Els Serveis de Pneumologia i de Medicina Intensiva de Sant Pau han col·laborat en la redacció d’un article científic, que ha estat publicat recentment a la prestigiosa revista American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine. 

El treball descriu l’experiència de Sant Pau en la realització de broncoscòpies en pacients greus amb COVID-19, insuficiència respiratòria i ventilació mecànica invasiva. Les dades es van recollir durant les primeres tres setmanes del brot epidèmic i es tracta de la primera sèrie mundial publicada d’aquestes característiques. A més de la descripció d’aspectes tècnics, el treball posa de manifest que la realització de broncoscòpies en aquests pacients ha contribuït favorablement al maneig de les secrecions bronquials i les complicacions infeccioses. 

Enllaç a l’article

Investigadors de Sant Pau han participat en un treball de recerca del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) en el que s’analitza la contribució d’una proteïna (el receptor nuclear NOR-1) en l’avanç de la hipertròfia cardíaca hipertensiva, gràcies a la creació d’un model de ratolí transgènic. D’aquesta manera, obren una nova via per descobrir noves teràpies per fer-li front a aquesta malaltia, que és la principal causa de la insuficiència cardíaca, un dels problemes de salut més importants de la nostra societat.

més…

El Dr. Israel Fernández Cadenas, del Grup de Recerca en Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de Sant Pau, és un dels 25 speakers que avui han presentat els seus treballs en el Research Symposium on Coronavirus organitzat per la Societat Catalana de Biologia.

En la seva participació el Dr. Fenández Cadenas ha presentat el Projecte INMUNGEN-CoV2 que el seu Grup ha iniciat a l’Institut de Recerca de Sant Pau juntament amb la Dra. Anna Planas Investigadora principal i membre de l’IIB-CSIC i amb el Dr. Jordi Pérez Tur de l’IBV-CSIC amb finançament del CSIC.

Un estudi de Sant Pau sobre els factors que determinen el diàmetre de l’aorta en les famílies amb alt risc d’Aneurisma Aòrtic Abdominal (AAA) revela dos nous gens candidats. L’article s’ha publicat recentment a Journal of Clinical Mecicine: https://www.mdpi.com/2077-0383/9/4/1242

El Grup de Genòmica de Malalties Complexes de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat pel Dr. José Manuel Soria, demostra, per primera vegada, quins mecanismes epigenètics, estan implicats en el risc de patir un quadre trombòtic. Aquest treball, que es publicarà en el número del mes de maig de la prestigiosa revista científica ATVB (Arteriosclerosi, Trombosi i Biologia Vascular), reconeix al grup de científics de Sant Pau com a pioners mundials en establir un perfil epigenètic a la trombosi.

Enllaç a l’article: https://www.ahajournals.org/doi/epub/10.1161/ATVBAHA.120.314092

L’estudi ha analitzat concretament els microRNA, elements encarregats de regular l’expressió dels nostres gens davant de determinades circumstancies concretes, i ha permès establir un perfil d’expressió de microRNAs (biomarcadors) com a factor de risc de trombosi. Això permet establir un patró que detecta la predisposició genètica d’un malalt per desenvolupar quadres trombòtics.

Els resultats del treball milloraran el diagnòstic, la prevenció i el tractament de la trombosi, canviant la pràctica clínica, i per tant, tindrà un alt impacte en la salut de la població.

Només a Europa, cada minut, mor una persona per un esdeveniment trombòtic.

Actualment, el grup de recerca de Genòmica de Malalties Complexes està analitzant l’impacte que aquest perfil de microRNAs té en el risc de trombosi en pacients oncològics, ja que, la malaltia tromboembólica suposa la primera causa de mort entre pacients amb càncer (al voltat del 20% dels pacients oncològics patiran un esdeveniment trombòtic, depenent del tipus de tumor).

Aquest perfil de microRNAs també jugarà un paper important en el projecte que el Grup de recerca de Sant Pau està dissenyant per avaluar el risc de trombosi del pacient COVID, el qual, desenvolupa alteracions de la coagulació i trombosi, suposant una greu complicació clínica amb una alta taxa de mortalitat.

L’equip de científics ha desenvolupat l’estudi a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, i esta liderat pel cap del Grup de Genòmica de Malalties Complexes del mateix institut, Dr. José Manuel Soria, que ha coordinat als Drs. Alba Rodríguez-Rius, Sonia López, Angel Martínez-Pérez i al Dr. Joan Carles Souto, vocal de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i consultor de la Unitat d’Hemostàsia del Servei d’Hematologia.

