes característiques, la primera unitat mixta de la UAB en aquest àmbit, amb investigadors d’ambdues institucions treballant de manera conjunta en la recerca de les malalties genètiques, el seu diagnòstic i el seu tractament”.

La unitat es materialitza avui però va ser sota el mandat de l’anterior director de l’Institut de Recerca, Dr. Jaume Kulisevsky, que el projecte va començar a gestar-se l’any 2017 quan el Dr. Jordi Surrallés, Catedràtic de la UAB, va incorporar-se com a Director del Servei de Genètica de l’Hospital de Sant Pau per integrar el seu grup de recerca a l’entorn Sant Pau. Al novembre de 2019, es va signar el conveni de col·laboració entre les tres institucions que l’han fet possible. I ara, un cop finalitzades les obres, el grup de recerca coordinat pel Dr. Jordi Surrallés és qui ocupa aquest nou espai des d’on realitzaran els seus projectes de recerca. L’equip de la unitat està format actualment per 17 persones amb perfils multidisciplinaris incloent-hi experts en biologia, genètica, medicina, bioquímica, biotecnologia, bioinformàtica o ciència de dades.

Comprendre la inestabilitat genòmica per a protegir-nos del càncer i avançar en la medicina personalitzada

El grup de recerca que forma la unitat treballa en el camp de les malalties genètiques humanes, caracteritzades per una elevada predisposició al càncer. Moltes d’aquestes síndromes són causades per mutacions en gens implicats en la reparació de l’ADN. Aquests gens són importants per evitar l’acumulació de mutacions i prevenir la transformació tumoral.

La investigació sobre aquestes síndromes és important per desentranyar els mecanismes que ens protegeixen del càncer. Cada vegada hi ha noves estratègies terapèutiques basades en el coneixement profund de les causes genètiques de la malaltia. Per tant, un diagnòstic genètic adequat és important no només per proporcionar un bon assessorament genètic i seguiment clínic als pacients i les seves famílies, sinó també per proporcionar una medicina personalitzada basada en informació genòmica.

El projecte Dreamer,  que compta amb la participació del grup de recerca de Neurobiologia de les Demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’hospital, ha guanyat dos premis en la darrera edició dels premis E-TECH: Premi del Públic a millor projecte, producte o servei tecnològic de Girona i Premi BBVA del Jurat a la millor recerca i innovació tecnològica.

Dreamer és un projecte d’innovació per a la detecció precoç de la malaltia d’Alzeimer que permet el diagnòstic en fase pre-clínica, mitjançant marcadors cognitius i registres encefalogràfics, amb ús d’intel·ligència artificial i el desenvolupament d’un dispositiu portable i no invasiu. El projecte està  liderat tecnològicament per l’empresa MJN Neuro i clínicament per la Unitat de Memòria de Sant Pau juntament amb el Departament de Neurociències de la  Clínica Corachan.

Els premis E-TECH són una iniciativa de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTG) que busca donar visibilitat i fer difusió de les noves tecnologies en projectes amb participació d’empreses en el territori gironí. L’acte de lliurament dels premis E-TECH en la seva 15ena edició es va celebrar aquest dilluns 15 de novembre.

Podeu gaudir de l’acte de lliurament dels Premis E-TECH 2021 en el vídeo a continuació:

Un estudi, liderat pel catedràtic de la Universitat de Barcelona, Fernando Aguado, i amb participació d’investigadors del grup de Neurobiologia de les Demències a l’Institut de Recerca de Sant Pau, ha descobert unes molècules al líquid cefalorraquidi de pacients d’Alzheimer que poden ser un potencial biomarcador del dany a les sinapsis, l’estructura que permet la comunicació entre les neurones. El grau de disfunció sinàptica que indica el dany neuronal és una de les alteracions més primerenques i rellevants de la malaltia que, malauradament, els mètodes de diagnòstic actuals sovint no detecten.

El treball s’ha publicat a la revista Translational Neurodegeneration i compta amb la participació dels doctors Alberto Lleó i Daniel Alcolea, del grup de recerca en Neurobiologia de les Demències a l’Institut de Recerca de  l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i membres de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de Sant Pau i del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).

Més informació.

Article de referència:

Barranco, N.; Plá, V.; Alcolea, D. et al. «Dense core vesicle markers in CSF and cortical tissues of patients with Alzheimer’s disease». Translational Neurodegenerations, 10, 37, setembre de 2021. Doi: https://doi.org/10.1186/s40035-021-00263-0

Avui la cadena de supermercats Condis inicia la campanya en benefici del projecte de Musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau.

