El consell rector de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau – IIB Sant Pau, acaba de nomenar per unanimitat el Prof. Josep Santaló com a ombudsperson de recerca de l’IIB Sant Pau, a proposta de la direcció de l’institut.

L’ombudsperson o síndic/a de greuges de recerca actua com a agent mediador independent davant d’una sospita de possible mala conducta científica o conflictes professionals. Aquesta figura vetlla per l’acompliment del Codi de Bones Pràctiques en Recerca i actua per assegurar la integritat de la recerca de la institució. Presidirà i col·laborarà amb el Comitè d’Integritat de la Recerca de l’IIB Sant Pau (CIR-IIB) i actuarà com a persona mediadora entre el personal investigador de l’institut que detecti una possible mala conducta científica i qualsevol persona de la què se sospiti. Aquesta posició garanteix la independència respecte altres òrgans institucionals, la confidencialitat de les actuacions de l’institut i l’experiència contrastada en el món científic.

Sobre el Dr. Josep Santaló

El professor Josep Santaló és Catedràtic de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix classes de Biologia Cel·lular, Biologia de la Reproducció i Bioètica. Ha estat coordinador general d’estudis de Biologia, Vicedegà de la Facultat de Ciències i Vicerector de Recerca d’aquesta universitat.

La seva investigació s’ha centrat en la caracterització genètica i la congelació d’embrions preimplantacionals de mamífers, amb el desenvolupament del Diagnòstic Genètic Preimplantacional participant al grup pioner que el va instaurar a Espanya, la maduració ovocitària in vitro, la producció d’animals transgènics, la reprogramació nuclear i la derivació de cèl·lules mare embrionàries en ratolins i humans. És autor de 123 articles en revistes científiques, 72 indexats, 27 capítols de llibres i 13 documents de Bioètica. Ha participat en 27 projectes de recerca finançats, 12 dels quals com a investigador principal.

És membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona i del Comitè d’Ètica a Recerca Animal i Humana i del Comitè de Bioseguretat de la Universitat Autònoma de Barcelona, els quals va presidir durant més de 10 anys , així com de l’Hinxton Group: An International Consortium on Stem Cells, Ethics and Law. Ha estat ponent redactor del Codi de Bones Pràctiques Científiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

També ha estat membre de l’Advisory Committee de l’ESHRE (European Society of Human Reproduction and Embryology) i d’altres societats com ara l’ASEBIR (Associació per a l’Estudi de la Biologia de la Reproducció), la International Society for Stem Cell Research, la Societat Catalana de Biologia, la Societat Espanyola de Fertilitat i la British Society for the Study of Fertility.

Actualització del Codi de Bones Pràctiques en Recerca de l’IIB Sant Pau

El nomenament coincideix amb l’actualització del “Codi de de Bones Pràctiques Científiques” que passa a anomenar-se “Codi de Bones Pràctiques en Recerca”. La nova versió ha estat actualitza i adaptada al codi de conducta de CERCA i inclou, entre d’altres millores, una redacció amb llenguatge inclusiu, els principis d’RRI i el pla d’RRI de l’institut, així com diversos aspectes legals i institucionals. El nou codi també està alineat amb el marc d’integritat científica europea de compliment obligatori (codi ALLEA).

L’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) ha acollit una investigadora procedent d’Ucraïna mitjançant una crida des de la plataforma #ScienceForUkraine. Aquesta iniciativa sorgeix d’un moviment internacional promogut per científics, acadèmics i estudiants voluntaris per donar suport a la comunitat acadèmica ucraïnesa oferint-los oportunitats d’estades científiques o treballs a nivell internacional.

La Dra. Oleksandra Yukhymchuk va arribar fa unes setmanes a Barcelona per col·laborar al Grup de Recerca de Malalties de la Hipòfisi de l’Institut de Recerca que lidera la Dra. Susan Webb i amb el Servei d’Endocrinologia de l’hospital.

A més de participar en els projectes de recerca del grup, al seu dia a dia la Dra. Yukhymchuk també desenvolupa la seva activitat en consultes externes, on participa en les visites a pacients amb diferents malalties de la glàndula hipofisària, tiroide, obesitat, embaràs i diabetis , així com altres malalties endocrines. També col·labora en la gestió de les bases de dades de malalties hipofisàries a Catalunya.

Quan va esclatar la guerra, el febrer d’aquest any, Sasha -que és com l’anomenen afectuosament els seus companys a Sant Pau- estava fent la residència en Endocrinologia al V.P. Komisarenko Institute of Endocrinology and Metabolism, Kyiv.

A causa de la crisi i els problemes de seguretat al seu país, les activitats al seu hospital es van suspendre i Sasha es va quedar “sense poder estudiar ni treballar”, tal com ella mateixa ho explica. Ella i la seva família es van traslladar a un poble ubicat a la regió més occidental del país, frontera amb Polònia, per salvaguardar-se de les bombes que queien a la seva ciutat natal, Kyiv.

“Vaig començar a buscar possibilitats d’anar a estudiar a algun lloc per poder aprofitar i obtenir una mica d’experiència que després pogués ser útil al meu poble natal, a la meva clínica”.

Va ser aleshores quan una amiga seva li va parlar sobre la iniciativa #ScienceForUkraine. Aquí va trobar ofertes a diferents països com Polònia, Estats Units o Lituània. I també la de l’IIB Sant Pau, que va ser de l’únic lloc on va obtenir resposta. El Grup de Recerca de Malalties de la Hipòfisi de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) que lidera la Dra. Susan Webb oferia allotjament a una persona que volgués fer una estada de 3 mesos a Barcelona.

“L’oferta de Sant Pau em va semblar molt interessant, especialment perquè hi havia la possibilitat de col·laborar a l’àrea d’Endocrinologia, que és el meu camp d’interès. Jo vull treballar amb malalties òrfenes i em vaig sentir molt afortunada de poder venir aquí i poder treballar amb les bases de dades per fer recerca”.

Sasha explica que una de les coses que més la motiven de la seva estada a Sant Pau és que pot treballar amb totes les malalties de la glàndula hipofisària, ja que a Ucraïna no té accés a línies de recerca tan específiques en aquesta àrea. “Per mi era una molt bona oportunitat poder venir aquí a Sant Pau. Estic molt agraïda per la possibilitat de compartir aquesta experiència. La gent és molt amable i m’ha acollit molt bé”.

La Dra. Webb explica que aquesta experiència està sent molt enriquidora per a tot el grup de recerca que ella lidera a l’IIB Sant Pau. “Al nostre grup no teníem la possibilitat d’oferir salari o beca, així que vaig pensar que allò que podia oferir que algú pogués venir a viure a casa meva i que no hagués de pagar per allotjament o manutenció. Podíem compartir la nostra experiència i facilitats, però no teníem un salari per poder oferir”.

Sasha detalla que està aprenent molt, ja que a més de tenir la possibilitat de veure pacients pot conèixer com treballa l’IIB Sant Pau.

“Per exemple, nosaltres no tenim un centre d’assaigs clínics a Kíev. Participem en diferents assaigs clínics, però no tenim un institut on s’impulsi o una infraestructura dedicada a això com el CIM (Centre de Recerca del Medicament) que teniu aquí. És realment molt interessant”.

Sasha té pensat tornar a Ucraïna quan acabi la seva estada a l’IIB Sant Pau i reincorporar-se a la feina a l’hospital, a Kíev. Ella està segura que el seu pas per Barcelona “serà de gran ajuda en el futur per treballar-hi”. Tot i que es mostra escèptica respecte al futur de la investigació al seu país, té l’esperança que en un parell d’anys es pugui reactivar la investigació i els ponts oberts amb Sant Pau puguin fructificar en col·laboracions potencials.

L’IIB Sant Pau té actualment obertes dues ofertes de col·laboració més a la plataforma #ScienceForUkraine. Una al grup de recerca de Farmacogenòmica i Genètica de l’Ictus, que ofereix una estada de 3 mesos a un Investigador o estudiant de doctorat, i una altra al grup de Recerca de Malalties Cerebrovaculars, que ofereix finançament a 3 mesos (1000€/mes ) a un investigador.

Un macroestudi internacional amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau ha localitzat 11 noves regions cromosòmiques implicades en la susceptibilitat a la infecció pel SARS-CoV-2 i en la gravetat clínica de la COVID-19. El treball es publica a la revista Nature.