Associació “ACTIVA’TT contra la trombosi”

Els doctors Soria i Souto són membres fundadors de l’associació “ACTIVA’TT contra la trombosi”, la qual treballa amb l’Institut de Recerca de Sant Pau i amb l’Hospital de Sant Pau, per millorar el diagnòstic, la prevenció, el tractament i l’educació social envers aquestes importants patologies.

www.activatt.com

El Dr. Eduard Gallardo ha estat nomenat cap de grup de la U762 CIBERER (Centro de Investigaciones en Red de Enfermedades Raras) a Sant Pau en substitució de la Dra. Isabel Illa. Aquest grup de recerca està especialitzat en malalties neuromusculars.

Des de 1993 el Dr. Gallardo treballa en el camp de les neuropaties desimmunes, miastènia, miopaties inflamatòries i distròfies musculars, específicament en les disferlinopaties. Ha publicat més de 100 articles en revistes científiques en el camp de les malalties neuromusculars i ha estat investigador principal en 12 projectes de recerca. 

La investigació que porta a terme aquest grup de recerca del CIBERER de Sant Pau és clarament traslacional, el que ha permès que s’hagin derivat múltiples tècniques de diagnòstic que s’han incorporat a la cartera de proves de laboratori de l’Hospital de Sant Pau.

Les fites aconseguides en el laboratori, juntament al treball d’excel·lència en la clínica de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital de Sant Pau, liderada per la Dra. Isabel Illa, han portat al grup a ser destacat com a unitat d’excel·lència a l’Estat (CSUR) – http://www.santpau.cat/web/public/csur – i a Europa (ERN).

El Grup Immobiliari Alting ha realitzat una donació a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau per a la creació d’un Biobanc de mostres de COVID-19 que contribueixi a la seva investigació present i futura. L’objectiu d’aquest projecte és la recollida, processament i emmagatzematge de mostres de pacients seropositius per SARS-CoV2 en condicions que garanteixin la qualitat a llarg termini, per tal de facilitar la recerca en COVID-19 a aquells investigadors que ho sol·licitin, per a la recerca d’un fàrmac, una vacuna i / o els efectes d’aquesta malaltia sobre determinats tipus de pacients.

El projecte

Es recolliran mostres de sang excedents de diagnòstic de pacients seropositius de SARS-CoV2 de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, prèviament inactivades.

Les mostres es conservaran a -86ºC després de processar-les en el laboratori de bioseguretat del Biobanc per a obtenir, plasma i cèl·lules, segons les necessitats dels investigadors que sol·licitin les mostres.

El processament es farà segons els protocols normalitzats de treball de la Xarxa Nacional de Biobancs, adoptats pel Biobanc de Sant Pau per garantir la màxima qualitat de les mostres processades.

Per dur a terme la recollida i processament de les mostres, és necessària l’adquisició de material de protecció individual (bates d’un sol ús, mascaretes FFP2, màscares quirúrgiques i guants), material de desinfecció (per a mans i per a superfícies), reactius per al processament de les mostres (sèrum, mitjans, tubs), personal tècnic per al processament de mostres i equipaments per a l’etiquetatge i la conservació refrigerada de mostres.

Què és un Biobanc de recerca biomèdica?

Un Biobanc és un establiment, públic o privat, sense ànim de lucre, que acull col·leccions de mostres biològiques d’origen humà amb fins de recerca biomèdica, amb criteris de qualitat.

Els Biobancs utilitzen protocols estandarditzats per processar i preservar les mostres biològiques, de manera que puguin garantir que els resultats obtinguts en les investigacions dutes a terme amb elles siguin reproduïbles.

Alting en projectes socials

Alting, que participa activament en diversos projectes socials dóna suport a la investigació pensant en el nostre present i futur.

Així mateix, des d’Alting expressem la nostra admiració per tot el personal, sanitaris i investigadors que treballen conjuntament en la lluita contra el COVID-19.

Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creat el 4 de juny de 1992, és una fundació privada de caràcter científic que té per missió promoure la investigació bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en el camp de les ciències de la salut i la biomedicina, amb l’últim objectiu de contribuir a la millora de la salut de la població. El 10 de desembre de 2003, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’adscripció de l’Institut a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com a institut universitari.

www.recercasantpau.cat

#RSCAlting #Quedateencasa #Covid19 #Investigación

El Portal de la Recerca de Catalunya (PRC) ja conté les dades de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com a centre de la Institució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

El PRC posa en valor la recerca que es fa a Catalunya. Incrementa l’accés i visibilitat del treball dels investigadors, millora els processos de gestió́ unificada de les dades de la recerca per a les universitats i centres participants, i facilita la projecció de la potencialitat del conjunt del sistema català̀ de recerca.