Els clients d’aquesta cadena de supermercats poden arrodonir el cost de la seva compra, si el pagament és amb targeta, i contribuir a un projecte pioner sobre intervencions de musicoteràpia per a pacients en teràpia cel·lular.

La musicoteràpia per a pacients onco-hematològics a Sant Pau és un projecte de recerca impulsat per l’equip d’Onco-hematologia de Sant Pau en col·laboració amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i la Fundació Oncolliga. La proposta parteix del fet que els pacients amb càncer tenen un alt nivell de malestar emocional que es veu augmentat pels llargs ingressos a l’hospital i per l’aïllament que això comporta. S’espera que les intervencions de musicoteràpia esdevinguin un suport integral positiu, que els redueixi els nivells de malestar físic i emocional en els pacients hospitalitzats, i a millorar l’estat anímic i  la qualitat de vida tant de pacients com dels seus cuidadors familiars i professionals. El projecte proposa implementar sessions de musicoteràpia i estudiar els beneficis en la qualitat de vida dels pacients i cuidadors mesurant l’impacte d’aquestes sessions.

A més de la campanya que avui s’inicia als supermercats Condis, aquest projecte accepta donacions mitjançant el web https://musicoterapiasantpau.cat/.

El 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus. Una jornada que va ser impulsada per l’Organització Mundial de la Salut i que pretén donar a conèixer aquesta malaltia que afecta a 15 milions de persones cada any a tot el món i sensibilitzar la població sobre els factors de risc i els signes a tenir en compte.

Des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ens sumem a aquesta inciativa i celebrem la contribució dels nostres grups de recerca en l’avenç per la predicció del risc, la descoberta de nous marcadors o les noves aproximacions per a futurs tractaments i la millora de l’evolució i pronòstic d’aquests pacients.

Actualment diversos grups de recerca estudien l’ictus des de moltes vessants diferents.

El grup de recerca Malaltia Vascular Cerebral, liderat pel Dr. Joan Martí Fàbregas compta amb un equip interdisciplinari format per 7 neuròlegs i professionals de l’àmbit de l’infermeria i bioquímica. La recerca és fonamentalment de base clínica però també translacional, i a banda dels projectes interns col·labora amb diversos estudis multicèntrics d’àmbit nacional i internacional.

El grup treballa en diverses línies de recerca que aborden l’ictus des de molts angles. Per exemple, el grup lidera estudis sobre hemorràgia intracerebral incloent-hi propostes de prevenció de l’hemorràgia amb anticoagulants; prevenció, pronòstic i tractament dels hematomes cerebrals; revisió i estudi de la classificació etiològica; i direcció de registres multicèntrics. Altres línies de recerca aprofundeixen en el tractament a la fase aguda d’un ictus isquèmic, centrats en els riscos i beneficis de teràpies de reperfusió. Per exemple, actualment està liderant un assaig clínic sobre el control de la pressió arterial després de la trombectomia mecànica. També es fa recerca sobre marcadors de predicció del risc i de l’evolució de l’ictus. En aquest sentit, estudien, per exemple, el paper de les estatines en l’ictus isquèmic i hemorràgic, la vulnerabilitat de la placa ateroscleròtica com a marcador de recurrència isquèmica precoç o l’aplicació de nous mètodes d’òptica aplicada per a la monitorització no invasiva de flux cerebral. Per últim, el grup també està duent a terme estudis sobre COVID-19 i ictus i participa en nombrosos assaigs clínics.

D’altra banda, el grup de recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular, liderat pel Dr. Israel Fernández, enfoca la seva investigació en els estudis genètics i epigenètics de l’ictus.  El  grup participa en diversos consorcis internacionals i coordina un consorci estatal sobre el mateix tema que engloba el treball d’uns 15 hospitals i centres de recerca de l’Estat. A més, el Dr. Israel Fernández ha estat nomenat recentment President de l’International Stroke Genetics Consortium.

La seva recerca adreça diferents línies d’investigació, com l’anàlisi dels factors de risc genètic associats a l’ictus o la definició dels factors genètics que poden estar relacionats amb l’evolució dels pacients després d’haver-lo patit.