La identificació d’aquests determinants genètics implicats en la resposta al SARS-CoV-2 és fonamental per conèixer els mecanismes biològics subjacents a la malaltia, per trobar tractaments eficaços i per protegir les persones potencialment més vulnerables. Entre els gens trobats en aquest estudi, cal destacar certs gens codificants de surfactants pulmonars que tenen un paper clau en la funció pulmonar.

Aquest treball és una actualització amb més pacients d’un estudi que aquest consorci va publicar el juliol de 2021. Ara presenta una metaanàlisi d’estudis d’associació de tot el genoma (GWAS) de 125.584 casos d’infecció i més de 2.5 milions de controls recollits a 25 països a través de 60 estudis diferents. L’anàlisi de dades d’aquesta cohort l’ha liderat Israel Fernández Cadenas, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau.

“En aquest nou treball ampliem el mapa que vam començar l’any passat i gairebé dupliquem el nombre de regions i cromosomes estudiats passant de 13 a 23. A més, s’hi han inclòs mostres de tot el món millorant el coneixement que tenim dels processos biològics que causen els símptomes severs de COVID-19”, afirma l’investigador de Sant Pau.

Els resultats obtinguts en aquest estudi són fruit del consorci internacional COVID Host Genetic Initiative, que cerca variants genètiques comunes a la població que poden augmentar el risc d’infecció o de desenvolupar covid-19 greu. Per això, el consorci porta a terme estudis en milers de pacients.

“La susceptibilitat i la resposta a les infeccions víriques varia entre les persones, tal com ha posat de manifest l’actual pandèmia per SARS-COV-2”, explica la investigadora del CSIC Anna Planas, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB- CSIC). “Factors ambientals i socials contribueixen al risc de contraure la infecció, mentre que el sexe masculí, l’edat avançada i la presència d’altres malalties contribueixen al risc de desenvolupar una COVID-19 greu”, afegeix. “No obstant, factors genètics de les persones també augmenten la probabilitat de contraure la infecció, de necessitar hospitalització o de desenvolupar COVID-19 crític”.

Article de referència

Gita A. Pathak et al. A first update on mapping the human genetic architecture of COVID-19. Nature. DOI: 10.1038/s41586-022-04826-7

Investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del Servei d’Immunologia i la Unitat de Geriatria del Servei de Medicina Interna del mateix hospital han identificat que l’augment dels nivells de limfòcits T CD28+ CD27+ precoçment diferenciats s’associa amb un millor pronòstic en els pacients de més de 65 anys que ingressen per una pneumònia.

Així es desprèn dels resultats d’un estudi prospectiu -realitzat en el marc d’un projecte FIS de l’Institut de Salut Carles III- que publica la revista Journal of Leukocyte Biology, les autores principals de la qual són Laura Martínez Martínez, Olga H. Torres i Teresa Franco -Leyva.

Aquestes investigadores han pogut comprovar que els malalts que tenien un recompte més elevat d’aquestes cèl·lules del sistema immunitari al moment del seu ingrés a l’hospital tenien millors índexs de supervivència, així com una taxa de reingrés menor, tant als dos mesos com a l’any de seguiment.

Aquestes troballes posen sobre la taula que els nivells de limfòcits CD28+ CD27+ precoçment diferenciats podrien ser un biomarcador que podria ajudar a estratificar millor el risc i fer un millor seguiment d’aquests pacients.

El treball analitza dades de 97 pacients ingressats a l’Hospital de Sant Pau durant els anys 2019 i 2020.

Article de referència

Franco-Leyva T, Torres OH, Saez Prieto ME, et al. Early differentiated CD28+ CD27+ T lymphocytes as a biomarker for short and long-term outcomes in older patients with pneumonia. J Leukoc Biol. 2022;1-8. https://doi.org/10.1002/JLB.5MA0422-370R

L’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau) ha obtingut la certificació UNE 166002:2021, que atorga AENOR, per al sistema de gestió de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació (R+D+i).

Aquesta certificació estableix els requisits i les pautes pràctiques per a la formulació i el desenvolupament de polítiques que garanteixen la gestió adequada de tot el procés d’R+D+i, sistematitzant-la i integrant-la a la resta d’activitats de l’organització mitjançant objectius específics.

És important destacar que l’acreditació s’ha obtingut per la totalitat de les àrees estratègiques, així com per a tots els programes transversals de l’institut, cosa que representa un reconeixement a la qualitat amb què es treballa a tots els grups de recerca i altres àrees de gestió.

Miriam Ors Griera, responsable de la Unitat d’Innovació i Transferència i adjunta a la direcció de l’IIB Sant Pau, destaca que “aquesta certificació posa en valor el gran treball que s’està fent en totes les activitats de R+D+i de l’institut. Alhora, ressalta la robustesa del sistema de gestió de qualitat integrat que permet mantenir els estàndards definits per la nostra política de R+D+i”.

Aquesta certificació s’ha pogut aconseguir gràcies a la feina conjunta i coordinada de la Unitat d’Innovació i Transferència -que forma part de la Plataforma ITEMAS- i la Unitat de Qualitat de l’IIB Sant Pau.

Un equip d’investigadors de la UOC i de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau revela que hi ha una connexió entre fatiga, depressió, ansietat i altres dèficits cognitius en pacients amb síndrome postcovid.

Els símptomes més comuns de la condició postcovid, coneguda com a covid persistent, inclouen fatiga, dificultat per respirar o disfunció cognitiva, segons explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Perquè sigui considerada com a tal, aquests símptomes han d’estar presents almenys durant dos mesos i durant els tres mesos posteriors a l’inici de la malaltia.

Un estudi recent liderat per l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau amb participació de la UOC, publicat a Brain and Behavior, va mostrar que la malaltia generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. I, d’altra banda, la literatura científica estima que entre el 9 % i el 49 % dels pacients presenten fatiga quatre setmanes després de l’inici dels símptomes, i fins i tot alguns estudis mostren que pot persistir durant un any en almenys un terç dels pacients.

No obstant això, el fet de si existia o no una connexió entre la fatiga i l’ansietat o la depressió en els pacients amb covid persistent encara no s’havia portat als laboratoris. Ara, un treball liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en col·laboració  amb Sant Pau, publicat en obert al Journal of Neurology, revela que la fatiga en els pacients amb postcovid està relacionada amb patir ansietat, depressió i apatia.

“La fatiga persistent és una cosa molt invalidant i limita molt la qualitat de vida de les persones. Si una persona pateix fatiga per covid, és important anar més enllà i veure quins altres símptomes o trastorns estan associats amb aquesta condició“, afirma el Dr. Marco Calabria, investigador principal de l’article, membre del grup Cognitive NeuroLab de la UOC i professor dels Estudis de Ciències de la Salut. Per a l’autor, ara que coneixem el nexe entre la fatiga i la depressió, “els clínics hauran d’explorar aquests aspectes per orientar les pautes terapèutiques“. Però una cosa que no ha dilucidat aquesta recerca és la direcció de l’efecte: “no és clar si la fatiga és la que genera depressió o a l’inrevés“, explica.

Els científics van estudiar el cas de 136 pacients amb COVID-19 que van acudir a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i que patien dèficits cognitius després de vuit mesos de contreure el virus.

“Vam trobar que la fatiga està associada amb l’atenció sostinguda, que utilitzem per exercir una tasca durant un temps llarg i ens manté concentrats, així com amb les funcions executives, que ens permeten mantenir la informació temporalment emmagatzemada per poder fer tasques com ara calcular o reelaborar una frase que hem sentit“, explica Calabria.

“Els nostres resultats evidencien que hi ha un dèficit cognitiu en alguns pacients després de la COVID-19 i que la fatiga hi pot tenir un paper important”, afirma la Dra. Carmen García-Sánchez, autora dels dos articles i membre del servei de Neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau. “És important avaluar exhaustivament les seqüeles en pacients post-COVID i continuar estudiant la seva evolució per tal de reduir el deteriorament cognitiu i fomentar la seva recuperació”, afegeix.

Els estudis han estat possibles gràcies a la col·laboració entre serveis i grups de recerca en temps de pandèmia, amb el paper clau del servei de malalties infeccioses i en concret el Dr. Pere Domingo, coordinador d’hospitalització COVID-19 i director de programa a la Unitat de Malalties Infeccioses de Sant Pau, en facilitar el reclutament dels pacients i participant en el disseny de l’estudi.

Estudiar la fatiga: un repte clínic

La fatiga es caracteritza per un cansament excessiu i feblesa física o cognitiva i muscular. S’ha associat amb condicions mèdiques com infeccions postvirals o malalties neurològiques. Però, tot i que es podria dibuixar així d’una manera àmplia, no hi ha cap definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica, i el coneixement que es té sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, per la qual cosa representa un repte clínic per als experts.