L’Hospital de Sant Pau, l’enginyeria QEV Technologies, la companyia automobilística Nissan i el centre tecnològic Eurecat han desenvolupat el respirador Q-Vent per a la seva utilització a les UCIs hospitalàries per tal de pal·liar la manca d’equips generada pel Covid-19 a tot el món, el disseny del qual està pensat per contribuir a l’abastament dels països emergents, donades les seves prestacions a nivell d’accessibilitat, flexibilitat i fiabilitat.

El respirador Q-Vent, que ja ha estat autoritzat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), per a ser usat en investigació clínica, s’ha testat a les instal·lacions de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau (Barcelona) amb excel·lents resultats. Les primeres 20 unitats seran donades a CatSalut, amb la finalitat de seguir contribuint a l’aportació de recursos a les UCIs de Catalunya i al desenvolupament de l’estudi clínic en curs per a l’optimització de l’equip.

Q-Vent és un equip portàtil de 22kg desenvolupat per QEV Technologies i l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau que automatitza un dispositiu ressuscitador que assisteix manualment la respiració del pacient, amb la finalitat de suplir la manca de respiradors convencionals automàtics davant la situació d’emergència generada pel nou coronavirus a tot el món.

L’objectiu de l’Hospital de Sant Pau, QEV Technologies, Nissan i Eurecat és posar a disposició de qualsevol mercat un respirador accessible i de fàcil ús, però, robust i fiable, alhora.

“Des del principi de l’epidèmia vam assumir el repte de desenvolupar un sistema portàtil de baix cost, que pogués arribar a tots els racons del món, sobretot a aquells països emergents on el Covid-19 anava a causar grans danys i als quals la majoria de pacients no anaven a tenir accés als respiradors. I gràcies a l’esforç i ganes de tots, s’ha aconseguit”, explica Miguel Valldecabres, CEO de QEV Technologies.

“Des de Sant Pau donem suport a aquesta iniciativa per lluitar contra el covid-19. Creiem necessari ajudar a països emergents que tenen capacitats econòmiques inferiors a les que tenim a Europa i per això donem suport al projecte de QEV Technologies perquè aquest respirador sigui útil a les UCIs de qualsevol lloc del món”, confirma el doctor José M. Guerra, coordinador científic del projecte, metge de la Unitat d’Arítmies de l’Hospital de Sant Pau i coordinador del Grup de Recerca en Cardiologia Clínica i Translacional, de l’Institut de recerca d’aquest centre.

Nissan desenvolupa el procés productiu

La fabricació del Q-Vent s’iniciarà aquesta setmana a la planta de motors i caixes de canvis de la Zona Franca de Nissan, els enginyers de la qual han desenvolupat el procés productiu per a la seva fabricació en sèrie, amb una capacitat de 180 unitats al dia.

Eurecat s’ha encarregat de l’assessorament en el disseny de components i de la producció d’alguns d’ells, així com de la gestió del procés per a la inclusió d’hospitals en l’estudi clínic, com és el cas de la Fundació Althaia (Hospital Xarxa Assistencial Universitària de Manresa).

Control de la freqüència, pressió i volum d’oxigen aportat

Q-Vent permet controlar els valors de freqüència, pressió i volum d’oxigen aportat al pacient i inclou un sistema de seguretat amb alarmes sonores i una bateria interna auxiliar que, davant una eventual falta de corrent, li dona una autonomia d’almenys 36 minuts. El dispositiu és monitorat i controlat per un ordinador PC amb sistema operatiu Windows que se subministra i mitjançant el programari Open source -Covid Patient Tracker-. El programari posseeix connectivitat remota i no requereix configuració, permetent la seva utilització immediata.

Sistema de seguretat amb alarmes

El programari ha estat dissenyat per garantir el seu funcionament estable en el temps i incorpora un sistema d’alarmes acústic. Aquestes alarmes s’activen tant davant d’una desconnexió accidental com davant de qualsevol alternança en els paràmetres programats o mesurats.