També tenen diversos projectes en la vessant farmacogenètica, és a dir sobre fàrmacs que s’utilitzen per prevenir l’ictus o per millorar la resposta dels pacients. L’equip està  investigant si hi ha factors de risc genètic associats a l’evolució d’aquests pacients desprès de l’administració d’aquests fàrmacs i d’altra banda s’investiga sobre els factors genètics que predisposen a una resposta als fàrmacs que serveixen per prevenir l’aparició d’altres ictus en el mateix pacient.

La resposta assistencial a Sant Pau

Sant Pau destaca pel seu circuit d’Urgències en el tractament de l’ictus i la Comissió multidisciplinària d’Ictus enfocada a la millora dels circuits del tractament i diagnòstic d’aquesta malaltia.

El circuit d’Urgències a Sant Pau en el tractament de l’ictus

A Catalunya hi ha una xarxa de 23 hospitals públics que diagnostiquen i tracten aquesta malaltia en la seva fase aguda. El tractament varia segons es tracti d’un ictus isquèmic o hemorràgic. En el cas de l’ictus isquèmic, el tractament durant les primeres hores pot canviar dramàticament el pronòstic. Aquest es basa en l’administració d’un fàrmac fibrinolític (orientat a la destrucció del trombe)  i en alguns casos més complexes amb oclusions més grans, es realitza un procediment endovascular amb catèter. Aquest últim procediment només el poden realitzar professionals molt ben entrenats en hospitals d’alta especialització, com és el cas de Sant Pau.

El 2020 la Societat Europea d’Ictus (European Stroke Organization) va atorgar l’acreditació de centre d’alta complexitat en ictus a sis hospitals catalans, entre els quals es troba Sant Pau. L’Hospital també compta amb la certificació Stroke Center i el reconeixement Gold Certificate de la mateixa societat.

L’Hospital de Sant Pau, com a centre d’alta complexitat en ictus compta amb un equip d’especialistes format per professionals de Neurologia, Urgències, Anestèsia, neuroradiologia, radiologia intervencionista, infermeria quirúrgica, infermeria d’Urgències, trasllats i l’estreta col·laboració amb el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Sant Pau és un centre del sistema de salut públic de Catalunya  que participa en el codi ictus.

Comissió multidisciplinària d’Ictus

Per tal de millorar els circuits del tractament i diagnòstic de l’ictus, sabent que en aquesta patologia és primordial  o perdre temps (#TempsPrecios), l’Hospital de Sant Pau va crear la Comissió multidisciplinària de l’Ictus per tal que els professionals de les diverses especialitats i camps del tractament, inclosos els estaments no assistencials, avaluessin els casos un a un i proposessin accions de millora que més tard es posen en pràctica en casos reals.

Les propostes de millora de la comissió i l’aplicació de les mateixes ha permès un important avenç en la rapidesa en què s’administren els tractaments, convertint-se en un dels hospitals amb millors temps de resposta, millors resultats clínics i amb menys mortalitat de tot Catalunya.

Aquestes millores en el tractament de l’ictus, fruit d’una metodologia extreta del món empresarial i aplicada a l’assistència, han comportat altres avenços com un protocol compartit de derivació de pacients amb ictus agut provinents del Sistema de Salut d’Andorra que té com a objectiu que aquests pacients siguin transportats en helicòpter per ser tractats a Sant Pau, o la participació de Sant Pau en el Codi ictus Pediàtric.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Fundació Puigvert, han presentat el projecte científic MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization), que estudia la relació de la dieta mediterrània i els hàbits de vida saludable amb l’èxit en tractaments de fecundació in vitro. El projecte compta amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya.

Un 20% de les parelles tenen problemes de fertilitat i, en alguns casos, es podrien modificar introduint canvis en l’estil de vida com, per exemple, fent exercici físic o adoptant una dieta saludable. Partint d’aquest coneixement i aprofitant els avantatges que tenim al nostre territori com ara l’oli d’oliva verge extra, el Grup de Recerca en Medicina Perinatal i de la Dona de l’IIB Sant Pau, inicia un projecte de recerca per estudiar fins a quin punt introduir una intervenció prèvia a la gestació podria millorar l’estat metabòlic i cardiovascular de les dones que se sotmeten a una fecundació in vitro.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Fundació Puigvert, han presentat avui el projecte científic MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization), que estudia la relació de la dieta mediterrània i els hàbits de vida saludable amb l’èxit en tractaments de fecundació in vitro, amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya.

Actualment, intervencions similars en població de risc han demostrat millores en diverses malalties altament prevalents, com són les malalties cardiovasculars, però mai s’ha fet un estudi d’aquestes característiques en dones en edat reproductiva amb la idea de millorar la fertilitat i la salut de les properes generacions.