Un altre repte per a l’equip de científics va ser separar la fatiga postcovid de les conseqüències de la situació especial viscuda durant la pandèmia. “La fatiga és un símptoma relacionat amb infeccions virals i això ens indicava que seria un dels possibles símptomes de la infecció per SARS-CoV-2“, explica Calabria, per a qui és possible que, en les primeres onades, l’aïllament contribuís augmentar alguns símptomes.

“Però hi ha algunes observacions que ens indiquen que aquest no sempre és el cas: a molts la fatiga els impedeix tornar a la vida que tenien abans; altres continuen patint fatiga tot i haver pogut tornar a les condicions prepandèmia i, en el cas de l’apatia associada amb la COVID-19, vam poder comprovar que la seva prevalença passava del 17 % abans de la infecció al 62 % després de la infecció.“

Els resultats de l’estudi, segons els seus autors, emfatitzen la importància d’un enfocament holístic per avaluar i considerar el tractament potencial per a pacients amb COVID-19 que experimenten fatiga. Però queden encara moltes preguntes per contestar: “com es reflecteixen aquests canvis en el cervell, quant duren, qui és més susceptible de patir aquests símptomes durant molt de temps o quines són les característiques individuals que ens prediuen una recuperació. Totes aquestes preguntes les respondrem a mesura que passi el temps, perquè es tracta d’una cosa nova i desconeguda“, conclou l’investigador.

Articles de referència

Calabria, M., García-Sánchez, C., Grunden, N., et al. Post-COVID-19 fatigue: the contribution of cognitive and neuropsychiatric symptoms. Journal of Neurology (2022). https://doi.org/10.1007/s00415-022-11141-8

García-Sánchez,C.,Calabria,M.,Grunden,N.,Pons,C.,Arroyo,J.A.,Gómez-Anson,B., Lleó,A., Alcolea,D., Belvís,R., Morollón,N., Mur,I., Pomar,V.,& Domingo,P.(2022). Neuropsychological deficits in patients with cognitive complaints after COVID-19. Brain and Behavior, 12,e2508. https://doi.org/10.1002/brb3.2508

Una col·laboració internacional liderada per investigadores de l’IIB Sant Pau, el  CIBERCV i l’IIBB-CSIC amb institucions científiques a l’Argentina demostra que l’immunoteràpia dirigida al receptor LRP1 permet reduir l’acumulació de colesterol en les cèl·lules del múscul cardiac dotant-les d’una major sensibilitat a la insulina. L’estudi acaba de ser publicat a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy.

La immunoteràpia dirigida al receptor de lipoproteïnes de baixa densitat LRP1 és capaç d’inhibir de manera específica i selectiva l’acumulació de colesterol a les cèl·lules del múscul cardíac, dotant-les de més sensibilitat a la insulina. Així ho demostra una investigació internacional, que ha publicat la revista Biomedicine and Pharmacotherapy.

Aquesta troballa podria obrir el camí a noves estratègies terapèutiques basades en immunoteràpia per a diferents malalties cardíaques.

La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort a tot el món i s’associa freqüentment amb la síndrome metabòlica i la diabetis mellitus tipus 2, que impliquen un risc 2,5 vegades més gran de desenvolupar insuficiència cardíaca. Aquestes persones presenten sovint esteatosi miocàrdica (infiltració de greix al múscul cardíac), que s’associa amb alteracions en la senyalització de la insulina i amb una remodelació patològica del cor. Tot i això, els mecanismes moleculars subjacents a l’enllaç entre l’acumulació de lípids cardíacs derivats de les lipoproteïnes, l’acció de la insulina i la disfunció cardíaca són en gran part desconeguts.

Un nou estudi desenvolupat per un equip de l’àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV), de l’Institut de Recerca Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC), aprofundeix justament en aquests mecanismes. L’estudi ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions científiques argentines: la Universitat Nacional de Còrdova, el Centre d’Investigacions en Bioquímica Clínica i Immunologia (CIBICI) i el Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET).

LPR1, clau en l’acumulació de colesterol i la resistència a la insulina

LPR1 és un receptor que intervé en la captació i acumulació de colesterol a les cèl·lules i és un regulador clau del trànsit del receptor d’insulina en diferents tipus cel·lulars. Investigacions anteriors d’aquest equip ja havien demostrat que la immunoteràpia basada en el receptor LRP1 inhibeix l’arteriosclerosi induïda per la dieta en un model de conill hipercolesterolèmic. Aquest nou treball va un pas més enllà per avaluar els efectes de la immunització adreçada a LRP1 sobre les alteracions en la resposta cardíaca a la insulina induïdes per una dieta alta en greixos.

Redueix el colesterol al cor, amb independència dels nivells en sang

“Els nostres resultats van demostrar que els anticossos dirigits contra el receptor LRP1 bloquegen l’acumulació del colesterol esterificat al miocardi, independentment dels nivells de lípids sanguinis i hepàtics”, explica Vicenta Llorente, investigadora del CIBERCV, de l’IIB Sant Pau i del IIBB-CSIC, i una de les coordinadores d’aquest treball.

La immunització amb anticossos contra una de les seqüències de LRP1 va canviar també l’estructura de les gotes de lípids al cor. En concret, “les gotetes de lípids als cardiomiòcits dels conills immunitzats estaven presents en menor nombre, i eren més grans i més electrodenses, cosa que suggereix que contenien gairebé exclusivament triglicèrids, demostrant l’especificitat d’aquesta immunització per bloquejar l’acumulació de colesterol esterificat al cor”, detalla la investigadora.

Així mateix, “mostrem que el bloqueig de l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat amb aquests anticossos va ser suficient per restaurar la resposta a la insulina, normalitzant així el metabolisme de la glucosa al cor”, afegeix Vicenta Llorente.

Nova via terapèutica per a malalties coronàries

“Aquest estudi descobreix un enfocament nou i diferent per bloquejar específicament l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat i així restaurar la resposta cardíaca a la insulina que ha estat alterada per una dieta alta en greixos”, apunta aquest equip. “Es tracta d’una troballa rellevant, ja que evidencia l’impacte de l’acumulació intramiocàrdica de colesterol esterificat (fins a la data no estudiat) a la resposta cardíaca a la insulina. Les alteracions en la resposta a la insulina es troben al darrere d’una gran varietat de malalties cardíaques, i per tant, la immunoteràpia per generar aquests anticossos té potencialment utilitat clínica en diverses patologies cardíaques i metabòliques”, conclouen els investigadors.

Article de referència

Actis Dato V, Benitez-Amaro A, Garcia E, Claudi L, Lhoëst MTL, Iborra A, Escola-Gil JC, Guerra JM, Samouillan V, Enrich C, Chiabrando G, Llorente-Cortés V. Targeting cholesteryl ester accumulation in the heart improves cardiac insulin response. Biomed Pharmacother. 2022 Aug;152:113270. doi: 10.1016/j.biopha.2022.113270. Epub 2022 Jun 13. PMID: 35709652.

El primer assaig amb un medicament d’immunoteràpia CAR-T produït a Sant Pau, pioner a Europa, per al tractament del limfoma d’Hodgkin clàssic i limfoma no-Hodgkin T CD30 + en recidiva o refractari, ha finalitzat la seva Fase I amb èxit. El projecte, està liderat pel Dr. Javier Briones, cap del Grup de recerca d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB-Sant Pau i cap de la Unitat d’Hematologia Clínica del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau. Sant Pau és un dels dos centres autoritzats a Catalunya per produir aquest tipus de medicament d’immunoteràpia CAR-T.

En la Fase I de l’assaig, aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), han participat 10 pacients amb limfoma d’Hodgkin i limfoma T, refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats. Els pacients tractats provenen de diferents comunitats autònomes de l’Estat (Catalunya, Andalusia, Astúries, Galícia, Castellà i Lleó, València, Madrid i el País Basc) i d’altres països europeus (Itàlia, Àustria i Polònia). Els resultats de la Fase I de l’estudi de Sant Pau acaben de ser presentats en el prestigiós Congrés de la Societat Europea d’Hematologia (EHA2022 Congress) que s’està celebrant a Viena aquesta setmana.

Les cèl·lules T de memòria CAR30 (HSP-CAR30) tenen un excel·lent perfil de seguretat i les dades preliminars mostren una altíssima eficàcia, ja que un 50% dels pacients van tenir una resposta completa al tractament amb desaparició del limfoma. Aquests excel·lents resultats són la base per a l’estudi de Fase II, els pacients del qual ja han començat a rebre el tractament a l’Hospital de Sant Pau.