Connectivitat

El Q-Vent compta amb el programari Open Source -Covid Patient Tracker- que permet monitorar i controlar des d’un mateix PC un nombre il·limitat de respiradors en temps real, reduint això el temps de supervisió mèdica requerida.

Agraïments

L’Hospital de Sant Pau, l’enginyeria QEV Technologies, la companyia automobilística Nissan i Eurecat agraeixen tot el suport rebut pels seus proveïdors i col·laboradors, i fan menció especial al suport brindat per l’AEMPS, CatSalut, ACCIÓ i LGAI.

Cochrane ha creat un nou registre universal d’estudis en humans sobre COVID-19 com a resposta al desafiament global que planteja l’actual pandèmia. Aquest Registre d’estudis COVID-19, que ja conté més de 1.200 estudis, s’actualitza constantment amb els nous treballs publicats o en marxa, amb l’objectiu de facilitar la investigació i la presa de decisions de salut basada en l’evidència. Aviat oferirà també la possibilitat de cercar per metadades rellevants i crear alertes sobre els nous estudis disponibles.

L’objectiu del registre és ajudar els investigadors a identificar l’evidència disponible, prioritzar temes i produir revisions ràpides que permetin desenvolupar noves intervencions terapèutiques, diagnòstiques i preventives. Aquest projecte encaixa amb la missió de Cochrane de promoure la presa de decisions de salut basades en l’evidència mitjançant la realització de revisions sistemàtiques i altres resums de l’evidència. I se suma a altres recursos, com Evidències COVID-19, desenvolupat pel Centre Cochrane Iberoamericà.

“Una de les virtuts d’aquest registre és que contribuirà a no precipitar-se prescrivint tractaments que encara estan en fase d’estudi. Així mateix, ajudarà a que deixin d’impulsar-se projectes d’investigació poc sòlids o amb un baix nombre de pacients si es comprova que n’hi ha d’altres en marxa que poden aportar molt més”, destaca Xavier Bonfill, director del Servei d’Epidemiologia de Sant Pau i director del Centre Cochrane Iberoamericà.

Karla Soares-Weiser, l’editora en cap de Cochrane, qualifica aquest recurs com un gran avanç per a la síntesi ràpida de l’evidència sobre COVID-19: “Cochrane ha llançat un registre d’importància crítica basat en estudis que exposa clarament els criteris d’elegibilitat i els recursos que estem utilitzant. L’objectiu d’aquest recurs és donar suport als esforços de síntesi de l’evidència, com les revisions sistemàtiques vives, els metaanàlisis en xarxa vius i les revisions ràpides a partir de guies vives relacionades amb la COVID-19”.

Tots els estudis inclosos en el registre estan classificats segons les seves característiques, el que permet fer cerques específiques per tipus d’estudi i de disseny, data de publicació, objectiu i altres característiques rellevants. “Cochrane ha estat treballant durant diversos anys en solucions i processos tecnològics per millorar l’eficiència en la síntesi d’evidència i avançar cap a un model d’ecosistema d’evidència viva. La COVID-19 ens presenta un gran desafiament i utilitzarem les nostres eines de síntesi i gestió de dades per ajudar a donar una resposta ràpida a les preguntes més importants per als prenedors de decisions del món. Aquest registre és una peça clau per poder donar aquesta resposta”, assenyala Chris Mavergames, cap de Tecnologia i Informàtica de Cochrane i líder del projecte .

Isabelle Boutron, epidemiòloga del Centre de Recerca en Epidemiologia i Estadística i directora de Cochrane França, assenyala que “el Registre d’estudis COVID-19 de Cochrane ens ajuda a sintetitzar de manera molt ràpida els estudis primaris per al nostre metanàlisi en xarxa viu. Així podem proporcionar l’evidència rellevant per als investigadors que treballen activament en diagnòstic, intervencions preventives, teràpies i vacunes per la COVID-19”.

Pàgina web del COVID-19 Study Register:   https://covid-19.cochrane.org/ Més informació i entrevistes: Victoria Leo Centre Cochrane Iberoamericà Tel: +34 93 553 7814 | comunica@cochrane.es

El primer projecte de l’Institut de Recerca de Sant Pau finançat pel Departament de Salut està liderat pels investigadors Josep F. Nomdedeu Guinot i Silvia Vidal Alcorisa i preveu definir la resposta immune eficaç̧ contra la Covid-19 estudiant els anticossos contra el SARS-CoV-2 a la sang de professionals sanitaris. El segon el lidera l’investigador Ivan Castellví i preveu identificar un possible marcador que permeti determinar els pacients de Covid-19 que patiran empitjorament de la insuficiència respiratòria.