“Volem anar més enllà i aprofitar un moment en què les futures mares i les famílies es plantegen canvis substancials en el seu estil de vida. Els proposem adoptar una dieta saludable, que compti amb les qualitats antioxidants de l’oli d’oliva verge extra i amb nivells adequats de sucre i proteïnes alhora que incorpori l’exercici físic en la seva rutina”, explica la Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetricia de l’Hospital de Sant Pau i investigadora de l’IIB Sant Pau. “Entenem l’acompanyament i el tractament de la salut de la dona des d’una aproximació holística i integral, per això volem estudiar fins a quin punt un estil de vida saludable ens pot ajudar en un procés de fecundació in vitro”, conclou.

La Dra. Ana Polo, directora del Programa de Medicina Reproductiva de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i la Fundació Puigvert, i coinvestigadora principal de l’estudi a l’IIB Sant Pau, explica que MEDITATE-IVF comptarà amb 750 dones voluntàries que es troben a l’espera de sotmetre’s a fertilització in vitro. Les participants s’assignaran per atzar en tres grups d’intervenció. El primer grup comptarà amb un programa d’exercici físic i dieta mediterrània que inclourà la ingesta l’oli d’oliva verge extra i altres mesures dietètiques recomanades per experts en educació física, dietètica i nutrició. El segon grup rebrà un suplement de petites dosis d’aspirina, i el tercer grup no rebrà cap de les dues intervencions i serà el grup control.

L’objectiu d’aquest projecte és doble. D’una banda pretén incrementar la possibilitat que dones en tractaments de fecundació in vitro obtinguin millors resultats però també que el desenvolupament del fetus sigui més saludable, l’anomenada programació fetal.

“Si bé l’objectiu principal de l’estudi és augmentar la taxa de nadons vius, això està molt relacionat amb la disminució de complicacions durant l’embaràs, principalment la preclàmpsia i baix pes al néixer, coses que condicionen un major risc de problemes cardiovasculars tant a la mare com al nadó. Disminuir la presència de preclàmpsia en aquests embarassos condicionaria un menor risc en les dones d’infart a llarg termini. El baix pes en néixer s’ha relacionat amb un major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i metabòliques en la infància, adolescència i edat adulta. Per tant, reduir aquestes complicacions tindria un impacte en la salut tant de la mare com del nadó, a llarg termini”, expressa la Dra. Mónica Cruz-Lemini, especialista en Medicina Fetal i Programació Fetal del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i coinvestigadora principal de l’estudi a l’IIB Sant Pau.

Una proposta arrelada al territori però amb beneficis globals

El projecte compta amb la col·laboració de les cinc Denominacions d’Origen Protegides (DOP) d’oli de Catalunya (DOP Oli del Baix Ebre Montsià, DOP Oli de l’Empordà, DOP Les Garrigues, DOP Siurana i DOP Oli Terra Alta) que contribueixen amb oli d’oliva verge extra de les seves respectives DOP per a l’estudi.

Diversos estudis, per exemple en salut cardiovascular, avalen ja els beneficis de l’oli d’oliva verge extra, especialment per les seves propietats antioxidants.

“A casa nostra tenim la sort de disposar d’aquests olis de categoria superior i amb certificat d’origen i de qualitat. Afavorir el consum d’oli d’oliva verge extra protegeix la nostra salut però també la nostra tradició i cultura, contribuint a un territori sostenible”, afirma el Sr. Enric Dalmau, president de la DOP Les Garrigues i portaveu de les cinc Denominacions d’Origen Protegides d’oli de Catalunya. “La col·laboració en projectes com el que avui s’inicia refermen el nostre  posicionament i compromís amb la salut i ens ajuden a difondre les qualitats i propietats d’aquest producte excepcional que tenim a Catalunya”, afegeix.

Possiblement els resultats d’aquest estudi evidenciaran la necessitat de canviar d’hàbits en les dones que se sotmetin a aquestes tècniques. Igualment, s’espera que l’estudi permeti identificar opcions terapèutiques per al futur relacionades amb l’èxit de la fecundació, la salut de la mare i el desenvolupament del fetus, o que serveixi de punt de partida per altres estudis relacionats amb la prevenció del risc cardiovascular en etapes posteriors de la vida.  Com en tots els projectes de recerca, els resultats de l’estudi es publicaran i compartiran en l’entorn científic perquè tota la comunitat clínica i científica els tingui disponibles, aconseguint un impacte global.