El CAR-T de Sant Pau

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. La modificació genètica incorporada per mitjà de teràpia gènica permet que expressin un receptor per a potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” i per això s’anomenen CAR-T. El CAR-T de Sant Pau és un medicament de teràpia avançada fabricat a partir d’un tipus de limfòcit T anomenat T de memòria del mateix pacient. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però extremadament eficaces i es generen després d’una infecció primària. Els limfòcits T de memòria són cèl·lules encarregades d’intervenir en la defensa del cos en infeccions successives del mateix patogen.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos. “Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’un “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera i de forma perpètua en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del mateix pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

“Ha estat un camí llarg des que vam iniciar la nostra recerca al laboratori. Hem anat assolint fites com el disseny i la fabricació del medicament o els estudis pre-clínics. Ara, acabar la fase I i comprovar en el primer assaig clínic a Europa per a aquest tipus de limfoma que la meitat dels pacients han aconseguit la remissió completa del càncer, és molt gratificant i motivador.”, afirmen les investigadores Ana Carolina Caballero, Laura Escribà Garcia i Carmen Álvarez Fernández, del grup de recerca en Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir l’any 2020 el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació per la producció d’un medicament de teràpia avançada. Aquesta certificació emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat, permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-T a la sala blanca, un equipament especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada que permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

La recerca i el coneixement tornen a sortir al carrer aquest cap de setmana amb la 15a Festa de la Ciència!

El 28 i 29 de maig, la ciència i la ciutadania es troben a la rambla del Raval en un espai que oferirà 200 activitats i que reuneix a més de 150 entitats de la ciutat relacionades amb la ciència i la divulgació.

La gran trobada ciutadana amb la cultura científica s’obre al públic de totes les edats i ho fa amb un ampli ventall de formats que et faran viure la ciència en primera persona: experiments, instal·lacions, jocs, tallers, demostracions, espectacles, debats, microxerrades, itineraris i visites guiades, entre d’altres.

Els investigadors i investigadores de l’IIB Sant Pau també hi serem amb les següents micro-xerrades:

Dissabte, 28 de maig

Graella de xerrades i activitats de dissabte disponible en aquest enllaç.

12:45 h. Depressió: històries d’inflamació, budells i electricitat
Javier de Diego Adeliño, Psiquiatre i investigador, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

13:45 h. Gènere i dolor
Elena Català Puigbó, Dirección de la Unidad de Dolor de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

14:45 h. Prevenció i vigilància de mosquits a Barcelona
Tomás Montalvo,  Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes (SVIPLA), Direcció de Vigilància Ambiental (DISAM), Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), IIB Sant Pau.

16:15 h. Avenços tecnològics en neurocirurgia
Juan Diego Patino Alvarado MD, Servicio de Neurocirurgia HSCSP, IIB Sant Pau.

20:15 h. VIH, l’epidèmia silenciosa
Rubén Cereijo, Investigador postdoctoral, Grup de recerca en VIH i Sida, Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IIB Sant Pau.

Diumenge, 29 de maig

Graella de xerrades i activitats de diumenge disponible en aquest enllaç: aquest enllaç.

11:15 h. Beneficis dels probiòtics en la qualitat de vida de les persones
Eva Román – Professora i Coordinadora de Recerca EUI-Sant Pau, IIB Sant Pau.

13:45 h. Revolució en el tractament de la migranya
Robert Belvís Nieto – Metge Adjunt Unitat Cefalees HSCSP, IIB Sant Pau.

Us esperem a tots i totes a la rambla del Raval de Barcelona! No hi  falteu!

Més informació i detall de totes les activitats i espais: Festa de la Ciència – Barcelona

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau han participat en l’estudi genòmic més gran realitzat fins ara per identificar els gens implicats en l’esquizofrènia. L’estudi es publica a la revista Nature.

L’esquizofrènia és una malaltia mental que afecta a 1 de cada 300 persones al món i que normalment es manifesta al final de l’adolescència o principis de l’edat adulta. Aquesta malaltia implica una alteració en la percepció de la realitat causada per al·lucinacions, deliris i trastorns greus del pensament i el comportament, arribant a incapacitar greument les persones que la pateixen.

Se sap que aquesta malaltia té una important base genètica, tot i que els gens concrets que hi estan implicats no es coneixen exactament. En un article publicat la revista Nature, científics a tot el món han col·laborat per a poder dur a terme l’estudi genòmic més gran fet fins ara sobre l’esquizofrènia, en el que s’han estudiat més de 75.000 pacients. El treball, que ha comptat amb la participació del Dr. Àlex Bayés, cap del grup Fisiologia Molecular de la Sinapsi a l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, identifica més de 120 gens que poden tenir un paper clau en aquesta malaltia i concreta les funcions biològiques que són més rellevants per a la patofisiologia.

“En aquest estudi no només s’han identificat gens amb una forta implicació en la malaltia, sinó que hem pogut descobrir que aquests s’expressen en neurones, i especialment a les sinapsis, on les neurones es comuniquen entre si”, explica Bayés, investigador de l’IIB Sant Pau i únic membre a Espanya del Consorci SYNGO dedicat a l’estudi de les sinapsis neuronals.

La sinapsi, clau en l’esquizofrènia

Les neurones estan conectades les unes amb les altres mitjançant sinapsis i, per tant, és gràcies a elles que es poden comunicar. Aquestes unions són les unitats fonamentals del processament de la informació al cervell. Dècades d’investigació han permés tenir avui el llistat de molècules i processos implicats en la biologia  sinàptica. En aquest sentit, el Dr. Bayés contribueix en l’article de Nature com a membre del Consorci SYNGO, una iniciativa internacional que busca reunir i compartir el coneixement sobre les molècules que actuen a la sinapsi, i que per tant són fonamentals pel funcionament del cervell en el seu conjunt.

“Ara coneixem millor les principals vies de senyalització afectades, amb la funció sinàptica al capdavant. Això permetrà entendre la fisiopatologia d’aquest trastorn i, obre la porta a noves aproximacions per a futurs possibles tractaments”, conclou l’investigador.

L’objectiu de l’estudi s’emmarca en el context del Psychiatric Genomics Consortium, un consorci format per centenars de científics de 45 països que busca identificar els gens relacionats amb les malalties mentals. En aquest cas, s’han identificat més de 250 regions del genoma que s’associen a l’esquizofrènia i fins a 120 gens que estarien implicats en el seu desenvolupament.

A Catalunya, a banda del Dr. Àlex Bayés de l’IIB Sant Pau, també han participat en aquest estudi professionals de la Universitat de Barcelona, el Centro de Investigación en Red en Salud Mental (CIBERSAM), l’Institut de Recerca de Vall d’Hebron (VHIR), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i la Fundació Docència i Recerca Mútua Terrassa. A nivell de l’Estat, hi ha autors de Universitat de València, Institut de Recerca Biomèdica INCLIVA, Hospital Universitario Gregorio Marañón, Hospital Universitari de Santiago de Compostela, Hospital Universitari Central de Asturias, Instituto de Investigación Sanitaria Bioaraba, Universitat de Granada, Universitat de Sevilla i Universidad de Granada.

Article de referència

Trubetskoy, V., Pardiñas, A.F., Qi, T. et al. Mapping genomic loci implicates genes and synaptic biology in schizophrenia. Nature 604, 502–508 (2022). https://doi.org/10.1038/s41586-022-04434-5

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau acaba d’incorporar un escàner automatitzat de patologia digital a la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica. Aquesta nova adquisició respon a la creixent demanda dels  investigadors de l’institut, expressada a través de la comissió d’usuaris de la plataforma

El nou equip – Pannoramic Scan II (3D Histech) té una capacitat de fins a 150 portaobjectes per tanda i disposa de doble objectiu, 20x i 40x, així com llum de fluorescència, per la qual cosa permet la digitalització d’alta resolució i alta velocitat de portaobjectes sota condicions de camp clar, fluorescència i FISH. L’equip es pot utilitzar tant de de manera automatitzada com manual. Disposa de filtres per als principals fluorocroms i, per tant, capaç de digitalitzar preparacions multiplexades.

El programari permet la captura seriada d’imatges en z, permetent la digitalització de teixits gruixuts. Alhora, compta amb una llicència per a l’anàlisi automatitzada de les imatges obtingudes, que ajuda en la interpretació i quantificació de l’expressió de biomarcadors dins de les seccions de teixit.