El Departament de Salut, a través de la Direcció́ General de Recerca i Innovació́ en Salut (DGRIS), invertirà 4 milions d’euros en 19 projectes de recerca i innovació per a la prevenció i tractament de la malaltia Covid-19, en el marc d’una convocatòria d’urgència amb la col·laboració́ de Biocat, els projectes han estat seleccionats d’entre investigadors i investigadores dels diferents centres de recerca sanitària compromesos amb l’aliança IRISCAT (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya).

Investigadors del Grup de Recerca d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb la Xarxa Cochrane Iberoamericana, han posat en marxa “Evidències COVID-19”, un nou recurs informatiu que ofereix informació rellevant relacionada amb la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 i la COVID-19.

Aquest recurs, que es va actualitzant i ampliant de forma continuada, ofereix una sèrie de documents que sintetitzen la informació més rellevant per donar resposta a qüestions prioritàries sobre la pandèmia, en forma de revisions de la literatura científica i avaluacions crítiques d’estudis publicats.

Els documents pretenen sintetitzar i actualitzar el coneixement disponible en relació amb la COVID-19, i donar d’aquesta manera una resposta col·laborativa a l’emergència sanitària actual. Aquests documents tracten qüestions relacionades amb l’epidemiologia, la clínica, la prevenció i el tractament de la infecció per SARS-CoV-2 i la COVID-19.

Els documents que s’estan publicant en aquest recurs són de diferents tipus:

• Respostes COVID-19: revisions ràpides de la literatura que responen preguntes prioritàries, a nivell local o global, a partir d’altres productes de transferència del coneixement existents o, quan sigui necessari, d’estudis primaris.
• Estudis COVID-19: comentaris estructurats d’estudis rellevants per la informació nova o original sobre el coronavirus i la COVID-19.
• Assajos clínics COVID-19: comentaris estructurats dels assajos clínics publicats de tractaments en pacients amb COVID-19 o d’estratègies per a la prevenció de la malaltia.
• Revisions Cochrane: enllaços a les revisions sistemàtiques Cochrane incloses en les dues primeres col·leccions especials que Cochrane ha preparat com a contingut relacionat amb la pandèmia de la COVID-19, per al control i prevenció de la infecció i les cures crítiques.

Aquest recurs es pot consultar en català a la pàgina web de l’Institut de Recerca:https://www.recercasantpau.cat/noticies-grup/evidencies-covid-19/ i en castellà a la pàgina web del Centre Cochrane Iberoamericà: https://es.cochrane.org/es/recursos/evidencias-covid-19

L’assaig estudiarà l’ús d’hidroxicloroquina i azitromicina amb o sense tocilizumab i, entre d’altres objectius, si aquests fàrmacs redueixen la mortalitat intrahospitalària i la necessitat de ventilació mecànica a la Unitat de Cures Intensives.

Més informació

Investigadors del Grup de Lípids i Patologia Cardiovacular, de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, liderat per la Dra.  Vicenta Llorente; del CSIC; de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol; de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i de la Universitat de Barcelona han publicat un article a Metabolism. En el seu treball, portat a terme en el context de diferents grups CIBER, demostren en un model experimental que la preservació dels baixos nivells del receptor LRP1 en cardiomiòcits (o en el cor) prevenen en front del desenvolupament de la resistència a la insulina i obesitat induïts per la dieta.

En l’article “Low-density lipoprotein receptor-related protein 1 deficiency in cardiomyocytes reduces susceptibility to insulin resistance and obesity” afirmen que es deu a que el receptor LRPI controla l’alliberament d’una proteïna al torrent circulatori, la cardioquina u hormona ANP, que modula la capacitat del fetge de cremar o oxidar els àcids grassos que la dieta aporta a l’organisme. La capacitat incrementada del fetge per cremar àcids grassos impedeix que aquests s’acumulin en forma de greix i, per tant, els animals deficients en LRP1 guanyen menys pes que els controls tot i que són  alimentats amb una dieta més rica en àcids grassos. Aquests resultats obren una nova via terapèutica  per a prevenir les alteracions cardíaques i metabòliques en el context de l’obesitat i de la diabetis induïdes per la dieta.