Col·laboren  

Finançament   

L’estudi MEDITATE-IVF (Impact of Exercise and Mediterranean diet vs Aspirin on live-birth rate and cardiovascular programming in In Vitro Fertilization) compta amb finançament  del Instituto de Salud Carlos III, Accion Estratégica en Salud, Proyectos de Investigación en Salud, PI20/001504.

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERCV assenyalen la inhibició de l’enzim tirosina hidroxilasa com la clau per frenar l’avenç de l’aneurisma de l’aorta abdominal. Els resultats de la seva recerca, que s’acaben de publicar a la revista científica Hypertension identifiquen una potencial diana terapèutica per aquesta malaltia que actualment no disposa de tractament farmacològic i compta amb una alta incidència en individus d’edat avançada, esdevenint una de les principals causes de mort en homes de més de 65 anys.

L’aneurisma de l’aorta abdominal és una afecció potencialment mortal, amb una prevalença que pot arribar al 8% en homes de més de 65 anys, que es caracteritza aper una degeneració de la paret de l’aorta que comporta la dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal. Es tracta d’una malaltia degenerativa crònica en què el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se de manera progressiva, fet que incrementa el risc de ruptura aòrtica, la complicació més greu d’aquesta malaltia, responsable d’aproximadament el 2% del total de morts en homes d’edat avançada.

La tirosina hidroxilasa (TH), un enzim fonamental en la síntesi de catecolamines, neurotransmissors i hormones que juguen un paper crític en el control de la funció cardiovascular, ha estat identificada com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal (AAA). Aquesta malaltia té una elevada incidència en individus d’edat avançada i actualment no compta amb tractaments farmacològics per a frenar-ne l’avenç o les complicacions clíniques.

Un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i del CIBER en malalties cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb el CNIC, identifica un enzim – la tirosina hidroxilasa – com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal. La recerca, liderada per Cristina Rodríguez Sinovas, cap de grup a l’IIB Sant Pau i José Martínez González, investigador del CSIC al mateix grup, ha comptat amb la participació del Dr. José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i San Pau, així com amb la col·laboració del Dr. Vicente Andrés del CNIC.

La reparació quirúrgica, l’únic tractament en l’actualitat

Tot i l’alta morbiditat i mortalitat d’aquesta patologia, no hi ha cap fàrmac que hagi estat capaç de limitar el creixement o el risc de ruptura de l’aneurisma. Per tant, el seguiment de l’evolució dels aneurismes de petit diàmetre i la reparació quirúrgica d’aquells que presentin un alt risc de ruptura són les úniques aproximacions per al seu tractament en l’actualitat. En aquest context, la descoberta de noves estratègies farmacològiques és un objectiu prioritari per la recerca en aquesta patologia, un camí que es veu obstaculitzat per la complexitat de la malaltia, l’origen i el desenvolupament de la qual es coneixen només parcialment.

La investigadora del CIBERCV a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Cristina Rodríguez Sinovas, indica que han identificat a la tirosina hidroxilasa (TH) com a potencial diana farmacològica. “Hem demostrat l’increment de l’expressió d’aquest enzim i d’altres gens de la via de síntesi de catecolamines, tant en l’aneurisma humà con en dos models animals, caracteritzant el perfil d’expressió de la tirosina hidroxilasa en la paret vascular”. I insisteix en què “el més interessant del nostre estudi és que demostrem que la inhibició farmacològica d’aquest enzim és capaç de limitar el desenvolupament d’aneurismes en aquests dos models animals, preservant la integritat de les làmines elàstiques, reduint l’estrès oxidatiu i la inflamació vascular”.

Els resultats d’aquesta investigació indiquen que la inducció de la TH jugaria un paper crític en el desenvolupament de l’aneurisma de l’aorta abdominal. “Per això és necessari avançar en el desenvolupament de noves estratègies farmacològiques dirigides contra aquest enzim en el tractament d’aquests pacients”, explica José Martínez González, cap del grup del CIVERCV a l’IIBB-CSIC i darrer autor del treball.

Article de referència

• Cañes L, Alonso J, Ballester-Servera C, Varona S, Escudero JR, Andrés V, Rodríguez C, Martínez-González J. Targeting Tyrosine Hydroxylase for Abdominal Aortic Aneurysm Impact on Inflammation, Oxidative Stress, and Vascular Remodeling. Hypertension. (2021); 78:681-692.  DOI: 1161/HYPERTENSIONAHA.121.17517

La Dra. Lorena Martín Aguilar, investigadora del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, ha estat reconeguda amb el Premi Richard A.C. Hughes en el marc de la reunió anual de la Peripheral Nerve Society.