La incorporació d’aquest equip a la Plataforma de Biobanc i Immunohistoquímica ofereix una solució molt completa de digitalització i anàlisi de portaobjectes per a l’estudi de marcadors histològics, proteòmics, sondes d’hibridació subcelulars, moleculars i in situ.

Aquesta nova adquisició ha estat possible gràcies a la contribució de l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras i a la mediació del Dr. Ramon Mangues, cap del grup Oncogènesi fàrmacs antitumorals, i la Dra. Isolda Casanova, investigadora al mateix grup.

Per a més informació sobre l’equip i les condicions de servei, contactar amb la Dra. Elena Serrano, responsable de la Plataforma Biobanc i Immunohistoquímica.

Investigadors del grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau acaben presentar els primers resultats preliminars d’un estudi sobre la relació entre el microbioma intestinal i el risc d’accident cerebrovascular i la seva evolució neurològica a curt i llarg termini.

L’investigador predoctoral Miquel Lledós va presentar els seus primers resultats en la 8a European Stroke Organisation Conference (ESOC) que es va celebrar del 4 al 6 de maig a la ciutat francesa de Lió. L’estudi, encara preliminar, identifica algunes soques bacterianes que estarien associades a un major risc d’ictus isquèmic i a una pitjor recuperació neurològica i evolució de l’accident cerebrovascular.

“Malauradament, encara no existeixen tractaments neuroprotectors específics per prevenir o pal·liar l’empitjorament neurològic després d’un ictus però els nostres resultats podrien oferir-nos una possible nova aproximació”, explica l’investigador. “La composició microbiana del nostre intestí és un factor de risc modificable i es podria plantejar fer canvis en la flora intestinal, ja sigui mitjançant la dieta, suplements probiòtics o transplantament fecal, podrien ser útils per millorar l’evolució post-ictus”, conclou.

L’equip liderat pel Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IIB Sant Pau, ha comptat amb la col·laboració de la unitat d’ictus del servei de neurologia de l’Hospital de Sant Pau i, especialment, amb la participació del Dr. Luís Prats, neuròleg de la unitat, i l’equip d’infermeria.

En la primera fase de l’estudi, els investigadors han analitzat mostres fecals de 89 pacients d’ictus isquèmic que van ingressar a Sant Pau a partir del 2020. Comparar aquestes mostres amb les d’un grup control, els ha permès identificar les soques bacterianes que s’associen a un major risc d’ictus i a una pitjor recuperació. Actualment el grup està reclutant un nou grup de pacients amb ictus isquèmic per poder incrementar la mida de la mostra i validar els resultats obtinguts en aquesta primera fase. També estan interessats en crear un perfil funcional de mostres que els permeti identificar les vies metabòliques que poden tenir un paper rellevant en el risc d’ictus i en la seva evolució.

Tant l’equip del Dr. Fernández-Cadenas com el Dr. Prats duen a terme dos projectes germans que estudien la relació entre la microbiota intestinal i l’ictus. Fernández-Cadenas ho fa en ictus isquèmics, mentre que Prats se centra en ictus hemorràgics. Tots dos grups de recerca busquen voluntaris que vulguin participar com a control en els seus respectius estudis. Per participar només cal ser adult de més de 50 anys i sense antecedents d’ictus. Podeu demanar més informació o mostrar el vostre interès enviant un missatge a ictus@santpau.cat

Tot i tractar-se d’un treball en curs i d’uns resultats molt preliminars, l’estudi ha despertat força interès mediàtic i el jove investigador Miquel Lledós s’ha vist exposat a mitjans de comunicació internacionals, com ara el diari anglès The Guardian que el va entrevistar en aquest article i nacionals, com en el reportatge que va fer el servei d’informatius de Televisió de Catalunya.

L’assaig, únic a Europa, ha avaluat la seguretat i eficàcia preliminar d’una teràpia CART dirigida a l’antigen tumoral CD30. El CART30 administrat als pacients ha estat dissenyat i produït íntegrament pel Grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica  (GITG) de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau, dirigit pel Dr. Javier Briones, amb el lideratge de les Dres. Carmen Alvarez-Fermández i Laura Escribà García. La majoria dels pacients que han participat procedien d’altres comunitats autònomes i també de diferents països europeus.

En la Fase I de l’assaig, aprovat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), han participat 10 pacients refractaris a tots els tractaments convencionals aprovats, procedents de diverses comunitats autònomes i d’altres països europeus. Els objectius de l’estudi s’han centrat en la seguretat i en establir la dosi òptima. En la Fase II s’inclouran com a mínim 20 pacients més.  Segons explica el Dr. Briones “els resultats s’estan analitzant i s’ha de continuar fent el seguiment, però estem molt satisfets amb las dades de seguretat y eficàcia”.

El CAR-T de Sant Pau

Els medicaments cel·lulars CAR-T de Sant Pau es fabriquen a partir dels limfòcits T del mateix malalt. La modificació incorporada per teràpia gènica permet que expressin un receptor per a potenciar la destrucció del tumor, el “chimeric antigen receptor” i per això s’anomenen CAR-T. Els CAR-T de Sant Pau són medicaments de teràpia avançada fabricats a partir d’un tipus de limfòcit T, anomenat T de memòria. Aquestes cèl·lules de l’organisme humà són poc nombroses, però extremadament eficaces i es generen després d’una infecció primària. Els limfòcits T de memòria són cèl·lules encarregades d’intervenir en la defensa del cos en infeccions successives del mateix patogen.

Aquestes cèl·lules tenen un poderós efecte citotòxic, qualitat de ser tòxiques davant d’altres que estan alterades, i viuen molts anys en el nostre cos.

“Seleccionem aquests limfòcits T de memòria del mateix pacient i els dotarem d’un “arma” que, cada cop que detecti un d’aquests antígens CD30, els que expressen les cèl·lules tumorals del limfoma, les elimini. Així, d’aquesta manera perpètua, en el cos del pacient restaria un “detector i eliminador” de qualsevol cèl·lula del limfoma que tornés a aparèixer. En definitiva, és la modificació genètica dels limfòcits T del propi pacient perquè aquests ataquin cèl·lules canceroses”, explica el Dr. Javier Briones, responsable clínic del projecte.

L’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, va obtenir l’any 2020 el certificat de compliment de Normes de Correcta Fabricació per a la producció d’un medicament de teràpia avançada. Aquesta certificació emesa per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) del Ministeri de Sanitat,  permet la producció i control de qualitat de medicaments cel·lulars tipus CAR-Ta la sala blanca, un equipament especialment dissenyat per al desenvolupament de medicaments de teràpia avançada que permet als investigadors de Sant Pau oferir tractaments innovadors als seus pacients.

La Dra. Elba Pascual Goñi ha estat guardonada amb una beca “Benson Clinical Research Fellowship” de la Fundació Internacional GBS CIDP als Estats Units. La Dra. Pascual és neuròloga i investigadora del grup de malalties neuromusculars a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El projecte que la Dra. Pascual durà a terme els propers tres anys es titula “Biomarcadors en el diagnòstic i seguiment de les polineuropaties desmielinitzants inflamatòries cròniques” i té per objectiu investigar nous anticossos i biomarcadors d’activitat així com el desenvolupament de tecnologia biomecànica portable, per millorar tant el diagnòstic com el seguiment i monitoratge d’aquesta malaltia.

La beca, dotada amb prop de 400.000 dòlars dels Estats Units, és la tercera que concedeixen des de la GBS CIDP Foundation International en honor a Robert Benson, un supervivent de la síndrome de Guillain-Barré, i la seva esposa. La GBS CIDP Foundation International és una organització sense ànim de lucre que dona suport persones afectades per la síndrome de Guillain-Barré, polineuropatia desmielinitzant inflamatòria crònica o altres condicions relacionades. La fundació acompanya i ofereix suport a aquestes persones i les seves famílies mitjançant ajuts, educació, recerca i donant a conèixer i fomentant l’interès per aquestes malalties.

Sobre la CIDP i el projecte finançat

Les polineuropaties desmielinitzants inflamatòries cròniques (CIDP per les seves sigles en anglès) són un conjunt de malalties autoimmunitàries dels nervis perifèrics  clínicament heterogènies i amb diversa fisiopatologia.