Sobre l’article

Benitez-Amaro A, Revuelta-López E, Bornachea O, Cedo L, Vea À, Herrero L,Roglans N, Soler-Botija C, de Gonzalo-Calvo D, Nasarre L, Camino-López S, García JE, Mato E, Blanco-Vaca F, Bayes-Genis A, Sebastian D, Laguna JC, Serra D, Zorzano A, Escola-Gil JC, Llorente-Cortes V. “Low-density lipoprotein receptor-related protein 1 deficiency in cardiomyocytes reduces susceptibility to insulin resistance and obesity”. Metabolism. 2020 Feb 26:154191. doi:10.1016/j.metabol.2020.154191. [Epub ahead of print] PubMed PMID: 32112822.

Seguint les directrius del Departament de Salut en relació a les mesures preventives de caire organitzatiu per evitar la propagació de la infecció pel SARS-CoV-2, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau suspèn les activitats que suposin una presència nombrosa de persones alienes al centre per tal de protegir la seguretat de les persones en el seu recinte.

Per tant, queden ajornats fins a nova data tots els esdeveniments que compleixin aquestes característiques.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau- IIB Sant Pau amb el Dr. J. Carles Escolà del Grup de Recerca en Bases Metabòliques en Risc Cardiovascular, organitzen el seminari “Transcription factor USF1 deficiency improves cardiometabolic health, enhances cholesterol efflux but has adverse effects on reproductive function” a càrrec de Matti Jauhiainen, professor del Minerva Foundation Institute for Medical Research, Biomedicum 2U Helsinki. La conferència tindrà lloc el proper 11 de març a les 15 h a la sala d’actes de l’Institut de Recerca.

L’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) amb el Grup de Recerca en Bioquímica Cardiovascular, liderat pel Dr. José Luis Sánchez-Quesada, organitzen el seminari “Serum Amyloid A in Lipid Transport and Immune Response: Structural basis for a new function of an ancent protein” a càrrec d’Olga Grusky, professora de Fisiologia i Biofísica a la Boston University School of Medicine. La conferència tindrà lloc el proper 5 de març a les 15 h a la sala d’actes de l’Institut de Recerca.

El Dr. Jordi Clarimon, de la Unitat Genètica de Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb investigadors de la Fundació ACE i l’Hospital Marqués de Valdecilla, han elaborat una revisió sobre la variabilitat genètica humana i com aquesta pot influenciar l’aparició de demències degeneratives com l’Alzheimer, la demència frontotemporal, la demència amb cossos de Lewy o malalties priòniques.

Per a consultar l’article

El Dr. Jordi Mancebo, Cap del Grup de Recerca en Medicina Intensiva de l’IIB Sant Pau i director del Servicio de Medicina Intensiva del Hospital de Sant Pau,, és coautor de l’estudi “Effect of Intravenous Interferon β-1a on Death and Days Free From Mechanical Ventilation Among Patients With Moderate to Severe Acute Respiratory Distress Syndrome: A Randomized Clinical Trial” publicat recentment a la revista JAMA, i del qual Dr. Antoni J. Betbesé, cap clínic del mateix Servei, és membre del grup multicèntric INTEREST Study Group que tambe ha participat a l’estudi.

més…

Adela Gómez ha llançat una campanya de ‘crowdfunding’ per investigar a Sant Pau la malaltia rara que pateix, la síndrome de Guillain-Barré, de tipus autoimmune i en la qual els anticossos ataquen els nervis.  L’objectiu de campanya era recaptar 5.000 euros pel Grup de recerca de Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau, especialitzats en Guillain-Barré, per tal de contribuir a la seva investigació i al desenvolupament de tractaments; encara que ja s’ha superat la xifra, arribant a un total de 11.686 euros.

La síndrome de Guillain-Barré és una paràlisi progressiva, que evoluciona al llarg de diverses setmanes. La recuperació, que pot durar mesos, requereix un temps d’hospitalització llarg. De fet, la jove ha estat un mes ingressada a Sant Pau sota la supervisió del Dr. Luis Querol, neuròleg de la Unitat de Neuromuscular, del Servei de Neurologia de Sant Pau i investigador del Grup de recerca de malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de Sant Pau.

En total, hi ha 400 casos a l’any a Espanya amb aquesta síndrome, per la qual cosa es considera una malaltia rara. Segons els experts, la majoria dels casos es recuperen del tot, però  existeix un percentatge elevat d’afectats en el qual les seqüeles són permanents o fins i tot poden arribar, en pocs casos, a la mort.