Aquest guardó reconeix la millor comunicació oral clínica del congrés i ha distingit la presentació de la Dra. Martín Aguilar sobre la seva investigació en pacients amb polirradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica amb anticossos anti-neurofascina-155. Un estudi que contribueix al coneixement de la neuropatía inflamatoria crònica més comuna.

El PNS Annual Meeting és el punt de trobada on es presenten els darrers avenços en neuropaties perifèriques de tot el món.

La Dra Elba Pascual-Goñi, investigadora del Grup de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha descrit un nou subgrup de pacients amb poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica basant-se en característiques clíniques i immunològiques. Els seus resultats acaben de publicar-se a la prestigiosa revista Brain, la publicació més antiga en neurologia.

Les neuropaties inflamatòries són un grup heterogeni de malalties que es caracteritzen per la presència d’un atac autoimmunitari als nervis perifèrics. Són malalties rares i es coneix molt poc de la seva fisiopatologia, per la qual cosa no hi ha marcadors biològics específics i, per això, són malalties que poden ser difícils de diagnosticar o passar desapercebudes.

En alguns casos, com en la poliradiculoneuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP, per les seves sigles en anglès), el diagnòstic està basat exclusivament en criteris clínics i electrofisiològics, ja que no hi ha marcadors biològics diagnòstics específics. La CIDP és la neuropatia immunomediada crònica més freqüent, amb una prevalença al voltant de 2 per cada 100.000 persones.

L’equip malalties neuromusculars de Sant Pau treballa per trobar biomarcadors en les neuropaties inflamatòries que ajudin a diagnosticar la malaltia i guiar en el seu tractament. Aquest equip ha estat pioner en la descripció d’anticossos contra proteïnes dels nodes de Ranvier, que són els petits espais entre les plaques de mielina que trobem al llarg de les neurones i que són necessaris perquè l’impuls nerviós es propagui correctament. “La descripció d’aquests anticossos ha suposat una revolució en el camp de les neuropaties immunomediades, perquè ha permès identificar subgrups de pacients que comparteixen característiques clíniques i mecanismes immunopatogènics comuns, posant en evidència l’heterogeneïtat d’aquesta malaltia”, afirma el Dr. Luis Querol, investigador principal del grup de Neurologia Autoinmune de la Unitat de malalties neuromusculars en què es va realitzar aquest treball.

En l’estudi recent que s’ha publicat a la revista Brain, els investigadors han descrit les característiques clíniques i immunològiques de la CIDP amb anticossos contra el complex Caspr1/CNTN1, que és clau per al correcte funcionament del node de Ranvier. “Investigar un conjunt d’anticossos específics ens ha permès identificar un nou subgrup de pacients, que comparteixen característiques clíniques i immunològiques”, explica la Dra. Elba Pascual Goñi, neuròloga i investigadora de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau de Barcelona i primera autora de l’article. “A banda d’identificar una població única dins de l’espectre de la  CIDP, la detecció d’aquests anticossos ens permet optimitzar el maneig dels pacients amb aquesta neuropatia”, conclou la investigadora.

Article de referència:

Pascual-Goñi E., et al. Antibodies to the Caspr1/contactin-1 complex in chronic inflammatory demyelinating polyradiculoneuropathy, Brain, Volume 144, Issue 4, April 2021, Pages 1183–1196, https://doi.org/10.1093/brain/awab014

El Dr. Juan Fortea, membre del Grup de neurobiologia de les demències de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i cap de la Unitat Alzheimer-Down del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha estat guardonat amb el Premi de Leon al científic sènior en Neuroimatge en la Conferència Internacional de l’Alzheimer’s Association que s’ha celebrat del 26 al 30 de juliol de 2021 a Denver (US) i online.

L’Alzheimer’s Association International Conference és el congrés internacional més important dedicat a la recerca en demències. Cada any, aquest congrés reuneix als principals científics de recerca bàsica i clínica així com a la comunitat d’atenció sanitària i a joves investigadors per compartir la seva recerca i els avenços científics en el diagnòstic i el tractament de la malaltia d’Alzheimer.

Els premis de Leon en Neuroimatge reconeixen a investigadors sèniors i a científics joves que hagin publicat, d’acord amb un jurat, el millor article científic en una revista amb revisió per parells en el camp de la neuroimatge d’un procés neurodegeneratiu.