Tot i que els autoanticossos han demostrat ser útils com a marcadors específics de la malaltia i permeten agrupar aquestes malalties d’acord amb la seva patogènesi, encara no hi ha marcadors per la seva activitat i progressió. Identificar aquests biomarcadors específics d’activitat que ens informin sobre l’estat dels nervis i poder-ho correlacionar amb la resposta a diferents teràpies és crucial per optimitzar l’atenció als pacients i la recerca clínica en CIDP. Alhora, combinar aquests nous marcadors amb un nou sistema portàtil de sensors biomecànics podria millorar l’avaluació i monitoratge clínic dels pacients.

“Comptar amb nous biomarcadors que ens permetin conèixer la progressió i/o resposta de la malaltia a tractaments així com disposar de dispositius portàtils de monitorització biomecànica ajudarà a millorar el seguiment dels pacients i la presa de decisions terapèutiques”, explica la Dra. Pascual Goñi.

Un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine, conclou que l’administració d’àcid tranexàmic en pacients de risc cardiovascular sotmesos a  cirurgia no cardíaca redueix significativament el risc d’hemorràgia i no augmenta substancialment les complicacions cardiovasculars.

Aquests resultats suposen un avenç no només per la salut dels pacients sinó també per al sistema sanitari i la salut pública, disminuint dràsticament el nombre de transfusions necessàries.

Les hemorràgies són un problema habitual en pacients que se sotmeten a cirurgies no cardíaques i sovint causen que els pacients necessitin transfusions de sang. Ara, un estudi multicèntric internacional que ha comptat amb la coordinació a nivell estatal d’investigadores de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, demostra que l’administració d’àcid tranexàmic podria prevenir aquest problema. Els resultats de l’estudi s’acaben de publicar a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine.

L’estudi, liderat pel Dr. Devereaux del Population Health Research Institute, la  McMaster University i el centre de salut Hamilton Health Sciences (HHS) al Canadà, ha comptat amb la participació de 114 hospitals en 22 països diferents. A nivell de l’Estat, l’estudi ha estat coordinat per  la Dra. Mª José Martínez, investigadora Miquel Servet II del grup d’Epidemiologia i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau i la investigadora principal a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha estat la Dra. Pilar Paniagua del Servei d’Anestesiologia i Reanimació i del grup de recerca en Anestesiologia. També han col·laborat en l’estudi altres membres del servei d’Anestesiologia, Infermeria i membres dels serveis de Farmàcia, Cardiologia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia general i Cirurgia vascular.

Un fàrmac segur, eficaç i econòmic que podria resoldre alhora un problema de salut i econòmic global

L’àcid Tranexàmic (ATX) es un fàrmac antifibrinolític que s’utilitza per disminuir el sagnat. L’estudi POISE3 n’ha avaluat l’eficàcia i seguretat comparat amb placebo de l’ATX administrat a l’inici i al final de la cirurgia, en pacients amb risc de complicacions cardiovasculars intervinguts de cirurgies no cardíaques. L’estudi ha comptat amb un total de 9.535 pacients, més de 700 a Espanya i 200 a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, sent aquest l’hospital de l’Estat que ha contribuït amb més pacients en aquest estudi, seguit de l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron .

Els resultats mostren que l’ATX disminueix significativament la variable principal combinada de sagnat en comparació del placebo i que és un fàrmac segur que no incrementa el risc de trombosi venosa profunda, atac de cor, ictus no hemorràgic o altres complicacions vasculars importants en els 30 dies posteriors a la cirurgia.

La majoria dels pacients que son intervinguts de  cirurgia no cardíaca no reben ATX però amb aquest estudi això podria canviar. Cada any es fan fins a 300 milions de cirurgies a tot el món i el sagnat quirúrgic representa més del 40% de les transfusions . La demanda d’hemoderivats és de fins a 30 milions d’unitats a nivell mundial i els resultats que ara es presenten poden ser rellevants per als sistemes sanitaris a tot el món. POISE-3 identifica que l’ús d’ATX podria evitar anualment més de 8 milions d’esdeveniments hemorràgics amb resultat de transfusió.

En base als resultats de l’estudi la Dra. Maria José Martínez, coordinadora de l’estudi POISE-3 a l’Estat i investigadora de l’Institut de Recerca de Sant Pau – IIB Sant Pau explica que “Incorporar l’administració d’ATX en la pràctica clínica habitual de la cirurgia no cardíaca podria beneficiar la salut dels pacients i també contribuir a un problema de salut global com és la disponibilitat d’hemoderivats i la seva conseqüent despesa econòmica”.

Article de referència

Devereaux PJ, Marcucci M, Painter TW, Conen D, Lomivorotov V, Sessler DI, Chan MTV, Borges FK, Martínez-Zapata MJ, Wang CY, Xavier D, Ofori SN, Wang MK, Efremov S, Landoni G, Kleinlugtenbelt YV, Szczeklik W, Schmartz D, Garg AX, Short TG, Wittmann M, Meyhoff CS, Amir M, Torres D, Patel A, Duceppe E, Ruetzler K, Parlow JL, Tandon V, Fleischmann E, Polanczyk CA, Lamy A, Astrakov SV, Rao M, Wu WKK, Bhatt K, de Nadal M, Likhvantsev VV, Paniagua P, Aguado HJ, Whitlock RP, McGillion MH, Prystajecky M, Vincent J, Eikelboom J, Copland I, Balasubramanian K, Turan A, Bangdiwala SI, Stillo D, Gross PL, Cafaro T, Alfonsi P, Roshanov PS, Belley-Côté EP, Spence J, Richards T, VanHelder T, McIntyre W, Guyatt G, Yusuf S, Leslie K; POISE-3 Investigators. Tranexamic Acid in Patients Undergoing Noncardiac Surgery. N Engl J Med. 2022 Apr 2. doi: 10.1056/NEJMoa2201171. https://www.nejm.org/doi/10.1056/NEJMoa2201171

Flow cytometry is a technology that provides rapid multi-parametric analysis of single cells in solution. It has a wide range of applications allowing unprecedented detail in immunology, haematology and cell biology studies.

“Flow cytometry allowed us to perform multiparametric analysis of blood extracellular vesicles at single level and high sensitivity, which would have been really difficult to measure with other traditional techniques”, explains Rosa Suades, post-doctoral researcher at the Molecular Pathology and Therapeutic of Ischaemic and Atherothrombotic Diseases group. Suades, who participates in the European project COVIRNA, was willing to characterise and quantify specific subpopulations of extracellular vesicles in COVID-19 patients and with different clinical severity.

On the other hand, cell sorters are able to isolate one or more cell populations from the pool. As an example, in the framework of a FIS and “La Marató” project, senior postdoctoral researcher at Neuromuscular Diseases group, Xavier Suárez-Calvet, needed to isolate and purify a small cell population from the skeletal muscle in mice, so they could functionally analyse them in vitro later.

“The large number and combination of markers needed to identify these cells made the use of the cell sorter essential”, says Suárez-Calvet. “This technology allowed us to have viable and highly pure cell cultures from an enzymatically dissociated tissue”, concludes the researcher.

A combination of state-of-the-art technology and technical expertise

The Flow Cytometry Core Facility at IIB Sant Pau offers support, hands-on service and tailored training sessions to users inside and outside the institute. From experimental design to data analysis, the team provides comprehensive service to the users and is constantly evolving to meet researchers’ specific needs.

The flow cytometry unit staff, Lia Ros (technician), and Marta Soler (coordinator) provide support and training to users.

The facility hosts six flow cytometers, one cell sorter, an Automacs Pro and a MAGPIX (Luminex). This state-of-the-art equipment together with the technical expertise of the staff facilitate researchers to design and develop efficient and reliable flow cytometric assays.

“Lia and Marta contribution has been crucial to help us developing the micronucleus assay”, states María José Ramírez, CIBERER researcher at the Cancer Predisposition and DNA Repair Syndromes group. “Our group was interested in chromosome fragility, an essential biomarker for Fanconi anemia and flow cytometry allowed us to advance in our research more quickly and effectively”.

Find here more information about the IIB Sant Pau Flow Cytometry Core Facility or contact Marta Soler, our Flow Cytometry Core Facility Coordinator.

Investigadors de l’IIB Sant Pau al Centre Cochrane Iberoamericà lideren l’elaboració de la nova eina per millorar l’adaptació de les guies clíniques. L’eina, RIGHT-Ad@pt Checklist, és una llista de comprovació que assegura la transparència i normalització de la guia adaptada, facilitant l’elaboració de recomanacions adaptades a un nou context a partir d’una guia existent.