A banda del Dr. Fortea, que ha estat reconegut amb el premi a investigador sènior, aquest 2021 també han estat guardonats el Dr. Michael Ewers, de la Ludwig-Maximilian University Munich a Alemanya (premi investigador sènior), la Dra. Joana B. Pereira, del Karolinska Institute a Suècia (investigadora jove) i la Dra. Arianna Sala de la University of Liège a Bèlgica (investigadora jove).

La consellera Gemma Geis s’ha reunit avui amb els màxims representants dels 42 centres de recerca de Catalunya, en un acte al recinte modernista de Sant Pau. En aquesta reunió, ha anunciat que el Departament de Recerca i Universitats traslladarà als agents del sistema de coneixement “tota la informació necessària per no perdre cap oportunitat per presentar projectes i obtenir recursos competitius dels Fons Next Generation EU”. Una acció que es realitzarà amb el suport del Departament d’Economia. 

En la seva intervenció, la consellera també ha anunciat la pròxima aprovació de l’avantprojecte de Llei de la ciència i ha subratllat que “és representatiu que la primera llei que entri al Parlament aquesta legislatura sigui la de la ciència”. En aquest sentit, la consellera ha destacat la importància de fer arribar a la societat l’impacte del coneixement. Així mateix ha incidit en la necessitat de “teixir més aliances per afavorir la transferència de coneixement, així com la cohesió social i territorial”.

En aquesta reunió també s’han presentat futures actuacions dels centres de recerca que s’impulsaran des de la Institució CERCA, per afavorir la transferència de coneixement, així com per reforçar la vinculació amb el sistema universitari.

Des de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha estat un plaer acollir aquesta primera trobada i treballar plegats per la recerca a Catalunya.

L’Institut de Recerca de Sant Pau-IIB Sant Pau, és un dels socis que formen el Projecte @Covirna.EU, que pretén generar una prova de diagnòstic basada en biomarcadors d’ARN cardiovascular altament predictiu dels resultats clínics dels pacients COVID-19 i permetre la seva ràpida absorció de mercat amb l’objectiu de millorar la vigilància individualitzada, l’atenció i el seguiment d’aquests pacients en el context de la pandèmia actual.

Els principals objectius del Projecte COVIRNA són:

• Construir un banc biomètric amb 2.000 mostres de sang de cohorts existents de pacients COVID-19 a tota Europa per realitzar un estudi internacional multicèntric.
• Aconseguir la qualificació de biomarcador i seleccionar un subconjunt de lncARNs altament específic predictiu dels resultats clínics COVID-19 utilitzant la bioinformàtica, intel·ligència artificial (IA) i bioestadística i,
• Construir un model de predicció de l’evolució de la malaltia basat en lncARNs seleccionats i dades clíniques i dissenyar un test de diagnòstic in vitro (IVD) fiable, eficient i fàcil d’utilitzar per predir resultats clínics COVID19.

Si voleu saber més sobre el Projecte COVIRNA mireu el vídeo a continuació:

Científics de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau lideren diversos estudis sobre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down. Els investigadors han demostrat l’eficàcia d’un biomarcador en sang per detectar la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down en un article a Nature Communications. En paral·lel, en un altre estudi a JAMA Neurology han analitzat la influència del factor genètic més important de la malaltia d’Alzheimer, -el genotip APOE-, en els mecanismes d’aquesta patologia en la població amb síndrome de Down.

Científics a tot el món treballen per aconseguir biomarcadors no invasius, precisos i accesibles que permetin detectar i diagnosticar la malalatia d’Alzheimer. Fins ara, els procediments habituals per al diagnòstic inclouen l’ús de diversos biomarcadors en líquid cefaloraquidi o mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET). Així i tot, aquests mètodes de diagnòstic són massa cars, invasius i poc accessibles, de manera que no s’inclouen en la rutina clínica i queden restringits a uns quants.

Recentment, s’han identificat biomarcadors en sang que podrien ser una alternativa més fàcil i rendible per al cribratge de l’Alzheimer. En aquesta línia, un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha col·laborat amb els científics de la Universitat de Gothenburg que van identificar una proteïna (la fosforilació de tau 181) en sang, que podria actuar com a marcador per a l’Alzheimer.

Ara, fruit d’aquesta col·laboració, els científics han demostrat l’eficàcia d’aquesta proteïna p-tau 181 com a biomarcador per detectar la malaltia d’Alzheimer en adults amb la síndrome de Down. L’equip de Sant Pau, que té una llarga experiència i és un referent internacional en la relació entre la malaltia d’Alzheimer i la síndrome de Down, acaba de publicar un article a la revista Nature Communications en què han examinat la idoneïtat i eficàcia d’aquest biomarcador en una cochort de 400 persones, 366 de les quals són adults amb la síndrome de Down.

“En el nostre estudi hem comprovat que efectivament aquest biomarcador funciona per detectar l’Alzheimer entre les persones amb síndrome de Down. Discernir el deteriorament cognitiu en persones que ja tenen discapacitat intel·lectual o altres demències és difícil, i comptar amb marcadors biològics millorarà la nostra capacitat de diagnòstic”, afirma el Dr. Albert Lleó, cap del Grup de neurobiologia de les demències a l’IIB Sant Pau i director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. “Aquesta fita és molt important per a nosaltres, perquè ens permetrà poder fer detecció precoç i oferir l’atenció i el tractament adequats per abordar la progressió de la malaltia”.

Síndrome de Down i Alzheimer, un tàndem a tenir en compte

Avui en dia, la malaltia d’Alzheimer ja és el principal problema mèdic per a la persona adulta amb síndrome de Down i també n’és la principal causa de mort. La síndrome de Down es caracteritza per tenir tres còpies del cromosoma 21, el què fa que aquestes persones tinguin també una còpia addicional del gen de la proteïna precursora d’amiloide (APP), fent-les, per tant, molt més propenses a patir Alzheimer.

L’equip del Dr. Lleó compta amb la unitat Alzheimer-Down, liderada pel Dr. Juan Fortea. Aquesta unitat, fruit de la col·laboració amb la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, és pionera a nivell internacional.

“Comprendre la fisiopatologia de la malaltia d’Alzheimer i poder comptar amb eines per al diagnòstic precoç esdevé encara més rellevant quan parlem de persones amb síndrome de Down”, afirma Juan Fortea, cap de la unitat Alzheimer-Down.

Aprofundint en els mecanismes de l’Alzheimer per entendre la seva progressió

Des d’aquesta unitat, els investigadors Florencia Iulita i Alexandre Bejanin de la mateixa unitat, han estudiat els processos fisiopatològics que estan implicats en el desenvolupament i la progressió de l’Alzheimer en població amb síndrome de Down.

Els investigadors s’han centrat en un gen, que correspon a l’apolipoproteïna APOE ɛ4, que s’associa a un major risc de patir Alzheimer. En el seu estudi, que acaba de publicar la revista JAMA Neurology han caracteritzat l’associació d’aquest gen amb diversos biomarcadors d’Alzheimer i l’han segmentat per franges d’edat dels participants en l’estudi. Les principals conclusions mostren que el risc d’Alzheimer és molt més alt en les persones amb síndrome de Down i fins a quin punt aquest risc incrementa amb l’edat. L’estudi també ofereix informació sobre els mecanismes pels quals això passa.

“Creiem que el nostre treball arriba en un moment molt oportú tenint en compte la gran quantitat d’estudis relacionats amb la prevenció i el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer. Considerar el factor genètic que nosaltres hem estudiat pot ser important a l’hora de dissenyar nous fàrmacs o teràpies”, conclou el Dr. Fortea.

Avançar en la recerca de l’Alzheimer des de diversos fronts

L’aproximació en la comprensió de l’Alzheimer de l’equip de Sant Pau és de 360º i des de la multidisciplinarietat. L’equip compta amb experts en neurologia, neuropsicologia, biologia, enginyeria, infermeria i recerca que estudien diverses línies de recerca orientades a la millora del diagnòstic, la comprensió de la malaltia i la seva progressió, la identificació de dianes terapèutiques i la millora de l’atenció clínica dels pacients i dels seus cuidadors.

Articles de referència

• Lleó, A., Zetterberg, H., Pegueroles, J. et al.Phosphorylated tau181 in plasma as a potential biomarker for Alzheimer’s disease in adults with Down syndrome. Nat Commun 12, 4304 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-021-24319-x

• Bejanin A, Iulita MF, Vilaplana E, et al. Association of Apolipoprotein E ɛ4 Allele With Clinical and Multimodal Biomarker Changes of Alzheimer Disease in Adults With Down Syndrome. JAMA Neurol.Published online July 06, 2021. https://doi.org/10.1001/jamaneurol.2021.1893