Les guies de pràctica clínica, elaborades per diferents països i organitzacions, contenen les principals indicacions i recomanacions perquè els professionals de la salut sàpiguen com actuar davant d’un problema de salut. Per utilitzar de forma eficient els recursos i reduir la repetició, a vegades les organitzacions sanitàries i els països prefereixen adaptar una guia ja existent en comptes de desenvolupar-ne una de nova. Però aquesta adaptació té dificultats.

Un grup d’investigadors ha desenvolupat una nova eina per millorar la normalització i la transparència de les guies de pràctica clínica adaptades. Amb el nom de RIGHT-Ad@pt, aquesta eina consisteix en una llista de comprovació de 34 punts ideada per millorar el rigor i la claredat de les recomanacions que han estat adaptades per al seu ús en diferents sistemes sanitaris, així com del seu procés de desenvolupament. Autors de l’IIB Sant Pau al Centre Cochrane Iberoamericà i de la Universitat Americana de Beirut, en col·laboració amb 119 investigadors de 6 continents i 42 països, descriuen la llista de comprovació en un article que acaba de publicar la revista Annals of Internal Medicine.

Fins ara, només es disposava de l’eina Reporting Items for practice Guidelines in HealThcare (RIGHT), una llista de comprovació de 22 punts que es fa servir com a referència per elaborar guies de pràctica clínica de qualitat. No obstant això, aquesta eina no contempla els aspectes específics d’elaborar una guia adaptant-ne una altra ja existent.

“El què hem fet és desenvolupar una extensió de l’eina RIGHT per facilitar l’adaptació d’una guia existent a un altre context, centrant-nos en la transparència i l’estandardització del procés perquè les recomanacions resultants siguin clares i explícites“, expliquen Laura Martínez i Pablo Alonso, investigadors del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IIB Sant Pau al Centre Cochrane Iberoamericà i autors principals del treball.

RIGHT-Ad@pt es va desenvolupar mitjançant un procés que incloïa diferents passos, com ara revisions de la literatura i la creació d’un consens en què van participar les parts interessades (experts en guies, usuaris, metges, editors de revistes i responsables de polítiques de salut). Aquesta eina innovadora es va dissenyar per orientar el procés d’elaboració d’una guia adaptada i la formulació de les recomanacions. També es pot aplicar per avaluar l’exhaustivitat de les guies i els processos d’adaptació.

“Una vegada publicada aquesta eina, podrem veure com funciona i com l’estan aplicant les diferents organitzacions“, afirma la primera autora de la publicació, Yang Song, també investigadora del mateix grup de l’IIB Sant Pau al Centre Cochrane Iberoamericà.

Segons explica Song, en investigacions futures s’haurien d’abordar qüestions com el grau d’adherència de les guies adaptades a RIGHT-Ad@pt i si aquesta eina influeix o no en la qualitat de les guies adaptades o en l’eficiència del procés d’adaptació.

Els autors destaquen també que públics diversos poden utilitzar la llista de comprovació de RIGHT-Ad@pt amb diferents finalitats:

• Els elaboradors de guies podrien utilitzar la llista de comprovació per informar sobre les guies adaptades;
• Els editors i revisors de revistes podrien utilitzar la llista de comprovació per garantir l’exhaustivitat i la transparència de la informació a la publicació de les directrius adaptades;
• Els metges podrien identificar i aplicar amb més precisió les recomanacions adaptades a la pràctica clínica sobre la base d’una informació clara i detallada;
• Els responsables de formular polítiques de salut podrien avaluar la viabilitat de les recomanacions adaptades per a la seva aplicació local basant-se en els continguts dels informes suggerits per la llista de comprovació.

Article de referencia
Song Y et al. A Reporting Tool for Adapted Guidelines in Health Care: The RIGHT-Ad@pt Checklist. Ann Intern Med. 2022;175. doi:10.7326/M21-4352 A https://doi.org/10.7326/M21-4352

Investigadors de Sant Pau participen en un estudi publicat a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine que proporciona, per primera vegada, un criteri objectiu per identificar una lesió miocàrdica perioperatòria clínicament important després de la cirurgia cardíaca.

L’infart de miocardi perioperatori és una complicació important després de la cirurgia cardíaca que comporta un excés de mortalitat perioperatòria. Un diagnòstic precoç precís de l’infart de miocardi perioperatori pot permetre la intervenció de manera oportuna per mitigar la mida de l’infart.

Ara, un consorci internacional d’investigadors acaba de publicar els resultats del projecte VISION Cardiac Surgery que busca determinar la freqüència d’episodis vasculars rellevants en els 30 dies posteriors a la cirurgia i establir millor el paper del monitoratge amb troponina I d’alta sensibilitat en la predicció d’aquests episodis.

L’estudi consisteix en una àmplia cohort prospectiva internacional (24 hospitals de 12 països) de 15.984 pacients adults de cirurgia cardíaca. VISION Cardiac Surgery és, doncs, un estudi clau en una àrea d’investigació important, com és la medicina perioperatòria, que aborda aspectes relacionats amb la detecció precoç, el pronòstic, la prevenció i/o el tractament de desenllaços clínics rellevants a l’àmbit de la cirurgia amb l’objectiu últim de millorar el pronòstic dels pacients i, en darrer terme, la qualitat de l’atenció mèdica.

En el termini de 30 dies posteriors a la cirurgia, 296 pacients (2,1%) havien mort i 399 (2,9%) havien experimentat una complicació vascular major com ara infart del miocardi, ictus o episodi tromboembòlic greu. L’estudi va permetre també identificar els nivells de troponina I d’alta sensibilitat postoperatòria que es relacionen (prediuen) amb la mortalitat al cap de 30 dies després d’una cirurgia de revascularització vascular, una cirurgia oberta de reparació o substitució d’una vàlvula aòrtica o altres tipus de cirurgia cardíaca. Aquests llindars associats amb un risc augmentat de mortalitat a 30 dies varen ser diferents per a cada tipus de cirurgia (de 200 a 500 vegades el valor de normalitat) i en tots els casos eren valors substancialment més elevats que els nivells actualment recomanats als documents de consens pel diagnòstic d’infart del miocardi perioperatori o lesió del miocardi perioperatòria clínicament important.

Els resultats d’aquest estudi proporcionen per primera vegada un criteri objectiu basat en dades empíriques pel monitoratge i identificació de pacients de cirurgia cardíaca de risc amb troponina I d’alta sensibilitat, una prova de laboratori ràpida i simple. Als pacients que superin aquests nivells en el monitoratge postoperatori immediat se’ls hauria de fer un seguiment més estret i proporcionar una atenció personalitzada per tal de millorar el seu pronòstic.

L’estudi, que ha comptat amb investigadors dels grups de recerca de l’IIB Sant Pau en Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris (Gerard Urrútia, René Acosta, Ekaterine Popova),  Anestesiologia i Reanimació (M. Luz Maestre, Jordi Miralles) i del servei de Bioquímica de l’hospital (C. Martínez-Bru), és una iniciativa del Population Health Research Institute (Universitat de McMaster, Canadà) gràcies al finançament dels Canadian Institutes of Health Research. La participació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que va aportar 601 pacients a l’estudi, ha estat possible gràcies al finançament de l’Instituto de Salud Carlos III (PI13/00502) i a la participació d’un ampli equip de col·laboradors dels serveis d’Anestèsia i Reanimació i d’Epidemiologia Clínica, en el marc d’una llarga i fructífera trajectòria conjunta de recerca en medicina perioperatòria a l’Hospital de Sant Pau.

Article de referència:
Deveraux PJ et al. High-Sensitivity Troponin I after Cardiac Surgery and 30-Day Mortality. N Engl J Med. 2022; 386:827-836 DOI: 10.1056/NEJMoa2000803.

Video summary:
https://www.nejm.org/do/10.1056/NEJMdo006404/full/ DOI: 10.1056/NEJMdo006404

Editorial a NEJM sobre aquest article:
High-Sensitivity Troponin after Cardiac Surgery – Is the VISION Any Clearer? J.A. de Lemos and M. Jessen. N Engl J Med. 2022; 386:890-891 DOI: 10.1056/NEJMe2119016

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i del CIBERER, proposen un biomarcador que permetrà identificar amb precisió i de forma no invasiva si l’origen d’un brot psicòtic és autoimmunitari o psiquiàtric. Els resultats, que s’acaben de publicar a la revista Neurology, confirmen per primera vegada la idoneïtat d’aquest marcador per diagnosticar la psicosi causada per encefalitis autoimmune i podrien tenir un gran impacte en la pràctica clínica habitual.

Els motius pels quals algú pot patir un brot psicòtic són diversos i conèixer l’origen d’aquest brot per diferenciar si es tracta d’una malaltia psiquiàtrica o autoimmune és clau per proposar un tractament i seguiment de la malaltia adequats. Actualment el diagnòstic de la psicosi autoimmune per encefalitis anti-NMDAR es fa mitjançant un test d’anticossos que requereix fer una punció lumbar, quelcom que no és fàcil d’obtenir en instal·lacions psiquiàtriques ni és habitual en una primera valoració.

En un article que acaba de publicar la revista Neurology, científics de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), proposen l’ús d’un biomarcador de dany neuronal en sang que permetrà identificar amb precisió i de forma no invasiva si l’origen del brot psicòtic és autoimmunitari o psiquiàtric.

“El nostre estudi pot tenir un gran impacte en la pràctica clínica. Oferim per primera vegada un marcador no invasiu que ens permet identificar aquells pacients que tenen més risc de tenir una encefalitis NMDAR, quelcom que no estava disponible fins ara”, explica el Dr. Luis Querol, neuròleg de l’Hospital de Sant Pau i investigador del grup en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERER.

“Comptar amb un diagnòstic immediat gràcies a aquest marcador ens permet proposar el tractament més adequat i saber quan cal fer més proves o monitoritzar el progrés de la malaltia”, afegeix Lorena Martín, investigadora al mateix grup i una de les primeres autores de l’article.

La majoria dels pacients que arriben amb un primer episodi de psicosi necessiten fàrmacs antipsicòtics, que al seu torn poden desencadenar esdeveniments neurològics adversos indistingibles d’encefalitis anti-NMDAR. Tractar-los sense un diagnòstic sobre l’origen de la psicosi dificulta molt el diagnòstic diferencial perquè els nous símptomes es poden atribuir a una complicació induïda per neurolèptics en un pacient psiquiàtric quan, possiblement podria tractar-se d’una encefalitis autoimmune en evolució.

Alhora, endarrerir les intervencions terapèutiques a l’espera de resultats dels anticossos no seria una opció vàlida, ja que el tractament precoç és un factor important en el pronòstic d’aquests pacients.

La proteïna NfL, un biomarcador cada vegada més extès en neurociència

El biomarcador que proposen els investigadors és la proteïna NfL (Neurofilament light chain). Els nivells d’aquesta proteïna en sang indiquen dany neuronal i això fa que sigui un bon marcador per diagnosticar i avaluar la progressió o el tractament en moltes malalties neurològiques com l’esclerosi múltiple, les demències o les neuropaties. El principal benefici és que es pot obtenir amb una anàlisi de sang i evitar així tècniques diagnòstiques més invasives, com la punció lumbar.

L’estudi publicat mostra que els pacients joves amb un primer brot psciòtic i uns nivells de NfL per sobre de 15 pg/ml tenen 120 vegades més probabilitats de tenir una encefalitits NMDAR que un brot d’origen psiquiàtric. Per tant, els nivells de NfL en sang poden determinar amb precisió a quins pacients amb un primer brot psicòtic cal realitzar una evaluació neurològica i una punció lumbar.

“Fins ara no s’havia proposat aquest biomarcador per al diagnòstic de l’encefalitis autoimmunitària, només hi ha algun estudi que l’avalua en relació a la prognosi i la severitat de la malatia”, afirma Mar Guasp, investigadora predoctoral a l’Hospital Clínic-IDIBAPS i una de les primeres autores del treball.

“Els nostres resultats demostren no només que és un excel·lent candidat per a un primer diagnòstic i cribratge, sinó que podria ser un bon marcador per a obtenir millors resultats en el seguiment a llarg termini dels pacients quan aquests deixen la UCI o són donats d’alta de l’hospital”, afegeix el Dr. Josep Dalmau, del Clínic-IDIBAPS i el CIBERER.

L’article, compta amb les investigadores Lorena Martín Aguilar, de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, i Mar Guasp, del Clínic-IDIBAPS com a primeres autores i amb la participació d’altres membres totes dues institucions liderats pels doctors Luis Querol i Josep Dalmau. L’estudi ha comptat amb el suport i el finançament de convocatòries de l’Instituto de Salut Carlos III (ISCIII), l’ERA-NET Neuron, la xarxa CIBERER, la Fundació “la Caixa”, la Fundació Edmond J. Safra, la Fundació Cellex, la Fundació Torrons Vicens, el pla estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) de la Generalitat de Catalunya.

Article de referència

Mar Guasp, Lorena Martín-Aguilar, Lidia Sabater, et al. Neurofilament Light Chain Levels in Anti-NMDAR Encephalitis and Primary Psychiatric Psychosis. Neurology. February 10, 2022. DOI: https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000200021

L’estudi científic recopila i analitza les dades del 80% de les Unitats de Cures Intensives (UCI) de tot Catalunya durant la primera onada de la pandèmia. Els resultats assenyalen que la cànula nasal d’alt flux (una tècnica de suport respiratori que permet administrar molts litres d’oxigen per minut i a elevada concentració) seria el tractament més indicat en el suport d’oxigenació no invasiva primària en pacients amb Covid-19 ingressats a les UCI.

Investigadors de l’IIB Sant Pau han liderat l’estudi més gran fet fins ara a Espanya sobre les dades d’intubació i mortalitat de tres tècniques de suport respiratori en pacients amb Covid-19 ingressats en el 80% de les  UCI catalanes entre el 14 de març i el 15 d’abril de 2020, durant el primer pic de la pandèmia.

Les tres tècniques analitzades en aquest treball observacional, multicèntric i retrospectiu liderat pel Dr. Jordi Mancebo, cap del grup de recerca en Medicina Intensiva a l’IIB Sant Pau i director del Servei de Medicina Intensiva de l’hospital, són: la màscara d’oxigen convencional, la ventilació mecànica no invasiva i la cànula nasal d’alt flux. “Amb la qual cosa tenim una foto molt precisa del què va passar a Catalunya durant la primera onada de la pandèmia”, explica el doctor.

Segons l’estudi, publicat a la revista científica Critical Care, amb la cànula nasal d’alt flux (CNAF) el percentatge d’intubació es del 70%, davant del 88% de la ventilació no invasiva i el 91% de la màscara d’oxigen. Segons el doctor, “aquesta dada és molt important, perquè el fet d’intubar un pacient ja suposa incrementar la seva probabilitat de morir en aproximadament un 30%”. A més, l’estudi també assenyala que la CNAF, una tècnica utilitzada majoritàriament a Sant Pau en el maneig d’aquests pacients, disminueix significativament la mortalitat a 90 dies post ingrés a les UCI (24%) en relació a la màscara d’oxigen (30%) i a la ventilació no invasiva (36%).

Aquests efectes s’explicarien per tres motius. “El primer, que la cànula nasal d’alt flux aporta una concentració d’oxigen raonablement elevada. El segon, que l’alt flux genera una petita pressió que ajuda a mantenir els pulmons més oberts, facilitant que els pacients capturin millor l’oxigen i expulsin millor el diòxid de carboni. I, el tercer, i molt important, està relacionant amb l’anomenat  rentat de l’espai mort, ajudant a mantenir un nivell constant de CO2 a la sang reduint l’esforç de respiració”.

L’estudi, amb el títol de “Non-invasive oxygenation support in acutely hypoxemic COVID-19 patients admitted to the ICU. A multicenter observational retrospective study”, ha analitzat les dades d’un total de 39 UCI catalanes (89% dels pacients de la xarxa pública i 11% dels pacients de la xarxa privada). Aquesta xifra equival al 77% de les unitats de cures intensives i al 74% dels llits instal·lats a l’inici de la pandèmia en la sanitat pública; i al 46% de les UCI i al 57% dels llits de la sanitat privada.

Els resultats de l’estudi liderat per Sant Pau assenyalen que la cànula nasal d’alt flux podria ser el tractament d’elecció com a estratègia de suport d’oxigenació no invasiva primària en pacients amb Covid-19 ingressats a les UCI amb insuficiència respiratòria aguda. Aquest treball també obre les portes al disseny d’un estudi prospectiu aleatoritzat  per comprovar si l’eficàcia de la CNAF  és superior a  les altres alternatives existents en pacients ingressats a les UCIs.

Article de referència

Wendel-Garcia et al. “Non-invasive oxygenation support in acutely hypoxemic COVID-19 patients admitted to the ICU. A multicenter observational retrospective study”. Crit Care. 2022 Feb 8; 26 (1): 37.